Episode Transcript
[00:00:01] Speaker A: Anem a veure com funciona.
Bon vespre i benvinguts una setmana més a la tertúlia proscrita. Avui havíem preparat una tertúlia especial per parlar dels dos anys de la gota de fred al País Valencià, on van morir, on van assassinar, com diuen les víctimes, 233 persones, i del qual creiem que és important continuar-ne parlant perquè no quedin oblits. Però amb l'accident ferroviari d'ahir a Hortà, on ja han mort 69 persones, creiem que no podem obviar un fet tan greu. Sobretot perquè hi veiem una cosa en comú en les dues tragèdies.
Creiem que si les coses s'haguessin fet com tocaven, eren habitables. Com a mínim, era habitable que hagués mort tanta i tanta gent. Mazón i el seu govern haurien pogut evitar moltes víctimes enviant el missatge ESALER a temps i no a les 20 i 11 minuts, quan la majoria de persones ja havien perdut la seva vida.
I ahir, si el govern espanyol hagués fet les inversions necessàries prèviament, en aquest cas sobretot en el sistema ferroviari, en el tram de TGV entre Sevilla i Madrid, aquest accident s'hauria pogut evitar. El govern espanyol manté a la línia Sevilla-Madrid un sistema de seguretat del 1992 que l'empresa creadora ja ha descatalogat.
Per tant, ja no hi dona suport tècnic, un sistema que ahir va fallar i va caure. D'ençà del 2022 és l'única línia de gran velocitat sense el sistema RTMS, el sistema de seguretat que ara utilitzen tothom a la xarxa europea, excepció d'això, d'aquest tram on ahir va haver-hi l'accident. i potser alguns us preguntareu per què a la tertúlia Pruskit hem de parlar d'Espanya i la resposta és clara, perquè per desgràcia aquesta mala gestió de DIF i de Renfe ho vivim cada dia al nostre país i per desgràcia tampoc ens estalviem els accidents mortals i tampoc la mala gestió que porta el dia a dia a que tots ens preguntem, és segur pujar al tren?
I per parlar de tot plegat avui comptem amb Jordi Borràs, bon vespre.
[00:02:32] Speaker B: Bon vespre.
[00:02:33] Speaker A: I avui afegim també a la tertúlia l'Esperança Camps, cap de redacció d'Avia de la Web i la persona d'aquesta casa que més sap de la gota freda.
[00:02:45] Speaker C: Hola, bon vespre.
[00:02:47] Speaker A: Dic la persona que més sap de la gota fredda i avui també obsessionada amb aquest accident, que avui anàvem parlant les dues constantment d'aquest accident i d'anar dient com pot ser que estigui passant això.
[00:02:59] Speaker C: Sí, sí, sí, sí. És terrible. No té cap explicació, la veritat.
O sí que en té moltes.
[00:03:06] Speaker A: En parlarem. I avui també s'afegeix a la taula, per primera vegada, i que enguany també s'ha estrenat com a opinadora del mail obert de Vilaweb, Blanca García Oliver, qui no la coneix, filòloga, medievalista, portaveu de Joves pel Valencià.
Benvinguda a la tertúlia prosquita, Blanca.
[00:03:26] Speaker D: Moltes gràcies per convidar-me, és un plaer estar avui així amb vosaltres.
[00:03:31] Speaker A: Si us sembla, comencem parlant d'això, de la gota freda, anem per etapes. Avui un centenar de persones han fet diverses marxes, una ha sortit des del Val, l'altra des de Benetússer, per recordar les víctimes, també les persones damnificades Dos anys després encara continuen havent-hi problemes, encara continuen passant coses. Ahir, per exemple, la Cambra de Comerç de València treia un informe on deia que de cada deu negocis afectats per la gota freda, tres encara no han recuperat l'activitat dos anys després. Esperança, quina és la situació en aquests pobres? Una mica per entendre-ho, perquè potser durant molt de temps els vam fer molt de cas i potser ara ja no estem tan pendents del seu dia a dia.
[00:04:17] Speaker C: Clar, és això que passa quan estem tots clavats allà al mateix lloc, informats que ens oblidem, però no és així. Al final, una volta a l'any, fem el que els ha passat a aquestes persones.
Cada poble ha anat d'una manera diferent.
[00:04:38] Speaker A: Perdona, Esperança, crec que tenim algun problema. amb el so que es va com entretallant, no sé si sóc exclusivament jo, crec que al Jordi també li passa, per tant crec que és una cosa generalitzada, si de cas mirem d'arreglar-ho i tornem a connectar un moment amb l'esperança.
Me'n vaig a la Blanca un moment.
Blanca, tu també hi has trepitjat aquests pobles, Jo també, i dèiem, per exemple, hi ha molta gent que continua sense poder anar a les escoles, que continua anant amb marracons, o molta gent que els ascensors continuen sense funcionar, vull dir que el dia a dia no s'ha recuperat del tot.
[00:05:18] Speaker D: Sí, o sigui, i no només això, és a dir, a banda de tots els danys materials també han quedat els danys psicològics.
Nosaltres com a Joves per València tenim una secció a l'Horta Sud i de vegades parlant amb ells ens comenten és que no sabeu quina és la nostra sensació cada vegada que tornem a sentir-les alerta o cada vegada que anunciem pluges, és a dir que Tant sols foren els danys materials, sinó que hi ha tota una sèrie de problemàtiques internes i fins i tot d'això, de sentiments, d'emocions que han quedat per a tota una generació marcats.
[00:05:56] Speaker A: Ho ha dit molta gent, i ho recordo molta gent que ho ha dit, que quan torna a sonar aquesta alerta, de cop els remou tot, unes gotes fredes que per res són comparables les que s'han viscut aquí a Catalunya, però que no han parat tampoc de fer, i que segurament han fet que ara sonin més que mai aquestes alerts, que de vegades fins i tot se'ns fan pesats, no Jordi?
[00:06:22] Speaker B: Sí, se'ns fan pesats o de vegades no ho entenem perquè són tres hores més tard de quan han començat algunes pluges. És a dir, jo trobo que és un sistema molt millorable, segurament molt necessari, que en el seu moment no es va activar.
Suposo que ja acabarem de discernir exactament per què, tot i que tots més o menys sospitem per on van els trets. I que aquí també tenim la sensació que de vegades enllancen per curar-se en salut. I això és bastant perillós perquè al cap i a la fi el que pots acabar fent és immunitzar la gent amb un avís de perill real com el que representa.
Malgrat tot, les pluges de fa un mes i mig, sobretot a la zona del Vallès, Maresme, que han deixat morts.
[00:07:16] Speaker A: I al País Valencià van tornar a deixar morts.
[00:07:17] Speaker B: I al País Valencià. O el que va passar fa pocs mesos a l'Ebre i el que va passar fa un any a l'Ebre també. És a dir, tot això serà la nova normalitat, malauradament, i no ho dic jo, ho diuen un munt d'estudis científics, s'està tropicalitzant en bona part del Mediterrani i n'estem patint les conseqüències.
Si a tot això li sumem, i va molt lligat amb tot el tema del tren, Unes infraestructures amb un manteniment inadequat, deficient o inexistent.
Una població concentrada en àrees potencialment inundables.
Unes construccions que no passarien als barems d'estàndard de seguretat. que s'ha construït en lliteres de rieres, de rius, i s'han desviat cursos d'aigua pel bon funcionament del totxo, del gremi del totxo d'aquest país. Si li sumem tot això, Em sembla que el que hem vist fins ara no serà res amb el que passarà, malauradament. Perquè és que tampoc tinc la sensació que s'estigui fent massa res per reconduir tot això. És a dir, què s'ha fet en aquest país per evitar, jo què sé, que la línia del maresme del tren acabi sota dos milions de tones d'arena a la platja, no?
[00:08:49] Speaker A: Sí, suposo que és una de les coses en comú entre les dues tragèdies, d'alguna mena, què se n'ha après de tragèdies anteriors. Si de cas després ho recuperem. Crec que ara podem recuperar l'esperança. A veure, provem.
[00:09:02] Speaker C: Hola, no sé com s'escolta ara.
[00:09:03] Speaker A: S'escolta millor? S'escolta perfecte. Estupendo, esperança.
[00:09:07] Speaker C: Molt bé, seria un problema dels auriculars, segur.
Això que esteu dient de les alarmes, de les alertes... Aquesta setmana he estat parlant amb algunes de les víctimes de la gota freda del País Valencià de fa dos anys.
I la veritat és que, sobretot pel que va passar la setmana passada a la Safor i a la Marina, que l'alarma va sonar quan tocava i la sensació és que això va ajudar a salvar moltes vides, tot i que van morir tres o quatre persones, no ho recordo bé.
Però la sensació que tenen les víctimes, els familiars de les víctimes mortals de la gota freda del 2024, és que la Generalitat, i en principi i en general la majoria dels governs, també probablement el govern de Catalunya, han après sobre els seus morts.
I això m'ho van dir diverses de les víctimes, de les familiars de les vítimes, la setmana passada quan parlava amb elles per a preparar un reportatge que hem publicat avui.
la desgràcia d'haver d'aprendre sobre els morts que va haver-hi fa dos anys.
I això la veritat és que em va deixar prou tocada, perquè la setmana passada tothom es felicitava, tothom deia que havia funcionat el sistema de les alertes, fins i tot la vicepresidenta Camarero, dient que aquesta vegada sí que havia avisat i que havia fet bona la previsió, quan en realitat l'altra volta també la va encertar, també va avisar en molts dies.
I aquesta és una mica la conclusió que treuen les víctimes.
[00:10:37] Speaker A: Això ara pensava que fa res. Fa uns minuts he vist un tuit on deien que les víctimes d'Adam Muth i d'en Groyes, que són les víctimes dels altres accidents mortals més grans a l'estat espanyol aquests últims anys, precisament deien el contrari. Deien que tornarà a passar un accident com el que ha passat avui perquè no s'està fent la feina que toca. És a dir, que suposo que que entenc el que diu l'Esperança del dolor de les víctimes de la gota freda, de dir, han après a base de les nostres morts, però també és una mica esperançador veure que potser no torna a passar, diguéssim això. En canvi, en altres accidents com el dels trens, Esperança, sembla que sí que torna a passar.
[00:11:22] Speaker C: Torna a passar, a més, per motius molt estranys, no? És a dir, ho parlàvem este matí, ell, quan el ministre Puente, ahir a migdia ja, a assenyalar amb el dit a la persona concreta que va donar l'ordre, Era un intent com de descarregar-se una culpa, que això és el que fan habitualment els mandataris. Així, en la gota freda, el govern de Mazón descarregava sobre la Confederació Teogràfica del Txúquer i contra l'AHMED, i ara el ministre Puente ha carregat sobre el controlador que estava en la sala de comandament de renfe, no?
Aquest home va haver de prendre mesures perquè justament, com deies tu al principi, el sistema de seguretat va fallar. Un sistema antic que cap govern s'ha interessat a canviar, ni a millorar, ni a reforçar. Per tant, això de senyalar sempre el més feble és una cosa que no té... És a dir, que és terrible, és el pitjor que pot fer un governant. I a més a més, per estalonar aquesta seua opinió, aquest relat que es diu avui en dia, va i amolla els àudios, filtra interessadament els àudios que a ell li interessen. I allí s'escolten unes veus, s'escolten veus de persones que ja no hi són perquè es van morir en l'accident, que són els conductors, com a mínim el conductor del TGV, i s'escolta la veu de la persona del control que sap que no es podrà defensar perquè el cas està judicialitzat.
És la covardia personificada i ho va embore en la gota freda i ho estem veient ara. És a dir, la falta d'assumpció de responsabilitats i aquesta manera d'escampar responsabilitats sobre el més dèbil.
[00:13:14] Speaker A: Això que deies de senyalar, diguéssim, amb la gota freda, el que es va fer és assenyalar a Emet, Mazón va tardar un any a dimitir i de fet fa un any exactament, i que ara avui ho pensava i dic, em sembla que queda molt més lluny, però justament avui fa un any passava això en el funeral d'estat de les víctimes de la gota freda.
[00:13:36] Speaker C: Mazón, hijo de puta.
[00:13:40] Speaker D: Mazón dimissió!
[00:13:42] Speaker C: Mazón dimissió!
[00:13:44] Speaker A: Mazón dimisió!
[00:13:46] Speaker B: Mazón dimissió!
[00:13:48] Speaker A: Mazón dimissió! I passava això, i això ho canviava tot d'alguna manera esperança. Finalment, després d'un any de protestes, d'un any de protestes multitudinàries, aquest fet feia que Mazón finalment dimitís.
[00:14:09] Speaker C: I Mazón va dimitir després d'un any de protestes, després d'un any de pràcticament no poder-hi anar al carrer, però va dimitir perquè aquests crits que van fer les víctimes, els familiars de les víctimes els van fer davant de Núñez Oijo i davant del rei d'Espanya i per això Mazón va haver de dimitir.
Si no haguera passat això, si Feijó no haguera sentit en car pròpia aquests crits dintre del lloc on es va fer el funeral d'estat, en el centre...
Sí, era en el Palau de la Ciència, no? Princep Felip de la Ciutat de la Ciència. Si Feijó no haguera estat dintre del Palau i no haguera sentit aquests crits, Mazón no hauria dimitit aquell dia.
Això és el drama per als valencians, no? Perquè feia un any que les víctimes li demanaven que se n'anara, feia un any que sabíem que no s'havia comportat bé, que a poc a poc s'anaven sabent coses del seu comportament, d'aquella sobretaula infinita en el restaurant amb Maribel Vilaplana, però fins que no el van escriure davant del seu cap directe, que en realitat és Feijó, no érem els valencians, els seus caps eren Feijó, fins aquell dia no va decidir que havia de dimitir. On no va decidir Madrid, on no va decidir la direcció del Partit Popular, que l'havien de fer dimitir, que en realitat és el que va passar.
[00:15:35] Speaker A: Va dimitir com a president de la Generalitat, però continua estant a les Corts Valencianes. Blanca, sembla mentida que un any després encara continuï estant com a diputat a les Corts Valencianes.
Jo pensava que seria impossible que aguantés un any en aquesta situació mazón.
[00:15:56] Speaker D: Sí, la veritat és que cada mes vèiem les imatges potentíssimes de les manifestacions que convocava Acció Cultural, juntament amb l'Associació de les Víctimes, i no entenies res.
Arribaves a pensar que, efectivament, Mazón no acabaria dimitint mai.
I, a més, és indignant, també, el que va passar després, perquè Mazón no es va quedar en l'ESCO per vocació parlamentària, se'l va quedar com a escut, i mentre sigui diputat està fora, i això li ha permès quedar fora de qualsevol responsabilitat i qualsevol... causa, d'acord? I no només això, sinó que la gent jove veia que, i no només la gent jove, gent major, gent de totes les edats, veien i es feien càrrec que Mazón era intocable.
I per fi, o no per fi, s'està intentant com posar un poc d'ordre a tot aquest caos. Però jo crec que la imatge des del punt de vista internacional i nacional ha sigut vergonyós i indignant. Són les dues paraules que se'm venen al cap, la veritat.
[00:17:01] Speaker A: I creus que un any després, és a dir, que ara mateix la gent ja no li afecta tant veure Mazón a les Corts? És a dir, que ja no hi ha tanta ràbia envers Mazón? Potser que la gent ha començat a oblidar-ho una mica tot plegat?
[00:17:18] Speaker D: No ho crec. Jo crec que quan es veuen imatges de Mazón ja s'intenta que es vegi un Mazón devastat. La última vegada que que el vaig veure... Vilaweb va publicar alguns vídeos on Rufián l'apel·lava directament o Aguedamico i es veia un mazón cansat i sempre la repercussió que té a xarxes, sempre tot el que es diu de mazón és increïble. El que passa és que ja des del PP s'ha fet una gran tasca per a no associar mazón amb el PP. És a dir, mazón és mazón i el PP és el PP. I la nova generació o la nova fornada de polítics del PP, doncs això ja no té cap relació perquè va haver-hi un tall perfecte que separa tot el que és la dana amb les disculpes, entre cometes, que després va fer Juan Franc Pérez Llorca com a president de la Generalitat. I veig que no aprenem la veritat.
[00:18:18] Speaker A: L'any que ve hi ha eleccions al País Valencià, s'han de triar les Corts Valencianes i, de fet, les enquestes que van sortir el 9 d'octubre donaven com a guanyador al PP. És veritat que PSOE i Compromís, algunes, podien arribar a pactar, però, ostres, sorprèn que dos anys després d'aquells fets el PP pugui tornar a guanyar d'alguna manera blanca.
[00:18:44] Speaker D: Sí, és el que ens sorprèn a tots.
Des de la meva postura, no ho acabo d'entendre, sí que entenc que els valencians en general tenen una postura molt conservadora pel que fa a la identitat nacional, la llengua, l'educació, és a dir, hi ha una gran massa del País Valencià que és conservadora i fins i tot un poc regionalista, però jo crec que és Pere, no he equivocat, però jo crec que El País Valencià no ha oblidat i crec que estem cansats.
Sobretot es va veure també la vaga del professorat, que va ser un exemple per a tots nosaltres. I el cansament, així és on entra ja el punt perillós, perquè és el terreny on guanya qui t'ofereix una distracció pel que fa a les responsabilitats. i pot tornar a guanyar el BP, sí, seria un fracàs també, però el que em preocupa no és només això, sinó que la factura de l'Adana segurament se la cobrarà Vox. Per tant, hem passat d'un govern negligent a un govern on possiblement estarà extremament vinculat al feixisme i a l'extrema dreta.
[00:19:57] Speaker A: Esperança, tu com ho veus això de les eleccions? Perquè, per exemple, alguna vegada ho hem parlat aquests dies, no és tan clar que Pérez Llorca repeteixi com a mínim a Feijó aquesta idea no l'hi acaba de convèncer.
[00:20:09] Speaker C: Feijó encara no l'ha nomenat, no l'ha ungit com a candidat a les eleccions.
De fet, Feijó va estar així la setmana passada, va estar a València en un míting on sí que va beneir, ungir i presentar en societat a la seva candidata a les Corts Espanyoles, al Congrés Espanyol, a la vellessa Maria José Català i pràcticament de Pérez Llorca ni s'hi va costar platicar. A veure, sí que es va acostar i en les fotos es veuen junts i riuen i tot això, però Pérez Lorca li va fer un discurs d'ofrenar noves glòries a Espanya, diguéssim, i Feijó pràcticament no li va fer ni cas.
A veure, seria molt extraordinari que ara improvisarem en 6 o 7 mesos de distància un candidat a la presidència de la Generalitat, però no hi ha res escrit. I això que comentava Blanca de les eleccions, que podria guanyar el PP, Les eleccions de maig tenen una cosa, i ho relaciona també amb l'aforament de Mazón, que per cert l'aforament de Mazón és una de les coses que més mal continua fent a les víctimes de la gota freda i és realment el que demanen ells sempre és que el Partit Popular li lleve l'aforament i ja que el Partit Popular diu que l'acta de diputat és una cosa personal, que no és del partit, com a mínim faça el gest d'exigir-li que la deixi. Ni tan sols això ha fet Pérez Llorca. Per tant, aquest tall tan net jo no l'acaba de veure perquè té com a vicepresidenta la mateixa vicepresidenta que tenia que tenia Mazón i, a més a més, la dona que durant un any, durant sis anys que va tardar a dimitir, va ser la dona que el va protegir de totes les critiques, el que el defensava cada setmana després del Consell. Però tornant a la convocatòria electoral del mes de maig, aquesta convocatòria té una cosa especial i és que Mazón deixarà de ser a fora a tenir-s'hi moment, si no és que s'empesquen un passaport al Senat per designació territorial, el que siga. Però, en tot cas, Mazón deixarà de ser aforat.
La causa de la dona que instrueix la jutgessa de catarroja està oberta.
Aquesta dona va prorrogant-la de sis mesos en sis mesos.
L'última pròrroga caduca el 27 d'abril i és molt probable que la prorrogui sis mesos més.
Les víctimes i molts advocats veuen en aquest moment, en el moment en què se dissolguen les corts i que Carlos Mazón deixi de ser aforat, una finestra d'oportunitat perquè Carlos Mazón pugui ser encausat en aquesta macrocausa que instrueix la jutgessa. Per tant, hi haurà també que veure els moviments que fa tant la jutgessa com els moviments que fa el PP com Mazón mateix.
[00:22:55] Speaker A: És que seria ja molt fort, Jordi. Si ja tornen a presentar llistes a Amazon o l'envien al Samad, jo trobo que ja seria fortíssim.
[00:23:03] Speaker B: Parafrasejant a Blade Runner, he vist coses que no creuria.
A mi no, a hores d'ara ja no m'estranyaria gens. Aquí dependrà de la factura que li deguin a Amazon i coses que tingui per guardar-se a la recambra. per ara l'estan protegint, que segueixi amb aquesta immunitat és senyal que els interessa aguantar-lo. No sabem si els interessa aguantar-lo fins que hi hagi eleccions a la Generalitat o l'aguantaran fins que no puguin fer-ho més. Això ja ho veurem i llavors sabrem qui li diu què.
Però clar, és molt inaudit tot plegat.
[00:23:50] Speaker A: Sí, sí, és que clar, el gran dubte és si algun dia, és a dir, crec que sabrem si li deuen alguna cosa o no el dia que també sabem què va passar aquell dia. Per desgràcia, dos anys després, encara hi ha moltes incògnites esperant-se, perquè encara hi ha molta preguntes que malgrat que hem investigat, que tenim més informació del principi per descomptat, però encara hi ha molts preguntes que no podem respondre.
[00:24:15] Speaker C: Clar, hi ha totes... Per exemple, si Carlos Mazón, la pregunta bàsica que es fa a la jutgessa i que no pot contestar ningú de moment, és si Carlos Mazón va a donar instruccions aquella vesprada.
Això seria la cosa més determinant per a la causa.
Per això la jutgessa ha demanat les dades del WhatsApp que intercanviava amb el seu cap de gabinet, en José Manuel Cuenca.
Perquè això és bàsic, saber si Carlos Mazón va donar instruccions cap a un sentit o cap a un altre aquella vesprada.
Si Carlos Mazón va donar instruccions, doncs és una cosa diferent de si no en va donar cap i tot va a partir de la consellera Prades. No sabem què va fer. És a dir, tots sabem que va estar en el Ventoro fins a tal hora, però a partir de les sis i mitja, se'n va marxar fins a les vuit. pràcticament, que va arribar al Palau de la Generalitat per anar-se'n a l'Elian, al Secopi, són molts minuts, moltes hores per anar caminant d'aquell restaurant al pàrquing, i tot això encara està per aclarir. Mazón no ho ha dit, ni ho dirà ell tampoc.
Maribel Vilaplana tampoc no ho ha dit. Cada vegada que ha tingut l'oportunitat de parlar clar del que va passar aquella vesprada l'ha encobert.
És a dir, n'hi ha tot aquest joc, també, de qui encobrís a qui.
I és a dir, és que a poc a poc, jo crec que hi ha un altre personatge i és saber fins a quin punt l'exconsellera Salomé Prades es voldrà, i perdoneu l'expressió, menjar el marró, fins a quin punt voldrà ella, o quan veig que ha arribat a un punt límit que la jutgessa l'emprou allà per a jutjar-la, començarà a dir la veritat, començarà a dir el que sap, començarà destapar converses que fins ara no coneixem, instruccions que va rebre, perquè aquelles telefonades quan se n'anava, quan tancava el C-COP i se n'anava a una habitació del costat per parlar pot ser per a rebre instruccions.
És a dir, jo crec que l'exconsellera Prades comença a estar una miqueta farta d'això ja, cada vegada va No direm que destapant la manta, perquè és complicat que ho faça, però sí que va donant indicis que probablement en algun moment sí que dirà més coses de les que ha dit fins ara.
I llavors serà quan la causa es capgirarà, probablement, no? I a veure en quina situació està Mazón. Deia Jordi que seria una cosa, i tu Txell, que seria una cosa extraordinària. Te'n recordes, Txell, que quan Mazón estava a punt de dimitir donàvem per fet que dimitiria de tot i que fins i tot nosaltres en la redacció vam comentar, home, no pot ser que deixi de ser president i es quedi com a diputat.
I ho dèiem amb aquella innocència, crec, no? De qui no fa aquests, de qui no estan els càlculs polítics, de qui sap que pot ser que pot ser encausat, no imputat, en una causa que s'està instruint i de qui té 233 morts damunt l'esquena, probablement, no?
Però sí, ho va fer, ho va fer tranquil·lament, sense moure's una cella.
[00:27:22] Speaker A: Ara, llegia aquí que hi havia gent que deia que després de com actua el PSOE, encara us estranyen que voti el PP. I he de dir que abans, quan hem parlat de les enquestes del País Valencià, el que no hem comentat és que el partit que també creix molt, és a dir, el PSOE en realitat no creix, creix compromís, no d'alguna manera, Esperança?
[00:27:43] Speaker C: Sí, sí, sí, les enquestes estan donant molt bons resultats de compromís.
El fet és que el PSOE ha tingut un problema, aquesta legislatura, i és que no ha tingut un líder a les Corts. La lideresa d'Anna Morant ha estat a Madrid, pràcticament. Ella diu que allí, a Madrid, ha fet molt pel País Valencià, que s'administra, ha aconseguit no sé què, no sé menys, però no ha estat en el territori, no ha aixafat territori, no ha estat a les Corts, no ha sigut l'antagonista de Pérez Llorca en els debats, no? L'antagonista ha sigut José Muñoz, que ara, per cert, se'n va de les Corts i va de número 3 o 4 de 4, crec, a la llista del Congrés dels Socialistes. Per tant, també se'n va de les Corts.
I l'antagonista que ha tingut ha sigut Joan Baldoví, el president Llorca.
Per tant, sí que és de veres que s'han pogut batre l'un contra l'altre i compromís ha pogut treure en les enquestes, sembla que sí que està pujant. Però és de veres el que deia Blanca, que qui realment sembla que ha entrat al profit de tot plegat és Vox. Vox és qui replega el vot dels desencantats amb el Partit Popular, però jo no crec que hi hagi ningú del Partit Popular que vote al PP o que vote a compromís ni pensar-ho. I per tant, tot aquest vot, si hi ha algun vot que encara està enfadat amb la gestió que hagi pogut fer el PP de la gota freda, se n'anirà Vox i Vox tindrà molta més força, com deia Blanca.
[00:29:10] Speaker A: Blanca, tu avui pensava que les víctimes tenien la sensació que estaven una mica decepcionades d'alguna manera i que se sentien una mica oblidades.
Què creus que passarà aquest dissabte a la manifestació?
Com creus que es respira ara mateix al carrer? Creus que sí que s'ha oblidat una mica de tot allò que va passar?
[00:29:33] Speaker D: Sí, jo la sensació que em fa és que tota aquella gent que va quedar d'un dia a l'altre a la intempèrie ha estat oblidada. I no només oblidada, sinó que... Jo, quan em referia al tall entre Pérez Llorca i Mazón, em referia que és el que han fet volgut veure, d'acord?
I em fa la sensació que, en el moment en què se'n va a Mazón, hauria d'haver acabat el problema. I el problema no acaba, perquè hi ha col·legis que encara no estan al 100%, hi ha biblioteques, per exemple, d'Algemesí, que encara no han pogut acabar la reconstrucció, i, sobretot, aquest matí veia les dades de més de 10.000 persones que han necessitat atenció psicològica de la Creu Roja. És a dir, que hi ha, d'una banda, el que m'he explicat al principi, uns danys materials que són irreparables, i, d'altra banda, uns danys psicològics que aquesta gent ha quedat, a mi em fa la sensació, a l'intemperi. Després de Mazón, Ja en principi el problema hauria d'haver acabat i no. Doncs aquestes persones necessiten sobretot que es facin obres en el barranc de torrent conegut com a barranc de Pollo.
Necessiten una seguretat cada vegada que torni a ploure de manera torrencial perquè és una zona molt vulnerable i s'ha edificat en en zona inundable.
Per tant, hi ha tota una sèrie de mesures que crec que encara no s'han posat en pràctica i sobretot això, atenció psicològica per a totes aquestes persones perquè realment la necessiten.
[00:31:18] Speaker A: Estava pensant, ajuda psicològique, tot plegat. realment per descomptat que es necessita, però també és el que dèiem abans, el que es necessita sobretot és que no torni a passar d'alguna manera. I clar, amb els governs actuals, i no vull provocar un discurs que el que n'única provoca és desafecció i que la gent no vagi a votar o que vagi a votar partits d'extrema dreta per trobar solucions que no tenen sentit d'alguna manera, però És molt frustrant veure que realment en un moment on hauríem de tenir millors condicions per preveure tot plegat, millors condicions per poder alertar la població i tot plegat continuen passant tragèdies, ja et dic, com la de fa dos anys amb la gota freda i com la que va passar ahir allà a prop de Toledo.
Sé que vaig donant-hi voltes tota l'estona mateix, però no acabo de trobar una justificació perquè això pugui continuar passant, Jordi.
[00:32:26] Speaker B: Jo la tinc.
No, aviam, Espanya és un estat de l'exprès, té un ambulatori que funciona, et promet que farà una cosa, però per dins és tot ferralla, és una cosa...
Manufacturada de manera molt econòmica i que s'ha fabricat perquè en aparença funcioni. Espanya té una macroeconomia que va com un coet però la gent no es pot pagar un pis i no és un problema d'ara.
Què passa? Els números teòricament justifiquen, davant de la Unió Europea i davant del món, que Espanya és la punta de llança dels països en creixement de la Unió Europea, bla, bla, bla. Però a l'hora de la veritat, els sous no pugen.
La distància entre els més rics i la resta de la població cada cop és més gran.
Aquest somni de les classes mitjanes ja fa molt temps que s'ha ensorrat.
I això es veu també amb les infraestructures.
Aquests dies s'està veient amb alta velocitat. És el segon país, després el Japó, si no em falla la memòria, amb més quilòmetres d'alta velocitat del món, que s'hi va apostar els anys de les Olimpiades, de l'Expo de Sevilla, es van abocar tots els recursos a fer alta velocitat.
I es va posar molta via, però no s'hi ha posat manteniment.
I és això, és a dir, sí, sí, tenim molta alta velocitat, però de què ens serveix una alta velocitat que no té sistemes automatitzats de frens?
És la paradoxa de tot plegat.
És la paradoxa de Barcelona, una ciutat amb molt turisme, que mou molts calés, però on els seus habitants hi han de marxar perquè no hi poden viure, perquè no es poden pagar els lloguers. I, a més, és una ciutat que perd aquell valor que li va donar tant nom, que era aquella autenticitat. És una ciutat de cartró pedra. L'estat espanyol és un estat de cartró pedre, és un castell de cartes, s'enfonsa.
I ho hem vist amb la gota freda per uns motius de desídia política, inoperància, que superen tot el tema de les infraestructures, però també hi té molt a veure, i ho estem veient amb el tren.
que malauradament és el segon accident, o si li sumem el cas de Gelida, tot i que no va ser d'alta velocitat, va ser Rodalies, però la mare dels ous és la mateixa, és que no hi ha inversió. I després hi ha una altra cosa que m'agradaria posar sobre la taula i que ja estem tan acostumats que no se'n parla com se n'hauria de parlar, que és que tots els morts que hi ha a la P-7, Tenen molt a veure amb tot això, tenen molt a veure amb la miserable xarxa ferroviària que tenim i amb la resistència en contra natura a fer un corredor mediterrani.
Tenen molt a veure amb tot això, que tinguem les autopistes catalanes inflamades de camions que se'n van cap a Europa o que van cap al sud de la península.
Tot això no passa perquè sigui.
Espanya és un país que és un perill, és un estat que és un perill per la vida humana, i em sembla que ho estem veient, i és molt clar.
I malauradament aquest tema no resultarà d'un dia per l'altre, perquè la inversió milionària o bilionària que s'ha de fer amb infraestructures, ja només pensant a nivell de països catalans, d'on la treus?
Com la faràs?
[00:36:04] Speaker A: Ahir l'Opvou entrevistava l'Amorós, expert en tot això, i una de les coses que deia és, no es fa el manteniment que s'hauria de fer de tots els sistemes de senyalització i control, i deia, de totes les inversions que es fan cada any en una xarxa ferroviària, es considera que un 30% haurien d'estar destinades al manteniment de la infraestructura i d'aquests sistemes de senyalització i control. L'estat espanyol n'hi dedica un 15%.
I això és cada any. Imagineu com estan les infraestructures.
[00:36:36] Speaker B: I aquests calés que deixes d'invertir es van sumant.
O els que directament no inverteixes. Quan parlem de l'infrafinançament a Catalunya i es parla de desinversió, és a dir, de calés que es pressuposten però no s'executen.
I això passa any rere any, governi qui governi.
I el PSOE té mala peça el taler perquè és que A nivell català, eh? Quina excusa donarà ara? Si la capital del país està governada pel PSC, el país està governat per la sucursal del PSOE, que és el PSC, i l'estat espanyol està governat pel PSOE. quina excusa tindrem ara?
Per què les infraestructures no funcionen? Per què no s'executen els pressupostos destinats a infraestructures? Per què? És a dir, i a més a més hi ha una altra cosa aquí darrere que no es parla clar, que és que el problema que tenim, sobretot amb Rodalies, però també amb alta velocitat, que va com una escopeta de fira, S'anirà allargant durant molts anys perquè tot això no s'arreglarà en un any, ni en dos, ni en tres.
Fan falta molts anys. I mentrestant què faràs?
Com ho farem?
[00:37:53] Speaker A: No ho sé, fora marxar.
[00:37:56] Speaker B: Si a més a més això li sumes que la climatologia ens ho posa molt més complicat i que en aquest país i sobretot a la capital de Catalunya cada cop que cauen quatre gotes es col·lapsa tot.
[00:38:11] Speaker A: de Catalunya, a València, a Palma, és a dir, per desgràcia, totes les capitals.
[00:38:17] Speaker B: Quatre gotes, ja no parlem d'un fenomen extraordinari com una nevada, que quan ha passat, bueno, és que... però cada cop que plou, que és una cosa Passa.
I que, evidentment, que... aquí hi ha dues èpoques de l'any que passa més.
Com ho hem de fer?
I per la gent que treballem i hem d'agafar molt transport privat, perquè amb el públic no te'n pots arrencar, perquè és que és impossible arribar-hi, i a més a més no arriba a tot arreu ni de conya, és molt angoixant tot plegat, també. i ja no parlo de la gent que no té la privilegi de tenir transport privat, és que això afecta la salut mental de les persones. Algú que ha d'agafar, posem per cas, l'R3 de Rodalies cada dia, com ho paeixes això?
[00:39:14] Speaker A: Avui, Esperança, algú em deia que el problema de Renfe, principalment, és que està pensat enlloc... És a dir, una empresa com Renfe, com Adif, en realitat, les dues, que haurien d'estar pensades per cobrir uns serveis a la ciutadania, el que acabaven fent és cobrir unes necessitats de la política, enlloc d'estar cobrint el que necessita la ciutadania.
[00:39:40] Speaker C: Sí, és possible que és un raonament que pot estar bé, però no sé en quin sentit cobris les necessitats de la política, perquè la gent comença a estar molt farta d'aquest ADIF i d'aquest Renfe i per tant també molt farta de la política.
[00:39:58] Speaker A: Vull dir, cobreix les necessitats dels polítics d'alguna manera, d'arribar a tot arreu, creem TGVs que arribin a tot arreu. Construir ha obert la porta a la corrupció.
[00:40:17] Speaker C: Efectivament. Ha obert la porta a la corrupció i, a més a més, llegia avui també que tornant del tren aquest accident d'ahir d'Urda, que no sé si ho he llegit malament, potser vosaltres en teniu una altra dada, que quan ahir el ministre Puente deia que si ha caigut el sistema aquestes coses passen, el sistema va caure en un ordinador que era de l'any 90 o de l'any 92. Això és així o ho he llegit malament en algun lloc jo?
[00:40:45] Speaker A: Alguns diaris ho han tret. T'he de dir que nosaltres hem intentat comprovar-ho i no hem trobat la font, però sí que hi ha unes imatges d'uns ordinadors que sí que són superantics i que en principi seria... La realitat és que el sistema aquest que funcionava com a sistema de salutat, que és l'LZB, és un sistema del 1992 que ja no rep suport tècnic. I com dèiem, és un sistema que ja s'ha substituït per aquest RMTMS, per la tranquil·litat també dels que ens estan escoltant, és el que s'utilitza, per exemple, l'Euromet, jo avui ho he buscat perquè demà he d'agafar l'Euromet i m'he agafat el pànic de quin sistema hi ha, i per exemple l'Euromet València Barcelona, Barcelona Alacant, utilitza ja aquest altre sistema. S'ha de dir, que en Rodalies, per exemple, no s'utilitza l'RDMS. No soc experta, no sé si seria necessari, no és tan necessari perquè no va a tanta velocitat. Un dels problemes que hi va haver ahir és que quan el conductor que conduïa a l'AVE veu el tren a davant, la velocitat que anava, que eren 200 km per hora, necessitava mínim dos quilòmetres per frenar.
Per tant, segurament aquest conductor ja va posar el fre d'emergència, i això ens ho haurà de dir la caixa negra, però no era prou per fer-ho.
Per tant, caldrà saber moltes coses, però sí que està clar que d'alguna manera aquest sistema, el que no pot ser és que el sistema tingui un forat on un error humà faci que pugui morir tanta gent.
[00:42:38] Speaker B: Ahir totes les entrevistes que vaig estar escoltant, per on vaig poder parlar, a la ràdio principalment, de la gent que coneix el sistema ferroviari, deien que el que es plantejava era impossible, perquè és que el sistema està dissenyat perquè l'error humà no hi tingui cabuda. Per tant, vol dir que hi havia una concarnitació d'errors tecnològics fatals que van fer que l'error romà es pogués produir.
De fet, quan hi va haver l'anterior accident, el de Gelida, si no em faig la memòria, i ara, si hi ha algun expert en tema ferroviari que em corregeixi, però jo vaig entendre Jo em pensava, càndidament, que l'any 2026 tots els trens estan geolocalitzats.
I llavors recordava d'entrevistar algun expert en temes ferroviaris que deien, no, alguns no, de fet molts no, perquè funcionem amb balises. Què vol dir? Que hi ha una balisa a una via, quan passa un convoi, nosaltres sabem que aquell convoi ha passat per allà. Llavors, segons la velocitat i el trajecte clar, podem saber més o menys on és.
[00:43:55] Speaker A: Jo el que he entès és que el sistema RTMS el que fa és que en tot moment t'està controlant. Per tant, és el més segur que tenim ara mateix i és el que s'utilitza, sobretot en l'alta velocitat perquè és on hi ha més perill de xoc perquè tens menys temps de reacció, diguéssim d'alguna manera, i el que fa és que en tot moment saps on estàs. i l'LZB en principi també ho hauria de fer això, que en tot moment saps on estàs. El problema és, a veure si s'ho explica bé, perquè avui ho he intentat entendre i no sé si s'ho explica bé, el problema és que el tren irió no el té activat i per tant l'AVE no veu cap obstacle endavant perquè ell, el lírio, no aconsegueix activar l'SZB. El problema és que aquest l'SZB, com diu la Sílvia en el xat, Era una terminologia alemana punta, però l'any 1989. Ara actualment porta problemes i de fet falla. De fet falla més del que segurament ahir el ministre Puente va voler dir. De fet, avui se'ns han recuperat unes declaracions del CEO d'Aireo que venia a dir això està passant. Mira, saps què? Les escoltem. Carles, perdó, t'he pillat aquí mig d'això, però em poses aquestes declaracions del CEO d'Eirió i les escoltem.
[00:45:22] Speaker B: Sobre la Madrid-Sevilla, el tema más frecuente, independientemente de tema de efecto extraordinario, incendio u otro, es un tema que está conectado con el sistema de señalización, que es el LZB, que és el sistema bastant antic, és un sistema segur però bastant antic, que clarament cada vegada que la senyalització del tren no té desconexió de la senyalització de la terra, el tren es para, oi que no se puede mover, y busca bastante tiempo para reconectarse y empezar nuevamente el servicio.
[00:46:04] Speaker A: Crec que aquest home ho explica bé, diguéssim. A més a més, ho va dir en el Sant Espanyol fa tres setmanes, i ho va dir precisament en una comissió d'investigació de l'altre accident, perquè és la mateixa via. I el que ell venia a dir és que el problema que hi ha és aquest, que cau, i és el que va passar ahir, que cau i que reconec. I llavors quan cau, per si tenim la seguretat, els trens s'aturen, i reconnectar-lo està costant més del que hauria de costar d'alguna manera, no?
[00:46:38] Speaker B: Costa molt, el que costa, segur que reconnectar això costa, però costa molt que per gent com tu, com jo, que no tenim ni punyetera idea de com funciona el món ferroviari i que diem les coses segons el que se me'l vol, tinguem la incertesa de si és segur o no agafar un tren amb les vies que tenim.
És que no hauríem d'estar parlant d'això, no hauríem de pensar en això. Tu no hauries de tenir por d'agafar un tren, i jo tampoc, que em toca d'aquí poc agafar un avi.
Quan vas a l'aeroport, ja ni et passa pel cap, depèn de què.
Perquè d'accidents d'aviació, a l'estat espanyol com a mínim, n'hi ha molt pocs, n'hi ha hagut molt pocs, i són fatals, com un atrent. Però quants accidents bèsties d'atrent portem ja? I ja no només quants accidents bèsties d'atrent portem, sinó el cas de Rodalies.
Si no passen més desgràcies és de casualitat. Perquè les infraestructures no només és la via del tren, és el bosc que notaven i que quan et fa una ventada et planta un pi al mig de la via. Jo fa uns anys vaig haver d'anar a fotografiar un accident que hi va haver a la R3.
on precisament per una ventada va caure un pi, aquell pi va entrar per la cabina del pilot i li va amputar la cama de cop i va sortir el mateix pi per sobre del cap d'un noi que estava assegut allà. És a dir, allà no va decapitar una persona de miracle i no hi va haver morts de miracle, hi va haver un amputat, un accident greu, però hauria pogut ser molt més delicat. Quants cops hem vist per les xarxes socials L'any passat hi va haver cert moviment, hi va haver una manifestació, la cosa no va acabar de tirar, però és que jo crec que és una de les coses que els partits polítics d'aquest país s'han d'alinear per resoldre-ho.
I aquí també cauran mascaretes i cauran caretes de qui realment està torpedinant que en aquest país tinguem un finançament com toca per tenir unes infraestructures per la dimensió del país que tenim i perquè som a l'any 2026, no som al 1989, que és quan es va comprar aquest sistema de seguretat.
[00:49:18] Speaker A: Blanca, ara el Jordi deia rodalies d'aquí a Catalunya, però al País Valencià les coses no són molt millors.
[00:49:31] Speaker D: Però vaig a comentar-te una cosa perquè la meva vida en aquest sentit ha pogut constatar de primera mà tots els sistemes de transport dels països catalans, perquè m'he criat al País Valencià, he estudiat el màster a Barcelona i ara estic acabant la meva carrera, el meu doctorat, a Palma, a Mallorca. Aleshores, ja des de petita, en el moment en què comença la universitat, m'adona que pujar a Rodalies és cada dia una aventura. Perquè saps quan eixes del tren però no saps mai quan arribaràs a València, a Estació del Nord. D'altra banda, la manca de línies. És a dir, jo com a valenciana Puc anar a Madrid en un tren d'alta velocitat en estiu que va de Gandia a Cullera, de Cullera a València, de València a Requena i de Requena a Madrid, però no puc anar des de Gandia a Denia en cap tipus de transport públic. No puc anar de Gandia a Ondara ni de Gandia a Morella, d'acord? Ciutats importants.
Per tant, ja no és només el mal estat de les estructures perquè cada dos per tres el tren s'apara, has de canviar de vagó, et canvien d'una banda de l'estació a l'altra banda de l'estació i has d'anar a córrer cuita perquè si no no agafes el tren. Vull dir, són històries que els valencians, que són usuaris de Rodalies tots els dies, et poden contar cada dia. I en el moment en què vaig estudiar a Barcelona i intento tindre una mínima connexió des de València a Barcelona, m'adono que hi ha sis trens al dia, que sempre circulen amb retard, mai funcionen amb puntualitat, i no només això, sinó que són extremadament cars, D'acord? O sigui, el preu d'aquests bitllets són caríssims i, evidentment, has de fer transport des de Gandia a València, des de València després has d'anar a Barcelona i, per supòs, no és tren d'alta velocitat. I ja per si fora poc, anar a Palma és un altre calvari. Perquè així, el transport que hi ha, ni tan sols hi ha tren, vull dir, hi ha un trenet a Sóller de Fusta i un altre que arriba a Manacor. Però la resta és inexistent. Aleshores, en general, els països catalans estem mancats d'unes infraestructures que ens connecten. I no m'estranya, efectivament, t'estàvem comentant abans, ja és una tria política el fet de no poder estar connectats d'una manera normal amb Barcelona o amb Palma. Perquè en Palma també es podria plantejar algun, jo què sé, vull dir, no ho sé el què, però vaixells públics, suport, no ho sé, Estic segura que a altres bandes del món suposa que hi ha ferris públics a preus relativament populars, però en general és desconcertant i vergonyós com funciona tot plegat i això, no saber mai a quina hora arribaràs. Ja és igual quins plans hagis fet, perquè segurament estaràs una hora parat en cullera, estaràs una hora parat en cilla, En general és això.
[00:52:48] Speaker A: I ara pensava que jo demà vaig al vagó 19. És a dir, que no és que hi hagi 6 trens, però no és que no hi hagi demanda. Moltes vegades acaben posant dos trens, tres trens junts perquè la demanda és brutal entre València i Barcelona. Diguéssim, jo demà vaig a València i dius, vagó 19, doncs m'imagino quanta gent anirà en aquell tren.
[00:53:14] Speaker B: De fet, la política de transports de l'estat espanyol és anti-econòmica.
Com a fotògraf he assistit, no sé si va ser al Cercle d'Economia aquest any o l'any passat, tots els empresaris dels peixos catalans, sense dir-ho, i no precisament d'esquerres, ni nacionalistes que no siguin espanyols, reclamant un corredor mediterrani.
és la cosa més anti-econòmica que, per tant, vol dir que obeeix a una visió fanàtica d'un estat espanyol centralista.
I, per exemple, això és com es va muntar l'alta velocitat de l'estat espanyol. És a dir, que els trens que arriben de Barcelona a Madrid van puntuals, són bastant eficients, per no dir molt, comparat amb el que tenim per connectar, per exemple, València i Barcelona. És a dir, la decisió d'impedir les comunicacions normals entre aquestes dues capitals és una decisió política i em sembla que això ningú ho discuteix.
[00:54:26] Speaker A: Jo sempre deia una cosa que ara m'han canviat a València, però jo sempre deia que a València hi ha dues estacions. Hi ha l'estació del nord, que deia ara la Blanca, i hi ha la de Joaquim Sorolla. Joaquim Sorolla és on la van construir perquè arribessin els AVEs, els TGVs de Madrid, i és on hi arriben ara mateix.
i van construir en aquella mateixa estació unes línies, és a dir, les de TGV estan cobertes, només entres en aquestes línies no s'han de fer cues rares ni res, en canvi al costat van deixar unes línies a l'intemperi, que si plou et mulles, que si fa fred tens fred, i vam posar unes cabines també prefabricades, que és on ens enviaven els de l'Euromed. Jo deia, és que és una imatge tan clara d'en què inverteixen i en què no inverteixen, claríssima, es veia claríssima que hi havia gent de primera i gent de segona, eh Blanca?
[00:55:28] Speaker D: Totalment.
De fet, si no recordo malament són l'andana 17 i l'andana 18. Perquè he sigut usuària d'aquelles dos andanes.
I sí, ara per sort ja el pots agafar a l'estació del nord. perquè sembla que estan obres però, en fi, és vergonyós.
I ja ni et comenti Alacant. Vull dir, Alacant són els grandíssims oblidats en tota aquesta equació que, vull dir, és completament incomprensible que no hi hagi un tren més enllà d'un eurometre i quatre coses més al dia que no ens connecti a totes les grans capitals del país.
[00:56:15] Speaker A: Esperança, suposo que aquests dies ens tocarà explicar molt, tornant-nos una mica experts en trens, d'alguna manera, i explicar molt tot el que ha passat. Suposo que anirem tinguent més detalls. Com creus que afectarà això a les accions espanyoles?
[00:56:33] Speaker C: A veure, jo crec que afectarà molt, sobretot, a fer, t'has tocat absolutament els plans, sobretot del PSOE. El PSOE havia encarat aquestes eleccions amb aquest tarannà així com lúdic, no? Aquests mítings que feia Pedro Sánchez ballant, vesant-te la dona... un Pedro Sánchez desinhibit anant a qualsevol programa de televisió, ja siga d'un pàjaro d'extrema dreta, d'un Uber d'extrema dreta o a La Revuelta, que precisament és el lloc més progressista de la televisió.
de l'Estat i això haurà de canviar. És a dir, el to dels mítings del PSOE ja no podrà ser el mateix i, efectivament, si no fa dimitir aquest ministre, que també era la punta de llança de tots els atacs contra l'oposició, contra l'oposició, no sé, jo crec que això li comença a fallar, li comença a fallar aquesta campanya i aquesta Presumpta remuntada, que els gurús electorals del partit estaven auspiciant i anaven dient, com si fos això, que com més ho diem més es complirà. I aquesta cosa que Pedro Sánchez se niix de totes, crec que era un tema molt complicat. És a dir, quan ell va convocar les eleccions, no entraven en els seus plans que hi hagués un accident com el que hi ha hagut, que una desgràcia tan forta i que hi hagi hagut aquest sotrac en la societat espanyola. És a dir, la campanya electoral està absolutament marcada, trencada per la meitat, i jo crec que d'ahir el Partit Popular i Vox en trauran molt de profit, molt. És a dir s'haurà de refer tot.
Del que tenien planificat el Partit Socialista no podrà fer res, perquè no pot continuar amb aquestes samarretes que es posen, I això, anem a guanyar, anem a guanyar, que se n'arriben a creure tant.
La profecia autocomplerta, que treballaven fins i tot en aquest aspecte, ha canviat absolutament. I ja veurem com els mitjans no seran els mateixos i els discursos hauran de canviar absolutament. La qüestió de l'habitatge, que semblava que era tan fonamental quan es van convocar aquelles eleccions, ja ha acabat. Jo l'altre dia pensava en la gent que està acampada encara a les places, la plaça del país, València ha estat plena de tendes de campanya però ningú els fa cas ja perquè tot ha canviat. Aquest accident crec que ha capgirat absolutament la política espanyola.
[00:58:55] Speaker A: Hem d'anar deixant perquè ja són les 9. Jo avui hem parlat molt de Renfe i faré una mica de propaganda i diré que justament a finals del mes que ve, ara d'aquí un mes exacte, l'Assumpció Mariasma treu el nou llibre de la col·lecció de llibres Vilagueb que precisament es diu la trampa de Renfe i on explica una mica això que estàvem explicant, com aquestes infraestructures no s'han pensat tant per fer-nos les necessitats i tot el que no s'ha fet bé durant tot aquest temps.
Ella parla sobretot amb temes de rodalies i tota aquesta història. No entra a parlar d'aquest accident segur perquè ja està a impremta, per tant, ja no hi arriba. però ens ajudarà també a entendre una mica com funciona tot aquest entramat de DIF-RENFE, i més en aquesta setmana, on després de 15 anys sense un contracte entre RENFE i Catalunya, el tornem a tenir, i tornem a estar lligats uns anys més en aquest desastre, per tant, amb tot plegat serà important de llegir, important d'entendre, important d'analitzar. Moltes gràcies a tots tres per acompanyar-me avui a la tertúlia i a vostès també. Moltíssimes gràcies per acompanyà'ns una setmana més. Ens veiem la setmana que ve a la Tertúlia Prescrita.
