Episode Transcript
[00:00:08] Speaker A: Anem a veure com funciona.
[00:00:29] Speaker B: Bon vespre i benvinguts una setmana més a la tertúlia proscrita. El no arrasa la consulta de docents d'aquí al Principat, fracassa el preacord amb Educació i els docents mantenen l'ofensiva per millorar les condicions laborals, encara que la consellera Niubó, en lloc d'escoltar el que ha dit a la consulta, afirma que tirarà endavant l'acord amb Comissions Obreres, UGT, i amb el Sindicat de Professors de Secundària, que ha decidit finalment signar a favor. Des del Departament d'Educació assenyalen que ara el problema el té USTEC, amb qui diuen que es reuniran demà.
Avui intentarem respondre la pregunta que ara pares i docents crec que s'estan fent, que és, i ara què? Ho analitzarem amb Estel Soler i amb Sebastià Portell, bon vespre.
[00:01:15] Speaker A: Bon vespre.
[00:01:16] Speaker C: Molt bon vespre.
[00:01:16] Speaker B: Bon vespre als dos.
Però nosaltres creiem que, com som uns defensors dels Països Catalans, avui no podíem fer aquesta tertúlia sense parlar què està passant també al País Valencià. Una setmana molt diferent una i altra, sí que una setmana aturada una mica de negociacions.
En el cas del País Valencià, dinovena jornada de vaga indefinida dels docents, i després d'una setmana complicada, on la consellera Ortí no s'ha reunit amb els sindicats, només ha fet reunions de treball amb els sindicats que estarien fins ara, que haurien signat alguns acords, que són ANP i CSIF, i volíem parlar amb els docents del País Valencià per entendre quina és la situació actual, i per això connectem amb Marc Candela, coordinador d'STPB.
Bon vespre, Marc.
Entenc que ha sigut una setmana complicada, són molts dies de vaga, això pesa, afecta l'economia de tots plegats, i a més ha sigut una setmana on la consellera us ha atacat, a vosaltres, a comissions i UGT, us ha fet responsables de tot, no ha volgut seure a la taula, però finalment s'ha mogut alguna cosa i demà us ha convocat.
[00:02:30] Speaker D: Sí, bé, això parteix una mica del diumenge passat.
El diumenge vam haver de forçar una reunió, una mesa de negociació, perquè la conselleria el que volia era dilatar i continuar dilatant en el temps la negociació i convocar-nos aquesta setmana divendres, dimecres i dijous. I nosaltres vam haver de forçar una mesa de negociació cada setmana i va tenir lloc el diumenge.
I a partir d'aquí, Vam continuar negociant.
Algunes de les mesures que proposàvem ens van incorporar al document que teníem fixada, que ens el van fer arribar el dilluns, l'1 de juny. I a partir d'ahir ells van continuar convocant 16 meses sectorials parcials, sense que estigués a la consellera ni a l'executori autonòmic, en el temps, l'agonia. Jo he d'estar negociant cada dia fins a intentar tancar un acord més que puguem pensar que pot comptar amb el suport del professorat, doncs no m'agafaré això, sinó que van trencar el document en parts.
I tenim clar, tenim dos temes encallats, que és el tema retributiu i el de la llengua.
Sempre el professorat i el tema de la llengua, òbviament, no tenim cap abans com és previsible.
També hi ha temes que cal millorar, però que en formes de professional i altres qüestions, però bé, aquí sí que tenim un punt rotund.
[00:04:21] Speaker B: Què creieu que passarà demà? Hem de dir que aquesta tertúlia avui és gravada, per tant, en aquest moment que estem gravant, vosaltres encara no heu rebut el paper de la Conselleria que us oferirà per demà saber què es debatrà, però què creieu que pot passar?
[00:04:40] Speaker D: Doncs pensem que, a veure, primera, el document que ens faran arribar avui suposem que no incorporarà massa missatges noves, pot ser sí en algun aspecte, i demà a les dues Ja ens han convocat per presentar-nos el document definitiu dels vuit punts que tenim en discussió i demà el que passarà serà, aquí teniu els documents, entenem, decidiu si firmeu o no i suposo que ens diran que ens veiem un altre dia perquè decidiu si firmeu o no. Entenem que passarà això.
[00:05:16] Speaker B: Hi haurà una nova consulta als docents?
[00:05:25] Speaker D: i hem de fer la consulta al conjunt del professorat també.
[00:05:29] Speaker B: No seria la primera consulta que s'ha fet.
Fins ara sempre ha sortit un no, una mica semblant com ha passat avui aquí al Principat.
[00:05:39] Speaker D: Vam fer una sobre un primer document que era molt, molt, molt esquífic el document i vam dir que no.
Vam fer una segona consulta amb un document ja un poc més millorat Però l'únic punt que s'ha salvat dels 8 és les mesures per a combatre la burocràcia.
Això sí que s'ha valorat positivament per part del professorat, però la resta continua encara sense tenir el suport del professorat. Per tant, sospitem que, a no ser que hagin posat moltes mesures ara de sobte en aquest document, que no el coneixem encara, alguna qüestió en alguna etapa, però bé, ja veurem què valora el professorat en aquesta nova consulta.
[00:06:29] Speaker B: Deia que ha sigut una setmana complicada en aquest sentit de no poder negociar, però els docents han continuat fent-se visibles i una de les coses que ha passat aquesta setmana ha sigut l'acampada a la plaça de la Mare de Déu de València.
Nosaltres vam visitar aquesta setmana la campada i si et sembla Marc, escoltem una mica què ens deien els docents, de per què estaven allà i com estan vivint aquest punt aquesta setmana, una mica de parèntesis, on no hi ha hagut negociacions.
[00:07:02] Speaker C: El que mana és tan reinútil i reeroïnt i reirresponsable.
[00:07:09] Speaker A: La falta de personal, unes ràtios massificades i completament insostenibles, a més de per què tenim molt d'alumnat sobrevingut que ve tots els anys durant el curs.
[00:07:23] Speaker E: Millors equipaments, una millor ràtio i sí, més sou. Bueno, és que no mos pot ser el sou des de fa 12 anys, és que és així de fàcil.
[00:07:32] Speaker F: La veritat és que estem prou cansades.
[00:07:35] Speaker C: Molt, molt, molt cansades.
[00:07:36] Speaker E: Consideràvem estar prenent el pèl des del primer dia, que les negociacions eren tot una pantomima i que el que volíem era fer-nos perdre el temps i els diners.
[00:07:46] Speaker A: No volem negociar i estan dilatant tot el temps els documents. Després de tres setmanes senceres, d'intents de negociació per part dels sindicats, però una actitud totalment de bloqueig i dilació per part de Conselleria. Existem accions més visibles que recorden a la població que seguim en peu de vaga.
[00:08:10] Speaker E: Aquí hi ha gent de dretes, d'esquerres, en una diversitat enorme de situacions i en molts problemes econòmics, que negocia i que dona a l'escola pública el que necessita.
[00:08:26] Speaker B: Marc, veig que deien Estem prou cansades, ens fan perdre el temps. Entenc que és una mica la sensació ara dels docents del País Valencià, de dir, que... portem molts dies i hi ha de vaga indefinida, això es deu notar en els sous, en els diners que arriben a casa, però igualment, malgrat estar cansades i veure que no està funcionant la negociació, tenen clar que s'han de mantenir.
[00:08:56] Speaker D: Sí, efectivament.
La gent està cansada perquè anem veient que anem negociant.
Hem fet moltes meses de negociació, no sé si amb 10 o així, però els guanys que vas aconseguint són molt lents. És a dir, en una mesa te donaran un puntet, en la següent te donaran un altre, necessàriament les que més reclama el professorat en el vídeo.
I la sensació, per tant, també és que són molt durs per a negociar, són molt durs per a cedir.
Pensaven que en una Bé, la negociació ha d'anar fluït, si tenim del primer document a l'últim hi ha canvis, hi ha canvis i hi ha millors, però la gent està molt cansada, efectivament, que no acaba de veure que puguem arribar ara a aquest últim document que sigui el més satisfactori i que podria ser avalable pel professorat.
I aquesta sensació la tenim tots i hi ha aquesta conselleria el que diu al principi ens insulta pràcticament, ens culpa de tot i està posant més gasolina en conflicte en lloc de més aigua i està encenent més la crispació.
Per tant, el que hauré de fer és això, a veure si demà hi ha un taronà encara de continuar negociant O si ja és el definitiu, com diu la convocatòria, doncs haurem de veure això amb el professorat que avale o no, segurament serà que no, aquest últim document, i si és que no, doncs òbviament hem d'intentar reforçar una altra vegada la cobertura de la nova sessió.
[00:11:08] Speaker B: Marc, avui pensava, veient el que ha passat aquests dies al Principat, que potser les dues conselleries d'Educació han seguit una mica la mateixa estratègia, que és divideix i venceràs. És veritat que aquí al Principat Comissions i UGT des d'un inici van signar un acord al març, però el País Valencià, per exemple, aquesta vegada definida començava o tots els sindicats junts i finalment s'han anat despenjant.
Creus que és l'estratègia que estan seguint?
[00:11:46] Speaker D: Sí, sí, tenim els dos sindicats que han signat l'acord retributiu i només l'acord retributiu no han signat res de la resta de temes, que són 8, Jo crec que ja des del principi que volien exclusivament el tema retributiu i jo crec que ho han demostrat.
Han firmat aquest acord retributiu i, diguem-ne, de la resta era un poc el seu objectiu.
Un company ha dit que fa 39 anys i ara han pensat que això era el seu eixida, firmar el recorregut tributiu i ja està. I, òbviament, això ha fet que la força que teníem al principi, que érem els cinc sindicats de la mesa sectorial, ara ens hem quedat en tres, però tant mateix representem el 70% de la mesa sectorial.
En principi representem només el 30%, per tant, la majoria la tenim nosaltres.
I per això hem de continuar exigint millors, perquè el contingut del professorat està amb nosaltres.
Igual, eixos millors que se visibilitzen en el document.
[00:13:04] Speaker C: Hola, sóc l'Estel. Jo volia preguntar-vos com encareu l'estiu.
S'acabarà el curs aviat, queda menys d'un mes per acabar amb els anumnes dins les aules, després queda tota la feina per fer encara durant principis de juliol, però quins plans teniu? Perquè aquí el Principat també és un dubte, sobretot que ha sorgit avui en aquest nou paradigma que deixa aquest no, a la consulta. Creieu que us encamineu més cap a una aturada i reprendre, potser un setembre, que s'iniciarà amb un curs directament en vagues o quin panorama s'esbossa?
[00:13:42] Speaker D: Estem encara parlant d'aquesta situació.
Demà crec que serà definitiu l'actiu que tindrà la Conselleria d'Educació o no, o la negociació, doncs podem tindre més marge. Si la tanca absolutament, òbviament s'ha acabat aquí almenys la negociació. I això estem parlant de veure a grandes possibilitats com continuem.
I en com continuem sí que estem parlant que el curs que ve hi haurà mobilitzacions, continuaran mobilitzacions, si ara no arribem a un acord definitiu. Per tant, no anem a ser nosaltres i diguem si començarem amb una vaga l'1 de setembre o amb un altre tipus d'accions. Això també ho hem de posar a consulta, tant el document que puguem rebre avui com la continuïtat de la mobilització.
Òbviament, en estiu no té sentit mantenir la vaga indefinida, Això és el que estem una miqueta parlant ara. Per tant, no puc contestar-vos taxativament com continuarem la setmana que ve o l'altra, però sí que estem anunciant ja que l'any que ve continuarem mobilitzats.
[00:15:07] Speaker B: Esperem que no, esperem que reagi l'acord i que pugui no haver-vos d'habilitar més. Sebastià, volies fer-li una pregunta al Marc?
[00:15:14] Speaker A: Sí, jo també tenia una pregunta, Marc. Primer, m'ha tragut tot el suport i tot l'agraïment per aquest exercici, per aquesta lliçó, crec que s'ha de dir lliçó en aquest cas, d'ambició, de coherència i de dignitat. Això també és ensenyar i crec que en aquest sentit ens hem de fer una abraçada de països catalans i de lluita conjunta. Jo volia demanar-vos justament per un tema que crec que també ens aplega a tots els ciutadans dels territoris de parla catalana, justament, què ets si ens podries concretar una mica les reivindicacions o les propostes que teniu damunt la taula Aquí
[00:15:57] Speaker D: la gent té la sensació que s'està fent història.
Nosaltres recordem molt també la lluita de Balears amb el Til.
La llei de llengua, el principal és la derogació de la mala nomenada llei de llibertat educativa.
La conselleria no deixa de dir-nos que els homes forts són una conselleria i no poden derogar la llei, però sí que poden Llavors, l'esforç ja aprova o no la qüestió. Òbviament, això no passarà.
Això és l'escenari que estàvem plantejant nosaltres.
La contraoferta que ens fa és, simplement, recuperar els diplomes de mestre i de capacitació en valencià i que les entitats col·laboradores puguin formar en valencià. Una cosa que no és Allò gros seria acceptar-nos a negociar la llei, canviar-la, això no.
No sé què.
Ells estan tancats i no ho aconseguirem.
Almenys amb aquest govern que tenim ara de Playbox, òbviament, no van canviar la llei.
[00:17:39] Speaker B: Doncs Marc, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui a la tertúlia i que vagi molt bé demà la negociació i que esperem que aviat podeu deixar la vaga indefinida, perquè el Senyor Narf s'hi trigarà en bones coses.
Fins la propera.
[00:17:54] Speaker D: Moltes gràcies a vosaltres, una abraçada.
[00:17:56] Speaker B: Escoltant el Marc pensava, hi ha moltes similituds en realitat, no? Sembla que no hi haurien de ser, no? Perquè dius, ah, un govern de Vox i un govern del PP i un govern del PSC. No, però hi ha moltes similituds. Hi ha la similitud que els fan la proposta salarial per intentar rebaixar les altres propostes, no? És a dir, en el seu cas també es despengen dos sindicats per la proposta salarial.
Avui el sindicat de professors de secundària d'alguna manera també diu, el que hem aconseguit és important, ho hem d'assegurar, i per tant també vam fer una mica el mateix, els divideixen els sindicats per intentar que tinguin menys força i assenyalar els que no han firmat com els responsables de que no hi hagi l'acord.
Penso que hi ha moltes coses, bueno, la llengua desapareix en les dues negociacions, també, vull dir que realment hi ha molts punts en comú.
[00:18:52] Speaker A: Sí, jo crec que n'hi ha un de bàsic, El PSC li agraden tant els referèndums com a PP i a Vox.
Jo crec que això és important, no escoltar el clam, no diré popular, però sí dels docents, que són els protagonistes en aquest cas, i intentar anar reduint, anar fent més petit. el cercle de conversa, de negociació, quan realment és una situació, és una proposta que estan fent els docents que afecta tota la societat, no només el col·lectiu de professionals, sinó els nostres infants i el nostre futur com a societat. Per tant, una mica de respecte cap a aquestes decisions i no avançar el mateix dia en què es coneixen els resultats, que serien ignorats, hauria estat un bon gest per continuar conversant.
[00:19:38] Speaker B: Mirem les dades perquè crec que són clares. En la consulta ja han participat 60.686 docents, vull dir que no és que hagin participat uns pocs, crec que era de 90.000, per tant imagineu-vos la quantitat de participació.
39.502 s'hi han oposat, el 65,1%, i 21.184 ja han votat a favor. Vull dir que crec que és una xifra elevada d'alguna manera.
I per altra banda, a mi avui m'ha sorprès en relació al que estàs dient tu, Sebastià, quan ha sortit la consellera, no? I quan ha sortit la consellera, ella ha fet el seu discurs, que tampoc m'ha sorprès, però m'ha sorprès que la primera pregunta era d'un periodista de TV3, preguntant, vostè, davant d'aquest resultat, queda deslegitimada per negociar? I ningú li ha preguntat, vostè, amb aquest resultat, queda deslegitimada per negociar? Ha de dimitir, no? Totalment.
[00:20:32] Speaker C: Ara que deies referèndum i el poc que agraden, m'anava enrere i feia un paral·lelisme amb aquell moment del nostre referèndum on van dir cepillarem l'Estatut aprovado en Catalunya.
Compte, compte, compte, perquè allà va començar tot el que després ens va portar a l'1 d'octubre. Per tant, jo crec que com a persones que som de classes populars, de classe obrera, com ho són els mestres companys de classe popular també, és una victòria absoluta aquest no. És absolutament important que s'hagi fet aquesta consulta. Jo crec que ha sorprès aquest no a molts dels mateixos votants, a molta gent de la mateixa comunitat.
perquè estem acostumats a poca... La bèstia revolucionària i lluitadora per culpa del capitalisme, de l'individualisme, se'ns ha anestesiat i per això jo crec que aquesta sorpresa, que jo crec que la gent esperava més que molts més docents anirien pel si, per què? Perquè es deixarien comprar amb aquest caramelet capitalista que és, jo us dono més diners i calleu, no? Deia ara el Marc, i també ho estem veient aquí, en aquestes negociacions, les conselleries estan dilatant, estan allargant, estan posposant. Quan en una negociació, sigui del que sigui, hi ha una part que fa això, el meu entendre, aquesta part, tot i que pugui semblar que és qui té la força, en realitat és qui té més a perdre i a qui li convé dilatar perquè el pes del problema l'està sustentant una altra part. Jo crec que els docents arribats a aquest punt porten tant de temps aguantant coses que no els pertoquen, aguantant l'equilibri d'un departament que si no ha volat pels aires abans és perquè ells estan aguantant pesos, responsabilitats que no els toquen, que per això d'altra banda estan dilatant, perquè no volen que la victòria canviï de front. Jo em poso al seu lloc i penso, quan tu ja has perdut 100 euros un dia, 200, 300, Arriba un moment que dius, i és el que acaben de demostrar, això no va de diners. Sí que va de diners, però de diners en una inversió generalitzada, no dels que van a la meva butxaca. Perquè, entre altres coses, jo m'imagino que tu treballes en una escola on fa 10 anys que has de donar classes en un barracó, i dius, un moment, Ara que ho estem mobilitzant tot, ara que estem arribant aquí, tancarem sense haver parlat d'aquest tema perquè no se'n diu res, per exemple, de la climatització a les aules o de tants altres assumptes. I un darrer tema, si ens ho mirem a nivell individual i jo fos mestra, que a mi m'augmentis el sou em servirà per poder anar a més sessions de psicòleg i treballar una mica millor els problemes que tinc dins l'aula, però el dilluns jo tindré els mateixos problemes dins l'aula si la inversió no és amb més recursos.
L'Estel
[00:23:21] Speaker B: m'ha recordat les declaracions que aquests dies anàvem recollint una mica per continuar les mobilitzacions. Durant aquesta setmana hem agafat la votació, CGT i l'Intersindical han mantingut les mobilitzacions i hem anat veient en aquestes mobilitzacions que molts professors deien això que tu dius, de per què votaven que no. Doncs per aquest tipus de motius, si us sembla, els escoltem.
[00:23:43] Speaker C: Perquè a mi no em soluciona res que em pugin el sou si segueixo tenint gairebé la meitat de la classe amb diversitat, sense personal que em pugui ajudar a tendre-la. Hi ha
[00:23:52] Speaker B: molta diversitat a dins d'una aula. Tenim dislèxia, tenim TDA, tenim TEA, tenim de tot. Amb un profe a l'aula, 30 alumnes, amb una hora arribes on arribes. que tenim més sou i anar
[00:24:03] Speaker C: estressada i no arribar enlloc i arribar a casa amb una frustració de dir no he pogut parlar amb aquesta família, no he pogut ajudar, no he pogut trucar a serveis socials. De
[00:24:12] Speaker F: què m'aporten això?
Jo sóc partidària de seguir pretant i de sobretot millorar la vida, les classes, de poder atendre les criatures, de poder mirar la cara a les criatures i poder marxar a casa sentint que he mirat els ulls de tothom que hi està a la
[00:24:26] Speaker G: meva classe. A partir de l'1 de setembre com notarem aquest preacord, com es anirà desplegant i a llarg termini com mantenim això, perquè el que no pot ser és que haguem arribat fins aquí i d'aquí quatre anys tornem a
[00:24:36] Speaker F: estar allà mateix. El preacord que s'ha fet amb aquests dos sindicats, per mi, és un acord de mínims. Penso que ara mateix tenim la força de la gent per poder apretar molt més i per poder aconseguir les millores
[00:24:45] Speaker B: que calen. Està molt bé que ho hagin posat sobre un paper, però no han dit ni quines mesures ni amb
[00:24:50] Speaker C: quin calendari. Es parla
[00:24:51] Speaker F: poc, potser, de l'escola inclusiva, es parla poc de les ràtios, i per mi, personalment, encara és més important que aquest increment de sou. Qualsevol
[00:25:00] Speaker G: pacte que es faci, si no es fa des d'una reflexió profunda i no es fa amb una planificació a llarg termini, no podrà revertir tot el xafastre que s'ha acumulat al llarg dels anys.
Diversos
[00:25:14] Speaker B: professors parlen de la inclusiva i crec que són tres professors exactament que diuen, a mi el sou no em serveix de res si no m'ajudeu que la inclusiva sigui real a les aules.
Clar,
[00:25:29] Speaker A: això és fantàstic i crec que parla per si mateix, vull dir, no ho fan per ells, ho fan per nosaltres, ho fan pel bé de la societat.
No puc evitar de comentar un aspecte que ha sortit dels dos vídeos, tant del Principat com del País Valencià, que és la capacitat generativa del llenguatge que tenen aquests docents. Abans han sentit paraules com reinútil, rerroïn i reirresponsable, i ara han après xefastre. Jo no l'havia sentit mai. M'ha semblat meravellosa. Fins i tot aquí estem aprenent. Però crec que és molt significatiu això, perquè al llarg de totes aquestes setmanes, jo diria que ja fa més d'un mes i mig, o dos, o tres, que n'estam parlant, d'aquestes reivindicacions dels docents, s'ha comunicat molt bé que el tema central no és el sou. És a dir, el sou és una cosa que es mereixen i són millores, aquesta recuperació de la capacitat adquisitiva i una cosa tan senzilla com l'actualització del sou amb l'IPC. Això que és tan natural en altres professions, en l'àmbit dels docents, no està passant. i ho trob vergonyós, però no es tracta només d'això, sinó que es tracta de poder fer bé la seva feina, que és d'on hauria de partir la conselleria, i no la inversa, no hauria de ser la conselleria qui ho concedís, sinó qui ho proposés d'entrada. Per tant, fins a la fi del món, amb ells, i que tant de bo aquest torcebràs, aquesta insistència que deies tu, Estel, que és complicada, que hem de recordar que els costa diners, és a dir, cada dia de vaga, que fa un docent són diners que deixen de guanyar, jo crec que això ha de tenir al final un sentit, i malgrat aquesta situació de divisió que ens trobem ara, crec que sí que continua veient-hi un horitzó estratègic, que és de, ei, volem el pas ençà, volem avançar, i som en un moment sensible, que és el final de curs i la selectivitat.
Aquests dies, parlant
[00:27:17] Speaker B: amb els meus amics mestres, crec que precisament els molestava molt això del salari, d'alguna manera, no? Deien, és que si acceptem aquest acord, semblarà que només ho fem pel nostre sou i no ho estem fent per això. És a dir, que els molestava profundament a la gent que parlava de donar aquesta imatge, no? De dir, és el que han volgut prendre durant setmanes sobre nosaltres i ara els
[00:27:35] Speaker C: estem donant la raó? Jo crec que avui aquest no ha sacsejat consciències d'aquells encara prou lúcids com per deixar-se sacsejar, no tothom ho llegirà així, però sentia un comentarista a la ràdio que deia, porto mesos pensant que realment ho fèiem pel sou, que bé també que aquest no s'estigui llegint, i veurem com això pot aportar exemple i com això pot fer passar de la queixa a l'acció altres col·lectius. Vam veure-ho també amb els metges, jo crec que és un altre col·lectiu també, els mestres, igual que el col·lectiu mèdic, que estan cada vegada més al límit de la salut mental, i crec que hi ha un despertar social i que ells estan abanderant-lo, estan sent estandard i tant de bo siguin mostra d'altres col·lectius per fer una mica el mateix. Després, d'aquesta situació piramidal que sempre porten els sindicats, les representacions, Òbviament, les negociacions s'han de fer amb representacions, no hi pot anar tot un col·lectiu, però cal tornar sempre a la consulta a les bases.
I una gran pregunta que ens podem fer és, o una reflexió que jo faria és, si tu acabes veient una situació de vaga, que pot acabar amb una vaga general, és perquè tu no has fet prèviament el que podríem dir un fòrum o aquesta consulta a les bases directament.
Potser ara peco de naïf, a vegades ho soc, però jo com a consellera, només d'entrar, diria, i més amb la situació de dècades de queixes que portem, ser en una conselleria on s'ha assenyalat, és un paper difícil, en l'auca d'aquest senyor Esteve, aquest paper seria difícil, és difícil d'interpretar, però per què no t'anticipes això i només d'ocupar el càrrec, no convoques tu a tota la comunitat educativa, a les famílies, i fas és que ens agraden massa poc els referèndums perquè són massa perillosos. I si són perillosos és perquè donen veu i vot a tothom i ens donen les dades del que està volent el que està a les bases. Les grans queixes de les bases de qualsevol professió és igual. El món de la cultura, el món dels metges, el món dels mestres sempre són les mateixes. És que els que estan allà dalt ja els convidaré. a venir un dia aquí i a veure quina és la realitat. Aleshores, per mi el gran problema, més enllà de les reivindicacions d'ara, les grans queixes dels mestres que jo sempre he sentit és que ens estan burocratitzant, ens obliguen a fer coses, fan lleis, canvien materials, una sèrie de coses tan allunyades del que nosaltres necessitem, del que nosaltres volem, que això demostra que cal consultar molt més freqüentment a les bases.
[00:30:29] Speaker B: Estava pensant que en realitat és una de les queixes que s'ha anat repetint durant aquestes negociacions, que s'ha negociat amb la mesa sectorial d'educació, on hi ha uns sindicats que tenen la representació legítima, per descomptat, però que no s'està parlant amb tot el col·lectiu educatiu, que no hi són representats, per exemple, els pais, que no són representats les educadores de 0-3 anys, també hi ha la concertada de vaga, vull dir, que tota aquesta gent no hi és representada en aquesta negociació i, de fet, l'intersindical, sindicat que no hi és representat en aquesta mesa sectorial però que sí que ha pogut formar part de les negociacions com a convidat, diguéssim, demanava des de sempre que es fes la negociació amb la coordinadora de les vagues, diguéssim, que no es fes només la mesa sinó que tothom hi pogués ser representat perquè això anava molt més enllà d'aquests sindicats.
És
[00:31:24] Speaker A: molt curiós perquè des de l'inici de la legislatura el govern de Salvador Illa s'ha reivindicat amb aquest mantra, amb aquest lema del govern de tothom.
I sembla que en aquestes converses no interessa que hi sigui tothom i en canvi sí que és el govern de tothom putejat, de tothom emprenyat, de tothom minoritzat i feliçment de tothom mobilitzat davant aquesta ignorància, davant aquest menyspreu constant ho deies tu, està davant els metges, davant els docents. És el govern que no sempre protegeix, així com tocaria, la llengua catalana, o que sembla que la protegeix amb una mà i l'ataca per l'altra, i sembla que el que fa una mà, l'altra no sap que ho fa. Llavors, pot ser sí, a mi aquest lema d'entrada em va sorprendre perquè vaig pensar, és el govern amb menys suport electoral de la història, la Generalitat de Catalunya, per tant, tant de tothom, no pot ser, però pot ser com ens de veure per on es movia Aquest lema i és un tothom conjugat
[00:32:19] Speaker B: en negatiu. Aprofito això per dir de tothom, perquè aquests dies estem parlant molt de la vaga de docents i no estem parlant de les vagues de les biblioteques, que també són un altre col·lectiu
[00:32:29] Speaker C: que s'està queixant. Sí, totalment. Perdó, abans d'anar, no recullo biblioteques perquè volia dir una cosa. Per mi la imatge és d'una porta tancada, que és la porta de la Conselleria, perquè ara s'han queixat molt de, oh, és que estàvem negociant unes coses i ara ens inclou el 03. Voleu parlar també d'allò? Evidentment que quan una porta ha estat milers de temps tancada, el moment que l'obres, tothom que porta anys intentant venir a accedir a parlar amb vosaltres, entrarà amb corrua, perquè és que hi ha una gran incomunicació, com dèiem, entre la realitat i la conselleria. Aleshores, jo entenc perfectament que ara s'hi ha de poder posar tot, ja que ens parem, ja que finalment ho hem fet, ens escoltareu tres anys seguits, si cal, vull dir que ni un pas enrere.
[00:33:20] Speaker B: Bé, perquè el sistema, el que demostra és que el sistema està trencat per totes bandes, encara no hi ha un lloc on no hi hagi un problema. Per altra banda, volia preguntar, d'alguna manera, si amb la consulta, clar, amb la consulta cau USTEC de l'acord, d'alguna manera, si USTEC és potser el que ha quedat més tocat per aquesta consulta, diguéssim, ells defensaven el sí, Sotnem el cràctic, hem decidit, si la consulta surt o no, defensarem el no i continuarem les vagues, hem escoltat el que es diu, CGT i l'entorn sindical havien defensat el no i tampoc s'ignoren, per tant, només s'ignora, com deia el professor secundari, que han fet una votació a banda, només amb els seus afiliats, i que el 63,2% dels afiliats sí que han votat a favor, per tant, ho firmaran.
Clar, no sé quin és el paper d'USTEC ara, d'alguna manera, ja et dic, avui sentia que tothom deia, bueno tothom, que ja sortia molt als diaris de si estava legitimada USTEC a continuar amb les
[00:34:24] Speaker A: negociacions.
Jo crec que encara en surt més legitimada, justament, sobretot per la reacció davant dels resultats de la consulta. Una altra cosa hagués estat que haguessin decidit ignorar-ho i vendre's d'alguna manera davant del que havien pactat sense tenir en compte la veu de les persones afiliades, però en aquest cas han estat honestos, havien proposat una solució, els seus afiliats no ho han vist clar i ho respecten, i si no vaig errat han cridat a la vaga demà i a les mobilitzacions Demà divendres a les 12 a l'Arc de Triomf, si no vaig equivocat, a Barcelona. Vols que descomptem què
[00:35:00] Speaker B: hem dit exactament avui vostè i tots els sindicats?
Ha dit això. Estem davant
[00:35:04] Speaker H: d'un no molt i molt contundent, aquest
[00:35:07] Speaker I: preacord. Demà tothom a la vaga. Potser hem pres decisions que potser no eren les més encertades en aquell moment, donat també el moment de pressió, el context en què estàvem, preveient també que hi havia un desgast ja de mobilització del col·lectiu, doncs igual ens hem precipitat a l'hora de llançar aquest preacord i necessitàvem més marge de dies. Nosaltres hem de fer les nostres reflexions, però el Departament d'Educació ha de fer
[00:35:36] Speaker H: les seves. Nosaltres portàvem setmanes avisant que que l'acord i que la negociació no havia de buscar acontentar reivindicacions concretes de
[00:35:49] Speaker A: sindicats. Exigim que faci el favor de convocar d'una vegada per totes una negociació en el marc del comitè de vaga, com venim exigint l'intersindical des del minut 1, i exigim també el cessament immediat de la consellera Esther
[00:36:04] Speaker I: Niubó. Pensem que ara la Conselleria s'ho ha de replantejar en aquests termes i que si hem de tornar a la negociació ha de ser per realment elaborar un nou acord. L'inici d'acords
[00:36:18] Speaker H: afectarà segur, tenim un no contundent, a no ser que el Departament, el Govern, Seguim amb el comitè de vaga i puguem arribar a un acord de veritat, i un acord que evidentment estigui referent per la plantilla, perquè això ho hem fet una vegada, però ho farem tantes vegades com calgui.
[00:36:40] Speaker C: Sí, jo no ho he llegit amb tanta duresa, penso que posant-me en la pell d'un representant d'un col·lectiu, o d'una representant d'un col·lectiu, crec que el que ha passat forma part del que pot passar, o pot ser habitual en una negociació, no és el mateix estar en aquella taula que ser un professor de base, que està fent les vagues, són papers diferents, veus realitats diferents, i tu en un moment donat pots decidir, amb tots els teus dubtes suposo, dir sí.
El que em sembla bé és, després, consultar i, si cal, corregir. i dir, en la consulta ha sortit que no, potser ens vam precipitar, com replantegem des d'aquest nou paradigma. També estem molt acostumats a que tot hagi de ser postulats ferms, sense matisos, quan el que s'està debatent és d'una magnitud i d'una complexitat molt important. Per tant, a mi em sembla normal que hagi passat això, i sobretot, com deies, Sebastià, em sembla molt bé la reacció que s'ha tingut.
Jo fos del sindicat, de l'OSTEC, i també faria una reflexió interna, però qualsevol moviment et convida a fer-la. Per tant, jo els veig cohesionats de moment.
Ara veurem si hi ha moviments dins dels sindicats d'aquí a setembre, a veure què es planteja i quin és el paradigma que obre tot això ara. Ja l'esteu per davant, penso. Jo hi ha hagut un moment, venia amb el cotxe abans cap aquí, pensava, escoltant la ràdio, pensava, ha enganxat en una mala època de l'any, perquè un estiu pel mig, tot i que a l'hora de fer estratègies mai saps què pensaries que era dolent i acaba sent bo, però d'entrada he pensat, ai, que no es refredi tot plegat.
L'agost pel mig sempre fa por, perquè la gent treu la tovallola, uns i altres, i ens tornem
[00:38:31] Speaker B: a anestesiar.
Jo ho deia també això de l'USTEC, perquè crec que té un paper complicat en el sentit que ningú l'ha assenyalat directament avui a USTEC, no? Dient, d'acord, amb lògica no, però vosaltres vau firmar aquest preacord, a veure què feu, no? I els ha convocat demà a una reunió, a una reunió on no ha convocat a la CGT i a la intersindical, ja, només ha convocat a USTEC, professors secundàries, comissions, obreres i UGT, que són els que van firmar l'acord, per escoltar les valoracions, i ella defensa que vostè, que encara... És a dir, jo no sé si s'ha d'escoltar mutuament, però defensa que li demana a vostè que firmi
[00:39:10] Speaker C: l'acord, malgrat tot. Jo crec que no, que no el firmaran, que no l'han de firmar, i jo penso que no, que no el firmaran, i menys amb el que passarà demà, perquè jo crec que aquest no encara arrenca més forces del moviment i de la voluntat de procedir amb les vagues.
[00:39:29] Speaker B: Clar, ara ens trobem en la situació que, si tiren endavant el preacord igualment, els docents tindran aquesta millora salarial, per exemple, en la que ells han dit no, això no és suficient.
[00:39:40] Speaker C: Allargada en el temps, recordem-ho. Allargada en quatre anys. També la gent es pensa que això és... De mica en mica. Que això cobri i bueno... Aquí quatre anys de saber
[00:39:47] Speaker B: qui governa també. Saber qui governa, parlem
[00:39:50] Speaker C: de la inflació, els detalls sempre baixen al somni més avall, no?
Sí, sí. Perdó, t'he tallat. No, no, no, que
[00:39:57] Speaker B: dic, però clar, demà torna a haver-hi vaga.
Demà hi ha vaga general i estan convocats, com deia també la concertada, els de 0-3 anys, és a dir, està convocat tothom.
Demà, què espereu que passi als carrers? Suposo que molta gent té ganes de tornar a parlar
[00:40:13] Speaker A: després d'aquesta consulta. I tant, per això de abans que crec que aquesta divisió d'una banda és negativa, jo crec que com més units estan els sindicats i el col·lectiu docent en general, més clares arriben les reivindicacions, però per fer de la necessitat virtut ja va bé que hi hagi hagut alguns guanys consolidats pel conjunt, perquè d'aquesta manera estan en una posició d'una mica més de força per continuar lluitant. I m'agradaria afegir el que deies, Estel, sobre el mes d'agost, jo crec que té un desavantatge clar, que és que hi pot haver una pegada informativa d'alguna manera, que la conversa que s'ha aconseguit mantenir viva, vivíssima, durant aquestes setmanes i mesos, tal vegada, s'ha fet bleixir una mica, però d'altra banda, i tornant a la idea d'aquest sacrifici fins i tot econòmic que estan fets els docents, crec que també els hi pot ser bo, en el sentit que poden començar el setembre amb forces renovades, amb el cap més clar, i fins i tot havent fet estratègia, de dir, mira, començam el curs, que és un altre moment sensible, ha agafat el final i agafarà el principi de curs, sembla que alguns representants sindicals Ja hi farem referència, donant per fet que això abans de final de curs, i tampoc a principis del curs que ve, s'haurà resolt. Llavors és una segona ronda, o tercera, o jo no sé quantes en duim. Però també pot ser una
[00:41:39] Speaker C: oportunitat. No sé si estiro més per aquesta banda naïf que us deia abans, però a mi em fan enveja, perquè jo com a autònoma podria sortir sola amb la meva pancarteta al carrer i
[00:41:48] Speaker B: no puc, Me n'assabento. Si sou tots els autònoms, idols que estaríeu. Quina aigua
[00:41:52] Speaker C: barreig de gent que som els autònoms, que ens faria vergonya tenir Sols aquí al costat, també t'ho dic. Però em fan enveja perquè jo enyoro l'èpica, enyoro els carrers que seran sempre nostres, enyoro les reivindicacions de classe i enyoro que despertem d'aquesta anestèsia, d'aquesta angoixa. Per tant, Sí, els estic envejant i els estic admirant i penso que mai saps quan estaràs fent història al principi de començar-la a fer. Per tant, és que no puc dir més que endavant. I parles com a
[00:42:27] Speaker B: mare, que de vegades, de fet, aquesta confrontació dels pares està fins als nassos de tot plegat.
[00:42:33] Speaker C: Totalment.
I jo, si em moc en termes individualistes i egoistes, evidentment em convé zero. Jo demà he de treballar, tinc les criatures, com ho faré? Encara estic redissenyant el dia.
Però és que hem de mirar en termes d'empatia. el que dèiem en la darrera tertúlia, que jo estigui damnificada amb condicions econòmiques no vol dir que t'hagi d'estirar tu pel peu que baixis, sinó que jo t'ajudo a pujar i tu després m'estires amb mi, això d'entrada. Després un altre problema greu és que el tema és que La relació que hi ha entre el món laboral i la vida familiar està fent que l'escola sigui el motor de la conciliació, i això és un greu error. No pot ser que si de cop els mestres estan en vaga... De fet, ens demostren, quan estan en vaga, que tenim un problema, que és que si tot això funciona és perquè... I això ho demostren els governs, que alguna mica també la lectura que tenim aquí és fins a on creieu en l'educació, de veritat. Què diu d'un país la inversió que es fa en educació, la despesa militar? Jo sempre he dit que per mi la Conselleria de Cultura i Educació haurien d'anar de la mà i haurien de tenir un pressupost molt més gran. Aleshores, hi ha una reflexió com a família, evidentment, que em pot perjudicar, però és que, sens dubte, jo crec que estem decidint el futur de les nostres criatures i fins ara faré una simplificació, però que us faré, però que m'entendreu. d'alguna manera estem marcant les línies polítiques del futur.
Podem tenir més canalla convertida en feixistes o en votants de l'ultradreta o no, depenent de la inversió que fem en cultura i en educació. Per tant, és que els hi hem de donar suport. I si cal, jo m'ho he plantejat, que comencin el setembre amb una vaga sencera de no fer-ho. Ja ens en sortirem, és que ja prou, ja ens
[00:44:26] Speaker B: en sortirem.
Ara m'ha sortit de recordar la consellera Ortí, la consellera d'Educació del País Valencià, que una de les coses que se me n'ha anat repetint, queixant-se, és que això és una vaga política, anava dient, com algú dolent.
És una vaga política perquè el que volen és fer-nos fora nosaltres. Que no és política, senyora, encara no ho ha entès això.
Però hi havia un vídeo de Curiosaire, crec que es diu a Instagram, que anava dient, senyora, i que vostè doni diners a les escoles de l'OPUS no és política, no? I que
[00:44:58] Speaker A: vostè faci... I que vostè sigui consellera i gestioni? Que vostè sigui... És una
[00:45:03] Speaker B: consellera que formava part del sector de... Ara no em sortirà part de la paraula. de la gent que va a visitar per saber si es tastava el família membre o no unes coses.
D'inspectors. D'inspectors, perdoneu. A vegades la paraula s'encana.
Formar part del col·lectiu d'inspectors del País Valencià. El que ha fet aquesta consellera és augmentar el sou dels inspectors i no augmentar el sou dels docents. Senyora, i això no és política, sabeu? Realment, què no és
[00:45:38] Speaker A: política, senyors tots plegats? És fortíssim. Recollint aquesta idea de què és política i què no, a mi m'agradaria agafar aquesta enveja que deies, Estel, de... Tenc enveja d'aquestes mobilitzacions, nostàlgia fins i tot, sana, jo crec, i compartida, per mi també, dels Carrets Seran Sempre Nostres, d'Urquinaona, de quan anàvem tots plegats amb objectius comuns o semblants, i crec que l'hauríem de traduir en il·lusió. Penso que està molt bé el que dèiem, que el col·lectiu docent i de treballadors de l'àmbit de l'educació, que no només són mestres i professors, ens estan donant això, una ensenyança importantíssima.
Abans en Marc fa referència a l'assemblea de docents de les Illes Balears i la lluita que van guanyar, i crec que ho hem de repetir moltes vegades, van guanyar fa 10-15 anys, I varen guanyar perquè varen insistir, perquè varen decidir perdre diners a través d'aquestes vagues que varen fer, però una cosa també va ser clau en la seva lluita i és que varen aconseguir mobilitzar tota la societat. L'alumnat, les famílies i la societat en general.
Jo ara mateix no tenc gaires persones a la meva família que estudiïn i que tenc cosins.
A Mallorca ara mateix la mobilització hi ha No està activa, però sento una profunda solidaritat cap a les reivindicacions dels docents. Si ens convoquen de manera ample, a donar-los suport, jo seré el primer que hi aniré. I crec que això seria molt interessant perquè despertaria complicitats. Crec que un sindicat que decideix recordar, insistir la qüestió de la llengua en aquestes negociacions encara mereix més respecte i, per tant, crec que així, sumant, sumant, arribaríem encara més lluny. Per tant, la següent passa, per a mi, seria ampliar el focus i ampliar la implicació. I
[00:47:28] Speaker C: jo crec que el no d'avui, com dèiem a l'inici, ha guanyat aixamplar base d'aquesta gent descreguda que deia que sou uns dropos, sou uns vagos, que ho feu només pels diners, i avui, una micona, jo crec que s'ha eixamplat el suport social.
Si
[00:47:46] Speaker B: us sembla, ens queden deu minuts i no voldria plegar sense no parlar de la polèmica, l'altra polèmica de la setmana. No polèmica, queixes, perquè sempre dic que utilitzem polèmica i no és polèmica. Són les queixes per la visita al papa i per la no utilització del català. Crec que hi ha com molt de líó en què ens queixem i què no ens queixem, d'alguna manera. La queixa real és perquè la benedicció de la torre de Jesús Cris de la Sagrada Família segons els papers que s'han pogut veure, només és en castellà i molta gent em diu, com pot ser que una obra de Gaudí i tot el que va fer Gaudí pel català ens trobem amb la situació que es faci només en castellà. Jo crec que l'església actual, els dirigents de l'església actual no n'han entès res i per posar un exemple de que no n'han entès res, si us sembla, escoltem què deia l'Omella.
I també
[00:48:40] Speaker J: ningú m'impressiona, a mi m'han escrit molta gent que ja et sé, i sí que m'hi queixo, queixo ja el papa. El papa sap on ve, l'hi hem explicat, l'han preparat i està bé. Tot en català sap que ell té que parlar algo en català, evidentment.
El que passa és que hi ha gent que els agrada fer polèmica i això és el que hem d'evitar. El més important és que ve.
El més important és la celebració de l'Eucaristia i fer també bé la benedicció de la creu, ja està, que sigui aquí o sigui allà al català, però i segur que en cada moment de les intervencions seves n'hi haurà alguna de català, no n'hi faltaria més. Et dirà
[00:49:19] Speaker C: hola?
Això ja ho tenim. Aquell ola olímpic. Hola, Barcelona. Ja està. Escolta, és que ens queixem massa. No és que vulguin espanyolitzar qualsevol cosa que passi aquí. No és això.
[00:49:33] Speaker B: No, no, és que em sembla una mica surrealista tot plegat, però crec que és interessant posar-ho en ella perquè d'alguns mitjans, a més a aquestes declaracions, han dit, el papa parlava en català. Home, senyors, el que ha passat aquí és una altra cosa. Jo crec que amb aquestes declaracions que és que omella, almenys tingut una vegada més, les queixes per les quals
[00:49:56] Speaker A: no hi hagi català. És absolutament ofensiu, i a més hi ha un component d'actitud, no només d'actitud lingüística, que és obvi, aquí hi ha un esquema de diclòsia evident, el papa parlarà el que hagi de parlar i algo de català, algo que en algun moment deixarà... Caure en algunes paraules segurament que són ambilingües, que siguin ambivalents entre diferents llengües. És absolutament ofensiu, és un insult a la memòria d'en Toni Gaudí, a la significació primigènia, si més no, del que hauria de ser la Sagrada Família. I a mi no deixa d'horroritzar-me una cosa, que és comparar, jo quan va venir l'anterior PAP, bueno, l'anterior no, de l'anterior, l'anterior penúltim PAP a Ratzinger, a Barcelona, ja vivia aquí, feia un any o dos que vivia a la ciutat, i no puc deixar de sorprendre'm de la resposta que dona la societat catalana ara i la que va donar en aquell moment. Allà hi va haver un moviment de jo no t'espero, hi va haver una resposta contestatària, de plantar cara, de dissidència necessària o no. Hi va haver un posicionament que va dur cap a un debat més complex.
[00:51:06] Speaker B: Creus que no hi serà, aquesta vegada?
[00:51:08] Speaker A: és que ho han fet tan malament amb aquest tema de la llengua que sembla que no hi hagi altres temes a tocar, si que hi ha aquesta mobilització convocada per part d'Òmnium, l'Assemblea, el Consell per la República i la Lliga Espiritual de Montserrat, si n'aprendrem de coses amb aquestes notícies. que sí que fan una crida a assistir un dia determinat, amb estelades, a rebre el papa, cosa que ens sembla meravellosa, però penses, ostres, quantes coses hem perdut pel camí, com ens han ferit, que ara mateix l'únic que sabem fer com a societat és defensar-nos, perquè és un atac i ens hem de defensar, no hem de deixar cap agressió sense resposta, però ens han acorralat, ens han fet tornar petits, i això a mi me'ls
[00:51:53] Speaker C: ura.
Però això que dius, em pregunto si lliga amb el que dèiem abans, que trobes a faltar aquesta èpica i aquesta lluita de qual parlàvem abans, no? Totalment. Com abans venia el rei, cremaven banderes, abans passaven coses. On som? On
[00:52:10] Speaker A: som? Ara som una Barcelona que el rei pot venir quan vulgui a homenatjar un feixista com Josep Antoni Samaranc amb Jaume Collboni, que en una entrevista al diari Ara de fa dos dies deia que ell faria que les eleccions a Barcelona fossin la tomba del feixisme. Llavors se'n va a homenatjar Samaranc i dius aquí no hi ha cap coherència i no sé si la trobaran tampoc a la visita del papa.
Jo crec que
[00:52:33] Speaker C: ens conformarem amb aquestes quatre parauletes de vessalls, alguna cosa diran, s'aprendrà la vostra llengua i quatre paraules diran, i així ja ens tindran callats. Però sí, tinc curiositat també per veure què passarà a nivell de mobilització social. Jo crec
[00:52:50] Speaker B: que els docents també es poden manifestar. És veritat que és molt difícil que arribin a prop del papa, perquè la seguretat és molt, molt elevada.
Dilluns publico una entrevista, una entrevista que li he fet jo a Vicenç Lozano, expert, expertíssim en el Vaticà, i ell deia, bueno, tot dependrà, es veuran estelades o no, tot dependrà de què passa amb els controls, si deixen passar les estelades o consideren que no s'han de passar, vull dir que fer visibilitat una arribada del papa no és tan senzill, que hi haurà molta seguretat al seu voltant.
[00:53:30] Speaker C: A mi, que jo respecto l'espiritualitat i la religiositat de tothom, però a mi aquest tema me la rellisco una mica. Aleshores, dit això, que vingui, molt bé, però em pregunto, primera, quina reacció tindrà aquella gent que trobi tallers carrers tallats?
Si serà similar o els molestarà tant com quan es queixaven d'unes manifestacions d'uns docents, per exemple? Molesta igual la causa de la tallada de carrer? depenent de què pensis o sentis, sí o no, això una. Després, aquesta recomanació del teletreball, m'encanta, quina hipocresia, no? Quan es demana ara que fem teletreball per no col·lapsar, per evitar problemes, etcètera, per facilitar l'arribada del papa... però no per la salut mental, no per contaminaments, que és el que demanem sempre. Va haver-hi una esperança en la pandèmia que això seria així, i ara, si tu has d'agafar el cotxe una hora, perdre una hora de la teva vida anant i tornant de la feina, perquè continuem absolutament centralitzats, i viure al nucli de Barcelona pagant preus desorbitats, allà no es recomana el teletreball, això no ho imposa el govern. Però ara, si ve el papa, sisplau, sí, teletreballeu. M'ha semblat una mica curiós, hipòcrita, si més no. que en aquest moment sí, per la resta de causes molt més necessàries i justes, no.
No
[00:54:49] Speaker B: sé què passarà, ja haurem de veure què passa a partir de la setmana que ve amb el Papa. Què diu el Papa en català? També n'estarem atents.
Avui em feia gràcia que una periodista experta a l'Església deia, no sé per què ens queixem, perquè el Papa ha fet forat per anar a Montserrat, per tant entén la realitat catalana. Basarà la mononeta. Bueno, s'ha de dir que aquest Papa té molta relació amb la parròquia de Sant Roc de Badalona i que, per tant, sempre s'ha dit que sí que sap de la realitat catalana en principi, perquè ell va estar un temps en aquesta parròquia i continua molt en contacte amb aquesta parròquia. Li podríem preguntar què pensa de l'Albiol i de tot el que va passar, a veure què ens respon el papa, però llàstima que no acceptarà les nostres preguntes. Nosaltres a Vilabep ho seguirem, igual que seguirem què passa demà amb la vaga 200 i també què va passar en els pròxims dies, perquè és això. Fins ara hi ha convocada la de demà, però no sabem què passarà a partir de llavors.
Els sindicats aquesta tarda estan reunits per decidir una mica quins seran també els següents passos a seguir aquí al Principat i al País Valencià. Demà estarem pendents d'aquesta reunió amb la consellera i el que pugui passar.
Fins la setmana que ve.
