La tertúlia proscrita 145 -17/09/2026: Plantar cara, la nova actitud d’una generació?

[00:00:01] Speaker A: Anem a veure com funciona. [00:00:23] Speaker B: Bon vespre i benvinguts a la tertúlia proscrita. Després de la setmana passada fer aquella especial a la fàbrica d'Estrella Damm, tornem a la normalitat amb els nostres contra tertulians habituals i ho fem per analitzar una mica la ressaca que ens ha deixat la diada, analitzar tot allò que va passar que l'11 de setembre ha passat, i també reflexionar sobre l'inici del curs polític, que podríem dir que la Diada sempre és com l'inici de tot plegat. També analitzarem el judici Roger Espanyol, que ha iniciat aquesta setmana, i el que significa aquest judici, després que més de 1.000 persones resultessin ferides a l'1 d'octubre i, en cap cas, Hi ha hagut cap judici per demanar responsabilitats als policies i la seva actuació d'aquells dies. Per parlar de tot això ho farem amb Júlia Ugeda. Bon vespre, Júlia. Hola [00:01:17] Speaker C: Txell, què tal? Benvinguda [00:01:19] Speaker B: una altra vegada a la Tertúlia, ens veurem al llarg d'aquest any. I també tinc aquí al meu costat el Jordi Borràs, [00:01:24] Speaker A: bon vespre. Bon vespre. [00:01:26] Speaker B: T'he de dir que arriba amb llibre nou, Jordi Borràs. Sí, un llibre que [00:01:30] Speaker A: ha acabat de sortir del forn. Ha acabat de sortir [00:01:32] Speaker B: del forn, Alimentar la bèstia, moment de molts llibres, però aquest també l'haurem... Perdó, però és l'època de l'any en què crec que es publiquen més llibres. No sé si ara [00:01:42] Speaker A: o per Sant Jordi, però al setembre comença a ser... Ve [00:01:45] Speaker B: la setmana del llibre en català i, per tant, és un bon moment per treure el llibre. És un llibre... Explica-t'ho més [00:01:52] Speaker A: aviat. Es diu Alimentar la bèstia, una guia jove per plantar cara als discursos d'odi. És un llibre que, bàsicament, intenta ser una eina a instituts, sobretot, enfocat a joves a partir de 13-14 anys. per entendre què són els anomenats discursos d'odi, com s'articulen, què passa amb les xarxes, com funcionen aquests algoritmes famosos que fan que pensem o diem una cosa o una altra, i com fomentar l'esperit crític. És un llibre en aquesta línia que és molt demandat a les aules per la docència i que, amb molta estima, tant jo com la Carol Guinard, la Carrature, la il·lustradora, [00:02:33] Speaker B: l'acabem de perpetrar. Serà essencial per aquests propers mesos. L'altre dia parlàvem a l'inici de la tertúlia brusqueta que set eleccions ens vénen al proper curs polític, on l'extrema dreta tindrà un paper important en tots ells. Per tant, haurem d'estar pendents d'això. A part d'això, t'he de dir, Jordi, que l'altre dia, quan van fer la tertúlia, ara deia estrella d'AMP, el de 2 de setembre, amb l'Otpou, l'Andreu Bernils, el Vicent Partal i més de 150 persones que van venir d'espectadors, molta gent em parava i em deia, com està el Jordi? Perquè justament aquell dia vas tenir un lamentable incident al Fusà. No sé si vols que veiem el vídeo del que va passar i ho comentem un [00:03:16] Speaker C: moment. [00:03:19] Speaker A: ¡Eh, [00:03:24] Speaker C: eh! ¡Eh, eh, eh! ¡Se lo tengo yo! ¡Se lo tengo yo! ¡Se lo tengo yo! ¡Me cago [00:03:37] Speaker B: en la puta, cabrón! [00:03:40] Speaker C: ¡Me cago en la puta! [00:03:42] Speaker A: Aquestes [00:03:55] Speaker B: són les imatges que vam poder gravar des de Vilauet. Va passar tot molt ràpid, no sé si s'acaba d'entendre què va passar, però tu el que fas és denunciar que un agent dels Mossos d'Esquadra al final va acabar propiciant que els ultres t'agradessin, és a dir, al tirar-te a terra vas rebre cops dels ultres que estaven allà mentre tu estaves treballant. [00:04:17] Speaker A: Sí, sí. És a dir, a mi un agent dels antiavalots impedeix físicament que faci la fotografia d'un detingut que estava a terra amb dos agents a sobre. Em poso cap al costat per fer la foto, perquè és la meva feina. Em diu quita-quita, la tercera vegada, nerviosíssim, i em comença a empènyer de mala manera fins que m'aboca sobre el grup d'ultres que ja feia estona que corrien darrere nostre, a sobre la premsa, de manera inexplicable, a més. Aquests aprofiten per fer-me la traveta, m'agafen per la motxilla, em fan caure, i allà una puntada a l'esquena i un intent de picar el cap, que per sort no em va... La gent m'agafa i amb el braç rodejant-me el cap em diu que em denunciarà i se m'emporta just a la zona on em portaven els detinguts. Estava al·lucinant d'una gestió absolutament negligent per part de qui se suposa que ha de garantir el nostre dret a informar. No només es va vulnerar, sinó que a més em van abocar en una situació molt perillosa que hagués pogut acabar de manera molt lamentable. No és l'única [00:05:35] Speaker B: denúncia, en realitat, que hi ha hagut aquests dies al voltant dels Mossos d'Esquadra, a l'Herta Solidària, a l'Òmnium, a l'Assemblea, també han denunciat detencions arbitràries a l'11 de setembre, hi ha actuacions desproporcionades, sobretot al voltant de l'Art de Triomf, al moment que s'estava fent el concert, és veritat que es van cremar alguns contenidors, algunes coses, però clar, que molta gent que ha sortit del concert es va trobar en una situació fora de la normal, ja que sortien d'un concert de la Gossa Sorda i de cop Es trobaven en càrregues policials i amb males maneres per part dels Mossos. De fet, les diverses entitats demanen que s'investiguin l'actuació dels Mossos. [00:06:12] Speaker A: És clar, és que vam veure imatges que ens recordaven molt a l'1 d'octubre mateix, la gent marxant d'un concert, a l'1-O al Tsunami o a qualsevol altre... Actuació policial inexplicable com les que hem vist aquests últims anys. Gent marxant d'un concert de forma pacífica i pel simple fet de portar una estelada o una samarreta que la gent de torn interpretava que era susceptible de ser una persona que, vés a saber què feia o què pensava, cop de porra el canto. Això no és tolerable en un país democràtic. Per tant, De nou, estem parlant d'un tema recurrent en els darrers anys que sembla que de tant en tant emergeix i que no s'acaba defendent mai perquè no hi ha hagut una voluntat política que això sigui així. Júlia, [00:07:01] Speaker B: no sé si vols afegir alguna cosa d'aquestes actuacions dels Mossos. [00:07:05] Speaker C: Bé, jo crec que els que fa anys i panys, bé jo no tants panys, però uns quants anys que circulo pel món independentista de base, sabem quines complicitats han acostumat a tenir els Mossos d'Esquadra, com a forces d'ocupació, moltes vegades, que han actuat com a tal. Això no vol dir que, evidentment, no s'hagi de condemnar sempre a l'abús policial, però crec que, en realitat, l'escenari en què estem ara respon una mica a l'escalada de la tensió general que evidentment Aliança Catalana i Vox, com a forces reaccionàries, necessiten traslladar això que porten vomitant durant anys a les xarxes socials, traslladar-ho al carrer, malgrat que després són els primers que marxen per potes. Però, evidentment, a qui també li interessa és el partit socialista o socialistes, perquè la polarització tant sigui física o discursiva, perquè al final acaba sent la mateixa batalla cultural, la mateixa batalla sobre el poder, la mateixa batalla sobre el camp ara mateix de disputa. de les hegemonies a Catalunya i a l'estat espanyol, estem allà mateix. Em sembla que per això tampoc no hem vist Salvador Illa o cap membre del seu govern sortir a defensar catalans independentistes, perquè quan els interessos són el govern de tothom i quan no, no. I per això se'n van a Extremadura a celebrar la Diada en comptes d'anar a posar-se al costat dels veritables [00:08:47] Speaker B: catalans independentistes. Jordi, no sé si et va sorprendre també una mica l'actitud dels Mossos al voltant d'Aliança durant la diada, perquè una de les imatges potser que també va haver-hi és Sílvia Orriols, Alianza, intentant entrar a Plaça Catalunya, ells van dir que no es mourien fins que no poguessin entrar a Plaça Catalunya, però clar, a la vegada hi havia uns joves, molt joves, bloquejant-nos aquest pas. Els Mossos es van posar entremig per separar-los, però finalment van rodejar completament a Sílvia Orriols per permetre-li creuar corrents a Plaça Catalunya. No sé si és normal desplegar tanta policia per creuar la plaça quan podia haver sortit per una altra banda sense cap problema. A mi [00:09:38] Speaker A: em sembla una mica increïble l'actuació perquè anava diametralment oposada en el sentit que s'havia fet el dia anterior. El dia anterior l'excusa és que Allianz havia comunicat una concentració al Fossal de les Moreres i que, per tant, com que havia comunicat una concentració al Fossal de les Moreres, s'havia de garantir aquesta concentració. Per tant, el dispositiu anava enfocat a L'endemà, entenc que el garant d'aquest permís devia ser l'Assemblea Nacional Catalana. i que el que va fer Aliança va ser intentar rebentar la manifestació i a més era evident que el clima d'atenció que hi havia i d'oposició a l'arribada d'aquell bloc, que ja ho van intentar l'any passat, recordeu, anaven a aquesta línia. Per tant, aquí la pregunta hauria de ser per què el dispositiu policial no va actuar de la mateixa manera que el del dia anterior, quan sabien que això causaria incidents, una atenció absolutament innecessària i que qui disposava del permís? l'ANC, Òmnium i les altres entitats o Aliança? perquè és evident que la manifestació s'hi pot sumar qui vulgui, però quan tu vas amb un bloc, amb una pancarta pròpia, en una manifestació que no és la teva i que no has convocat tu, és que estàs irrumpent en un acte d'altra gent. Per tant, per què el dispositiu va permetre això? Per què hi ha aquesta voluntat de bunkerització i de garantir els drets d'un i de vulnerar els drets de tota la resta? Això per mi és molt difícil d'explicar. A més a més, per [00:11:31] Speaker B: mi era una provocació completament, perquè nosaltres que la vam seguir, diguéssim, i que vam mirar on anava, el que va fer va ser creuar Plaça Catalunya, pujar per Passeig de Gràcia i anar en direcció contrària. És a dir, anar cap on venia, que no cap on ell estava, per Gran Via. Vull dir que hagués pogut posar per Rambla Catalunya perfectament i no hagués suposat cap tipus de problema i no hagués calgut aquesta logística de Mossos. Per tant, a mi és el que em va [00:11:59] Speaker A: sorprendre. Bé, la voluntat, malauradament ja coneixem aquestes tàctiques i aquesta manera de fer, i em recorda molt a quan Ciutadans es plantava a la plaça de major de Vic. És a dir, la idea és la mateixa, és intentar marcar el relat, és intentar victimitzar-se de forma continuada, fins i tot quan fots amb els altres, els causes problemes. És la voluntat de crear relats falsos, per exemple. Les dues restauradores que hi havia al Fussar de les Moreres, a la Fassana, que hi ha una vestida a Santa Maria del Mar i una vestida perquè estan restaurant a la Fassana, i van pujar dues treballadores. Se'ls ha acusat de milions de coses. Se'ls ha acusat de portar un fusell de franc tirador i voler perpetrar no sé què. Per [00:12:43] Speaker B: explicar a la gent que estic veient que no tingui Twitter, perquè és una cosa que passa en el món de Twitter, l'entorn d'Aliança ha fet circular una fotografia on dues restauradores estaven pujant per la façana i acusant-los que volien fer molt de mal. És veritat que fins i tot algú ha parlat que portava un fusell. Tornant a l'11 a la nit, que va haver-hi en total 18 atinguts, crec que no és casual que fossin 10 dels quals menors, perquè crec que si alguna cosa aquest 11 ens deixa és veure molta gent jove i molta gent jove amb una actitud diferent. Júlia, no sé si tu vas ser-hi a l'11, el Jordi ho sé perquè vaig veure les seves fotografies. No, l'11 no hi [00:13:33] Speaker A: era. Vaig descansar. Vaig ser el matí, vaig ser la frena, però a la manifestació em tocava descansar. Júlia, tu hi [00:13:46] Speaker C: vas ser i? Jo tenia classe al matí a Mallorca, en terres catalanes però d'ultramar, però vaig seguir de prop tot el dia xarxes i diverses qüestions també, perquè des d'alhora vam fer actes diversos. Respecte a la conversa en realitat que hem iniciat al voltant de què està passant, Els Mossos d'Esquadra també s'ha oblat la distància amb els Mossos de l'1-O. de Mossos d'Interior i d'Inspecció. Crec que hi ha algunes dinàmiques que s'han acceptat. Sense anar més lluny, veníem dels dos Mossos infiltrats en les assemblees de professors. Però crec que dues coses interessants de l'anàlisi de la diada. Crec que el primer titular que jo destacaria és hem passat el dol del procés i del processisme. Almenys la sensació que jo vaig tenir de dir, hòstia, aquí hi ha una generació nova, que no només va als concerts d'Òmnium, sinó que se l'ha vist a la Mani, se l'ha vist al Fusà, se'ls ha vist després. És igual cremant contenidors o fessin el que fessin. En realitat crec que el bon símptoma és que hi són. Crec que això en realitat ja va començar-se a veure amb el xaval que van detenir a Elx quan el partit del Barça va portar una estelada, perquè és la mateixa lògica. Hi ha una generació que no va viure el procés o que el va viure molt de tornada i per tant no està impregnada d'aquell dol, d'aquella sensació una mica lacrimògena, depressiva, que van viure potser més la meva generació. I, per tant, aquests tot just comencen. No només comencen, sinó que arriben a l'escena pública, a la palestra política, i es troben que l'horitzó de futur està capat, que l'habitatge és un problema, que la feina és un problema, que l'anticipació social és un problema, que la polarització és un problema, la reacció de partits d'extrema dreta només fa generar una mena de guerra civilisme de posicions, de discursos d'odi, i crec que hi ha alguna cosa interessant i fins i tot esperançada que s'està movent en aquestes generacions noves. Jo crec que el Barça hi té un paper fonamental, ja sé que hi ha una dimensió estètica, però crec que també té molt a veure amb... aquesta sensació que durant 5, 6, 7 anys estaven mancats de victòries i d'autoestima. I el Barça de Hansi Flick, i més concretament de la Minyamal i de les canteres de Covercí i de Pedri, bé, jo no soc molt futbolista però segueixo una mica més el debat cultural, i sí que veus que, hòstia, que hi ha un sentiment, i a més ara amb la campanya aquesta que ha fet sobre el català, el gest de la porta amb el xaval Delch, crec que hi ha alguna cosa que s'ha mogut i de fet molts companys em deien, hòstia, hi ha molts xavals joves amb samarretes del Barça, crec que també ja comencem a recollir alguns fruits d'alguns comunicadors de continguts. en català, com les de SOS Català, o el Monojoan, o fins i tot alguns mallorquins que estan fent molt bona feina des de fa temps, i crec que comença a cristal·litzar, malgrat aquest clima de polarització entre l'autoritarisme dels socialistes i l'autoritarianisme de l'aliança, crec que comença cristal·litzar una generació, diguéssim, més jove, que no participa d'aquestes polèmiques, sinó que simplement està quebrejada i que troba, diguéssim, en la catalanitat i en l'independentisme, un nou, no sé, sentiment de pertinença o fins i tot d'esperança. I ja per acabar l'argument, crec que quan deia allò del dol de l'independenetisme, em referia al dol del processisme entès com aquell que va estar capturat pels partits polítics i per les baralles, diguéssim dels partits polítics del processisme, i ara estem en un altre lloc. Jo [00:17:57] Speaker B: vaig fer una mica la crònica dels joves d'aquesta diada, diguéssim, vaig entrar amb això a l'11 de la nit, i sí que una de les coses que deia la Júlia, crec que és una de les imatges que últimament s'està veient a molts llocs, Jordi, que tu que vas a molts llocs, que és joves amb la samarreta del Barça i la bandera estelada com una capa d'heroi, i sí que realment era una imatge que es veia molt, una imatge que s'ha vist al Canet Roc, que s'ha vist al Cabro Roc, és una imatge [00:18:26] Speaker A: com ja clàssica. L'exèrcit desarmat de Catalunya, no? Sí. També em va arribar una altra imatge, que no la veig ara, però me la van relatar dues persones, que és joves a un jove. ...amb la samarreta de la selecció espanyola... ...i l'estelada l'11 de setembre. Ostres, això se'ns [00:18:44] Speaker B: va escapar a nosaltres també. Estrany, no? [00:18:46] Speaker A: Però sí que és sintomàtic que alguna cosa es mou i que, davant d'aquesta desesperança i aquest derrotisme tan nostrat, veure que malgrat tot, malgrat els atacs frontals per terra, mar i aire, malgrat la sobredimensió de l'espanyolisme banal i no tan banal amb la selecció espanyola com a excusa, Malgrat tot això, hi ha un jovent que té ganes de viure en un país lliure i que ho mostra de forma desacomplexada. De fet, aquestes setmanes llegia unes dades que va publicar el Roger Tugues a Twitter, i era interessant l'anàlisi dels joves davant de la independència, que deia que no és veritat que la majoria de joves siguin contraris a la independència, sinó que és el contrari. El que sí que és cert és que hi ha un gruix molt gran d'indecisos. Per tant, no és tant que hi hagi més no independentistes que independentistes, perquè és al revés, però sí que hi ha una gran part del jovent que no sap cap on tirar. I és aquí on cal picar pedra. Que [00:19:53] Speaker B: no se sent cridat segurament per les [00:19:55] Speaker A: opcions. Que no se sent interpel·lat, que té altres preocupacions, altres ocupacions, o que senzillament veu la política com una cosa estranya. Mil coses, però malgrat. Tot el que està passant, sobretot el futbol, li afecta moltíssim. Per això el fet que vagi amb la samarreta del Barça i l'estelada és sintomàtic també, que necessiten referents per expandir la seva identitat. I el Barça és un d'ells, i ho diu un culer no practicant. [00:20:26] Speaker B: La Júlia també parlava del fet de l'agressió que va patir el jove blaugrana a ells per portar l'estelada i l'actitud que va tenir ell d'alguna manera de resposta, en el seu cas no sé si l'ajudarà futurament, però vull dir que el fet que ell rebés dels policies i no es quedés quiet, sinó li sortís defensar-se, crec que és una actitud també una mica d'aquesta generació, perquè potser veia una mica coses semblants amb la concentració, per exemple, de Núcleo Nacional, també l'11, i com de cop van començar a aparèixer joves i vinga joves i vinga joves, que els va aturar poder-se concentrar allà com feien i com en algun moment s'han acostumat a poder fer. Llavors, clar, l'actitud de dir no, no, per aquí no passaran, o el FUSAR mateix, l'actitud de... els deixeu entrar però nosaltres estarem aquí i ens farem escoltar. Hi havia molt joves al FUSAR també. Em crec que és una actitud que està canviant en el jovent, d'alguna manera, de dir, no, no, nosaltres no callarem, nosaltres plantem [00:21:31] Speaker A: cara a això. Sí, sí, realment el jovent té aquesta etapa disruptiva de voler trencar amb allò establert, i quan tens un relat monocoló oficial dia rere dia, per molt simpàtic que es vengui, doncs hi ha un jovent que també el vol esbarlar. I sí que l'any passat, recordo que em sembla que en Vicent va fer un article referent al jovent, em sembla recordar, El [00:21:57] Speaker B: vaig fer jo, crec. O el vas fer tu, perdó. Sí, que és allà [00:21:59] Speaker A: on són els joves. Ah, exacte. Perquè sí que és veure un grup de joves, no gaire nombrós, però important, i aquest any, pel que sembla, la cosa ha sigut molt més important, no? Això està bé. De fet, [00:22:17] Speaker B: de l'any passat, de la convocatòria que va sortir TikTok, i que és el jovent que es va veure l'any passat i que a alguns ens va sorprendre, perquè la pregunta que sempre continuen fent a molts llocs és on són els joves? D'allò va néixer l'Assemblea de Joves, que ara mateix estan associats a l'ANC, però que tenen entitat pròpia d'alguna manera. D'allà va néixer aquesta actitud d'anar a organitzar alguna cosa pels joves. i d'aquí també neix la convocatòria que hi ha hagut aquest any al FUSAR el dia 11 per anar conjuntament a la columna Futur i és quan es van veure aquestes imatges de la gent jove. Si us sembla, nosaltres vam sortir al carrer i precisament vam anar a buscar aquests joves i els vam preguntar per què [00:23:04] Speaker A: es manifestaven. Perquè és la meva terra Catalunya, la Fra Garalgué i la Salsa de Guardamar. Perquè [00:23:10] Speaker C: ja tocava, estem adormits i hem de [00:23:11] Speaker A: sortir al carrer. Perquè seguim igual o pitjor [00:23:14] Speaker B: que el 2017 i el jovent ens [00:23:16] Speaker A: hem despertat perquè estem fins als collons. Cada dia tenim uns trens que van pitjor, que tenim una educació que va [00:23:22] Speaker B: pitjor, que és impossible emancipar-se. [00:23:24] Speaker A: I, per tant, que això té un culpable molt clar, que és l'estat espanyol. [00:23:26] Speaker C: I els joves això ho veuen. Actualment el català està molt poc parlat entre els joves i això és una cosa a reivindicar també. Que també és la independència, però el català és la nostra llengua i tot el que té relacionat amb Catalunya, el nostre territori, la nostra [00:23:38] Speaker A: nació, la nostra cultura. És molt important, som nosaltres, [00:23:41] Speaker B: els pròxims, som el futur. Serem els [00:23:42] Speaker A: grans i tenim molt clars els nostres [00:23:45] Speaker C: objectius i la lluita és un d'ells. Per [00:23:47] Speaker A: fer-nos veure, que es vegi que encara existeix aquest sentiment independentista, que cada cop s'ha anat apagant més, doncs fer-nos veure i fer-nos escoltar. [00:23:55] Speaker C: No ens prenem de requis estelades, prohibir parlar la nostra llengua i això, evidentment, al final cansa i al moment on dius que ja n'hi ha prou. Jo crec [00:24:02] Speaker A: que aquest any també hi ha hagut bastants episodis de catalanofòbia i això ha fet despertar als joves aquest sentiment i que avui estiguem [00:24:10] Speaker C: als carrers. El jovent és el futur. [00:24:13] Speaker B: Júlia, em sorprenia a mi, i no sé a tu, que molts destacaven el fet del català. Vull dir que realment crec que un dels motius també d'aquest jovent de dir que sóc independentista és defensar la llengua. Sí, jo crec [00:24:27] Speaker C: que una cosa que m'ha agradat molt és que he sentit diversos accents d'arreu del Principat, que això també és bastant significatiu, que els joves anessin a la capital del país a defensar la llibertat de Catalunya. Jo crec que clarament, i volia dir una cosa abans que té a veure, crec que és una generació que segurament molts d'ells són ja nascuts després de la crisi econòmica del 2008 o en aquells anys, I, per tant, és una generació que aquella indefensió apresa del franquisme i el postfranquisme ja els hi queda molt lluny. L'oasi pujolista, ni parlem-ne, aquella oasi pujolista que ens van menjar, segurament tu i jo, Txell, el Jordi crec que és una mica més gran, però ens el van menjar amb el Club Super3, amb aquella pacificació i aquella hegemonia d'un país més o menys normal, on els trens funcionaven, les escoles no castellanitzaven els nostres I nosaltres també vam viure la generació del procés, de l'auge i la caiguda, i també la indefensió presa amb la repressió contra els presos i contra els manifestants. Roger Espanyol, que després crec que en parlarem. I, per tant, crec que aquesta generació és la primera que no té aquesta experiència acumulada i que, per tant, en aquest sentit és molt més lliure, és molt més descomplexada i com que l'auge tant de la defensa del català com de la importància dels símbols i dels referents a través de les xarxes, ha tornat a posar sobre la taula el Barça com a emblema o el català com a llengua pertinença, estem davant d'una generació que no té tots aquells prejudicis o aquells problemes o fins i tot aquella sensació que realment no té res a perdre si surt al carrer, perquè d'entrada ja no té res, com que estem també en aquesta sensació de postcrisi permanent, i de pandèmia, de crisi econòmica, precarietat... Per això, una última reflexió respecte a aquest punt. Em sembla molt cutre, i ho diré així una mica vulgarment, la victimització extrema, una i una altra vegada, d'Aliança Catalana. Perquè jo veig un jovent que precisament el que està fent és posant una actitud i una moral de victòria i de resistència i de combat sobre la taula i Aliança Catalana només ho fa de boca. Diu que ve a combatre que si el califat, que si el reggaeton, que si l'estat espanyol i és incapaç de construir un relat que no sigui victimitzar-se o atacar el més dèbil o mentir sobre uns suposats enemics que només veuen els seus pitjors malsons. El que em sembla més patètic és que fins i tot ells, siguin incapaços de veure que el relat de víctimes amb el que van sempre en realitat contrasta de tot, amb aquest jovent fort, amb autoestima, on el català central, però la defensa i la llibertat del país i de la identitat catalana, ho és sense haver de assenyalar que sí, el moro, que sí, el paquistanès, que sí. És una batalla, diguéssim, que passa per altres fronts i que té l'estat espanyol a davant, que és l'enemic real. Jo deia [00:27:58] Speaker B: que en aquell moment de la plaça Catalunya també hi havia la imatge que molts d'aquests joves que miraven Aliança i els deien no passareu, eren d'orígens molt diversos. perquè es veia en la seva pell. També estic fent un racisme perquè segurament tots ells han nascut aquí i els orígens li venen de molt lluny, diguéssim, segurament ja, però sí que era una imatge, no sé, jo tinc al cap la imatge d'un noi negre enfrontant-se amb ells i dient-los a mi, d'aquí no em fareu fora, d'alguna manera. Per tant, crec que hi havia, entre aquest jovent, hi havia gent d'orígens molt diferents. [00:28:46] Speaker A: És que, a més a més, això va molt amb el que explicava l'altre dia l'OTBU, de manera magistral, o el que també explicava l'Andreu Bernils, que anava en la mateixa línia. L'OTU ho va definir de forma molt fàcil. És a dir, hi ha una voluntat de... I si això passa, el que s'hauria de fer és reduir l'independentisme i el nacionalisme català a un fet folklòric amarg, desagradable i relacionat amb l'extrema dreta i amb els discursos d'odi. Hi ha aquesta voluntat. Estem condemnats a desaparèixer, no en tingueu cap dubte. Perquè precisament si el catalanisme i la nostra identitat ha sobreviscut malgrat tot, ha sigut precisament perquè ha sigut un moviment inclusiu, que ha sabut sumar a qui senzillament ha tingut la voluntat de ser català malgrat tot hagués nascut la religió o no, o que tinguessin els seus pares, el color de pell que tingués o el cognom que tingués. És a dir, aquest component èmic del catalanisme és el que li pot arribar a fer un mal terrorífic. Perquè si ens convertim en minoria nacional de cop i volta, diguem que som una minoria nacional i abracem aquesta idea, estem acceptant que d'aquí poques generacions ja no quedaran catalans a 8 condoms i, per tant, ja no tindrem raó de ser. I això és perillosíssim. Per tant, abraçar el que proposa aquest partit i aquest moviment és condemnar-nos a l'aniquilació assegurada. Ara [00:30:39] Speaker B: pensava que una mica aquesta actitud que estem lluant dels joves, potser seria una actitud semblant a la que ha tingut Roger Espanyol durant nou anys, i ara canvio de tema així ràpidament, però aquesta setmana ha començat el judici contra els policies que van mutilar a l'ull Roger Espanyol, nou anys després, És irònic, però el judici acabarà precisament a l'1 d'octubre, 9 anys després. Comença aquesta setmana i continuarà la setmana de l'1 d´octubre. Per primera vegada, els acusats en un cas relacionat amb l'1 d''octubre són uns policies. Sembla difícil d'entendre perquè van haver-hi més de 1.061 persones ferides, però fins ara no s'havia aconseguit seure al banc dels acusats a cap dels policies que va ferir aquests milers de [00:31:37] Speaker A: persones. És l'exemple claríssim de corporativisme, bunkerització i els vasos comunicants entre els interessos del món policial i el judicial. Perquè, si no, és inexplicable que vegin aquelles imatges. de policies retorçant els dits a gent que anava a votar saltant a sobre de persones que estaven assegudes a terra amb la voluntat explícita de trencar qualsevol os que estigués per allà al mig, o la negligència absoluta de disparar pràcticament a boca de canó. contra Roger Espanyol, és inexplicable que només un d'aquells ferits, que segurament va ser el més escandalós per les conseqüències que va tenir, perquè va estar enregistrat amb càmeres i per tot això, hagi arribat a judici. És increïble quan aquests dies van passar [00:32:30] Speaker B: coses terrorífiques. Una de les coses que seran claus d'aquest judici és poder ensenyar que els policies van actuar amb una intencionalitat. Per què és clar això? Perquè si no hi havia aquesta intencionalitat, aquestes persones seran amnistiades. Per tant, la defensa de Roger Espanyol el que intentarà demostrar aquests pròxims dies de judici és demostrar aquesta intencionalitat que Roger Espanyol explica, que primer va haver-hi, que ell ja va tenir uns enfrontaments amb aquesta policia i que per tant el policia, que de fet va actuar de forma no legal, perquè va apuntar directament, primer ha de votar el TR i després les pilotes voten, doncs hi havia una intensolidat, aquella pilota anava dirigida a Roger Espanyol. [00:33:26] Speaker C: Sí, bé, jo crec que a Catalunya El cas més sonat, que per això va canviar la política al Parlament, ja va ser el de l'Esther Quintana. Crec que va ser les fagues del 2011, 12, no me'n recordo. Però el context aquell del 15M i així. I per tant, la primera gran negligència és aquesta. O sigui, per què es va permetre que un cos policial espanyol, vingut de fora de Catalunya, que disparés una munició que estava prohibida pel Parlament de Catalunya. Primera, gran negligència. Només per això hi haurien d'estar els càrrecs cessats i gent pagant les conseqüències polítiques. I després, respecte... Jo he de dir que veient la dignitat de Roger Espanyol, ens passa això que tant de bo surti bé i que sigui el cas exemplaritzant, que faci justícia amb el miler de casos que no ha tingut aquesta sort, però no soc gaire optimista amb la justícia espanyola ni amb els tribunals catalans espanyols asseguts a Catalunya. Més enllà d'això, crec que si hi ha una petita finestra i guanyen el cas, perquè la intencionalitat Suposo que serà una qüestió que, per molt demostrable en vídeos, serà un element de discussió clarament polític i clarament ideològic. Però si guanya, crec que serà, potser des de fa molt de temps, potser des de l'1 d'octubre mateix o el Tsunami, una de les primeres grans victòries de l'independentisme popular. I em semblaria molt rellevant. Només espero que, si hi ha un retorn de Puigdemont, no ho eclipsi. [00:35:18] Speaker B: Entenc que si hi ha un retorn de Puigdemont seria molt més enllà, pel calendari que m'ha anat dient Josep Nou a l'Arcasolleres, això va mal mínim al novembre. La sentència de Roger Espanyol es tancarà a l'1 d'octubre, però la sentència trigarem també un temps a saber-la. Però sí que és veritat que el que tu deies de la dignitat de Roger Espanyols, que en tot moment, al llarg d'aquests nou anys, sembla mentida però són nou anys, és molt de temps per arribar al punt on estem ara realment. i [00:35:50] Speaker A: el desgast que suposa això. Estar immers en un judici et deixa amb una incertesa constant, unes despeses econòmiques i un desgast emocional terrorífic. I en el cas de Roger Espanyol, que a més a més ha estat objecte de mofa, i que encara malauradament ho és, fins i tot d'alguns que es fan dir independentistes, que n'hi ha per caure'ls-hi la cara de vergonya, a mi com a ell me'n cauria, doncs no vulgueu imaginar la fortalesa que ha hagut de tenir la resiliència que ha hagut d'aplicar per tirar endavant, perquè un altre potser ho hagués deixat córrer al cap i [00:36:31] Speaker B: a la fi. I denúncies i contradenúncies. [00:36:35] Speaker A: És un desgast molt gran, per tant, és una persona admirable en aquest sentit de la capacitat de resistència que ha [00:36:43] Speaker B: tingut i que té. I la lluita perquè aquestes persones no siguin amnistiades, vull dir que això ha sigut la lluita dels últims anys de dir no a l'amnistia, perquè la realitat és que de moment, i ho hem explicat moltes vegades, però la realitat és que de moment l'amnistia a qui més Li ha anat bé, ha sigut a la policia espanyola que s'ha estalviat molts judicis i moltes sentències. Avui parlava amb el Josep Noel Arcas Ulleres, que hi va anar al judici, i em deia que unes coses que li havien semblat curioses, i crec que avui ho explicarà en el seu article, és el paper de la Fiscalia, en tot plegat, que la Fiscalia semblava més que defensava la policia. També hi havia com una situació estranya en el judici, que és que moltes vegades, com que és la primera vegada, per exemple, Iridia és l'acusació, d'alguna manera, de vegades li deien la defensa, l'advocat de Iridia, la defensa, no? És a dir, com que hi havia una situació que era com que fins i tot la justícia no acabava d'entendre qui era l'acusat i qui era el defensat, d'alguna manera. Sí, sí. [00:37:54] Speaker C: Jo crec que això també, no sé si recordes que fa un parell d'anys també vaig publicar un article amb vosaltres explicant el cas de la Paula, una companya meva, que de fet va decidir no emparar-se amb l'amnistia perquè volia anar fins al final amb el seu judici i reclamar a l'Estat i als policies que la van agredir i torturar i que la van tancar 10 dies a Batràs, reclamar els danys i prejudicis. Per situar la gent, [00:38:22] Speaker B: perdona Júlia, la Paula és una de [00:38:24] Speaker C: les joves d'Urquinaona. Sí, exacte. I la situació va ser molt similar a la que expliques, perquè jo era testimoni, i quan van entrar elles, perquè els testimonis estaven esperant a fora de la sala, diguéssim, la primera fase, i la Paula i la seva advocada d'Alerta Solidària van decidir que no acceptarien l'amnistia, tant la fiscal com la jutge, que en teoria no haurien de tenir necessària comunicació prèvia, es van quedar atònites, en plan, com pot ser? No ens hem trobat mai en aquesta situació, no hi ha jurisprudència, i nosaltres donàvem per fet que aquí tots els catalans abaixarien el cap i acceptarien l''amnistia perquè és el millor per tothom. I com bé has dit tu, l'amnistia qui millor ha funcionat ha sigut pels policies espanyols que ens van venir a disparar bales de goma. Per tant, jo crec que la dignitat del Roger és també la dignitat d'aquelles persones que potser tampoc no han sigut tan mediàtiques. El cas Judes, que també ho van ser molt, però crec que el més important, més enllà del cas del Roger, la feina nostra, dels periodistes o dels intel·lectuals o de la gent que pensa en una mica qüestions més a fons, és tenir molt present la memòria viva de l'independentisme popular, que ha donat la cara, que ha posat el cos, que ha perdut ulls, que ha perdut anys de vida, que ha estat a la presó, sense totes les estructures que sí que han tingut els partits polítics. I crec que és una cosa que també hem de fer els independentistes, que tenim clar que el moviment independentista no va començar el 2012, sinó que venim d'anys de traïció, de gent a la presó, dels 70 però encara més abans, i que per tant tenir al cap aquest fil roig de l'independentisme és fonamental per encarar la segona onada. I lligant una mica amb la reflexió, sobre qui és català o no en aquest moment de la història de Catalunya, per donar una altra referència, però el Manuel de Pedro López ja ho va deixar clar als anys 50 i 60 i crec que tornem a estar allà mateix. I la xenofòbia i l'odi no han sigut mai un element de discussió dins del catalanisme i l'independentisme combatiu. Abans del Carles [00:40:30] Speaker B: ens ensenyava una imatge d'aquest gràfic dels 1.061 persones ferides i només un ha arribat a judici, que és xocant. Això és part d'un interactiu que hem publicat aquesta setmana a Vilaweb on expliquem com són aquestes 1.066 persones ferides i la veritat és que us recomano veure'n, d'on van estar ferides, d'on els van donar els cops, etc. I és un interactiu que és una de les novetats d'aquesta temporada VilaWeb, aquests interactius que cada vegada seran més presents a VilaWeb. Aquesta setmana parlant dels 1.061 persones ferides i només un cas, el del Roger Espanyol a judici, cosa que no és casual. Mentre està ventí aquest judici, per altra banda tenim Illa celebrant la Diada a Extremadura. Abans deia la Júlia no defensa els catalans, no, està a Extremadura celebrant la Diada. No és l'única cosa que ha fet aquesta setmana el president. El president aquesta setmana feia una conferència de premsa per tal de valorar els dos primers anys de govern i posar les línies, les futures línies dels pròxims dos anys que li queden de legislatura. Com és lògic, per altra banda, feia un balanç positiu. Crec que una de les coses que té aquest govern és poca autocrítica, i això és una opinió meva, però la deixo anar, i assegurava que et donava per tancada aquesta dècada de paràlisi. Júlia, no hi estàs d'acord, no? O què opines? Està tancada aquesta dècada de paràlisi? No sé si... [00:42:12] Speaker C: Clar, és que per mi l'època de paràlisis ha començat quan els socialistes, en lloc de fer política, el que s'han dedicat a fer és propaganda. I ho veus permanentment. O sigui, si els socialistes han posat esforços i diners en alguns dels seus ganivets, és clarament en l'espai de la comunicació. I fins i tot té un punt, aquesta cosa xulesca de Salvador Illa apareixent en aquella sala com si fos una mena d'estrella del rock que dius, hòstia, aquí hi ha una gent molt desubicada. La sensació és de desubicació i també d'aquesta actitud pròpia als socialistes, que quan tu ets mediocre i no tens popularitat, el que has de fer és demostrar amb autoritarisme i propaganda que la teva governança és legítima. Jo crec que és el problema permanent que tenen els socialistes. I això ve d'un curs extremadament convuls. És a dir, Com et pots permetre ni un gram d'autocrítica després de tenir el país aixecat, en peu de guerra, en tots els sectors, mestres, metges, bibliotecaris encara, el conflicte dels mestres sense resoldre, la qüestió de les infraestructures sense resoldre, ara posar sobre la taula el meló una altra vegada de l'ampliació de l'aeroport, i tu sortir a dir, no només que te'n vas a Extremadura a celebrar que van venir molts extrements a aixecar Catalunya i que cal alçar la mirada, sinó que et dediques a inflar resultats. El problema de fons, per no dir el que és evident, que és que són un govern de mediocres i d'autoritaris i és el pitjor govern que ha tingut Catalunya des de la democràcia, el problema també és la incompareixença de l'oposició, on tothom està fent càlculs a veure quants vots Aliança o Vox li traurà. I això és un problema, perquè vol dir que no hi ha ningú realment fiscalitzant el govern. Tothom està pensant en quin reit electoral pot treure de cada cagada o de cada tirada al buit que fan els socialistes. I, evidentment, aquí el gran reforçat és Aliança, perquè aquesta polarització, ja ho he dit al principi, la polarització entre un govern d'ordre plural amb seny, aquest intent de Salvador Illa de renovar el pujolisme, que no funcionarà el 2026. Fins i tot, jo crec que l'evidència més gran va ser Ricard Ostrell traient un tall de Jordi Pujol el dia de la Diada, com si l'intent de renovar la sociovergència fos l'única manera de restaurar un establishment que s'ha de plantar contra Aliança, que és la reacció. Bé, un curs electoral interessant. Interessant, de paràlisi no, de batalla absoluta. [00:45:20] Speaker A: Em sembla que ho ha dit tota la Júlia. Però sí, sí, ara està recordant aquell [00:45:24] Speaker C: tall del Pujol. Tant, a vegades vol [00:45:26] Speaker A: més coses. El gest del president que va tenir a l'hora de restaurar la figura de Pujol i suposo que intentar recollir el llegat d'aquells anys, d'aquells anys que moltes vegades s'han idealitzat com els anys de l'oasi català, de la tranquil·litat, que tot anava bé, però és que tenim el por, encara que hi hagi aquesta voluntat, Tenim el país que tenim, i tenim el país on en 6 dies o en una setmana s'han robat 6 dies coure de l'estació de França. La qual cosa és un titular que a mi em fa posar la pell de gallina. I el que [00:46:10] Speaker B: significa haver robat cobre, que és milers de persones que arriben tard a la [00:46:13] Speaker A: feina. És a dir, que a una infraestructura essencial, crítica, no hi hagi una vigilància i que t'hagin de robar sis cops en deu dies o en una setmana perquè decideixis posar vigilància privada, de veritat? És a dir, això evidentment és sintomàtic que alguna cosa no funciona, o això que ara resulta que les aules estaran climatitzades el 2031. Li estàs dient als estudiants que comencen aquest any a l'institut que quan en surtin probablement encara s'estaran morint de calor. [00:46:51] Speaker B: I, a més, aquest anunci era encara més curiós perquè era un anunci que prometia, això el 2031, si s'arribaven a acords amb ajuntaments. Però el que anunciava és que intentaria arribar a acords amb ajuntaments. Vull dir, no estaven tancats aquests acords amb ajuntaments. No sé, això que diu la Júlia de propaganda és que crec que aquest anunci és clar exemple d'aquesta propaganda, que ells anuncien però no hi ha l'acord, no hi ha res fet. És [00:47:21] Speaker A: com l'habitatge públic. El mateix. Exacte. Això [00:47:24] Speaker C: anava a dir. El mateix va passar... Perdó. No, digues, digues, Júlia. Jo anava a posar el mateix exemple, Jordi, que el mateix va passar amb aquells famosos 50.000 pisos que va anunciar a l'inici de la legislatura i sense haver parlat amb els ajuntaments va anunciar una mesura com si anés a rescatar el problema de l'habitatge i després es va trobar que tenien molts ajuntaments que li deien nosaltres no volem aquests pisos. No volem acollir promotores, encara que siguin fins i tot d'APE o encara que ens facilitin... No ho volem, perquè més tijos vol dir, bé, doncs, gatització en alguns casos, no?, o incapacitat de gestionar bé l'arribada de més gent, perquè la sensació... O sigui, el debat migratori mai es té, o molt poques vegades es té, de costat del problema de les infraestructures i el col·lapse i el dèficit fiscal i totes les qüestions que ja sabem els independentistes, no? Aleshores, per primera vegada un govern d'obediència espanyola que gestiona Catalunya com una colònia, se n'adona que les claus de la caixa van en sèrio, que si no les tens, tens problemes reals per governar. I els tecnòcrates aquests colonials se n'han adonat que fins i tot Madrid, obrint alguna part de la caixa, segueix sent insuficient per gestionar un dèficit estructural. En un món ideal, els socialistes de Pasqual Maragall potser haurien sortit a dir-ho, però com que aquests fa molts anys que no existeixen i no tornaran, malgrat alguns ho desitgin, crec que estem en una situació on Illa depèn molt del que passi amb Sánchez a Madrid, realment, i té les mans molt més lligades del que vol [00:49:12] Speaker A: assumir. i ara ja s'han acabat les excuses perquè, com bé recordava la Júlia, està guardant el mateix partit, o la sucursal del mateix partit, tant aquí com a Madrid, no? Per tant, no hi ha l'excusa de que... No, no, vull dir, si les coses no es fan és perquè no hi ha una voluntat interna del propi PSOE que es facin. És així. i poden donar moltes excuses, i la realitat és la que és. Estem infrafinançats, l'obra pública que s'hauria d'executar no s'executa, els trens segueixen arribant tard, segueixen robant coure, malgrat no, i de forma persistent, i la gent segueix arribant tard, i si roben coure segurament és perquè és un negoci molt rentable, però també perquè tenim un país cada cop més miserable, on els rics cada cop són més rics, i la distància entre la resta de la població és cada cop més gran, i això no sembla que vagi a millor, sinó tot al contrari. Les conseqüències socials i polítiques que té això i que tindrà això, em sembla que tots les sabem. Per tant, no hi ha gaire marge de maniobra d'intentar reconduir aquest moment tan complicat. Entre les coses [00:50:27] Speaker B: que també va prometre Illa aquest dilluns, va anunciar que obrirà un seguit de reunions amb els partits per tractar l'emergència educativa i fer un gran projecte de país per veure com tracten aquesta emergència educativa que hi ha. Després els resultats pissa que no es poden valorar perquè no estan ben fets, etcètera, però que d'alguna manera deixen de veure que els resultats no són positius i que continuen baixant els resultats. Quan vaig sentir això vaig pensar, ostres, però en els anteriors resultats PISA, que hi havia el govern aragonès, ja es va fer un Consell d'Urgència de 15 experts, els quals van arribar a 158 propostes que s'havien d'aplicar, 18 de les quals, de forma urgent, i això no s'ha aplicat. Tornem a començar? O per què no agafem allò que ja tenim fet i ho apliquem? Perquè quan va arribar el govern d'Illa a la presidència va dir que aplicaria aquestes 18 mesures de manera urgent. No s'han aplicat. Per què sempre estem analitzant què s'ha de fer i no ho fem? Tinc una mica la sensació que sempre anem analitzant què s'ha de fer però mai s'acaba concretant el que hem de fer i què és necessari. Hi [00:51:46] Speaker A: ha la sensació d'improvisació. De fet, l'educació és molt paradigmàtica de tot això. S'ha de fer, s'ha de fer. Per ara, l'únic que sabem és que han enviat ventiladors. Quan estàs a 35 graus a una aula, l'únic que fa un ventilador és fer-te suar més. I aquest setembre s'estaven enviant ventiladors. És una realitat. Tinc una amiga que és professora en un institut i ha de fer fotocòpies de manera clandestina. Què vols dir? Fer fotografies de manera clandestina perquè a la direcció del seu institut li prohibeix tenir llibres de classe, perquè és una educació sense llibres. El projecte educatiu no vol llibres de text. i ella necessita, per la matèria que fa, portar materials a classe que estiguin en format text i fer fotocòpies amagat, perquè no pot tenir llibres i per poder repartir textos als alumnes. De veritat que ens hem tornat bojos, de veritat. Hem arribat a aquest nivell de desori, per exemple, en el món educatiu públic. És que, clar, aquí es podrien posar tants exemples, i si vingués algú del món de la docència, segurament se'ns posarien a tots els pèls de punta. [00:53:06] Speaker B: Júlia. És que [00:53:07] Speaker C: són una paròdia, realment. Jo crec que als socialistes la seva gran virtut és, virtut en els notis del sarcasme, és ser els especialistes en crear consells d'experts i observatoris i comissions i comissariats per dir que fan coses quan realment no estan fotent res. Aquesta sensació d'improvisació que deia el Jordi. Jo crec que l'exemple més clar, per exemple, és la comissària per l'ús social del català de l'Ajuntament de Barcelona, que fa un parell de mesos, no sé si va ser a principis d'estiu, que va sortir a dir que des de l'Ajuntament de Barcelona la comissió encarregada de vetllar per l'ús social del català no ha anat a fer inspeccions en comerços i en cartelleries i en inspeccionar si realment a Barcelona s'està fent servir el català com a llengua de comerç i com a llengua de vida pública. Llavors, què collons ha fet aquesta comissió? I amb això amb tot. No sé si recordeu l'any passat, quan vam tenir els grans incendis que s'han tornat a repetir enguany, el primer que va fer Salvador Illa va ser, anunciem la creació d'un observatori que fotrem enmig de no sé on, No sé si ha anat a port o no, però la dinàmica és sempre la mateixa. I també perquè aquests espais, com que no tenen una oposició que els estigui fiscalitzant, són espais que serveixen per col·locar la seva gent. Són menjadores. O sigui, són gent que... O sigui, el partit socialista necessita col·locar gent a les diputacions. No són els únics. Junts i Esquerra també ho fan. I els comuns. Però són... Bé, i Vox, però per mi, en l'arc, diguéssim, democràtic, aquest no hi entra. però són llocs on col·locar gent mediocre, mitjana, que et serveix per mantenir les bases del partit, però que realment és gent que no treballa o que no coneix les problemàtiques de fons i per això després has de fer veure que crides experts. És el que deia el Jordi, on són els resultats? Perquè has tingut un any en peu de guerra al professorat i no has escoltat ni una mesura real de fons i els has tornat a tenir el 8 de setembre una altra vegada plantats en peu de guerra. Ostres, jo, realment, i ni una cessació, ni una dimissió. Bueno, hem tingut la tècnica aquesta intermitja, no? Directora General d'Educació... Pel tema PISA, sí. Pel tema PISA. Però ja perquè era el redoble del redoble. O sigui, era tan escandalós... Però qui havia de dimitir era la consellera. O sigui, Niogó porta una acumulació de desastres i de negligències i de mala praxi com a consellera general d'una de les conselleries més fonamentals de qualsevol societat democràtica i que no hagi dividit, és aquesta actitud que deia, si tu fixes com parla Dalmau, com parla Niubó, com parla Parlón, com parla Illa, és aquesta xuleria que no sé d'on els surt perquè semblen tots vinguts de les Espanyes, però és aquesta xuleria de nosaltres, som el govern de tothom i que hem vingut a gestionar un país que estava desfet. Bé, no ho sé. És veritat que la Conselleria d'Educació ha sigut sempre una bomba de rellotgeria, en part perquè el problema de fons és que necessita plans d'estabilització educatius. No un conseller que cada tres anys o quatre canvia la planificació. Això els que ens dediquem al món docent ho sabem. L'educació necessita estabilitat. Evidentment també recursos i aules amb aire acondicionat i el que ja sabem. Però és que la sensació és que són gent que que treballen operant des d'una legitimitat que només els ha donat unes urnes en un context d'un país que venia d'una repressió fortíssima. Perquè recordem que Illa és president perquè Puigdemont no va poder tornar i perquè Junqueras estava inhabilitat. Això els socialistes tampoc no ho recorden i perquè després Esquerra hi ha pactat i els comuns també, però la sens, diguéssim, a les institucions dels socialistes, és un assert que s'explica només perquè Catalunya venia d'un context de repressió i de postprocés duríssim. Ara que [00:57:20] Speaker B: parlàvem d'educació, jo avui recomano als lectors de Vilaweb, sempre em costa, lectors, veuen per la pantalla, són espectadors, però els lectors de Vilaweb us recomano, vull llegir una opinió contundent que publiquem d'Elisabet Vives, que em sembla molt interessant perquè ella té experiència en el camp d'educació a Anglaterra, i parla del que va fer Anglaterra quan van tenir mals resultats en PISA i que una de les coses que van fer va ser anar a buscar aquells països on s'estaven fent les coses bé i comparar el que passava a les seves aules i el que passava en les altres aules i que ara precisament Anglaterra és dels pocs llocs on no tenen aquests tants mals resultats que tenen la resta de països d'Europa amb les proves PISA perquè s'han fet coses concretes i explicava coses molt simples com que van descobrir que els nens no aprenen a llegir sinó que s'aprenen les paraules. Ara les proves de lectura el que fan és posar-los paraules inventades perquè llavors la seva ment no es queda amb les paraules d'una pe o d'una papa. sinó que aprenen a llegir paraules molt difícils que no existeixen realment perquè han de fer l'exercici de llegir una lletra rere l'altra i així aprenen realment a llegir. Llegint aquesta opinió contundent, que m'ha semblat molt interessant i que avui recomano, he pensat que estaria bé que estiguessin debatint d'aquestes coses i no del que debata aquest govern en relació amb l'educació. O de la guerra [00:58:58] Speaker A: oberta que tenen amb el professorat, que tots sabem, i jo d'evident en tinc poc i no encerto mai cap crevessa, però em sembla que és evident que casualment abans de les municipals això estarà [00:59:10] Speaker B: resolt. Sí? Fem aquesta aposta? Jo crec que sí. Doncs els queden pocs mesos [00:59:15] Speaker A: llavors. Precisament per això, perquè m'assumo que abans a les municipals això està resolt perquè no volen soroll amb les municipals pel mig i vagues, m'assumo, la pregunta hauria de ser i per què s'ha forçat tant la màquina? Fem una cosa, [00:59:33] Speaker B: Jordi. Jo aposto pel no i tu apostes pel sí. A veure qui guanya. [00:59:35] Speaker A: Va, juguem un dinar o un sopar. [00:59:37] Speaker B: Va, perfecte. Jo crec que no són ni capaços d'això. No l'encerto mai, eh? No l'encerto [00:59:41] Speaker A: mai, però és igual. Ja ho hauríem pogut tancar, això, abans de marxar de vacances. Si vam decidir... Jo la dic més llarga, doncs... Molt bé. Comencem setembre amb vaga, no? El primer dia és que... Amb tots els motius, eh? [00:59:55] Speaker B: Jo crec que n'hi haurà molts més, que continuarem parlant molt aquest any de l'educació. Ja portem una hora debatent amb tots vosaltres i hem arrencat aquesta maquinària de la tertúlia prosquita. Això sí, us hem de dir que la setmana que ve fem una pausa, perquè el dia 24 és festa aquí, a Barcelona, des d'on gravem la tertúlia prosquita i per tant farem una pausa, però ens recuperem la tertúlia a l'1 d'octubre. amb un especial dedicat a això, a l'1 d'octubre, nou anys després. Fins l'1 d''octubre.