Episode Transcript
[00:00:02] Speaker A: Anem a veure com funciona.
Bon vespre, benvinguts una setmana més a la Tartúlia proscrita. Aquesta mitjanit comença oficialment, dic oficialment perquè fa dies que ja hem començat, la campanya electoral per a les eleccions espanyoles. Ens esperen 15 dies decisius. No sé què en penseu, però a mesura que passen els dies, Tinc més dubtes sobre què passarà el 29 de novembre. De moment, la majoria d'enquestes situen el PP i Vox com a possibles guanyadors, però el CIS que hem conegut avui, la macroenquesta prelectoral, apunta en una altra direcció. El PP i Vox no sumarien prou escons per poder governar. Segons aquesta enquesta del Centre d'Investicions Psicològiques, el PSOE guanyaria les eleccions amb un 33,3% dels vots, gairebé 8 punts per davant del PP, que n'obtindria el 25,5%. Un resultat que, d'altra banda, tampoc no ens hauria de sorprendre gaire. El CIS fa anys que ofereix unes estimacions força favorables els socialistes a l'esquerra en general. I per això cal llegir aquestes dades amb una certa perspectiva.
Però més enllà de les xifres, i arran del 6, avui hi ha una qüestió interessant que em sorgia. Fins a quin punt les enquestes poden acabar condicionant el comportament dels mateixos votants? Hi ha un concepte que ve força lluny i que ens pot ajudar a entendre això, que és l'efecte de l'arrossegament. La història ens porta fins al 1848 als Estats Units, Dan Wright, un popular pallasso de circ, va començar a utilitzar un carro de circ i música per cridar l'atenció durant els actes de campanya política. L'èxit de les seves aparicions va fer que altres polítics volguessin pujar al seu carro, literalment en aquest cas, per associar-se a aquell èxit amb el temps, però allò es va convertir en una imatge habitual en les campanyes electorals. D'aquí ve precisament l'expressió pujar al carro guanyador.
L'efecte de l'arrossegrament és un viatge cognitiu que ens porta a seguir a la majoria, a dubtar les opinions o les preferències del grup i fins i tot a decantar-nos per una opció simplement perquè sembla que és la que té més suport. No necessàriament perquè tinguem arguments per defensar-les, sinó perquè tenim la sensació que tothom va cap en aquella direcció i no volem quedar-nos al marge. I aquí és on les enquestes poden tenir un paper important.
No només perquè ens expliquen què podria passar a les urnes, sinó també perquè poden contribuir a modificar l'expectativa i el comportament dels electors. I aquí, diré, perquè la Txell m'està explicant tot aquest rotllo, i és perquè estava pensant fins a quin punt el que ha passat avui amb l'enquesta del CIS és això, intentar arrossegar el carro cap al socialisme, i fins a quin punt això està passant amb les enquestes actuals. Les enquestes d'alguna manera reflexegen l'opinió dels votants o també poden fabricar una part d'aquesta opinió? Aquesta és la pregunta que avui ens farem a la tertúlia proscrita. mirarem d'analitzar tot plegat i en una setmana que ha estat convulsa, i ho farem amb Vicent Partal i amb Antonio Baños. Bon vespre.
[00:03:44] Speaker B: Bon vespre, hola.
[00:03:45] Speaker A: Què penseu? Les enquestes reflecteixen això, l'opinió dels votants o fabriquen l'opinió dels votants?
[00:03:53] Speaker C: A veure, tu has explicat una història antiga que és molt real. Penseu, per exemple, que encara avui el Partit Demòcrata dels Estats Units té un ruc i el Partit Republicà té un elefant.
Òbviament, als Estats Units no n'hi ha elefants excepte el circ.
I tenen l'elefant i el ruc de l'època encara del pallasso del circ. És a dir, que no és cap tonteria el tema del que parlem. Però és veritat que els últims anys això ha canviat radicalment. Les enquestes, els sondatges, en algun moment intentaven reflectir l'opinió dels enquestats.
Avui totes són propaganda política i n'hi ha hagut casos excepcionalment crus.
Cal recordar, perquè jo crec que va ser el primer absolutament escandalós, com es va fer que la gent votara Ciutadans, que els espanyolistes votaren Ciutadans l'any 2017, va haver-hi una campanya d'enquestes orquestrada per fer voler que un partit que no tenia aspiracions de guanyar, anava a guanyar.
Després es va desaparèixer del mapa, però en aquelles eleccions va guanyar o no, va quedar el primer, però va quedar el primer. Ara estem veient que estan fent el mateix amb l'Aliança Catalana, estan posicionant l'Aliança Catalana com una alternativa i ara estan fent-ho també amb el PSOE d'una manera realment molt descarada, perquè quan analitzes aquest sondatge del 6, sempre en tenc molta cara, però el d'avui és realment excepcional. Arriba on s'extrem, és tan fi, tan fi, tan fi, que el sobra un diputat per a governar ells, però sense xunys.
És perfecte, és el somni perfecte de la Moncloa.
[00:05:39] Speaker A: Ara analitzarem, si voleu, detalladament totes les dades del CIS, però jo abans pensava, el pallasso actual seria bronca, no?
[00:05:50] Speaker B: Jo crec que els pallassos són, perdó, pràcticament tots els que es presenten. Per què?
[00:05:56] Speaker A: No, no, però vull dir, pallassos, on es volen pujar d'alguna manera, no? Tots volen participar de Bon Cano, tots volen participar de les enquestes d'influencers, no?
[00:06:05] Speaker B: Sí, però resulta que en aquesta voler anar a tots els circs, Esdevenen pallassos. És a dir, jo no he sentit, des de fa quants anys ja, ningú que em digui què passarà amb l'OFCA, amb el finançament, amb... Jo no dic les coses dels trens, les cases, cases per tots, impostos per aquí, impostos per allà, no sé, el Banc Central Europeu, ara que hi ha tensions en els bons, No, no, no, no. És tot anar al circ que et cau més a prop.
Que si és broncano, broncano. Que si he d'anar a fer l'entrevista del canal Amic, Amic. Ara l'altre vaig a l'Enemic.
I sobretot perquè jo crec que aquesta... Em desmentiràs per tal, però jo en aquesta...
[00:06:51] Speaker C: Jo no et desmentiré mai.
[00:06:52] Speaker B: Bueno, no. Dic que en aquesta elecció no és allò d'abans era, perquè abans era igual de brut. Però jo aquí hi he vist inanició.
És a dir, jo no sé exactament qui és qui, què és què, ni què volen. Però tots, perquè també l'opció del PP, que podria jugar a ser un partit seriós, moderat, europeu i tot això, fent una mena de coses d'intel·ligència artificial, fotent ridícules, com si fos un criu o un oficinista frustrat que va fotent gargots del jefe.
I tots plegats crec que han arribat a un punt de submissió.
No sé si són els assessors ells mateixos o que no han llegit llibres i no saben d'una altra cosa que tal, que jo destacaria dues coses.
La aversió a parlar de qualsevol cosa adulta que pugui ser interessant, és a dir, jo no he vist cap comentari ni cap discussió sobre pressupostos, el que et deia, finançaments, sobre distribució territorial, sobre encaix en Europa, sobre geopolítica... Estan parlant de subimpuestos, taxarrics, unes coses totalment provincials i paletes. És com el doctor que li diu fes això de la samarreta i l'altre fa una samarreta, l'altre fa una broma, l'altre fa... Però jo no he vist res adult en aquesta campanya, és una cosa molt...
Hi ha molt d'esquerada, jo no sé si a l'anterior hi havia algú millor, segurament ja anaven lliscant, però en aquesta és una cosa, i rufiant i tot, que parlen de no res. Realment és la primera vegada que veig l'èxit del més TikToks i menys biblioteques. És a dir, aquí es tracta de fer TikToks. i votar el govern del Reino d'Espanya a partir de gent que sigui més graciosa que altra. Però quan menys llibres has llegit, més popular ets, sembla.
[00:08:49] Speaker C: Perquè tenen un problema molt seriós.
No, tenen un problema molt seriós que és que el PSOE governa fa 8 anys, ha governat...
[00:08:58] Speaker B: Però el PSOE també, és a dir, el PSOE governa fa 8 anys però sense pressupost. El pressupost, a part d'un mandat constitucional, és una cosa realment important, diguéssim, tant com sí com si no.
Bé, la campanya que hauria d'anar de tots dient-li al PSOE, escolta com és que no pots, el pressupost i tal, estan parlant de la força de l'amor, m'explico. I Pedro Sánchez porta tres anys fent decrets de qualsevol cosa, òmnibus sense òmnibus i tal, i surt amb la samarreta de l'amort tan campante. I després una altra cosa molt greu que m'ha cridat molt més l'atenció, bé, molt l'atenció també, és com el llenguatge futbolístic Un futbolístic o esportiu.
Tothom surt a guanyar.
Cortita i al pie.
Hasta l'último minuto.
O sigui, a mi què m'importa sortir a guanyar, sortir a perdre? Jo delego la meva sobirania en una representació política que està d'acord amb els meus interessos ideals i vull que aquella representació s'escolti.
Vamos a ganar, a perder. Ganar, què?
Qualque guanyes, què perds? No és un FIFA, això, no? Llavors són dues coses que em criden molt l'atenció, més el soroll de les enquestes, És com si l'elecció ja fos tota una broma. És un artefacte, és una realitat.
[00:10:14] Speaker C: El que em parlo és per un motiu, que és que el PSOE porta 8 anys governant, dels últims 40 ha anat a governar 30, i per tant, si n'hi ha algú amb una responsabilitat de 30 sobre 40 perquè la situació és tan merdosa com és, és el PSOE.
que facis una vaga per l'habitatge i la precarietat, sense assenyalar qui és el culpable de la precarieta i l'habitatge, que bàsicament és qui governa, perquè és qui té els instruments per frenar això. La precarietat i l'habitatge és culpa del sistema capitalista, és culpa... D'acord, completament d'acord, però n'hi ha un, un no més, que té un boli que és diferent del nostre, que pot agafar una norma i canviar-la i, aleshores, frenar els problemes de l'habitatge, frenar els problemes qualsevol dels sous, etcètera, etcètera. No ho ha fet.
Només no ho ha fet. Estem molt pitjor que fa 8 anys, molt pitjor que fa 8 anys.
Però, clar, aleshores que han de fer circ, perquè si es posen a parlar seriosament, clar, al costat tenen una oposició que és penosa, és a dir, la del PP és penosa, la de Vox. Pornografia dura sense color. Tenen eixa sort, encara, que tenen això. I tenen un rotllo cultural, perquè clar, són molt cutres, el PP és molt cutre, és molt cutre. En una societat mínimament europea, un personatge com aquest, No encaixa amb la forma de cultura que té la gent avui dia.
Però el problema pel que fan circ és perquè han d'amagar-se darrere del pallasset. Perquè si no s'amaguen darrere del pallasset, qui té la culpa?
Qui té la culpa?
Aquesta és una altra... Qui és el culpable d'on estem avui, si no el PSOE?
[00:12:05] Speaker B: Això era l'última campanya, el que em crida l'atenció. I després, una de les coses per les quals jo crec que independència o misèria hi ha també, és perquè el sistema del 78, que si recordeu tota aquesta gent que ara es torna a presentar, la nova política del 15-M, era acabar amb el règim del 78.
I jo dic, oh, que bé sona això, no? Perquè el règim del 78 no es pot reformar de cap de les maneres, de cap, perquè sempre hi ha un empat, perquè sempre el mecanisme en si mateix és inhàbil, és autobloquejant. Ho van fer per garantir estabilitat, i al final l'estabilitat és podredombre, és podridura. El cas és que estem amb la cosa aquesta de sempre, Si no ens votes a nosaltres, vénen ells. La doctrina de Zaragoza.
Llavors, això ja va passar amb Felipe, he entès el missatge, però si no vénen a anar, va passar amb Zapatero, l'atemptat, han dit que era ETA i no era... És a dir, sempre és, de Catalunya estan, eh? O PSOE o el caos. O el 39. O PSOE el 39. Clar, aquest crèdit, No, perquè el PSOE no és el 39, però és un gestor del 39 bastant avasat. I ara que dèiem, per exemple, han passat mil coses, de les quals no s'han fiscalitzat cap ni una, perquè la força de la mort o els fatxes, la fatxa esfera... A part dels accidents, jo estic flipant amb allò del Next Generation, és una gran quantitat de pasta.
Si ha anat a cobrir el sistema de seguretat social, si s'ha quedat en llocs, com diu la Unió Europea, que està la Fiscalia Europea mirant on Nasus, el reino d'Espanya, ha fotut la pasta, això no és motiu de campanya electoral, de debat.
[00:13:52] Speaker C: Ho hauria de ser.
[00:13:53] Speaker B: Oi?
[00:13:54] Speaker C: Ho hauria de ser.
[00:13:55] Speaker B: Són diners, és hospital. Ara, fem una vaga contra la precarietat, molt bé, però el Next Generation ho heu gestionat vosaltres.
No és teòric, realment, el PSOE...
[00:14:09] Speaker C: Heu tingut 8 anys per pujar a l'hospital, 8 anys per canviar les condicions de l'habitatge. No les heu canviat. És una broma, tot plegat. Per tant, recorren el circ.
[00:14:22] Speaker B: La pregunta que deia és, si el debat no és adult, és a dir, si no estem parlant d'on han anat els diners, no estem parlant de la Valos?
Vull dir, és gordo. Era el ministre de transports.
Per què a Espanya el ministre de transport és el que té més pressupost?
Tant ens transportem? Perquè el corredor mediterrani no existeix encara. Per què? Bueno, sabem per què, no? Vull dir, hi ha moltes preguntes serioses a fer-li al PSOE i fer-li al 78 i fer-li a molta gent interpel·lar.
I a mi em sembla que portar les campanyes, tots, des del PP per idiosi i el PSOE per malícia, com vulguis...
[00:15:01] Speaker C: Idiosi existeix?
[00:15:02] Speaker B: No, no, em sona, em sona.
Per idiosi i per malícia, portar un debat adult i seriós, és anar contra la democràcia. Això sí que és anar contra la democràcia. És a dir, que la gent pensi que has de votar el que dona un petó, el que no sé què, el que diu la cosa més graciosa l'últim dia, o el que fa la pirueta broncano i fa la gràcia, o el que té, és més viral en un vídeo, això és la mort d'una democràcia. És dir, tu no pots donar el poder amb els milions i milions, i amb els armaments, i la Guàrdia Civil, a gent, simplement perquè et cau més simpàtic.
Això, creiem que era el que feien els americans fa molts anys, que voten el que és més televisiu, i ho trobàvem horrorós, perquè aquí a Europa, gràcies a Déu, no hi havia només dos partits, sinó que hi havia una pluralitat, i a Berlinguer, o a Denauer, o fins i tot a Suárez, o Felipe al principi.
Per això, ho trobo... O sigui, tu, aquestes eleccions són les primeres clarament antidemocràtiques. Ja està, perdó.
[00:16:09] Speaker A: Tornem al 6.
Potser hi ha gent que aquesta tarda no ha pogut mirar les notícies i llavors no sap de què parlem. Aquesta tarda ha sortit aquesta enquesta preelectoral i, segons l'estimació del 6, el partit de Pedro Sánchez obtindria entre 134 diputats i 143 per damunt dels 121 aconseguits a les eleccions del 2023.
En canvi, el PP d'Alberto Núñez Ferreiro es quedaria entre 98 i 106, com esteu veient en el gràfic, per molt per sota dels 133 que té ara, Vox encapçalada per Santiago Abascal creixeria fins als 53 diputats o 65 en contrast amb els 33 que hi ha ara. Això comportaria, com dèiem, que la dreta i l'extrema dreta espanyola no sumarien prou per governar, en canvi sí que ho farien amb l'esquerra, diguéssim, com veiem en aquest gràfic, que sí que superaria aquest límit.
Què us sembla això?
[00:17:13] Speaker B: El sucarrat, el tant comentat sucarrat de l'arròs, doncs jo crec que això és formar part d'una doble jugada que és molt clàssica i que és mobilitzar, en aquest cas no a tu, el PSOE, els teus militants, perquè a més són militants ja grans i vells i tal, sinó mobilitzar el jovent a l'esquerra del PSOE, per una banda, I llavors està molt bé Mari Carmen, està molt bé que el PSOE mateix participi de la vaga i els dos decrets, i de sobte d'un dia per l'altre el PSOE resulta que era el soviet de Petrogrado, allò, i no sé quines quantes, per mobilitzar no els seus, sinó els altres. I acabat, és que hi ha un vot útil.
Ara que esteu encigalats, ara que ja esteu al carrer, joves, i gent del Frente Amplio i el Frente no sé què, Podeu votar-los, que al final és votar-los a nosaltres, però és a dir, és una cosa molt clàssica d'intentar passar el rasclet, el sucarrat de l'últim votant que quedi, que tingui dubtes. Llavors, clar, per una banda hi ha les mobilitzacions extra point, que són aquestes de amor Mari Carmen, tothom a cremar-ho tot, que després ara ja veig que no anava per aquí, i l'altre és inflar molt l'amenaça de l'altre. L'altre és, diguéssim, el 39, el no sé què, fotran un tiro a no sé qui, bueno, no sé, jo he vist coses absolutament tremendes, i al mig, Junts també, i els catalanes, i tot això que també... Sempre de retruc, sempre rebrem alguna cosa.
[00:18:47] Speaker C: N'hi ha un efecte que és acabar amb el procés d'independència, o disminuir-lo, deixar-lo tan reduït... Ara no toca.
[00:18:57] Speaker B: Saps la frase que és tan infantil? Ara toca democràcia.
[00:19:01] Speaker C: No, però és que ho han dit. És a dir, aquesta setmana concretament jo he vist, ho he escoltat, tant Esquerra Republicana com Bildu, dir, jo vull que governi el PSOE, que és una cosa que és molt grossa, perquè, clar, jo vull que governi el PSOE doncs vota el PSOE. És que, de què m'estàs parlant?
[00:19:21] Speaker A: És que això passarà, no creieu que molta gent votant d'Esquerra Republicana o votant de la CUP fins i tot, diria, s'estan plantejant votar el socialisme.
[00:19:30] Speaker C: Fa uns anys no s'hagueren atrevit a dir-ho. És a dir, unes persones com Arnaldo Tegui, que s'ha tirat 8 anys en presó gràcies al PSOE.
com Esquerra Republicana, que ha tingut tres anys i mig en presó el seu president i altres membres del partit, gràcies a la complicitat del PSOE.
Que ara estiguin dient, jo vull que guanyi el PSOE, que governi el PSOE.
Però això què és? I clar, aquí s'ha creat una situació El que és important que el PSOE s'aprofita a favor del projecte espanyol i del projecte del règim, perquè clar, què ha canviat el PSOE del règim?
[00:20:12] Speaker B: No, no, és que el PSOE és el règim. El PSOE és el constructor del 78.
[00:20:17] Speaker C: Hi ha un detall que a tu t'agrada l'història, Banyos, molt interessant.
El dimecres que ve, Farà 50 anys de la democràcia espanyola.
Mira, jo m'he passat anys fent-te una pregunta molt simple, que era dir, si Espanya és una democràcia, digues-me quin dia ha començat.
Quin dia va començar la democràcia a Portugal?
El 25 d'abril del 1974, va a missa.
Quin dia va començar la democràcia a Espanya?
No ho sé.
[00:20:45] Speaker B: Entre el 75 i el 82.
[00:20:48] Speaker C: Bueno, ara cada vegada anem afinant més.
El dimecres de la setmana que ve farà 50 anys de l'araquiri de les corts franquistes.
I això es va fer a través d'una llei que era la llei de reforma política.
[00:21:04] Speaker B: De llei a llei.
[00:21:05] Speaker C: de llei a llei. I aixa llei, aixa llei, és la base, no la Constitució posterior, és aixa llei. Això els politòlegs i juristes cada vegada estan afinant més el detall. Fins i tot electoralment. Aquest sistema electoral pervers que té l'estat espanyol arrenca aquí. És a dir, la pervivència del franquisme es pot documentar a partir del que va passar dimecres que ve fa 50 anys.
Quan es va trencar això? Només s'ha trencat una vegada.
Les jornades parlamentàries històriques i brutals del Parlament de Catalunya a primers de setembre del 2017, quan va aprovar el trencament, la ruptura.
La famosa ruptura es va votar aleshores amb el cos Cuviela fent el número i el PSOE posant-se al costat de Vox i abraçant-se a Vox, perquè en aquell moment Vox es veu que no era perillós. Ara, això és el que hi ha en xoc, també, aquí. Estem parlant d'això. Estan passant aquestes coses.
[00:22:06] Speaker B: És que estem parlant de que...
[00:22:08] Speaker C: Els errors que tu tens, els hereus d'ETA...
[00:22:11] Speaker B: Que és molt gordo, és molt gordo això.
[00:22:13] Speaker C: Diguem, jo vull que guanyin els que van fer el GAL per assassinar els meus companys, i els d'ERC diguen el mateix.
[00:22:25] Speaker B: És que clar, el tema, o sigui, ja estava bloquejat el règim el 2011, fa 10 anys, quan va sortir el 15M, era una pulsió natural de això no tira. Per què no tira? Perquè és incapaç el règim de canviar cap article de la Constitució, excepte quan et toquen des d'Europa. Només dos, Màstric i el 135.
Però la resta, des del 78 o des del 77, està sòlidament podrit sobre uns pilons de fang i no hi ha manera humana, si haguessin sigut més intel·ligents, el PSOE, sobretot del 82 al 96, hagués permès una certa facilitat d'anar però no s'ha mogut res, excepte el rei, que va marxar perquè va caure d'una escala.
Recordem-ho, no perquè les forces democràtiques...
[00:23:24] Speaker C: No era d'un llit.
[00:23:25] Speaker B: Bueno, d'un llit, però va haver de caure Boswana, perquè els llits que hi havia aquí a Espanya ja ho tapaven tot. És a dir, està un tant ridícul que llavors arribem a l'exvocat 10 anys després del 15M, i ho dic en castellà, el 15M, 10 anys després arribem a l''exvocat que és o Franco o PSOE.
Si tu no ets un espanyol, diguéssim, si tu ets perifèric, el que diuen ells, perifèric o socialdemòcrata o una mica normal, per dir-ho així, tens dues opcions a la vida, que és la deutegui, o sigui, PSOE, El caos Franco... No es pot viure en un país en el qual no hi ha opcions, perquè PSOE o Franco és PSOE. Llavors, per què ens convoques a votar?
Quina pamema és aquesta? Si l'esquerra del PSOE votarà PSOE, si la perifèria del PSOE votarà el PSOE, per què hi ha democràcia?
M'explico, no? Quina mena de contuberni... A més, perdó, ja acabo.
Pel disseny d'aquest, que està molt bé que hagis dit l'aniversari de fa 50 anys, aquí hi ha dos èlits, diguéssim.
L'èlit antiga, que representa el PP, que és la territorial, els franquistes, basats en el territori, la caza, les empreses, els bancs, Urkijo i tot això, i després l'èlit que es constitueix a partir, i gràcies, del 78, que és el PSOE.
El PSOE genera tota una màquina de poder a partir de donar suport a la monarquia i quedar-se governant amb el suport europeu i internacional. I a partir d'aquí es crea una maquinària que el PSOE i el 78 són indistingibles.
però el PSOE és l'elit natural d'aquest règim. Llavors, jo no sé per què l'hem de votar, doncs que tirin, no? No ho sé.
[00:25:23] Speaker A: Però aquest relat que deia el Banyose de PSOE o Franco, de fet, és una cosa que s'ha dit molt, no? Sembla que només hi hagi aquesta divisió antiga en aquestes eleccions. Semblava que l'Hora i Junts volien trencar amb això.
Ho estan aconseguint?
[00:25:37] Speaker C: No, No, perquè és molt difícil. Per dos raons.
[00:25:39] Speaker A: no, no.
[00:25:39] Speaker C: No, no, no, no, no... Una, perquè és molt difícil.
I dos, perquè això al final està demostrant una cosa que no és fàcil d'explicar, però és la feblesa de l'independentisme.
L'independentisme, en realitat, va créixer i va ser una sort immensa que passara això. gràcies a que les bases del PSC i les bases de Convergència es van tornar independentistes, de sobte, en un període de temps molt curt. I la gran majoria, el carril central de la política catalana, es va tornar independentista gràcies a què? Aquesta gent se'n va fer. Però aquesta gent se'n va fer des de l'autonomisme.
I se'n va fer no a partir d'un enfrontament de pedra picada contra Espanya, sinó a partir d'una opció que els semblava que en el moment era interessant.
Aquesta gent avui se'n va al PSOE, o se'n va a Esquerra Republicana, que avui és anar-se'n al PSOE.
És a dir, se'n van a... és igual la independència secundària.
Això ens ha de fer reflexionar sobre el nostre país i sobre el que hem fet els últims anys, i sobre lo poc madura que és l'opció independentista encara al nostre país.
Tot i que, dit això, quan a davant tens gent, com passa al País Basc, que han estat no en l'opció tova, sinó en l'opció duríssima, durant dècades, amb morts, amb assassinats, amb tot, i te trobes lo mateix, Clar, fa pensar.
[00:27:12] Speaker B: Jo no sóc ni expert ni gaire interessat en la situació basca, però entenc que suposo que Bildu deu pensar, bueno, si ara baixem una mica les revolucions, governarem. i quan governem ja farem el nostre programa i no sé què. Això m'és igual.
I sí que és cert que ja ha passat 10 anys també, però aviat farem l'aniversari del 2017, l'any que ve, i podríem mirar-ho amb més perspectiva. Però jo crec que és una mica la idea, la gent, la classe política, política i intel·lectual que estava funcionant i tot, que el XVII va portar a la independència, tots venien de l'ordre, del sistema, i es creia que de llei a llei, es creia que no s'havia de trencar el paper a terra, totes aquestes coses. No, era l'ira dels anys 20 a Irlanda, diguéssim, no? Era una gent que, de sobte, per una sèrie de circumstàncies atzaroses i tal, va veure que el carril central es podia i sobretot molts creien que si pressionem amb l'independentisme en lloc d'una molla ens donaran el crostó.
Tota aquesta cosa.
El que va deixar clar el 17 és que així no es pot plantejar un procés d'independència, que es necessitaran partits polítics i institucions, però que el moll de l'os ha de ser d'una altra mena de gent. Jo no sé si moviments socials, si el carrer tal, o si un aplec de forces vives. Això ja ho deixo a la generació perquè ja prou la vam cagar fa 10 anys, com perquè ara dura consells, no? Però vull dir, el que no es pot fer és fiar-ho només a la institució, i menys una institució com el Parlament de Catalunya que hi ha al XVII i més ara, és una institució que no representa cap sobirania. Perquè si et multen per fer un debat sobre autodeterminació o per fer una moció contra la monarquia, no es pot fer, llavors és inútil votar. La sobirania ha desaparegut. És una mena de cambra d'aprovicionament de gent, suposo.
[00:29:19] Speaker A: Ho dic també en part perquè en aquestes enquestes, ara em sento nomal 6, que és l'última que hem tingut, però en general la tendència en aquest cas seria la mateixa. A Esquerra li donen 10-14 diputats, en algunes enquestes li arriben a donar fins a 17, en canvi a Junts li donen 2-4.
I alhora, segons les enquestes, de fet no hi ha cap enquesta de moment que li digui que entraria.
Per tant, Aquesta jugada, de moment, segons les enquestes, que les enquestes ens les hem d'aprendre com són, que no són les eleccions, que són unes enquestes, agafen unes tendències, les tendències poden canviar molt ràpidament, a més a més, i algunes enquestes estan bastant cuinades, desvieixades, ara entrarem-hi de cas amb el que hem vist avui en el CIS.
Clar, de moment sembla que el fet de separar-se de l'independentisme li va bé a ERC.
[00:30:20] Speaker C: Sí, el que passa és que jo no cantaria victòria primera, ja veurem què passa el dia de les eleccions.
Jo crec que Esquerra traurà un bon resultat, però que Esquerra té problemes és una evidència, és a dir, aquest dilluns el seu candidat públicament es clavava amb el seu propi partit, és a dir hi ha un sideral bastant considerable i a prendre Una mica de lo que li ha passat a Donald Trump no estaria malament.
És a dir, una persona mal educada, prepotent, insultant a la gent, etcètera, etcètera. Arriba un dia que es gira i ja no li fa cas a ningú perquè la gent li ha girat l'esquena i porta a camí aquest xicot, no?
[00:31:04] Speaker A: Avui hem viscut una situació bastant tensa i perversa entre drets i esquerra.
[00:31:11] Speaker C: És desagradable, correcte.
Però bé, en qualsevol cas, és a dir, suposem que efectivament Esquerra Republicana troba un gran resultat i que Junts i alhora troben un mal resultat. No passa res.
No depèn d'això el que pugui passar amb el procés d'independència de Catalunya, depèn d'altres factors.
I aquests altres factors sí que són importants i necessiten que la gent els entengui.
El que fa patir és que la gent tan fàcilment es deixi arrossegar. Hi haurà un vot independentista abstencionista, segurament encara, m'ho imagino jo.
En fi, poden haver-hi moltes coses d'aquest estil que faran que l'independentisme no tingui una traducció clara. Aquí ha passat, jo crec que està passant un fenomen que a mi em té preocupat, és una manera de parlar.
que és que l'Esquerra Nacional ha desaparegut.
És a dir, sociològicament, i això sí que tot té els sondatges des de fa dècades, diuen que Catalunya és un país més aviat orientat a l'esquerra. L'Esquerra Nacional ara no existeix.
La CUP ha decidit amagar-se en un racó, i no se sap què fan, però estan amagats en un racó.
Esquerra ha decidit anar-se'n cap a Podemos i cap a Espanya i anar perdent llast independentista.
Junts, que en un moment va pensar que podia ser l'SNP i, per tant, tindrà una a l'esquerra i una a la dreta, cada vegada més a la dreta. A l'hora tampoc adopta posicions molt d'esquerres, que diguem.
Quin és el resultat? Que l'Esquerra Nacional ha desaparegut. Han anomenat unes eleccions.
[00:32:50] Speaker B: Jo vull creure que està en construcció.
Hi ha gent que sí que s'ho pren en sèrio, però que està encara fora del radar, diguéssim, popular i de l'organització final, no? Tota la gent d'Anexa i tot. I jo crec que hi ha un jovent d'Esquerra Nacional que està en formació, ara.
Com tota la vida, no sabem l'exclusió, si serà ràpida o no.
Una cosa que també em té molt sorprès, i és el moment teletienda que tots els partits, sobretot contra Junts, i en qualsevol cas contra el procés sobiranista català, estan emprenent. És la idea aquesta de què, si llama ara, li regalem un o no.
Ara tenim una oferta.
i és, ara toca vivienda. Bueno, per què toca vivienda i no toquen trens? No, ara no toquen trens, ara toquen vivienda. La setmana passada eren trens. Ara toca Palestina, ara toca... I hi ha aquesta cosa de marcar l'agenda d'una manera tan seca que impedeix, per exemple, parlar de qualsevol cosa una mica futur, perquè cada setmana toca una cosa, i que sempre va molt bé, perquè com que la independència és un projecte futur, Sempre es pot dir que ara no toca. Ara què? Ara fotràs 10 anys a...? No, no, ara toca a Mari Carmen. I recordem, per exemple, en aquest sentit, com la senyora Colau li deia que quan torni Puigdemont tindrà problemes per anar pel carrer. Una amenaça directa. Per què? Perquè Puigdemont havia matat a Mari Carmen, pràcticament. Moralment l'havia assassinada.
Això va ser una setmana passada. Ara estem de broma amb el Broncano.
M'explico. És a dir, és impossible vestir... És evident que és impossible, en aquestes tonalitats, crear un discurs independentista de dir, bueno, farem una cosa perquè el país d'aquí uns anys... Perquè és que va per setmanes. O sigui, Colau estava disposada a fotre una bombalapa a Puigdemont, i ara estava fent bromes no sé què, dic Colau, però tots, eh? I el pobre home aquest, jo el juny ja vaig fer un tuit del pobre nano aquest, dient que ja se li ha passat la gràcia al Broncano de Hacendado, al Rufián.
Doncs ja vaig notar com que a Madrid encara fa gràcia, però ja és el que tu dius, no? Hi ha un punt en què, clar, o canvies de paper o tal, però no té més paper.
[00:35:24] Speaker A: A mi em fascina com a Madrid fa gràcia però crec que també al País Valencià i a les Illes fa gràcia. Vull dir que no han acabat de descobrir d'alguna manera tampoc.
[00:35:33] Speaker B: Sí, sí, no dic que no el votin ni que et digui tirón, però jo veig que l'art dramàtic No li pots preguntar sobre la inflació a Rufián, quan la inflació està al 4%, diguéssim. Estem al 5% i potser arribem al 5% l'any que ve.
No, seria un tema, no? Seria un tema.
No, la precariedad, los sueldos, bueno, ¿y la inflación? Ah, no sé lo que es, déjeme, no? Eso no, no me lie.
Clar, això és antidemocràtic en si.
O sigui, portar la realitat del món al votant per fotre una espècie de putxinel·lis que un va agafar una gracieta i l'altre burlant-se del diputat de Junts, per ser de Junts no ha de ser panxa d'una forca, diguéssim, no? És un diputat, té l'aval del vot dels mateixos catalans, no? Vull dir, jo ho trobo tot tan d'estrela i tan... après moi les déluge, o sigui, després meu ja que no quedi... Després de Rufián no pot haver democràcia, perquè ja ho ha esgarrat tot. Doncs no, nene, no, no.
[00:36:51] Speaker A: Abans parlàvem de com les enquestes es cuinen, es fan. Avui centràvem la mirada en el CIS, perquè precisament avui, quan s'ha conegut l'enquesta, quan hem pogut veure les dades, diversa gent s'ha fixat en una dada concreta, i és que hi ha una dada de l'enquesta que evidencia fins a quin punt la mostra del CIS estava desequilibrada, d'alguna manera. La gran diferència entre el record de vot dels entrevistats i els resultats reals de les eleccions del 2023 És la clau de tot. El sis ha preguntat als participants què van votar en aquells comissis i quin partit van elegir.
El 39,6% han respost que van votar el PSOE, i ho esteu veient també a pantalla.
El 39, 6% van dir que van votar el PSOE, mentre que el 22,4% han dit que van votar al PP. És a dir, gairebé dos dels entrevistats recorden haver votat els socialistes per un que recorda haver votat el PP.
I diries, bueno, si els resultats van ser aquests... Però no, és que el repartiment va ser molt diferent el 2023, quan el PP va ser la primera força amb un 33,1% dels vots, i el PSOE va quedar en segona posició amb el 31,7%. Per tant, mentre que el PP va superar els socialistes amb 1,4 punts a les urnes, en el record de vots dels entrevistats d'Analsis, el PSOE supera el PP per 17,2 punts.
[00:38:19] Speaker C: És la trampa més fàcil. La trampa més senzilla és aquesta, és a dir, tu dibuixes la taula a la teua conveniència.
Tu dius, no, no, jo pregunto a 100 persones.
però tu tries qui són aquestes persones, esclaris el resultat que tu vols. Si el PSOE, que es diu, va treure el 31% del vot, una enquesta raonable hauria de tindre un 31% de votants del PSOE, no el 40.
És tan senzill com això.
Però si a més a més tu comences a retocar-ho tot, perquè és que aquí han fet uns equilibris tremendos.
I això, Cal dir que és voluntari, perquè aquesta gent crida, i quan crida et pregunta que has votat. I, per tant, tu li pots dir, jo he votat compromís, i ells han de dir, necessites 7 de compromís, aquest és el que fa 8, et pengen el telèfon i et diuen, perdona, però ja tinc la quota plena.
Per tant, algú dona l'ordre de dir, no, no, això manipulem-ho d'entrada. Clar, després dius, no, les dades són les que són. No, no, les dades no són les que són, estàs fent una trampa salvatge, que, a més, és que lo del CIS, quants anys fa? O sigui, és que si agafarem i repassarem totes les enquestes del CIS, no n'ha d'encertar ni una, ni una, perquè estan totes manipulades a favor del partit de govern.
[00:39:45] Speaker B: El que fa que cada vegada que fan el 6 tots diguem que no té interès i que és mentida, i això va en detriment.
O sigui, manipular una cosa que és oficial al final acaba destruint la cosa en si, diguéssim, no? Perquè el 6 ara ningú... Vull dir, jo, quan m'has dit que parlarem del 6, he vist que seria una tertúlia còmica, diguéssim. Bueno, còmica o una cosa així. Però jo també crec que està molt calculat pel que deia abans del futbolisme, Hi ha la cosa de la remuntada, no? És a dir, hi ha un element dinàmic a la campanya que és, vale, estem molt malament, però si vosaltres anem cridant més i no sé què, la remuntada podem arribar a guanyar, que és l'any 23, una mica el que va passar.
Van perdre, però van guanyar, va sortir Pedro Sánchez, no sé què, el bolso de Soraya, totes aquestes coses, no? És a dir, el perdre però guanyar l'últim minut, penalti, aquestes coses, és un imaginari que és el que estan dient sobre la vida política. Jo insisteixo en això, però la vida política no és un parrit de futbol, no s'acaba el 90, perquè el 91 continuen anant trens, i, cuidado, Déu no vulgui que no passi res sobre cap persona que es mou a Espanya. Déu no ho vulgui, de tot cor, perquè si resulta que a l'eix de les campanyes són accidents ferroviaris...
[00:41:07] Speaker C: Una cosa divertida, no dramàtica, però curiosa, d'aquest sondatge del 6, és que a mitjà sondatge va haver-hi l'accident.
El famós accident de Toledo.
[00:41:19] Speaker B: Sí, l'últim, de Toledo.
[00:41:21] Speaker A: Només han entrat dos dies després de l'accident d'Urda. I, per exemple, no ha entrat la dimissió de...
[00:41:29] Speaker C: Però el lògic seria aturar el sondatge, perquè és un fet gravíssim, i començar de zero a partir que tota la població té coneixement de l'accident. És igual.
[00:41:40] Speaker B: Sí, igual, igual. A més, també en un país, en un rei, no com a Espanya, No sé quina representació tenen els encastats canaris, però tradicionalment els dos diputats canaris han pogut fer i caure a governs, o han avalat pressupostos o no.
que hi ha una sèrie d'items reiteratius, que és que les minories minoritàries al final són molt més importants del que donen a les enquestes, és a dir, que els set diputats de Junts, que diries, va, una misèria, que al final podrien haver marcat menys, però bueno, han decidit algunes coses, fa que a mi allò de que PP i PSOE, i després veus sempre allà dos colors i la resta tot petitets, tots petitets, i penses, afineu més la cuina, perquè és la suma d'aquests petitets, i és el record de vot d'Alianza Canària o del partit del Can Traboró, que si ja no vas al Can Traboró i vas al PP, poden passar coses. És a dir, que no és un bon partidisme, evidentment a Espanya, però és que a més té molts factors territorials. Per exemple, que la situació política del País Valencià estigui més descomposada que no pas l'any 23, Fa que fins i tot el record de vot pot haver anat canviant, diguéssim. De dir, bueno, jo no sé què hauria de votar o què vaig votar o què voldria votar.
[00:43:11] Speaker A: S'ha de dir per això, que hi ha gent que potser no sap com es fan les enquestes, que això és una cosa que pot passar a les enquestes. De fet, fa una estona sentia Jordi Muñoz, politòleg que explicava a TV3, que deia, segurament el CIS ara mateix té un problema, Fora dels partits d'esquerres, hi ha molta gent que no vol respondre'ns les preguntes quan els truquen per telèfon, és a dir, que això seria una explicació, però malgrat tot, és veritat que hi ha una cuina d'aquestes enquestes que en principi hauria de corregir tot el plegat.
És veritat que una de les coses que sempre s'ha dit al CIS és que aquesta cuina és molt hermètica i que no se sap com s'està fent aquesta cuina. Per exemple, en el CEO és molt més transparent tot el que es fa i per tant saps ben bé com s'ha fet tota aquesta cuina. En aquest cas en el CIS no se sap i per això també una mica les crítiques de dir estan afavorint el PSOE i tornem a l'inici no de... estan afavorint el PSOE per dir ja que és possible aquesta remunta.
[00:44:11] Speaker B: I també és la mostra, la cuina i les preguntes, la literalitat de la pregunta. Oi que és guapo Pedro Sánchez, però hi ha alguna cosa, no? És una pregunta.
O preguntar sobre una cosa i no sobre l'altra.
A vegades la literalitat mateixa de la pregunta, quan a tu t'agafen per telèfon, indueix a la resposta també. I això també, veure les preguntes, i que els sociòlegs, el Muñoz i gent que en sap, que sempre diuen, bueno, està bé com a foto, però el que dèiem, la cosa continua, és una foto i sobretot ha de ser moderada.
I has d'ensenyar què has preguntat exactament i com l'has preguntat perquè el consumidor pugui entendre, ah, ah, no heu preguntat sobre el català.
[00:45:06] Speaker C: I s'ha d'incloure en un bloc, és a dir, més enquestes que mai, més sondatges que mai, més manipulats que mai, però si no recordo malament només dos i em sembla que en portem 40 i pico. Només dos donen la victòria al PSOE.
Per tant, el corrent central d'opinió no serà que vagi a pedir-s'hi a mi.
[00:45:30] Speaker A: De fet, Carles, canvio d'ordre, parlo amb el nostre realitzador.
Tenia un ordre de poder posar les coses, però si us sembla, aquesta setmana precisament l'Excel·lent analitzava això, totes les enquestes que s'han publicat últimament respecte a aquests resultats. Mira, aquí tenim el gràfic de les enquestes que s'han publicats.
Aquí no hi ha inclòs el 6, o sí que hi és inclòs?
[00:45:54] Speaker B: Semblen cuquers.
[00:45:56] Speaker A: L'últim, sí. Bé, sobretot és el PP i el PSOE a dalt, que podem veure que la tendència és que sempre està guanyant el PSOE, menys dues enquestes que deia el Vicent, o que sempre està guanyant el PP, però menys dues enquestes que estaria guanyant els socialistes, i són les enquestes aquestes de què va passant en el dia a dia, i sí que sembla que també que deuen, que quan baixa el PP Vox pujaria una mica, vull dir que sempre estarien aquí compensats en aquest sentit. Jo també mirant això tenia un dubte últimament.
Tinc la sensació que l'últim moment, en les anteriors eleccions, els socialistes van aconseguir sumar...
[00:46:41] Speaker B: En Zapatero, l'última setmana de campanya.
[00:46:44] Speaker A: Sumar amb els altres partits d'esquerra i amb Junts podeu tenir, ser president Pedro Sánchez. Però aquesta segona vegada tinc la sensació que el que estan jugant d'alguna manera és que ja tenen assumit que no continuaran governant, i és una teoria meva, no és contrastada, però que tenen clar que no continuaran governant i, per tant, el que busquen és guanyar les eleccions. És a dir, estar per sobre, en el PP, en vots, sobretot, d'alguna manera, per poder dir, d'acord, governen la dreta, però nosaltres vam guanyar aquestes eleccions i, d'alguna manera, que surti Pedro Sánchez victoriós.
[00:47:25] Speaker C: I per això fan una cosa que és terrible, que és imitar el Mitterrand.
que és donar canxa a Vox. És a dir, ells, perquè el PP queda per sota d'ells, només tenen una mesura de fer això, que és que Vox puja molt.
I com més s'igualen Vox i el PP, pura matemàtica, més fàcil és que el PSOE quedi primer.
No que pugui formar govern, però que quedi primer.
[00:47:48] Speaker B: I com estem en una qüestió de futbol, si ets primer, d'alguna manera es considera que tens raó.
[00:47:54] Speaker C: Això, el primer que ho va fer va ser Mitterrand, que va donar ales a l'extrema dreta francesa per afeblir la dreta democràtica.
[00:48:03] Speaker B: L'agolista, no?
[00:48:04] Speaker C: I ara, en fi, els petxos ens remetem, no? Sí. I jo crec que això és perillosíssim, i abans feien broma de lo de bronca, no? Jo no havia vist mai al senyor aquest programa, però vaig mirar lo de l'abascal, perquè tothom en parlava, em va semblar que ho havia de mirar.
Va ser demencial.
Demenciar, que una televisió pública que té unes responsabilitats, els mitjans privats fem el que volem més o menys, la televisió pública que té unes responsabilitats, permetés una quel·la reflexista del nivell que es va permetre allà. on, des de gairebé anar al tir al franquisme fins a acabar amb una amenaça personal, el programa va acabar amb Abascal amenaçant personalment el Tal Monca, no?
Però com es pot fer això?
I a mi que no em vinguin amb històries.
Això el director de Televisió Espanyola no té res a veure, no decideix, per exemple, un fet que era molt evident.
Si tu tenies el públic habitual d'aquest programa, el tipus de Vox ho anava a passar malament.
Si no tenies el públic habitual, sinó que duies públic de Vox, El que hi havia era una adhesió inquebrantable a l'independent. I això sumava a favor de Vox.
Algú a Televisió Espanyola va decidir que aquest programa era per donar-li ales a Vox contra el PP. I per aconseguir que gent del PP votés Vox. Perquè és el que li interessa més a Pedro Sánchez.
Passant-se pel forro l'interès de la democràcia.
[00:49:41] Speaker B: Ho has explicat molt bé perquè hem d'anar fins a Mitjans i tot això per entendre que els partits en algun moment deixen de fer, no sé, he escoltat algú del Mitjans i la llei de ferro dels partits, de les organitzacions, Al final resulta que és més important guanyar que no seguir el teu programa.
Amb la qual cosa, trair el teu programa en post d'una victòria electoral és perfectament legítim, cosa que en política hauria de ser impossible, perquè si votes partit socialista hauríem de ser socialistes.
per l'etiquetatge, per la llei d'etiquetatge dels iogurts.
Resulta que és això, i també ho hem vist amb Alianza.
Per afavorir la por de o nosotros o el caos, o Franco-PSOE, que és com es viu aquí, l'aparició de Vox i d'Alianza és fantàstica. Fantàstica pel PSOE. per PSOE, evidentment, per PSOE. Perquè els intermitjos te'ls petes, la gent al polaritzar-se, el que no són dels teus ja van cap als altres, els altres no tenen capacitat física de ser Vox, ja veuríem si hauria d'omplir de càrrecs quins escàndols treurien, perquè no té tan pocs quadres que té el PSOE, en fi, tot això és així. Però el tema és que posen en risc, La democràcia mateixa i el debat.
No cal parlar, o cal parlar malament, o cal exaltar-lo perquè hagis de votar a l'altre.
Al final, la manera més fàcil de desmuntar un abascal o un aurriols, que seria parlar amb ells i preguntar-los quatre coses i veure que no tenen trellat per dir res.
I diguéssim, bueno, vostè quan creixi ja vindrà. Doncs no. Recordem que abans de ser parlamentaris, Vox sortia a Antena 3, a les teles, als matinals d'Anna Rosa.
[00:51:41] Speaker C: Recordeu exactament, Pedro Sánchez es va negar, ara no recordo si fa 4 o fa 8, crec que fa 8 anys, Pedro Sánchez es va negar a participar en un debat si no participava Vox, que en aquell moment no tenia diputats.
[00:51:56] Speaker B: I els van donar, com diuen les enquestes, que triomfen molt. I es van començar a posar a la tele d'una manera totalment inopinada, perquè no haurien de ser-hi. I després una altra cosa també sobre aquesta campanya en particular.
Aquesta cosa moderna que és tan irritant i tan adolescent, de no sé qui decideix, els espectadors o els equips, d'ara anirem a Broncano i a Jordi Wild.
Per què? Perquè així no preguntaran coses avorrides, no? Així no preguntaran quantes vegades cardo i si tinc no sé què. En lloc de preguntar què faran amb la inflació, que és una cosa avorridota, és una cosa... Realment, això és d'una irresponsabilitat tan bèstia, perquè primer alimentes a tòtils. i hi ha brètols que són els números de cada llista, bàsicament són gent una mica a poca formació, i mira que han tingut temps de llegir llibres perquè han estat cobrant sous durant una dècada i no han tocat aquest tema.
I en lloc de confrontar-los d'una manera seriosa de dir, hòstia, que hi ha hagut un accident de tren amb 90... bueno, amb no sé quants morts, i que tenim una sèrie de problemes tremendos i que tenim... Escolti'm, què farà vostè els propers anys Anem a Jordi Guall, i el centre del debat és Jordi Guall sí, Jordi Guall no. Senyora, jo què sé qui és Jordi Guall, i que és un nano que a mi em cau bé, el Brocana l'he rigut amb ell. No és cosa d'ells, és cosa de per què no van a una entrevista adulta.
És a dir, què és això?
El canal clan o què és això?
[00:53:30] Speaker A: I el que és curiós o preocupant, d'alguna manera, és que a l'entrevista adulta no volen venir.
La lluita que hem de fer els mitjans perquè vinguin a l'entrevista adulta...
[00:53:42] Speaker B: Si els preguntes quatre coses...
on estan els diners del Next Generation, que podria ser una pregunta normal.
No dic això, dic simplement què farà vostè amb quatre coses i no en plan... Ha arribat a un grau que jo, lligant-lo amb el que tu deies de Mitterrand, aquestes frivolitats, perquè estan banalitzant i estan frivolitzant una cosa que en principi era sèria, que és la sobirania personal i la sobirania popular, que portant-la és a la sobirania social i la sobirania i social sobreria soberania política, sobreria que és la sobirania política social i la soberania política, uns extrems de ridicul·lesa i d'idiòcia. No sé si existeix o no.
[00:54:43] Speaker A: Existeix, existeix.
[00:54:44] Speaker B: De fet, una persona ens ha posat
[00:54:47] Speaker A: la definició del DIEC i tot. Espera que l'hagi de trobar.
[00:54:50] Speaker B: Mira, casualitat.
[00:54:51] Speaker A: Però sí, sí. Idiòcia ha estat de dèficit d'intel·ligència en què l'individu posseeix una edat mental que no sobrepassa els tres anys.
[00:55:01] Speaker B: DIEC.
[00:55:02] Speaker A: Entenc que el Don Giuseppe ho ha anat a buscar. Jo no ho he buscat.
[00:55:06] Speaker B: No, però és el que tu deies.
Segurament Mitterrand estava encantat, sempre estava encantat de si mateix, de la intel·ligència, diguéssim, versellesca de la jugada. Però ara als carrers de França com estan? Doncs ara també estan, perdó, estan segur, alguns, ha-ha-ha, hi-hi, Jordi Guall, dient que, preparant l'entrevista de Jordi Guall i no venen aquí per dir alguna cosa, no?
I pensen que això és molt ingeniós i que la mètrica de les no sé què, de les no sé quantos,
[00:55:34] Speaker C: Mentrestant el contrast és brutal.
Fa 10 anys a aquest país cada nit n'hi havia 5, 6, 10 actes on la gent parlava d'economia, de com arreglaríem les pensions, de si havia de fer falta un exèrcit o no, de si el Banc Català Central havia de tindre competències en no sé què o no sé quant. Fa deu anys aquest país era en un nivell polític absolutament extraordinari.
I aquests personatges ens han portat a la misèria intel·lectual. Deu anys després estem discutint sobre absolutes tonteries, mentre el país està molt pitjor. Avui la Generalitat s'ha reunit amb l'Estat espanyol, en això que diuen el comitè bilateral o comissió bilateral, aprovant no sé quants milions per a Rodalies.
Han iniciat a dir que hem aprovat no sé quants milions per a Rodalies els pròxims anys.
Ja d'entrada segurament no estaran ells al govern, però bé, és igual.
no han fet roda de premsa. No han fet roda de premsa per respecte institucional a les eleccions.
I en realitat, perquè ningú els preguntés, però com tenen la cara dura de tornar-nos a prometre el que ens van prometre fa 10 anys?
[00:56:53] Speaker B: Bueno, 10 o 20.
[00:56:54] Speaker C: És igual, per posar-ho en una xifra recordable.
És a dir, és tot un artifici? absolutament brutal, que ha desmuntat el país. I això és el que és preocupant.
[00:57:07] Speaker B: Estic molt d'acord amb això.
[00:57:08] Speaker C: És a dir, per què la mateixa gent que fa deu anys omplia sales...
[00:57:12] Speaker B: El procés constituent, i estàvem parlant de quina Constitució havia de ser.
[00:57:17] Speaker C: Discutint de veritat, de política, d'una forma absolutament admirable, per què aquesta mateixa societat, avui està com està, o s'ha de limitar Com hem deixat que la classe política destruísca la nostra societat de la manera que ho està fent? Per què?
[00:57:46] Speaker B: No, i a més, el problema és l'ultradreta que té les xarxes i no sé què.
El problema és de tots els responsables polítics i els que han jugat la carta de guanyar abans que ser allà a les idees que tu tinguis. Aquesta idea de guanyar, sortir a guanyar, en política ho trobo una barbaritat. Perquè fer qualsevol cosa per guanyar, llavors, És molt seriós això, perquè a més és que els trens han matat gent aquesta setmana, no és ser catastrofista, és que hi ha moltes senyals que la vida de molta gent, hi ha vagues de mestres, vagues de sanitaris, estem parlant de coses, els barracons, els ventiladors, Aquesta
[00:58:37] Speaker C: setmana no ha funcionat res.
[00:58:41] Speaker B: No acabo d'entendre per què algú està parlant del bitllet de 50 euros i el carnet de catalanitat o l'altre, el broncano i tal.
i ningú està parlant exactament de per què el 40% del coure que es roba és a Catalunya, o això, o on han anat els diners del pla de barris, o jo què sé. Mil coses que haurien de fiscalitzar també els periodistes, però com els periodistes, diguéssim, excepte vosaltres, ja no els paguen o no volen pagar-los en benefici d'aquesta velocitat, Aquesta velocitat, doncs no hi ha la paciència i suposo que no hi ha l'interès, no sé què és primer, eh? I és el que tu dius. Era admirable i és una cosa que, mira, si voleu fer l'aniversari del 17, m'apuntaria en aquest sentit, i crec que és, no sé si és molt conegut o no, però l'Assemblea és de barri. Es parlaven de coses?
de coses meravelloses, no de que tot seria meravellós, no, no, de coses de buen moment, no? I si hem de tenir un exèrcit, però tu et veies en una assemblea d'un barri i estaven parlant, per què? Perquè allò és democràtic, és que la participació d'un barris és igual d'important que l'entrevista a Jordi Guay perquè la sobirania de cada persona és equivalent, perquè tothom neix lliure igual.
Llavors, el respecte a les opinions de Tot això, o sigui, la... no sé si s'ha dinamitat o és com fotre-li bitxí al Cola-Cao i s'ha quedat tot fet una cosa invalible.
[01:00:13] Speaker C: Les bananes fas unes coses molt rares, bitxí al Cola-Cao has posat alguna vegada?
[01:00:17] Speaker B: No, mai. M'ha semblat el més fastigós...
[01:00:19] Speaker C: M'acaba d'haver-me espantat.
[01:00:21] Speaker B: No, no, és el més fastigós que m'ha vingut al cap, diguéssim.
[01:00:25] Speaker C: Quina perspectiva.
[01:00:27] Speaker B: No, no per això, que era el més tonto que m'ha vingut al cap.
Però estic molt desanimat amb això.
[01:00:33] Speaker C: Això no tenim dret a desanimar-nos. El que hem de fer primer que res és ser conscients de la gravetat de la situació i recuperar-la.
[01:00:43] Speaker A: Són ja les 9, per tant no m'heu d'anar deixant, però deixeu-me donar una última dada en relació al 6, ja que no ens volem ser tan espanyols. L'Àlex Solano, la persona que més sap d'enquestes d'aquesta redacció, ha fet un treball per analitzar què votaria el país, què votaríem els països catalans, i això seria una mica el resultat. Segons aquesta projecció, el PSOE, que es presenta amb les cicles PSC, PSB, PSIP, segons cada territori, seria primera força a sis circumscripcions de les vuit del país, Barcelona, Girona, Tarragona, València, Alacant i a les Illes. A Lleida empataria amb Esquerra i a Castelló amb el PP. Aquest panorama contrasta amb les eleccions del 2023, quan el PP va ser la força més votada en quatre circumscripcions i els socialistes es van imposar a les altres quatre. Per tant, És a dir, un altre paràmetre.
[01:01:38] Speaker B: O Franco o PSOE? És que clar, què fan els països catalans? PSOE, Malmenor, Aratoca... És que si no, què? Si no, què?
[01:01:48] Speaker C: És a dir, guardem el mapa per l'endemà de la selecció o pel programa que toqui després de les eleccions.
[01:01:54] Speaker B: Us planyo.
[01:01:55] Speaker C: Ho hem fet moltes vegades, recordar les mentides dels CIS, ho hem fet sistemàticament a Vilaueb, constantment ho hem fet i sempre hem denunciat això que està fent, però haurem de tornar-ho a fer.
[01:02:08] Speaker A: No hem parlat de moltíssimes coses, ens quedaran pendents parlar-les.
[01:02:19] Speaker B: Si aquest ha de ser un motiu per votar el PSOE, que ho prohibeixin tots, és que és igual.
Per aquí no m'agafareu, home.
[01:02:26] Speaker A: Ja tenim candidats catalans i independentistes que ja parlen directament en castellà.
Ens veiem, això ho hem de deixar aquí perquè ja són les 9 i 3 minuts, ha passat una hora volant, però gràcies a tots per acompanyar-nos una setmana més, ens veiem la setmana que ve. Això sí, a partir d'avui no, és a dir, aquesta nit a les 12 de la nit comença la campanya electoral oficial. Nosaltres, a partir de demà a la nit, començarem a explicar-vos què està passant en aquesta campanya amb el diari d'eleccions fet per ODH Arte, Esperança Camps i Martí Gelabert, perquè intentarem explicar què està passant arreu del país amb aquestes tres veus que cada dia ens ajuden a analitzar què passa als Països Catalans, al Principat, al País Valencià i a les illes on ara hi haurà eleccions. També tenim preparades moltes més coses, però us les anirem explicant, us les anireu trobant els pròxims dies.
Fins la setmana que ve.