Episode Transcript
[00:00:06] Speaker A: Anem
[00:00:16] Speaker B: a veure com funciona.
[00:00:27] Speaker A: Bon vespre, benvinguts a la Tartúlia Prospita, després d'aquesta parada per la Mercè de Barcelona. Avui, tenint en compte l'edat que és, aquest programa no podia no parlar del primer d'octubre. Nou anys després, de vegades tots tenim la sensació que s'ha fulcuritzat, tant aquesta edat fundacional de la República Catalana, que ens fa mandra fins i tot parlar-ne. Però jo sóc d'aquelles que continua pensant que cal reivindicar el primer d'octorbre. que per molt que ens vulguin fer creure que va ser una derrota, és una victòria. I estic convençuda que quan acabem aconseguint la independència d'aquest país, perquè ho aconseguirem, tindrem clar que aquell dia va ser la data fundacional de la República Catalana. Ara de vegades sembla que només vam rebre hòsties que vam perdre.
Però us en recordeu de la força unitària d'aquell dia, dels poderosos que vam ser, de l'alegria viscuda i de la por, perquè per descomptat també la vam viure, però una por que no ens va bloquejar, tot el contrari, ens va fer més forts.
L'Estat va intentar aturar aquell referèndum de mil i una maneres i va ser incapaç d'aconseguir trobar les urnes.
Van votar i van guanyar.
I el que va venir després, la presó, exilis, vacil·lacions per part dels polítics, renúncies, no canvia allò que va passar el primer d'octubre.
I sobretot perquè ningú dedica nou anys a la seva vida a crimenitzar i a voler esborrar una data si allò va ser un fracàs.
Per tant, vam guanyar.
A més, enguany aquest 1 d'octubre ha tingut la macabra coincidència que havia de ser l'últim dia del judici del cas del Roger Espanyol, l'únic cas de la violència policíaca del primer d'octubre que ha arribat a judici.
únic de 1.066 persones que van ser víctimes d'aquella violència, només ell ha arribat a judici. Avui en parlarem també a la tertúlia. I no me'n ratllo més, no faig més discursos, i presento l'Estel Solé i el Sebastià Bortell, que avui s'uneixen a la tertúlia, i que també parlarem d'habitatge perquè és un dels temes d'aquesta setmana. Bon vespre.
[00:02:36] Speaker C: Molt bon vespre.
[00:02:36] Speaker B: Bon vespre, Txell.
[00:02:38] Speaker A: He començat amb un míting, però ho volia reivindicar el primer d'octubre, perquè de vegades ens passa això que ens fa mandra parlar del primer d'octorbre i que ens costa recordar que allò va ser una cosa positiva i que
[00:02:49] Speaker B: vam guanyar.
Sí, i la veritat, em sent molt identificat amb aquest discurs a la nació que has fet, perquè jo d'entrada sóc optimista de mena, en general, però crec que he viscut pocs dies més feliços que l'1 d'octubre, el primer d'octubre. Aquell dia jo vaig reconèixer el meu país i el vaig reconèixere de la manera més potent que el poden veure, que és en els ulls, en la cara, en els cossos de la gent. Són els cossos que vàrem posar, va ser la conxorxa, va ser la prova i ja veurem cap on arribem i al final va ser un gest, un acte constituent. Som aquí, volem votar, volem decidir el nostre futur i no hi haurà res que ens ho impedeixi. Jo personalment tenc el record d'haver protegit un col·legi electoral al barri del Raval, a Barcelona, juntament amb l'associació d'escriptors en llengua catalana, que durant tota la tardor del 2007 vàrem decidir estar al costat del poble i de les institucions, i d'allà No ens hem mogut, orgullosament i feliçment, i vam fer ni més ni menys que una festa de pijames per les lletres lliures, perquè no podrem escriure, traduir i continuar parlant en plena normalitat. Potser l'expressió no seria continuar, però no podrem escriure, traduir i viure plenament en català, com reivindicava Joan Brossa. des del meu punt de vista, si no tenim un estat propi. Per tant, la nostra contribució aquells dies va ser protegir un dret, que és el dret a l'autodeterminació del poble de
[00:04:20] Speaker C: Catalunya.
evidentment que l'1 d'octubre va ser una victòria.
El somni políticament va fer fallida, però penso que som milers encara.
Ens poden voler silenciats, però no ho estem, que sentim que aquella és una victòria col·lectiva inesborrable.
Evidentment, també crec que d'alguna manera no és en va que es vulgui folcloritzar aquesta data, hi ha un interès per part d'alguns partits, aquells potser més equidistants, o aquells a la contra voldrien directament esborrar la data, i hi ha un ús social contra l'independentisme en el fet de folcloritza a l'1 d'octubre. Per això jo tampoc, arribada a la data, piulo coses de fa temps o faig un record a xarxes, perquè també sabem que tot això s'ha volgut diluir. Per tant, per mi l'eina més forta que estic poguent fer per reivindicar l'1 d''octubre, d'entrada és com a mare, d'haver informat molt els meus fills, de parlar-los d'aquesta data, de començar-los a explicar coses, els he fet veure també algunes imatges, hem generat debat a casa.
Jo, de fet, aquell 1 d'octubre la meva criatura tenia 9 mesos i vaig anar a un col·legi a les 4 del matí i tenia els pits vessant de llet que havia de tornar a casa, però vaig dir que sí o sí, jo em quedava allà fins que pogués votar quan el sistema va col·lapsar.
Crec que tota generació, si som persones implicades en l'activisme o en les lluites polítiques, vivim un fet històric que és un regal. Per mi, clarament, ho va ser l'1 d'octubre i això no ens ho pot robar absolutament ningú. Jo pagaria diners per tornar a viure l'1 d'octubre.
Aquella força no s'ha esborrat i segons què passi al govern espanyol, allò de cuanto peor mejor, jo tinc l'esperança que rebifin algunes coses dintre meu.
Si acaba governant la dreta o l'ultradreta, El que hem de fer és posar la llengua a l'esquerra, a la dreta espanyola, a la És veritat que trigarem molts anys a recuperar el Ken Robin, però per veure la part positiva de tot, dreta si ens toquen la llengua que per catalana aquí començaran, i perquè a la és dreta catalana. el nostre bastió de resistència. No
[00:07:11] Speaker A: és per on han començat el País
[00:07:13] Speaker C: Valencià i les Illes. Exactament.
Tinc l'esperança que, malgrat tot el mal que ens faran, allò faci reviscular l'esperit
[00:07:22] Speaker A: d'octubre.
Avui això de la focalització m'ha sorgit perquè llegia unes pilades de Josep Costa i Elisenda Pelusí, dues persones que en aquell moment van ser importants, perquè després de l'1 d'octubre Josep Costa va assumir la vicepresidència del Parlament i Elisenda Pelusí la presidència de l'Assemblea Nacional.
Josep Costa deia La veritat és que em posa de molt mala llet aguantar tanta piulada folklòrica i nostàlgica sobre l'UO, quan la resta de tot l'any tota la classe político-mediàtica ens té totalment submergits a la dinàmica espanyolitzadora de l'autonomisme, el guerrecivilisme i els pactes amb el PSOE. I per l'UJI li responia, com esteu llegint també els que ens veieu per YouTube, Totalment, Joan Guany, no faig cap piulada sobre l'UO, que podem dir que no són ni fals.
Aquest matí he anat a acompanyar el Roger Espanyol en el judici contra els seus agressors i aquest vespre aniré a l'estrena documental sobre Marta Torrefilla.
Aquest serà el meu UO, de fet. Les dues coses que diu l'Elisenda Pelosi són dos dels temes que volem parlar avui, que són dues persones que van viure la violència policial aquell dia i que nou anys després continuen lluitant contra aquesta violència sense resposta, d'alguna manera.
Si us sembla, parlem del Roger Espanyol?
Com deia, avui hi havia d'haver l'última sessió. Finalment, com que no hi ha judici, no parin d'haver-hi problemes.
La darrera sessió s'ha hagut de començar tres hores més tard d'allò que era previst, ja que el judici s'havia de reprendre a les 10, després de la sessió d'ahir, però s'ha suspès temporalment per la incompareixença de l'inspector acusat, que ha hagut de ser atès d'urgència, segons diu ell, Ho ha anunciat amb la veu l'advocacia de l'Estat, que és qui el defensa, però en un primer moment no s'havia portat cap documentació al respecte. Arran d'això, el jutge, com que no tenia la documentació, ha decidit suspendre la sessió durant tres hores per tal que pogués portar el justificant.
Això és el que passava aquest matí, si us sembla, veiem el vídeo resum del que ha passat.
[00:09:37] Speaker C: Davant de la incompareixença d'un acusat
[00:09:39] Speaker A: per un delicte al qual demanem 13
[00:09:41] Speaker C: anys de presó, nosaltres hem de demanar la detenció i en aquest sentit requisitoria de l'acusat perquè pugui ser portat per la força davant d'aquest tribunal i pugui celebrar-se el judici. En tot cas, amb independència que no hi hagi notícies, creiem que sent en un centre hospitalari d'aquí de Catalunya, en lloc d'esperar a rebre notícies, Potser podríem agilitzar que algú s'informi de cara a l'hospital per obtenir aquesta informació, vista la manca d'informació de l'altra banda. El tribunal no tiene
[00:10:15] Speaker B: por qué poner en estos momentos en tela de juicio ni en duda la información que se le ha transmitido sobre los problemas de salud que han llevado al acusado a tener que trasladarse a un centro hospitalario.
Por tanto, el tribunal va a suspender el juicio hasta la una de la tarde y a la una, si se le ha hecho llegar algún tipo de documentación, pues valoraremos el contenido de la misma y la decisión que el tribunal adopte.
Pues despejen
[00:10:44] Speaker A: la sala hasta la una de la
[00:10:45] Speaker B: tarde.
[00:10:47] Speaker A: La represa a la 1 s'ha volgut reprendre perquè el Tribunal ha considerat que l'absència havia estat justificada per un problema d'hipertensió arterial per al qual ha hagut de ser atès d'urgència aquest inspector que finalment ha acabat declarant avui i tot plegat ha fet que avui no es pugui donar per sentència aquest judici sinó que demà a les 11 s'hagi de reprendre de nou.
perquè jo crec que al final també és una mica de tortura tot plegat, s'allargui encara més, perquè si un judici triga nou anys a arribar al jutjat, crec que ja és la primera tortura de tot plegat i després que te la vagi anar allargant amb coses, que potser sí, que potser aquest senyor es trobava malament, però crec que hauria pogut informar que venia més tard o qualsevol cosa i no s'hagués hagut d'aturar tres hores aquest judici.
En general,
[00:11:38] Speaker C: quan la justícia és lenta, es converteix directament en injusta.
Què hem de dir d'algú que ha esperat nou anys i que, com deies en el pròleg inicial, és l'única persona de totes les víctimes policials d'aquell 1 d'octubre que ha aconseguit arribar a portar el seu cas a judici. Em deies que n'eren 1.066.
Un any hi hauria més. Jo crec que estem parlant d'estat espanyol en estat pur, i valgui la redundància de l'estat.
És molt greu.
Parlem d'una persona mutilada.
No podem prendre'ns-ho d'una altra manera, com un acte de valentia, aquesta paciència, tant per part de Roger Espanyol com de tota la gent que li està fent suport, del seu equip de defensa, i un símbol de resistència i de valentia que ens recorda una vegada més contra qui lluitem.
[00:12:39] Speaker A: Perdó, és que jo normalment passo aquells comentaris, però ara hi ha el mr3808, abrari espanyol payasos, casco heroes, marxa carinyo, marxa, ningú t'invita aquí, pots marxar tranquil·lament i aquí no et necessitem, gràcies. O que posi
[00:12:56] Speaker B: m'agrada i que se subscrigui, que tot suma i tot fa posicionament. Al final,
[00:13:00] Speaker A: si no t'agrada ningú t'ha convidat. Hi
[00:13:02] Speaker B: ha gent que té poques feines. Té
[00:13:04] Speaker A: poques feines i salutacions als odiadors.
Els altres 109, gràcies per ser aquí.
Continuo
[00:13:11] Speaker C: sense entendre, potser és que sóc molt innocent, però com pot ser que una gent que parla l'idioma majoritari, que està a favor d'un estat que el protegeix, que continuïn sentint la necessitat de perdre el temps insultant-nos per la nostra llengua, quan som uns desgraciats nosaltres, o sigui, Un exemple d'una injúria lingüística més és el que va passar fa una setmana justament en aquest judici, en aquella nefasta incapacitat per part de la traductora de traduir del català al castellà una de les preguntes que feia la defensa.
Tot forma part, una mica, d'aquest peripè, diguéssim, de... Demaneu que hi hagi un traductor en català, el posarem, serà ineficient, però ja us tenim callats, en aquest cas, quan sabem que l'ús del català a la justícia està, sota mínims, molt per sota dels nostres drets. Per tant, un episodi més d'injúria lingüística.
És molt trist perquè
[00:14:17] Speaker B: moltes vegades aquesta actitud de supremacisme lingüístic, que ha de laver incom una anècdota en un comentari, en un directe, però que es trasllada fins i tot institucionalment, com dius tu Estel, en els casos més individuals, a mi m'arriba a fer llàstima perquè ve de moltes persones que no poden marcar més territori que aquest. És a dir, només acudeixen a l'insult quan senten impotència, quan pensen que no tenen cap altre àmbit de por de la seva vida, cap agència, cap capacitat de vegades de raonar, d'intercanviar, de debatre, i llavors acudeixen en això. Benvingudíssim aquest missatge i aquesta visualització, no diria gaire més.
I m'agradaria estirar el fil del que deies tu, Estel, i que no s'hagi sobre... d'explicar, i que no s'hagi d'explicat, s'hagui d'explicar, i que no s'hagin d'explicatar, i que s'haguin d'explictar, i que sí s'han d'explicitar, i que sí que s'han de explicar, i que sí que s'han d explicar, i que sí que s'han d explicar. i que sí que s'han d explictar, i que sí s'han d explictar, i que sí s'han de explicar, i que sí que s'havien d explicar, i que sí s'han de explicar, formalment per l'advocacia de l'Estat i jutjat per un jutge que resulta que té un sou estatal. Llavors, és una barreja, és un pot i poti d'influències, de poders, que crec que pot passar, segurament en altres estats passaria, però no em deixa de sobtar que precisament la vulnerabilitat en el pla lingüístic, aquest procés agònic, allargat de manera injustificada, També som un país que de vegades ens perden els símbols, però a mi em dol pensar que Roger Espanyol, un 1 d'octubre, ha d'assistir a aquest espectacle, precisament. Crec que tot plegat són greuges que s'assumen i que dibuixen un mateix
[00:16:13] Speaker C: retrat. i la gota malaia que ha suposat per descomptat per ell però per tots nosaltres anar veient com s'amnistiaven policies. Motiu segurament pel qual només un de tots els casos que mereixien ser vistos en un tribunal no ho seran. També és veritat que amb les garanties judicials de l'estat espanyol Al final és un gest de resistència anar-hi, perquè com diem, com a catalans independentistes víctimes d'una violència policial en un dels dies claus de la nostra lluita independentista, tenim por de fer-hi, però cal anar-hi, cal ser-hi.
De fet,
[00:16:56] Speaker A: abans parlàvem que un altre cas també que recordem molt d'aquest primer d'octubre és la Marta Torrefillas, que justament ara mateix a les vuit està presentant el seu documentari Rebel, on es narra el calvari que va viure la Marta d'en Saca, que va ser agredida per la policia espanyola el primer d'octorbre. El film de la directora Ana María Bufarull ressegueix durant cinc anys les conseqüències físiques i psicològiques, sobretot a l'agressió que va sofrir a les escales de l'Institut Pau Clares de Barcelona i de la campanya posterior d'assetjament i d'inflamació que va rebre quan les manxes seves es van fer supervirals.
És a dir, els dies posteriors, la seva versió dels fets, explica també les lesions que havia sofert com van ser subjectes de controvèrsia, no? A dos dits trencats, no és res, d'alguna manera, ho va haver de sentir moltíssimes vegades, però també els missatges amenaçadors i insults. Jo he entrevistat la Marta i he pogut veure alguns d'aquests missatges, no he pogut veure encara el documentari, però a partir de demà estaran en alguns cinemes de Catalunya, per tant, l'aniré a veure i recomano a tothom veure'l, perquè aquí l'avís de Vilaweb el recomana molt.
I el film també fa...
Un repàs per la batalla judicial que no va acabar prosperant.
Crec que va ser, a veure si ho trobo, si els agents que van agredir la Marta van acabar beneficiats per la llei d'amnistia, com no, perquè la llei d''amnistia ha beneficiat molt clarament més a uns que als altres, mentre que els acusats per l'assetjament van acabar absolts o condemnats per penes molt lleus. És a dir, un altre cas que la justícia no ha fet
[00:18:44] Speaker C: justícia. La Marta. Mira, d'entrada et diria que alguna cosa que tu has dit o viscut es torni viral, de manera desmesurada, ja requereix d'assistència psicològica, diria, perquè pot pertorbar enormement. Imaginem-nos si el que tu has viscut és una violència tal com perquè t'hagin trencat els dits, que no només va patir això, i que allò quedi negat per alguna gent, en entredit, i que a més a més, després encara t'insultin sent dona, a més a més amb alguns d'aquests comentaris que es poden veure al trailer del documental i el recordo d'haver-los vist en aquell moment. perquè li deien prostituta Anamunt, no? Vull dir que s'hi barrejava el greuge de ser dona i catalana, no? Gairebé el tres voltes rebel, no? És molt trist i molt dur i celebro, celebro que hi hagi aquest documental perquè no perdem aquella veu, no?
Us
[00:19:47] Speaker A: sembla si veiem precisament aquest trailer, aquest tast? Carles, si ens el pots posar, que ho dirà. És que no hi ha, per molt que ho pensis, no hi ha altres maneres de dir, a mi m'han robat la meva identitat.
[00:20:03] Speaker C: Marta Torrecilla, o més coneguda com a la dona dels dits trencats, va publicar un vídeo l'endemà denunciant una suposada agressió per part de la policia. Judgueu-vos-en vosaltres mateixos. Malvoya! Malvoya!
A
[00:20:45] Speaker A: partir d'ara sempre hi haurà un abans i un després de l'1 d'octubre.
[00:20:50] Speaker C: I jo vull seguir la Marta i escoltar-la, pendent de tot allò que no va
[00:20:54] Speaker A: interessar a ningú.
El que em sembla molt interessant és això d'analitzar aquest documental com de cop tu ets una persona anònima, de cop et converteixes en algú que tothom pot parlar de la teva història, et converteixes en un símbol públic, també per lo bo però també per lo dolent, i quan de cop ja no controles la teva pròpia imatge d'alguna manera ja et converteixes això en el que diuen els altres de tu d'alguna manera. Jo crec que
[00:21:34] Speaker B: aquí estem davant d'un clar cas de revictimització. Hi ha una violència física que podria limitar-se en això, més enllà de també l'impacte personal, íntim, emocional, que pot suposar viure una agressió d'aquest tipus quan estàs exercint un dret fonamental, però sobretot el que ve després.
Vull dir, com a societat, com gestionem això? Potser hauria de parlar com a societats, perquè hi ha reaccions per part d'una societat i per part d'una altra, i em demanen com és que no hem sabut fer que el nostre discurs guanyés.
És a dir, per què no hem sabut abraçar prou aquest cas i reconèixer el paper d'Anna Marta com a persona que va fer d'exemple per a tothom, que ens representava, que va mantenir la seva dignitat.
No em puc estar de dir, quan surt el nom de l'Institut Pau Claris, que hi ha un còntinum en la repressió, que és que aquest institut és on fa quatre dies s'espiaven assemblees de docents al Principat. Goita. És a dir, espero que l'equip docent, que els estudiants, etcètera, d'aquest centre tinguin les millors condicions, la millor situació, sempre, però sembla que és un espai connotat per la repressió de l'Estat, vingui d'on vingui, perquè ara mateix el Govern de la Generalitat s'entén a si mateix com poca cosa més que l'administració autonòmica de l'Estat. i crec que és important recordar-ho perquè són formes diferents
[00:23:04] Speaker C: de violència.
I al final el comú denominador són estats passant per davant els drets i fent defensa de la policia per davant dels drets i la defensa d'uns ciutadans. Si no erro, el documental és també una coproducció, per tant podríem parlar d'un documental internacional.
Sí, és possible gràcies als diners
[00:23:32] Speaker A: donats internacionalment. La producció és una coproducció catalaneslovena, De fet, la directora ja ho va explicar en el seu moment quan es va estrenar el Festival Internacional de Cinema de Thessalònica, a Grècia, que és on es va estrenat fa un temps, que principalment s'havia pogut fer pel suport eslovè.
i el programa europeu de Creative Europe Media perquè en un primer moment s'havia refusat el projecte, fos majoritàriament en català, però sí que és veritat que finalment sí que han rebut suport de l'Institut Català d'Empreses Culturals, però que en un primer incipi amb els diners catalans no era possible fer perquè segurament tampoc hi havia molt d'interès en que sortís a la llum
[00:24:18] Speaker C: aquest documental. Clar, a mi en aquest sentit hi ha una cosa que em ressona que és que en aquell moment un dels mantres que ens vam creure, una altra embaucada a més era allò d'Europa ens mira i si bé allò va ser com dic una enredada, Sí que és veritat que la gent, la gent de base, els ciutadans i ciutadanes europeus que han conegut el cas de l'1 d'octubre, que el van viure aquelles setmanes, que van ser coneixedors de la notícia, i posteriorment qualsevol documental que ara gràcies a les plataformes pot arribar a qualsevol ciutadà europeu, és allò que passa sovint, que s'entén la nostra situació, se'ns prenen com un poble legítim, lamenten que no tinguem el nostre estat propi i que d'alguna manera, igual que nosaltres podem veure una sèrie que parla d'un conflicte polític així en una altra situació o estat europeu, La mirada de fora, aquesta és l'Europa que sí que ens mira, aquests ciutadans, i que per tant, que útil que nou anys després continuem també amb la nostra gota amalaia positiva de difondre aquestes coses, perquè no és en va, potser no hi ha un retorn directe que ens assalvi, que ens ajudi o que ens doni la victòria, però va calant, va calant la
[00:25:40] Speaker B: nostra realitat. Fins i tot en el pla internacional, jo sí que gosaria dir, hi va haver uns dies que Europa ens va mirar. És la famosa trucada, que no se sap si va tenir lloc o no, però que tot apunta que sí, d'Angela Merkel a Mariano Rajoy en aquell moment de dir, deixau de tonyinar persones, ciutadans europeus. Això no ho podem permetre. Pens que Europa ens va mirar, tal vegada la gestió de la situació no va ser la millor, per part dels partits polítics catalans, la societat va anar fins on va poder i Europa va fer el que fa Europa, que és que no mou ni un dit, sinó s'hi veu forçada, per la societat civil, pels interessos econòmics i per la defensa de la seva integritat territorial en general. Ho hem vist en tants conflictes geopolítics els darrers 10 anys, per fer balanç des de des del primer d'octubre. Llavors, jo penso que sí que Europa ens va mirar i va haver-hi un moment que crec que vam ser molt a prop de recollir més suports, que tal vegada, si haguéssim plantat més cara les institucions catalanes, n'hauríem recollit més, però ho vàrem decidir, o ho van decidir deixar en aquell punt.
[00:26:53] Speaker A: I ara, escolta, hem de pensar... Ara hem vist Cronos, no?, la pel·lícula sobre...
[00:26:58] Speaker C: Jo encara no l'he vist i no sé si em posaré massa de mala llet veient-la per algunes coses, però d'acord, sí.
Jo
[00:27:05] Speaker A: sí que l'he vist. I què?
Puc
[00:27:10] Speaker C: preguntar a l'entrevistadora? Sí, sí, pots preguntar
[00:27:11] Speaker A: a l´entrevistadora.
Hi ha coses... És a
[00:27:14] Speaker C: dir... Perquè s'hi omet una part de...
[00:27:17] Speaker A: Remou, jo crec que remou, perquè no deixa de ser els carrers que realment tu trepitges cada dia, perquè no deixa de ser una història... Expliquen una història policíaca.
No sé si s'hi explica en la realitat, per una banda, i per l'altra, és veritat que la història política, que hi ha com tres històries i representa que un està explicant la història política, la història política d'aquells dies no s'explica en la pel·lícula. Aquesta seria la meva crítica. L'història política del que va passar aquells dies no surt enlloc, però sí que el que va viure la gent que es troba a les Rambles crec que sí que està explicat i això sí que et remou.
Seria el meu resum per aquí. Però jo venia a dir... No hi ha hagut cap gran cosa per explicar l'1 d'octubre. Recordo que el Jordi Casanovas crec que sí que va fer una obra de teatre que era una família explicant-se l'1 d''octubre, però no recordo res més. I no sé si és estrany que no ens expliquem aquesta data tan important com... Per què no hi ha la
[00:28:23] Speaker C: pel·lícula de l'1 d´octubre?
El darrer fet que jo recordo, de fet va a la contra del que dius, que és aquell documental que va fer esborrar molts catalans de Filmin, perquè era un documental esbiaixat justament en una mena d'enaltiment policial i que justament era un relat que anava a la contra dels fets.
[00:28:46] Speaker A: Sí, volia dir que ningú explica l'1 d'octubre des de la nostra perspectiva, potser podríem dir, no? Jo no dubtaria
[00:28:54] Speaker C: que, clar, per fer coses es necessiten finançaments, i com acabes de dir, sense finançament no es pot explicar, i penso que també ha convingut políticament enterrar aquest tema. Per tant, no sé quines propostes ha pogut rebre ISEC o altres institucions públiques de demanda de diners per fer això,
[00:29:15] Speaker A: de diners. I també crec que guionistes o etcètera, signar una obra com aquesta de l'1 d'octubre tanca portes, per
[00:29:23] Speaker C: exemple. Jo fa molt de temps, et podria dir ben bé que una dècada, que sento que, no sé Sebastià com ho veus tu en aquest sentit des de les lletres, però des del sector cultural en general, jo crec que estem sent molt poc valents, que hi ha molta por i que on és la contracultura en general Els músics, per exemple, els joves, els que estan pujant, però ja no els tan joves, els més consolidats, on és la música de protesta? On són les obres de teatre de protesta? On hi ha la literatura de protesta?
A nivell de llibres ens ho pots dir tu més, no? Però l'anestèsia que tenim, la por que ens inoculen, és tan bèstia que em manca aquest moviment contracultural. I hi ha un punt que ho puc entendre, no vol dir que m'agradi, però abans l'enemic era tan clar.
Vull dir, anem en temps de dictadura, és fàcil ser la contracultura que vas contra un enemic tan clar, tan lúcid. Ara contra què vas? Contra què vas? El capitalisme és omnipresent, t'enalla, però ho fa silenciosament, invisiblement. Aleshores, també tenim un col·lapse de temes pels quals lluitar i dels quals parlar, que jo penso que ens estaborneix la creativitat i que pot ser una explicació de per què No vull dir que hem sigut covards, però del perquè els nostres creadors, jo mateixa m'hi puc incloure, no estem parlant prou de temes socials d'una manera rebel, perquè estem fent coses massa blanquetes, jo diria.
A
[00:31:00] Speaker B: mi sí que se m'acuden alguns títols que parlen del primer d'octubre o de la tardor del D7, però es veu que no han tengut el recorregut que haurien pogut tenir. Per exemple, hi ha La mentida més bonica, si no vaig errat, una novel·la de Francesc Serès, publicada per proa, és una de les editorials centrals d'un dels grans grups editorials catalans. O bé l'obra de teatre El naixement d'Elisenda Guiu, que va publicar Herola Edicions, que si no vaig errat no ha arribat. a ser representada. Hi ha hagut alguna aproximació?
Jo penso que no s'ha escrit més sobre el primer d'octubre, des de la literatura, des del cinema, des d'altres àmbits, per un doble malentès. D'una banda, en els casos més individuals, tu també hi feies referència, Estel, al final escriure sobre el primer d''octubre el podem intentar veure com una victòria, com la victòria que va ser reivindicar-lo com a tal. Però la literatura, la creació, veu del conflicte i al final aquí entra de quina manera ens relacionàvem amb el trauma.
I jo estic convençut, i per això avui també en parlem, que el primer d'octubre encara no s'ha acabat, no és un tema resolt. Seria molt poderós que gosàssim escriure'n i que gosàssim fer-nos nostre el relat, més que res perquè no apareguin documentaris com aquest que blanquegen tota l'altra banda i tota la repressió. Però sí que tenc un sentit d'empatia cap a tantes persones que tal vegada haurien pogut escriure sobre això, però que hi ha alguna
[00:32:31] Speaker C: cosa que els impedeix. I fixeu-vos una cosa que he rumiat moltes vegades, que és si féssim un documental de l'1 d'octubre i que no s'hagués posat a les xarxes, i xarxes sense situar-lo a Catalunya, és a dir, si parléssim exactament del que va passar, d'aquesta violència policial, de la retallada i l'esclafada de drets que vam viure, i això es posés a xarxes, però descontextualitzat, Piolarien o parlarien bé d'aquest documental, simplement pel fet que no porta el nom de Catalunya. Si fos un altre lloc, és igual, un no-res, un no-lloc, però d'un poble que defensa, que volen votar, ho entendrien.
perquè no hi hauria el prejudici que tenen amb nosaltres, n'estic convençudíssima. Hi ha
[00:33:24] Speaker B: una qüestió bàsica humana que genera una empatia.
Jo parlava de l'àmbit humà i volia fer referència també a l'àmbit més institucional de partit i d'interessos econòmics que fan que d'això no se'n parli. Els partits no tenen un discurs sòlid sobre el primer d'octubre, jo no en tinc ni idea. en aquestes alçades de com viu el primer d'octubre junts, més enllà de centrar-se en la figura del president Puigdemont, que té el meu respecte més absolut, però jo vull programa, jo vull proposta.
Esquerra em parla amb la boca petita, avui han fet stories, han fet tuits, però no sé fins on arriba el seu compromís, ja no amb el primer d'octubre, sinó amb el que volíem el primer d'Octubre. Quan tornarà a ser? el moment de fer un acte constituent.
Tal vegada la CUP sí que té un discurs més coherent en aquest sentit, però tampoc amb unes propostes molt concretes. A mi el que em va agradar molt va ser el discurs del president de l'Assemblea Nacional a la manifestació de la Diada, que ens convidava com a societat civil a reorganitzar-nos per veure què podem fer, com podem reactivar el momentum a què ja feia referència Quim Torra durant el seu mandat. Serà aquesta vegada la bona? No ho sé, però hauríem
[00:34:36] Speaker C: d'empenyar perquè ho fos. Realment, si hi hagués un comptador de les vegades que al Parlament es diu independència o als mitjans, veuríem que ha anat avall, avall, avall, avall. Quantes vegades ho sentim? Actualment molt. Per tant, no és en va, que sabíem d'alguna manera que amb un govern socialista a Espanya i aquí venien uns anys d'anestèsia i d'estar tot bé, una mica de... oblideu-vos d'allò que va passar, és de moder parlar la independència, estem bé, la fractura social s'ha arreglat, tenim altres problemes, i això sabíem que vindria, i som aquí, som aquí, a suposades mesures, que sí, que se suposa que estan a favor de la llengua, que treballem pels nostres drets, però hi ha un interès claríssim en diluir una a una les lletres de la paraula independentisme i de la paraula independència.
[00:35:38] Speaker A: Ara parlàvem d'això del momentum i pensava, abans l'Esther ho ha dit, no sé fins a quin punt el que passi els pròxims mesos a l'estat espanyol pot convertir-se també en momentum per nosaltres.
Me'n recordo sempre que el Vicent sempre explica que tothom pensa que el momentum l'has de tenir molt clar, que es veu molt clarament. I ell deia que ell que ha viscut a països que s'han independitzat El dia que s'independitzaven moltes vegades no eren conscients de la independència, i que fins i tot de vegades la independència, ell defensa molt que aquell octubre sí que ens vam independitzar, que no s'ha acabat fent efectiu, però que de vegades això passa, que el dia que diem l'edat de la independència serà aquell 23 d'octubre, i no serà el que acabarà passant, sinó que tindrem clar que allò va ser a l'inici fundacional i que ara ni ho valorem tot plegat, però que de vegades no som conscients. Total, m'estic enrotllant, però anava en el sentit que el momentum pot arribar en qualsevol moment i no sé fins a quin punt això que està passant de l'habitatge, d'alguna manera, me'n vaig de tema, pot ser un momentum. Ho dic en el sentit que pot ser un momentum perquè pot ser una vegada més una cosa que acabi destruint l'estat espanyol i això és el que nosaltres hauríem d'aprofitar per
[00:37:10] Speaker C: construir la República Catalana. Sí, en aquest sentit, estiro abans Sebastià de si vols dir alguna cosa.
Per mi tota pedra fa paret i així com anem aprenent que la nostra vida, quan arriba un èxit, o el que podem considerar un èxit, no és un bolet que apareix de sobte, sinó que ve de molta feina feta, de pedra a pedra hem anat consolidant i arribant aquí.
En aquest sentit, penso que era absolutament necessari, hem de donar-hi aquest valor, per més que no tinguéssim l'èxit que vam voler, perquè era una pedra més de la paret, i per això em sembla imprescindible, i ho lligo també amb el dia de la Diada, que una de les coses que em va fer més feliç és veure tantíssima gent jove el carrer, que no m'ho esperava, amb una actitud absolutament ferotge en el bon sentit, i molt encoratjats, i en aquesta línia em reitero en el que deia, d'explicar a les generacions dels més petits, dels més joves ara, què feu aquell 1 d'octubre, perquè pot ser que la història ens depari o els depari a ells un gir, un clic, que si ells són conscients del que van patir nosaltres, que som els seus pares o que en algun moment serem els seus avis, això els pot portar a lluitar i els pot portar la victòria que nosaltres no vam aconseguir. Per tant, pedra a pedra i transmissió d'aquests valors a les generacions que ara estan
[00:38:38] Speaker B: despuntant, diguéssim. La darrera diada ha estat dels primers dies, de les primeres ocasions. Què he estat content de sentir-me d'ell?
Per primera vegada, que durant molts anys, també per qüestions de feina i d'entorn, sóc la persona més jove d'una sala. I aquell dia va ser com, que bé no ser el més jove, que ens comencin a rellevar. És que necessitam, no sé si relleu en el sentit que ens facin fora, però necessitant-se molts. I necessitant que el futur sigui independentista. Per tant, benvinguts siguin. i coincideix que amb tu, Txell, que el que vivim aquests dies també, amb tota la conversa sobre habitatge, els dos decrets que publica el govern espanyol de matinada, de manera totalment irregular, diria, la resposta dels diferents partits, si no vaig errat, avui vespre, quan acabi aquesta tertúlia, Junts comença a reunir-se per parlar de què fan, Fa poques hores el Partit Nacionalista Basc ha dit que donen suport al primer decret, al 26, però al 27 no.
És
[00:39:43] Speaker A: a dir, el 26 pot tirar endavant, el 27 ja no hi ha manera.
El 26 depèn del vot de Junts, que està reunit a partir de les 9, reuneix l'executiva d'urgència i ha decidit que sí que de moment les coses que ha dit Junts són bastant crítiques envers aquest decret.
que s'ha de dir que, com tu dius, s'ha fet ràpid i corrents, que no sé si al final la solució de l'habitatge, i això és un altre debat, se soluciona ràpid, també
[00:40:13] Speaker C: t'ho he de dir. Aviam, jo he rumiat moltes coses aquests dies i tinc algunes coses molt clares i altres no gens.
Una és que no sé si compartiu amb mi la sensació que d'ençà del cas de la Mari Carmen s'ha espanyolitzat una mica el tema de l'habitatge. D'entrada hem oblidat, o ha quedat soterrada, Olga Matute, que va acabar traient-se la vida, suïcidant-se.
El suïcidi que es va produir ahir d'un home, propietari d'una sabateria que li tancaven el negoci i que també ha acabat acomiadant-se d'aquesta vida per centralitzar-ho tot amb la figura de la Mari Carmen. Jo vaig fer una piulada perquè em preguntava encara és possible defensar l'habitatge, tot aquest tema gravíssim que per mi va clarament de lluita de classes i de combatre els fons voltors i l'especulació, per tant, de combatre aquest capitalisme asfixiant. Encara és possible defensar això des de l'independentisme, des del sentiment de nació, perquè, òbviament, jo el que voldria és que ja fóssim independents i que tinguéssim un govern d'esquerres que ens estigués fent les nostres pròpies lleis d'habitatge amb una mirada absolutament social i amb aquesta consciència de classes. En aquest sentit, també, anticapitalista. Això no ho tenim perquè vam perdre l'1 d'octubre, entre altres coses, però m'ha despistat una mica també aquesta voluntat de tornar al 15-M on recordo, i si veiem imatges, tot es va castellanitzar, la llengua del XVM era el castellà.
No ho sé, m'ha sorprès i evidentment em semblen paper mullat i em semblen una farsa tant les mesures que proposa Illa com les que es proposen des del govern espanyol.
En això de
[00:42:17] Speaker A: la catalanitat s'ha de dir, no sé si l'independència, però la catalanitat, el sindicat de llogaters i llogateres sempre ha tingut un paper molt clar en la catalanitat de fet i s'han manifestat a favor del català, crec que el 23 de setembre de manifestacions de Sant Jordi crec que també hi vam participar.
És a dir, que crec que ells sí que han tingut un paper molt clar en la catalanitat, però sí que és veritat que jo no hi he anat encara pas a Catalunya, però alguns redactors que hi han passat en algun moment, n'hi ha a l'Assemblea, són en castellà. Són
[00:42:48] Speaker C: en castellà i jo vaig veure alguna piulada, no sé d'aquí, d'alguna organització o seu d'organització, que piulaven bilingüament.
És veritat
[00:42:58] Speaker A: que avui, avui és avui, hi havia la cassa donada a les vuit, per tant deu haver sigut fa una estona, i després el sindicat de llogateres s'unia a l'acampada de plaça Catalunya. Per tant, no sé fins a quin punt aquesta catalanització pot tenir una influència a ells, perquè crec que ells sí que s'han posicionat molt en aquest sentit. De fet, l'Assemblea Nacional, Òmnium crec que també, i el sindicat han treballat durant molt de temps en moltes coses conjuntament, i és veritat que els dos portaveus sempre Sí que han sigut molt clars, però estic d'acord amb tu en aquesta espanyolització.
Segurament també de dir per què de cop l'Amari Carmen es converteix en la figura d'alguna manera.
Perquè passa a Madrid, si hagués passat a Granada segurament tampoc.
Tampoc s'hauria convertit en un símbol.
Jo penso que és
[00:43:49] Speaker B: molt natural que les entitats de país s'assumin en aquesta causa perquè és on hi ha el país. He fet una mica de recerca i fins i tot les informacions que ens venen d'Espanya, quan parlen dels països catalans, o si més no, la part dels païsons catalans, que forma part ara mateix de l'estat espanyol, el suport a les entitats homòlogues, al Sindicat de Llogateres, etc., a cada territori, és immens.
Al Principat, un 68% de la societat té o molta simpatia, és a dir, els hi posaria entre un 8 i un 10, pel Sindicat de Llogateres.
o molta simpatia o simpatia, és a dir, que els hi posaria entre un 6 i un 8. A les Illes el suport és d'un 66% i al País de Valencià d'un 62%. Per tant, hi ha una majoria social claríssima al País, no disposant de les dades del País sencer, però la gent vol que aquestes mesures, que aquestes propostes tirin endavant. El que a mi em decep, evidentment això és una opinió general sobre aquest tipus de col·lectius, d'entitats, El que a mi em genera dubtes és la forma. Jo penso que hauríem d'aspirar a una bona llei d'habitatge.
No hauríem d avançar a cop de decret, que és com avança en aquest àmbit, i amb absolutament tots els altres el govern estatal, perquè no té les complicitats, no té l'estabilitat i no té el gruix que hauria de tenir per continuar avançant. Una mostra més del col·lapse de l'estat espanyol. i pens també que la manera de millorar això als carrers, a les places literalment, és fer que hi siguem. I per això és important que el Sindicat de Llogateres hi sigui, que Omnium s'hi adrexi, que l'Assemblea hi mostri el suport, i crec que són dies crítics perquè això tiri endavant. Volem la llei, volem que sigui una mesura que vagi més enllà del 2028 i del 2030, que són els terminis que proposen els dos diferents decrets estatals, però mentrestant benvinguts siguin aquests decrets. Aviam,
[00:45:55] Speaker C: torna al tema del momento, però espera, recollim primer això. És ben bé que Twitter mai representa la realitat i els que estan més en contra d'una cosa acaben a vegades fent-te dubtar de si són majoria, perquè jo, sense conèixer aquestes dades, diria que clarament la gent té simpatia o està a favor d'aquests col·lectius, d'aquestes associacions, bàsicament perquè el gran gruix de la ciutadania.
Patim les conseqüències dels greuges de l'habitatge, no obstant, No sé si és el meu algoritme, que m'envia gent amb atacs
[00:46:28] Speaker A: furibuns. No, és l'algoritme de Twitter. D'acord, doncs
[00:46:32] Speaker C: no, perquè semblava, òbviament, des d'aquests perroflautes a aquests pollosos, etc. Disculpeu que no
[00:46:40] Speaker B: ho he aclarit, he dit, m'he informat amb fonts espanyoles. És del Centre d'Investigacions Sociològiques, del CIS, un estudi del juny d'enguany.
[00:46:48] Speaker C: I tornant al tema del momentum que demanaves, Txell, de si això pot ser un bon momentum, jo dubto que això a nosaltres concretament, com a catalans, ens puguin a favor, perquè no tenim autonomia, de fet tenim una sucursal del govern espanyol, Jo hi ha un poema de Mario Benedetta que es diu Tàctica i Estratègia i penso que em va molt bé per il·lustrar el que sento que s'està movent per aquí sota, crec que s'ha fet servir partidistament la figura de la Mari Carmen, i que aquí sota hi ha molta tàctica i molta estratègia de tots els partits espanyols, potser una mica menys dels catalans, que podem fer mentre siguem subordinats.
Però em vaig arribar a plantejar si podria arribar a caure el govern socialista.
En tot cas, no ho tinc clar, en tot cas el que estic veient És que sí, sí que hi ha gent que comença a tenir por, propietaris, i després vull fer un incís aquí perquè per mi hi ha una clara divisió entre els grans tenidors i els petits tenidors, però sí que noto una certa por de tota aquesta gent que ha sortit amb massa a dir, doncs ara ja no llogarem, com una amenaça, però que hi ha un moviment de plaques tectòniques, s'ha creat una fissura, perquè de cop també hi havia qui deia, ara?
decidiran quins decrets o com un tema que dóna tants diners a tantíssima gent ho decidiran uns ninyatos a una plaça. Primera, allà no només hi ha gent jove, en aquest cas a Madrid, aquest tema és un tema transversal, i hem pogut veure també persones grans, perquè les notícies no han parat d'ensenyar-nos casos de persones ja jubilades vivint al cotxe o en furgonetes de mestres que són traslladats, per exemple, a Eivissa, que no poden allogar un habitatge pels preus que hi ha. Per tant, és un tema transversal i no sé qui es pensi que això va de quatre adolescents que no poden trobar el pis que volen.
Això no va
[00:49:01] Speaker A: de quatre adolescents. Ara també pensava que el Parlament de Catalunya sí que ha aprovat lleis d'habitatge, sí que ha aprovat lleis que intentaven regular els lloguers i tot plegat, i sempre han estat portades al Constitucional. També hi ha un punt d'això, que sembla que s'ha anat a fer alguna cosa Hem arribat a aquest punt que l'Estat tampoc deixa.
Realment, el que m'ha sorprès del decret és que es vulgui anar tan ràpid, d'alguna manera, no? I també com de cop s'ha tornat a posar tot l'habitatge. És a dir, no sé què ha passat, jo seré sincera, jo he marxat fora de vacances i abans, quan vaig marxar de vacances, no s'estava parlant de l'habitatge.
Jo penso que va ser amb
[00:49:44] Speaker C: l'esnonament de la Mari Carmen. No, una mica
[00:49:48] Speaker A: abans. Jo crec que una mica abans ja.
I Ada Colau també va aparèixer parlant de l'habitatge una altra vegada. Va aparèixer també anant a esnonaments una altra vegada i vaig pensar, ostres, s'ha reactivat
[00:50:02] Speaker B: tot de cop potser. Els partits del govern de coalició els interessa que hi hagi un canvi d'agenda. Portant dos mesos i mig, parlant de la crisi humanitària de Ceuta, crec que és important parlar-ne perquè és això, una crisi humanitària és un drama.
Així com la majoria de mitjans espanyols ho han tractat, no interessa al govern, ho compren perfectament.
La nova situació que es dibuixa és un sumar, o Podem, etcètera, sobretot sumar, proposant-te un decret que ja és una proposta de campanya.
El PSOE, que si aconsegueix que el decret 26 tiri endavant, haurà aconseguit virar la situació una altra vegada cap a la majoria social, cap al consens, cap a la moderació, en un temps totalment de descompte a la legislatura.
determinats partits que donen suport al govern de coalició encara es podran posar la medalleta i tothom content.
Avui
[00:51:02] Speaker A: a la redacció de Vilawebs s'ha de dir que és una cosa que passa sovint, que és quan Sánchez convocarà eleccions, perquè sempre tria el millor moment i sempre el sorprèn, diguéssim, perquè ell mira quant pot guanyar-les.
I pensàvem, bueno, demà Si Junts li tomba, potser seria un bon moment per... Bueno, si Junts li tomben per dos, si tots li tomben, però vull dir, si Junts finalment acaba votant que no els decrets, potser és un bon moment per presentar-se i dir, necessito més suport per tirar endavant el no sé què, i que no anem a eleccions, ja.
No tinc la bola, no ho sé, no tinc cap confirmació ni res, estic fent congetures, però jo pensava, Sánchez és capaç d'aprofitar ara això per avançar l'acció. A veure, diferents
[00:51:51] Speaker C: coses, jo penso que no sé què ha dit el sindicat de Madrid en aquest cas sobre què passarà amb aquest decret, no n'estan especialment contents, el sindicat d'aquí tampoc, i el que sí que rumio és que el partit socialista té un problema, bé, en tots comptes, però per mi en té un en tema de votants, que és que aglutina un votant tan diferent, que clar, és votant teu el petit propietari a qui li està emprenyant que facis segons quines coses a favor dels llogaters, malgrat que per mi és un decret que continua deixant desemparats absolutament els llogaters, i anant molt més a favor del petit propietari, ja no et dic dels grans tenidors, que no se'ls està castigant com mereixerien, que és el gran tema, però és que alhora el teu votant també són els joves o no tan joves de 30-40 anys que són a la plaça Campats, allà sol, o que no poden pagar l'habitatge. Aleshores, m'encuriogeix molt saber què farà el votant socialista afectat per un tema o per un altre, ja sigui com a propietaris o com a llogaters, si es convoquen eleccions ara, d'alguna manera.
[00:53:09] Speaker B: A mi m'heu de perdonar una absoluta frivolitat, però si no la dic rebentaré. Pedro Sánchez, si convoca eleccions, ho farà entre setmana i dematí, perquè ha de ser durant el programa d'Helena García Malero, per repartir aquella reacció d'ella quan en directe va sentir que Sánchez convocava eleccions
[00:53:27] Speaker A: el 2023.
Per sort a mi no se'm va veure, però s'ha de dir que s'estava gravant una tertúlia proscrita i s'estava gravant al matí per emetre-la al vespre i de cop vam haver de canviar tota la tertúlia en directe i per sort a mi se'm va tallar.
[00:53:47] Speaker C: Més coses.
Comentaves el que ha dit aquesta setmana Ada Colau, que explicava que ha hagut de deixar el pis on vivia, ella és una dona divorciada, mare, i ha rebut moltíssimes crítiques, és habitual que passi això amb la figura d'Ada Colau, i jo voldria dir, primer, jo vaig fer un enfilall de tuits i també el vaig voler passar després a Instagram, on intentava recollir la idea de fons del que explica Ada Colau. Aleshores, abans de res, m'agradaria dir que Jo sóc una defensora absoluta de l'empatia, i m'agradaria dir en aquest sentit que vull defensar-la en una cosa, perquè com a defensora que sóc de l'empatia penso que hem de ser quirúrgics amb el nostre odi.
No sóc jo una persona que ha votat ni que votarà mai a Comuns.
M'ha dolgut a l'ànima, històricament, la seva equidistància i algunes coses que han fet políticament m'han desagradat en absolut, també algunes coses que ha fet Ada Colau. No obstant, no obstant, Penso que és una persona que va ser política, que ha comès moltíssims errors, com jo els hauria pogut cometre si hagués governat.
Sé que molta gent creu que no és gens innocent el que fa, però per mi hi ha una cosa que, com a persona que també s'exposa als mitjans, em va fer empatís amb ella, que és, se li fa una pregunta, i ella contesta amb el cor a la mà, si tingués un assessor de premsa probablement li haguessin fotut la bronca, li haguessim dit no ho facis, però si demanem vulnerabilitat i sinceritat en la política i en la comunicació política, aquí la vam tenir. Aleshores, podem no ser tan furibuns amb els atacs perquè aleshores som una mica contradictoris i a Ada Colau se li poden criticar moltes coses, però si ens queixem sempre que tot va de falsedats, que ningú a la política parla de veritat i amb el cor a la mà quan hi ha una persona que ho fa, Crec que el que hem de fer és posar-nos d'acord, i però en el que ella deia, jo fa temps que hi rumio i hi ha una veritat com un temple, això que és que en tot el tema de l'habitatge, la situació actual de l'habitatge causa greuges és i el que té hem tantes de potes posar d'acord. de mal i de perjudici a tantes persones que n'hi ha una que l'hem oblidat o que se'n parla molt poc i que té a veure amb una bretxa de gènere, que és que moltíssimes mares divorciades, actualment, es veuen en aquesta situació que explicava Ada Colau. Jo sóc una mare divorciada i no sabeu l'allau de piulades i de missatges que he rebut de mares divorciades que expliquen, algunes fins i tot amb sous de funcionàries, com es troben al llindar de la pobresa. Una mica massa poc pobres com per demanar ajudes, però en situacions que clarament les deixen en un panorama molt pitjor que els seus exmarits homes, en el cas de les parelles heterosexuals. Què passa? Un divorci provoca, i acabo que no vull monopolitzar el tema, però un divorci està enviant més gent al mercat, perquè dues persones que compartien un allar són de cop dues persones que cercen un nou habitatge. Per tant, si tot ja està tensionat, si els preus de l'habitatge ja estan alts, aquí tenim dues persones més cercant. Clarament, de la mateixa manera que les persones migrants veuen una discriminació a l'hora d'anar a llogar pisos, la veiem també les mares divorciades. Jo en el seu moment, quan buscava pis, vaig veure molts anuncis, masses, perquè més de zero ja és molt, que deien específicament que no volien mares soles amb criatures. i que no s'hagin d'explicar, que no s'hagin d'explicat, que no són les mateixes coses, que no són les mateixes coses. I que no s'han d'explicant, que no són les mateixes coses.
El que ens han fet creure que són dignes, que se'ls ha demanat un aval bancari, persones que els ha hagut d'avalar el seu pare per poder accedir a una vivenda.
A tot això sumem-hi aquest greuge de gènere, que és que les dones continuem, per la bretxa salarial, cobrant molt menys que els homes, Tenim moltes de nosaltres custòdies compartides que fan que clarament la vida dels nostres fills sigui diferent quan estan a casa els pares que quan estan amb les mares, perquè tenen un nivell de vida molt diferent. Aleshores, podem criticar a Colau, però que la crítica no emboiri una realitat de la qual no estem parlant prou, que és, i que hi hauríem de fer incís, i escolteu, a tot això, jo sóc una privilegiada. A la Colau, que potser el que li va faltar dir és, jo sóc una privilegiada i m'ha passat això, fet que alhora vull veure positivament com un possible enclatge per algunes d'aquestes dones que estan patint aquesta situació, jo sóc com una privilegiada, una funcionària ho és, ja no parlem de les mares en situació d'extrema pobresa, que són desnonades o que es divorcien i han d'anar a viure en un pis compartit, en una habitació, amb les seves criatures.
una realitat més que ens deixa l'actual panorama de l'habitatge.
[00:59:32] Speaker A: Jo he de dir que entenc la defensa que has fet de Madokolau, però crec que també s'ha de poder criticar. Absolutament. Des de l'empatia es pot criticar també d'alguna manera, no? Perquè Madokolau, hi ha molta gent que diu que cobrava no sé quant. És veritat que ells es van rebaixar el sou, però va ser una decisió també seva.
I també aquí forma part de la, per mi, la demagògia que estan fent per part dels comuns, es van rebaixar el sou sense tenir en compte que després, quan deixes la... És a dir, que aquests sous que hi ha en política no són perquè sí. Són per alguna cosa. Són perquè quan surts de la política és molt difícil trobar feina, és molt difícil trobar un lloc on poder treballar i, per tant, aquests sous també serveixen perquè, d'alguna manera, quan surtis, tinguis una seguretat. És a dir, que la política et doni una seguretat i, per tant si ells van ser tan crítics amb aquests sous i van denunciar-ho tant, Crec que ara se li ha de fer la crítica de, és que segurament va fer una crítica errònia d'alguna manera amb aquests sous perquè després, com queda demostrat, són necessaris d'alguna
[01:00:35] Speaker B: manera.
Sí, és que literalment corregeixen un dels problemes que partits com els comuns i tants altres partits d'esquerres volen combatre, que són els viatges de classe.
És a dir, si no hi ha bons sous a les institucions públiques, només hi aniran les persones que es poden permetre ser-hi i que poden sortir, entrar, passar per portes giratòries i tal dia farà un any.
A mi també em va generar estranyesa aquesta declaració al moment en què es va decidir fer que vingués d'una persona que ha tingut grans responsabilitats en l'àmbit de l'habitatge, es vera que les competències d'habitatge no són exclusivament de l'Ajuntament de Barcelona, ni principalment, però em va sobtar. Ella es
[01:01:18] Speaker A: va presentar dient que
[01:01:19] Speaker B: ho solucionaria. És que venia justament d'aquest àmbit, de la plataforma d'afectats per la hipoteca, Em van sobtar, però també amb aquesta idea d'empatia.
Jo vaig mirar la conversa, era una tertúlia, no va anar tan bé com la d'avui, era el 2CAT, el programa de Gemma Nierga, el cafè d'idees, i participava en Laura Borràs i Carlos Carrizosa, ets diputat de Ciutadans, i durant tota la conversa Carrizosa, en coherència amb el seu llegat, per dir-ho a fi, polític i parlamentari, tots els exemples que va posar durant aquella conversa en contra de qualsevol mesura per blindar, per protegir les persones davant del dret a l'habitatge, ho fa servir l'exemple d'una dona separada amb dos fills, que era la situació que acabava de presentar Ada Colau. És absolutament demencial.
No recomano mirar-ho, però sí que volia compartir aquesta impressió perquè es barregen moltes coses aquí. No, perquè el que
[01:02:19] Speaker A: diu l'Esther, d'alguna manera, com a dona jove amb imatge pública, no molta, però amb imatge pública el que hem de viure les dones a les xarxes, i en aquest cas Colau ho ha viscut sempre moltíssim, és indecent. Vull dir que nosaltres obrim la boca i l'insult cap a nosaltres, com a dones, sempre sigui aquí ens follem, aquí ens deixem de follar, aquí ens anem a menjar la polla, aquí no.
i de vegades ni obres la boca i ja t'arriba l'insult, d'alguna manera. Per tant, això sí que crec que s'ha de denunciar d'alguna manera, que és insuportable ja, amb aquests comentaris a Twitter, que tu també els veus, i que al final et treuen les ganes de comentar res moltes
[01:03:08] Speaker C: vegades. Potser també hi va haver un punt d'empatia en aquest fet. Quan jo començo a exposar-me als mitjans de comunicació, també tenia com aquesta imatge que eren llocs, sobretot les Tortúlies, on hi anaven homes que tenien les coses molt clares i que en sabien molt de tot. I jo quan començo TV3 recordo d'haver-me plantejat primer la síndrome de l'impostora, que em mossegava pertot arreu, i l'única manera que jo tinc de sobreviure aquí, primera, és intentar-ho. També quan tu em vas telefonar per començar a escriure articles, el primer que et vaig dir és, ostres, no, no, no perquè ens menys tenim. Però alhora vaig acceptar els teus articles, sortosament, vaig acceptar algunes coses de treballar a TV3, perquè hi ha tan poques dones que se'ls dona aquesta oportunitat que crec que ho he d'agafar. I em vaig plantejar des d'on ho faig. Doncs des de la vulnerabilitat i des del poder-me permetre dir no en sé d'aquest tema o no tinc una opinió clara. Aleshores, això, perquè quedi clar, em va fer empatitzar amb l'Ada Colau. En aquest sentit, tot i que hi hagi qui pugui dir que també hi ha tàctica i estratègia en la seva declaració. Ok.
No estava
[01:04:19] Speaker A: qüestionant el teu ronament, si s'ha sentit així ja saps que no ho és.
Però crec que estic d'acord amb tu, però afegiria que també es pot fer crítica des de l'empatia.
Sisplau, sisplau. I en temes d'habitatge, per exemple, avui ho parlava amb una persona, és que estic cansada que siguis a favor dels llogaters o en contra dels propietaris. És a dir, crec que sí. Si propietaris i llogaters no som capaços d'arribar a consensos d'alguna manera, i aquí trec per descomptat, hi ha llogaters que abusen i per descomptats hi ha molts propietaris que abusen, per descomptat. Però si no som capaços d'arriba a consensos, si sempre és blanc o negre, és molt difícil aquesta societat. Clar,
[01:05:01] Speaker C: perdó, és que aquí és on som i aquí hi vaig una mica, perquè ha de ser tot tan rotund. L'amor rotund, l'odi rotund, quan tots som esses contradictoris i tots en tenim de blancs i de negres a dintre. Aleshores, la polarització justament afavoreix l'extrema dreta. I jo dic, guardem-nos l'odi furibund per l'extrema dreta i l'altre dosifiquem-lo, mesurem-lo, desgranem-lo una mica.
Dit això, un altre tema que avui també he piulat, ahir vaig piular perquè m'amoïnava una mica aquest assumpte.
També hi ha aquesta manipulació que porta o acaba portant a que ara tinguem els petits propietaris enfadats amb els llogaters, aleshores.
Jo vull enviar un missatge al petit propietari, considero petit propietari no sé si ho sou jo o no, aquella persona que té en propietat un, dos, tres pisos i que els té llogats.
El primer que vull dir a aquesta gent és Els vostres enemics no són o no som els llogaters.
Per què? Perquè el petit propietari està més a la vora del llogater i la llogatera que no dels grans tenidors i dels fons voltor i dels grans especuladors. Jo et diria, petit propietari, tu estàs tributant a Luxemburg com el senyor Amancio Ortega? Tu tens uns avantatges fiscals semblants als que tenen els grans especuladors o els fons voltors? No. Segurament a tu també t'estan cruixint a una sèrie d'impostos que segurament ja són una mica més avantatjosos que els que puc tenir jo com a treballadora autònoma i llogatera, però no oblidem mai que esteu més a prop del llogater. Per tant, empatia novament i situem-nos per saber cap a on disparem, d'alguna manera.
Són les 9
[01:06:51] Speaker A: i 7, ens hem passat 7 minuts. Us dono un minut, Sebastià, si vols ja faci
[01:06:55] Speaker B: alguna cosa. Jo coincidi amb vosaltres que han d'aspirar a la complexitat i fem molt ràpidament una recomanació literària, una novel·la d'una autora que sí que ha gosat parlar d'aquest tema. És Aina Follana, de Manacor, publica en Bromera un llibre que es diu De gran vull ser una casa. No parla de desnonaments, però sí que parla de què vol dir ser o no ser casa per algú, tenir o no tenir casa, i si casa nostra encara pot ser anomenat així, casa nostra. Puc tancar amb
[01:07:23] Speaker C: una frase que em va dir una vegada l'exdirector de la Fundació Arrels, en Ferran Busquets, que em sembla molt il·lustrativa, i és que tots nosaltres, la gran majoria de nosaltres, som més a prop de viure al carrer que de tenir un iot.
I em sembla que ens podem quedar amb
[01:07:40] Speaker B: això,
[01:07:41] Speaker C: que ens genera empatia i que ens agermana per tenir clar contra qui hem
[01:07:45] Speaker A: de lluitar.
Doncs amb això m'ho deixem, em sembla una gran frase de Ferran Mosquets tancar amb aquesta.
Bon vespre, bona setmana, ens tornem a veure dijous que ve aquí a la tertúlia proscrita.
