Episode Transcript
[00:00:02] Speaker A: Anem
[00:00:13] Speaker B: a veure com funciona.
[00:00:23] Speaker A: Bon vespre i benvinguts una setmana més a la tertúlia proscrita.
Aquesta setmana avui us sorprendrem. Parlarem d'alguna cosa que segur que no us espereu que parlem, que es diuen eleccions espanyoles. El meu fort no és l'humor, està clar, però ho he intentat.
Això sí, avui farem una taula poc habitual a la tertúlia proscrita, encara que molt habitual a la redacció de Vilaweb. Avui debatrem dels últims resultats dels sondatges del CIS i el CEO del malestar dins d'Esquerra per la jugada de Gabriel Rufián, de la impossibilitat de fer front ampli i ampliar acords, que és el que volia, o de les candidatures independentistes, amb l'aparició, per exemple, de l'intent de l'hora de voler-se presentar a les eleccions espanyoles. Ho farem amb un clàssic, et veu? Bon vespre.
i avui afegim alguna cosa que feia temps que no venia a la tertúlia, la de llegeir-te. Bon vespre i ben tornada.
Com dèiem, aquesta setmana Potser una de les novetats ha sigut que hem pogut conèixer els primers sondatges del CIS i del CEO, encara que hem d'agafar amb pinces, perquè el CEO es van fer abans de l'acumulatòria les enquestes, i en el cas del CIS es van fer just els dies previs de l'acumulatòria i després de l'acumulatòria.
És veritat que els dies previs ja hi havia el ronron, per tant, sí que ja s'havien triomfat els decrets, per tant, certes coses potser sí que queden més reflectides en el CIS que no pas en el CEO. però han de ser uns resultats que hem d'agafar una mica amb pinces, no, Dei?
[00:01:56] Speaker C: Totalment. Els hem d'agafar amb pinces pels dies en què es va fer el treball de camp i després perquè els propis resultats del 6 s'allunyen molt de la mitjana del que tots els sondatges estan indicant, que no són els resultats del 6, que dona al PSOE un avantatge molt gran.
Hi havia una estimació de vot de 34%, que és moltíssim, en relació amb les altres enquestes, que més aviat el que fan és capgirar aquesta diferència entre PP i PSOE. Una de les raons que sembla que apunten alguns experts és que hi ha un viatge en la mostra molt important, que és que a l'hora de fer el treball de camp dels CIS té dificultats de trobar el votant de dretes, pel que sigui.
Seria molt especular, però sembla que hi ha un viatge en la mostra i que es veu molt clar en el record de vot dels votants. Està sobrerepresentada l'esquerra.
Per tant, hem d'agafar-nos absolutament en pinces aquest resultat.
[00:02:53] Speaker A: No és la primera vegada, en realitat, que el CIS dona resultats diferents. De fet, en les últimes eleccions espanyoles va passar, al final es va ajustar més al resultat que donava el PSOE el CIS que els altres, però no seria la primera vegada que hi ha aquesta problemàtica que sobre representa el partit que hi ha al govern.
[00:03:13] Speaker B: No hem d'oblidar que moltes enquestes, no només el CIS, perquè a la dreta espanyola li agrada rebejar-se amb el CIS, però hi ha moltes enqueste privades que també fan el mateix, no són enquestes pensades per fer una radiografia sociològica del moment i de copsar l'estat d'ànim i l'estat de l'opinió del país en aquell moment, sinó que es fan per incidir sobre la campanya. Els partits tenen les seves pròpies estratègies de càlcul del que ha de passar en els següents 15 dies, en el següent mes, en els següents dos mesos o pràcticament dos mesos.
És veritat que el CIS falla, i el CIS ha fallat no només... Es diu molt això que en les últimes eleccions, en la mesura que El PSOE va estar en condicions de tornar a repetir, no hi va haver majoria del PP i Vox, semblava l'únic que l'encertava, però hi ha hagut moltes eleccions autonòmiques pel mig en què els resultats del Partit Socialista, que han estat desastrosos en molts llocs, estaven també sobrerepresentats. Per tant, dir que la van encertar no és exactament precis, tampoc, perquè una cosa és anticipar tu, com a encestador, un resultat que s'acaba produint, i l'altra cosa és que en el moment en què estaves fent l'enquesta estiguessis diagnosticant allò que estaves diagnosticant. Jo crec que hem de tenir molt clara una cosa en els pròxims dos mesos, mes i mig, que és que... El resultat de les eleccions, la consolidació final de les tendències, jo crec que hem anat veient en molts llocs que es consolidarà al final.
Els últims dies de campanya i el tram final de la campanya seran molt determinants i que tot el que puguem fer ara és detectar comportaments, detectar tendències, però serà en el tram final de campanya i sobretot en els últims dies, sobretot amb el grau d'indecisió que hi ha en aquests moments, que es decantarà la balança.
[00:04:56] Speaker A: De fet, estava intentant trobar ara aquella frase que sempre posem en totes les coses de Vilaweb. Vilaweb recorda que aquest article es basa en els resultats d'un sondatge i tan sols s'ha d'interpretar en aquest sentit. Tal com s'ha demostrat, no hi ha garanties que aquestes dades siguin reflectides en els resultats finals.
per metodologia, diguéssim, d'aquesta casa, en cada tema que fem relacionat amb sondatges, amb enquestes, ho posem perquè quedi clar, d'alguna manera, això que deia l'Otara, que un sondatge no significa els resultats finals, que de fet fa tres anys van ser clarament això, que tothom donava per fet que PP i Vox guanyaria i, al
[00:05:39] Speaker C: final, però va anar justíssim.
[00:05:42] Speaker A: Va anar dels vots de Junts, en realitat.
[00:05:44] Speaker C: I va anar tan just que sembla molt difícil que es pugui tornar a repetir una possibilitat així, també perquè l'avantatge de PP-Vox, de la suma d'ells, sembla difícil. Mira, encara que baixin una mica, encara que el PSOE millori, encara que es mobilitzi a l'acturat, que ara mateix no hi és, i ja ho veurem, després parlarem del flanc del que se'n diu l'esquerra del PSOE, però encara que... que es mobilitzi una part d'aquest electorat, realment aquesta vegada sembla molt complicat que no puguin sumar majoria absoluta PP-Vox, sobretot per Vox, pel creixement que està experimentant Vox i que és progressiu.
[00:06:20] Speaker A: Una de les tendències que també fa el CIS, PP baixaria una mica però Vox continuaria pujant.
[00:06:26] Speaker B: Aquesta és una de les variables en què hem de ser una mica prudents perquè es comença a notar que en part l'estratègia de màrqueting dels socialistes d'aquí fins al 29 de novembre és Fer córrer la brama que Vox està en un estat de fortalesa tan gran que està en condicions de baixar molt la intenció de vot del PP, és a dir, que hi hagi un trasvasament molt fort i que el PSOE estigui fins i tot en condicions, fan rumorejar ells, de quedar el primer en aquestes eleccions del 29 de novembre encara que passi L'efecte mirall, o sigui, l'efecte invers del que va passar el 23 de juliol del 2023, que és que el PP i Vox sumin, però el primer en aquestes eleccions sigui el Partit Socialista, que és un en el terreny estrictament de l'especulació, però és un escenari que aparentment convindria a Pedro Sánchez si vol continuar com a cap de l'oposició o com algú que pugui retenir el control orgànic sobre el Partit Socialista.
Aquestes llambregades de la possibilitat que Vox està atrapant el PP o Vox està designant el PP, que apunten en aquestes comals 6, jo crec que hi ha una part que es basa El Partit Popular d'Alberto Núñez-Feijó té molta por d'aquesta campanya electoral perquè no vol cometre els errors del 2023, no vol que hi hagi signes negres, no vol sorpreses i llavors estancaran aquesta campanya amb por. Vox no l'estancaran amb por, l'estancaran amb la sensació que el vent li bufa a favor i, per tant, això segurament hi ha una part que reflecteix que se senten amb força i que, per tant, la tendència és aquesta, però també hi ha una part que és que aquesta idea al PSOE li convé que circuli i que es vagi normalitzant la idea que hi ha un vox molt fort, que hi ha un vox molt fort, perquè si l'escenari després del 29 de novembre és una majoria absoluta del PP i Vox, no és el mateix una absoluta del PP y Vox amb 150 i 50 diputats que amb 180, que seria un resultat realment sorprenent, però ho dic per posar els extrems, i per tant els interessa fer bullir l'olla en aquest sentit.
[00:08:39] Speaker C: I a més perquè els polaritza, ajuda molt a polaritzar el vot. Llavors, si al final el PP ha de dependre de Vox i estan en joc drets com per exemple les pensions, que és el debat d'aquestes últimes hores o així, d'aquests últims dies, doncs jo crec que entra perfectament dins l'estratègia electoral de Sánchez de dir els serveis públics estan en joc i li va perfecte aquest creixement.
[00:09:02] Speaker B: I recordem que això no és una estratègia nova.
Vox era un partit pràcticament irrisori l'any 2018, quan entra per primera vegada en un Parlament, el Parlament d'Andalusia, en les eleccions autonòmiques andaluses.
i és aleshores que el Partit Socialista evidentment té una base de creixement real, no és un invent, no vull que soni conspiranoic, però que igual com al president Salvador Illa li interessa alimentar el tete-a-tete amb Aliança Catalana al Parlament perquè això, com deia l'Odei, polaritza, a Pedro Sánchez li ha interessat no només per debilitar el PP, sinó perquè a ell el reforça i el relegitima davant del seu electorat que tenir un rival, diguem-ne, fort, que pugui demonitzar, que sigui més fàcil de demonitzar que no pas el PP.
[00:09:52] Speaker A: Quan el sistema parla dels partits independentistes, Esquerra puja mig punt i se situa al 3% i Junts passa, respecte a les que havien sortit el 6 de setembre, i Junts passa del 0,7% al 1,1%, és a dir, puja quatre dècimes respecte al setembre.
No sé si això creieu que significa que amb el fet de votar en compte els decrets podria afavorir Junts fins a cert punt.
Entenc que és una lectura molt ràpida que estic fent jo, però...
[00:10:23] Speaker C: Jo crec que no ho diria així, segurament. Crec que seria com molt agosarat. Sí que penso que, a Junts, en contra del que es pugui pensar, li pot afavorir aquesta posició amb els decrets.
perquè, clar, l'escenari és una mica diferent a les espanyoles que a les catalanes, però és evident que Junts té una fuga de vot molt important cap a l'aliança catalana, per tant, marcar perfil ideològic li convé en determinats temes, el de l'habitatge li convenia clarament, i pot ajudar a arrossegar un cert vot que potser se li aniria, i d'aquesta manera el pot conservar. i després podem parlar també, però suposo que ho farem després, no ho sé, de la tria de Gabriel Rufián o la confirmació de Gabriel Rufian i el pacte amb Podem, també pot beneficiar Junts en un cert sentit d'un votant independentista que deixi de votar Esquerra pel to que pot tenir la campanya d'Esquerra i el marc, al final, de discurs que pot acabar imposant Rufián, i també pot beneficiar, per exemple, alhora, si aconseguís finalment prou signatures per poder-se presentar. Això són com moltes deduccions, però crec que aquest escenari sí que s'està presentant com bastant evident, i de fet ja els últims dies Junts fa aquest discurs, presentant-se com l'única candidatura en què no es prioritza l'eix ideològic esquerre-dreta, sinó l'eix nacional.
[00:11:47] Speaker B: Jo crec que hi ha un element que afegiria, que és el comportament, que és molt difícil de rastrejar, perquè tot es basa en l'expectativa de les eleccions al Parlament de Catalunya. De moment, després en parlarem, el CEO ens diu que l'Aliança Catalana té un creixement molt gran, però encara no hi ha... Tenim dos diputats i la traçabilitat costa molt. Però jo crec que la clau per entendre si Junts té un creixement o no a les eleccions al Congrés espanyol és el comportament electoral de la gent que ara mateix sembla que té intenció de votar Aliança al Parlament.
Jo crec que és raonable pensar que hi haurà una part d'aquests votants que se n'aniran cap a Junts, però no crec que sigui una cosa rígida, i no crec que sigui una cosa... És a dir, el mateix Santiago Bascal porta moltes setmanes fent campanya i venint a Catalunya, a explicar que la cosa ja no va de Catalunya i Espanya, o de catalans i castellans, sinó que va de civilització barbària, que són termes, són dicotomies, que pràcticament tant Sílvia Oriols com Jordi Aragonès han fet servir en uns termes exactes.
Llavors jo crec que hi ha una mica l'expectativa per part de Vox, i que a Aliança li interessa el mateix en el cas de Catalunya, però ara hi ha les eleccions espanyoles, de vendre la idea que el marc nacional ha quedat completament superat perquè el moment històric és de batalla cultural, i de la batalla cultural que definirà els pròxims 10 anys o els pròxim 15 anys, i volen reforçar la idea que en això, en els aspectes que són importants per aquesta batalla cultural, la immigració, la religió, tants altres aspectes de la batalla cultural, són aspectes en què els votants d'Aliança i els votants de Vox poden anar de bracet o es poden transvesar els uns als altres. Per tant, jo no... És que, insisteixo, fer extrapolacions del CIS és molt complicat, perquè és un tipus d'enquesta que ha demostrat moltes vegades que no és de fiar.
[00:13:46] Speaker A: Estàvem parlant d'Esquerra i Junts, no parlem de compromís i més, que també serien els altres partits sobiranistes que hi ha a la resta dels països catalans, perquè el 6 no els identifica en el sentit que els posa dins a sumar, perquè en aquest moment on es van fer justament les enquestes no se sabia què passaria amb compromís i més. Crec que les enquestes es van tancar el 6 d'octubre, Després hem sabut que, tant compromís com més, no estan satisfets amb el que ha passat en sumar aquests últims tres anys i que, per tant, els dos opten més aviat per no entrar a aquest front ampli, que cada vegada més que front ampli sembla front més petit. Aquest nom sí que té molt de sentit, veient tot el que està passant aquesta setmana.
[00:14:38] Speaker C: El front ampli té un futur difícil, és evident, i que les esquerres nacionals de cada territori sembla que tenen molta més força que no pas el que seria un front ampli, també es va veient molt clar. En el cas de Catalunya, no sé si voleu entrar en el CEO, però també la pronostica del CEO, una caiguda dels comuns bastant important.
Té una fuga de vot molt gran. Els comuns tenen ara mateix una fuga de vot molt gran cap a Esquerra, per exemple, i cap a Podem. Són els dos partits que arrosseguen més potencial votant, o sigui, antic votant de comuns, perdó. que se n'aniria cap a aquests partits. Llavors, si aquí afegeixes l'aliança de Rufián amb Podem, és evident que els comuns a Catalunya tenen un problema molt gran, encara que la candidata sigui Ada Colau. I llavors, si això ho ajuntes amb el problema que tenen a nivell de l'Estat per acabar-se de vertebrar, és un còctel complicat. És un còctel complicat també perquè el sistema electoral espanyol de les províncies, ja sabem que hi ha tantes províncies que tenen cinc o menys escons, que fan molt difícil que puguin entrar partits com el de l'Esquerra Alternativa al PSOE, perquè els que n'hi hagi se'ls enduran els dos o tres primers partits, però necessiten un percentatge, el tercer partit, un percentatge de vot molt alt, en torn del 15% per poder entrar, Llavors aquí ja aquesta esquerra alternativa del PSOE queda exclosa per al propi sistema electoral, probablement, i llavors el camp de joc cada cop es redueix més. I crec que realment serà molt difícil si després es divideixen, com sembla que passarà.
[00:16:23] Speaker A: Perdoneu, perquè hi ha una última hora, que a més em contradic el que acabava de dir jo, i és que hi ha novetats amb respecte a Aramez, Sumar i Esquerra Unida a les Illes.
Notícia d'última hora, la federació d'Aramez, Sumar i Esquerra Unida ha arribat a un principi d'acord per presentar una llista unitària al Congrés de Diputats a les eleccions espanyoles el 29 de novembre, en què de moment no hi participaria Podem. Aquest principi d'acord serà submès a votació a l'Assemblea de Mesa Mallorca, que se celebrarà aquest dijous, és a dir, avui ara mateix, perdoneu, perquè estic llegint tal qual estic rebent, ara acabarem de mirar... Sí, el Pol Baraza em diu aquí pel pinganillo que sí, que és aquest vespre que s'haurà de posar a votació aquest acord, clar, perquè en realitat demacava el termini.
[00:17:17] Speaker B: En el cas de les Illes és més... més fàcil d'entendre, per dir-ho d'alguna manera, perquè la participació i la presència, a més per Mallorca, a les Corts espanyoles, es va produir, és a dir, perquè hi van sortir guanyant en l'experiment de sumar.
En el cas de compromís jo diria que la batalla s'explica pel contrari, perquè hi ha hagut molts dubtes en clau interna de si era un experiment que els havia sortit a compte perquè havien perdut la visibilitat de la veu pròpia que tenien en els temps de Joan Valdobí i en termes de clau interna valenciana a l'expectativa de les eleccions a la Generalitat de l'escorç del maig de l'any vinent, doncs compromís segurament necessita reforçar la seva personalitat, tot i que ja veurem. de quina manera ho fan, perquè si els termes de la discussió interna són tan forts com els que estem veient en les últimes hores, de manera que distorsionen la percepció de la fortalesa i de l'equació interna, doncs també ho poden pagar en aquest sentit.
[00:18:24] Speaker A: Tu deies això, que li ha beneficiat més, perquè és veritat que no havia tingut mai un diputat, i en aquesta última legislatura sí que l'ha tingut, i amb compromís, avui aquesta tarda ho publicàvem, que el principal problema que ara té compromís és intern, a més a més, que és qui té la candidatura, perquè no ens hem d'oblidar que actualment al Congrés de Diputats espanyol, en compromís, no està el mateix grup, és a dir, La persona que representa a Iniciativa, que seria la corrent més de Mònica Oltra, està dins de SUMAR. En canvi, la persona que representa el bloc més sobiranista, que és MES, que és el de MECO, va marxar al grup MIS, va tancar en SUMAR. Per tant, realment, dintre la seva pròpia coalició, no hi ha un acord, i fins i tot hi ha qui des d'iniciativa amenacen a no anar amb compromís i anar amb front ampli, si no arriben a acords. Vull dir que tot plegat encara és més complicat.
[00:19:20] Speaker C: Clar, i al final una de les coses que penalitza més és la divisió interna, perquè hi ha unes eleccions on l'apel·lació del PSOE i del PSOE de tot arreu serà tan forta el vot útil que depèn de com vagi la campanya, perquè ho hem de veure, però posaran molt aquesta idea del vot útil, que és molt clàssica, però que també pot arrossegar un cert vot de compromís o del front ampli, digue-li com vulguis. i això passarà i se'ns ressentirà el front ampli en general, perquè no serà ampli, perquè sembla que no hi haurà cap acord amb Podem, que és molt difícil que aquest acord hi sigui, i llavors davant d'aquesta divisió encara serà tot molt més complicat. I jo crec que aquí també el PSOE té molt a pescar, evidentment.
[00:20:03] Speaker B: Jo crec que era el nostre company, Alexandre Solano, que destacava l'altre dia que en l'acte de presentació del Front Ampli a Madrid, ni tan sols posaven la direcció, no me'n recordo si era un teatre o una sala de convencions, no recordo la ubicació exacta, però ni tan sols posaven l'adreça del carrer i no posaven que era Madrid.
Hi ha un problema molt gran de concepció de l'esquerra espanyola que aspira a tenir un projecte, per dir-ho així, peninsular, i que en termes racionals pot pensar que és el més convenient o que és el més operatiu, però després no li surt de dins pensar-ho en aquests termes. i això no només ho hem vist, ho vam veure amb l'experiment de Podem de ser molt fort al principi quan es tractava de parlar exclusivament en termes centralistes i després els intents d'arrelament a Catalunya, al País Basc, a Andalusia, a l'Aragó, a les Illes han estat un desastre, cada vegada un desastre més gros i amb molts incidents de la direcció, amb molts problemes i molts accidents entre les direccions centrals de Podemos en aquell moment i les autonòmiques o nacionals en cada cas, i després ho hem tornat a veure en sumar això.
I jo crec que molts partits s'han adonat que no hi ha només una cosa de quotes i de visibilitat, hi ha una cosa també de projecte.
Per això feia l'incís que, en el cas de més, jo diria que és una particularitat, que és la particularitat de les illes i la particularitat aritmètica. Però en la resta, jo crec que un dels problemes que veiem en el front ampli és que l'època i el sentit de l'època està Està premiant els particularismes, per dir-ho així. No ho dic en un sentit despectiu, ho dic en un sentit descriptiu. Està premiant els partits que defensen el seu territori, que defensen la seva nació, que parlen amb clau de protecció dels votants que els voten directament.
Això ho ha entès, jo diria que ho ha entès Compromís, ho ha entès la Junta, ho han entès el País Basc, ho han entès a Galícia, i jo crec que és molt difícil d'entendre en relació amb això, què ha decidit fer Esquerra Republicana, insisteixo, des d'un punt de vista purament descriptiu.
Què ha intentat fer Esquerra Republicana amb una aliança amb Podem, que és un partit de matriu completament madrilenya, amb Podem, ara no sé si ho he formulat bé, amb aquesta aliança amb Podem, que és un partit de matriu madrilenya que, a més a més, en aquesta legislatura ha votat en contra de la transferència de competències en immigració, o amb el que sigui, perquè és un problema de concepció, realment.
La qüestió no és si els catalans tenim dret a governar la immigració, sinó si tenim dret a governar-ho tot. i jo crec que és una decisió que va contra aquest signe dels temps que és el reforç de la cosa nacional, de la cosa regional en alguns casos, del particularisme.
[00:23:10] Speaker A: Ara estava acabant de llegir aquesta notícia d'última hora i veig que diuen que les converses amb Podem no estan tancades i que el lloc on no s'estarien arribant a d'acord és perquè la formació monada exigiria el segon lloc a la llista i que la candidatura sigui rotatòria d'alguna manera. Entenc que no facin tota la legislatura el mateix candidat.
Clar, tot plegat, estava escoltant de tu, llegint això, i veia comentaris a YouTube, on el P Costa B diu, quan hi ha conflictes entre els partits, no hi ha manera de saber en quins punts del programa discrepen, acabant parlant de sigles i persones, quan del que haurien de parlar és dels programes, que és una mica la sensació que tenim tots aquests dies.
Per què no arribeu a acords?
O fins i tot els que sí que arriben a acords, que és Esquerra i Podem, arriben a acords programàtics o arriben a acords només que hi hagi representació o no hi hagi representació?
[00:24:12] Speaker C: Jo crec que l'acord d'Esquerra amb Podem és un acord de conveniència perquè però de conveniència entre Rufián i la direcció d'Esquerra Republicana. Crec que Podem és accidental. O sigui, Rufián volia poder dir que va lluitar fins al final per aquesta unitat de les esquerres del PSOE i, per tant, quedar-se sent el candidat clàssic d'Esquerre hauria significat perdre una batalla política. i jo crec que han intentat conjugar això a un preu, si em permeteu dir-ho, bastant barat per Esquerra, perquè no col·locarà probablement cap candidat de Podem al lloc de sortida.
Aleshores, el grup parlamentari qui manarà? És evident.
Junqueras hi ha enviat gent de la seva estricta confiança, a més a més.
Falta veure què passa a Girona, perquè hi haurà unes primàries entre... entre dues candidates, diguem, la que seria la candidata més a fi a Junqueras i la candidata que seria de l'altre sector perdedor del Congrés d'Esquerra, però s'està perfilant, i n'espera de saber tots els noms, probablement un grup parlamentari molt a fi a Junqueras, on Junqueras, per tant, podrà mantenir un lligam molt més fort entre el que passa a Madrid i el que passa a Catalunya, que això amb Rufián se'ls havia descontrolat una mica, i a canvi Rufián podrà anar per l'estat espanyol fent campanya per Irene Montero i preservar una mica la imatge que ha intentat fer-se durant tots aquests anys d'un líder d'esquerres més enllà de Catalunya i de l'independentisme.
Per tant, jo entenc aquesta conveniència i penso també que la lectorat d'esquerra està canviant, i això també es veu en diferents dades del CEO, i que cada cop està agafant més una lectorat provinent del PSOE o del PSC o de no independentista, i està creixent, aquest és el flanc pel qual està creixent. i per tant per esquerra era el millor candidat d'Abril Rufián realment, perquè no van a recuperar l'electorat independentista que havien perdut i que s'ha anat a l'abstenció o que s'ha anat a altres partits, sinó que van a buscar aquest electorat. I en aquesta clau crec que s'ha d'entendre això.
[00:26:21] Speaker B: Igual que en el cas de Junts i Vox parlàvem que serà clau què decidiran fer els votants d'Aliança Catalana, Jo crec, de tota manera, que a l'hora de decantar, és a dir, estic d'acord amb el retrat que fa l'ODEI en termes de composició del grup parlamentari, també crec que Esquerra està variant el seu electorat en aquesta direcció, o com a mínim en té la intenció, però el vot del votant independentista, que sent que a aquestes alçades ni Ada Colau ni Gabriel Rufián no són gripaus, Una altra cosa és què pensi el col·legi electoral el 29 de novembre quan vagi a votar. Però que en tot el decurs de les setmanes que queden fins que s'arribin les eleccions, el votant d'esquerra independentista que pensa que Això és un desastre, perquè l'oferta electoral és pràcticament el PSOE i marques blanques del PSOE, que amb la decisió d'Esquerra de tornar a presentar Gabriel Rufián, i a més a més de sumar-hi un partit jacobí com Podem en la coalició, encara que de facto quedin relegats en la composició del grup parlamentari. amb la decisió de la CUP de no presentar-se en aquestes eleccions, una decisió que, per cert, encara no han explicat. Encara ningú de la CUP ha sortit a dir res més que no es donen les condicions polítiques per concórrer aquestes eleccions.
Jo crec que hi ha una gran incògnita, i aquí està per veure si un partit fins ara amb tantes dificultats, però persistent com alhora, té capacitat de canalitzar això, Tota la bossa de votants d'esquerres independentistes que consideren que Gabriel Rufián i Ada Colau no són plats que es vulguin empassar, però que en aquestes eleccions, fins i tot a diferència del 2023, un govern amb aquest PP i amb aquest Vox és...
particularment perillós, perquè hi ha l'expectativa d'una reforma de la llei electoral espanyola que, per exemple, deixi completament inhàbil l'independentisme a Madrid, o de canvis que acabin del tot dràsticament amb la immersió lingüística a Catalunya, o d'alguna mena de subterfugi legal per fer l'OAPA 2.0, no és assumible córrer el risc d'un govern del PP i Vox.
Jo crec que una part molt important de la incògnita de les pròximes setmanes és si aquest tipus de votant, quan es trobi davant l'urna amb la papereta, decideix que s'absté, que allò no s'ho pot empassar i que s'absté, en quina mesura voten l'únic espai que més o menys ha quedat al marge d'això, que és l'hora, o acaben passant per l'Embut i voten, per exemple, Gabriel Rufián.
[00:29:04] Speaker A: Ara entrarem a mirar una mica també el CEO, que ens ajuda també a entendre una mica què està passant amb el vot independentista i això que ara deia l'Hot, però a mi, sentint-te deude, em sorgia un dubte. Has dit, qui presenten Esquerra són afins a Junqueras, També ho hem vist clar aquestes últimes setmanes, com moltes de les cares molt visibles al Congrés s'anaven acomiadant i eren molt crítics. Fins i tot nosaltres vam publicar una entrevista a Pilar Ballogera on era molt crítica amb com s'havia fet tot plegat els últims anys. però són afins també Rufián, perquè una de les coses que s'havia parlat últimament és que Rufián estava sol, d'alguna manera, en el grup parlamentari, que hi havia molta tensió dins d'aquest grup parlamentari.
Ser afia Junqueras és ser afia Rufián.
[00:29:56] Speaker C: Jo crec que són més afins a Junqueras que a Rufián, i que justament el que s'ha intentat garantir Oriol Junqueras és el control del grup parlamentari, mare del cap, el candidat i el portaveu sigui Gabriel Rufián.
Clar, hem de pensar que moltes d'aquestes persones venien del sector on més afia Marta Rovira, que havia perdut el Congrés. Per tant, això ja era una complexitat interna que s'estava vivint al grup parlamentari a Madrid. Després també hi hem d'afegir la pròpia personalitat de Rufián, que pel que diuen no és una persona que treballa gaire en equip.
Havien arribat a viure algunes situacions una mica complicades al grup parlamentari.
Diuen que pràcticament no es parlaven. O sigui, situacions bastant complicades que és evident que no ajudaven en res al partit, perquè més enllà et complicaven les coses.
Jo crec que sí, que són més afins a Junqueras que no pas a Rufián, i que el que van fer aquestes persones és lligar més curt el grup parlamentari de Madrid i vincular-lo més al que estan fent a Catalunya, que no hi hagi una distància o un abisme.
entre l'acció a les dues cambres, sobretot en un moment, com deia l'Ot, en què probablement hi hagi una majoria PP-Vox, i per tant ser a Madrid i com ser-hi pot ser important, encara que no tingui efectes a nivell parlamentari, perquè al final és minoritari, sí que pel que fa a vendre la posició que tens a Madrid a Catalunya, i per tant és més en clau interna de Catalunya i de cara als propers catalans, als municipals, etcètera, sí que crec que serà important.
[00:31:31] Speaker B: Jo crec que ara l'ODEI toca el moll de l'os d'una de les qüestions més importants per entendre aquestes eleccions, i sobretot el que estem veient els últims dies, que és, en unes eleccions tu, com a partit polític, com a espai polític, has de, sobretot l'esquerra, has de mobilitzar vot de l'abstenció, has de mobilitzar les teves bases, t'has de garantir que la gent que et dóna suport a les enquestes quan li pregunten en quina mesura el problema de l'accés a l'habitatge el resolen les esquerres, diuen que les esquerres, has de procurar que aquesta gent vagi a votar.
El que estem veient aquests dies no fa pensar que el càlcul dels partits, ni del Front Ampli, ni d'Esquerra Republicana, ni de la CUP, ni de ningú, sigui que la prioritat és treure aquests vots de l'abstenció i continuar mobilitzant les seves bases.
Jo em demano si el càlcul que s'està fent i el càlcul que prioritza tothom, com ara deia l'Odei, és en una altra clau, que és com resistim en un govern del PP i Vox.
és tan profundament antipolític, fins i tot diria que antidemocràtic, plantejar les eleccions en aquest sentit, i sobretot unes eleccions que històricament seran tan determinants, és una falta de respecte tan gran als votants i és una desconsideració tan gran per la conversa i pel debat polític, públic, organitzar les llistes, debatre sobre les candidatures, moure peces d'aquí cap allà amb interessos exclusivament partidistes i corporatius, sense recordar que l'objectiu i la missió principal dels partits polítics és fer l'esforç de convèncer els votants que són dignes com a partits polítics de ser votats, que jo no sé què dir, diguem-ne.
Crec que gran part de l'espectacle dels últims dies s'ha de llegir en aquest sentit, que és que hi ha una mena de barreja entre por de fer els passos que serien probablement més naturals de fer per part de cadascú, que és en el cas del Front Ampli, per exemple, unes primàries com Déu mana en Podem per rendibilitzar vots, en el cas de Gabriel Rufián, si discursivament se sent més representat per el to i els valors del front ampli, tenir la valentia de trencar amb Esquerra Republicana i anar a buscar el front ampli. En el cas de la CUP presentar-se i arriscar-se, sí, és veritat, hi ha la possibilitat d'una patacada electoral monumental, però també hi ha la possibilitat que tornis a aconseguir representació al Parlament perquè hi ha molt votant que se sent orfe en aquestes eleccions. en el cas d'Esquerra Republicana, intentar competir també amb aquest espai en lloc de fer una aliança amb Podem.
Les lògiques semblen tan diferents a les d'intentar aconseguir el vot que és raonable demanar-se si el que passa és això. que és que ja es dona per feta la victòria del PP i Vox. Jo crec que no s'ha de donar per feta. Jo crec que fa un parell de mesos, una cosa així, estàvem en un escenari en què la cosa es dirimia entre PP i Vox guanyaran en majoria absoluta o PP i Vox tindran 210 escons i estaran en condicions de fer canvis legals molt substancials o no, i ara la dicotomia torna a ser o per una carambola molt difícil, certament, Pedro Sánchez reté una mena de coalició estranya, o guanyen el PP i Vox. Jo crec que les màximes probabilitats és que el PP i Vox guanyin aquestes eleccions, però que no està fet i que l'esquerra encari aquestes eleccions d'una manera que sembla que dona imperfet, que sí que està fet, doncs és lamentable.
[00:35:05] Speaker C: És que al final l'única manera que el tenen de mobilitzar l'electorat és gairebé donar-ho per fet, no? O sigui, que és com contradictori en certa manera, però jo crec que tothom està comprant aquest marc dicotòmic, tothom el compra, els partits catalans també.
Per això a Esquerra també li convé rufiar-lo d'alguna manera, perquè està entrant en això. Tots estan entrant en això, i jo entenc que quan la CUP diu, no sé quina era la frase, però que no es donaven les condicions, jo crec que és evident que veuen que no poden trencar aquest marc, i que en aquest marc poc hi tenen a guanyar, i molt a desgastar-se. Potser Junts és un partit que es pot quedar més o menys, no pot perdre tant, o es pot quedar més igual, o si perd un amic, però pot salvar els mobles, penso, segons com vagi, però que és difícil aconseguir canviar aquest marc i imposar aquest marc amb un bombardeig tan gran d'aquesta polarització que al final busquen tots i que també el propi Pedro Sánchez i al final els seus satèl·lits també els convé perquè Serà la manera amb què aconseguiran, o no, perquè potser ni així ho aconsegueixen, mobilitzar el màxim de vot. I és contradictori, però és cert que després vindran unes eleccions municipals al maig, i que qualsevol moviment els pot desgastar o no, i al final els partits busquen sobreviure, i és trist de vegades veure segons quins moviments, però sempre es mouen per interès propi, també.
[00:36:25] Speaker B: Però una cosa és, ja estic d'acord, però una cosa és donar per fet aquest marc des del punt de vista narratiu, per atiar la por, per atiar el fantasma i mobilitzar les teves pròpies bases, l'altre és donar-lo per fet de tal manera que tu, a l'hora de prendre decisions com a organització, de com constitueixes les llistes, si fas determinades aliances que són arriscades perquè et resten un parell de prevendes o no, etcètera, és diferent si la raó per la qual ho dones per fet és que no t'interessa arriscar-te políticament. Evidentment, ho donen per fet perquè hi ha un fantasma que el surt a compte de tiar, però per mi és una mala notícia i és un mal indici de salut democràtica que en termes organitzatius no tinguin la valentia. Jo crec que un partit polític mai s'hauria de plantejar en aquests termes.
[00:37:23] Speaker A: Per tancar bloc esquerra, diguéssim, i abans d'entrar profundament en el que ja havíeu entrat, en independentisme, què creieu que pot passar amb el votant? Tu ho has dit una mica, últimament busquen més el votant socialista, el votant de comuns, el votant de Podem, però el fet de la decisió que han pres amb Rufián, el fet d'anar amb Podem, Com a mínim, entre cares visibles, hem vist crítiques. Hem vist crítiques en la Dolors Bassa i hem vist crítiques, per exemple, avui, d'Ernest Maragall. Si us sembla, escoltem la crítica d'Ernest Maragall, que és la que fa més poc temps que hem pogut escoltar, que l'ha fet avui a BTV.
[00:38:04] Speaker D: El senyor Rufián vol ser aquell conegut líder de Podemos que té la generositat de venir a capçalar la llista d'Esquerra Republicana. Aquí tenim un espectacle, jo crec una mica lamentable, només parlant del qui.
No hi ha manera de parlar del què en aquest país.
amb què arriben equipats els partits i les ofertes, amb quin programa. Jo encara no he sent ni una sola, ni un sol debat real, hi ha algú que entengui quina és la diferència de posicions entre Frente Amplio i Podemos o inclús amb Esquerra. Esquerra ha quedat presonera d'aquesta lògica, per no dir presonera del propi Gabriel Rufián, no en pot prescindir.
[00:38:51] Speaker A: D'alguna manera és el que deies tu, que ha quedat presonera, però dins d'Esquerra hi ha unes veus crítiques amb tot això i llavors no sé si això acabarà afectant a l'electorat. Ho dic també perquè una mica, ara no ho trobaré perquè avui el xat està molt actiu, però sí que he llegit diversos missatges de gent del xat de YouTube Exvotants d'Esquerra que en les últimes eleccions ja no se senten cridats a votar i que van deixar anar el partit. Votants independentistes, sobretot, que deixen de votar Esquerra Republicana.
[00:39:29] Speaker C: Sí, sí, clar, al final la conseqüència directa d'aquesta estratègia que està seguint Esquerra Republicana és aquesta, que vols créixer per un flanc i se t'escapa el votant per l'altre, que seria el votant més independentista.
És difícil conservar, si no m'entens, si no fas una mica com feia abans Convergència i Unió, que un dirigent deia una cosa i un altre una altra, i intentaven, no?, conservar tot el màxim de vot perquè al final no sabies ben bé què pensaven de veritat, no? Això era un clàssic de Convergència En el cas d'Esquerra han fet una aposta estratègica acabant aquesta línia i això significa que perden una part de votant independentista que probablement molt ja l'han perdut.
I aleshores ja està, és votant que no hi és i potser algun dia recuperaran o potser no.
També continuo pensant en el que deia abans, que és que Esquerra encara no ha curat les ferides de l'anterior Congrés. Ernest Maragall també anava amb el sector que no va aconseguir imposar-se Oriol Junqueras, no? I darrere també hi havia, no hi havia només unes pugnes de famílies personals, que també hi són, hi havia també raons polítiques de fons, i aquestes raons polítiques de fons continuen aflorant a Esquerra Republicana i és normal que passi.
fins que hi hagi un canvi o no hi hagi un canvi i es consolidi el que hi ha ara, això no ho sé, ho deixaria fer futurologiar, però és evident que aquí hi ha una aposta que té uns costos i uns beneficis, i la direcció d'Esquerra li veu més beneficis que costos. Fixeu-vos que el nom que va sonar com a possible alternativa a Gabriel Rufián, Jordi Albert, és un diputat del Baix Llobregat. Té un perfil molt similar. és diferent, òbviament, però que té un perfil que va en la mateixa línia, i és una línia començada des de fa molt de temps, però que ara estan portant gairebé a les màximes conseqüències, en el sentit que és una aposta molt clara, i que contrasten una mica de vegades, potser l'eixen d'Alemanya, la secretària general, de vegades fa un discurs com més independentista, sí que intenten fer una mica aquest doble joc, però crec que l'altra part és la que més es veu, i ara en el cas de Rufián és evidentíssim.
[00:41:35] Speaker A: No sé si aquest dret general que també ve de comuns, vull dir que també va en aquest sentit.
[00:41:38] Speaker C: Sí, però bueno, era el sector sobiranista, llavors és diferent.
[00:41:41] Speaker B: I ha marcat molt un altre tipus de discurs més alineat, per exemple, amb les tesis de Miquel Puig, dels economistes de l'Informe Fènix, de la crítica al model productiu, com una manera de lligar-ho amb les inquietuds o d'atendre les inquietuds d'una part dels votants per la qüestió de la immigració.
I de fet, Rufián també en alguns moments ha tingut però que també semblava que s'apuntaven en aquesta línia, l'única cosa que no hi feia la vinculació cultural o nacional, però també ha passat això. Jo crec que l'Odeiu ho ha explicat molt bé, el projecte d'Oriol Junqueras ja fa molt de temps que és anar cap aquí, i mirar els socialistes de tu a tu, i fins i tot amb l'expectativa d'una substitució.
La qüestió és, efectivament, si d'aquest flanc que constitueixen tota la gent de la ciutat, de la nova Esquerra Nacional, que en principi són més reacis a l'apodemització d'una part d'Esquerra Republicana o de les aliances d'Esquerre Republicana, si aquesta gent decideix en algun moment fer alguna cosa, emprendre algun altre tipus de projecte polític. Si la CUP, que també sembla que està, no vull ser excessiu, però no vull ser tan excessiu com per dir en vies de descomposició, però si la CUP que té un moment de moltes turbulències internes i de moltes divisions internes, amb potencials decisions fins i tot, doncs decideix també reorganitzar-se en un moment determinat o no. Ja fa molt de temps que, moltes vegades de manera interessada i per moviments mediàtics espuris, però s'alimenta la idea aquesta de la possibilitat d'un Bildu català que tingui més clara la qüestió nacional.
Però són coses que veurem florir, en tot cas, molt a llarg termini i que, de moment, Oriol Junqueras té assegurat el control orgànic del partit i té clara l'estratègia que està seguint.
[00:43:31] Speaker A: Avui a Vilaweb publicàvem un article de l'Alexandra Solano on analitzava a través de les dades del CEO què farà el votant independentista i ja ho diem, sempre agafem amb pinces, tenim clar que no... però sí que ens permet fer certs anàlisis i a una de les conclusions que arribaves que revela que, per exemple, gairebé la meitat dels partidaris de la independència no votarien partits independentistes al Congrés espanyol, és més, de fet, prop d'un 15% votaria el PSC en un context d'aquesta polarització que estem parlant tota l'estona. Per tant, és a dir, un 15% de partidaris en la independència acabarien votant el PSC.
Tampoc és ben bé una cosa nova perquè sempre hi ha hagut aquest vot dual en les eleccions espanyoles i catalanes. Sempre s'havia parlat d'aquest vot dual, de gent que votava fins i tot Convergència a Catalunya i PSOE a l'Estat.
[00:44:24] Speaker B: Sí, hi ha una altra cosa que diu el baròmetre del CEO, que és que de tots els candidats possibles a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez és el preferit d'un 39% dels votants, que és una xifra És una xifra molt exagerada comparada, per exemple, amb la d'Alberto Núñez-Feijó, que en aquesta mostra està fins i tot per sota d'Ernest Turtasun, que ni tan sols serà candidat en principi, que és ministre però ni tan sols serà candidat.
[00:44:51] Speaker A: Bueno, en aquell moment no se sabia que la canyeta seria Colau, no entenc. Per tant, per això és Urtasun.
[00:44:57] Speaker B: Però, en tot cas, la diferència és prou significativa com per, en part, fer la lectura que hi ha una massa crítica dels catalans que consideren que la manera de continuar preservant els seus interessos és evitant un govern del PP i Vox i, per tant, això implica que Pedro Sánchez continuï sent president del govern espanyol. En aquest sentit és interessant pensar també, com deia abans, com es mobilitzarà l'abstenció, però després de les eleccions, si hi ha efectivament un govern del PP i Vox, com es reorganitzaran les coses, perquè les dues branques fortes en aquests moments de l'arc parlamentari català, que són el PSC i Aliança Catalana hauran d'adaptar-se substancialment al nou escenari. pel PSC no és el mateix estar governant amb Pedro Sánchez de la Moncloa i venent la imatge que governa a tot arreu, que amb un govern que li serà hostil.
I per Sílvia Oriols no serà el mateix continuar presumint d'aquest moment d'efervescència a les enquestes i de la perspectiva de creixement amb un partit com Vox al poder, del qual, en principi, intenta no renegar, doncs això no li serà tan fàcil si Vox comença a fer barbaritats, que és molt probable que les comenci a fer.
[00:46:27] Speaker C: No, hi estic d'acord. Respecte al vot dual, és un clàssic però que s'havia trencat durant el procés.
Aquí el tema és que estem veient un escenari diferent a la electoral del procés, que d'alguna manera materialitza aquest canvi també de marc del votant.
[00:46:46] Speaker A: Crec que ho deia, perdó, tenim les imatges també d'aquestes dades.
[00:46:50] Speaker C: Sí, aquest 15% de votant independentista que votaria el PSC és absolutament tornar a un marc de molt abans del procés i que explica també bastant el moment en què som ara, que al final hi ha un votant independentista resignat que acaba sent pragmàtic en algunes coses, altres s'abstenen o continuen votant forces independentistes. Esclar, aquí apareix també la CUP, perquè no se sabia en aquell moment que la CUP no es presentaria, aquest votant de la CUP on anirà a parar.
Realment, hem d'agafar tot molt amb pinces i especialment ara, perquè l'escenari ha canviat també molt, però que s'està produint aquest fenomen també és interessant de tenir en compte.
[00:47:35] Speaker A: També una de les dades que ja surten aquests dies és que gairebé una quarta part dels partidaris de la independència encara no han decidit o no es decanten per opcions com ara el vot en blanc. De fet, en les anteriors eleccions espanyoles l'abstencionisme dels independentistes va jugar un paper també molt important i fins i tot va haver-hi campanyes que demanaven Això, vull dir que encara hi ha partida.
[00:48:08] Speaker B: Sí, i hi ha una cosa que a les enquestes els costa molt de detectar, que és en el substrat del vot dual quin component hi ha de pinçar el nas, o sigui, si és una cosa que es fa amb una certa... no ho sé, amb una certa flexibilitat o entenent que... amb un cert pragmatisme ben portat, per dir-ho així, o si es fa amb fàstic. Perquè jo conec molts debutants independentistes que faran el pas de... molts no, però conec que faran el pas de votar opcions no independentistes, que ho faran amb angúnia i que ho faran fins i tot amb una sensació molt forta de rebuig per... la polarització i per la por que els fa a l'escenari contrari. Llavors, és això que deia l'Odei, que hem passat en una nova etapa post-procés en què els codis de la política són diferents i les relacions entre la política catalana i l'espanyola són diferents, Però això no necessàriament vol dir que sigui una etapa estable, perquè pot ser un indici de molta debilitat del sistema que tot s'aguanti perquè tothom o la gran majoria de votants voten a contracord, quan no hi Quan la majoria del vot és un vot simplement de rebuig o d'impugnació del sistema, ha... o un vot de resistència que fas perquè et fa pànic un determinat escenari electoral, vol dir que hi ha alguna cosa profundament trencada dins del sistema polític. I jo crec que al cas espanyol s'assembla molt més a això que no simplement a una modificació orgànica dels comportaments i de les expectatives electorals.
[00:49:47] Speaker A: De fet, també un dels dubtes és fins a quin punt aquesta gent que està indecisa podria acabar votant alhora.
I et dic que avui el xat està molt actiu, tenen debats molt interessants, també t'he de dir com ara de què serveix anar al Congrés Espanyol, que és un debat que fins ara, per exemple, la CUP havia tingut, que si anava o no era més aviat si tenia sentit anar-hi o no. Aquesta vegada la decisió crec que ha sigut, la justificació com a mínim, ha sigut una mica diferent.
Però, perdoneu que me n'he anat ara, però també hi havia molta gent preguntant-se respecte a l'hora i preguntaven, ja tenen els avals i la realitat és que ara mateix el projecte de l'hora és que els militants han decidit que sí a presentar-se, però els queda un camí llarg perquè això acabi sent una realitat i encara més llarg per aconseguir el percentatge de vots que és alt per tal de treure representació.
[00:50:50] Speaker B: A l'hora té una ràtio de coneixement molt baixa, una mala experiència electoral, que és la de les eleccions al Parlament del 2024, en què es van treure 13.000 vots.
Jordi Raupera és una persona relativament coneguda mediàticament, però no té l'afegit de portar una cara visible com ho era Clara Ponsatí, que potser era més coneguda pel gran públic, i a més a més té la dificultat que entrar al Parlament espanyol és una cosa difícil i que ha de mobilitzar una quantitat de vots extraordinària. Per tant, és molt difícil que alhora aconsegueixi entrar al Congrés espanyol. Jo crec que de l'experiència...
[00:51:30] Speaker A: T'he de dir que si mires els comentaris del xat, ja sé que no és la raó, però crec que molta gent d'aquesta desenganyada sí que l'està veient com a alternativa ara mateix.
[00:51:40] Speaker B: Ara anava aquí. La cosa és que la clau per mi que té alhora, fins i tot com a espai minoritari, és que en un escenari en què no hi ha una opció per l'esquerra independentista que es vol mobilitzar, I a més a més, hi ha molts abstencionistes que consideren que precisament, malgrat que a l'hora no tingui possibilitats d'entrar, val la pena emetre un vot de protesta a través de la papereta de l'hora, això com a mínim li pot donar una base, una consistència per començar, perquè no és el mateix presentar-te a les eleccions del Parlament del 2028, que han de ser el 2028, si a l'hora decideix tornar-s'hi a presentar i el projecte continua, que ja ho veurem.
Bé, ells diuen que sí, però vull dir que queda molt de temps.
Doncs no és el mateix presentar-t'hi si tens el precedent de tenir 13.000 vots a les eleccions autonòmiques del 2024, que si entreus 50.000 o 60.000 o 70.000, que són insuficients per entrar al Congrés espanyol, en les del Congrés espanyol. I jo crec que una part La gràcia del moviment és aquesta, anar consolidant una base per veure com es pot explotar després.
[00:52:55] Speaker C: Fins i tot per activar les seves bases i tenir-les mobilitzades pel que ha de venir, encara que al final no es vagi bé a les espanyoles, crec que tenen poc a perdre. La CUP, per exemple, hi tenia més a perdre, penso.
[00:53:06] Speaker A: I també una mica d'això de l'hora, és a dir, donar-se a conèixer.
Jo recordo que a les eleccions catalanes també els va agafar contrapreu, és a dir s'anaven a presentar el 23 d'abril
[00:53:20] Speaker B: crec que era, Sí, Pere Aragonès va
[00:53:22] Speaker A: avançar a les eleccions i els va agafar amb el peu canviat. I ara, és veritat que malgrat que són poc coneguts, sí que aquests últims anys sí que han fet campanyes que crec que els han donat a conèixer com la doble xarxa, que fa poc van fer el congrés, temes de Renfe, vull dir que sí que potser han fet una mica més de mella respecte a aquests 13.000 vots que van aconseguir Hi ha un
[00:53:49] Speaker B: patró en la història de la... Ho dic com a avis o com a nota contra les temptacions de menyspreu cap a les opcions minoritàries. Hi ha un patró molt gran en la història d'aquest país. de formacions petites que concentren gent molt activa amb idees polítiques clares, amb gran capacitat de condicionar després debats, agenda política, termes de la conversa, idees, i una cosa que sí que s'està veient en l'entorn de l'hora, per exemple, és que hi ha molta continuïtat en activitats diferents i en la voluntat de perseguir una presència en la conversa política i en una aportació intel·lectual. Si això té capacitat d'esponjar-se i acabar-se materialitzant com una aposta política amb representació, Ja es veurà, és una cosa que s'ha de guanyar per entendre'ns, però com a mínim hi ha una continuïtat que és significativa.
[00:54:59] Speaker A: Recordo potser el moment aquell de Front Republicà, que també l'intent i que finalment, com deia l'Elot, de la representació al Congrés espanyol no és una cosa fàcil.
[00:55:12] Speaker C: No, sense drets electorals és molt difícil perquè és molt fàcil que passis desapercebut o desapercebut, els mitjans públics no tenen cap obligació d'entrevistar-te ni de tenir-te en compte.
[00:55:22] Speaker A: Si ets Vox o Ciutadans llavors canvien les coses.
[00:55:30] Speaker B: Que ningú sabia qui era fa quatre dies i ara la veiem en tots els mitjans espanyols, perdó.
[00:55:33] Speaker C: Sí, sí, però vull dir que és així. És molt fàcil que t'invisibilitzin i és difícil tenir espais que et donin certs espais. Ja sé que van per altres vies, però sortir, deixar de ser un sector minoritari de l'electorat per convertir-te en un altre, és complicat si no tens uns certs altaveus, realment, també.
i, si no, t'obliga a fer una feina molt de base que ha de ser molt llarga, que segurament és l'aposta que ells estan fent, de persistir, perquè potser amb el temps això els donarà més fruits, que no pas altres candidatures que amb un suport mediàtic més gran han aconseguit inflar-se molt ràpid.
[00:56:15] Speaker A: Primer, el que haurem d'aconseguir seran aquests avals, que de moment no s'han pronunciat aquesta setmana, Jo anuncio ja que demà entrevisto a Graupera, per tant, diumenge publicarem més informació al respecte. Per a aquests que veig que estan una mica preocupats per com funcionarà tot això, espero demà aconseguir respostes de Jordi Graupera, president de l'ORA, per saber quins són els següents passos, perquè tampoc han entrat en qui seria el candidat.
De moment, l'únic que sabem és que opten pel putespanisme, que diuen ells, d'alguna manera.
Hem d'anar acabant, però no sé si... o tu venies amb moltes dades del seu, no sé si hi ha alguna que hem de saber.
[00:56:59] Speaker B: Tenim molt de temps i moltes tertúlies i en podrem parlar amb calma en altres ocasions. No, a mi sí que em semblen significatives dues coses per resumir-les molt.
Em sembla significatiu per començar la trajectòria de debilitat del govern del president Salvador Illa que certament en algunes variables té uns índexs d'aprovació prou satisfactoris pel govern, però que no aconsegueix, diguem-ne, mantenir-se en el resultat electoral del 2024, que sembla que es destaca bastant i que, a més a més, la inèrcia és negativa per ell.
I la segona és que el creixement de l'aliança catalana sembla que està molt apuntalat per les xifres d'inestabilitat econòmica, que és un fenomen, i en el cas de Vox passa tres quarts del mateix, que és un fenomen que hem vist a Alemanya, en què els votants d'Alternativa per Alemanya a les eleccions regionals que vam veure fa poc, per exemple Saxony-Anhalt, En el cas del Regne Unit, si mires les dades de transvasament de vot dels conservadors a reforma, doncs també passa el mateix, que és que les dades de dels votants de reforma al partit de Nigel Farage transvasament de en termes d'inestabilitat vot dels o de declaració conservadors a de reforma, la seva doncs pròpia inestabilitat econòmica també són molt passa el mateix, més que és que les dades de transvasament de vot dels conservadors altes que no pas les dels qui es queden els conservadors.
També passaven les eleccions presidencials americanes del 2024 en els votants de Donald Trump, que hi havia molta més probabilitat de votar Donald Trump si tenies una situació d'inestabilitat econòmica. Barrejo dades i indicadors diferents, però jo crec que ja fa un temps que els baròmetres del CEO ens mostren, i moltes altres enquestes, que una base molt important per entendre el creixement de l'extrema dreta és la inestabilitat econòmica, i això serà molt important de tenir present en la interpretació que en fem els pròxims anys.
[00:59:07] Speaker A: Per acabar, hem parlat molt del Congrés, no hem parlat del Senat, suposo que és un altre món a part perquè, a més a més, es vota diferent.
Però sí que ara ho pensava perquè el Pol Barça que ha fet el tema de l'acord, que sí que n'ha arribat a més, em deia que sembla que fins i tot s'estaria treballant per arribar a un acord amb el PSIB per concórrer al Senat espanyol i també sé que el País Valencià també compromís estava treballant al respecte per aconseguir tenir la majoria de senadors, però el Senat és un món a part. que crec que necessitaria una tertúlia extra, sencera, per poder-ne parlar.
No crec que molta gent sàpiga ben bé com funciona el senat i doblat, però potser li podem dir per tal que faci una pissarreta.
Així ens ajudaria a entendre-ho.
Doncs són les 9, ho deixem aquí.
Moltíssimes gràcies a vosaltres dos per venir aquesta setmana a Tàrtul·la.
Se'ns ha girat feina, tindrem feina per parlar de les eleccions i en parlarem els pròxims dos mesos. Molt.
Per tant, potser ja ens tornarem a veure. I a vosaltres, els espectadors, moltes gràcies per ser-hi una setmana més. Ens veiem dijous que ve aquí a la Tartúlia.
Crec que també parlant d'eleccions espanyoles. Fins la setmana que ve.
