Episode Transcript
[00:00:04] Speaker A: Anem a veure com funciona.
Bon vespre i benvinguts a la tertúlia prosquita. Primer de tot, espero que hagueu odit molt d'aquest Sant Jordi. Sant Jordi no odia el llibre.
I confessem, només començar, que avui aquesta tertúlia que esteu veient no és en directe, és gravada. L'hem gravat aquesta tarda i ara Nosaltres més això podrem també sortir a passejar pels carrers de Barcelona i gaudir d'aquest dia especial. Mira si és especial que avui tenim el plató amb les portes obertes i anem veient-me'n aquí passant la gent i ens van saludant.
Per tant, serà una tertúlia diferent com a mínim i també amb aquestes portes obertes gaudirem una mica d'aquest dia tan especial als carrers de Barcelona.
Avui, per descomptat, parlarem de Sant Jordi, però aquesta setmana crec que la notícia que no tots havíem de dir que aquesta tertúlia ha estat l'explosió del Corre Llengua Germanat. És veritat que en la tertúlia n'hem parlat aquestes últimes setmanes, aquests últims mesos, n'hem anat parlant, n'hem anat dient, estigueu atents a això, estigueu atents a això, que serà gran, i definitivament, ara ja ho podem dir, el Corre Llengua Germanat ha sigut un èxit, serà un èxit també aquestes properes setmanes, que li queda encara molt de camí per recórrer, però crec que aquesta setmana tothom ho ha pogut veure i per tant crec que és important parlar-ne, poder veure aquelles imatges que ens han emocionat, poder parlar de com s'ha organitzat això, amb qui hi ha darrere, com d'important és que hi hagi els joves darrere i que sigui un projecte de Països Catalans. I per parlar-ne, avui hem convidat dues de les persones que estan darrere d'aquesta organització, com és la Maria Maians i el Roger Camp de la Creu. Bon vespre i benvinguts a la tertúlia prescrita.
[00:02:03] Speaker B: Hola, gràcies.
[00:02:04] Speaker A: Dies complicats per a vosaltres, eh? Per això, què? Cansats? Vius?
[00:02:08] Speaker C: Sí, complicats també per tot el tema d'haver d'anar d'un lloc a un altre. És a dir, jo ara tinc un poc de vacances, per dir-ho així, perquè no torno a fer Correllengo fins a Menorca, fins el dia de Menorca, i després a Mallorca també continuaré, però la resta, per exemple, tenim un equip d'unes 3-4 persones que fa des de Prada que continuen fent fent el correllengo com són els portaveus, que encara, els tres portaveus anant en pau i línia blanca, que encara estan continuant fent correllengo i volen continuar fins a l'Alguer. No sé com de destrossats arribaran, però ells ho volen fer.
[00:02:42] Speaker A: Avui em parlàvem precisament amb un grup de vosaltres que ja en deien més de 10.000 voluntàries, vull dir que en realitat sí que hi ha molta gent que va fent etapes, però entenc que el nucli organitzador, per molt que no continuï l'etapa, continua fent-hi feina d'organització, de treballar, no, Roger?
Una
[00:02:59] Speaker B: barbaritat, al final, anar-ho mantenint tot, el que suposa és també aquesta quotidianitat que no s'adquireix d'un dia per l'altre, i també una confiança, generant uns vincles.
I això, tot i que siguin 10.000 persones que estan participant, qui està com al contínum, doncs potser és més reduït. A l'hora, cada peça és una peça indispensable perquè vas arribant a diversos llocs i van passant coses, i aquestes coses passen perquè altres persones les estan fent possibles.
I és bonic perquè construeixes païs des de molts llocs diferents a moltes agències diferents, i això és
[00:03:37] Speaker A: preciós.
en parlarem atentament avui de tot plegat, però abans parlem de Sant Jordi, i per parlar de Sant Jordi, Julio Ojeda, avui has estat
[00:03:44] Speaker D: signant tu. Sí, una mica encara.
He de dir que estic molt contenta perquè un llibre que va sortir el 9 de setembre, abans ho comentàvem... Els
[00:03:51] Speaker A: llibres tenen curta durada.
[00:03:53] Speaker D: Tenen curta durada cada vegada més, més si són d'assaig polític i més si són d'autors morts. Vull dir que estem molt contents, jo i tot l'equip de Coma Negra, i deixa'm dir-te bona diada a tothom, per suposat, bona diada reivindicativa, perquè crec que tant el Correllengua com la Diada de Sant Jordi, on cal recordar que el llibre en català encara és més venut que el llibre en castellà malgrat que vulguin, Uclesi, Mendoza i companyia, però crec que és important que tinguem clar que que avui és un dia de celebració però també d'autoafirmació lingüística, cultural i que crec que el correllengua participa d'una manera volcànica d'aquest moment en què necessitem més que mai aquestes fórmules d'autoestima i d'autoreconeixement.
[00:04:37] Speaker A: De fet, quan s'admeti això ja ho haurà passat, però avui el Corre Llengua s'ajunta a la manifestació del Sant Jordi per la Llengua, que ja va néixer l'any passat, a Tortosa. Vull dir que a Barcelona en veurem també altres manis, que aquest any han fet muntes de Sant Critat, i veurem també diverses manifestacions reivindicant la llengua avui també per Sant Jordi, perquè, com deia abans, per molt que algú vulgui que sigui el dia del llibre, avui és Sant Jordi, i té un significat polític, I saps què? Avui hem sortit al carrer precisament a preguntar això. Si us sembla, escoltem algunes de les declaracions que avui l'equip de Vilaweb ha sortit al carrer a preguntar. Dida del Llibre
[00:05:14] Speaker B: o Sant Jordi?
d'aquells que es pressuposen progressistes. No descobrim la sopa d'all, ja ho sabíem, però és una constatació que malgrat estar l'any 2026 amb un govern absolutament inactiu pel que fa a la recuperació de la llengua catalana, malgrat
[00:05:33] Speaker D: tota la pompa i el plaer que
[00:05:34] Speaker B: li posin, a sobre tinguem petums d'escala internacional intentant descatalanitzar una diada com és la de Sant Jordi. A més és
[00:05:45] Speaker A: que deia coses una mica surrealistes. Què vol dir que Sant Jordi era un maltractador d'animals? Perquè va matar el drac!
i que no sabia llegir. I ell què sap si sabia llegir o no sabia llegir. Ho veig una mica il·lògic,
[00:05:57] Speaker C: que diguis que el dia del llibre
[00:05:59] Speaker A: no s'ha de celebrar a Catalunya, quan literalment hem de reivindicar
[00:06:02] Speaker C: les nostres tradicions. Jo trobo molt malament que hagi dit això i després vingui aquí a firmar llibres, la veritat. Veus una cosa que t'agrada i en comptes de celebrar-la la vols destruir. Sant Jordi
[00:06:12] Speaker A: és una cosa molt important que es preserva en la cultura catalana, inclús
[00:06:14] Speaker C: com a persona de fora, crec que
[00:06:16] Speaker B: és una cosa que es manté en
[00:06:17] Speaker A: l'essència. Llavors, jo no crec que s'hauria
[00:06:19] Speaker B: de separar. A veure, la cultura és
[00:06:20] Speaker A: la que és. Avui és Sant Jordi i això no canviarà. Pot ser el dia lliure
[00:06:24] Speaker B: o qualsevol altre dia, però avui
[00:06:25] Speaker A: és Sant Jordi i aquesta és la tradició.
[00:06:27] Speaker C: Sí, jo coincido amb ell. L'essència dels dies de Sant Jordi té la llegenda darrere i jo crec que
[00:06:33] Speaker B: portar-li el nom o canviar-li
[00:06:35] Speaker C: fa que perdi una mica l'essència. Té
[00:06:37] Speaker B: un bagatge cultural innegable. És una de les diades del país, toca celebrar-la.
amb tots els honors, comprant llibres, comprant roses, comprant llibres en català, evidentment, i reivindicant
[00:06:50] Speaker C: la llengua. Jo sé que és un tòpic, però és veritat, els tòpics de vegades tenen part de la veritat. És el dia més bonic que hi ha, i és el dia més bonic que hi ha,
[00:06:59] Speaker A: i el fem als catalans.
És el dia més bonic que hi ha d'aquesta noia, però jo crec que avui tenia la sensació, jo passejant, l'estona que he passejat, he pogut passejar aquest matí, que hi havia molta gent reivindicant, amb ganes de reivindicar i amb ganes de ser més conscients que calia comprar llibres en català, com ara t'ho deia Júlia, i de petits gestos, que potser també tenen a veure una mica amb el correllengua, que petits gestos també signifiquen coses, i que sortir avui a comprar llibres en català significa alguna cosa. Jo crec que també
[00:07:30] Speaker D: perquè una mica la gent està fins als pebrots, literalment, de trobar-nos que la nostra vida lingüística, els mallorquins i els valencians no ho saben millor que ningú, però els principatins, que ja ho tenim més clar, la nostra vida lingüística viu condicionada permanentment, diàriament, en totes les esferes de la nostra vida, i que encara haguem d'aguantar, per una banda, el Partit Socialista, que quan li interessa són els més bilingües i els més espanyols de tots, i quan no els interessa també es posen la samarreta del correllengua, perquè això ja... Ho puc dir jo, però a mi em va indignar que el conseller Xavier Vila formés part d'això, quan crec que en part també en són el problema. I avui hagi sortit l'Illa a reivindicar la llengua catalana, quan saben perfectament que amb una mà surten a fer la propaganda i amb l'altra tenim l'escola castellanitzant-nos, tenim els metges amb problemes per ser adhesos en català. Llavors, que surti un Mendoza o que surtin aquestes figures, Un mariscal també va sortir. O que són globals, que són internacionals, perquè escriuen en una llengua imperialista, que vinguin a reescriure'ns la nostra història, les nostres tradicions, una mica com quan va sortir l'escàndol Basallo, l'últim també. La gent al final, per molt que sigui un dia reivindicatiu i festiu, hi ha un punt d'autoafirmació enfadada, de dir, bueno, ja està bé, que haguem d'estar desmentint i reescrivint i contestant amb altaveus més petits, perquè el Mendoza ha continuat tenint micròfons arreu i la gent segurament comprarà els seus llibres, vull dir que realment el goliat, el que nosaltres ens encarem, és molt gros i ja
[00:09:09] Speaker A: està bé, estem cansats.
Encara que crec que avui la conversa que realment hi ha hagut als carrers és, no tant si dia el llibre o de Sant Jordi, si podrem sobreviure o no podrem sobreviure al pol·len. Jo crec que avui
[00:09:23] Speaker D: era la conversa. Són una mica les plagues bíbliques.
És terrible. Perquè realment avui,
[00:09:28] Speaker A: no sé si puc passejar vosaltres pels carrers de Barcelona, però el pol·len ha sigut insuportable, aquests plataners.
Heu volgut passejar... Us ha donat temps, els del Correllengua, per celebrar Sant Jordi? Vull dir, el Roger fa cara de no, no, res, cap rosa, cap llibre... Jo he estat plegat
[00:09:46] Speaker B: de la feina, anar a casa, dinar, passar a veure uns amics que avui fan anys, que ho diré i reserva, seria Sant Jordi del Poble, que avui fan anys, 12 anys, i d'allà directe cap al tren, tren, perdrem pels carrers de Barcelona, resum de Poble i Feuencosta, i arriba aquí, vull dir que... No,
[00:10:02] Speaker C: jo sí que he pogut fer un poc més de volta, però també s'ha de dir que les telefonades durant el correllengu no aturen.
I, ei, pots imprimir allò, allò no sé què, me pots enviar allò, tal, no sé què. Perquè, clar, mentre fas el correllengu, tot ets molt... el cotxe, baixar, i, clar, des de fora es veu l'arribada de la flama, etcètera, però tot l'equip el que fem és arribar al poble, muntar taula, camisetes, desmuntar, temps, va, arriben 10 minuts, tal, no sé què. que no et dona temps de fer totes les gestions. Per tant, tot l'equip, que no són l'equip de les deu persones que estan fent correllengües, sinó que són tots els altres voluntaris, són com a pendures retetes d'oficina, que estan fent totes les gestions que els altres no poden fer per falta de temps, falta de wifi, falta d'energia, perquè el correllengües vota molt per
[00:10:46] Speaker A: això.
Parlem del correllengua, si us sembla.
Em costa creure que algú que migli la tertúlia no sàpiga encara què és el correllengua, però anem a situar-lo una mica al correllengua Germanat.
Resumidament, té 17 etapes que aniran a tot el país, a tots els països catalans. En total recorrerà més de 1.500 quilòmetres i es faran relleus. Com dèiem, hi ha més de 10.000 persones que ja s'han apuntat per fer aquests relleus de 10.000 voluntaris, més els que s'afegeixen a cada poble, que segurament no estan apuntats i que en són molts més, entre els quals jo a Barcelona em vaig afegir i no estava enlloc apuntada, per tant, 10.001 com a mínim.
I passarà per més de 500 municipis.
Potser el que la gent coneix més és d'on neix aquest correllengua i aquest correllengua neix de Mallorca, Maria.
No sé si ens podries explicar una mica, és a dir, neix de més lluny, no?
Explica-t'ho
[00:11:43] Speaker C: millor. Bé, sí, el Correllengo va néixer a partir del 95 a Mallorca, que va ser un recorregut que jo sempre m'han explicat, perquè clar, jo al 95 no era nada. Per tant, això sempre són les historietes de guerra que t'expliquen quan entres a una organització i et diuen, sí, quan nosaltres érem joves, nosaltres els primers joves fèiem això.
[00:12:02] Speaker A: Un dia explicaràs tu que vau fer el Correllengo Germanat, eh?
I
[00:12:06] Speaker C: ells expliquen que ells ho varen vendre, eren 30 quilòmetres de Palma Lluc, i que ho varen vendre de, vale, només necessiten 30 persones. I vàrem fer una campanya de vine a córrer el teu quilòmetre per la llengua. I va funcionar molt bé. I a partir d'allò se va començar a estendre, estendre, estendre, i aquesta, tot i que faci 30 anys, és la nostra desena edició. Per tant, bé, nosaltres, des dels Joves de Mallorca per la Llengua, veiem que és com un... no sé, no és una culminació perquè continuarà, però és com un cercle molt guapo que justament la desena edició, sí, que es projecta, s'ha arribat a estendre del mateix format, perquè tots els territoris, és a dir, en els països catalans, el nom Correllengua ja era utilitzat per altres activitats, altres formats, etcètera, com és el Correllengua de Reus, que fa 20 anys que fan que feien la seva activitat com a correllengua, però no era una cursa així com fèiem a Mallorca, així que el nostre format s'hagi pogut estendre amb el mateix nom, que també això pot, de vegades dius, no, és que te'n vas amb aquest nom a un altre territori que utilitzen aquell, i per ventura no ho entenen. I crec que ens ajuda tot el teixit associatiu de la gent del poble, etcètera, s'ha pogut entendre que es córrer llengua, a part de les activitats que es fan en el Principat, en el País Valencià, també es fa d'aquesta manera a Mallorca, ho anàvem a intentar.
I jo xerrant amb la gent que va venir a Barcelona, me venien i em deien, he de córrer mitja hora fins a l'esborn, jo no aguanto tant, jo no faig tant d'esport, i van córrer la mitja hora i van venir després i em diuen, no és que no m'he cansat, perquè l'adrenalina, així que tot, tot i que faci de vegades un pot de bo córrer, és tan participatiu, D'alguna manera, tothom hi pot posar el seu granet d'arena, per dir-ho així, de sortir i córrer, córrer un tros, córrer cinc minuts, córrer en deu, córrer en quinze, i després, d'alguna manera, vas... bé, crea com un sentiment de pertinença, jo el manco, m'ho crec, i també com de cohesió i de germenor, que també per això, córrer llengua i germenat té un nom que li dóna un poc més de vida en aquest projecte. De fet, crec que
[00:14:01] Speaker A: ara has parlat d'un dels moments més emocionants, que crec que va ser Barcelona, d'alguna manera, l'arribada a Barcelona, que s'anava unint gent, gent, gent, i no parava. Dic una mica que venia a algun carrer, es va posar una cantonada i diu, jo els veuré, jo els aplaudiré, va acabar el Born, saps? Una mica això, no anava ni vestida ni preparada, però va ser com, no puc, no unir-me a això, no? I és veritat que potser el dia més màgic va ser aquest.
[00:14:31] Speaker B: Cada dia crec que té les seves coses, no? Perquè la sortida des de Prada, jo no havia de córrer.
I bueno...
I sí, cada tram té una màgia diferent, les peculiaritats.
Clar, aquí és com més gran, sí que la il·lusió, quan estàvem passant, anàvem mirant des del cotxe, des de la furgoneta, anàvem mirant enrere, però déu-n'hi-do, quin tou de gent, l'alegria que hi havia, o arribaves als camps que hi havia, però després també a les escoles en els pobles petits, quan passaves, veies les fileres de nens asseguts amb aquella alegria, amb aquella empenta.
i només per això valia la pena. O un grup de jubilats i bombers que es reunien corrents, corrents amb bicicleta.
[00:15:18] Speaker A: No ho sé,
[00:15:18] Speaker B: cada cosa crec que tenia per mi el seu encant i no sabria dir... O sigui, amb tot era com aquí dalt tota l'estona.
Per exemple, en el
[00:15:26] Speaker C: tram de Girona va ser que va començar a diluviar, plovia molt. Jo veia els corredors banyats, és a dir, jo pensava, jo no sé aquí com arribarem a Girona amb dues persones.
Com més plovia més gent sortia. Això ho vàrem dir nosaltres dos en un vídeo que ara hem de sortir, però sortia gent de pertot. i jo al·lucinava, i no feia sol, plovia més, hi havia gent que esperava de baix la pluja, i l'arribada de Girona va ser una arribada que tothom tremolava, tothom amb fred, etcètera. Perquè
[00:15:53] Speaker A: va haver de canviar el punt d'arribada i tot. Exacte,
[00:15:57] Speaker C: però se va fer i va ser un èxit, és a dir, després va ser l'aglosa, que era Catalunya Freestyle, etcètera, que van moure molta gent i va ser molt xulo. Fins i tot van treure l'àguila, era l'àguila, no? que va pegar com un cop, perquè en esport jo tenia com una tele, va pegar un cop i jo vaig dir, ai mare, escorreré, m'haurem destrossat, i vaig assustar molt, però després ja va estar, i cada cosa va sortint, i són com anècdotes que vas acumulant i dius, d'aquí 10 anys seré sa puta pesada de s'organització, que M'han mollat les xapes, jo quan era jove faria
[00:16:36] Speaker A: el mateix. com... Això es tracta d'anar passant la flama de generació en generació, d'alguna manera.
Jo deia Barcelona perquè segurament molts es preguntaven, Barcelona sabrà reaccionar a això o no sabrà reaccionar a això?
Jo sempre he dit que m'ha fascinat el convenciment que teníeu tots vosaltres plegats de que això serà una cosa gran i tirarà endavant. Recordo que van venir els advocats fa un any a dir-me aquí, Txell, estem preparant això i li vaig dir, pel que faci falta, va marxar i vaig pensar...
No sé com volen fer això, no té cap mena de sentit, i l'hi he dit a ell, per tant ho puc dir públicament.
Però realment aquesta ambició de, per molt que ens diguin que no ho farem, ho farem, ho farem, us ha portat on sou ara. Però suposo que Barcelona, com a mínim jo pensava reaccionarà, no reaccionarà, i Barcelona va reaccionar. I com va reaccionar i vau arribar a la plaça comercial, va passar això.
[00:17:34] Speaker C: L'amor al carrer
[00:17:35] Speaker A: Llengua Germanat ha arribat a la capital de Catalunya, a la ciutat de la Rosa de Foc. Una ciutat que històricament ha estat assaigada, bombardejada i saquejada. Avui tots els que som aquí hi som perquè ens uneix un sol sentiment, l'amor cap a la llengua catalana. una llengua que ha estat ridiculitzada, una llengua que ha passat per moments durs i prohibicions, però que ha sobreviscut gràcies a la força que li hem mostrat tots nosaltres.
[00:18:10] Speaker D: Volem, d'una vegada per
[00:18:12] Speaker A: totes, començar a viure plenament en català.
Volem deixar de fer passes enrere.
Volem poder transmetre el coste de la llengua a tothom, sense importar el seu origen, el seu cognom o el seu propietari.
Ja portem tres dies de córrer sense parar.
Però que quedi molt clar, no estem cansats. No cedirem ni un pam de terra més en la defensa de la llengua catalana.
Ara només toca fer passes endavant i portar aquesta flama que ens va encendre
[00:18:44] Speaker C: Prada a la resta dels països catalans.
[00:18:46] Speaker A: Demostrarem que el foc d'aquesta ciutat no
[00:18:49] Speaker D: s'ha apagat mai i que avui ens reivindiquem una vegada més.
Visca el córrer llengua
[00:18:54] Speaker A: germana i visca Catalunya.
Sentíem el Pau Emili i l'Anna Rosselló, dos dels portaveus del Correllengua, i el Pau Emili acabava dient, no estem cansats, no cedirem ni un pam de terra més a la defensa de la llengua catalana.
[00:19:10] Speaker D: Sí, bé, jo el primer que volia fer és donar-vos l'enhorabona. A molts de vosaltres ens coneixem d'altres lluites i batalles i crec que tot el meu reconeixement per una banda, i l'agraïment també, perquè crec que esteu aconseguint fer una cosa que feia temps que jo crec que no passava fora potser d'alguns espais concrets, que és que esteu visibilitzant els països catalans geogràficament, lingüísticament, culturalment, i tu abans parlaves d'aquest sentiment de pertinença, crec que ara més que mai ens cal aquest autorreconeixement de nació de nacions, país de països, que comparteix una mateixa llengua i que per tant crec que això és una joia, perquè moltes vegades ens preguntem, però què són els Països Catalans? Com els articulem? Doncs precisament fent iniciatives com aquestes on clarament som la mateixa gent aquí i allà. I l'altra cosa que em sembla que és brutal i ho deies tu, Com ho arribaran a fer? Doncs com s'han fet les coses importants en aquest país, amb la gent arremangant-se, deixant-se la vida, les hores, la son, deixant de fer altres coses, potser, i centrant-se en intentar aixecar amb les nostres mans i els recursos que tenim iniciatives que passen a la història precisament per això, perquè és la gent la que li dóna el sentit. i quan les institucions fallen o estan directament ocupades per espanyolistes, com és el cas de València o de Mallorca o de les Illes... I de Catalunya. I de Catalunya, sí, exacte, espanyolistes, sí. Som una mica més diluïts però igual d'espanyolistes. és una lliçó per tots els països catalans. Crec que també és importantíssim que Mallorca hagi pilotat aquesta iniciativa perquè crec que m'atreviria a dir que des del Tsunami i des de l'1 d'octubre trobàvem a faltar una iniciativa així de grossa, amb aquest poder, amb aquest empoderament, que vingués de la societat civil, que no estigués cooptada per partits, i que clarament ha convidat a que sigui un projecte col·lectiu, de comunitat sencera. I per tant, descanseu quan pugueu, però arribeu fins al final, i que això segur que és una primera llavor que germinarà fort.
Abans, ara m'ha
[00:21:29] Speaker A: vingut, sentint la Júlia parlar, m'ha vingut el Pau Emili, que explicava l'altre dia a l'Existim, que també va venir el Roger, que ell deia, teníem clar que havíem de començar pel Barça.
Ell explicava, diu, que hem de començar pel Barça, si el Barça ens diu que sí, la resta ens diran que sí. En aquesta idea de pensar en gran.
Maria, tu suposo que ja has sigut des de l'inici, no?, amb tot plegat. Sí, sí, sí.
[00:21:50] Speaker C: Inclús, és a dir, en Pau sempre compta que, clar, perquè des de la coordinació de Joves de Mallorca per la Llengua, que l'estàvem duent en Josep Buades i jo, nosaltres sempre fem un pot de previsió de què fem en els pròxims anys vistos. I vàrem dir, val, estaria bé, pentura, fer alguna cosa grossa, en temps d'eleccions, les eleccions són el 27, per tant, podem fer un correll llengüe el 27. I en Pau, amb això, amb aquests comentaris, nosaltres vam dir bé, perquè som joves de Mallorca, parlem llengua, fem acampallengos i correllengos alternats, un any correllengos, un any acampallengos així. I vam dir, si volem fer-ho el 27, idò fem dos acampallengos seguits i després fem el correllengos, i en Pau va dir.
bé, si no fem un correllengüe un any sí i un any no, i si fem això. I va començar a ser moltes idees. Primer havia de ser un correllengüe entre universitats dels països catalans, després havia de ser un correllengüe amb no sé què, després hi va haver com molts esbossos, per dir-ho així, se va presentar molta gent, molta gent han estat dos anys de feina, per dir-ho així, i ha acabat sortint també això. Inclús jo de vegades li he dit, Pau, encara ens hauria anat millor un altre any de feina, perquè així aniríem un poc més tranquils, però així tot, amb la previsió d'aquesta de... ens falta un any de feina, crec que està sortint molt bé, que està sortint de que... Crec que la gent no és conscient que som un equip de joves de menys de... la majoria menys de 30 anys que ho estan fent. No sé quants anys tenen, però això m'està dient. El
[00:23:20] Speaker A: Roger és més de la nostra quinta,
[00:23:21] Speaker D: jo crec. De la segona generació de
[00:23:23] Speaker A: joves.
Però també som joves, Maria. Sí,
[00:23:25] Speaker C: clar, clar.
Però justament, és a dir, per exemple, el Correllengo sempre em dona una imatge molt professional, per dir-ho així. I pensar que la comunicació i la imatge del Correllengo, la d'en Josep Boadas, que té 20 anys com jo, és com... Ostres, una persona de 20 anys està fent tot això, i està posant tots els esforços i totes les ganes, i a la vegada s'està formant a la vegada, perquè tot aquest equip de jocs som equips que encara som jocs que estan en formació, per tant, estan fent tot això i a la vegada... intentar formar-nos, intentar assentar-nos, intentar consolidar-nos com a joves i poder ser... és a dir, de poder dur projectes endavant i a la vegada poder fer això. És a dir, els Correllengos podem dir que és el nostre entrenament, un pot de lo que ets cap a sa vida, entrenament de relacions públiques, entrenament de contacte entre entitats, entrenament de quan te'n vas a un poble que fa 15 anys que fan un Correllengo d'un altre format i els hi presentes de, ei, tu dius el mateix nom d'activitat en un altre format, com ho podem fer, si voleu participar, i és com totes aquestes coses que ens van sumant un poc d'experiència i bé, jo estic molt orgullosa de com està sortint. I alhora
[00:24:29] Speaker D: és profundament esperançador, no? Vull dir que estem tot el dia, que si els joves estan desconectats de la llengua, que si les iniciatives costa que surtin, i clarament això, jo crec que és un cop de puny sobre la taula, que tots tenim molt a aprendre, sé que també hi ha joves de la meva generació que fa molt temps que... que fan molta feina, que també és veritat que jo crec que es nota que hi ha un nucli jove, però que també hi ha suports crucials de gent que fa molt temps que també fa feina en aquests camps, i és fantàstic realment. I el teixit local,
[00:25:00] Speaker A: que a cada lloc el teixit local s'hagi
[00:25:02] Speaker B: sumat tot plegat. Sí, hi ha una cosa que l'altre dia, passat el tram de Barça, ahir ho pensava, que hi havia un punt en tot el reconeixement cap a joves de Mallorca, perquè La confiança, la calidesa, el treball en equip aquests dies, sobretot el dia de la Girona a Barcelona, va ser molt intens, van passar moltes coses.
És que la Girona a Barcelona, un bon tram, molta gent, segurament un dels trams que hi haurà més inscrits o que haurà participat més gent, i van passar moltes coses.
i no ens coneixem pas molt, i va ser... doncs no triaria millors companys de viatge per estar en aquesta dreta. Per tant, per mi això també ha estat un aprenentatge molt interessant, de dir, que bé, quina sort, i que bonic. Posar aquest reconeixement, i després la part del teixit local.
llocs on, no ho diries, passen coses també meravelloses, que surt tothom, l'equip de futbol local, el d'en Vol, surt l'equip després de Barri, amb l'entrada a Barcelona, doncs a Sant Andreu, a l'Europa, Déu-n'hi-do també com s'implica, no hi donen aquest caràcter popular. Però després, el que dèiem abans, les escoles, abans passava per davant de la meva escola de primària, i veure les professors, les meves mestres, veure la meva neboda allà asseguda. Després al següent lloc teníem castells, teníem gegants.
I dius, val, és que realment el país el fem tots i aquí ens ho estem visibilitzant i ho estem construint. I fa que, més enllà de dibuixar el correllengüe i fer el possible, estàs dibuixant i estàs construint país. T'estàs afirmant
[00:26:39] Speaker A: com a governació. Estan creant teixit, d'alguna manera, també, que la gent es conegui, que la gent, potser del poble que potser no es coneixia, bueno, pobles potser sí, però que la gent es conegui arreu dels països catalans. A mi em venia una mica al cap el que van ser les consultes en el seu moment aquí al Principat, d'alguna manera, de gent que no es coneixia, que de cop es trobava, es coneixia, i d'aquí sorgien coses després també molt potents, perquè Si ara un d'ells i de Prada es coneixen, pot sortir una altra cosa de l'endemà. Per tant, ens passa molt en aquest país que ens coneixem pocs uns als altres, de vegades.
Som molt de països catalans però no hem trepitjat mai un poble, un país valencià.
És a dir, molts països catalans però no hem anat mai a València.
que passa massa sovint, de vegades penso, que trepitgem poc el territori, que ens coneixem poc entre
[00:27:32] Speaker D: nosaltres. Sí, jo crec que l'experiència més recent que havíem tingut havia sigut la onada de solidaritat amb la Dana, i crec que això és el revers d'una realitat que és igual d'assimilable, que és que quan la nació es convoca, la nació apareix, o quan la nació reclama allò que forma part dels fonaments, dels que ens fa ser catalans, catalans de Mallorca, catalans de l'ACAN, catalans del Principat, quan estan en una situació de perill, però també de celebració o d'iniciativa, la gent respon perquè la gent hi és, igual que quan van baixar a treure fang dels carrers de Torrent i de Picassen, la gent hi era, la gent al correllengüe hi és. A mi m'agradarà molt estar pendent, jo que tinc un peu a Mallorca, m'agradarà molt veure què passa a Mallorca, perquè també és veritat que els principatins lingüísticament hem viscut molts anys en una bombolla que ara s'està rebentant, i crec que és molt bon símptoma que aquesta font d'autoestima lingüística i cultural vingui de Mallorca, que ara passi també pel País Valencià, on les batalles són molt dures, i avui mateix que també sentíem que una altra vegada PP i Vox volen eliminar definitivament el català de la franja, que cada tres mesos tenim una ofensiva institucional espanyolista molt forta als països catalans, crec que això és una font d'energia que ens ha de permetre i això el que deies tu, si el país ha superat vicissituds històriques molt complicades és perquè sempre hi ha hagut gent passant-se els testimonis, i crec que el Correllengua exemplifica exactament aquesta idea de quan tu no puguis ja vinc jo, o quan tu hi siguis jo et seguiré, i crec que és fantàstic.
També una
[00:29:17] Speaker C: cosa que va amb la gent és que crec que també fins a muntar Es Corre Llengo jo sempre veia com això de fer nació necessita, jo ho veia com a molt de... és una cosa externa que m'arriba. I amb Es Corre Llengo crec que és una cosa contrària, sinó que tu hi participes activament perquè funcioni, tu has de tenir la voluntat de participar activament, és a dir, tu com a persona tu vas a saltar del teu poble, vas a córrer, etcètera, però tu fas activament, tu no veus les notícies, no t'esperes pas sota que això passi, sinó que són 10.000 persones que estan apuntades, que participen, que hi dediquen moltes hores en el seu dia a dia, i que ho estan fent, però no és que sigui una persona d'una banda o d'una altra, o gent contractada per una o per una altra, sinó que som gent que amb la voluntat pròpia ho estan fent, i és a dir que Nosaltres en si mateixos som els que ho fem, som els que hi participem, no la nació fa el que ells fan, etcètera, sinó nosaltres ho fem, i crec que també això és... Bé, jo ho veig com una cosa també de bastanta importància, sobretot aquest caràcter més participatiu, el que d'un dia en té un pot del que té el correllengüe i el guapo que és. De
[00:30:22] Speaker A: fet, en aquests últims anys potser s'ha anat molt a la crítica, al pessimisme, a tot plegat, i poc a l'acció, d'alguna manera. I el que proposeu, d'alguna manera, és passeu a l'acció tots plegats, anem a córrer i fem alguna cosa, no? Suposo, Roger.
D'alguna manera, deixem el sofà i sortim.
Sí, esborrar les
[00:30:40] Speaker B: fronteres, fer... No hi són, no? La llengua córrer i la llengua... ens agermana, no com a territori, sinó com a parlants d'un mateix poble, i això ja és una forma, jo crec, que sí, de què estàs dient, és aquesta passada elecció de visibilitzar, materialitzar una sèrie de vincles i generar un lligam a través del qual ens articulem això com a poble, com a nació, i d'aquesta manera també penso que és la forma que ens permet generar un lligam al qual t'hi vulguis adherir, una proposta que sigui... ara que ets jo estic molt pesat, ja fa uns quants mesos, amb propostes afirmatives. Afirmatives no només en el sentit del reconeixement, sinó també de dir, val, per què jo hauria de voler sentir-me part del poble català?
perquè és una comunitat, perquè tens un vincle, perquè tens un espai de participació, perquè això també et millora la vida, perquè això també et fa estar en oposició a certes propostes que t'acaben negant l'existència com a poble, que, per tant, si et neguen l'existència material com a poble, t'estan negant altres existències materials i altres possibilitats, altres drets.
Si aquesta és la proposta, és molt més fàcil també teixir precisament aquestes aliances, teixir aquesta comunitat i fer-ho com una base material que és capaç de defensar-se quan hi hagi un agressions lingüístiques.
Al final és de reconèixer-ho com a poble
[00:32:08] Speaker A: i ser-ho.
Aquest dia majoritàriament a les xarxes el que hi ha és alegria, autoafirmació, estem contents de veure les imatges que veiem, de participar-hi, però també t'he de dir que igualment no s'ha pogut evitar la crítica i s'han dit diverses vegades gent dir, si aquesta acció és eficaç, si aquesta acció serveix d'alguna cosa, caldria altres estratègies, què respondríeu?
Això és eficaç? si
[00:32:33] Speaker C: fa 30 anys que funciona a Mallorca, és eficaç, és a dir, d'alguna manera nosaltres vam aconseguir que un projecte inspirat en la corrida, la flama del Canigó, la flama olímpica del 90, és a dir, s'ajuntés, es fes un correllengüe, intentar mostrar que, clar, no pots fer, els mallorquins no els pots fer córrer més tard a les 7 del vespre, per tant, no confanes... i els bascos, tot i que nevi, estan corrents, per tant, de quina manera fas que la flama de la llengua dormi en un poble, etcètera.
I vam intentar trobar 30 persones perquè fessin un quilòmetre cadascuna per la llengua, una assistència de 25.000 persones en el Correllengo el 2024, que va ser el primer Correllengo Interilles.
Per tant, a partir d'això, i va ser un gran, és a dir, un boom mobilitzador a Mallorca, la Comissió Permanent de Joves, van passar de 7 persones a 40, de 40 joves, i ho he de dir menors de 23. És a dir, perquè tots els altres, és a dir, tota una nova generació que no havia entrat mai a organitzar-se, que no s'havia volgut polititzar mai, no havia tingut l'oportunitat de polititzar-se. Per tant, sí que serveix d'alguna cosa, i crec que també les crítiques de això no serveix de res, són les mateixes crítiques de els joves no fer res, els joves no creixen en el projecte, els joves no teniu ganes, els joves tots sou un pas sota. Per tant, crec que com que va així d'acompanyat i crec que... demostrant que no, i després s'adonen del seu error i diuen, va, teniu raó, teniu raó, tal, i mira, i
[00:34:03] Speaker A: d'alguna manera ho van demostrant. En relació amb el correllengua, em sembla una cosa interessant, perquè és veritat que joves per la llengua de Mallorca fa temps que esteu impulsant-ho plegat, però és que, clar, ara també han nascut, per exemple, joves per Ibiza, i que també s'han implicat en el correllengua, i per tant estan creant una nova associació importantíssima pel país.
Joves pel Valencià també, que ja estan amb el Correllengua al capdavant, estan fent una feinada importantíssima. Per tant, que aquestes noves generacions, que aquests nous col·lectius de joves estiguin esquent arreu del territori també em sembla com molt important.
Jo
[00:34:41] Speaker D: crec que és fonamental, crec que al final veníem d'un cicle, especialment la gent del Principat, i encara hi som en certa manera, de derrota pels processos, de desmobilització, que de fet aquest clima beneficia una aposta política que està molt lluny de l'alegria i de la joia que arrossega el corral.
Hi ha una manera diferent de fer catalanitat, de construir catalanitat, i és precisament això, d'aixecar un país i una energia que pot ser aglutinadora i no destructiva, com és l'alternativa que ens proposen des de Ripoll. I crec que això és important, primer perquè hi ha aquest comandament d'una generació que no viu permanentment en la frustració, en una generació que li queden molts anys per endavant, de molta batalla, i això també, no només ens dona esperança a tots, sinó que també ens fa agafar perspectiva, de dir, hi ha hagut, a cada embat, a cada cicle, hi ha hagut una generació que ha passat relleus i que ha aixecat propostes en els pitjors moments del país.
Per tant, crec que, ho deia, jo crec que aquesta iniciativa civil, activista, és de les més importants des de l'1 d'octubre. per primer perquè connecta els països catalans amb un imaginari que transita, és a dir, que els viu, que els trepitja, i els que estem molt acostumats a trepitjar els països catalans, quasi que ens és molt habitual tenir els països catalans sempre al cap quan parlem de llengua, quan parlem de cultura, quan parlem de territori, però els
[00:36:14] Speaker A: principatins Som els més blavaristes, els més blaveros que hi ha al món són
[00:36:21] Speaker D: els propis principatius. Ja sé que és una iniciativa que neix amb aquest esperitet, però celebro que a Vilaweb li estigui donant tanta importància al correllengua perquè estic trobant a faltar que se'n parli més en els mitjans de comunicació més grossos, més mainstream. Ja m'imagino que també hi ha interessos perquè no sigui tan visible la potència que té el correllengua, però crec que si heu aconseguit alguna cosa és situar-vos enmig de la conversa de tota la gent que estem pendents del que passa arreu del territori. Per tant, quan ens preguntem què són els Països Catalans, doncs això són els Països Catalans, aquesta força que amb alegria té capacitat de construir una iniciativa que perdurà, segur.
[00:37:05] Speaker A: Avui precisament a Vilaweb tenim Jornada de Portes Obertes i ha vingut molta gent i en un dels grups que ha vingut parlaven de com d'important és el marc de Països Catalans i que com de difícil és que calgui, que arribi, que a molta gent és això, som a Països Catalans, sí, però a Vilaweb tenim aquesta mania des de fa molt de temps, som Països Catalans i per tant si fem una notícia sobre la vaga de sanitaris, l'hem de fer a tot arreu dels països catalans, hem de parlar amb tots els sindicats de tot arreu.
I això, per molt que es tingui assumit que a aquests països catalans costa molt. És a dir, jo crec que és una de les coses que a un redactor de Vilaweb, malgrat ser països catalans, més li costa acabar de fer aquest paper.
Aquest canvi, aquest xip de... Sí, sí, sóc països catalans, però no només de paraules, sinó en el meu dia a dia, de pensar la nació sencera en el meu dia a dia. Realment ens ho posen difícil perquè tots els marcs de la majoria de mitjans, de la majoria de partits, de la majoria d'organitzacions, al final s'acaba el territori i ens el divideixen en petites porcions, d'alguna manera. És una tendència
[00:38:13] Speaker D: de duicot, perquè només fa que competitir-nos, quan realment...
També és veritat que crec que els catalans d'arreu fem meravelles amb una sabata i una espardenya, vull dir que crec que vosaltres ho sabeu millor que jo en aquest cas, però que segurament sembleu més grans dels que realment sou després en l'estructura interna, no cal que ho expliqueu, però crec que passa sovint això.
No ho
[00:38:35] Speaker B: sé eh, jo...
Som grans i som molts.
[00:38:39] Speaker D: Sí? Bueno, me n'alegro. Vam mobilitzar 10.000 persones o 15.000. És una barbaritat, vull
[00:38:44] Speaker C: dir que... És que crec que no érem suficientment conscients quan vam començar el projecte de la gran quantitat, però, abismal, d'associacions que hi ha en els països catalans, però. Perquè, clar, el corrent llengu també és... Apareixes en un poble i dius, fes el que vulgueu, aquí passarà una flama corrents i si mos trobeu corredors, tal, però fes el que vulgueu. Per tant, el poble. Tenen un... unes dones que fan taller de ganxet, munten un taller de ganxet, després fan taller de glos, després no sé què, i se munten com una jornada d'activitats adaptades al poble, i necessita l'associatiu del poble que se va muntant, i escorrellem que la participació passa d'entrar a vendre una camiseta, o d'escampar la veu, participar activament i ajudar a muntar amb el teu amic, jo que sé, un tram amb tot el club d'esport. És a dir, es té com també aquesta voluntat de, és molt del teu poble, però a la vegada veus que com tots els pobles fan el mateix, dius, per ventura tenim alguna cosa en comú, i fas com aquesta consciència, inconscient per dir-ho així, que la llengua és la cosa més visible, com és la germana, més en els països catalans, sobretot en aquell moment en el marc els tres estats en els quals estem dividits com a països catalans. I de dins l'estat espanyol, les quatre comunitats autònomes que som, de les quals el corrent llengüe només passa per tres, però de les quatre comunitats autònomes que som, que degut a això vivim realitats que són molt diferents, és a dir, no se pot comparar la realitat de Menorca, no se podria comparar amb la realitat d'Eivissa, però tampoc se podria comparar amb la realitat d'Alacant o de qualsevol altre territori, per tant, Tenim una cosa, si cada vegada tenim realitats més diferents també amb els canvis globals i el model econòmic en el qual vivim, d'alguna manera anem veient aquests elements de teixit associatiu i de comunitat que a poc a poc també en aquest model està canviant. i ens està aïllant com, a partir d'aquesta iniciativa, ens podem acabar unint i com podem generar aquest imaginari que se l'estan entrant a totes les generacions d'infants que hi participen, gent de cent i escaig anys que ha recollit la flama. Per tant, també té com aquesta part d'una feina que dius, no passa, però acaba passant, tot i que nosaltres no ho volem, però no ho fem
[00:41:08] Speaker A: activament, per dir-ho així.
De fet, ara pensava que deies realitats molt diferents.
Nosaltres aquest any hem començat el projecte Existim, on es troben joves d'arreu dels països catalans i estan passant coses molt boniques, que es descobreixin d'alguna manera les realitats de cop hi hagi com un mirall, d'alguna manera, que diguin, això que passa a Evisa també passa a València, d'alguna manera, i de cop això. Crec que és molt important que comencem a tenir més aquesta comunicació, que crec que els últims anys ens ha costat molt de fer-la, que crec que és una de les grans coses del correllengua, aquesta idea de països catalans. L'altre que veiem és aquesta il·lusió, aquesta nova il·lusió, i justament l'altre dia el Baltònyc feia un article d'opinió a Vilaweb que es titulava «La seva victòria més subtil, fer-nos creure derrotats», i començava parlant del correllengüe i deia «No neix de cap gran estructura ni de cap direcció política, neix de joves mallorquins amb iniciativa pròpia, que acaba mobilitzant entitats de tot arreu i implicant-ho tot l'independentisme. Honestament, a mi em costa d'encaixar aquesta energia amb el relat d'un país derrotat, desmobilitzat i inoperant, que és potser aquesta idea que últimament ens estan fent a tots. No, això tot va malament, tot va malament, tot va malament. Però clar, veus el Correo Llengüe i dius...
No tot va malament. De fet, ell deia, tampoc no m'encaixa amb la habitabilitat del català a les xarxes, ni amb l'oferta creixent d'espectacles en la nostra llengua, ni amb el fet que el millor club de futbol del món llueixi la senyera, que el cinema català entri en circuits internacionals o que es facin doblatges de Hollywood en català, i tanmateix hi ha qui insisteix en descriure'ns com un moviment residual, en descomposició, No és una anàlisi innocent, aquest relat alimenta discursos que viuen de la frustració que necessiten la derrota per justificar-se.
[00:43:12] Speaker D: Sí, sí.
Bé, ho comentàvem abans, que de les seqüeles del postprocés hem estat uns anys capcots, i en part també és normal, però crec que precisament per això la iniciativa surt amb força des de Mallorca en un moment en què el sistema econòmic mateix també ens està estroncant d'una manera en termes de països catalans, potser com no havíem vist des de feia temps, això es veu des de Mallorca estant. on el circuit d'estudiants que venen a Barcelona o al Principat a fer-hi vida, de cop i volta estan trobant molts problemes de la nostra generació, perquè l'encariment de la vida, els problemes d'habitatge... És a dir, que hi ha tot un seguit de dificultats que estan trencant els cicles de circulació habituals als països catalans, però que iniciatives com aquestes et permeten recuperar aquest imaginari que a mi em sembla fonamental. Hi ha una xarxa de suport, una xarxa política, una xarxa cultural, que ens fa ser qui som perquè ens podem reconèixer.
i això facilita que puguem aterrar els països catalans amb possibilitat de fer-hi vida normal, i no només en català, sinó amb possibilitat d'ajudar-nos en qualsevol dels nostres espais. I aquesta és la vida que potser no es veu tant en aquests exemples que citava el Valtonyc. És evident que hi ha bons símptomes de l'estat del català en alguns camps, però també és evident que som en un context de caiguda d'ús lingüístic al principat, d'ofensiva espanyolista arreu dels països catalans institucionalment i militantment per part de les extremes dretes.
És a dir que, com sempre els catalans, una de freda i una de calenta. Però més enllà de l'estat d'ànim on ens situa el correllengua, Crec que és un moment per entendre que la llengua és l'element clau de politització de tota la generació que està entrant a la vida pública, a la vida política dels països catalans. Crec que això ho hem entès tots.
I aquí estan passant coses, és a dir, quan entens que la llengua és un factor polític, un factor d'identitat i un factor determinant, que també genera un mercat, un circuit, i una manera de viure, i que per tant no només la llengua està en joc sinó que és potència de construcció, crec que aquesta és la lliçó que el correllengua ens està deixant i a la que ens hem d'agafar, perquè quina és l'alternativa?
[00:45:55] Speaker A: O
[00:45:56] Speaker B: tu flagellar-nos.
Jo amb això estic molt d'acord.
Per a mi m'agrada molt tornar i com a vegades s'escriu des de la qüestió del catalanisme des de la perifèria.
I hi havia, molt vinculat a Fuster, Rafael Niñoles, que a través de la llengua parlava tota la qüestió de la sociolingüística del conflicte, no només ell, també era siri i més, però era com tot el problema del conflicte lingüístic és social, polític i històric. I això crec que també mostra perquè sí que hi ha una realitat que construeix Països Catalans, que hi ha un vincle arreu del territori, que es mou a través de... quanta gent d'un territori o d'un altre es mou a través dels països catalans per anar a treballar perquè poden fer-ho i se senten part de la comunitat. Al meu poble tenim una comunitat de gent valenciana que estan organitzats, que s'ha muntat una associació, que munten festes, és un convei valencià, és meravellós el que fan. I ja no només això, el que deia abans de la xarxa que es va fer per tota la qüestió de la dana, a 10.000 altres iniciatives podríem posar. Sí que hi ha unes bases materials que recorren, el que passa és que no són visibles, segurament perquè no interessen, perquè és un conflicte que és històric i que situa en això. I al final es basa molt en tota la qüestió també, crec, del model econòmic que ens han parcialitzat el territori amb especialitzacions productives. Al camp de Tarragona hi tindrem la pedroquímica, el turisme i no sé què. A les zones rurals hi tindrem turisme i vas desposseint els diferents individus que habiten una terra.
i vas cada vegada, crec, fragmentant més la participació política.
Llavors iniciatives com el Correllengua, tot i que no parlem d'aquestes coses, el que fan és anar totalment a donar una altra idea de realment existeixen uns vincles, els estem mostrant, estem generant un lligam i estem també situant la qüestió, que crec que és molt important a l'hora de pensar i de parlar de com sumem més, no només parlants, sinó Com ho sumem? Per mi és, entre d'altres, amb el factor lingüístic, com es deia, i des d'aquest prestigi que estem donant, que és una cosa que té un potencial, que et genera oportunitats, que et permet identificar-te, reconèixer-te, és un espai de participació.
i crec que aquesta és la part que ens cal molt de dir, no només hem d'ensenyar català, no només hem de fer coses pel català, sinó que hem de fer que sigui un espai desitjable, no desitjable des de la seducció, com algú abans ha dit, estratègies de millorar l'ús lingüístic des de la seducció, no, no, des de la participació pública, des de fer el català com una llengua necessària, una llengua de prestigi social, una llengua de reconeixement polític, i això és el que més s'ho mereix. Llavors el correllengua crec que ens permet fer aquestes coses, crec que ens fa saber que la nostra llengua, És espectacular, és un acte, com dèiem, d'autoafirmació. I a més a més, quina cosa més xula que estem fent, que estem fent concerts a tot arreu, que estem fent des de les que coseixen, des de les que ballen, des de... Qui no vols marxar a una cosa tan xula com aquesta? Maria,
[00:49:10] Speaker A: moltes vegades, a més a més, aquests últims anys s'ha dit això, no? El català s'està perdent pel jovent, d'alguna manera.
Trobo bonic que ara sigui el jovent qui posi el català damunt la taula,
[00:49:21] Speaker C: d'alguna manera.
L'altre dia vaig llegir un article, crec que era de Sara Balears, que deia que els joves són la generació que parlen fins i tot més català o que podem arribar a tenir més autoestima envers la llengua, perquè crec que d'alguna manera es construeixen tots aquests discursos de els joves malament això, els joves perden la llengua. Els joves també són els més feixistes, els joves no sé què, quan realment jo l'altre dia estava parlant amb un amic meu que deu ser va fer una assenatura d'estadística i m'explicava que una classe seva li va demostrar que realment la generació més feixista actualment són la generació entre 35 i 43 anys, segons les darreres estadístiques que ha après a classe i tal. I jo pensant, uau, jo duc dos anys pensant que la meva generació és la més d'extrema dreta. I jo, val, val, no sé què. I de tots aquests discursos de jo malament, jo bastal, crec que de manera Conscient o inconscient, no sé de quin interés això, és també un pot de punyalada cap al nostre país. És a dir, si no tens els joves que t'aixequin, t'aixequin el país, t'aixequin d'alguna manera les activitats culturals, t'aixequin la cultura, reforcin l'autoestima, si no tens jovent no tens l'altre perquè s'ha perd. És el que se diu que si la llengua no se transmet, si no tens següents parlants, la llengua mor. Per tant, si no generes l'autoestima perquè és jovent la xerri, vol dir que el català es deixarà de xerrar. I l'arribada del Correllengua a Barcelona, l'Anna Rosselló, la portaveu, va fer una entrevista dient que el correllengua és el recordatori, que el català no és una llengua minoritària, és una llengua minoritzada.
I jo vaig pensar tota la raó, Realment sí, des de jove ens hem d'acabar amb això, i està mostrant que tenir tota aquesta iniciativa i que tanta gent que hi participa sigui catalana parlant, no ho sigui, perquè també mos trobem molts participants escorrellencs que no són catalana parlants però que ho volen intentar, volen aprendre, etcètera. Per tant, aquesta vitalitat, si la tenim amb això, jo crec que també és com... bé, va reforçant la nostra autoestima com a poble i va reforçant l'autoestima dels jovents que any darrere l'any pareix que s'estan intentant que no entenguem i crec que també
[00:51:33] Speaker A: això pot arribar a ajudar.
D'alguna manera, aquest jovent... És a dir, sí que hi ha problemes. No neguem que hi hagi problemes. Per exemple, ahir ens trobem l'acord entre PP i Vox a l'Aragó i un dels punts d'aquell acord és alliberar l'Aragó de la imposició del català.
Per tant, la franja, pròximament, serà més difícil viure en català, segurament.
Una altra vegada. Una altra vegada, perquè perseguiran les decisions que posi en català, segurament només pel fet de defensar el català o fer en català o qualsevol cosa en català, ja no rebran ajudes, per tant, es complicarà tot. Per tant, ara estava sentint la Maria i dic, tampoc pensem que no estem dient que la situació és difícil, d'alguna manera, vull dir que en la situació tots estem d'acord. que la situació al català és complicada, però que cal mirar endavant, treballar per anar endavant.
[00:52:32] Speaker D: Jo crec que la reflexió que feia la Maria Randa a les paraules de Rosselló és fonamental. Per què?
Perquè l'espanyol, el castellà, no té un correll llengüe germànat, perquè no el necessita. Aleshores, el correllengüe és símptoma i és evidència alhora que vivim en un context d'ofensiva lingüística i alhora de potència lingüística. I que existeixi un correllengüe et fa pensar que clarament som en un context de minorització lingüística però que tenim uns elements i unes estructures que ens permeten fer-hi front, és a dir, no estem vençuts. Hi ha molt camí per córrer. i que clarament estem en un moment en què l'espanyolisme a diferents fronts té tota l'artilleria a posar sobre la taula, però nosaltres estem començant a despertar, perquè estem entenent precisament que això és un conflicte lingüístic, no només des de l'associació lingüística, que ha estat també molt temps en espais molt petits, sinó que ara estem popularitzant què vol dir ser part d'un context minoritzat, què són les ideologies lingüístiques, què és el supremacisme lingüístic, El Correllengua permet fer visible això des d'una posició d'això, d'alegria, d'entusiasme, de participació, de construcció, que em sembla que és el que necessitem tots plegats.
Segurament els últims anys
[00:53:54] Speaker A: tots hem pres consciència que el català també depèn de cadascun de nosaltres, que no hem d'esperar que algú ens el salvi, sinó que cadascú, des del seu jo, també pot fer el seu granet de sorra per salvar-lo. Des d'avui comprar un llibre en català, mínim un, però tants com vulgueu, no canviar la llengua quan et dirigeixes a algú, quan vas a comprar, etcètera. Crec que els últims anys això sí que ha sigut com un canvi de xip que hem viscut tots plegats i que potser els joves ja el teniu més introduït en el vostre dia a dia, no ho sé.
Suposo que depèn també de quin jove, no? És com tot en aquesta vida, no? Però que potser l'altre dia, no sé qui deia l'existim, jo visc en català, no? Com dient, jo el meu dia a dia el visc en català i no he de canviar de llengua. Per tant, també és possible viure en català a Barcelona.
[00:54:52] Speaker C: Sí, l'altre dia el meu cosí petit em va fer com una entrevista així de prova per classe i em va demanar, la situació dels catalans quan la trobes? Tu pots xerrar amb la gent en català i jo, sí, tot beníssim, tot no sé què, perquè clar, també estic tan acostumada en els entorns catalanoparlants i en el teixit associatiu catalanoparlant, en els escoltes en català, bueno, el lleure educatiu en català, l'escola en català, etcètera, que per jo és una normalitat. I em va dir, bé, però les darreres estadístiques i jo, ah, total. És a dir, de vegades tinc la sensació que tanta gent que s'enganxa a les estadístiques amb el pessimisme de... ens morirem ara a Barcelona, no hi ha català, ara no sé què...
hi ha espais que sí, hi ha espais que no, el que hem de fer, en comptes d'imaginar-nos i estar tristos i no sé què, com fem que aquests espais també puguin ser la nostra llengua, per tant, que puguin participar de la nostra cultura, que puguin formar part també, com una part nova de la nostra cultura, perquè si concebem el català com la base fonamental de la cultura catalana, D'alguna manera, tot el que sigui en català, tot el que incorpori el català en qualsevol espai, ja forma part de la nostra identitat, sobretot el que s'ha de dir que no hi ha cap català... Quan hi ha tres de cada quatre catalans, la família és a fora, és a dir, no hi ha cap... Hi ha molts pocs catalans purs, per dir-ho així, si existeix aquest concepte de puresa. Per tant, en base a això, crec que també mos fa com a... no hi ha esboillinatges catalans o esboillinatges mallorquins, com alguns diuen, sinó que totes aquestes expressions catalanoparlants és lo que se van incorporant.
I jo crec que també iniciatius com el Correllengo per a les Teixites Associatives, etcètera, etcètera, mos fan veure també un poc lo que és... bé, és que sa vida quotidiana també és en sa nostra llengua i per molt que aquell youtuber que no sé què, aquell tiktoker digui aquells comentaris de que ara tothom tal no sé què, anar fent-te, anar trobant comunitat, anar veient que més enllà de la pantalla hi ha un poble, hi ha un barri, hi ha una comunitat, i que a partir d'allà pots trobar el teu espai. I això també. Bé.
[00:56:59] Speaker A: Roger fa cara de... Sí, sí, sí, estàs 100% d'acord. Hem d'anar acabant, però què ve a partir d'ara el Correllengua? Diguéssim, què ens queda?
Demà ja arriba al País Valencià?
Crec que sí.
I dissabte arriba a València, que serà també un gran dia perquè 25 d'abril, dia del País Valencià, manifestació a València, arribarà el Correllengua i començarà la manifestació i acabareu amb el concert, més o menys.
[00:57:34] Speaker C: De la Gossa Sorda. També fan el concert a Mallorca.
dia 2 de maig, però que l'endemà també serà bé. Espais d'illes balears conjuntament amb joves d'Eivissa, joves també de diferents pobles de Menorca, etcètera, i ara jo xerro d'illes balears, perquè també joves de Formentera, etcètera, que s'estan muntant concerts i coses en dies feners, que dius, vendrà gent, però amb aquestes coses, ara sobretot també com aquesta bolla de neu que s'està creant a partir de... de Catalunya Nord, que va venir molta gent, jo m'he sorprès molt, hi havia molta gent, ni hi havia més gent fins i tot que Girona, diria jo, hi havia una jantada.
Després, es principat tota aquesta bolla de neu arran de Barcelona, hem tingut adhesions en els corrents lligats que dius, mira, no m'ho esperava i s'han adherit, perquè han vist que això serà una cosa xula i que volen participar.
Per tant...
[00:58:25] Speaker D: És el fumo aquest que deia el Roger abans, de tothom vol participar d'un equip guanyador que mola, que és el Barça i no l'Espanyol, per entendre't. És clarament això, és aquest el punt.
Corre Llengüe ja
[00:58:35] Speaker A: és aquí un guanyador llavors ara. Jo
[00:58:37] Speaker D: crec que sí, és fonamental tenir iniciatives que vulguin que la gent tingui enveja de no ser-hi, que pateixi, que vulgui dir, no, jo hi era, saps? Que d'aquí 10 anys digui, jo hi era, ma mare hi era, jo hi
[00:58:48] Speaker C: era. I també com de poder-ho veure tot a través de xarxes minut a minut, perquè fan unes feines espectaculars aquí de comunicació, de fer-hi un fil de Twitter que van actualitzant cada 5 minuts, la flama passa per aquí, la flama se'n va d'aquí, la flama no sé què, que també fa com, jo des de Can Austra estic, em poso a mirar com, vale, la flama està aquí i tal, o mires els recorregutius, mires, aquests estan aquí, i és xulo també
[00:59:09] Speaker A: això. El vídeo del directe de l'entrada a Barcelona crec que és impressionant, m'emociona, si de fet ara algú està veient a YouTube, després d'això poden recuperar moltes coses a Vilaweb, però també poden anar El Canadà del Correllengua crec que continua penjat. Si continua penjat, en sèrio, és una hora de veure riuades de gent contenta, feliç i entusiasmada d'assumir-se a un equip guanyador com és el Correllengua Germanat. Moltes gràcies per venir a participar.
A Vilaweb us seguirem fins que arribeu a l'Alguer, no ho dubteu, i anirem explicant pas a pas tot el que aneu fent. Moltes gràcies.
Que acabi d'anar bé el Sant Jordi a tothom. Bon Sant Jordi i ens veiem la setmana que ve.
Bona nit.
