La tertúlia proscrita 147 -08/10/2026: Sánchez convoca eleccions i l’amnistia s’accelera, què ha de fer ara l’independentisme?

[00:00:01] Speaker A: Bon [00:00:23] Speaker B: vespre i benvinguts a la tertúlia proscrita. I quina setmana! La setmana començava així. [00:00:33] Speaker C: Però el cert és que, per fer més, necessitem renovar i ampliar l'apoi de la gent. Per acomiadar en profunditat les reformes pendents que necessitem perquè la ciutadania pugui aconseguir reduir aquests nivells de desigualtat, hem de mobilitzar-nos i hem d'aconseguir que el Parlament ens doti d'una majoria molt més àmplia progressista amb la qual doblegar les elites, conquistar nous avanços socials i seguir transformant Espanya. Per això, després d'informar com correspon al cap de l'Estat, he decidit convocar un consell de ministres i ministres extraordinaris aquesta mateixa matinada per dissolure les cortes generals i convocar unes eleccions generals que es celebraran el diumenge 29 de novembre, d'acord amb els plaços que estableix la llei. [00:01:27] Speaker B: I tot es capgirava per complet. Amb la convocatòria de les eleccions espanyoles tot es començava a moure. Qui es presenta? Quins candidats? Què passarà? Quins resultats tindrem? Què ha de fer l'independentisme davant d'aquestes eleccions? Ho analitzarem avui. Casualment o no, també sembla que després de dos anys morta, aquesta setmana també s'ha reactivat l'amnistia i tot s'accelera quan dimarts el Tribunal Constitucional ordenava al Suprem amnistiar els líders independentistes. El mateix dimarts, Llarena aixecava l'ordre d'atenció del president Puigdemont, de Puig i de Comín, i ahir el Suprem feia el primer pas perquè finalment siguin amnistiats els líders polítics independentistes. Tal com van les coses, ens podríem trobar fins i tot que a final de mes ja estiguin amnistiats. Ara el dubte és com tornaran els exiliats. Han de tornar al mig de la campanya electoral? També en parlarem avui amb Antonio Baños. Bon vespre. [00:02:31] Speaker D: Hola, bon vespre. [00:02:32] Speaker B: I ben tornat, que des del juliol que no ens vèiem. Espero que hagin anat bé les vacances i que hagis descansat perquè ve una temporada completa. [00:02:44] Speaker D: Jo descanso sempre. Procuro descansar cada dia. [00:02:48] Speaker B: Perquè crec que ens esperen uns mesos ben moguts. I avui també comptem amb Júlia Ugeda. Bon vespre, Júlia. [00:02:55] Speaker A: Bon vespre a tots. [00:02:57] Speaker B: Cansada tu ja d'aquesta setmana, deies? [00:03:00] Speaker A: Cansada però amb l'energia volcànica a tope, puta espanyista. És un moment interessant, si més no interessant. [00:03:08] Speaker B: Doncs si us sembla comencem per això, per la convocatòria d'eleccions. Us imaginàveu? Jo he de dir que la setmana passada ho vaig dir en aquesta tertúlia, ja està gravat. Vaig dir, si Junts diu que no als decrets, jo crec que Sánchez convocarà eleccions. Després, durant aquesta setmana, vaig pensar, no, no, que ha d'indultar la seva dona, per tant, no li convé convocar eleccions. Vull dir que vaig passar per tots els punts, però no sé què pensàveu vosaltres, Antonio. [00:03:36] Speaker D: Jo, la veritat és que el marc general és que estic Estic trist, però humanament trist, perquè, en fi, hi ha el perrosanchismo d'aprofitar qualsevol cosa per fer una crisi d'aquestes polítiques, no?, el guac de doc que es coneix, no?, de crear una expectativa, generar un límit, i que llavors tota l'agenda setting, tot el debat sigui sobre una sola cosa, amb una resolució en la qual el govern és protagonista, que això és un clàssic de la política, de tota la vida, diguéssim, però no pensava que impliqués ni al sindicat de llogaters, ni a tanta gent, i que acabés amb una cosa que jo realment estic bastant amoïnat, perquè Tibi Boi ha fet un mural de la Mari Carmen. Aquesta dona va deixar escrit que podíem utilitzar la seva imatge. Saps què vull dir? S'han trencat tantes barreres morals, tanta decència. Hi ha tanta obscenitat en què comisiones convoquen una vaga. quan han hagut morts i continuen havent morts pel mateix motiu i hi ha 800 morts cada any per accidents laborals, o fa 25 anys que no puja el salari i aquí no han fet cap va. Crec que l'esclat de coptícia política m'ha superat, la veritat, no m'ho esperava. [00:05:16] Speaker B: En parlarem amb calma de tot això que ara ha anunciat l'Antònia. No t'he contestat però [00:05:21] Speaker D: crec que la jugada de Pedro Sánchez ha estat fantàstica. Una [00:05:27] Speaker B: de les preguntes que tenia i que la trasllado a la Júlia és, creus que li pot sortir bé aquesta jugada a Pedro [00:05:35] Speaker A: Sánchez? Jo crec que sí però no. Pedro Sánchez, l'oportunista Pedro Sánchez i l'estratèga de Pedro Sánchez ha tingut molt clar que l'escenari propiciat per les mobilitzacions de l'habitatge amb el PNB aprovant el decret, el primer decret, però junts no, li generava les millors condicions que no ha tingut en els últims gairebé dos anys. I això ha propiciat que ell hagi plantat la bandera. Hi havia veus de Moncloa que deien que potser s'esperaria les midterms de Trump per veure si ell es podia postular com el gran líder europeu antitrumpista, que és el que porta fent des de l'esclat de la guerra de Palestina. Això ha fet que, amb l'oportunisme propiciat per una crisi de l'habitatge que ha accelerat, amb molts dels arguments que ha dit el Banyos, amb els quals jo també estic absolutament al·lucinada, però bé, el cas és que ara ja ningú parla de Ceuta, ara ja ningú parla de Lleida i Díez, ara ja ningú parla de les pifiades absolutes de les infraestructures, els vessos junts, ni dels trens. I això ho dic perquè Pedro Sánchez és el gran oportunista, això és indiscutible, Jo crec que ho té molt difícil perquè la conjuntura li rema molt en contra. Podria ser que fos el partit més beneficiat de la conjuntura a l'esquerra, a l'esquerra burbònica, però clarament l'esquerra del PSOE ho té molt complicat. Ja ho veurem, potser en podem parlar una mica també d'aquests tripijocs, que si rufien, que si colapen, que si ho tassen, que a mi també em fan vergonya aliena. Però dit això, jo crec que l'altre gran oportunista és Salvador Illa, i ho hem de dir, perquè Salvador Illa va, abans d'enviar el seu condol i de compareixer per explicar els aiguats històrics que va viure la ciutat de Granollers i tota la comarca del Vallès Oriental, abans de fer tot això i d'admetre que la CECAT havia comès errors, que Perló no ha de dimitir, és a dir, de tot el seguit de perveritats que van veure el dilluns mentre la gent s'ofegava a Granollers, abans de fer de president de Catalunya, va fer de subtit de Pedro Sánchez per agafar un tuit en castellà celebrant la convocatòria d'eleccions. I això és molt gros, molt gros. Per tant, respondent-te a la pregunta, jo crec que ho té molt difícil. També és veritat que he sentit aquesta setmana Tardulians, que diré el nom directament, com Mònica Terribas, dient que s'ha d'anar a veure la bola negra i després votar. És a dir, el nivell de vampirització, de pessoalització dels catalans de l'establishment és absolut i per tant crec que aquí els itambarantistes hem de plantar la batalla i hem de dir que s'ha acabat, no en el nostre nom, no [00:08:25] Speaker D: al front de la CUP. Ja, mira, m'ho posa bé perquè hi ha un article de Catarsi Magazine que he llegit aquest matí sobre la bola negra i la, diguéssim, despolitització de la guerra civil i sobretot la hispanització o la cosa aquesta tan absolutament ofensiva d'anar cantant el soldadito espanyol quan hem hagut d'aguantar aquí que si els negreros, que si el colonial, que el decolonial i no sé què. i una espècie de justícia moral eterna que ens donaven. I ara resulta que és progre cantar una cançó en homenatge a les tropes colonials del RIF, que per cert van ser les primeres a la història de la humanitat a no utilitzar armes químiques. Doncs, bueno, no, voldria recomanar el 14M, i sobretot el que diu la Júlia té molt de sentit. Hi ha una ravifaia de l'escenari del 2011-15, És a dir, el PSOE necessita el PSOE atlètic, o el PSOE a Levins, o el PSOOE com vulguis. Sumar, front ampli. Allò que diuen l'esquerra del PSOE, però que no, que és PSOE, en el fi. I que té tota aquesta, diguéssim, variació, tan així. Llavors, la millor manera d'arrascar el socarrat dels vots d'esquerra perquè els hi tinc molt de respecte, han fet una feina fantàstica, i veure'ls i ara en mans han fet una feina fantàstica. de comissions obreres I, a més més, [00:10:10] Speaker E: han fet una feina fantàstica, i feina [00:10:10] Speaker D: fantàstica. i de la ministra Montero, exministra, A més a més, han fet una feina fantàstica, i han fet una feina fantàstica. tota aquesta cosa em sap molt de greu, que no sé si estava buscant o no, en qualsevol cas. Havien d'arrascar tot, mobilitzar tota l'esquerra del PSOE, ara ho estan fent amb l'obscenitat i la indecència més gran que he vist mai, i a sobre el PSOE s'havia de blindar com... És que a Espanya és això, és o Franco o PSOE. És a dir, no hi ha cap ésser viu a la península ibèrica no portuguesa i andorrana que no tingui aquest dilema cada quatre anys, o cada any, o cada setmana. O el fascisme, o el PSOE. I el que és bo de ser vell, que ja començo a ser-ho, és que, clar, jo la primera vegada que vaig votar va ser al referèndum de la OTAN. A mi la tangada del PSOE, o sigui, la porto genètica. No sé quants anys han passat d'allò, però és a dir, d'entrada no i després sí, i després el 93 crec que ho vaig fer en xarxes, no? Jo el 93 vaig anar a votar Felipe en contra del fascisme. Això jo ho he fet el 93, el segle passat. Com va acabar tot? Doncs que res, ni fas, bueno, en fi, el de sempre. Llavors, crec que ho han fet perfectament bé i que han utilitzat uns manuals de comunicació política molt clàssics, però que en aquest cas, no sé, han grinyolat, a mi m'han grinyolat moltíssim, perquè mira, l'antivirus, bueno, allò que estàvem esperant un vaixell, la ministra i nosaltres la salvamos, Bé, què vols que et digui? Ah, jo l'Aquarius? Sí, ara sí, però després no. Mira, va bé. Però això és molt lleig, molt, molt lleig. Si puc afegir un [00:11:57] Speaker A: parell d'idees ràpides? La primera, que respon una mica a la pregunta que ens fes al principi. Jo crec que Sánchez s'ha fotut molt difícil perquè la conjuntura no l'hi acompanya. De fet, l'estat espanyol és encara, diguéssim, el país europeu que l'onada reaccionària per conjuntura no li ha arribat. I això és una anomalia que s'explica perquè Catalunya, perquè els països catalans, perquè el País Basc i perquè Galícia. És l'únic que explica que la onada reaccionària no hagi arribat, perquè Sánchez ha aguantat l'aritmètica aquesta Frankenstein perquè veníem del procés independentista català. I aquí vull dir dues coses. La primera, jo crec que Sánchez sap això, sap que tot és molt difícil i s'està postulant com a líder europeu. Per això crec que comença i acaba, si no m'equivoco, la campanya electoral a Brussel·les. M'ha semblat sentir-ho en diferents llocs. Crec que ell ja està fent el salt. I dos, Junts té un problema molt gros. Junts té un problema molt gros perquè, Esquerra també, però Junts especialment, perquè, i crec que lliga amb el tema següent, que és Junts va investir Sánchez a canvi de l'administrador. I l'amnistia arriba quan Sánchez s'ha empassat tot el mandat com li ha sortit de les pilotes. I perdoneu la vulgaritat. És molt greu. És molt greus perquè la moneda de canvi és que Junts i Esquerra tornen a estar atrapats en la lògica del PSOE. Tornen a estar atrapats pels mateixos que ens van cardar dins de la gàbia. És delirant. Llavors, jo crec que tenim un problema, de fons, els catalans, que és que, ara mateix, amb les opcions polítiques sobre la taula que tenim, o hem de triar amb un rufianisme, que és desapareixem com a catalans i ens infiltrem en aquest frent antifascista, òbviament en castellà i amb bilingüe, però [00:13:57] Speaker D: en castellà... I amb la bola negra. [00:14:00] Speaker A: I amb la bola negra, amb lideratges que poc interès tenen en pensar en Catalunya, per tant, l'opció és no dolenta, dolentíssima, i a més ja l'hem vist també 30.000 vegades, i ens van vendre tots, el Fons d'Aragó, el 36, ens van vendre. Això per una banda. I per l'altra, quin és l'alternativa? Junts! Junts, que és un partit que li ha estat fent el joc a Pedro Sánchez sense veure cap de les promeses pels quals l'havia investit i ara no signa el decret de l'habitatge i es marca la bandera de ser ells qui recuperen. Home, va! Això no es creu ningú! Això no ho sabeu ningú. Aleshores, crec que tenim un problema i la pregunta que crec que ens hem de fer tots els catalans és quines alternatives teniu i on surt, independentment de quines siguin les opcions. La CUP, per una banda, sabeu que nosaltres també estem discutint, però aquesta és la pregunta. Aquesta és la pregunta. Ara mateix estem abandonats. [00:14:53] Speaker D: Bé, jo crec que estem millor que fa uns anys, però per resumir, jo una cosa primer que volia dir és que amb una societat i sobretot amb uns líders que orienten i amb uns mitjans que prescriuen a una societat que ara toca a Mari Carmen i els 140 nanos morts de la Ceuta ja no importen una merda. i els quaranta i pico morts de l'accident de l'AVE no importen una merda, o el maquinista aquell pobre que estava de pràctiques i que va morir perquè ningú s'ha molestat, o la vaga encoberta de maquinistes, no importen, perquè ara és Mari Carmen i Mari Carmen i hem de fer... Jo he vist els Verdem dient, Mari Carmen ha sigut assassinada, i bueno, qui l'ha matada? Puigdemont, perquè també hem vist unes coses, o sigui, Puigdemont assassino, i això dit per la senyora aquella que va governar aquesta bona ciutat, bueno, governar, que es va passar per la Casa Gran aquesta ciutat durant set anys sense aturar els desnonaments ni sense evitar suïcidis i morts. Llavors, per una banda, no pot haver democràcia si vivim en una vida de cada setmana un nou tema, perquè la vida no és un escrol, No es pot ser tan irresponsable i no es pot ser tan fill de puta que no s'hagi d'acompanyar d'aquest tipus d'escrol. I això és culpa de la gent, no de la gent, sinó dels polítics que diuen, Maricarmen, Maricarmen Maricarmen, no es pot ser tan irresponsable i no es pot ser tan fill de puta d'obviar coses importants, com per exemple que un país europeu de 8 milions de persones porta 3 dies sense trens, perquè això no es fa. No es fa per vergonya torera, no es fa per decència, i no es fa precisament perquè un sistema democràtic no aguanta el viure al dia. O sigui, Facebook sí que era like, no like. Bueno, Facebook, anda, que yo también. Una cosa o una altra. Però la vida no és like. O sigui, no pot ser que tota aquesta colla de sàtrapes, castuzos, irresponsables, ignorants, diguin a la gent, Mari Carmen, Mari Carmen, És un dels dubtes que tinc. Això és tan feixista com el feixisme? Està clar [00:17:28] Speaker B: que Pedro Sánchez venia d'un moment molt complicat políticament per ell. Polític i judicial. És que fa res només parlàvem de Zapatero i de Ceuta, temes que a ell políticament i judicialment el posen contra les cordes de la seva dona, del judici que afronta la seva dona. Ara és un lluitador contra les èlites. Tot eren problemes. Ell ha aprofitat aquesta petita escletxa de la lluita per l'habitatge, ha vist una oportunitat i l'ha aprofitada. Però això ho aguantarà durant dos mesos, perquè estem parlant que són eleccions el 29 de novembre. No passarà res a Ceuta, perquè la gent continua malvivint a Ceuta. Ho sé, però [00:18:09] Speaker D: Txell, hi havia una cosa molt curiosa, que era que just quan els pijiprogres muntaven el campament a sol, estaven desmuntant un campament a Ceuta. És a dir, estaven desnonant un campament a Ceuta quan muntaven un campament contra els desnonaments a Europa. Tot això és una barbaritat. La pregunta no és si aguantarà o no, la pregunta és com és possible que tothom estigui d'acord que visquem la política a cop de setmana, setmana i decada. És a dir, algú hauria de dir no, no, no, Maricarmen i Maricarmen. O sigui, hi ha molts problemes, tots són sincrònics i, a més, El que és evident és que Junts per Tenia una oportunitat i ha fet els més grans ridículs. Catalunya Tenia 7 vots per fer caure els governs espanyols o per petar-se el que volgués i va demanar al català a Europa, que encara estan no sé què... han governat tots. l'amnistia, diguéssim, personal per a algunes persones que després s'ha estès, no? I Esquerra, bueno, en fi, jo ja no parlo de sectes destructives, però vull dir, o sigui, no representa absolutament res en el món independentista. Perquè, a més, té el problema de Rufián, que ja s'ha desvetllat com un patriot espanyol, amb la qual cosa... O sigui, al Parlament Català han fotut una bandera espanyola, i encara hi és. Ergo al Parlament català no té cap utilitat. [00:19:49] Speaker B: Jo estava pensant que aquesta conversa que estem tenint avui em recorda la que vam tenir fa tres anys en aquesta mateixa tertúlia, amb altres tertulians. Els tertulians som clonables. Però sí que era, clar, fa tres anys, Pedro Sánchez de cop comúca eleccions i era, és una bogeria, les perdrà, no pot guanyar de cap de les maneres, Li va funcionar aquella jugada. Llavors, jo no m'atreveixo a dir que és una tonteria aquesta vegada, tampoc. [00:20:24] Speaker A: Perdó, Julià. Responent la pregunta que tu feies, de què passarà amb tota l'agenda altra que té Sánchez sobre la taula. El problema és que no passarà res, perquè aquestes eleccions van o de Pedro Sánchez o de Barbarie, que és el marc que el PSOE porta preparant fins al dia que ha pogut fer el cop sobre la taula. I el problema és que quan ha fet el cop sobre la taula, tots els agents socials, no només Comissions UGT, els sindicats Caviari i de les Mariscades, sinó actors socials que dius Verge Santa, un d'ells del sindicat, han acompanyat i estan acompanyant fins i tot algunes files de la CUP i Esquerra, per descomptat, amb Rufián al capdavant, estan acompanyant aquest marc guerra-civilisme on només hi ha dues opcions, com deia el Banyo. Aleshores, Pedro Sánchez no necessita desplegar ni els conflictes que encara té, ni com gestionarà els conflictes que vindran, perquè només ha de dir o nosaltres o ells, saps? O la civilització o la barbaria. I clar, això et condiciona perquè et fas absolutament súbdit del PSOE si estàs a la seva esquerra, i com a catalans, o marques distància i dius, no, no, perdona, jo d'aquest joc no participo, o també et veus atrapat en aquesta dinàmica. Però és que això et porta passant des del 36. Això ho porta passant des del 36. I aquesta pel·li ja l'hem vist. I no només volia dir això, sinó que el problema de Junts és que van avisar que el preu d'anar a negociar amb Sánchez a Madrid l'amnistia era aquest, en passar-se mil gripaus fins a l'últim dia, a aixecar l'amnistia quan ja està tot el peix menut. Aquesta advertència la vam assenyalar. I no només això, dic jo i molta altra gent. I no només això, sinó que ara encara estàs més atrapat perquè Sánchez ha construït el seu espai de manera més forta i a sobre tens els seus minions a la Generalitat de Catalunya. L'espai que ha de construir el catalanisme independentista i autocentral ha d'anar per altres vies que no siguin entrar dins d'aquesta conversa marcada absolutament per un guerra civilisme que només interessa Madrid. Només [00:22:47] Speaker D: interessa Madrid. Jo el que volia separar és una cosa, la moralitat política, moralitat per dir-ho d'alguna manera, de viure a cop d'això de crisi falsa, que això impedeix el debat seriós, que això impedeix l'anàlisi dels problemes reals i sostinguts, i que trobo que és ho he dit ja, vergonyós, obsès, no sé, busqueu-li l'adjectiu que tots els líders s'apleguin a Mari Carmen si Mari Carmen no, quan és Mari Carmen deixeu en pau la Mari Carmen, que hi ha altres coses. És a dir, que tothom jugui a que cada setmana tenim un tema hiperurgent per solucionar i per confrontar. Aviam, això no és el... com es diu ara el joc aquest? Això no és un videojoc. Això no és una cosa que tu tinguis un rival, sí o no, no és un shooter. La vida és una altra cosa. I a mi el que m'escandalitza és que tota aquesta colla, perquè el PSC i el PSOE són màquines de poder i de negociació del poder, que estem en contra, però bueno, funcionen. Tots aquests replegats de la neocasta del 15M, per l'amor de Déu. O sigui, que la senyora aquella que va governar Barcelona digui que Puigdemont tindrà problemes com si fos una Barbie etarra rara, tio. Què vol dir això? Ada Colau [00:24:18] Speaker B: ha dit que Puigdemont tindrà [00:24:19] Speaker D: problemes per passejar per Catalunya. D'acord, què li posarà, C4 o Goma 2? Perquè al final resulta que qui ha matat a Mari Carmen, és a dir, qui és la condensació de tots els mals, torna a ser els catalans, la projecció catalana i els independentistes catalans. Que això ja ho vaig patir personalment el 15, quan van venir el de la Coleta i la mateixa senyora, bueno, pujol, lo pujol, lo pujol, i no podíem ser independentistes, no podíem ser d'esquerres, perquè lo pujol lo pujol. És tan mandrós, [00:24:55] Speaker B: o sigui... Però, Banya, perdó, eh? Del 15-M no va aparèixer també, per exemple, ja existia, eh? No. L'erupció de la [00:25:03] Speaker D: CUP, per exemple? No. Bueno, no. Sí. Sí, perquè, en fi, va... Sí, és [00:25:09] Speaker B: que... Vull dir que sí, que al 15-M hi ha l'espanyolisme, però també hi [00:25:14] Speaker D: ha l'independentisme. Al 15-M no hi havia, diguéssim, hi havia el procés que estava engegant-se i el 15-M que estava engegant, i la vaga general de l'any que va ser 13 o 14 també, i tothom estava a tot arreu. i no sé qui va recordar, hi va haver un moment que hi havia un espai de confluència, jo recordo perfectament el dia en què precisament el senyor Pisarello em va dir que els comuns cada cop havien pactat amb iniciativa, i havien pactat per diners per la campanya i tot això. perquè jo creia, i molta gent creia, que podia haver un espai d'Esquerra, CUP, Comuns o el que es digués. Hi havia aquella confluència. Bé, van triar la política institucional i després la política ridícula i ara la política, diguéssim, maligna, obscena, desastrosa. Això és una cosa, els valors morals pels quals juguem a la política, i jo amb això no es pot fer res. És a dir, si Espanya a partir d'ara anirà de Marie Carmen en Marie Carmen, Espanya és un país nazi, o incivilitzat, o el que vulguis, no, és demòcrata. perquè això no és democràcia. Si Mari Carmen ha de matar a los catalanes, que és el que s'estan dient, doncs encara pitjor. L'independentisme, aniré ràpid, és evident que Junts ja va perdre la seva oportunitat, que eren aquests set vots, ja no els tindrà més, ja dona igual. Com si es disolen, com si es reformen, com si Puigdemont entra en unicorni. És irrelevant, fora. Esquerra, fora. La CUP també sembla que ha apostat per una mena de rufianisme contemporanitzador, fora. I bueno, rufianen fora, evidentment, sempre. Llavors queda la via insurreccional, la via, diguéssim, cultural de resistència d'organització en el tema d'educació de llengua, queda Hi ha els nanos de l'altre dia a Urquinaona que estaven allà cremant coses i tirant pedres. Però els nanos aquells [00:27:13] Speaker B: d'Urquinaona de l'altre dia eren nanos que havien anat a la manifestació per l'habitatge. [00:27:18] Speaker D: No, no, és que una cosa no treu l'altra. No, no, és que [00:27:21] Speaker B: vull dir que, per exemple, aquests dies he sentit molta gent parlant de, clar, comprant el marc de l'habitatge estem espanyolitzant. No, no, no. Però clar, jo estic convençuda que la manifestació de l'habitatge estava ple de gent [00:27:33] Speaker D: independentista. Jo, quan era jove, jo anava a totes les manis de gent que veies que potser no, però la causa sí, hi havia gent més de tal i tal. Això no té res a veure. El tema és que quedis atrapat en això. És a dir, és evident que un nano jove anirà a qualsevol cosa per demanar mitatge, perquè el sistema l'expulsa recorrentment. Però una altra cosa és que s'hi quedi a fer classes de zumba i després digui Puigdemont assassino de Mari Carmen. Això no té res a veure. I jo estic veient que hi ha una nova generació que ja no creu en la política institucional, gràcies a Déu, i que no creu en la gent del procés i tot això, gràcies a Déu, i que hem de construir com hem fet sempre, que és a partir de societat civil Insurgència i blindatge, perquè és que ara aquesta campanya serà antifascista, és a dir, anticatalana. I serà molt anticatalana. Molt. Perquè va passar el procés i vam proclamar una república. Llavors, els societes, els minions dels societes i tota la progressió madrilenya i tal, no deixaran que tornem a aixecar cap. Per afegir [00:28:48] Speaker A: dues idees, el que explica la diferència principal amb el context de 2011-2012 és que l'independentisme o el catalanisme venia d'unes consultes als anys 2009 i de la retallada de l'Estatut. 2010. Per tant, són dos moments, són dos momentums històrics que expliquen en la conjuntura de la crisi, les retallades, les polítiques d'austeritat de massa, és a dir, que estàvem en un context que té algunes similituds però que té moltes diferències i sobretot té la gran diferència que el 15-M també s'aixeca amb aquella idea de contra la casta i contra l'establishment i ara mateix la gent que està demanant el decret Mari Carmen i defensant el PSOE, són agents que en el seu moment formaven part d'aquelles mobilitzacions socials i ara estan dins, no de la casta, però sí que estan recolzant la palanca que el PSOE necessita per tornar-se a revalidar. Per tant, crec que els escenaris són una mica diferents. Dins d'això, [00:29:45] Speaker B: Crec que un dels problemes és que el problema de l'habitatge és tan gros, afecta tanta gent realment, que no sentir-se mobilitzat per això és complicat. Això és [00:30:01] Speaker A: indiscutible. Deixa'm posar-te un exemple. Jo vaig ser part del sindicat de llogateres durant molts anys com a independentista i com a persona preocupada per l'habitatge. qüestions personals, però també polítiques, vaig plegar del sindicat, perquè després del decret 11-2020 de contenció de rendes, que es va aprovar de manera històrica a l'estat espanyol, no sé si recordeu, va ser el primer decret aprovat en matèria de contenció de rendes. Que si ho veureu després, ens preguntem si la mesura era adequada o no, perquè els desnovements a Catalunya no s'han aturat des del 2013. 139.000 desnovements executats des del 2013, tot i les mesures. Aleshores, jo vaig deixar l'espai del Sindicat de Llogueteres perquè vaig perdre les meves posicions i diversa gent que defensàvem que quan el Constitucional va tombar l'11 de 2020, el que havíem de fer era... Convocar, aleshores, una acampada davant de la Generalitat. De dir, no, no, és que els catalans tenim sobirania parlamentària, codi civil i un Parlament per aguantar, per aguantar el 2020 una llei que ha estat aprovada sobre la sobirania del Parlament català. I què va passar? Doncs que aquesta posició va ser minoritària i el sindicat va decidir, en termes d'estratègia política i comunicativa, no parlo de l'acció sindical, eh? L'acció sindical va per una altra banda. el sindicat va decidir anar a negociar una llei vivient de Madrid. Aquesta va ser l'aposta. I què va passar? El problema del sindicat ara mateix és un problema que és un sindicat... Espanyol. Exacte, que no és autocentrat, que la seva prioritat és anar a discutir les lleis a Madrid. Perfecte, legítim, no és el meu espai. No crec que sigui l'espai dels independentistes. Perquè, a més, Catalunya té un Parlament, té un Codi Civil i té mesures legislatives que, a més, algunes ja s'han aprovat a Catalunya. A Catalunya hi ha contenció de rendes, a Catalunya hi ha aturament de moratòria... I són extensionades. I no estan funcionant, en part perquè els societes fan propaganda també aquí. I sabem que les mesures que s'han aplicat fins ara tampoc no estan funcionant. I això no ho està dient ningú, ho està dient molt poca gent. Perquè també, quan surts a dir-ho, el que sembla és que et pujis de part de la patronal individual. I dius com no? Escolti, jo el que vull són mesures que assumin Però que ens hagin d'enganyar, que ens hagin enganyar els espanyols. I l'últim que volia dir, i acabo amb aquesta reflexió sobre la situació del marc electoral, perquè clar, estem... O sigui, Ayuso... discuteix amb Pedro Sánchez tota l'estona, però és que ella també discuteix amb Aliança tota l'estona. És a dir, aquest guerra civilisme o antifa o barbàrie també ho tenim instal·lat a les nostres institucions catalanes, vull dir. I això és un escenari problemàtic, problemàtic per tothom. Per tothom vull dir els independentistes. Per què? Perquè sembla que no tinguem capacitat de generar un front autosancrat i propi. I aquest és el gran problema. I crec que és un front, com deia el Banyos, que s'ha d'aixecar des de diferents llocs, no? Evidentment, la societat civil, el front cultural, els diversos sectors, no? Però també crec que hi ha d'haver un front institucional, perquè s'han d'ocupar els escons patriòtics. Si no els ocupes tu, els escons els ocupa un altre. I això va així. És a dir, tu pots decidir no anar al Parlament de Catalunya o no anar a Espanya, però aquells escons s'ocuparan segurament en contra de les teves idees, no? El risc de vampiritzar-te o d'acabar pressionitzat ja el sabem, no? Però vull dir que crec que és aquesta la conversa que ha de tenir l'independentisme a tots els nivells. [00:33:36] Speaker D: Sí, sí. Jo, aviam, ocupar espai institucional mai ho he negat. A més, la via irlandesa va ser molt útil fer-ho i sempre està bé tindre diputats, sempre que els diputats La [00:33:57] Speaker E: via [00:33:57] Speaker D: institucional va ser el centre, perquè va haver-hi una sèrie de confluències, per la via institucional era la via més ràpida, apunyada per la via de mobilització. Ara crec que la via institucional és una, no la central ni la primera, potser, però que s'ha d'ocupar tot. Ara el problema és que no ho pot fer, evidentment, cap dels dos. cap dels tres partits. Jo fico la CUP, em sap molt de greu, però crec que, en fi, no he vist una cosa insurreccional durant aquests anys. I el que deia la Júlia té molta raó. Ah, bueno, no, perdona, volia contestar a tu. Jo no crec que hi hagi una crisi de vivenda, d'habitatge. No crec que sigui una crisi, és un sistema de crisis, perquè resulta que Ada Colau, que ara té una crisi perquè no pot pagar el lloguer, era una de les, diguéssim, mobilitzadores de no tindràs una vivienda en tu puta vida del col·lectiu V de Vivienda el 2006. És a dir, fa 20 anys, 20 anys, és a dir, que els nens ja són grans, fa 20 anys la mobilització era exactament pel mateix tema. Una crisi és una cosa puntual. Si cada 20 anys estem demanant el mateix, és un sistema d'expulsió, d'escasesa on pot haver-hi abundància, ho podem dir com vulgueu, però no és la crisi de Maria Carmen. S'ha mort, és que avui, demà, ho hem de solucionar o no. Aquestes coses de posar-li temps limitat a un problema del qual tothom sabem les causes, tothom sabem els beneficiaris i tothom sabem els perjudicats, des de com a mínim, quan Ada Colau era jove i anava vestida de vespa, perquè ja ens passava, és a dir, estem parlant de dues o tres generacions de persones que tenen dificultats, cada una en un moment cultural diferent, vol dir que no hi ha una crisi de vivenda. El que hi ha és una intenció condensant un temps narratiu en un episodi de 24, de fer una mica de Netflix de la crisi de vivenda per utilitzar-la a favor. Però tu no pots ara dir que d'un dia per l'altre tot era Mari Carmen o no sé què, perquè ha mort molta gent. Després de Mari Carmen s'ha suïcidat un nano, dic un nano perquè tenia la meva edat, a Hospitalet, que per cert, perquè li van pujar el lloguer del seu local comercial, que d'això els Piqui Progrés de Sol no han dit res, perquè hi ha tallers, magatzems, polígons, màquines, gasoil, hi ha molta cosa que també pugen els preus. i que fan que la gent visqui o no visqui. Però aquí el pisó també és fals, que no hi siguin pisos. Evidentment que són pisos, però són moltes coses a les quals el lloguer, el sol i tot això influeixen. Llavors, estic d'acord amb ella que ara el que ens cal, i jo crec que és molta intel·ligència, per dir-ho d'alguna manera, gent intel·ligent i endreçada, Primer, que se salvi de l'escomesa del progrom anticatalà que ens ve i que ha vindrat, de l'auto-odi dels progres de sempre que és Puigdemont, Mató, Mari Carmen. Primer el blindar aquests mesos, que seran horrorosos, perquè clar, com vols la independència si Mari Carmen? No? Clar, és totalment ridícul, però és totalment massiu. Perquè també la gent fot reptes de TikTok, i dius per què els fas? Però les fa. Doncs ara tothom està amb Mari Carmen. I per què? Perquè és així. Bé, doncs per això no pot haver-hi una democràcia si anem amb aquest cop. I després un altre és vestir. alternatives i solucions polítiques específicament autocentrades catalanes, dels països catalans, en aquest cas del Principat. És a dir, el Principat no és Astúries, no vivim separats en aldees. Aquí és la màquina de fer diners de la indústria turístico-especulativa. És a dir aquí tenim uns problemes associats també a delinqüència internacional, precisament perquè som un hub de milionaris i de coses rares. És a dir, els problemes que té Catalunya són específics i només l'independentisme pot explicar i donar solució. I després una altra cosa i acabo. Com és possible que en un país europeu de 8 milions, això ja ho he dit, estiguin 3 dies sense trens i la patronal no es queixi? Això no té una altra explicació que no sigui ètnica. I continuen sense [00:38:45] Speaker B: funcionar els trens, perquè Carles García, tècnic d'aquest programa, avui... Tu [00:38:50] Speaker D: dius de Sánchez Llibre preocupat per els milers i milers d'hores de feina perdudes, per les quantitats de negoci perdudes, per els estudiants que no poden... Els has vist preocupats? No, perquè com Renfe és a Espanya, Renfe, si no hi ha trens, no hi ha tren. I has vist algun progre que xansa que no hi hagi tres dies trens per la classe obrera que no pot acampar, diguéssim, i que va i ve de llocs cada vegada més llunyans? No, perquè Mari Carmen. Llavors, jo, perdoneu, és que ho trobo tan indecent. No sé, així no es pot fer un país ni es pot fer política. Amb tanta indecència no [00:39:29] Speaker B: es pot fer res. Avui el xat de YouTube està bastant activat i, per tant, si us sembla, poso alguna de les valoracions. Demano perdó perquè no sé com s'ha de pronunciar això. Pa-qui-to, entenc, però no sé. Jo l'hi llegeixo així, espero que sigui així d'intenció. Ah, el nom de la persona. Sí, l'arroba, que no acabo d'entendre. Diu, jo crec que Puigdemont se'l deixa tornar per banda dels jutges espanyols perquè la temàtica general no es quedi amb l'americà i l'habitatge, perquè en la temàtica de l'habitatge la dreta no guanya. PP i Vox vol que es parli de qualsevol cosa que no sigui l'habitatges, Ceuta, Puigdemont, Alba per Correu i mil coses més. [00:40:16] Speaker D: La [00:40:16] Speaker B: realitat és que han sigut comú que eleccions i ja veníem però tot anava molt lent i ningú preveia que allà l'Helena actués tan ràpid i que estiguessin decisions [00:40:29] Speaker A: tan ràpides. També és un moviment que a la judicatura espanyola li permet Un, que Junts no pugui seguir utilitzant aquest argument, bueno, ni Junts ni Esquerra, per fer política pròpia, que és veritat que era un argument ja molt fluix, però és una manera de dir, bé, ja està, aquesta etapa clarament està tancada i ara anem a eleccions, de veritat. Jo crec que també això, ja que anem a la conversa sobre els exiliats, crec que hi ha una part positiva, perquè per fi s'alliberen les solucions individuals que necessitaven els exiliats. El problema dels exiliats és que es van barrejar els conflictes del país amb la seva situació personal, i crec que això és un problema, perquè l'objectiu d'aquestes amnisties també era apaivagar i pacificar Catalunya, I per tant, mentre els han tingut a l'exili, ens tenien una mica collats a tots, perquè també els partits no han deixat anar aquestes figures i han permès que Espanya ens hagi fet xantatge a tots plegats. Però també crec que és una bona notícia en el sentit que puguin tornar com a persones que han estat rellevants en l'últim cicle polític. I també la bona notícia és que l'estat té límits. L'estat espanyol al segle XXI té límits, és a dir, ja no és companys a ser afusellat. És una gent que ha patit un exili duríssim de nou anys i els presos. Això és insuportable. Però això també assenyala que l'Estat té límits. I, per tant, pel proper cicle també ens indica cap a on hem d'anar. Jo [00:42:09] Speaker D: crec que hi ha una bomba perquè ens barallem, com sempre, perquè ara imagina't, hi haurà un debat electoral Junqueras-Puigdemont, que seria una cosa, un espectacle d'allò més trist, perquè jo entenc, jo, que no sóc puigdemontisme, ni juntista, ni sionista, ni res del que representen Junts i el senyor Puigdemont, però per mi és el president Puigdemont. El president legítim de Catalunya que està a l'exili per haver convocat un referèndum. Ergo, si torna, torna com el senyor Puigdemont? o torna, diguem, per la comunitat independentista. Perquè si torna com el president Puigdemont a l'exili, té un capital que el podem refer. Si torna com Puigdemont, normal, i després Rufián li pot insultar i l'altre no sé què, com si fos un civil que s'ha anat de vacances, i que ha comprat un palacete i aquestes merdes, llavors ens estan enviant un regal enverinat. Evidentment que torni com vulgui, només faltaria, i que torni a casa, però enteneu el que vull dir? Entenc [00:43:14] Speaker B: el que vols dir, i jo crec que ha quedat fins ara bastant clar que sembla que no tornarà durant la campanya electoral, que es pararà després de les eleccions, precisament per això, per tornar com a president. De fet, dimarts, el president Puigdemont deia això. [00:43:31] Speaker E: S'ha acabat el marge per manipular i retorçar l'aplicació d'una llei que és vigent des de fa dos anys i quatre mesos, i fins aquí ha arribat l'ordre donada pel senyor Aznar de posar pals a les rodes. I el que pugui fer el que faci ja no dona per més. Vam decidir anar a l'exili a fer política i no hem parat fins a assegurar que el retorn també tingui un sentit polític. No vam anar a l'exili a defensar els partits polítics de cadascú, sinó a defensar institucions i drets del poble de Catalunya greument amenaçats pel 155 i la repressió policial i judicial, i tornarem de la mateixa manera. No pas al servei del nostre partit, sinó al servei del nostre país. [00:44:18] Speaker B: De fet, Puigdemont deia això, i aprofito per fer una mica de falca, ja que ahir estrenàvem a Vilaweb el nou podcast de Vilaweb, que és la fi de l'exili de Josep Núñez Alarcas Ulleras. Curiosament, havia de ser la fi de l''exili, em pregunta, ara ja és afirmatiu perquè fa molts mesos que estem treballant per fer-lo possible i al final arriba el moment que sembla que això serà possible. i ahir el Josep Noel Arcasolleres entrevistava Gonzalo Bolle, que a més a més deia que ell no li recomana ara mateix tornar a Puigdemont i deia això. Tu ara no [00:44:56] Speaker D: li recomanaries de cap manera a Puigdemont o a Toni Comín, que són els teus clients, que tornessin tenint en compte aquestes circumstàncies. [00:45:06] Speaker F: Jo crec que la situació està bastant desplegada, però no està del tot desplegada. Jo no l'he recomanat, en especial al president, perquè en el president conflueixen dues coses. La condició de processat i la condició de president de la Generalitat, és a dir, ell ha de preservar una institucionalitat més enllà de la seva situació personal. És a dir, tots podem veure'ns enfrontats a una situació incòmoda davant d'una detenció policial o davant d'una citació judicial, però no és el mateix això que una persona que marxi a l'exili, al comandament del govern que es trasllada a l'exili, ¿Por qué las prisas ahora? Yo creo que después de nueve años esto no va ni de días ni de semanas. [00:46:10] Speaker A: No, que també és evident que tant Llerena com el PSOE sabien que era el moment exacte per aixecar les ordres d'atenció perquè quedarien ultratapades per l'amnistia. Ai, perdó, per la convocatòria d'eleccions. Jo no ho tinc clar perquè després de les eleccions vindrà la investidura. És a dir, no és un bon moment. És millor tornar després, però tampoc serà un bon moment. Perquè hi haurà la investidura, no serà una investidura fàcil... És un context molt complicat. Jo crec que si hagués tornat d'una altra manera en un context on Espanya no hagués marcat el ritme, hauria estat molt millor. Dit això, òbviament, la institucionalitat de l'exili s'ha de respectar i crec que precisament he anunciat que retornarà amb una oficina d'expresident i que, per tant, aquest retorn es farà en el marc d'un retorn polític, com Tarradellas, per posar un exemple. Però crec que aquest ha de ser el marc. És a dir, crec que Puigdemont, si diu que torna així, ha de tornar així. No pot dir primer que torna així i després presentar-se a les eleccions. A mi em sembla que seria legítim per Catalunya, no pel seu partit. Perquè ara està dient, torno com a president legítim o el president de l'exili pel país i no pel partit, doncs que mantingui aquesta idea. Això, una. Cal recordar una i una altra vegada que Sánchez és president, ara ja no, però ha sigut president durant aquests anys a la Moncloa i sobretot Salvador Illa ha sigut president o és president a la Generalitat de Catalunya perquè Puigdemont era a l'exili i perquè Junqueras estava inhabilitat. I això sí que crec que cal recordar-ho, una i una altra vegada. Perquè cada vegada que surt el senyor Illa a recordar-nos que són el govern de la gestió i de la pacificació, Cal recordar-li que és president gràcies a que els seus rivals polítics eren a l'exili o... [00:48:09] Speaker D: Esquerra el va investir amb molt de gust i molta tranquil·litat. Això és veritat, [00:48:16] Speaker A: Banyos, però és veritat que l'escenari en què ell guanya només s'explica, igual que Sánchez, només s'explica perquè Puigdemont i Junqueras. Per tant, jo crec que això també hauria de portar a la mateixa reflexió de Junqueras. Si Puigdemont torna com a expresident de la Generalitat, Expresident, figura simbòlica. Per tant, es dedica a fer el seu, el que fa un expresident. I crec que això hauria de convidar Junqueras a fer el mateix, que faci [00:48:47] Speaker D: el pas. Què més voldríem? Puc parlar d'indecència més? No, perquè amb l'amnistia, la Fiscalia ha demanat l'amnistia també dels coneguts com CDR, del 23 de setembre. Aquella gent que recordem, a diferència de Mari Carmen, van ser entrats en un ariet per les 500 guàrdies civils en presència de menors, a diferència de Mari Carmen, van ser emportats drogats o maltractats. i que, a diferència de Mari Carmen, tota la progressió espanyola els va acusar i tardar. Vull recordar també Joan Tardà, que si hi ha 7 locos que los empresonen, i tota aquesta cosa. És a dir, aquella indecència no l'hem d'oblidar, perquè ara, Tornaran a jugar així de fort. De fet, ahir vaig veure un tall de Tardà que estava parlant amb Turull, que era absolutament fastigós. Una cosa fora de tota humanitat i de tota decència. Una cosa terrible. [00:49:54] Speaker B: Recriminant-li que no poguessin donar les gràcies per haver sortit de la presó gràcies [00:49:59] Speaker D: a Esquerra Republicana. Quan el Tardà, que jo sàpiga, No ha tingut mai cap espionatge ni res. En qualsevol cas, recordem el que va passar amb aquesta gent, que van ser absolutament criminalitzats, linxats també per les esquerres, les dretes i tot Déu, i que al final, evidentment, com ja sabíem, no hi ha res. I que encara queda Pablo Hasél. que també no és que sigui independentista o no, és català, i que porta cinc anys a presó, cinc. Llavors, en fi, que quan us vinguin en Mari Carmen digueu Pablo Hasél o digueu el rei Juan Carlos, perquè aquí, clar, aquestes urgències són totalment anticatalanes, també, en el sentit antiprojecte d'autodeterminació catalana. perquè primer et foten en un marc espanyol de debat de sí o no, i després et culpen, acaben culpant-te tu dels problemes que tenen ells. En aquest cas, diguéssim els rendistes, per cert el fill d'Aznar, un d'ells és de Black Rock també, i no ha sortit en el [00:51:10] Speaker B: debat. Abans deies, veurem un debat Puigdemont-Junqueras, hem descartat ara diguéssim que Puigdemont es presenti a les eleccions, jo no sé si descartem que Junqueras es presenti, és a dir, tal com van els ritmes de l'amnistia, sembla que la intenció és que siguin amnistiats abans del 26 d'octubre, crec que recordàveu, tinc la foto d'algun lloc però ara no ho trobo, que seria la data límit per poder-se presentar. Tal com estan les coses d'ERC, jo no descartaria que Junqueras es pogués presentar. Aquesta tarda hem tingut novetats amb la novel·la d'ERC. Sembla que el distanciament amb Rufián és més gran que mai. Rufián ha adreçat el seu silenci a les xarxes, en castellà per descomptat, i insisteix que es vol presentar a Esquerra al Congrés espanyol, però insisteix que si ho fa ell vol que ho facin amb altres formacions polítiques d'esquerres i antifeixistes. El dirigent republicà diu que vol presentar-se a Esquerra, però reclama unes condicions mínimes. Al mateix moment que estava passant això, o a reacció, precisament, Rufián fa un tuit a reacció que, mentrestant, hem sabut que Jordi Albert, molt pròxim a Junqueras, recull avals per ser a la llista d'Esquerra al Congrés i es perfilaria com a [00:52:38] Speaker D: alternativa a Rufián. Junqueras va trair la república per ser un rei espanyol, que és el que vol ser, i farà tot el possible per presentar-se i fer el ridícul que està fent de partir-se la cara i amb visió nacional, quan el 27 d'octubre estava a Montserrat amagat i Rufián, Rufián és un basc, vull dir, està domiciliat, està empadronat al País Basc, està casat allà, té el fill allà, està sota el cupo fiscal, no sé per què parlem d'ell. És un basc que treballa amb [00:53:11] Speaker E: el dit. [00:53:13] Speaker B: Rufián [00:53:21] Speaker D: no és un factor català, limitat fa temps. [00:53:25] Speaker A: El problema d'això és que tant l'Elisenda Alamany com Oriol Junqueras han sortit avalar Rufián. Aquestes confusions... No, perdona, és que ja són unes hores. No, però vull dir que la direcció, els dos màxims líders catalans han sortit avalar Rufián com el baluard que tenen. I això és un problema enorme perquè, efectivament, com tu deies, Junqueras creu, des del 2017 creu, que a la presidència legítima següent a la Generalitat li toquen a ell i per això està fent el que està fent. És a dir, ell està convençut que ell ha de ser president de Catalunya perquè per això va a la presó i per [00:54:06] Speaker D: això va a presó... Con la firma del rei, eh? Vol la signatura del [00:54:09] Speaker A: rei. Exacte, i això explica les aproximacions que porta fent Esquerra des que Aragonès va convocar eleccions per ser la grossa del PSOE aquí, amb qui pugui negociar una possible investidura amb Oriol Junqueras de vicepresident o de president o el que veurem. Junqueras en realitat és més pres de Rufián que Rufián de Junqueras, perquè a més Rufián ara mateix és qui més mana Esquerra Republicana. perquè és qui els té agafats divulgarment pels collons. I després l'alternativa és tenir un Elisenda de Manll, que és una transfuga de l'Espai dels Comuns i [00:54:49] Speaker D: que ara mateix és la segona... I transfuga de la CUP també. i transvoa la CUP. Vull [00:54:53] Speaker A: dir que, exacte, en el seu poble hi havia signos de l'entorn de la CUP. Aleshores, l'escenari de la direcció d'Esquerra és extremadament... És a dir... Indecent. Indecent. És que és espanyol. És una cosa molt bèstia. Molt bèstia, sí. També et diré que abans que em mencionaves Tardà, que també és d'aquests que ja estaria bé que s'anés jubilant, no? Jo no sé per què els portem a les tertúlies pagats abans de tots. Hem recuperat ara a la Colau, al Tardà, hem fet fora els independentistes, vam fer fora a Carracelas i [00:55:27] Speaker D: a... Bueno, a mi em criden encara, [00:55:29] Speaker A: jo a tu també. A TV3, no? [00:55:33] Speaker D: No, a TV3 em van fulminar, sí, [00:55:35] Speaker A: sí. Per això, parlo de les que [00:55:36] Speaker B: paguem entre tots. No, és que el Banyos i jo ens trobem de tant en tant a la tertúlia de BTV, per això ho ha dit, que ens criden, però bueno, televisió de Barcelona. Exacte. [00:55:46] Speaker A: S'entén, no?, que hi ha una institució de veus públiques en els espais controlats pels sociates, perquè no poden suportar sociates mediocres, autoritaris, incapaços de gestionar un país, perquè s'han adonat El que s'han adonat els socialistes, Perlón, Paneque, Illa, és que el problema és el que els independentistes fa 50 anys que diem, que és que som una puta colònia. I com que no poden sortir a dir això, perquè això els deslegitima i haurien d'entregar les armes el primer dia, el que estan sortint és a dir que [00:56:19] Speaker D: no patiu. per reblar el que tu dius que és paraula de Déu. És a dir, és cert, per què la patronal d'un país industrial no li importa que no arribin els treballadors a temps? Perquè si es queixa és Espanya, o Mari Carmen, o com es digui. Per què no funciona l'educació i ningú diu res? perquè l'Alhambroi, perquè és Espanya, perquè no hi ha inversió. No es pot dir res. Ara que intenten un altre cop els indignes de fer l'eix nacional i el social, L'únic eix que hi ha és que no pot haver eix social si no hi ha independència d'Espanya. Perquè la voluntat de l'estat espanyol des del segle XV fins avui és que Catalunya no prosperi. Llavors no pots explicar les mancances del país sense explicar la colonialitat d'Espanya. [00:57:19] Speaker A: El que és greu és tenir una candidata a Barcelona de l'esquerra independentista que ha comprat el marc totalment contrari. Això és el que és greu, perquè no és només Junqueras mirant-se la seva plaça, amb Rufián a l'avantguarda, és que l'esquerra independentista, que hauria de ser també un espai de garantia de la revolució independentista, fa molts anys que [00:57:46] Speaker D: no té nom. I això, per clarificar-ho, li deia a un company també, la bandera espanyola està al Parlament. Si el Parlament penja una bandera espanyola, no pot ser que hi hagi la CUP dintre del Parlament i una bandera espanyola penjant fora. Vull dir, per mi, allò no pot ser. S'ha de fer alguna cosa, no sé com. Jo no hi sóc dins, vull dir, podria entrar i treure-la, però em mataria segurament, però bueno. Però m'enteneu el que vull dir? Hi ha coses que són dimissions de les funcions que té una formació, o almenys [00:58:21] Speaker B: una idea o un espai. Ara m'has de fer recordar l'Àngel Martínez, que les va treure, les banderes espanyoles. [00:58:27] Speaker D: Sí, les va treure allà, però bueno, fotut un banderot. La veritat és que em deien que era bastant complicat per la qüestió de l'alçada i tal, però bueno, en fi, no sé. Hem [00:58:37] Speaker B: parlat de Junts, hem parlat d'Esquerra, i clar, l'independentisme no és només Junts-Esquerra. És la CUP que ha decidit aquest cap de setmana si es presenta o no es presenta finalment. Avui Pobla Lliure ha demanat una candidatura a independentisme que fugi del reformisme. Dissabte sabrem que decideixen si es presenta finalment o no. Ja s'hi van presentar, no a les anteriors, sinó a les passades. A l'hora, Júlia, també heu de decidir pròximament què feu i Alianza és la que ha decidit, li ha anunciat que no es presentarà. Júlia, et pregunto per a l'hora perquè per aquí en el xat també preguntaven què ha de fer a l'hora. Molt [00:59:20] Speaker A: ràpidament, jo he hagut de sortir de l'assemblea que estàvem tenint amb els militants per ser aquí amb vosaltres. Tinc el cor dividit, diguéssim. Només dir-vos que la pregunta que s'està fent alhora és la pregunta que s'hauria d'estar fent tot l'independentisme no processista. La pregunta és, val la pena anar a Madrid a aixecar un front putespanyista de boicot que el que faci sigui assenyalar tot el que hem dit en aquesta aturada permanent una i una altra vegada? O el que hem de fer és reconstruir uns municipis, pensant en les municipals del maig del 27, uns municipis que puguin aixecar regidors patriòtics que tornin a situar el front patriòtic en totes les seves vessants al centre? La tercera pregunta derivada d'això és que si són excloents aquestes dues idees. Per tant, alhora el que està fent és tenir aquesta conversa en un estelat amb la seva militància, que són els acords que vam treure al Congrés. Per tant, estem en aquest moment decidint, debatent i, evidentment, amb vot de militants resoldrem cap a on anem. Jo vull [01:00:24] Speaker D: recordar que la cosa que més il·lusió m'ha fet en el món polític, que és el front republicà, era un intent d'anar a Madrid a dir no a tot, però no fins i tot el cafè amb llet, el sucre, tot, no, no, no. Perquè el bloqueig constant de les institucions espanyoles és possible amb els vots dels catalans, i no de tots, només amb els independentismes. I jo crec que aquest front putespanisme que estan dient A més, si tingués aquest nom seria fantàstic. Bé, doncs ànims, vull dir que jo crec que la idea és bloqueig, no col·laboració, no negociació, no allò de podem arribar a acords amb el PSC. No, no, ha de ser un bloqueig constant. Irlanda, mireu una mica la història de com van aconseguir la independència i és bàsicament això, parlamentaris irlandesos que es van negar a anar a Westminster i que abans havien votat que no a [01:01:15] Speaker B: tot. Són les 9 i un minut. Ho deixem aquí aquesta setmana. Amb vosaltres dos ens retrobem el mes que ve. [01:01:24] Speaker D: Ja haurà guanyat Vox o què? No, [01:01:31] Speaker B: encara no. Encara no hem arribat a això, però ja sabem de què parlarem, seguríssim. Eleccions. Ens veiem la setmana que ve amb tots vostès. Moltes gràcies per acompanyar-nos una setmana més. Gràcies, Txell. [01:01:52] Speaker D: Bona nit.