Episode Transcript
[00:00:01] Speaker A: Anem a veure com funciona.
[00:00:23] Speaker B: Bon vespre i benvinguts a la tertúlia proscrita. Setmana horribil·lis per Pedro Sánchez.
Ja venia d'una setmana complicada amb la imputació de Zapatero, que ja vam parlar la setmana passada aquí a la tertúlia, però ahir se li complicava tot molt més quan la Guàrdia Civil entrava a la seu del PSOE a Ferrad i a cases d'exels càrrecs del partit, com Santos-Cerdà o Gaspart Zàrrias, pel cas Leyre 10. El jutge Santiago Pedraz investiga una presumpta trama destinada a desacreditar jutges, fiscals i agents de policia que intervenen en causes relacionades amb el PSOE i amb el govern espanyol, sobretot relacionades al voltant de Pedro Sánchez. Però clar, res fa per veure que les coses millorin les pròximes setmanes.
Avui començava el judici contra el seu germà, David Sánchez. L'Audiència de Badajoz haurà de dirimir si el seu nomenament com a coordinador d'activitats i de conservatoris de la Diputació de Badajoz, precisament, va ser legal o va estar influenciada, va haver-hi un tràfic d'influències, com argumentava la magistrada instructora.
Tampoc acaba aquí això. El 9 de juny el jutge Peinado ha citat a declarar a una audiència preliminar a Begoña Gómez, la seva dona, i el 17 i 18 de juny haurà de declarar Zapatero pel cas plus ultra.
Tot plegat deixa Pedro Sánchez cada vegada més contra les cordes, encara que aquest titular crec que l'hem donat no sé quantes vegades ja i sempre pot anar més contra les cordes.
Prou per haver de plegar i convocar eleccions.
De moment, ell afirma que no, però només el temps ho acabarà dient. Per parlar de tot això, avui contem amb Mot Bou. Bon vespre.
[00:02:07] Speaker C: Bon vespre.
[00:02:08] Speaker B: I amb Jordi Borràs. Bon vespre.
[00:02:09] Speaker A: Bon vespre.
[00:02:10] Speaker B: Què en penseu vosaltres?
Pot anar encara més contra les cordes Pedro Sánchez? Veient el panorama que li ve el pròxim mes, crec que se li pot complicar tot molt més, però podrà acabar la legislatura?
[00:02:27] Speaker C: Jo tinc els meus dubtes que pugui acabar la legislatura, entre altres coses perquè, independentment de l'astúcia que hagi mostrat com a dirigent polític Pedro Sánchez, està en mans d'unes quantes coses que no depenen d'ells.
La més important de totes és l'estratègia de defensa de José Luis Rodríguez Zapatero, El president Sánchez de moment sembla que s'ha alineat, però no hi ha cap garantia de debò que en el curt termini el president Zapatero tingui una línia de defensa davant del jutge que continuï apostant per defensar la seva pròpia innocència en la trama. L'altra és la línia de defensa que tenen els altres implicats.
[00:03:07] Speaker B: Sant Jordà, Avalos...
[00:03:09] Speaker C: No, no, i dins de la trama de Zapatero mateix, la línia de defensa que pugui tenir, per exemple, el senyor Julio Martínez, amic del president Zapatero, i aparentment un intermediari que el mateix Zapatero feia servir instrumentalment per ocultar la seva trama de beneficis, no sabem què pot passar amb tot això.
D'altra banda, a mi em sembla evident que hi ha una operació claríssima d'intent, d'assetjament i acarnissament i acorralament contra el govern de Pedro Sánchez per fer-lo caure.
per mitjans efectivament poc democràtics i per la via d'una mena d'expugnació judicial, i que darrere d'aquesta maniobra i d'aquest intent hi ha un esforç coordinat de jutges, de fiscals, d'advocats, de periodistes, d'empresaris, de gent amb molt de poder mediàtic, que efectivament volen fer caure el govern de Pedro Sánchez perquè consideren que és un govern il·legítim des de fa molts anys, i tota aquesta pluja de foc que ara mateix tu descrivies forma part d'aquesta operació.
[00:04:18] Speaker B: Suposo que aquesta setmana ens passava una mica a tots això de pensar, d'acord, no sabem què hi ha de veritat
[00:04:24] Speaker C: o no, però hi ha aquesta campanya.
[00:04:26] Speaker B: Però ja aquesta campanya, ens venia el cap Aznar dient aquella frase de «Quien pueda, que haga». Però això no vol dir que no
[00:04:35] Speaker C: existeix i que no s'hi suma. Això no vol dir que aquesta campanya es basi en falsedats.
[00:04:40] Speaker A: Aquest és el gran problema de tot plegat, que a afirmar coses es poden afirmar poques coses. És a dir, que potser sí que hi ha una part de veritat en tot això, i que jo no en tinc cap dubte, també, que hi ha una voluntat claríssima per parlar de parell judicial, com des de l'independentisme hem comprovat durant els darrers deu anys, no, ja fa molts més anys que ho hem anat comprovant això, i que ara ells estan tastant la seva pròpia medicina, perquè, evidentment, hi han jugat, a tot això.
A més a més, l'historial del PSOE no és precisament un partit lliure de corrupció i de trames negres.
En podem recordar, fins i tot, de grups armats que han necessitat ciutadans bascos. Per tant, és evident que el rerefons hi és, que el sofregit a tot plegat hi pot ser.
Ara bé, què hi ha que sigui cert en tot això i què hi ha de palla per fer la pilota més grossa? No ho sabem. Jo crec que el Pedro Sánchez intentarà de totes, acabar la legislatura si li permeten. El problema és que ja no només depèn d'ell, depèn de tots els... Ara mateix és com un malabarista, tot de pilotetes.
Si una cau, se'n va a tot en orris. I una pot ser, per exemple, els socis de govern.
Si alguns dels socis de govern donen això per finiquitat, creuen que ja no podran aconseguir res més durant la legislatura, el deixaran caure.
[00:06:12] Speaker B: De fet, fa uns minuts ha passat una cosa que venia una mica en aquest sentit, que els socis de govern han demanat, han presentat al Congrés espanyol que comparagués i ell ha demanat al mateix moment compareixer al Congrés espanyol. L'únic que sembla que no compareixerà fins a final de mes, fins que hagi passat tot aquest de gent que ha de declarar. Parlen que segurament serà el 22 de juny. Per tant, li queda un mes abans fins... Perdó, dic declarar i vull dir compareixer. No declarar per cap tema judicial. Perquè una altra cosa que sí que hi ha és que en cap dels casos l'investiguen a ell.
És a dir, s'investiga el seu entorn, Ell no surt.
[00:06:52] Speaker C: Ell no surt, tot i que el cas més greu de tots, o el que a mi em sembla més greu de tots, de moment, que és el de Zapatero, com a mínim, que és el que fa més pudor de socarrim, per més que hi hagi gent que ideològicament no ho vulgui veure, hi ha una acumulació d'indicis en aquest cas molt evident, que no hi és en altres casos, com comentàvem fa uns dies amb la comparació amb el cas Pujol, el fiscal del cas Pujol ja li agradaria tenir una dezena a part dels indicis que hi ha en la causa contra Zapatero. El cas és que en la trama de Zapatero, si s'acaba demostrant que efectivament hi va haver una comissió per l'adjudicació irregular o per la concessió irregular i fraudulenta del rescat de l'aerolínia Plus Ultra, en què Zapatero es va embutxacar, i a una part de tota aquella tramitació hi ha una intervenció del Consell de Ministres, presidit per Pedro Sánchez, que diu que nosaltres validem que aquest rescat s'està fent conforme a la normativa que nosaltres mateixos hem dissenyat. Això implica necessàriament que tots els membres d'aquell Consell de Ministres, començant per Sánchez, sabien de manera activa que estaven participant d'un acte presumptament delictiu. No, no necessàriament, però hi van participar. No és el mateix que tenir un ministre com el senyor Ábalos que... fa i desfai, emparant-se amb la suspensió de les lleis de contractació per l'urgència de la pandèmia amb les mascaretes, recomana... No, no és això. És una decisió que es pren amb l'aval del govern. Llavors, això simbòlicament, políticament, jo crec que sí que esquitxa Pedro Sánchez.
[00:08:28] Speaker B: I en el cas d'ahir de l'IR-10 sí que parlen que Santos-Tiradent seria el màxim líder d'aquesta trama. Santos-Tiradent era la madreta de Sánchez, però és que a més a més en aquest auto es parla que Tiradent parlava d'un número 1.
o nombre guant, i aquest parlen que...
[00:08:54] Speaker A: Senyor X, no?
[00:08:55] Speaker B: Senyor X.
[00:08:56] Speaker A: Senyor X i M. Rajoy. M.
[00:08:58] Speaker B: Rajoy.
Amb Zapatero la setmana passada pensava, fa gràcia que ZP sí que saben d'això, i M. Rajoy. i mai vam saber decifrar qui era.
Curiós també tot plegat.
[00:09:11] Speaker A: És que hi ha tantes trames, hi ha tants fils per estirar, hi ha tant de House of Cards o qualsevol sèrie política.
Jo avui pensava en la Patricia López.
[00:09:22] Speaker B: Bé, surt.
[00:09:24] Speaker A: Ella surt de tot això i a més a més amb la seva desaparició jo no sabia que estava malalta. va morir fa tres o quatre mesos.
Hi ha molts misteris darrere de tot plegat.
[00:09:38] Speaker B: La Leire Díez va sortir dient, al cap d'uns mesos, que li havia demanat que fes públic, que havia treballat per la Guàrdia Civil. De fet, en aquest auto surt, i surt en un dels moments claus que ahir descobríem, Tot comença precisament en campanya electoral, en les eleccions del 12 de maig d'aquí al Parlament de Catalunya, quan sabem que és investigada, ve Goñago Gómez i aquella performance que va fer Sánchez desapareixent durant cinc dies, dient que era un home enamorat i que desapareixia, i llavors aquí començava una mica tot, perquè llavors Zerdán era qui reunia la seu del PSOE justament dos dies després amb Leire Díez, Javier Pérez Dulcet, Juan Manuel Serrano, l'home de confiança de Sánchez dins del partit, que també era molt afia a Leire Díaz, i jo, Fernando Antolí, director de comunicació del PSOE, i havia d'assistir a aquesta reunió Patrícia López, que finalment no hi assistia per motius personals, és a dir, que la trama justament començava també amb ella.
[00:10:58] Speaker C: No deixa de fer una certa gràcia aquesta part de la trama, perquè en el fons és una reacció de sorpresa davant del fet que el PSOE tingui unes clavegueres o un sistema per contrarrestar la guerra bruta que rep. Només es pot expressar aquesta sorpresa si has viscut en una cova els últims 40 anys. o si ets una persona profundament hipòcrita.
[00:11:21] Speaker A: O si tens un carnet molt gros del PSOE o del PSC, perquè, segons avui ha dit Javier Zaragoza, són partits absolutament diferents.
[00:11:31] Speaker C: Aquí hi ha dues coses en paral·lel. Hi ha el factor, efectivament, com explicava abans el Jordi, de què és el PSOE, amb el procés de Pedro Sanchisització del Partit Socialista, sembla que hi ha molta gent que s'ha oblidat de què és realment el PSOE. El PSOE no és una estructura ingenua, ni càndida, ni víctima de res. El PSOE és una estructura i una maquinària perfectament greixada des de fa molts anys, de poder, dedicada a la consecució de poder i a la preservació del poder que ha aconseguit, al servei de l'estat espanyol i al servei d'uns determinats interessos econòmics i empresarials que tenen molt a veure amb la preservació de la unitat de l'estat espanyol, i el PSOE és una estructura en què hi ha una quantitat d'esforços coordinats de molta gent per mantenir-lo com pràcticament una empresa en si mateixa, que és evident que es defensa dels intents estranys de fer-li restar poder.
És a dir, és cunt natural al Partit Socialista. I aleshores que el que hi hagi al davant del Partit Socialista, sigui Pedro Sánchez o sigui, el militant més d'esquerres del PSOE amb la gorra de Che Guevara al cap, no canvia les limitacions estructurals de la missió històrica del PSOE i de què representa el PSOE. Això no canviarà, perquè hi ha partits, hi ha estructures que són més fortes que les persones que s'hi posen al davant. Si no tens un geni napoleònic de la història o com Donald Trump. Donald Trump ha canviat el Partit Republicà, o com a mínim l'ha posat al seu servei, ha introduït canvis forts a dins del Partit Republicà. Si no tens un geni de la història molt excepcional, i Pedro Sánchez és molt astut però no ho és, o no tens unes condicions de terratrèmol en què tot trontolla la història, que tampoc està passant això mateix ara mateix a l'estat espanyol, és molt difícil canviar una estructura com el Partit Socialista o l'Espanyol.
[00:13:42] Speaker B: Jo crec que va més enllà del Partit Socialista Espanyol. Avui teníem Jorge Fernández Díaz declarant per el cas Kitschner. Vull dir que és una estructura de l'Estat, segurament, que fa que els partits que estan governant a l'estat espanyol funcionin d'aquesta manera. Perquè PP i PSOE, els dos, funcionen igual.
[00:14:01] Speaker A: Han funcionat així, i a més a més ho han fet històricament.
Si som escassos, podem afirmar que ho seguim fent.
És una alternança no només del poder a nivell de marca electoral, de fet és una alternança a nivell de marca electoral i darrere fons polític, però els mètodes són els mateixos.
I, fins i tot, potser descobrirem que alguna gent ha participat a les dues bandes, clar, perquè és que hi ha d'haver...
[00:14:32] Speaker C: El de Villarejo surt sempre.
[00:14:34] Speaker A: Clar, sí, torna a aparèixer, no? Aquest home, vull dir, al cap i a la fi ha fet de mercenari, ha treballat... Clar, això també és molt preocupant, perquè vol dir que... Els dos grans partits de l'estat espanyol han sostingut estructures i sostenen estructures que són la base de la corrupció més clara del terme. És a dir, perquè tot això sorgeixi, perquè aquestes clavegueres funcionin, algú ha de posar greix als engranatges.
És molt difícil, hi ha molts actors que han fet que això sigui possible.
[00:15:09] Speaker B: Abans la deien, no sé qui es pot sorprendre d'això, però jo crec que també nosaltres estem afectats, diguéssim d'alguna manera, en el sentit que vivim amb la informació perranent, que som periodistes i estem molt a l'aguai de tot el que passa.
i de fet fa temps que no ens va sorprendre ningú perquè fa temps que anem informats.
Jo vaig veure que hi havia molta gent sorpresa la setmana passada, vull dir que no sé si de vegades perdem una mica la visió també de nosaltres i el que veu la gent, i de fet m'interessa la gent que està aquí al xat, que avui estan molt callats, si els ha sorprès o no, o si ja s'esperaven.
És a dir, si corroboren la teoria
[00:15:51] Speaker A: de l'OT, S'ha venut Zapatero com un ésser de llum, com un heroi de l'esquerra a nivell europeu, com si... que dius, a veure...
[00:16:04] Speaker B: I els catalans també l'hem venut com així.
[00:16:07] Speaker A: Alguns catalans.
[00:16:08] Speaker C: Sí, perdó.
[00:16:10] Speaker A: Jo què sé, em ve al cap un tal Gabriel Rufián que el tenia com si fos el Che Guevara de les Castilles.
[00:16:19] Speaker B: Però també és qui va pactar amb Puigdemont l'amnistia.
[00:16:22] Speaker A: Sí.
[00:16:23] Speaker C: I qui va pactar amb Mas per retallar l'Estatut.
[00:16:25] Speaker A: Exacte.
És a dir, per interès de caure en greix, no?
[00:16:28] Speaker C: I qui va reformar la Constitució un dia d'agost per poder pagar... Vull dir que...
[00:16:32] Speaker A: I qui va fer una llei de memòria històrica el 2004 que no va fer implementar mai de la vida, etcètera, etcètera.
[00:16:37] Speaker C: Jo ja entenc que potser nosaltres pertanyem a una bombolla de la societat especialment civilitzada. Ai, civilitzada. Especialment polititzada, perdó.
[00:16:47] Speaker B: Civilitzada poca, no?
[00:16:49] Speaker C: Abans el Jordi citava el cas dels GAL en què es van assassinar a través d'estructures paramilitares liderades per membres del govern persones innocents, innocents o no, però es van assassinar persones al País Basc.
N'hi ha milers. El cas Pegasus va passar durant aquest mateix govern.
mentor o madreta o col·laboradora estreta del president Zapatero era Alfredo Pérez Rubalcaba, que és un senyor que va dir que l'Estat pagaria el preu de treure el president Puigdemont del mig.
El senyor Fernando Grande Marlaska no només va dirigir la repressió de la policia espanyola durant tot el procés de repressió i pacificació després de la sentència i abans, sinó que és una persona...
[00:17:43] Speaker A: Amb un llarg currículum.
[00:17:44] Speaker C: Exacte, amb un llarg currículum de no Això és el que hem de fer,
[00:17:58] Speaker A: és el que hem de fer. i la Fiscalia d'aquí independe, quan el que es tractava era d'empresonar independentistes. I ara resulta que se'ls sustenta el poder gràcies als independentistes. La història és molt enverinada. I, evidentment, les circumstàncies són les que són.
I el mateix president de la Generalitat de Catalunya, que ara diu que obrirà una oficina per canalitzar les anúncies pel català, era el mateix que es manifestava al darrere de les pancartes de la societat civil catalana amb tota l'extrema dreta espanyolista d'aquest país.
És a dir, tenim una memòria molt curta. Evidentment, de vegades cal recordar-ho, tot això.
De vegades, fins i tot hi ha hagut gent que m'ho recorda. No, perquè tu no saps... Bé, jo hi era retratant-los, amagats en un pis perquè no em trenquessin la cara.
Ho sé perfectíssimament qui són, qui eren i què feien aquesta gent perquè jo hi era.
No m'ho has d'explicar per res.
Evidentment, les circumstàncies i els fets canvien, El Partit Socialista s'ha vist en la conjuntura que ha necessitat d'aquests actors que volien presonar i que va ajudar a enviar a l'exili, evidentment, i ara les circumstàncies són les que són, que no tenen la paella pel mànec.
i d'aquí plora la criatura, no? I això és molt enverinat, no? Ara la situació què és? Què hem de fer els socis de govern de Sánchez? Deixar-lo caure?
[00:19:22] Speaker B: Esperar? Bé, de fet aquí jo crec que és una part d'una de les claus, que és que als socis de Sánchez tampoc els convenen eleccions. Per tant, és molt difícil que acabi amb haver-ne dit eleccions abans.
[00:19:35] Speaker A: No els convenen eleccions però anar a eleccions massa tard, potser els passarà una factura molt gran en alguns dels socis.
És tot molt enverinat, no sé com ho veus.
[00:19:47] Speaker C: Jo diria que les últimes experiències que tenim de com funcionen les eleccions en aquest país, i sobretot en el cas espanyol de com funcionen les eleccions, és que la cosa sembla més o menys estable, o sembla que hi hagi unes dinàmiques fins un mes abans de les eleccions, i de cop i volta hi ha una mena de... que pot canviar les coses molt a curt termini.
Jo pensava que Pedro Sánchez estava en condicions de retenir el poder fins fa uns mesos, és a dir, fins fa unes setmanes.
Jo crec que la investigació contra el senyor Zapatero canvia substancialment les coses.
Però sobre què fan els socis, o si el fan caure o no el fan caure, Jo crec que aquí hi ha un problema de llistó, que és el mateix que en el cas de l'Eire Díez, o sigui, ara ens hem d'escandalitzar de debò, i per això ho deia abans, pel fet.
que el president del govern espanyol ordeix una trama amb Mortadelo i Filemon al capdavant per fer informes o maniobres per il·legals que siguin contra jutges o contra periodistes, si és una pràctica completament habitual, és a dir, fins i tot Caldria plantejar-ho així, potser. Si admetem que hi ha una guerra bruta per fer caure aquest govern, és legítima la resposta del Partit Socialista en aquesta guerra bruta, independentment de les males arts que hi hagi? Jo crec que és una trampa el solitari acorralar-se en aquest dilema tota l'estona, igual que és un fals dilema decidir si has de fer caure ara el president Pedro Sánchez o no. El president Pedro Sánchez hauria de caure perquè és un president del govern espanyol, per entendre'ns, i no vull ser frívol, que el problema està molt més abans. I en el cas de la Irediet no ens en podem escandalitzar i no ens podem fer la pregunta de la legitimitat, perquè la pregunta que ens hauríem de fer és una pregunta que va molt abans, que és què hauria de fer Pedro Sánchez o què hauria de fer el Partit Socialista i l'Esquerra Espanyola per evitar trobar-se en la situació d'haver de respondre a la guerra bruta amb més guerra bruta. Doncs, per exemple, tenir la valentia i la visió política que el mateix president Pedro Sánchez va dir que tindria després d'aquests cinc dies de reflexió de fer una reforma a fons que alterés la distribució del poder a dins del poder judicial espanyol i una reforma, en fi, de més abast en l'administració espanyola, que mai ha volgut fer. Per què?
és un protector i un defensor dels interessos del Partit Socialista, que és una organització que va molt més enllà d'ell. Llavors, aquestes preguntes d'ara hi ha d'haver eleccions, els socis han de posar aquí el llindar.
Són preguntes absurdes, en certa manera, perquè el problema no neix ara, el problema és d'origen, de concepció.
[00:22:37] Speaker B: Curiosament, et deies que les coses es poden precipitar molt ràpid. Justament avui, el 28 de maig, fa tres anys que Pedro Sánchez va convocar eleccions quan ningú ens ho esperava.
Jo he de confessar que estàvem gravant una tertúlia de proscrita amb el Josep Costa, l'Albano Dante i l'Odei.
i estàvem gravant i de cop va sortir a dir que és com una acció, i em va dir que em perdona.
[00:23:01] Speaker A: Ara, a les portes de l'estiu.
[00:23:03] Speaker B: Ningú ens esperava per res. Per tant, tot pot canviar molt ràpid. També em pensava, Rajoy va caure en un moment que tampoc ho haguéssim dit un mes abans. Per tant, també dir, pot acabar la legislatura o no, en aquest sentit de fer-nos les preguntes, és molt difícil saber què passarà, perquè tot pot canviar en un minut.
[00:23:25] Speaker A: Si una cosa hem après, des del punt de vista del procés fins avui, és la volatilitat de la política catalana i espanyola. Això em sembla que és evident.
Pot passar qualsevol cosa.
De fet, per ara, tots van caient menys ell.
Ell segueix allà.
Potser el tronfo per fer-lo caure el tenen... No ho sabem. També sabem com les estratègies judicials... Això tampoc se'ns escapa. Tu vas eliminant tot el teu entorn i al final et quedes més sol com un mussol.
Ningú ens assegura que no hi hagi un triomfo urdinça i que en el moment adequat es llancin perquè a algú li interessa que en aquell moment hi hagi eleccions. No ho sabem.
No ho sabem perquè tampoc sabem... És que no sabem res. No sabem què hi ha de veritat en tot això. I a mi em preocupa molt perquè, al cap i a la fi, Tot això, l'únic que acabes posant més llenya al foc, d'una antipolítica galopant.
És a dir, hi ha un sentiment de desconexió en la política i en la realitat política molt gran per part de la ciutadania, i el fet que vegis corrupció arreu, no hi ajuda gens, ni mica, evidentment.
La gent, al final, diu, ja em costa prou arribar al final de mes.
El fet que el meu poder adquisitiu cada cop mengui més, perquè cada cop tinc menys possibilitats de comprar el que haig de comprar amb el que guanyo al mes, els sous no pugen de la mateixa manera que el nivell de vida i veus aquest panorama.
és molt fàcil desconnectar de la política. I això és molt preocupant, perquè quan la gent desconnecta de la política, com va dir un savi, la política, si no la fas, te la faran.
Per tant, ens trobem amb això, que al cap i a la fi acabarà governant qui tingui la paella pel mare, en aquest sentit, i no apunta que precisament siguin gaire demòcrates els que venen.
[00:25:34] Speaker C: El que està bé és per fer aquest exercici del paral·lelisme és demanar-nos quins interessos, que hi hagi una aleshores, van poder solució, però fer caure no Pedro Sánchez, hi haurà cap i poder solució. fer caure Mariano Rajoy, i els interessos era que, sobretot, una ala més pragmàtica i moderada del PDeCAT, Esquerra Republicana, el PNB, pensaven que un canvi de rumb en la política de l'Estat respecte de Catalunya i entrar en una dinàmica de pacificació era el que els convenia per calmar els ànims, per poder endegar una estratègia d'antirepressió que permetés treure la gent de la presó, etc.
i això es va alinear amb un pretext per fer-ho per part del Partit Socialista, que era que hi havia un moment de corrupció molt gran a través
[00:26:39] Speaker B: de la sentència de la Guàrdia Urbana. Per tant creus que hi havia més estratègia partidista que no es cohesa gaire més?
[00:26:44] Speaker C: Hi havia uns interessos que van confluir, que van fer que tota una sèrie d'actors minoritaris, però que tenien poder de decantar la balança, diguéssim d'acord, doncs la fem decantar. Avui, quins interessos poden tenir aquests partits? Potencialment, d'una manera una mica enrebessada, Junts i el PNB poden pensar que un cicle de gir cap a la dreta els podria convenir, o en el cas de Junts podrien pensar que un govern dur del PP amb Vox o sense Vox els pot ajudar a reinflamar unes bases, ara mateix, una mica de candides.
Això és una opció que veig poc plausible, la veritat.
De moment, a mi em sembla que això, per més que juguin a ensenyar la puteta enfarinada del conte de la Cabreta, jo crec que en aquests moments no estem aquí. Però hi ha una altra variable, que sí que a mi em sembla que pot alterar les coses en el curt termini, que és que aquesta onada de reacció vingui de dins del Partit Socialista. És a dir, que el poder territorial certament molt neolit però que és elemental per a qualsevol organització política, digui d'aquí exactament un any tenim eleccions, una cosa és que Pedro Sánchez s'immoli i decideixi anar-hi i ens baixi fins al pitjor resultat de la història, I una altra cosa és que pel camí aquesta mena de tempesta que se'ns endurà a tots amb una torrentada infranable ens inclogui a nosaltres també i que perdem absolutament tot el poc poder territorial que ja vam perdre en l'últim cicle electoral. I que això generi dins del Partit Socialista una dinàmica de pressió contra Pedro Sánchez que l'obligui a reaccionar. Això és una possibilitat que a mi em sembla també escassa, però molt més probable que d'altra.
[00:28:31] Speaker B: Però és veritat que Pedro Sánchez ha fet molt bé el seu paper posant els seus ministres, els seus antics ministres, a tots els... com a líders territorials de cada comunitat autònoma. Per tant, encara fan més difícil que rebotin. És a dir, l'únic líder que es podia rebotar és Pagès. La resta són els seus aliats.
[00:28:50] Speaker A: És que estem parlant dels reis del clientelisme.
El PSOE ha sigut d'això.
[00:28:56] Speaker B: I ja és el primer soldat, però és que tenim Diana Morat... És a dir, tots són els seus soldats.
[00:29:02] Speaker A: Ells tenen la seva pròpia guerra interna dins del Partit Socialista. Això és evident, que ells l'han volgut limitar, però tens un Felipe González que Des del minut zero que està demanant eleccions. fa... Qui volen amics, tenint aquests amics o companys de partit és increïble.
Ho fa evident i, bueno, una cosa bàrbara.
Clar, si en sap alguna cosa, el Partit Socialista és de teixir xarxes clientelars.
Per tant, això que ha fet és una jugada mestríssima. Al cap i a la fi, no t'interessen els barons, doncs anem a col·locar peons a tot arreu i el dia de demà seran barons. I així ha estat.
[00:29:46] Speaker C: Jo, de tota manera, no penso que Pedro Sánchez tingui tant poder com sembla. És a dir, hi ha un problema d'incompareixença dels rivals, hi ha un problema de manca d'alternativa, d'un relleu que ell pugui tenir a dins del partit, hi ha moltes coses que...
[00:30:04] Speaker B: Quan dius rivals, vols dir dins de l'esquerra?
[00:30:07] Speaker C: Sí, vull dir que és molt difícil que una cosa que ajuda a Pedro Sánchez, i a l'oposició també, però una cosa que ajuda a Pedro Sánchez en clau interna és que és molt poc intuitiu qui pot ser el seu relleu. Però val una mica insistir en aquesta idea que un partit com el PSOE funciona amb una lògica profundament empresarial.
És un partit que necessita diners per sobreviure, per finançar-se. D'acord que hi ha una lògica clientalista i que cansaven molt d'instal·lar aquesta mena de xarxes i que això Efectivament, Pedro Sánchez ho ha fet servir per posar els seus aliats en els llocs estratègics i que sigui més difícil que li torni a passar com el 2016 i que li facin un cop d'estat intern i el facin fora. Però aquestes xarxes clientelistes, per la seva pròpia definició, necessiten un sistema pecuniari de manteniment, diguem-ne. I llavors jo no sé fins a quin punt És sostenible una situació així que pugui portar... És a dir, és que els últims anys a Europa hem vist partits històrics com el Partit Socialista desaparèixer. És que el Partit Laborista Britànic podria desaparèixer en el pròxim cicle electoral.
El Partit Socialista Francesc ha desaparegut. Aquí fem lectures a vegades amb poca perspectiva europea i internacional.
El PSOE és una estructura molt forta, molt arrelada, amb molta capilaritat, amb molta tradició, però canvien molt de pressa els cicles de vida d'aquestes organitzacions. I això és paradoxal perquè d'una banda fa molt difícil perquè ho porten a l'ADN que canviïn la raó per la qual existeixen i que puguin anar més enllà, i per això Pedro Sánchez no s'atreveix a fer reformes més estructurals, però de l'altra banda també fa molt més fràgil o els exposa molt més a dinàmiques externes de canvi.
[00:32:11] Speaker B: Em pensava que això que deia que ha desaparegut el Partit Socialista, és clar, aquí va haver un moment que va semblar que Podemos podia arrasar amb el socialisme i el que ha fet és de fragmentar-se mil i ara mateix no té cap tipus de força com per fer ombra a Sánchez. Per tant, Sánchez té un avantatge en aquest sentit, no? Tu deies que no hi ha rival dins seu que dins del Partit Socialista.
És a dir, hi havia Chacón, Rubalcaba, Sánchez, Díaz, no? Vull dir que sempre hi havia hagut com un contrapoder dins del partit, que ara mateix no hi és. Paje, però em sembla que no té cap poder.
[00:32:52] Speaker A: No té el carisma ni molt menys... És a dir, podria ser un home de transició mentre es governa el PP i Vox, però jo no el veig com a candidat amb un carisma capaç de guanyar unes eleccions a l'estat espanyol ni molt menys.
[00:33:06] Speaker B: però tampoc hi ha un partit d'esquerres capaç de menjar. És a dir, que en aquests altres llocs hi ha hagut un nou partit o una alternativa que s'ha menjat el socialisme. I aquí ara no sembla que hi sigui.
[00:33:17] Speaker A: Tampoc cal anar gaire lluny quan el PSC, que va ser després Pere Navarro, i ara estan governant a la Generalitat de Catalunya. Les coses fluctuen molt i molt ràpid, però sí que és cert, com diu l'Ot, els partits clàssics i l'alternança bipartidisme en general a Europa ja fa molts anys, o ja fa uns quants anys, que això ja s'ha trencat, s'ha esbarrat, ja no és la política dels anys 70, dels anys 80, dels anys 90, tot això ja no és així, perquè han aparegut nous actors, han aparegut noves maneres de fer política, i això ha creat un terratrèmol que aquí també és una realitat.
Del bipartidisme de PP-PSOE amb quatre diputats de l'Izquierda Unida per allà treient el nas, ara tenim un panorama bastant més distret en aquest sentit. I encara no hi ha hagut el terratrèmol que hi ha hagut a França, per exemple, o a la Gran Bretanya, però això arribarà.
[00:34:23] Speaker C: Jo diria que el problema de la manca d'alternativa més enllà del partit en el conjunt de l'esquerra espanyola és perquè ells en un moment determinat van prendre la decisió històrica de subordinar-se davant del partit socialista, com en part també les direccions dels partits independentistes.
En part, l'aspecte més paradoxal de tot el que està passant és que hi ha una part de l'Estat que interpreta que ni els indignats ni l'independentisme van aconseguir satisfer les màximes aspiracions que tenien, una reforma democràtica profunda a l'esquerra de l'Estat espanyol en un cas i la independència en l'altre cas, però en canvi han aconseguit canviar el rumb o el ritme del PSOE.
I la paradoxa és que en realitat ho han aconseguit de manera estètica, però no ho han aconseguit de manera estructural, perquè, com deia abans, el PSOE és el que és, ho han aconseguit de manera estètica, i aleshores tots dos elements paguen el preu d'haver-se subordinat davant del PSOE sense haver-lo empès aprovar o endegar cap programa seriós de reforma estructural de l'Estat, probablement perquè sabien que no era possible i que l'única cosa que podien aspirar a fer era a substituir el PSOE i no a pactar-hi, que era el sentit original que tenien aquests partits, Però el problema més enllà de Sánchez és que no hi ha un programa alternatiu, és a dir, que quan Rufián surt a predicar el front d'esquerres hi ha una mena d'especulació tàctica i electoralista, però no hi ha una proposta programàtica.
és molt impressionant, o encara més impressionant, si es fa l'efecte mirall amb què està passant al PP i Vox i als seus entorns mediàtics i politico-culturals. Ells sí que tenen un programa, és a dir, la voluntat d'enderrocar el govern de Pedro Sánchez i aquesta operació que al principi descrivíem d'assetjament i de fer-lo caure al preu que sigui, té un programa al darrere, té un programa que han explicat el senyor Margallo, la senyora Esperanza Aguirre, el senyor Aznar, el mateix Felipe González l'ha explicat, que és que ells diuen Els indignats i l'independentisme han portat el Partit Socialista a desalinear-se del seu sentit històric, de la seva missió, i per tant fan trontollar a l'Estat i nosaltres hem de garantir que mai més es tornen a donar les condicions històriques perquè hi pugui haver res semblant al procés ni res semblant als indignats. i ells tenen una idea de com s'evita això. Amb una reforma de la llei electoral que faci molt més difícil que els partits petits tinguin capacitat de decantar la balança, potser amb una LOAP a 2.0 que reformi l'estat de les autonomies i els posi un sostre, amb una nova llei mordassa, amb una reforma de la corona, amb una reforma del poder judicial en el sentit regressiu, ells tenen un programa per això. I l'Esquerra Espanyola, ni el PSOE ni ningú, no té un programa alternatiu a això, perquè no és possible construir un programa alternatiu a això sense resoldre la qüestió de l'autodeterminació, que per mi és el gran elefant a l'habitació. I com que ningú a l'Esquerra Espanyola, ni dins del Partit Socialista, que ja evidentment no m'ho espero, ni en els qui suposadament venien a interrogar el Partit Socialista, no tenen l'agosadia de posar la qüestió de l'autodeterminació damunt de la taula perquè no se la creuen. I fins que no se la creguin estaran condemnats a entrar en aquests cicles històrics que es van repetint i es van repetint i es van repetint, de, ai, ara ens posem les mans al cap perquè està a punt de caure el PSOE, però alhora sabem que amb el PSOE no s'hi pot fer res i alhora sabem que és culpa seva el que està passant.
[00:38:15] Speaker B: Avui titulàvem Sánchez, Asfixia per la justícia i Esquitxa a Illa.
Perquè ahir un dels detalls que coneixíem és que Una parafecta de la investigació està afectant el PSC. Entre les coses que va demanar el jutge Pedraz és una documentació relativa a la campanya electoral del PSC a les eleccions del Parlament del 2024, del 12 de maig, que abans també en parlàvem. Aquesta trama sembla que va molt relacionada amb aquests... amb aquestes eleccions. Segons la interlocutòria, reclama tota la documentació interna i comptable relativa a aquestes eleccions. El PSC ha sortit a defensar-se dient que va actuar amb total transparència i ha defensat que va respectar en tot moment la legislació electoral.
S'ha de dir que en la interlocutòria això és molt curt d'alguna manera, per tant, entenc que demana la informació per investigar, però no sabem cap més detall al respecte, vull dir, de moment entenc que demana perquè pensa que potser es va autoritzar per fer algun pagament a l'IR-10 o alguna cosa així, però s'ha de dir que no hi ha cap prova que corrobori això ara mateix, per tant, només ha demanat la informació, però bueno, podria acabar esquitxant al PSC, M'ha agradat que, com deies abans, ja han sortit a dir que no són el
[00:39:40] Speaker A: mateix partit. Sí, sí, no, no, no tenen res a veure.
Això és com quan l'exèrcit diu que no tenen res a veure amb Esquerra Republicana i tu dius, perdó, que ja no es diu exèrcit, és Junts per Catalunya, i t'acaben aprovant uns pressupostos.
Però ells ho
[00:39:54] Speaker B: voten cada vegada, Jordi. Sí,
[00:39:56] Speaker A: estan molt enfadats i han de... Ja ho veurem.
Avui aquest matí alguna tertúlia, algú recordava les caixes buides que sortien quan entraven a conselleries aquí a Catalunya i a seus de partits, i també sabem que darrere d'aquestes operacions a vegades hi ha una teatralització i una necessitat de fer veure que la cosa és més grossa. No ho sabem, no ho sabem. Segurament, si hi hagués algun indici fort, això no seria
[00:40:27] Speaker B: tan petit, No seria tan petit, no, no, perquè hi ha altres parts d'altres coses que són molt més explicades, perquè entenem que tenen més sospites aquí, entenem, ja et dic, és una cosa molt curta en la interlocutòria. Suposo que ja
[00:40:39] Speaker A: hi ha interès a anar a buscar tots els peons que ara són barons i que tenen un poder polític, anar-li a buscar a les pessigolles, entenc la lògica política que hi ha darrere d'aquesta investigació judicial, perquè no dubto que hi ha una lògica política darrere de tot això, A l'estat espanyol, si una cosa hem après és que mani qui mani, els tres grans poders de l'estat mai estan separats.
Per tant, bé, el temps ho dirà. No seria
[00:41:10] Speaker B: el primer cas que esquitxaria, entre cometes, a Illa, vull dir, a Balos i les mascaretes, ella era ministra, vull dir que el seu nom va sortint, però és veritat que no
[00:41:24] Speaker C: hi ha res darrere. Jo abans hi pensava i jo diria que el president Illa té 5 problemes. Cinc. Cinc problemes. Carai. Només? No, perquè cada problema incorpora un gran devassall de problemes
[00:41:41] Speaker A: polítics.
[00:41:41] Speaker B: Anem-nos
[00:41:41] Speaker C: a enumerar. Primer. Jo diria que el primer problema, i no ho hem de perdre de vista, és que és un govern al qual no li estan anant bé les coses. És a dir, és un govern que té enfadats els metges, té enfadats els professors, té enfadats els pagesos, els de l'esquadra, És un govern que té una idea de la gestió del conflicte i de l'encarament del conflicte, que pensen que és un problema i que per tant les coses s'han de resoldre. amb autoritat i que el conflicte polític i el debat polític són una cosa intrínsecament perniciosa, i per tant això els porta a ser un govern amb una inèrcia profundament autoritària, i a banda és un govern profundament feble, és el govern amb menys suport del sens Des del 1980, amb la breu excepció de quan el president aragonès va governar en solitari. Aquest és el problema principal del govern de Salvador Illa. És un govern que cada crisi el desborda per culpa de la seva pròpia concepció política. Un altre problema és, efectivament, que, per més escassament que aparegui en els papers del jutge, que mentre tu, Salvador Illa, estaves a punt de presentar-te o et presentaves a unes eleccions que finalment, després de tanta repressió, si et digui de passada, et van portar a la presidència de la Generalitat, el teu partit presumptament fes servir presumptament, pagaments a les empreses que et feien la publicitat d'aquesta campanya per ocultar pagaments a membres que participaven de la Guerra Bruta, de Mortadelo i Filemón, és lleig.
Jo diria que en aquest cas, si s'acaba demostrant, és una qüestió essencialment simbòlica. Hi ha, a banda de la qüestió de les mascaretes, un parell de qüestions que són una mica menys simbòliques i que jo crec que es poden entortolligar una mica més, que són, en primera instància, el que va explicar el periòdico sobre el hard rock i el fet que en la trama de Zapatero i els seus amics empresaris hi constaven converses sobre la possibilitat de cobrar una comissió del 3% en el projecte del Hard Rock al Camp de Tarragona, que és un projecte que el president Salvador Illa va posar com a condició central per aprovar el pressupost de Pere Aragonès, fins al punt que el govern del president Pere Aragonès va caure perquè els comuns deien que no volien fer anar aquest projecte endavant, cosa que com a mínim obre un interrogant molt seriós si aquesta línia d'investigació es consolida i agafa una mica més de consistència, que de moment en té poca. Si l'agafa, obre un interrogant molt seriós sobre per què pel president Salvador Illa era tan important aquest projecte. I després hi ha aquesta variable del cas Huawei, que de moment sembla una cosa bastant més feble, que és que també s'investiga si Zapatero o la gent de l'entorn de Zapatero va cobrar diners bruts de Huawei a través de contractes del govern espanyol. perquè el Govern de la Generalitat va donar contractes a una Unió Temporal d'Empreses que, entre les quals no hi havia Huawei, però sí que hi havia empreses que feien servir maquinari de Huawei. De moment el Govern sembla que està tranquil amb això perquè no hi veuen gaire viabilitat. Però bé, és una més. I després hi ha una altra cosa que ens hem oblidat molt ràpid en aquest país, que és que el cap de caminet del president està imputat.
El cap de gabinet del president de la Generalitat està imputat, està investigat en una causa per corrupció.
No vol dir que sigui culpable, evidentment. En això consisteixen les investigacions, com no vol dir que ho sigui el president Zapatero. Però s'haurà de veure com avança això. És extraordinàriament inusual que un president decideixi continuar fent confiança... Mantenir-lo al govern. ...a un cap de gabinet. Una cosa
[00:45:34] Speaker B: que crec que és d'aquestes coses que
[00:45:35] Speaker A: poca gent sap.
És un tema que va passar de puntetes mediàricament.
Si busquem comparacions amb altres moments polítics, d'aquest calibre, amb imputacions d'aquest calibre, se'n parlen durant setmanes, setmanes, setmanes. És a dir, que això també hauria de fer-nos veure com els mitjans de comunicació, aquells que tenen lligams estrets amb el poder, doncs són els primers a fotre's un tret al peu quan han de fer periodisme valent. Com
[00:46:15] Speaker B: que tenir de nòvia Tenir la nòvia, ser presentador del programa principal de Catalunya Ràdio i tenir la nòvia.
la cap de gabinet del president, no? Seria alguna cosa que podíem... Entrant aquí ara, per exemple. Perdó
[00:46:31] Speaker A: si poso l'iré a tothom. Això s'havia comentat.
Més enllà d'això, el que sí que és evident és que la línia política del govern i els mitjans de comunicació, especialment públics, sembla que van molt en la mateixa direcció, no? En qüestió d'interessos. Llavors, això és un problema, és un problema i el patim tots els ciutadans.
Ja sense tenir poder, recordeu el gag del Manel Vidal, no?, quin terratrèmol polític va causar dins de la casa, doncs imagineu-vos el que poden arribar a fer amb poder. En tot
[00:47:22] Speaker C: cas, és veritat que hi ha un clima que fa que sembli que el govern del president Salvador Illa, en realitat, té molt més poder del que té.
Jo diria que, com deia abans, el govern del president Salvador Illa és un govern feble, és un govern que té molts problemes i que té crisis internes.
I diria que aquesta mena de miratge de l'excés de poder del Partit Socialista ve donat o ve alimentat també pel fet que, com passa en el cas de l'esquerra espanyola, aquí no hi ha ningú que s'estigui plantejant de debò una alternativa. És a dir, hi ha una sensació d'empat a zero, d'entente cordiale, d'anar allargant i anar allargant el bany Maria perquè de moment tothom està acumulant forces. Per què Esquerra Republicana ha decidit en un moment en què el partit socialista del president Salvador Illa tenia tantes crisis per què decideixen salvar-lo i per què decideixen aprovar el pressupost quan podrien haver demanat al cap de la consellera Peneque, per exemple, si els semblava que la gestió de Rodalies era dolenta, o del conseller Dalmau, que en primera instància era el responsable del pacte quan la consellera Niubó estava de baixa, tot i que després hagi continuat amb la línia. Però com pot ser que per la por que fa anar unes eleccions aquest govern s'aguanti? Doncs perquè en bona part el joc democràtic d'aquest país, després del 2017, ha quedat congelat perquè ningú s'atreveix a plantar cara.
[00:49:13] Speaker B: És molt depriment, no? És a dir, si jo estic a casa meva i escolto aquest plantejament polític, on tots els polítics en realitat no estan mirant pels interessos del país, sinó estan mirant pels interessos partidistes, fins i tot en alguns casos pels interessos propis. Per què Esquerra Republicana no vol anar a eleccions?
Perquè no té candidat.
I perquè qui vol ser el candidat que és el president, No pot ser-ho. Per tant, tot plegat és trist i patètic perquè problemes la gent en té a cabassos i per tant no s'entén. Això és el que
[00:49:53] Speaker A: deia, que al cap i a la fi qui acaba guanyant la partida són aquells que fan de l'antipolítica una estratègia política i que parlen dels polítics en tercera persona i que acaben fent servir aquests casos per dir tots són iguals, voteu-me a mi. Com si ells fossin, no ho sé, enginyers agrònoms i no
[00:50:15] Speaker B: polítics professionals. Però m'encantaria poder explicar que no tots són iguals. M'encantaria poder explicar que hi ha un propòsit... És que
[00:50:22] Speaker A: no tots són iguals. El problema que tenim és que, en general, és evident que el poder corromp.
I després hi ha una altra cosa que cal dir, que cal explicar.
El poder és de per si, o l'administració, és de per si un búnquer.
És a dir, si tu coneixes mínimament una estructura d'un ajuntament, per molt que tu vulguis canviar les coses, i per molt poder que tinguis com a alcalde, potser qui fa ser de secretari té més poder que tu.
I que al cap i a la fi, tu has de passar pel tub, perquè l'administració és l'administració, i canviar les coses és molt difícil. Llavors, clar, trobes de vegades hi ha partits en governs, en administracions, en ajuntaments, que tenen molta voluntat de canviar les coses i no poden. Si a tot això li sumes tota aquesta manera de corrupció, presumpta corrupció, i de clima antipolític, És molt fàcil que la gent que té una connexió política momentània un cop cada quatre anys, o de tant en tant, quan veu altres notícies, ja anava a dir, quan fulleja un diari, no, perquè ja no se'n fullegen, o quan
[00:51:35] Speaker B: entra... Quan fas escrol a un diari.
[00:51:37] Speaker A: Exacte, quan fas escrol.
És molt fàcil que aquesta gent digui, mira, que se'n vagin a pasturar, que prou feina tinc jo per pagar el lloguer, o la hipoteca, o barallar-me amb el CAP perquè em pugi a l'IPC.
És molt difícil.
Per tant, no ajuda gens ni mica, però són molts factors.
Jo crec
[00:52:01] Speaker C: que de tota manera que és depriment per ells, és a dir, és depriment pels qui els últims 7 o 8 anys han gestionat aquesta situació, però això no vol dir que sigui depriment per nosaltres, és a dir, això no vol dir que sigui depriment pels oyents que estan escoltant aquest programa o que sigui depriment per la ciutadania. Aquest país ha tingut episodis de pacificació que ha costat molt més de revertir i que s'han revertit, i a mi justament una de les coses que em sembla significativa dels últims mesos és que cada vegada veiem més senyals, més indicis que alguna cosa es comença a moure, perquè Quan tu decideixes asfixiar una societat políticament perquè et fan por els debats que s'hi generen, com va passar a partir del 2017 amb la independència, el calaix no tanca.
Pots aguantar amb el braç i tancar el calaix fent força durant un temps, però al braç hi haurà un moment que se't cansarà i el calaix es tornarà a obrir. I aquests últims mesos ho estem veient. Estem veient amb les vagues de mestres que han aguantat el tipus d'una manera com feia molt temps que no es veia. Semblava que avui podia haver-hi cor.
És una negociació en què s'ha fet rectificar el govern. Aquest govern ha hagut de rectificar moltes vegades en un moment en què la societat aparentment ha estat sumorta i narcotitzada. Hi ha brots que demostren que això no necessàriament serà així.
La manifestació i les organitzacions pel dret a l'habitatge dels pagesos, hi ha símptomes que la societat està activa i llavors és molt important no confondre mai les tares i els vicis i els dèficits que té el sistema polític i el sistema mediàtic com si fossin en realitat les tares i els vicis de la societat civil i de la població. Són dues coses que van per separat i jo crec que en aquest país hi ha encara avui una cosa que vibra i que permetrà activar una cultura política nova que canviï
[00:54:17] Speaker B: aquestes coses.
M'agrada més la televisió que la meva.
Em costa sortir una mica
[00:54:24] Speaker A: de la meva.
Jo sóc en general optimista de mena, malgrat tot. I és evident que tard o d'hora, tard o d'hora, les coses canviaran com les veiem avui.
De la mateixa manera que fa deu anys pensàvem això que estem vivint era impensable.
És a dir, no hi ha res permanent.
No hi ha res per sempre, ni tan sols a Espanya.
Per molt poderosa que sigui, per molt gran que sigui, serà per sempre, és evident.
Per tant, sempre, sempre, sempre, darrere d'una tempesta, amaina i acaba sortint el sol.
És molt càndid, potser, però no, perquè és que si perdem l'esperança d'un demà millor, què
[00:55:12] Speaker B: ens queda?
El Ray Agureta diu que crec que al final el resum sempre és el mateix.
[00:55:20] Speaker C: Necessitem líders.
Jo diria que no.
Jo diria que el que necessitem és organització.
És a dir, el problema que ha tingut aquest país els últims anys és l'esperança que un dia apareixeria una persona amb la visió i l'autoritat d'un Macias que tindria a dins del cap la recepta per solucionar qualsevol problema que afrontava el país i que aleshores el que hauria de fer la gent seria sumar-s'hi i, per tant, que les aigües del mar es mig partissin i la tribu pogués avançar.
I és un problema que ha tingut aquest país. Aquesta manera d'entendre la
[00:55:57] Speaker A: política... I encara el té. I encara el té, efectivament. Perquè aquest mesianisme ara és una part, ho veuen amb valença catalana. Exacte. Això és perillosíssim, sigui qui sigui, perquè el desengany i l'hòstia de molta gent desenganyada encara serà més gran.
Al cap i a la fi no es tracta de tenir un líder, es tracta que tinguem un poble en consciència política.
Perquè llavors ja no tindrem un líder.
Tindrem molta gent disposada a formar part d'un projecte que no podràs trencar. Aquesta idea era la mata de Jung.
Un Jung no el pots trencar. Una mata de Jung ja la pots intentar partir, que no podràs.
Per això un líder és fàcil escapçar-lo. Si ho hem vist, quants cops ho hem vist aquests últims 10 anys? Ja hem escapçat tota la classe política que tenim.
Necessitem crear consciència política entre la societat. Això és importantíssim. Per tant, qualsevol cosa que generi antipolítica l'hem de combatre. Necessitem que hi hagi implicació política entre tots nosaltres, si volem que el dia de demà les coses canviïn.
[00:57:06] Speaker B: Em sembla la millor manera d'acabar.
Ser conscients que cal aquesta societat crítica, que cal conscienciar-nos tots plegats i que no cal esperar un líder. i que les coses van millor de les que la Txell es pensava. Seria el resum d'una mica de la tertúlia d'avui.
Moltes gràcies a tots dos per una setmana més ser aquí a la tertúlia.
Moltes gràcies a tots aquests que ens heu seguit. Queda dir que avui al xat estava molt tranquil i no comentant gaire, però bé, veig que hi sou, perquè el número d'aquells que hi sou són més de 200 persones escoltant-nos. Per tant, gràcies per ser-hi una setmana més i ens veiem la setmana que ve.
