Episode Transcript
[00:00:04] Speaker A: Comencem!
[00:00:23] Speaker B: Perfecte, doncs bon vespre i benvinguts a la tertúlia proscrita.
No sé si t'hi canviem directa o no, però jo aniré tirant.
Els que estem aquí a l'Estrella Damm, avui a la fàbrica Estrella Damm, ja ens hem donat la benvinguda, però ara donem la benvinguda també a aquells que us incorporeu de forma online a través del vídeo que emetem. Benvinguts a la tertúlia proscrita. Feia molts dies que no ho deia i la veritat és que tenia ganes de tornar a dir aquesta frase. que a partir d'ara, cada dijous, tornarem a dir cada dijous, i se'ns espera un curs molt mogut. Per tant, parlarem de moltíssimes coses aquests pròxims mesos.
Si us sembla, avui fem una cosa especial i és que comencem la tertúlia parlant una mica de les novetats que hi haurà aquest any a VilaWebTV, ja que aquesta tertúlia també és l'inici de la nova temporada de VilaWebTelevisió, una VilaWebTelevisió que l'any passat va ser la gran aposta de VilaWebb, i que aquest any continuarem amb ganes presentant aquest projecte una mica reformat, diguéssim, perquè sí que vam veure que el que més interessava a la gent era l'actualitat política, d'alguna manera, o l'actualitat del que estava passant al país. I, per tant, El que trobareu a partir d'ara a Vilaweb Televisió són tres programes setmanals que s'acabaran al llarg de tot l'any, des d'ara a setembre fins a finals de juny. Aquests programes, un és la tertúlia proscrita, que continuem amb Oit Bou, amb Antonio Baños, Julio Ojeda, Estel Soler, Sebastià Portell, Espero no estar-me deixant algú, però crec que m'estic deixant algú. Jordi Borràs, que algú abans també em preguntava per qui estava el Jordi. Sí, sí, hem pogut parlar amb ell, i malgrat l'agressió que ha patit, està bé, per sort.
I, bueno, a partir del mes que ve ell, començarà a venir també la tertúlia brusqueta, i crec que no m'ha deixat ningú, ara.
A part de la tertúlia, també continua la taca d'oli amb l'op-bou.
Els dimecres, al vespre, alguna novetat?
[00:02:28] Speaker C: Gràcies per acompanyar-nos.
[00:02:36] Speaker B: Sempre
[00:02:42] Speaker C: és un honor estar amb els subscriptors i els lectors físicament presents.
Doncs sí, l'Ataca d'Oli continuarà sent un podcast d'entrevistes d'actualitat que farem setmanalment.
I jo crec que aquest any, en general, el que fem a Vilaweb serà particularment interessant en aquest curs perquè ens podem trobar a l'estiu vinent. que el món i el país hagin girat com un mitjó, perquè hi ha eleccions a les illes i al País Valencià, hi ha eleccions municipals. El més probable és que Pedro Sánchez, dins d'aquest curs polític, convoqui eleccions. Hi ha eleccions també a la Catalunya Nord, perquè hi ha eleccions presidencials franceses. El president de la Generalitat, el president de el president de l'Ajuntament de Barcelona, el president de la Generalitat, el president de la Generalitat de Catalunya, el president de Catalunya, el president de la Generalitat
[00:03:38] Speaker A: de Catalunya, el president de la Generalitat
[00:03:39] Speaker C: de Catalunya, el president el president de Catalunya de Catalunya, el president de la Generalitat d'Espanya, el president de Catalunya de Catalunya, el
[00:03:51] Speaker B: president Parlarem d'aquest curs polític mogut que ens de la Generalitats de Catalunya, queda al llarg de la tertúlia d'avui, perquè és un dels temes que parlarem, d'aquestes set eleccions que han de passar al pròxim curs polític al país.
Però hi ha una novetat aquest any, més que una novetat, és una transformació, una cosa que en realitat molta gent demanava, i és que la pissarreta del portal passa a ser setmanal.
No sé si hi ha hagut alguna cosa que s'hagi fet. i transformada, no, Vicent? I sí que continuarem fent la pissarreta com la coneixeu fins ara, en moments puntuals d'una actualitat política que s'hagi d'explicar o alguna cosa geopolítica.
[00:04:35] Speaker A: Sí, bona vesprada a tots.
La pissarreta seguirà sent com fins ara, és a dir, reaccionant a l'actualitat. Quan passi alguna cosa ho explicarem en mapes com fem sempre.
El que passa és que n'hi havia gent que es queixava, que no sabia mai quin dia anava a la pissarreta. I aleshores el que fem és, a partir del dimarts que ve, n'hi haurà també, a part de la pissarreta normal, la pissarreta semanal.
I la pissarreta semanal serà un espai amb novetats.
Es tractarà de fer un repàs de l'actualitat de la setmana, però també d'obrir un canal de participació que consistirà en que podreu enviar preguntes. És a dir, podreu, tant en vídeo a través de WhatsApp com en text, El que hem de fer és
[00:05:29] Speaker C: posar
[00:05:29] Speaker A: en marxa un format nou.
Com ho diria? La cosa curiosa de la setmana, però que resulta interessant. Per exemple, la setmana que ve us explicaré una cosa molt, molt, anava a dir divertida, però no és divertida, però vaja.
El ministre, el primer ministre de les Filipines, estava l'altre dia en una sessió com aquesta, i per darrere li entra un xinès i li deixa un paperet sobre la taula diguent-li el que havia de dir. I el president de les Filipines agarra el paperet i munta un número interessant, que ja el veureu. però això és molt interessant per veure com funciona la diplomàcia xinesa, com ho fan els xinesos i tal.
I després, última cosa, anirà acompanyada també d'un bolletí semanal.
La pissarreta semanal serà el dimarts, la pissarreta qualsevol dia, i el bolletí de la pissarreta us arribarà dissabte i consistirà en que us explicaré llargament i in extenso Un dels articles que jo hauré llegit durant la setmana, que em sembla important per entendre el que està passant.
Llogis molt, no sé si es nota.
I aleshores, sempre cada setmana n'hi ha una cosa que pensi això, ho hauríem d'explicar, no? I, per tant, això, a partir dels dissabtes, cada dissabte al matí, ho rebreu a la vostra bústia de correus i us subscriviu, lògicament, a rebre el bitlletí. Per tant, més feina.
[00:06:57] Speaker B: La resta de la setmana farem unes xerrades. Aquests són els tres videopodcasts que tindreu cada setmana.
No sé si sabies, Andreu, que t'he posat aquí per intentar-te convèncer de fer-ne un.
Comencem amb la tertúlia.
Comencem pel que avui més gent m'ha preguntat.
Demà la diada què?
[00:08:07] Speaker D: No és fàcil. Tinc la sensació que ens encaminem cap a una majoria independentista absoluta al Parlament de Catalunya amb vots i escons, però amb aliança catalana a dins.
No sé què s'ha de fer, però m'interessarà molt veure els actors polítics què fan amb això.
Ens podem trobar bloquejats del tot.
Si no vigilem, Illa s'ho emporta tot, eh? Seguirà manant.
Perquè sabeu què?
Illa no li farà per res de pactar amb Vox. Ho faran, eh?
A mi no m'agradaria pactar amb Aliança. És la meva opinió personal. No m'agradaria, d'acord? Però anem cap a una situació de bloqueig i de novetat en aquest curs polític.
Això és com ho veig.
El president Sánchez ha dit que no
[00:09:06] Speaker C: hi haurà un referèndum. Són dues coses diferents.
En termes de quin és el futur parlamentari d'aquest país, crec que ve una aritmètica molt complicada.
que és la resistència contra l'extrema dreta, que és la resistència contra l'extrema dreta.
[00:09:55] Speaker A: El que és important la ciutadania estigui d'acord amb el ha fet president de
[00:09:55] Speaker C: l'Assemblea, fabricat governs estranys, difícils d'entendre, i que han premiat polítics mediocres com Salvador Illa, que esperen mantenir-se en el poder a través d'això.
No sé si algú ho havia dit en aquests termes.
Ho va dir d'una manera que em vaig sentir emocionalment vinculat. Crec que bona part del país està aquí, És una manera més clara, més visceral, més aterrada, segurament seria això, hem de deixar de plorar. Però va una mica més enllà, perquè és no només deixar de plorar, sinó posar-se a construir, posar-se organitzar. Jo crec que una cosa que s'ha vist amb els anys de govern de Salvador Illa que hem viscut fins ara és que Espanya sempre plora. És a dir, l'espanyolisme sempre... sempre ens recorda per què volíem marxar d'Espanya. El problema de l'estat espanyol és que s'ha cregut l'espanyolisme. Hi ha hagut un fals miratge.
en la seva incapacitat per reformar l'administració, sempre topen amb el mateix problema, que és Espanya, que és un problema en què ells estan lligats de mans i peus. I això jo crec que la gent ho nota, i jo crec que a partir de demà es començarà a notar que hi ha una resposta diferent.
[00:11:46] Speaker B: Hi ha moltes coses que s'han de fer. Avui ho parlàvem amb tu i jo.
A la botiga de Vilauet s'ha notat una cosa.
Molta gent ha vingut a buscar samarretes.
Els últims anys les samarretes d'assemblea no s'acabaven.
S'ha activat a partir de l'agressió amb el noi menor a ells, l'estelada per part de la policia espanyola.
[00:12:30] Speaker A: Jo crec que sí.
Efectivament, l'anècdota l'hem viscut, com sabeu, a la seu de Barcelona de Vilaueb, a la que tenim a Barcelona, ni a l'entrada ni a la botiga, i la botiga és un lloc on, per exemple, molta gent ve a buscar la samarreta, però això per nosaltres, com a periodistes, és molt interessant, perquè escoltem, xerrem, intentem també entendre què està passant, i enguany s'ha notat un canvi molt gran, i ve molta més gent, s'han agotat les samarretes, No sé què passarà demà. Vam preguntar a l'Assemblea i ens han dit que han fet més que l'any passat. És un símptoma. No sé què passarà demà.
I crec que en el cas d'ells hi ha dos elements importants.
[00:13:33] Speaker D: El que és important no hi hagi un discurs de Jordi Carbonell.
[00:13:33] Speaker A: Ahir va veure l'acte oficial de la Generalitat recordant els 50 anys de Sant Boi, però van treure fins a Miquel Roca.
que no existeix, reivindiquen terradelles i fan unes coses molt estranyes.
I el que es nota molt, o el que jo comencé a notar molt entre l'independentisme, és això d'ells, que és gent jove que puja, gent que aquest any ens han donat unes lliçons extraordinàries. El correllenguatge hermenat va ser una cosa absolutament fabulosa a tots els països catalans, no només al Principat.
La gent que puja, que no va viure com a xiquets només el 2017, Tot el món ho comentava. Al xiquet aquell no només li van pegar, ell també es va tornar. I ja està bé, no? Ja és hora de començar a tornar-nos.
I, en general, aquesta sensació que això ja s'ha acabat, no? Ara ja toca, no?
Per un costat i per l'altre, el que va passar al Camp Nou. I al Camp Nou el Barça ho va fer molt bé.
Va dir fora l'espanyola, fora la roja... Crec que van dir exaltació de l'estelada, em sembla que van dir.
No hi ha hagut cap problema. Però n'hi ha un factor que molta gent va destacar, i que no es parlava de partits, sinó que es tenia la sensació dels 11 de setembre d'abans, quan no estaves obligat a posicionar-te políticament, i aquella nit al Camp Nou, que va vibrar com mai amb les estelades, amb els crits d'independència i tot, era la sensació que podíem tornar a fer-ho, que podíem tornar estar junts.
que és un factor molt important en el futur immediat. Espero que aquesta diada, demà, això torni a ser visible. L'any passat, molts de vosaltres ho recordareu, a molts es va sorprendre la quantitat de gent jove que hi havia.
Va ser una sorpresa magnífica.
A veure demà què passa.
[00:16:15] Speaker B: i que no s'hagin d'explicar, i que no s'haguessin d'explicar, i que no s'haguessin d'explicar, i que no s'haguessin d'explicar, i que no es poguessin explicar, i que poguessen s'haguessen d'explicat, i que no se
[00:16:30] Speaker D: s'hagués d'explicatar, i que no se s'haguessen
[00:16:31] Speaker B: d'explicad, s'haguessin d'explicat, i que se s'haguessen
[00:16:31] Speaker A: d'explicat, i que se s'haguessen d'explicad, i que se se s'hagessen d'explicat, i que se se se s'haguessen d'explicat, i El que hem de fer és anar a la manifestació de la Diada No hi haurà carrers a Barcelona.
És aquesta provocació constant que és la seva manera de funcionar, El que ha passat avui al fossar és el mateix.
que no volen estar amb ells. Hi ha una cosa que l'extrema dreta no vol entendre, perquè és una de les trampes que fan. Diuen que tenen dret al cordó sanitari, però no hi ha dret.
Ells no poden obligar ningú a estar a favor d'ells.
No hi ha cap altra manera de fer-ho. i a que tinguem que votar en companyia d'ells o estar d'acord amb ells. Home, no, aquest dret no existeix. El dret a que te voten no existeix.
Existeix, en tot cas, el dret a que els ciutadans te voten a tu, que ja veurem, falten dos anys i poden passar mil coses. Però aquesta manipulació constant que fan de que, oh, és que no mos deixeu fer, és que no vos deixeu fer, clar que no vos deixem fer, és que no volem estar amb vosaltres.
I vosaltres no teniu dret a obligar-nos a estar amb vosaltres,
[00:18:48] Speaker D: El tema de
[00:18:48] Speaker C: l'aliança no és un que s'ha plantejar. No tinc clar què s'ha de fer amb l'aliança. No és una manera evitativa de plantejar-ho. No ho tinc clar estratègicament.
Penso que regalar-los el protagonisme El que s'hauria de plantejar en termes autoafirmatius, de què ha de fer la resta de l'independentisme, què ha de fer l'esquerra independentista, per exemple.
I el que jo sí que tinc clar en aquest sentit és que no s'han de cedir els espais, no s'han de regalar els espais.
Passarà una cosa, i es veu molt clarament, jo crec que Aliança ho té entre cella i cella, que és un dels seus objectius tàctics dels pròxims anys, que és acabar-se apropiant i acabar abanderant qualsevol reivindicació nacional, El que és important l'estat espanyol sigui un símbol nacional, qualsevol bandera, qualsevol tradició, el vincle sentimental amb la cultura pròpia.
És una manera de desfigurar l'independentisme.
És important tenir clar això i evitar aquest procés.
Respecte de l'acte d'ahir,
[00:20:28] Speaker D: No sé si hi ha alguna cosa més.
[00:20:28] Speaker C: Com van ometre el famós discurs de Jordi Carbonell... Que la prudència no ens faci traïdors.
La consellera Páneque presentant els actes de comemoració que és el que va fer el president de l'Assemblea de Catalunya.
El president de l'Assemblea de Catalunya va dir que l'exercici de l'autodeterminació de Catalunya s'havia d'acabar.
[00:21:38] Speaker A: El que ha passat a Catalunya és el mateix.
[00:21:39] Speaker C: Vostè posa la diada del 76 com a exemple de la unitat del catalanisme, però el seu partit renega de l'autodeterminació, i va dir que no.
Va ser el revés, vam ser nosaltres que ens vam sentir sols, perquè la resta us vau tornar bojos i us vau fer independentistes.
no és qui realment va trair el seu propi programa i el credo sobre el qual s'havia fundat.
I llavors és important tenir-ho present en aquests moments de fama i de vida i en el cicle polític. Hi ha com una mena de cansament de molts debats, perquè els hem tingut moltes vegades, i ells han aconseguit proscriure la conversa sobre la independència fins al punt que gairebé et sentis estrany per fer una pregunta com aquesta, però quan la fas i quan surt el tema i quan planteges la seva contradicció interna, veus el PSC més fràgil que mai i més escardat que mai. Jo crec que aquestes coses, abans que fèiem la reflexió sobre què ha canviat en termes populars en aquesta diada, jo crec que és veritat, hi ha una recuperació de l'autoestima. Això no vol dir que estiguem amb la mateixa força organitzativa, ni amb el mateix entusiasme, ni que estiguem en condicions de plantejar un procés com el vam presentar en la dècada anterior, però sí en condicions de reivindicar la nostra pròpia història i que no ens la reescriguin com ho han intentat aquests últims anys.
[00:23:35] Speaker B: Andreu, jo ara pensava... Clar, de pas tenim molt la visió barcelonicèntrica.
Tu vius lluny de Barcelona, véns a treballar de tant en tant alguns dies, però creus que hi ha la mateixa realitat, la mateixa visió de l'independentisme a Barcelona que a comarques, diguéssim?
[00:23:56] Speaker D: On visc jo, els àrabs parlen català.
I el pare del noi que porta a l'escola els meus fills i jo parlem català. I això aquí no passa.
I a mi això em dóna esperança i a vosaltres no tant.
Quan dic al pare, parlo amb la mare, enginyera, física, que no troba feina a Catalunya, aquesta parla català. El noi que em porta el paquet, parla català, l'Ahmed parla català i aquesta per mi és la gran crítica que li faig jo a la Sílvia Orriols.
Mentidera.
Perquè ella ho sap, perquè viu al mateix lloc.
Ions és una altra realitat.
Dos.
Crec que amb aquest tema, jo ho veig així, eh?
No sé com m'acabarà això. Vain de realitat, anem a un país com a la resta d'Europa, 20-30% del votant se'ls emporta a ells.
Com que a Catalunya tenim dos països, ho tindran dividit. Tenim la dreta catalana, la dreta castellana. Tenim l'esquerra, tindrem l'extrema dreta catalana i castellana. Aquest 30% se n'anirà cap a Vox i cap a Aliança. I això, com ho diria?
Això passarà. Si no fem això, ens passarà. No, no.
Fem el que fem, això passarà. És una onada que no només ens cava sobre a nosaltres, cava sobre a tot Europa.
A tot Europa. I això ho tenim aquí.
Tema Fussar.
Jo aquí he de dir... Primer, humilitat, però en segon lloc, la meva resposta és Jordi Graupera.
Jordi Graupera, amb una entrevista molt bona amb la Maresme, aquí a Vilaweb, i amb altres, ve a dir, els estem fotent l'anunci de Franck.
Angela Merkel, ara, desesperada amb els resultats d'ADF, els va dir el mateix.
En comptes de presentar a nosaltres el nostre projecte, estem tot el dia parlant del seu.
I tancant l'entrada d'Alianza al Fussar, els estem fent un anunci de Franck. Jo crec que haurien de poder entrar.
I tu, al costat, fas un altre discurs.
Jo crec que ens desperten els pitjors sentiments, aquesta formació, i que la millor manera és amb un debat. I quan et diuen la mentida, l'hi rebats.
Si traiem el debat, si no els invitem, si no els deixem passar el fussar, si no parlem amb ells, guanyen.
L'única esperança meva és parlar i despullar-los. Això hi ha un... Insisteixo en la humilitat, perquè hi ha moltes maneres d'enfrontar-ho. Hi ha gent que diu que no.
[00:26:29] Speaker B: No és el mateix.
[00:26:29] Speaker D: El que m'ho va ensenyar a mi és Cas Mudé, expert en extrema dreta.
A Europa, pel tema de l'alesisme, tenim la por que l'elector s'equivocarà. Són les dues concepcions i em semblen les dues legítimes.
A mi em surt de manera natural, més l'americana, jo no hauria prohibit l'entrada d'Aliança al Fussar.
I això no ho dic ara.
Jo tinc un article que es diu, no deixeu parlar el Vito Quilez.
A mi no m'agrada quan al Vidal Quadres no el deixen parlar l'autònoma o el Vito Quilez.
No.
Tinc confiança que parli ell i parlo jo. I en el debat el guanyaré.
[00:27:38] Speaker C: i que és sa, i que, com diu l'Andreu, s'ha d'afrontar amb humilitat, perquè ningú té la recepta. I, de fet, és interessant el cas que posava el cas Mude dels Estats Units, perquè jo crec que si una cosa demostra l'estratègia contrària, que és la que han seguit els americans, és que tampoc funciona. O sigui, l'estratègia que es va seguir davant de Trump, que va ser, efectivament, El debat no va funcionar. Deixar-lo participar dels debats, rebatre-l'hi, convidar-lo a les entrevistes... Tampoc els va funcionar.
i surts perdent. Perquè si els deixes entrar, els has deixat entrar. I si els deixes fora, els has deixats fora.
És un atzukak del qual no pots sortir.
Llavors, el que jo crec que hem de fer en aquests moments és girar-nos, i en lloc d'anar donant-nos cops contra el mur del final de l'atzukak, girar-nos i veure que la sortida és per on hem entrat. I per on hem entrat? Hem entrat en un projecte El procés
[00:28:53] Speaker A: va començar amb un moviment polític.
[00:28:53] Speaker C: Era propi, amb programes, amb idees, amb projectes polítics que donaven aspiracions a la ciutadania, amb un projecte polític que era l'independentisme i el procés, que per més que després hàgim hagut de fer autocrítica, el procés tenia una cosa fantàstica, El que s'ha perdut en la conversa política de Catalunya La qüestió del poder ens fa parlar d'Espanya. Ens fa parlar dels fons d'inversió. Ens fa parlar d'enemics que realment hem d'abatre i que tenim les nostres eines per abatre, perquè són poderosos i perquè són els que determinen l'estructura de la nostra societat.
El que hem de fer és canviar d'interlocutor.
El nostre interlocutor és Aliança.
i el nostre interlocutor no ha de ser aliança, ni per l'opció A de fer-los fora ni l'opció B de deixar-los entrar. El nostre interlocutor és la ciutadania, som nosaltres mateixos, els uns i els altres.
I jo crec que hi ha un problema en tot això de llenguatge i de com construeixes el discurs polític.
[00:30:36] Speaker A: Hi ha un exemple que aquesta setmana és molt clar, que és el que ha passat a Alemanya.
Aquesta setmana, per exemple, quan s'ha vist que un grup, en fi, obertament neonazi, és capaç de guanyar les eleccions a Saxony-Anhalt, immediatament després les reaccions han sigut primer d'espant, perquè òbviament espanta això, però després les primeres...
[00:31:05] Speaker D: La gent s'ha espantat.
[00:31:06] Speaker A: Les primeres dades que tenim indiquen que ha caigut l'expectativa de vot per aquest grup en altres estats. La gent s'ho ha espantat.
És molt diferent una cosa de l'altra. No hem d'oblidar una lliçó dels anys 30, que és que no podem mirar el que està passant per separat.
És el mateix. Tot és el mateix.
Tot s'ha d'entendre en conjunt i tot reacciona en conjunt.
M'agradaria introduir dos elements a la conversa. Un, l'Andreu, crec que era, o tu, abans parlàveu d'Illa.
Hòstia, és que lo del govern d'Illa és fort, eh?
O sigui, jo porto uns quants anys ja, diguem, seguint l'actualitat política.
No he vist una cosa tan inútil en la meva vida.
però d'un nivell colossal.
És a dir, són molt dolents.
I no és que ho diga jo, és que els trens no van, les escoles estan fetes un cristo, ara tindran una vaga de metges d'aquí quatre dies que ja veuràs els hospitals... És a dir, està caiguent-se a trossos el país perquè són uns incompetents monumentals. I no només són uns incompetents monumentals, sinó que no saben ni gestionar el govern.
És a dir... Ahir se'n va el trapero No hi ha hagut cap accident per voluntat pròpia.
[00:33:02] Speaker C: Com la consellera de la DGAIA.
[00:33:20] Speaker A: El que hem de fer és fer una mobilització exemplar. Els mestres van fer una mobilització exemplar al final del curs passat.
No sé si hi ha hagut negociació. No han negociat res?
No negocien res?
I dos dies abans de començar el curs demanen als sindicats d'educació, per favor, ajorneu la protesta.
Però quina espècie de govern és això?
Això què és?
Era acabar amb tot, amb el procés i tal, i ara venim els que sabem governar. Ara venim d'altres èrogos fantasiosos i ara venim els que sabem del tema, els que som... Escolta, estan fent un ridícul espantós que comença a reflectir-se en les enquestes. Per tant, aquí n'hi ha... El problema continua estant a l'altre costat.
Què passa amb Junts, Esquerra i CUP?
Què passa amb Valora, en tot cas, que seria una nova alternativa?
No sé com es diu. Què fan?
Tenim una notícia important.
[00:35:07] Speaker C: El nou curs judicial.
[00:35:08] Speaker A: Ha pogut viure-ho en primera mà.
Sembla que Jarena finalment tira la tovallola i accepta que haurà de fer l'amnistia.
La situació dins d'Esquerra és complexa.
I la CUP, jo la veig molt perduda, sincerament, però la CUP sempre ha sigut un moviment que, quan el miraves de lluny, estava molt perdut. I, en canvi, durant moments determinats han fet coses molt importants.
A l'hora, jo crec que està guanyant prestigi, perquè està plantejant temes molt ben plantejats.
És a dir, torna a allò que tu deies.
Quin horitzó tenim aviat?
És una persona molt decente, però no era l'alegria de la huerta política, per entendre'ns.
És una situació molt complicada. És impossible d'aguantar. Com pot estar manant aquest senyor?
Quin nivell és això?
Hi ha tota una altra xocada que s'encabalca amb un tema important, que és la situació a Espanya.
Tenen el tema de Ceuta, un problema de descolonització que els ha esclatat a la cara, i tenen un problema claríssim, que és que, com el 2017 van fer el que van fer, doncs ara el PSOE està pagant el preu del que va fer, perquè ho va fer el PSOE.
Si el PSOE no hagués votat el 155, no hauria hagut 155. Perquè el PSOE i Pedro Sánchez van votar el 155, ara es troben el que es troben, amb una diferència substancial.
Durant anys han perseguit l'independentisme, El president Puigdemont, Oriol Junqueras, en fi, tots els que vulgueu, punxant totes les canonades amb el Pegasus, amb el no sé què, i no han trobat més que aigua.
Quan han començat a punxar les canonades del PSOE, hix merda per tots els costats.
El famós Zapatero, imagina-t'ho, tot el que esteixin d'ell.
I tot el que esteixin de tots.
Per tant, la situació a Madrid ara és una situació molt complexa, molt difícil, d'una enorme violència, i en aquest sentit nosaltres avui, en aquest sentit, en l'altre no, estem millor que el 2017.
perquè avui Espanya està durament afeblida, molt partida per la meitat, i amb unes amenaces immediates, lo de Ceuta és claríssim, que poden provocar-vos daltabaixos monumentals en l'estat espanyol i en el PSOE, per supòsit.
Per tant, jo crec que això també ens ho hem de mirar amb un cert optimisme cara al rellançament i a la reformulació de l'independentisme català.
i de més coses, que recorda que al País Valencià tenim eleccions i a les Illes l'any que ve hi poden passar coses molt interessants.
[00:39:05] Speaker B: Clar, com abans ho dèiem, aquest any, aquest curs polític, perdó, hi haurà set eleccions al país.
Ara parlaves tu de les eleccions espanyoles.
Màxim al juliol, crec que...
[00:39:22] Speaker A: Juny.
[00:39:23] Speaker B: Juny s'haurien de convocar eleccions. Hi ha les eleccions presidencials de l'estat francès, les eleccions a Andorra, les eleccions municipals, el País Valencià, les eleccions a les Illes... Realment hi ha molta actualitat política els pròxims mesos.
Estem molt contents.
i més nosaltres que som un país catalans i que haurem de cobrir-ho tot.
[00:39:57] Speaker C: Ho volem tot, com deia l'Iceta.
[00:39:59] Speaker B: Se'ns gira feina.
Clar, hi ha una cosa que són les eleccions espanyoles i les eleccions presidencials franceses, que ens afecten indirectament d'alguna manera, però que seran importants perquè les dues poden canviar una mica el rumb de l'estat, dels estats.
[00:40:20] Speaker D: Govern PP-Vox i Puigdemont aquí.
No, ens podem trobar això. Govern, PP, Vox i Puigdemont aquí.
Jo veig això.
Jo el que veig és això.
[00:40:34] Speaker A: Passa que, Andreu, tu que també coneixes molt bé els Estats Units, per moltes raons, les eleccions americanes, les eleccions israelianes, evidentment les franceses, ja veurem si guanya l'extrema dreta a França, que no està tan clar. Però bé, jo crec que també anem a viure coses que ens afectaran aquí, per el model. Jo, quan he vist avui a Donald Trump, diguem que pagarà 5.000 dòlars, em sembla que diu, a cada americà, si guanyen ells, ja, diguem, la meva capacitat de sorpresa ha quedat superada. La meva
[00:41:09] Speaker D: pregunta és, la meva dona és americana, què fem amb els 5.000 dòlars?
Jo tinc la green card.
2.500 podrien caure?
[00:41:24] Speaker C: T'he
[00:41:25] Speaker D: de dir que amb la Covid als Estats Units vam fer una cosa que em va impressionar per lo ben feta.
Aquí, si volies ajudar a Covid, vinc a presentar papers. Perdona, ets tu que saps si pago o no pago impostos. Ho tens tu, em fas presentar un paper que és teu.
I als americans vaig quedar esverat. Vaig pensar, hòstia, com t'ho diria? Això és un estat al servei d'un poble. No sé, volia fer aquest petit parèntesi.
Perdona, pel que fa al Trump, o sigui, jo fa 15 anys que hi vaig.
A mi m'ha sorprès. Aquest últim estiu he tingut la sensació de pensar que això del Trump és un parèntesi. Aquest any he pensat que s'ha trencat alguna cosa.
però és una societat que espanta una mica. Jo vaig fer la cua a l'aeroport i veia com els agents de l'ICE se'n reportaven gent.
Veus classe mitja nord-americana, que aquí diríem que són directament rics, amb unes mansions, doncs ells són classe mitja.
O sigui, allà, per ser ric, has de tenir un avió i una illa.
He vist el creixement de la desigualtat social allà d'una manera, en els últims anys, que també espanta.
No ho sé. No em fa por Trump. Em fa pensar.
[00:43:19] Speaker C: En el cas dels Estats Units serà interessant veure com es reconfigura els republicans després de Trump.
[00:43:36] Speaker A: El que
[00:43:36] Speaker D: és important la gent sàpiga hi ha
[00:43:36] Speaker C: un problema, error, error. Recordo una entrevista que li vam fer a l'Andreu Mascolell quan Trump acabava de tornar a la Casa Blanca. De moment aguantem dos anys de trompisme dur.
El trompisme està ple de contradiccions.
i s'haurà de veure com es reconfigura el seu espai. I en l'espai demòcrata està passant una cosa encara molt tímida, però interessant, que és aquesta mena d'embranzida del moviment dels socialistes democràtics d'Amèrica, la figura, l'exponent més famós dels quals és l'alcalde de Nova York, el senyor Mamdani, i que em fa pensar una mica en França, també.
La segona ronda es farà a Madrid. A l'estat francès encara s'han d'acabar de perfilar algunes candidatures.
Les enquestes fa unes quantes setmanes El senyor Melenchon ho té molt complicat.
No sé si hi haurà un referèndum No sé si entenc la reflexió sobre l'optimisme en el sentit que, d'aquest evidentment, l'últim cicle polític ha causat una crisi de règim, o ha aconseguit com a mínim mantenir viva la crisi de règims que es va obrir amb el procés i amb tipus. el fenomen dels indignats, sobretot amb el procés.
Però crec que a Espanya ha passat una cosa, que és que s'han organitzat.
Hi ha tot de gent a Madrid que ha decidit que Pedro Sánchez, el problema de Pedro Sánchez no és un problema personal, individual, per més que hi estiguin personalment obsessionats, hi ha un grau de deshumanització i de demonització en Pedro Sánchez malaltissa. Però han decidit que el problema no és personal de Pedro Sánchez, sinó que Pedro Sánchez és el fill bort de l'independentisme i dels indignats, que són les dues corrents que han aconseguit posar en escac el règim durant l'última dècada. Hi ha gent molt poderosa que ha decidit, i molt influent, que això no es pot tornar a repetir. El procés i els indignats van tenir lloc perquè Rajoy havia estat massa tou i no se n'havia sortit. Si ara tenen l'oportunitat de reconquerir la Moncloa amb un govern del PP i Vox, han de posar a la seva disposició totes les armes i tots els recursos que siguin capaços perquè res del que va passar l'última dècada torni a passar. I això té un programa. Això no és una intuïció, no és el que a ells els agradaria. És una cosa que la senyora Esperanza Aguirre ha explicat, la senyora Cayetana Álvarez de Toledo ha explicat, el senyor Marc Gallo ha insinuat, el senyor José Antonio Zarzalejos, ínclit periodista espanyol, ha explicat en articles, de vegades entre línies, de vegades no gaire entre línies. I és un programa que es basa en impedir que Catalunya continuï tenint poder en la configuració del poder a l'Estat. És a dir, ells interpreten que la il·legitimitat de Pedro Sánchez, el que ells consideren que és la il·legitimitat de Pedro Sánchez, s'explica perquè Catalunya hi té massa poder. És aquesta frase que va dir l'Aznar fa uns dies de ningú es podia imaginar l'any 78 que la Moncloa acabaria sent una sucursal de l'independentisme. Quan ells estan dient això, en realitat el que estan dient és Hem deixat que Catalunya tingui massa poder en l'Espanya després del 78.
Llavors, jo crec que és veritat, Espanya té una crisi de règim, però hem de ser conscients del que vindrà.
Hem de ser conscients que porten anys d'avantatge en l'organització del seu programa polític.
El que passa
[00:48:06] Speaker A: és que això desfà la transició. Sí, sí. Perquè clar, el gran problema és que aquí no hi ha hagut... Però no necessàriament a millor.
El problema és que no va haver-hi mai ruptura. La transició va ser un gran engany.
S'ha posat al costat dels franquistes per modelar aquesta espècie de democràcia en què vivim.
Si el PSOE és expulsat, només queden els franquistes.
La legitimitat d'Espanya és molt diferent aquí i a fora.
Per exemple, a fora, la Unió Europea, que està espantada amb Alternativa per Alemanya, espantada amb Le Pen, està espantada amb Vox.
El gran somni de la Unió Europea seria que el PP governarà amb Junts i amb PNB.
Però, clar, això ho tenen fotut, si volen arribar aquí.
Però el somni europeu és no un altre d'extrema dreta. I, per tant, Espanya entrarà en el moment en què, que estic absolutament d'acord amb l'Andreu, Vox i PP guanyen la selecció, perquè això està fet, en el moment en què passa això, Espanya entra amb Barrena cap a baix.
No és que ens ho hagin fet en el moment alti del procés, El que hem de fer és fer-ho. Tenim la EPD aquí intentant que amaguem informació ara mateix. Intentant multar-nos ara mateix. És una màquina, això.
Sabem que és la direcció general de la policia. Marlaska està darrere d'això.
[00:50:19] Speaker C: No sé si hi haurà un govern d'aquest Les barbaritats que poden fer és probable que generin una onada de reacció molt forta. Per exemple, una de les primeres segurament pot ser, si no són gaire intel·ligents, perquè si fossin intel·ligents no ho farien, tipus. una intervenció definitiva en l'escola pública catalana, perquè l'última llei educativa espanyola, la llei CELA, votada per cert amb els vots d'Esquerra Republicana, que no era una derogació de la llei verd com havien promès, sinó que era una reforma de la llei verd, perquè
[00:50:53] Speaker D: és el que s'ha de fer. El
[00:50:53] Speaker C: d'aconseguir govern espanyol continuï recollint que el Ministeri d'Educació espanyol té competència per determinar les llengües vehiculars a Catalunya.
A més
[00:51:02] Speaker B: a més que sabem què han fet al País Valencià i a les Illes quan han entrat al govern.
[00:51:05] Speaker A: I la reacció que s'ha provocat al País Valencià i a les Illes. He de recordar que els valencians
[00:51:21] Speaker C: El que hem de fer és aconseguir que la gent sàpiga fer-ho. que hi ha tot un manual que han de seguir. Que la representació dels partits independentistes a Madrid, per exemple, que ha estat una cosa que ha condicionat profundament la política espanyola les últimes dècades, pot estar en joc si hi ha una reforma de la llei electoral que els posa un topall virtualment inassolible. Una reforma dels CENS, segons quins termes es produeixi, tres quarts del mateix. que aquesta proposta, que va fent xup-xup des de fa molt de temps, de buscar un model a la grega i fer que el partit guanyador de les eleccions tingui un plus de diputats, és també una manera d'evitar que la minoria demogràfica catalana i basca a dins del Congrés espanyol tinguin poder per condicionar la seva política.
De manera que realment ells... Jo crec que hi ha molta gent que a Madrid pensa en la legislatura que ve com una legislatura d'una segona loapa, i aquesta vegada de debò. i aquesta vegada, sense frens, i la reforma de la Constitució, que no es pot fer perquè és massa complicada, la faran, per força, a través de lleis orgàniques
[00:52:37] Speaker A: i de decrets. Aquí entra en joc un altre element molt interessant, que la setmana passada vam tindre una prova molt bona, que és Europa.
Aquí tot el món ha criticat molt els últims 10 anys tot el que ha fet l'independentisme. L'independentisme, n'hi ha una cosa que l'ha fet magníficament bé, que és demostrar que al final qui mana no és Madrid, sinó Brussel·les.
I això ho està demostrant. I ara ja ha arribat... Clar, la justícia europea és lentíssima, però ara ja ha arribar a un extrem. Per exemple, la sentència sobre aturem el Parlament és una sentència magnífica, perquè diu que la desobediència civil pacífica és absolutament legal i no pot ser perseguida.
I ara ja n'hi ha tota una sèrie de sentències judicials europees que han anat aclarint això.
La més important de les quals, almenys políticament, em sembla a mi així, és la del GOIP. La Unió Europea ja està dient, alerta, que aquí hi ha un grup de gent discriminada per ser independentista catalana.
Segons com es passen de frenada a Espanya, aquest element és molt important, perquè ara queda clar que Madrid no té totes les cartes a la mà, sinó que aquí té totes les cartes a la mà Brussel·les.
[00:53:50] Speaker B: Ens queden pocs minuts i no hem parlat de les eleccions del País Valencià i les Illes.
Què creus que pot passar, Vicent? Perquè és veritat que fa uns mesos el País Valencià es va fer fora amazón amb tot el que va passar amb la gota freda, va ser un any de mobilitzacions, però ara no sé què pot passar a les pròximes eleccions.
El jutge ha baixat la protesta.
Les víctimes continuen demanant que Mazón vagi a la presó.
que s'investigui. És veritat que crec que el 21 de setembre haurà de tornar a compareixer al Congrés i respondre a les preguntes dels diputats.
Però no sé què pot passar a les pròximes eleccions al País Valencià i a les Illes. No ho tinc
[00:54:48] Speaker A: clar del tot. En el cas del País Valencià hi ha dos moviments que haurem de veure com es creuen. Per una banda, l'onada espanyolista a favor de Vox i PP, Hi ha una part de l'electorat valencià, i perdó, i una part de l´electorat de Terrassa, i una part de l´electorat de Tarragona, que aquí és del Principat. A vegades us penseu que esteu per damunt del bé i del mal i no ho esteu tampoc.
Hi ha una part del electorat espanyolista que a veure es radicalitzarà, diguem-ho així.
I després què passa amb l'altra banda? Perquè sí que és veritat que s'han fet no només la mobilització després de la gota freda, que ha estat exemplar per educació també, etcètera.
I una situació molt curiosa, que és que per primer cop hi ha enquestes que deixen clar que allà ha d'haver un govern PSOE compromís, no n'hi ha més alternativa.
però que deixen clar que podria ser que el president fos de compromís i no del PSOE.
I això és un canvi històric, perquè al País Valencià han fet tot el que es podien imaginar, des d'una llei que el 5% per entrar a l'escorx, per evitar que el nacionalisme fos important. I ara ens podem trobar per primera vegada amb un president nacionalista.
I això a Madrid els posa particularment nerviosos. Els últims mesos, És una situació molt complicada. Estem veient reaccions a Madrid que no s'expliquen, sinó per allò de dir que ja havien matat els valencians i ara tornen a aparèixer.
Aniran d'un pèl, no? També seran molt interessants les eleccions a la ciutat de València.
i, és clar, Mònica Oltra, que és la més espanyolista de compromís, però ha decidit fer el pas endavant i jo crec que té moltes oportunitats de ser l'alcaldessa de la ciutat i, evidentment, tot això remena moltes coses. I a Mallorca, tot aquest moviment que està veient contra el turisme, contra... La situació a les illes és dramàtica.
En temes d'habitatge, és insuportable, no s'hi pot viure, literalment.
i si tot això acaba quallant i sigui una alternativa interessant, jo crec que podem tindre dues eleccions al País Valencià de les Illes d'un gran interès i d'una gran importància, i que potser no només és Vox, PP a Madrid i Puigdemont aquí, sinó que potser a més tenim, jo què sé, Valdobí a València, que seria molt divertit.
[00:57:36] Speaker B: Ens espera un curs intens, dels que ens agraden, en realitat. Ens queixarem que tenim feina, però són dels cursos que ens agraden en el sentit que...
[00:57:47] Speaker C: El juny que ve en parlem.
El juny que ve en fem balanç.
L'Oti
[00:57:52] Speaker B: està cansat abans de començar.
[00:57:58] Speaker D: No sé si és la reacció que comencem a practicar l'autodefensa.
No sé si hi haurà
[00:58:21] Speaker B: una reunió d'aquest tipus. Anirem amb les papallones. Demà hi ha una convocatòria de l'Assemblea de Joves.
No sé si t'agradaria que tinguéssim la teva família No aquí. sé què farà la teva i la meva generació.
[00:59:24] Speaker C: La gent s'oblida que el temps passa.
El que és important els nens nascuts al 2010 ja votaran.
Això implica un canvi de mentalitat, en les percepcions, en els valors de moda, en les experiències, en el que ens ha marcat i el que no ens ha marcat.
[01:00:13] Speaker B: És una experiència emocional molt forta. Tenir
[01:00:13] Speaker C: 18 anys, que la teva primera votació sigui que tota la teva politització hagi estat l'esperança i la il·lusió d'un moviment constructiu que prometia un horitzó a curt termini, i de cop i volta que tota la teva joventut sigui la destrucció de tots els representants públics d'aquelles idees en la classe política, i no podem escudar-nos en les excuses És una situació molt complicada. Crec que aquestes papallones que diu l'Andreu, que comença a sentir a l'estómac, tenen a veure amb això. d'aquesta Els traumes que teníem cada vegada seran menys importants.
generació.
[01:01:26] Speaker B: Gràcies. Demà estarem atents a tot el que passi a la DIA de Vilaweb, informant-nos minut a minut des del primer matí fins a última hora de la nit.
Moltes gràcies sobretot als que heu vingut fins aquí avui a veure la tertúlia proscrita i als que ens esteu seguint des de casa.
Moltíssimes gràcies per seguir-nos una vegada més i això a partir de la setmana que ve ja ens veiem a la programació habitual de Vilawebtv.
