Episode Transcript
[00:00:01] Speaker A: Bona Bon vespre, benvinguts una setmana més a la Tartúlia proscrita. Avui fa just un mes, Pedro Sánchez ens sorprenia a tots anunciant la convocatòria de nit! les eleccions espanyoles per al 29 de novembre, d'aquí 15 dies.
Després de mesos en què l'actualitat informativa li havia anat clarament en contra, Cascoldo, Casapatero, Casbegoña de la seva dona, o la polèmica de Ceuta, semblava que Sánchez volia aprofitar el canvi en el debat públic. L'habitatge havia tornat a situar-se en el centre de l'agenda política i social, amb una mobilització ciutadana creixent, i semblava que Sanchez confiava que aquest nou escenari li permetia capgirar la situació i mantenir oberta la possibilitat de continuar governant. Però en un món en què l'autoritat es mou en una velocitat vertiginosa, i que ens ho diguin a nosaltres, potser era una mica ingenu pensar que aquest debat es mantindria durant tant de temps.
Primer va arribar als aldarulls de Blokus, que ara ja sembla un episodi que gairebé ni ens en recordem, però que continuen a haver-hi detencions. De fet, per exemple, avui, ara fa uns minuts, hi ha hagut les primeres detencions a les Illes Balears, Per tant, es continuen detenent joves implicats en aquests aldarulls.
Però és que, a més a més, després va arribar el greu accident ferroviari d'Urdra, en què ha afegit encara més pressió sobre el govern de Sánchez. Un episodi que pot alterar profundament l'anàlisi polític i electoral.
Però encara poden canviar les coses, ens volem plantejar avui. La dimissió de Puente pot fer que la polèmica sobre la gestió de l'accident La setmana vinent es celebra el funeral d'estat per les víctimes. Pot haver-hi una xigulada al govern de Sánchez?
També hi ha convocada una vaga general.
Pot tornar a situar l'habitatge en el centre del debat dels pròxims dies en la campanya?
i encara hi ha un altre element més a tenir en compte.
Vivim un moment de gran convulsió en la política internacional. Donald Trump, Benjamín Netanyahu han patit una gran patacada electoral aquests últims dies.
Estan canviant les coses internacionalment. Fins a quin punt aquests moviments internacionals poden tenir repercussió també en les eleccions espanyoles? Analitzarem tot plegat avui amb Bob Bou i Jordi Borràs.
[00:02:45] Speaker B: Bon vespre a tots dos.
[00:02:47] Speaker A: Jordi, hi ha dues setmanes seguides.
[00:02:50] Speaker C: Només fa quinze dies, només fa un mes que van anunciar les eleccions. És que jo avui ho mirava molt temps ja.
[00:02:58] Speaker A: Fa un mes, justament un mes avui.
[00:03:01] Speaker B: I el temps que ens haurà passat d'aquí fins a les eleccions encara tindrem la sensació que s'ha eixamplat més, perquè com tu deies aquests dies i pensava i realment no és només la quantitat de coses que han passat en aquest inici de curs tan turbulent, sinó que en cada moment semblava, o almenys teníem la percepció amb altres col·legues de professió, aquí a la redacció, en converses informals, que no podia passar cap altra cosa que canviés el marc. Quan hi va haver l'entrada massiva d'immigrants a Ceuta, tothom pràcticament ja donava per mort Pedro Sánchez perquè no aconseguiria revertir el marc de la immigració com a tema central de la campanya, Després va passar el mateix amb el cas de Mari Carmen Abascal i amb els decrets d'habitatge, i semblava que ell ja tenia lligat i ben lligat al marc de la campanya. Com deies, amb els altarulls, ara amb l'accident de tren, la dimissió d'Òscar Puente, jo crec que sí que torna a canviar una mica el ritme de la campanya, i és que falten 24 dies. O sigui, en 24 dies, si pensem on érem fa 24 dies, i en el sentit d'aquest que deia de la velocitat dels canvis, poden passar moltes coses. Jo crec que la partida és molt més oberta del que sembla.
[00:04:04] Speaker C: Sí, jo tinc aquesta sensació i la tinc des del moment que es convoquen les eleccions, és a dir, la velocitat amb la qual passen coses i l'experiència que tenim dels darrers anys de la política tant catalana com espanyola. de que qualsevol circumstància pot fer canviar les regles del joc en un moment com aquest, és una certesa, no? I és més, és que ho acaba de dir l'Ot, no? Tot el que ha passat durant aquests dies, segurament ni el millor guionista de Joc de Trons ho hagués predit. Per tant, què passarà d'aquí a les eleccions? Moltes coses, sense cap mena de dubte. Cap a on s'equilibrarà la balança electoral? Jo crec que, per moltes enquestes que surtin fins a última hora aquí, no n'hi haurà cap que, més o menys, pugui atinar per on aniran els trets. Perquè jo, francament, a hores d'ara, no sé tu, Got, i tu, Txell, si us atreviu a pronosticar res. Jo crec que en Samuel Asenari està bastant obert dins el Big Up.
[00:05:07] Speaker A: Tenim aquest dubte, una mica, què pot passar? Tu dius que això s'ha acabat, que realment Sánchez ho té complicat, però una de les coses que us preguntava, Puente ens sorprenia fent això exactament i no sé si això podria canviar. Escoltem què passava aquesta setmana amb el ministre espanyol de transport Puente.
[00:05:33] Speaker C: Un ministro de Transportes de un país como España no puede continuar en su cargo con dos accidentes de esta gravedad en menos de un año.
Por muy distintos que sean, y tenga o no responsabilidad directa en ellos, es una cuestión de dignidad política, de coherencia y de empatía con las víctimas.
També en pocs mesos, no? Tant el govern català com l'espanyol.
I a més, com que una cosa tapa l'altra...
[00:06:04] Speaker A: El govern català dimiteixen per motius personals, no és?
[00:06:08] Speaker C: Bé, és una dimissió d'aquelles curioses, no? Totes, de fet, les dimissions que hi ha hagut han sigut curioses.
Dimissions entre cometes.
Però què vull dir amb això?
Que jo no sé si se'n recordarà ningú d'aquestes eleccions avui, per exemple, d'aquí tres dies, perquè no sabem què passarà d'aquí a tres dies. No sabem quin conill sortirà del barret d'aquest espectacle que és la política ara mateix.
[00:06:38] Speaker B: Aquesta setmana entrevistàvem a l'Atacadol i al Toni Rodó, i el Toni Rodó deia una cosa molt interessant, que és que cada vegada que detecten les enquestes i els estudis que es fan de l'electorat, hi ha un percentatge més elevat de votants que decideixen el seu vot el dia mateix de les eleccions. Pràcticament com aquell qui diu, entre les cortinetes amb les paperetes a la mà. Em sembla que és una cosa que jo també detecto en el meu entorn, que la gent està dubtant. A més a més, una cosa que no havia passat amb les eleccions ni amb les últimes ni amb les anteriors, o sigui que feia molt de temps que no passava, que és que la gent dubta entre opcions molt diferents i aparentment contradictòries.
I això vol dir que en els perfils que seran determinats en aquestes eleccions, que jo crec que són tres, són el votant socialista desencantat per motius diferents amb Pedro Sánchez, que evidentment no vol un govern del PP i Vox, però que està desencantat pels casos de corrupció, per l'amnistia, pel que sigui, aquest és un. N'hi ha un altre que és el votant de dretes espanyolista que està dubtant entre el PP i Vox i que per tant pot determinar l'equilibri en cas que hi hagi una victòria d'aquest altre bloc en l'escenari final, en l'hemicicle. Qui té més força interna entre tots dos? I n'hi ha un altre. que és evidentment el votant independentista, que està movent-se, en alguns casos, entre l'abstenció, entre, en certs casos, fins i tot el PSC o el Front Ampli, perquè consideren que és l'única manera eficaç de parar els peus al PP i Vox, equivocadament o no, evidentment entre Junts i Esquerra Republicana, també entre l'hora, i jo crec que la conversa de molta gent està intentant creuar tots aquests eixos i que fins a l'últim moment, fins a l'últim moment, serà molt difícil saber.
Jo crec que el circuit mental de molta gent en aquests moments va fent voltes, és que potser hauria de votar aquesta opció però no m'atreveixo a on passar-me el gripau, Llavors aquesta opció, posem pel cas Gabriel Rufián, de cop i volta em torna a posar el dit a la llaga i llavors regradeixo i dic que no el votaré de cap manera, però al cap d'un temps penso que l'abstenció no me la puc permetre, però llavors me'n vaig a no sé on. I jo crec que per això serà tan important el que hagi passat el dia abans, dos dies abans, i com explicava el Toni Rodó, en els minuts o en les hores pràcticament prèvies a la campanya, perquè el factor emocional d'aquestes eleccions és tan fort que la balança no es decantarà fins a l'últim moment.
[00:09:05] Speaker A: Per tant, encara no dones per mort Pedro Sánchez, diguéssim.
[00:09:08] Speaker B: No, jo crec que certament ho té molt complicat. Seria una mica ingenu dir que la partida està molt oberta. La partida està una mica oberta. Hi ha una escletxa de possibilitats.
Jo tinc la sensació que al principi de curs, després de la crisi de Ceuta, ens trobàvem en una dicotomia que era o el PP i Vox aconsegueixen la majoria absoluta, o aconsegueixin tres cinquenes parts, aquests 210 diputats, i per tant estan en condicions de fer canvis legislatius i jurídics de gran envergadura, i pràcticament una reforma constitucional. I després vam tornar a passar una mica, doncs potser sí que Pedro Sánchez té capacitat de retenció d'aquesta majoria.
Després de l'accident semblava que una altra vegada estiguéssim en la disjuntiva de tres cinquenes parts o majoria absoluta. I jo crec que a mesura que van passant els dies cada vegada és més evident que els escenaris estan oberts, amb diferents probabilitats, però que tots els escenaris estan oberts.
[00:10:04] Speaker A: De fet, m'has sorprès perquè de moment l'únic comentari que hi ha aquí al xat de YouTube diu que sembla molt clar que tornaran a sortir els ocietes.
[00:10:11] Speaker C: Jo no en tinc gaire clar, però és que tampoc en tinc clar el contrari. És a dir, no en tinc clar res ara mateix.
Precisament per això, perquè l'escenari és molt obert, és molt obert i poden passar moltes coses. A més a més, jo a les darreres eleccions tenia coll avall, que hi hauria govern PP-Vox, i no va ser així, malgrat que el PP va guanyar les eleccions. Per tant, no sabem què passarà. És que no en tenim ni punyetera idea. El que sí que estem veient és un escenari de tictoquització de la política, en tots els sentits. Des del tipus de declaracions... escoltaves aquest matí el Rufián a Catalunya Ràdio, i era anar llançant als titulars que volia que sortissin aquells segons a xarxes. Era això, durant tota l'entrevista.
Però és que ja no només és això, és que els temes és com si els passéssim amb escrol infinit. És a dir, vas amunt, vas amunt i ja no te'n recordes.
[00:11:07] Speaker B: I no te'n recordes de quin és el plantebant últim que has vist.
[00:11:11] Speaker C: Això també, jo crec que crea en part un cansament per bona part de la població perquè acaba desconnectant, lògicament, perquè també té altres preocupacions, segurament més importants com és com pagaran les despeses al final de mes, en un país on la macroeconomia va com un coet i la gent no es pot pagar un pis.
[00:11:32] Speaker B: Perdó, molt ràpid. Sobre el factor de la dimissió d'Òscar Puente, jo sí que voldria dir que a mi em sembla que és un bon moviment.
De fet, em semblava bastant inevitable. Jo no he acabat de comprar en cap moment l'argument que Puente no dimitiria perquè era una manera d'assumir la culpabilitat política pel que havia passat. Jo crec que la culpabilitat política del que havia passat La gent ja l'hi atribuïa, segur que no tothom, però ja hi havia un gran sentiment que hi havia una responsabilitat política per part del senyor Puente o del govern espanyol en general, potser no per l'accident en si o per la gestió de l'accident en si, però sí per tot el que acompanya aquest accident, per la baixa inversió en manteniment d'una xifra de l'ordre del 16% quan en altres grans potències europees amb molta menys extensió han superat la xifra del 30%, sigui per això, sigui per com Adif és una empresa que ha rebut moltíssims fons europeus, que és de les més endeutades de l'estat i que, a més a més, ha estat esquitxada per casos de corrupció en aquesta mateixa legislatura, com el fet que l'anterior ministre de Transports ha estat condemnat a presó i està a presó en aquests moments pel que va fer, pel seu cas de corrupció, el senyor José Luis Ábalos, durant el mandat de Pedro Sánchez, Jo crec que tota aquesta tarbulesa, aquesta aurèola, enfosquia molt el govern de Pedro Sánchez, perquè el balanç mental que feia molta gent, fins i tot de les seves pròpies files, era... Hem aguantat moltes coses, hem resistit moltes coses, ens hem hagut d'empassar en nom de la por de que ve l'extrema dreta, ens hem hagut d'empassat Santos Terdán, al mateix cas Ábalos-Coldo García, etcètera.
això ja no es pot aguantar més, no podem estar perpetuament submisos a la subordinació de la necessitat de frenar l'extrema dreta. I jo crec que l'única manera que hi havia de revertir aquesta dinàmica era amb la dimissió d'Òscar Puente.
[00:13:33] Speaker A: A mi el que em sorprenia és que ahir, per exemple, la Sexta filtrava els missatges que s'haurien intercanviat Puente i Sánchez al moment que Puente li anuncia a Sánchez que t'imiteix i, segons els missatges, ho hauria fet just en el moment on, uns minuts abans que ho fes públic al Congrés i, per tant, segons els missatges Sánchez li va dir ni se t'ocurra, no ho hagas. A mi el que em sorprèn és que Sánchez volgués que continués. L'anàlisi que feia una mica l'Ot, de dir, és que jo no hi veia una altra solució que dimitir.
[00:14:06] Speaker C: De fet, jo crec que li va bé això, coincideixo amb tu.
Al cap i a la fi, fas el que en principi no ha fet els altres, assumir responsabilitats. Ara bé, jo no sé si el que no volia era que no dimitís per no cremar un altre ministre, perquè a mi ja m'explicareu el nou ministre de transports com posa la cara davant d'una infraestructura absolutament deficient de dalt a baix.
[00:14:33] Speaker A: Però el Ministeri de Transport jo crec que és una cosa provisional en el sentit que és una persona que no es presenta a eleccions, per tant no el crema en aquest sentit, i que sobretot si les coses no anés bé no el posaran al govern i ja està.
[00:14:48] Speaker C: No, però ningú t'assegura que d'aquí quatre dies hi ha un altre accident ferroviari.
Em sembla que ells no estan en condicions d'assegurar-ho. i que aquesta persona, amb un currículum que el té bastant espectacular, ja et quedi cremada durant la propera legislatura, si tens la sort de fer-la. No ho sé, no en tinc ni idea, però és... Vaja, has de ser...
[00:15:13] Speaker A: Jo crec que és l'opció que tenien, buscar algú que no anés a campanya, que pogués sortir, i que això no tenés alguna repercussió a campanya. La que sí que és veritat és que Puente, Sí que es presentava, anava cap de llista a Valladolid.
Ell ha demanat que no se'l tingui en compte i que no se li posin les bulletes al seu nom. De moment, la Junta Electoral ja ha refusat la petició de Puente d'esborrar el seu nom de la papereta del PSOE. Per tant, la gent que vagi a votar a Valladolida continuarà sortint el nom de Puente i entenc que Puente haurà de ser qui renuncia a l'acte com a diputat en el moment que sigui elegit.
[00:15:47] Speaker B: I sobre l'aspecte dels whatsapps, a veure, perdó perquè és una cosa molt elemental, però un whatsapp entre dues persones se l'envien dues persones, per tant una de les dues l'ha filtrat. Si una de les dues la ha filtrat és o Pedro Sánchez o Òscar Puente, per tant hi ha un interès en que es constati que hi ha una sorpresa per part que és una decisió aparentment presa a l'últim moment i que Pedro Sánchez aparentment no hi estava d'acord. Podria ser perfectament, sense tenir-ne indicis, però fent una lectura dels interessos de cadascú, que el pacte sigui igual com l'única manera de revertir aquest estat de decepció i de frustració i de xoc de les files socialistes i aquesta conversa és que tu dimiteixis l'única manera de fer que tu dimiteixis no sigui una assumpció de responsabilitat, sigui que ho fas contra el meu criteri, que jo et continuo mantenint la confiança, i que ho fas per una cosa de dignitat personal i familiar i no sé què, no sé quantos.
Jo crec que això, per una banda, i per l'altra banda, crec que el perfil de Carlos Cuerpo, del ministre d'Economia, respon a un intent també de descarregar de política, d'ideologia i de xivarri la gestió del Ministeri de Transports, perquè el senyor Òscar Puente, com hem anat explicant, com ha vist qualsevol ciutadà, Òscar Puente era un perfil molt...
[00:17:09] Speaker C: Una mica troll.
[00:17:10] Speaker B: Molt troll, sí, molt propens a la polèmica, a incendiar a través de les xarxes, incendiar de fet el mateix Congrés dels Diputats, i jo crec que el relleu envia el missatge de no només ara gestionarem de veritat i, per tant, tots aquells que us pensàveu que una part del problema amb els accidents estava relacionat amb el fet que el senyor Òscar Puente s'havia dedicat a fer tuits i no pas a gestionar, doncs ara us ho deixareu de pensar perquè el senyor Cuerpo és un senyor molt seriós que ha estudiat economia.
Doncs això, per mi aquesta és la clau, no? I em fonen la idea que ahir el primer que va passar després de la primera reunió amb els alts comandaments de DIRS va ser que el responsable màxim de DIF va deixar el seu càrrec. És una cosa que si passava abans de la dimissió d'Òscar Puente no tenia el mateix poder i el mateix efecte que si passava després de la dimissió d'Òscar Puente, perquè ara Carlos Cuervo té la capacitat d'enviar el missatge que aquí no ha passat res.
[00:18:09] Speaker A: Cal recordar que abans d'Escola Puente hi havia Raquel Sánchez, però abans hi havia José Luis Ábalos. Per tant, realment és un ministeri que ara està afectat per moltes coses, és a dir, el cas Coldó afecta directament aquest ministeri.
Avui hem vist de nou una jugada per part de la justícia.
Hem de tornar a fer acte de presència en aquesta campanya. Si ens pensàvem que no farien acte de presència en aquesta campanya, ens equivocàvem. El jutge de l'Audiència Espanyola, Ismael Moreno, M'emportava una de cap, diguéssim, i avui ha reactivat la guerra judicial amb una investigació secreta. La unitat central d'operativa, la UCO, de la Guàrdia Civil, ha escorcollat a València, a la casa de l'exministre precisament José Luis Ábalos, Madrid, Sevilla i Còrdoba. Hi ha hagut registres i hi ha hagut sis detencions, entre les quals un exxufé de Pedro Sánchez, segons les informacions, encara que per part dels socialistes ho neguen, però segons les informacions que tenim seria durant les primeres socialistes del 2017, hauria fet de xufé Pedro Sánchez. i també han detingut Andrea de la Torre, parella actual d'Avalos.
Els agents de l'UQO també s'han presentat a la seu de VIF per exigir, suposadament, expedients de contractació d'obra pública. És a dir, que aquest ministeri, més enllà dels accidents, té altres problemes també, que és la corrupció que s'ha pogut fer dintre d'aquest ministeri.
[00:19:42] Speaker C: Per això deia també que entrar aquí és una qüestió delicada per moltes circumstàncies, no només per les infraestructures, sinó perquè és un ministeri molt forat, que no sé si els acabarem d'esclarir.
No ho sé, jo és que segueixo pensant el mateix. Qualsevol previsió possible és molt difícil.
Ja ho he dit algun cop i és una frase que a la copia del mestre Xavier Casals hem vist coses que no creuríeu, per a frasejar amb l'eyetranner. Per tant, només cal pensar en què va passar a les eleccions del març del 2004.
I com un fet, a tres dies d'unes eleccions, ho va fer capgirar tot de la baixa. Per tant, escenari obert.
[00:20:38] Speaker B: Sí, sobre aquesta operació, sobre aquest operatiu que s'ha muntat avui i que, efectivament, no només ha implicat una ordre d'escorcoll a la seu d'Adif, alta velocitat, sinó a una empresa sevillana que es diu Asbi.
Una certa casualitat tenint en compte la línia de l'accident. No dic que evidentment sigui una fabricació perquè aquesta empresa en altres casos ja havia estat esmentada abans. Evidentment no és una cosa que surgi així del no-res. però també ha coincidit amb aquesta notícia que es publicava a primera hora, aquests àudios que ha publicat la SER de Coldo García en què explicava presumptament, apretesament, que un advocat del PP es va posar en contacte amb ell per pagar-li a través del periodista Eduardo Inda un milió d'euros si donava informació substancial que esquitxés el govern. En el marc d'aquesta operació que hi ha hagut durant els últims anys, que a mi em sembla una operació innegable per fer caure el govern de Pedro Sánchez amb una connivencia del poder judicial, del poder policial, del poder econòmic, o d'una part del poder econòmic i d'una part del poder mediàtic, en què s'han fet servir mecanismes il·lícits per trobar petroli. que es facin servir mecanismes il·lícits per trobar petroli no vol dir que no n'hi hagi, per una banda i per l'altra. És a dir, que el Partit Popular hagi volgut esquitxar o que ell també estigui enfangat, que els senyors del Partit Popular també estiguin enfangats, no vol dir que no ho estigui el Partit Socialista. Que es facin servir males arts per obtenir casos no vol dir que aquests casos de corrupció que es descobreixen es basin en el no-res, poden ser perfectament... tenir una base real, com hem vist de fet amb el mateix cas Ábalos, I jo crec que... A mi he de dir que m'ha sorprès. No perquè no estigui acostumat, evidentment, a la intervenció de la justícia en els ritmes i els tempos de les eleccions en aquest país, sinó perquè jo crec que qualsevol... O sigui, en un moment en què el senyor Alberto Núñez-Feijó, després de l'accident, havia intentat tenir un to menys radical, més moderat, més presidencial, en què semblés que es tractava d'unes eleccions normals que anaven per fi, no sobre l'amenaça de l'extrema dreta, sinó sobre uns gestors horrorosos i corruptes, o la normalitat i el retorn a la normalitat, qualsevol record de l'excepcionalitat històrica d'aquesta legislatura, jo no crec que faci bé a l'oposició, no crec que facin bé el PP i Vox.
Per tant, efectivament, en la línia del que deia el Jordi, poden passar moltes coses perquè, com va passar fa tres anys, a l'altra banda, diguem-ne, es poden equivocar moltes vegades.
[00:23:20] Speaker A: Jo, de fet, tinc la sensació, i no sé si és una sensació que compartiu vosaltres, que aquests últims dies s'han convertit també en unes reaccions que són una mica un plebiscit a Pedro Sánchez, d'alguna manera. És a dir, que han aconseguit que sigui... És a dir, que fins ara estàvem parlant molt de ve l'extrema dreta o no ve l'extrema dreta, i crec que ara, amb les circumstàncies que han passat, s'ha convertit en ha de continuar Pedro Sánchez o no ha de continuar Pedro Sanchez. És a dir que la pregunta potser ha canviat aquestes últimes setmanes.
[00:23:47] Speaker C: Tot i que jo crec que això potser tampoc li juga en contra a Pedro Sánchez, però al cap i a la fi l'alternativa per a molta gent els fa plantejar aquesta disjuntiva.
És a dir, l'alternativa a Pedro Sánchez quina és? PPP i Vox. PPP i Vox, no n'hi ha d'altra.
Sí que ens podem trobar amb un escenari d'una mena d'empat tècnic, complicat, o d'un adjudicat a nivell Congresso que faci repetir les eleccions.
També podria ser possible amb un escenari tan enverinat i tan difícil d'esclarir.
Però jo crec que aquest escenari de plebiscita Pedro Sánchez, a ells tampoc els ajuda, els juga en contra. perquè, al cap i a la fi, el govern de Pedro Sánchez Se li poden imputar moltes coses, però Pedro Sánchez per ara no, per ara. És a dir, el seu entorn està trinxat, això és com el joc aquell de buscar mines, van esclatar mines per tot arreu, però per ara se sortirà amb la seva.
I ha demostrat, a més a més, ser un supervivent en aquest sentit.
Els gats eren set vides i un dia s'acaben, això està més clar que l'aigua. Però si a mi m'ho preguntes fa sis mesos, jo tenia bastant coll avall, que la cosa era molt difícil, també per una qüestió que són cicles electorals. Portem un cicle de vuit anys al govern socialista.
I els cicles, en aquests tres anys, a la política espanyola s'han anat escurçant cada cop més. I és evident que després d'aquest cicle en vindrà un altre de sentit oposat en la política, amb una petita diferència, que és que el bipartidisme de PSOE-PP ja ha desaparegut del mapa. Per tant, hi haurà en un moment o altre, sigui d'aquí un mes, sigui d'aquí dos anys, o sigui d'aquí quatre, perquè en el cas que hi hagi aquesta legislatura dels socialistes, veuríem que aguanta.
hi haurà un cicle de PP-Vox. Per tant, bueno, el plebiscit, Pedro Sánchez sí, Pedro Sánchez no, tampoc és PSOE sí, PSOE no.
[00:25:58] Speaker B: Em fa pensar això en una cosa que deia el Manel Vidal a la carta que li va escriure a Pedro Sánchez aquest cap de setmana, en què venia a dir, no recordo les paraules exactes, però venia a dir el problema que té el PSOE amb Pedro Sánchez és que ha estat, en el fons, tant desafiant amb l'estructura del vell Partit Socialista i amb, evidentment, la voluntat de la justícia espanyola i del Partit Popular i Vox i de certs estaments de l'Estat, tant desafiant com decebedor en el cas de Catalunya, i realment l'han acusat de coses, d'anar molt més enllà que no ha anat en realitat, I el problema que tenen els socialistes amb això és que és qui més disposat a anar enllà és a dins del PSOE en aquest moment, i probablement en els moments que vindran. És a dir, és una evolució Pokémon, per dir-ho així, de fins a quin punt un president del govern espanyol socialista pot governar contra Madrid, per dir- ho així, o amb el suport més ben dit de l'independentisme català i de l'esquerra alternativa.
I és molt difícil pensar que n'hi haurà cap altre que per carisma, per personalitat, per trajectòria, per voluntat, per correlació de forces, per habilitat, per audàcia, serà capaç de fer-ho en els mateixos termes que ell. I això fa interessant la reflexió, en el sentit que deia el Jordi, perquè no és només un paisatge del personatge o un retrat del personatge.
Implica que ha servit per maquillar una crisi de règim que es va obrir fa una mica més d'una dècada, tant amb el procés dels indignats la decepció de bona part de la base social de l'esquerra expressada efectivament amb els indignats, com evidentment amb el procés, i sobretot amb el procés independentista. I aquesta crisi no ha quedat resolta durant el govern de Pedro Sánchez i continuarà, i encara que ara els sembli que hi ha motius per estar optimistes perquè s'avisca i pot haver un lideratge socialista fort, això durarà quatre dies, perquè el dia que Pedro Sánchez se'n vagi definitivament, no tenen substància, no és que no tinguin quadres, és que no tenen substància amb què substituir això.
[00:28:03] Speaker C: Amb l'afegit a tot això, que Pedro Sánchez ha anat canviant de relat com bufa el vent d'una manera espectacular, perquè ara recordava la famosa frase i la fiscalia d'aquí en depèn de, quan la va dir en aquell context, si no em falla la memòria, la va dir en el context que assegurava portar detingut Puigdemont. i ha sigut un dels facilitadors de l'amnistia, en principi.
Per tant, jo puc entendre també el sentiment de traïció i de frustració d'un votant socialista de la Castella Profunda, de no entendre res, o d'un Felipe González.
[00:28:41] Speaker B: que votarà en blanc.
Fa mesos que va dir que votaria en blanc perquè ell evidentment, segons ell, no podia fer cap altra cosa que votar el partit socialista, és a dir, no podia votar cap altre partit, però li semblava que Pedro Sánchez era una cosa absolutament indigerible i que no el votaria. Això és important perquè el que diuen totes les enquestes i el que diuen Tots els models de previsions és que no hi ha traspassament de vots en aquests moments d'un bloc a l'altre. És a dir, el clima de polarització és tan gran que no hi ha capacitat d'uns d'esgarrapar vots dels altres. El que hi ha capacitat és de treure vot de l'abstenció. I aleshores aquí és on es juga la qüestió de les pròximes setmanes. Per exemple, l'accident d'Urda, si passa un dia abans de les eleccions, evidentment genera un estat d'ànim que envia molta gent propensa a votar al Partit Socialista, l'envia a l'abstenció. Per tant, la cosa serà quines coses passen i quines coses aconsegueix el partit socialista que passin, o l'esquerra del partit socialista, o l'Esquerra independentista, o l''independentisme en general, que passin per treure gent de l'abstenció. Aquesta és la gran batalla de les pròximes setmanes.
[00:29:50] Speaker A: Sí, això ho deia Rodona, la taca d'oli, precisament, que la cosa és si els socialistes seran capaços d'activar aquesta gent que són els seus votants i que ara sembla que potser podrien anar més cap a l'abstenció, o fins i tot als independentistes. També parlava que hi ha aquest nou fenomen que hi ha dins l'independentisme, que cada vegada més està creixent l'abstenció.
Potser alguns d'aquesta gent, en canvi, també poden acabar votant als socialistes o front ampli. Abans, quan parlaves d'això dels cicles, també relacionat amb això, venia al cap, per exemple, els cicles que es van viure al País Valencià i a les Illes, com fa 4 anys, els socialistes i compromís, en el cas de València, van perdre les eleccions després de vuit anys governant. I van perdre les eleccions no tant perquè el PP guanyés vots, que sí, però sobretot també perquè els seus votants es van desmobilitzar d'alguna manera. És a dir, que molts votants de compromís, per exemple, se sentien defraudats pel que havien fet durant aquells vuit anys.
[00:30:53] Speaker C: I sobretot pel que no havien fet.
[00:30:55] Speaker A: Pel que no havien fet, o pel que havien fet en temes d'educació, per exemple, hierarquíssimament, perquè no entenien per què s'havia apostat pel plurilingüisme, que ningú ho va entendre. Per tant, deien, no us puc anar a votar, és a dir, sou igual que votaria i no us puc anar a votar. I relacionat amb això, la setmana passada vaig anar a València i em va sorprendre també una altra cosa, que crec que no n'hem parlat gaire, Compromís i, a més, han optat per anar per aquest front valencià, en el cas de València, i front ampli a les Illes, on també hi ha, rarament, en els dos casos, i és Podem.
[00:31:35] Speaker B: Són els únics que ho han aconseguit.
[00:31:37] Speaker A: Sí. Llavors, em sorprenia, parlant amb gent de València, que em deia, clar, és que jo votaria compromís, però no vull votar Podem.
que potser també és una cosa que passa aquí amb Esquerra, de gent de dir, jo sóc independentista, sóc d'Esquerres, per tant potser votaria Esquerra Republicana, però no vull votar Podem.
Llavors, això també pot canviar una mica la situació d'alguna manera. Semblava que hauria de fer que hi hagués més diputats, però potser al final els votants propis d'aquests partits, Va ser una conversa que vaig tenir amb diversa gent i diversa gent m'ho deia. No em sento còmoda amb això.
[00:32:18] Speaker C: Sí, sí. Depèn de quins candidats et trobes en unes eleccions. Votaria aquest partit, però aquest individu, jo no en vull saber absolutament res.
Això passa.
I en el cas de les sigles, i més amb les batalles fraticides que hi ha hagut a l'esquerra, doncs encara amb més raó.
I més quan hi ha hagut qüestions molt brutes i molt fosques en la política tant al País Valencià com a Catalunya. i fronts absolutament irreconciliables.
Per tant, això és un risc, és un experiment que no sabem com sortirà. Jo ho sumo en aquest escenari d'absoluta imprevisibilitat, en escenaris com això, tant al País Valencià com a les Illes, o a Catalunya, en un escenari d´aquest front àmpli que al final no s'ha aconseguit i tens Colau per una banda, Rufián per l'altra. Aquí tampoc hi pintava res, s'ha de dir.
[00:33:25] Speaker B: A mi una cosa que em va sorprendre molt quan Gabriel Rufián proposava aquesta cosa del front ampli, a banda d'aquella barbaritat de dir com podem ser 14 esquerres que diuen i defensen exactament el mateix, presentant-nos amb 4, amb 14 llistes diferents, era com pot ser que l'esquerra sobiranista, no només la catalana, sinó la basca, la gallega, l'andalusa fins i tot, que s'hi acaba presentant afortunadament per separat amb la fórmula de l'Ente Andalucía, Com pot ser que la lògica, que ni tan sols se'ls acudeixi trobar una fórmula electoral al marge de l'esquerra espanyola de manera prioritària? Com pot ser que no, que si la conveniència és aliar-se, ja sé que no hi ha circumscripció única com a les eleccions europees, però com pot ser que El primer pas, instintivament, no sigui asseure's Bildu, el BNG, Esquerra, Compromís, Més per Mallorca, Adelante Andalucía, en una mateixa taula i dir, no, no, nosaltres fem el... ens presentem tots amb les nostres sigles o amb les nostres sigles i una parauleta, el que sigui.
i tenim tres punts del programa, tres condicions per investir Pedro Sánchez una altra vegada, que les hem pactat entre nosaltres i que són no sé què de la llengua, no sé què del finançament i no sé què de no sé quantos, i llavors ens presentem a les eleccions d'aquesta manera i si l'esquerra espanyola es vol sumar a nosaltres, doncs que s'assumi a nosaltres, però de manera subordinada, d'ells respecte de nosaltres, no pas a l'inrevés, o com a mínim no donant per fet que d'entrada ets tu que has de trobar el sistema de pacte en el seu cas.
[00:35:14] Speaker A: El compromís ho ha intentat una mica, no podríem dir que dient... Nosaltres no ens volem dir Front Ampli, ens diem Front Valencià i liderem nosaltres la candidatura, tenim més poder nosaltres, després faltarà veure què acaba passant en el Congrés, perquè és veritat que es tornen a presentar els... A València es tornen a presentar els dos diputats que hi eren actualment per compromís i cal recordar que n'hi havia un que estava dins de sumar i l'altre que estava al grup mixt. Per tant, no crec que les coses canviïn tant d'un dia per l'altre com perquè ara facin un grup propi.
[00:35:46] Speaker B: Ho deia en el sentit que és una decisió... És antinatural i és una decisió política concreta decidir que la divisió en aquestes eleccions és l'eix... És que no és ni l'eix d'esquerra a dreta, és l'eixo PSOE i aliats del PSOE, PP-Vox. I és un error, i jo crec
[00:36:05] Speaker C: que això té molt a veure amb... Em sembla que era Josep Benet que ho deia, que un polític català més de 4 anys a Madrid s'acaba espatllant.
Per què? Perquè agafa una cosmovisió absolutament mesetària, que jo em sembla que és el que està passant. i d'aquí plora la criatura, diria. És a dir, que s'ho miren tot amb un prisma de l'esquerra espanyola, que és molt legítim, però no és la meva.
Llavors passa això, una cosa que és de calaix i que en alguns moments en la política, en escenaris europeus, s'havia assajat, aquest pacte entre aquest galer usca expandit, Avui en dia ni tan sols ningú s'ho planteja. És una gran reflexió.
[00:36:47] Speaker B: Sí, és el que se'ls acut. Per això deia, que ni tan sols se'ls acut, sembla. Sembla una via política absolutament intransitable.
I davant d'això, jo crec que també serà molt important veure com Junts per Catalunya, concretament, aconsegueix construir un discurs que preservi aquesta, diguem-ne, si volen aconseguir votants que volen continuar votant amb clau independentista, que potser no veuen clar alhora per què no entrarà, que no es volen abstenir i que evidentment per les reticències que els genera Esquerra, per tot això que hem dit ara, no volen votar Gabriel Rufián.
si ells seran capaços de plantejar aquestes eleccions en uns termes sobiranistes i d'una participació política en clau sobiranista i de vent sobiranista en la pròxima legislatura al Congrés espanyol. Ho dic perquè em sembla que era la intenció l'any 2023, quan el president Puigdemont va parlar del compromís històric, amb el Partit Socialista i quan Miriam Nogueras es va inventar aquesta mena de frase de nosaltres no som ni d'esquerres ni de dretes, nosaltres defensem els interessos dels catalans. No sé si ho deia així, però la idea mare era aquesta.
i jo crec que un dels elements més cridaners del que està passant és que Junts està quedant completament arrossegat pel marc ideològic i una mica per por de perdre votant cap a Aliança, una mica de por, jo crec, que fins i tot els està neixent ara amb el fitxatge de Xavier Garcia Albiol, de perdre vot cap al PP perquè hi ha votants que voten amb un principi més de classe, que pensen que no volen tornar a veure Pedro Sánchez de president i que encara que siguin independentistes o sobiranistes o catalanistes votaran el PP. Aquestes coses fan molta ràbia i hi ha molta gent que li fa molta ràbia quan es diuen, però això passa.
Hi ha gent que vota en aquests termes.
Llavors diuen, no, si voten en aquests termes no seran tan independentistes o no seran tan catalanistes. No, és molt contradictòria la vida i això passa.
I dic que serà tan important el que faci Junts per Catalunya perquè si es repeteix l'escenari del 2023, doncs hauran de tenir la clau. poden tenir la clau una altra vegada, no? I jo els veig encara verds i desorientats en aquest sentit, perquè ells saben que es troben en aquesta mena de laberint en què no poden pronunciar-se un altre cop a través del bloc d'investidura del 2023, perquè genera urticària a una sèrie de gent, no poden dir que aniran amb el PP perquè això també genera una gran urticària en molta gent, i la cantarella, diguem-ne, de no, nosaltres estem al mig i ja veurem què fem, a molta altra gent li sembla insuficient.
[00:39:36] Speaker C: És una mica el que va dir l'altre dia Toni Comín a l'entrevista a Catalunya Ràdio, quan diu No volem un govern PP-Vox, però tampoc volem un govern de Pedro Sánchez, no?
Però tampoc volem que governin els altres. Què volem?
És el gran misteri. No sé si això els juga gaire favor, tampoc a Junts, perquè aquesta imprevisibilitat, malgrat que té una fidelitat de vot bastant alta... És difícil que faci treure un nou votant o que pugui engrescar. És poc engrescador, és una posició poc atractiva.
[00:40:16] Speaker B: Ho diré d'una altra manera. Si Junts per Catalunya hagués estat realment eficaç en cobrar per avançat com van prometre que farien, si haguessin estat realment eficaces en aconseguir èxits polítics i que la negociació avancés realment de manera substancial en aquesta legislatura, tindrien una autoritat moral per estar entre dues aigües i no acabar-se de pronunciar del tot, no acabar de dir per qui es decantarien en cas de tornar a tenir la clau de tot plegat, molt més forta de la que tenen ara. En el sentit en què han quedat completament arrossegats per la inèrcia del PSOE i més enllà de l'amnistia no han substanciat res del que van dir que substanciarien, no hi ha cap garantia, i més veient el procés de dretanització en alguns àmbits que junts en què Junts s'ha immergit durant els últims mesos, no hi ha cap garantia que en un hipotètic escenari en què poden canviar de parer i donar suport a un govern del PP sense el suport de Vox, no els passés exactament el mateix i és que, per la banda d'aquesta dretanització i d'aquests principis més de classe d'alguns dels seus votants, doncs no quedin completament arrossegats pel fantasma del PP igual que han quedat arrossegats i ocultats pel fantasma del PSOE.
[00:41:32] Speaker A: No, estava pensant que la setmana passada Miriam Nogueras sí que va dir Junts sobre investir un president del PSOE sempre que no sigui Pedro Sánchez, però és que estava buscant ara, perquè jo recordava que jo havia entrevistat Miriam Nogueras de cara a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, i el titular exactament d'aquell moment va ser Junts per Catalunya no pot fer president Pedro Sánchez. És a dir, que estem allà mateix d'aquelles eleccions i això no ho van complir. Per tant, també perd força el seu discurs d'alguna manera.
[00:42:00] Speaker B: I a l'hora que Miriam Nogueras diu això, que és potser investir en un president socialista, però segur que no serà Pedro Sánchez, també hi ha altra gent de Junts dient, pensar que Junts només pot pactar amb el Partit Socialista és comprar el marc mental espanyol perquè nosaltres no formem part de No estem, diguem, narradors del Partit Socialista, sinó que som un partit autònom i hem de poder pactar amb altres forces. Cosa que vol dir, de manera gens subtil, que hi hauria l'opció en determinats escenaris de pactar amb el PP, com ja va passar en temps de Convergència.
[00:42:32] Speaker A: Una anècdota que vull llegir una última hora. David Fernández es fa militant d'ACBILDO i forma una part de l'equip de relacions polítiques. Doncs mira, al final els... Perdó, perdó, és que jo també m'he quedat així, per això ho he llegit.
Ara mirarem de trobar més informació, però he pensat, mira, els independentistes de Catalunya ja són militants de Bildu, diguéssim.
[00:42:53] Speaker B: No sé, no sé, jo no he llegit la notícia.
[00:42:56] Speaker A: Acabo de sortir, si voleu la llegeixo més.
[00:42:59] Speaker B: Però la quantitat de gent amb qui he parlat que en algun moment, em diuen, tant de bo es presentés Bildu en aquestes eleccions, a Catalunya, vull dir, il·lustra molt bé el grau de decepció i de manca de representació política per part de l'independentisme institucional que hi ha en aquests moments.
[00:43:18] Speaker C: Torna a l'Abeskidis, això és molt mitjana.
[00:43:20] Speaker A: Llegeixo una mica més per intentar explicar. El periodista, activista i exdiputat de la CUP, David Fernández, s'incorpora a Iqbal Bilbao com a militant i passarà a formar part de l'equip de relacions polítiques de la formació independentista basca, ho ha anunciat el secretari general d'IH Bildu, Ronaldo Otegi. Durant un col·loqui amb David Fernández, el Palau Escaldón de Bilbao mudarà per la diputada Merche Izapurua. Otegu ha anunciat la incorporació al final de l'acte i ha destacat que l'experiència política i activista de Fernández contribuirà a reforçar el projecte de l'esquerra independentista basca.
[00:43:57] Speaker C: Jo això no sé si Rufián li farà gaire gràcia, perquè un dels grans èxits d'Esquerra d'aquests darrers anys ha sigut allunyar una mica Bildu de les tesis de l'esquerra independentista.
I que el seu partit germà a Catalunya, quan teòricament per qüestions naturals hauria de ser la CUP, va passar a ser Esquerra Republicana.
És a dir, coneixent el David, jo trobo una jugada lògica per la seva trajectòria i pel seu tarannà. I per la seva relació amb el País Basc.
Amb personal històric, ho trobo coherent en aquest sentit.
Jo no crec que a alguns sectors d'Esquerra això els faci gens de gràcia.
Precisament perquè pot desestabilitzar un pacte que aquests darrers anys els ha anat molt bé.
[00:44:52] Speaker A: Tornem a les eleccions espanyoles.
Abans dèiem, no sabem què pot passar, fins a l'últim moment poden passar coses. L'única cosa que sí que sabem que pot passar en els propers 15 dies que ens queden abans de les eleccions és que dimecres que ve hi ha vaga general, hi ha una vaga general convocada per l'habitatge.
Què creieu que passarà? Això pot fer canviar el rumb una mica d'aquesta campanya? Creieu que realment en la situació que estem és molt difícil canviar el discurs que torni a guanyar poder en aquesta campanya la necessitat d'un habitatge? Vull dir, jo estic d'acord que en el carrer està clar que hi ha, però més enllà del dimecres, que crec que sí que es guanyarà el relat, com a mínim en els mitjans i els carrers, que la importància de l'habitatge, creieu que pot anar més enllà, que pot tornar a canviar una mica el que passi en aquesta campanya, en aquesta vaga general?
[00:45:47] Speaker C: Es podria donar la circumstància que aquesta vaga que en part ha propiciat el propi partit socialista jugui en contra del partit socialista i a favor de tots aquells partits que hi ha a l'esquerra del partit socialista. De fet, seria el moviment lògic i natural, perquè al cap i a la fi, si hi ha una vaga per l'habitatge és perquè hi ha una demanda més enllà que el PSOE ha obert l'aixeta i s'hi ha posat bé, i comissions i UEGT han dit, va, ara sí, que és una qüestió... Jo no sé si s'ha adonat mai d'aquestes circumstàncies d'un govern preparant-se una vaga al seu propi govern, és a dir, perquè ha sigut una mica això, no?
[00:46:29] Speaker A: Bé, una vaga que realment sí que se n'estava parlant des de feia temps, no? I fins i tot recordo una entrevista que feia l'Andreu Barnils fa poc a la portaveu del sindicat de llogateres, a la Carme Arcarazo, que deia, no?, que també era una vaga contra el PSOE, vull dir...
[00:46:51] Speaker C: Ah, és que aquest és el tema. És a dir, jo crec que al PSOE es pensa que ja li va bé aquesta vaga perquè jugava a favor seu, i podia ser.
Podria ser, perquè, al cap i a la fi, qui sortirà al carrer no és la militant socialista, ho sento molt. Qui sortirà al carrer és una esquerra que no en vol saber res, el Partit Socialista, i que, com a molt, la té com el millor dels pitjors escenaris.
Per tant, es pot donar aquesta circumstància, perquè si som on som amb l'habitatge, és també, i en bona part, responsabilitat del PSOE.
I si s'ha fet, perquè s'ha fet. I si no s'ha fet sobretot perquè no s'ha fet. Per tant, podria passar que això donés més ales a l'esquerra del Partit Socialista, que tampoc em sembla que a Pedro Sánchez li faci gaire gràcia.
[00:47:45] Speaker B: Jo veig que hi ha moltes ganes per part de certa gent de donar aquesta vaga per amortitzar abans que hagi passat i jo no crec que sigui com respira el carrer en aquests moments, francament. Jo no crec que les imatges que rebem de com s'estan organitzant els comitès de treballadors determinades de determinats sectors, de determinades fàbriques, de determinats barris, siguin poca cosa. Jo crec que hi ha una voluntat de vegades, en el relat mediàtic hegemònic, de fer descarrilar les coses, traient-les substància o suc abans d'haver vist fins on s'omplia la gerra, per dir-ho així, I crec, francament i sincerament, que se'm dóna una sorpresa, perquè crec que igual que es va veure en les manifestacions arran de la qüestió del decret Mari Carmen, igual que es va veure en el cas dels aldarulls d'aquests dies, per més que no hi hagués una reivindicació política concreta o que encara no sabem qui ho havia convocat, ni si eren intencions espúries, que segurament sí, Hi ha un malestar generalitzat i hi ha una sensació molt gran de ruptura del contracte social.
Hi ha una sensació, a més a més, contrastada per les dades perquè en els últims 10 anys els salaris han pujat un 45% i el lloguer i les hipoteques han pujat més d'un 80% i el preu dels aliments ha pujat un 45%, la benzina ha pujat un 40%. Hi ha un encariment del cos de la vida més enllà de la qüestió de l'habitatge que fa que molta gent que fa 10 anys anava menys Potser també anava amb l'aigua al coll, però potser hi anava només fins a les espatlles, i ara realment la teia al llindar de la comissió dels llavis, que per més que sigui evident l'intent d'instrumentalització del Partit Socialista, o de sumar, o de qui sigui, sap que les seves condicions materials no han canviat. i que aquesta vaga és una vaga per les seves condicions materials.
I de vegades el relat mediàtic no pot fer passar per l'embut la realitat si no hi cap, i en aquest cas crec que no hi cap.
[00:49:50] Speaker C: Jo crec que serà una vaga combativa, com les que vam viure el 2014, el 2012, el 2010, serà una vaga Bastant combativa i aquest càlcul, és com si el PSOE s'ho hagués jugat tot a una mà, pot fer que passin moltes coses també la setmana que ve, perquè no sabem què passarà, no sabem si hi haurà incidents greus amb la policia controlada per un ministre socialista, per exemple, a nivell estatal. o aquí amb els Mossos d'Esquadra, controlada per un govern socialista. És a dir, és un escenari complicat.
[00:50:33] Speaker B: Sí, jo estic d'acord amb tu, que jo crec que, independentment del grau de seguiment, que fa de molt mal dir, perquè jo dic que tinc aquesta percepció que els comitès estan funcionant, però fa de molt mal dir, una vegada en general, perquè hi ha un component sorpresa molt important sempre. Però jo sí que tinc aquesta mateixa sensació que tens tu, Jordi, que és una cosa que la setmana que ve caurà a la careta, dels que es pensen que és una cosa creada pel PSOE, inventada pel PSOe i totalment domesticada pel PSO. Perquè en la mesura que el malestar de la gent no ho és, i que és l'origen real d'aquesta mobilització, doncs és que no hi ha més cera que la que crema.
A mi m'agrada també fer sempre el paral·lelisme perquè veig que també hi ha una part molt substancial de l'independentisme que considera que és un invent del Partit Socialista, no? I a mi em fa pensar molt en el temps en què la resposta d'una part de l'esquerra espanyola era dir que el procés i les manifestacions independentistes eren fruit de la necessitat de convergència, d'amagar els seus propis casos de corrupció i la seva trencadissa o les seves inquietuds internes com a partit. En qualsevol mobilització, en qualsevol protesta sempre hi ha un intent de cooptació, d'instrumentalització o de posar l'aigua al vi per part d'actors interessats. Però això no vol dir que les motivacions de base siguin falses o siguin artificials. I en aquest cas tampoc ho són i jo crec que es veurà la setmana que ve.
[00:51:58] Speaker C: I s'ha vist el mateix amb tot el tema... El revolt que s'ha fet amb el cas Mari Carmen, l'acampada a Madrid, que a partir del moment que ja no ha ingressat l'han desallotjat, o l'han fet desallotjar, o s'hi han posat bé per desallotjar-la, malgrat que...
[00:52:16] Speaker A: També han desallotjat Palma.
[00:52:18] Speaker C: Exacte. És a dir, que hi ha un intent d'instrumentalització per part del PSOE a la desesperada, perquè no tenen gaires més sortides, però és que la meva lectura és que això els sortirà per la culata, perquè jo aquests dies sento gent jove i no tan jove parlar de la vaga.
Ja sents aquesta conversa?
I quan sents aquesta conversa pel carrer, venint cap aquí al recentia, tu faràs vaga? És que és un run-run, la gent té la vaga com...
és el dret a protesta. Més enllà del tema, que és l'habitatge, és que hi ha molts temes damunt de la taula, i ho explicava ara l'Ort, i el bàsic és com ens hem desposseït de les nostres necessitats materials per un món que s'ha embogit econòmicament i que no hi arribem, i la distància entre els megarics i la resta de la població cada cop és més gran, i això és una realitat que estem patint tots. Per tant, hi ha molts motius, encara que tinguis l'habitatge garantit, per anar a la vaga.
I el que a mi m'arriba, de converses que sents, és que hi haurà una mobilització gran, molt gran.
[00:53:43] Speaker A: Dijous que ve haurem de parlar d'aquesta vaga seguríssima aquí a la tertúlia brusqueta, perquè serà l'endemà i podrem analitzar el que ha passat el dimecres amb la vaga general.
Ens queden cinc minuts i jo havia començat parlant també del que ha passat internacionalment, ja que avui el Vicent feia un article que ho deia, amb deu dies ha canviat una mica el panorama mundial. Ell deia del 25 d'octubre al 3 de novembre ja han hagut quatre eleccions, Brasil, Estats Units, Sèrbia i Israel, i han acorralat l'extrema dreta mundial i alteren una mica els equilibris geopolítics. Clar, a mi el que em feia reflexionar respecte a les eleccions espanyoles és, està passant això en un moment que l'extrema dreta espanyola pot entrar en el govern espanyol, és a dir, que els tempos precisament de l'estat espanyol anirien al contrari del que estaria passant també internacionalment.
[00:54:39] Speaker C: Ho vam veure en la onada de creixement de l'accent magreta a bona part d'Europa amb alternativa per a Alemanya, per exemple. Mentre a bona part d''Europa creixia l'accent magreta i començava a entrar a les institucions, aquí hi havia el fenomen del 15-M.
És a dir, sempre anem tard.
És l'ample espanyol, això.
I a nosaltres ens toca menjar-nos-el, perquè seguim aquests ritmes. Podria donar-se la paradoxa que mentre bona part de la dreta radical trontolla arreu del món, aquí hi rompen el govern.
Ho veurem. He dit ho veurem 25 vegades, però és que no m'atreveixo a dir res més.
[00:55:22] Speaker A: i que es podria adonar que Pedro Sánchez, que ha sigut com la figura, o ha intentat que ells fos com la figura, que plantava cara a Trump, per exemple, podríem trobar-nos amb que Trump té dificultats per governar, però que Sánchez també perd. Seria curiós veure aquesta imatge.
[00:55:44] Speaker B: A veure, jo crec que Pedro Sánchez, francament, ja sé que és molt cínic, però el que és cínic és el seu sistema de raonament. Jo crec que hi surt més perdent que guanyant amb la victòria dels demòcrates als Estats Units, per exemple, o amb la victòria de Lula de Silva al Brasil, perquè allò que ajuda Pedro Sánchez en realitat és una sensació d'apocalipsi arreu del món que faci que aquí la gent estigui a la defensiva i temerosa del que pugui passar a l'escala internacional, i això, evidentment, replega, simplifica els processos de deliberació personal del vot i fa més procliu molta gent a votar al Partit Socialista.
Per tant, jo estic d'acord, evidentment, que han canviat molt les coses, però no estic segur que hagin canviat en una direcció que, des del punt de vista purament tàctic, ajudin a Pedro Sánchez.
I també voldria aprofitar per dir que passi el que passi el 29 de novembre, és important tenir en compte que, en gran mesura, igual com la responsabilitat de la victòria de Trump la va tenir l'establishment demòcrata, no només per la campanya llestimosa que va fer Hillary Clinton el 2016, sinó per les seves per les seves dècades de polítiques fallides.
En el cas de l'estat espanyol, la victòria del PP i Vox també serà una responsabilitat directa del Partit Socialista. Ho dic perquè efectivament es pot apel·lar als votants perquè freni l'extrema dreta, perquè l'extrema dreta potser contravé els seus interessos de persones de classe treballadora, etcètera. però la responsabilitat d'oferir alternatives que ofereixin solucions per a la vida de la gent, que redueixin la desigualtat, que redueixin la segregació, que plantin cara al poder econòmic perquè no segresti la política, que sigui provisor d'un estat capaç de generar solucions, de fer infraestructures que funcionin, que valguin la pena, que redueeixin La burocràcia per la ciutadania, estrictament la burocràcia indispensable, que proveeixin solucions a la gent perquè no hagi de viure, com dèiem abans, amb l'aigua al coll, també és una responsabilitat directa dels partits, primordialment dels partits, i particularment, en els termes en què ho expresso, dels partits d'esquerres. I el Partit Socialista ha estat un partit absolutament fallit en tots i cadascun dels eixos que acabo d'esmentar. Per tant, sense que això excusi o desresponsabilitzi el votant de la seva decisió última a les urnes, si decideix votar, per exemple, opcions d'extrema dreta, cal tenir en compte, en termes històrics, que la responsabilitat de la victòria de Vox, o d'un triomf molt important de Vox i de l'arribada de Vox al govern espanyol, serà una responsabilitat del PSOE i de Pedro Sánchez particularment, que no només ha fracassat, sinó que els ha estat alimentant des del 2018 fins ara.
[00:58:40] Speaker A: Són les 9, ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies als dos per una setmana més d'acompanyar-nos.
A vostès ens veiem la setmana que ve aquí per analitzar la vaga general, però també per analitzar el dia abans que comenci la campanya electoral, perquè divendres que ve ja comença la campanya electoral d'aquestes eleccions, que últimament només parlem d'això en aquesta tertúlia, però encara ens queden uns 15 dies més per parlar-ne. Fins la setmana que ve.