Episode Transcript
[00:00:12] Speaker A: Anem
[00:00:23] Speaker B: a veure com funciona.
[00:00:34] Speaker A: Bon vespre, benvinguts una setmana més a la tertúlia brusqueta. Quina setmana! Dimarts tots els focus estaven previst que es focalitzessin en l'acord entre Esquerra i el PSC per aprovar els pressupostos a Catalunya, però el matí començava mogut amb la detenció del fill Isaac Endic pel presumpte homicidi del seu pare i posteriorment encara es complicava més L'actualitat quan es va saber que el jutge de l'Audiència Espanyola, José Luis Calama, havia decidit investigar l'expresident del govern espanyol, José Luis Zapatero, pel cas Plus Ultra, per presumpte emblanquiment de capitals.
Ja ningú mirava la lletra petita d'aquest acord entre PSC i Esquerra, ningú mirava en detall què significaven aquests nous pressupostos. Però no patiu. Avui ho farem amb Antonio Baños. Bon vespre.
[00:01:20] Speaker B: Hola, bon vespre.
[00:01:21] Speaker A: i amb Júlia Ojeda, avui des de Palma. Bon vespre, Júlia.
[00:01:24] Speaker C: Hola, bon vespre.
[00:01:26] Speaker A: Deia que parlarem de l'acord d'Esquerra i el PSC, i ara parlo per mi, un acord que em costa d'entendre, perquè no sé fins a quin punt, enmig d'un moment tan complicat pel PSC, pel govern de Salvador Illa, on la vaga d'ocents està en el seu punt àlgid, aprovar-li uns pressupostos per part d'Esquerra, no sé quin sentit té, ho parlarem més endavant, però abans, com deia, crec que cal parlar del cas Plus Ultra, Zapatero, i com tot plegat pot tornar a estar la corda fluixa a Sánchez.
Ja els he avisat a la Júlia i a l'Antonio que tinc un problema amb Sánchez i Zapatero. Que tot el rato els estic canviant.
[00:02:11] Speaker B: Bueno, si tu escoltessis Federico Jiménez de los Santos...
[00:02:14] Speaker A: Potser és per a alguna cosa.
[00:02:15] Speaker B: Cada matí, com faig jo, és que són tots de la mateixa trama i l'un treballa per l'altre i coses d'aquestes, vull dir que no passis ànsia.
Venim a parlar de Zapatero sobretot i
[00:02:27] Speaker A: de com el que està passant amb Zapatero pot acabar afectant el govern espanyol.
de Sánchez.
Si us sembla, posem una mica la llum a la foscor que diria Carles Porta. Comencem pel principi. De març coneixem que l'Audiència Espanyola investiga Zapatero per al cas d'emblanquiment de capital.
El jutge Calama investiga el presumpte ús irregular de 53 milions d'euros que el govern espanyol va concedir a l'Eurolinia Plus Ultra en forma de rescat durant la pandèmia. No sé si havíeu sentit mai a parlar de l'Eurolínia Plus Ultra. Aquests últims mesos s'ha anat parlant, però abans havíeu agafat mai un avió de l'Eurolínia?
[00:03:06] Speaker B: Sí, jo cada dia.
És una excentricitat si voleu, però jo tinc l'habitud d'escoltar la premsa de la caverna de Madrid, però més que res perquè és molt entretinguda perquè desconec dos terceres parts dels noms dels qui parlen.
I més els noms dels jutges que són raríssims. Calama, no? El jutge Calama, que semblen com cigarretes mentolades, una cosa rara.
És a dir, i m'ho poso perquè per escoltar... No, vosaltres sí, vull dir, la tertúlia d'aquí sí. Però vull dir, pel matí, per escoltar l'Ostrell, com comprendràs, Federico tampoc queda tan lluny. El cas és que tot això em sonava, però jo no sé si és veritat, si ho diu la dreta, si són bolos... És que em dóna bastant igual, la veritat. Em dóna igual com si la dona del president està imputada, com si l'altre del cunyat del de la moto, com si l'àvalos s'ho gastava en senyoretes, com si... Montoro, per cert. On torna? On t'està? Està a casa, no? Vull dir que per mi tot això té un aspecte recreatiu i ara més en sèrio té un aspecte recreatiu. És a dir, jo ara m'he fet catalanocentrat i a mi totes aquestes coses em semblen que l'únic que em serveixen a mi és per avalar la posició de l'independentisme dels països catalans o principati.
és que dona igual qui mani a Madrid. De fet, manen sempre la mateixa mena de persones.
Perquè clar, si Rajoy és corrupte, Zapatero és corrupte, Aznar és corrupte, Felipe és corrupte i és així, però Sánchez és corrupte, vol dir que tots han sigut corruptes. Si un rei és corrupte i el següent és corrupte i l'anterior i l'anterior també ho són, Si el cap de l'ODEF tenia empaparada tota casa seva amb 34 milions d'euros en bitlletes sin marcar, jo la imatge que tinc és, per què sou espanyols? És a dir, si resulta que al final allò que eren los pujoles, no podeu ser independents, jo no vull la independència perquè per què?
Per ser governats pels pujols?
Bueno, d'acord, molt bé, però si al final ha resultat ser una cosa com de tercera pàgina La democracia que nos dimos entre todos es cada día una cosa.
o la contrària, i a més sense entrar a valorar si són certes o no, és igual.
És a dir, jo no sé quin és el model productiu del Reino d'Espanya, jo no sé quina és la política internacional del Reino d'Espanya, quina relació tindrem amb les elèctriques xineses, què té a veure la política espanyola amb equilibrar el territori, no sé res, només sé que uns i altres i aquí i tu vas i tal. Llavors penses, bueno, és que hem de fugir. Ja no es tracta de proposar la independència, es tracta de fer la fugida d'Egipte.
[00:06:16] Speaker A: Julià, estàs d'acord amb el que diu Mañoz?
[00:06:19] Speaker C: D'entrada, una cosa molt clara és que si hi ha alguna cosa endèmica i característica del bipartidisme a l'estat espanyol és la seva corrupció sistèmica. És una forma de model que alimenta l'estat, les estructures i els mateixos partits. Veníem, tu ho has dit abans, veníem fa fa una setmana i mitja, dues setmanes, del Cast Kitchen, amb Rajoy al Kitchen. I esclar, n'hi ha hagut tantes que ara no... que ara no... ara em confonc. però és Kitchen amb Rajoy anant a declarar, dient una altra vegada que no sabia que era M. Rajoy.
Feia dues setmanes que estàvem amb això, que un expresident socialista estigués presumptament implicat en una trama de corrupció. Jo crec que des dels temps de Felipe González fins a Santos Serda y a Ábalos la distància és tanta com cap ni una.
Em sembla que més enllà que Sánchez pugui arribar a fer l'enèsima carambola, que jo crec que no li sortirà bé, molt probablement dilati com pugui amb acusacions de l'offer i amb tot aquest intent de revalidar-se com a líder Frankenstein, aguantarà el que pugui i convocarà eleccions a la tardor, com probablement podria acabar passant tot això. Però, d'acord amb el Banyos, crec que el que hem de fer els independentistes i els catalanistes és tenir el focus més autocentrat que mai, perquè això és el que ens permet entendre quina és la conjuntura més propícia per nosaltres. Quan l'Estat trontolla, és quan l'independentisme ha de tenir clar que és el moment de disputar-li terreny. I, per tant, això a nosaltres ens va bé. El problema és que lluny d'això ha sortit Rufián, ha sortit Esquerra Republicana a avalar el sanxisme una altra vegada.
O sigui, la mateixa gent que hauria d'aprofitar aquest moment d'inestabilitat aquest moment de tots són la mateixa cosa, però ara uns i ara altres, perquè recordem que el govern de Rajoy cau en un context també, a banda de la crisi catalana, però cau en un context també d'altíssim desplegament de casos de corrupció, com cada X temps ha passat.
Aleshores, lluny d'aprofitar aquest espai a favor nostre, a favor de de cardar-hi un tallafocs, dir ara és el moment de revifar amb la situació que tens al carrer i en parlarem després, estan validant els mateixos que fa dos dies els espiaven en Pegasus, que ens aplicaven el 155 o que...
[00:09:11] Speaker A: I semblaven els més tristos, no? També una mica les declaracions de Rufián quan es va saber la investigació, era com... Ostres, com pot ser això? Deixa'm dir que estan preguntant pel xat que si estem en directe o és gravat, això és directe, sí que va amb una mica de delay sempre com qualsevol cosa, però són les 8 i 10 minuts, per tant estem en directe.
[00:09:31] Speaker B: No, en el pacat porten la penitència. A mi, com feien els pares antics, jo faria dues hores de política parlamentària espanyola i catalana i després a dormir.
I no veure més. I crec que ho hem comentat aquí amb la Júlia.
i crec que més gent està d'acord, l'independentisme o el catalanisme, com deia la Júlia, ha de començar a vestir-se fora de saber si tindrem dos diputats d'aquí, un d'allà, és igual, s'ha de vestir d'una manera cultural, d'una manera política, organitzativa, social, podríem parlar de la vaga de... de mestres, que jo crec que és un exemple de com s'ha escalat en el bon sentit una reivindicació, passant dels sindicats grocs de comissions i UGT i fent, diguéssim, acció sindical directa que ha agafat a tot l'establishment una mica amb els pixars en ventre. Llavors, a mi tot això, insisteixo, jo ho segueixo perquè com no segueixo el Barça, segueixo això de manera recreativa, però és cert, no m'interessa, al contrari.
I sempre cito una frase de la Zanya, que no era independentista ni catalanista en absolut, que ell als anys 30 deia que hi ha unes élites acampades fa segles sobre l'Estat.
Ho deia ell. És a dir, Espanya és un agent, origen del qual poden ser aristòcrates, o franquistes, o vés a saber, que estan acampats sobre l'estat. És a dir, no és que formen part ni tan sols d'un estat modern, simplement estan d'una manera, ara és la paraula de moda, però és extractivista, i és així. Clientelista, extractivista, i fins i tot en coses... L'altre dia veia el govern aquest de Progrés de Madrid perquè es deuen avorrir, van dir, farem el bono vell perquè els avis vagin al cine.
Vull dir, tot és donar com, no? Prevendes, limosnes, ajudes, bonus, o sigui, no hi ha una política real de crear un teixit, diguéssim, per exemple, audiovisual o de no sé què, o de vestir unes empreses.
No, és, bueno, com que els diners no són meus, com deien, no? Són de todos, que deia Zapatero, És tota una cultura política que, a més, no afecta només els catalans per ser catalans, afecta els andalusos, afecta els castellans, evidentment, que són primeres víctimes, diguéssim, d'aquest estat.
[00:12:10] Speaker A: Sé que dius que no t'interessa, però jo torno al Zapatero.
[00:12:15] Speaker B: No, no, generalment parlo de coses que no m'interessen. Hi puc parlar molt de rata. No sigui aquest el problema.
[00:12:20] Speaker A: perquè abans la Júlia parlava de l'àufer i deia, ara diran que és l'àufer i a mi sincerament em va sorprendre que m'ahir veia que fins i tot Ignacio Escolar del diario.es feia un vídeo a xarxes on deia Zapatero no és l'àufer.
No em sembla anecdòtic aquestes declaracions perquè és que clar, si mirem la informació de tot plegat Alguna cosa ja, no sabem què és, fins que no hi hagi la justícia correctament no ho sabem. No és un cas nou, de fet, el mes de març Zapatero ja va compareixer davant de la Comissió d'Investigació del Senat Espanyol i perquè el desembre ja havien detingut un dels empresaris de Plus Ultra.
Ara, la cosa és que hem vingut a tenir accés a la interlocutòria del jutge instructor i hem pogut veure missatges entre els implicats de la trama que realment i comprometen a Zapatero. Parlen constantment de Zapatero.
És veritat que hi ha missatges de Zapatero, però els altres sempre parlen de Zapatero, AZP...
Per tant, hi ha prou indicis com a mínim per investigar Zapatero i fins i tot Escolar deia que hi ha indicis per investigar Zapatero.
[00:13:46] Speaker C: Jo no he seguit estricto senso, diguéssim, com ha anat la sortida de la investigació i no he llegit els autos perquè no he tingut temps, però crec que sí que hi ha una qüestió que és evident, que és que si hi ha indicis que s'investigui problemes de jutges espanyols, el que sí que pot ser molt probablement és que hi hagi una agenda dels mateixos jutges per treure això ara. Una cosa és que hi hagi indicis i que s'hagi investigat i, com dèiem, crec que a ningú, potser només a Rufián, que ha sortit dient que té molt d'afecte a CDP, però a ningú li sorprèn.
O sigui, ningú
[00:14:28] Speaker A: li sorprèn que... Dintre dels mitjans feia temps que se conava això. De fet, ja va anar al Senat a declarar precisament per això i va dir que no tenia res a veure, però ja hi va anar al Senat, vull dir que el seu nom ja feia temps que sonava i que sortia en relació amb aquesta investigació. Per tant, això no és nou en
[00:14:45] Speaker B: aquest sentit.
No, digues, digues, perdó.
[00:14:50] Speaker C: Només comentava això, que segur que hi ha aquesta agenda política per part dels jutges espanyols.
El PSOE, justament aquesta setmana on també hi havia la qüestió dels pressupostos catalans, li interessava desviar el focus per mantenir aquesta fantasia d'estabilitat. També recordem que Sánchez segueix sostenint el govern perquè els seus socis, en part, són els de la investidura Frankenstein. Vull dir que hi ha molts elements aquí en joc que en qualsevol moment podrien caure i que realment costa pensar que si cau Sánchez no hi haurà una roda d'esdeveniments que poden canviar la política en els propers mesos, tant a l'Estat com a Catalunya, fins i tot. No
[00:15:46] Speaker A: seré jo qui defensa els jutges espanyols, però jo he anat preguntant sobre aquest calama que tu deies ara i més aviat venen a dir que és un jutge seriós, que no és un jutge de partit, que no és un jutge
[00:15:58] Speaker B: del PP... Com les meves fonts matutines són la caverna, tampoc puc dir que... Però aviam, que el bambí Zapatero es va anar a córrer a jogging vestit amb corbata l'altre dia amb una persona que han detingut abans d'ahir, que era el seu testaferro...
de la compareixència al Senat, i hi ha una cosa molt maca, que això és maco, perquè estima les seves filles, la Zapatero, i això es nota, i les seves filles estan posades en el fregat, i llavors ell anava
[00:16:37] Speaker A: defensant-les.
Segons el jutge instructor, van rebre també comissions
[00:16:42] Speaker B: Ella, a la compareixença del Senat, prova de defensar la feina de les seves filles i diu que els fills treballen en la seva empresa de assessoria.
What the fuck? Li han posat de nom What the fuck? que està bé, però clar, del Senat penses... Tot és bastant ridícul i és cert que tenen una agenda els jutges per uns i els altres jutges pels altres, i és el que deia, on està Montoro? Doncs Montoro resulta que la UCO, que fa tants informes contra socialistes, no va presentar cap mena d'informe tècnic sobre l'empresa de Montoro. Llavors, el de l'UDEF resulta que el van detenir per un accident... És a dir, Tot això ve a reafirmar el que jo crec que estem dient, que no són uns i altres, és que el modus vivendi de l'estat espanyol és aquest i podria allargar-me més sobre com funciona el procés, no diria productiu, però distributiu de l'estat espanyol i tots arribaríem a la conclusió que ens porta a la misèria.
sobre això de Madrid i les filles i sobretot la progressia, hi havia coses que jo tinc molt mala memòria però coses que no vull oblidar.
I llavors ara quan algun progre ha sortit, progres i Rufián, que no sé ni què és, i nunca un presidente ha estado imputado, el Loufer, los Bulos y todas estas mandangas, yo recuerdo la operación Judas, donde toda la progresía madrileña va a sortir a condemnar ja els acusats de l'operació en Judes i el president Torra, en aquell moment també com a còmplice de terrorisme, a les burles del president Puigdemont, delinqüente, per tindre una malversació inventada, quan resulta que, en fi, els seus tenen tota mena de negocis obscurs, i llavors, clar, de Catalunya estan i veure els plors de la Taverna Garibaldi, del Bull, l'Ofer i no sé què, a mi em dona una gran i malèvola satisfacció.
perquè van ser tot lo cruels que podien ser a nivell personal, i a més a nivell personal amb tots els que treballàvem des d'aquí, que crèiem que la gent, els companys, la gent que treballava en feines similars des de Madrid, que entendrien coses i van ser cruels, van desitjar la presó, van desitjar que anessin a part del jutjat molta gent que després ha estat innocent, i bueno, con su pan se lo coman.
És a dir, que no tinc el més mínim sentiment d'empatia cap als progressismes, l'ultradretxa, és a dir, a mi, que els bombin a tots i que si arriba, jo què sé, un règim paraguaià militar a governar Madrid, em dona bastant igual.
[00:19:51] Speaker A: Em parlava d'aquesta idea que la corrupció a l'estat espanyol és una cosa a continuar.
I l'altre dia em parlava amb Isabel Martal, després ella em va fer editorial, perquè li vaig dir que això és una editorial, que com vam saber lo de Zabatero, ella m'explicava que que va anar a viatjar a Dinamarca i el van portar a sopar amb diversos polítics d'allà, i ell em va dir, és clar, és que vosaltres teniu una superioritat moral, les societats escandinaves teniu una superioritat moral, i a un dels polítics li va dir, nosaltres no som moralment superiors a vosaltres, nosaltres tenim unes lleis ben fetes que em va deixar
[00:20:29] Speaker B: enrobar.
O que fan més difícil. Que
[00:20:32] Speaker A: fan més difícil enrobar, i d'alguna manera és això, el sistema espanyol està pensat perquè això funcioni
[00:20:38] Speaker B: així. Sí, sempre m'ha fet gràcia els forats que tenen les lleis.
Ai, és que hi ha un forat... Home, les lleis no tenen forats, els hi posen els forats.
[00:20:49] Speaker C: Tornant al prisme autocentrat, crec que és tan greu el que està fent Esquerra Republicana, perquè amb els pressupostos justament aprovats aquesta setmana amb ella, el que s'està fent és validar la ignomínia. Ella era ministra de Sanitat en aquesta època en què ara estem.
començant a destapar. Veníem d'Àvalos i Cerdà, també mateix context, ara Zapatero... És a dir, qui més ha de caure en aquest context perquè Esquerra segueixi participant d'aquesta farsa corrupta i aquest entramat? Perquè sembla que... els socialistes de Catalunya, amb Illa de president, exministre de Sanitat, d'aquest context, no tinguin res a veure, com si fossin un partit de banda, quan són exactament una sucursal dels socialistes. I, de fet, Sánchez utilitza Catalunya i aquests acords per validar-se.
A mi em sembla gravíssim i em sembla que s'ha de assenyalar una i una altra vegada la baixada de pantalons i la venda del país en un moment crucial. Perquè si Esquerra hagués frenat, fins i tot després de l'any que portem, potser hauríem pogut reconduir alguna cosa. Jo crec que el més important d'aquest context madrileny-espanyol és que l'independentisme ha d'aprofitar l'espai per redisputar el terreny.
I això és el que ha de primar en les converses sobre la corrupció a Madrid. Mirem-nos a nosaltres i què
[00:22:36] Speaker B: podem... Però jo, Júlia, diria disputar el terreny, però no des d'un punt de vista partidari electoral.
És a dir, jo, si la lluita ha de ser No, de revolta, de revolta. Exacte, si la lluita ha de ser obtindre escons a la càmera representativa de l'autonomia catalana, no m'hi apunto a res.
És a dir, hem de vestir una catalanitat, ho hem dit, unes formes d'acció, unes dades, l'informe Fènix que sortia fa poc, altres informes sobre el català, Plataforma per la Llengua, els mestres mateixos, és a dir, col·lectius que, a més, els catalans valorem moltíssim més que en un president de la Bocloa, que són col·lectius que donen sentit a la nostra identitat i que ens estan dient que no anem bé, és encara pitjor. Llavors, fiem-nos d'això, fiem-nos del sindicalisme, fiem-nos de l'organització, fiem-nos de la cultura, no en un sentit de consum de cultura del bono viejo per al cine, sinó de poder vestir idees que facin de la catalanitat una cosa vàlida i un vehicle polític, Tot això, molt interessant.
Ara, a mi, Esquerra, el que em va semblar gravíssim va ser quan Torrent va anul·lar el ple, que crec que era el 20 de gener del 2018, allò em va semblar gravíssim. La resta és traïció, alta traïció.
I no m'agradaria ni compartir hectòmetre quadrat amb cap dels membres de l'executiva d'Esquerra mai a la vida. trobo que el seu capteniment és fastigós.
Parlem
[00:24:24] Speaker A: de pressupostos llavors, passem a
[00:24:26] Speaker B: parlar de pressupostos, estem parlant d'Esquerra. Jo ja no porto tants anys insultant-los pel boc gros perquè crec, encara em quedo curt, que no tinc ganes de més.
I Rufián no és gaire espavilat, perquè ara dir que és un tòtem de l'esquerra el pàjaro que va canviar la Constitució espanyola modificant l'article 135 perquè el va trucar Angela Merkel, no sé si recordeu que hi va haver una crisi l'any 2008, i van canviar a l'agost la Constitució espanyola per dir que primer s'havien de pagar els deutes que no pagar a les persones i dir que això és un tòtem, és que aquest nano és molt curt.
Sí, jo crec que
[00:25:13] Speaker C: respecte als pressupostos, l'Odbou d'aquesta casa escriu un article molt interessant sobre per què Esquerra està ajudant a normalitzar, a tornar en òrbita a Illa i la resposta davant d'això només pot ser per salvar el cul a Junqueras. Aquest messianisme que recorda fins i tot els histrionismes de Mas al 2012. Sembla que hem tornat 10 o 12 anys enrere.
Jo crec que sí hem tornat 10 o 12 anys enrere o fins i tot 20, perquè ho dèiem, la proposta del tren orbital és una proposta que es va fer fa 20 anys. que està prevista per d'aquí
[00:25:55] Speaker A: 20 anys endavant.
El tripartit de Montilla ja va presentar aquesta proposta el 2005. De fet, crec que es va arribar a fer una mena d'inauguració.
És delirant.
[00:26:08] Speaker C: I en el cas que arribés a funcionar, no la veurem fins al 2040, tenint en compte que la credibilitat que té en termes d'infraestructures ferroviàries l'estat espanyol i els socialistes és menys zero, costa tot molt d'empassar.
Volia tornar a la qüestió aquesta de per què Esquerra ha ajudat a revalidar o a netejar la imatge o a participar d'aquesta política de fantasia, de convivència, del govern de la prosperitat, perquè si analitzes una mica la retòrica associada a totes les zones d'aquesta idea, la cohesió, el govern de tothom, la prosperitat compartida, per què Esquerra ha falcat d'aquesta manera si no és només per salvar el cul a Oriol Junqueras. No, perquè aquestes setmanes... Quan dius que se'n va
[00:26:57] Speaker A: el cul d'Oriol Junqueras, estem parlant d'indult?
[00:27:01] Speaker C: No, per guanyar temps perquè es pugui presentar a les properes eleccions catalanes.
Si ara hi hagués eleccions no es podria presentar.
[00:27:17] Speaker A: en realitat és un acord per potser arribar a algun indult, perquè tot s'ha de veure que l'amnistia potser no s'acaba aplicant, per tant s'hauria de trobar una altra manera perquè Junqueras...
[00:27:28] Speaker C: Si voleu parleu d'això, però tot és miserable.
L'argument que volia fer és que aquestes dues, tres, fins i tot des del primer preacord que Esquerra va trencar per una promesa de pacte d'IRPF que ha desaparegut en aquestes negociacions, Perquè quan les converses sobre els pressupostos es trenquen, que va ser febrer, març, quan s'aprova que teníem primer pressupost, que es van acabar trencant perquè no hi havia acord amb l'IRPF i ara aquest punt central ha desaparegut de les negociacions. Bé, en tot cas, quan hem tornat a parlar de la necessitat de pressupostos, en tertúlies, en diaris, tothom, els pressupostos han de ser centrals perquè si no el país no pot funcionar, la prioritat nacional ha de ser aprovar aquests pressupostos És clar, però és que no som un país normal.
O sigui, estem governats pel govern més autoritari de la democràcia catalana amb un president il·legítim que va arribar a ser president perquè els seus dos rivals principals, un estava exiliat i l'altre estava inhabilitat. És a dir, que Esquerra Republicana estigui participant de normalitzar Aquest estat de repressió pseudopolicial i a vegades fins i tot directament policial dels socialistes és incomprensible i és imperdonable i em sembla que l'independentisme ha de tenir molt clar de què estan participant, què s'han convertit en els vigilants del camp, en un moment en què tenien.
Tenen la comunitat educativa, que hem de tenir clar que gran part del professorat sempre ha sigut un col·lectiu bastant proper a les tesis d'Esquerra Republicana. I quan tens un dels col·lectius mobilitzats de manera històrica amb el carrer cremant, Dalmau havent-la cagat amb les primeres negociacions amb els sindicats, Niubó havent tornat sense haver reconegut els errors, havent infiltrat Parlón i Trapero, policies, i aquí no passa res, És que és molt
[00:29:25] Speaker A: cínic, en realitat, perquè avui ha passat una cosa que és que Esquerra aprovava Parlons i Zapatero.
Aquesta setmana ha aprovat uns pressupostos que fan que el govern d'Illa pugui arribar fins a final de legislatura, però a la vegada estan aprovant en el Parlament reprovar la consellera i el cap de Mossos. Quin sentit té
[00:29:51] Speaker B: això? Jo tinc una teoria.
És el pànic a l'Inkedin.
A l'Inkedin? Sí. Hi ha mig miler, un miler de càrrecs d'Esquerra i d'altres que són absolutament inútils per a la vida civil.
Els comuns, que resulta que van fer caure un president d'Esquerra perquè el Hard Rock, i ara s'acaben de donar la mà amb el senyor que ha dit que el Hard Rock és imprescindible. Per què? Perquè crearan una direcció general amb diners, recursos i personal, com dient, aquest xulo, Tothom escandalitzat de dir... I la senyora Albiach com dient, que mola que podrem col·locar el de bicicleta i podrem col·locar l'altre i el de la moto... Per fi, per fi, no... Jo crec que és tot tan rastrero que... És que a mi, per això dic, si voleu parlem, però...
[00:30:54] Speaker A: Però alguna cosa hem de parlar d'anys.
[00:30:55] Speaker B: No, que sí, que sí, sí. No, no, no, sí, però ja estem parlant d'una matèria moral, o sigui, ja no és actualitat política, estem parlant d'una degradació moral de moltíssima gent, milers, que van des de Perlón, que en fi, no sap ni demanar perdó i diu que allò era una inèrcia.
Fins al senyor aquest del MAU, el pobre esperit aquest que va sortint de tant en tant, quan algú em malalteix, surt ell dient que fotran 5.000 Mossos d'Esquadra més que són els que estan desnonant ahir a Olalla una dona amb tres fills, i està dient, no, no, posarem més policies, per desnonar més, perquè no estan dient deixarem de desnonar, estan dient posarem més policies.
És a dir, tot és absolutament tan... repinyaire tan patètic, tan rascar la paella, tan provada d'agafar l'última poltrona abans que tot caigui. És un espectacle tan patètic i dantesc, i dic de tots, perquè també Junts, en fi, el que cobrava per avançat.
Vull dir, cobrem per avançat, han desaparegut, ara tenen més candidats a l'alcaldia de Barcelona que militants, pràcticament, Jo estic molt escandalitzat, em nego a donar-li una raó política, perquè entenc que la raó política és una raó cívica, és una raó positiva i bona, em nego a donar-li una raó política És una raó codiciosa, gasiva, tendent a l'invertebrat, el que vulgueu, però això no és política. I per això insisteixo que hi ha molta, moltíssima gent organitzada a Catalunya, mestres, n'és igual, molta gent organitzada, que això li
[00:32:57] Speaker A: fa mal.
Els mestres pensaven que aquesta negociació de pressupost podia ser una oportunitat també de cara a ells, però Esquerra ja va dir que això anirà a part. Per més cinisme, avui Esquerra ha aprovat al Parlament que si Niubó no arriba a un acord amb els docents, se l'ha de fer fora.
Ells tenien les seves mans fer fora aquesta consellera.
[00:33:20] Speaker B: Tenien les mans proclamar la república catalana.
Si no ho van fer, tot el que més és pànic a LinkedIn.
No,
[00:33:33] Speaker C: no, és que lo d'Esquerra, l'estratègia d'Esquerra, realment és d'un escàndol extrem. Ara feia un moment he vist que els sindicats i Niugó s'han encallat a la tercera reunió de negociacions, és a dir, que molt probablement aquest focus seguirà cremant i a mi ja em sembla bé tot el suport als docents al carrer i que aixequin, que continuïn la revolta, no? Però jo crec que la feina...
La feina dels independentistes és precisament fiscalitzar el que un expartit que es va programar independentista està fent ara, perquè absolutament tots els consellers d'Illa han tingut situacions que els han portat al límit de l'escàndol de la dimissió. Fem un repàs. Peneque, escàndol dels Rodalies. Ni una dimissió.
Pene, escàndol amb vaga de metges i les baixes laborals. Ni una dimissió. Tots han hagut de recular.
Parlón i Trapero amb l'última notícia sobre els Mossos espiant mestres. És a dir, El Vila
[00:34:43] Speaker B: dient que passarà un manual perquè els consellers de la Generalitat de Catalunya utilitzin el català. La
[00:34:51] Speaker C: única resposta del govern d'Illa, que és sintomàticíssim de quina concepció tenen de la democràcia, és rectifiquem després d'haver generat l'incendi. Això vol dir envio primer la policia i després ja negocio.
Això és el que porta fent Espanya amb Catalunya des del 2017.
aquesta política d'autoritarisme i de tecnocràcia colonial que sigui avalada per Esquerra Republicana, pels comuns? Mira, una gent que tomba el govern de Pere Aragonès davant d'un projecte, que era el projecte, jo, evidentment, harro cafè ni parlar-ne, però vull dir que era un projecte que no estava ni aprovat, que havia sigut iniciativa de Junts, tomba el govern aragonès després d'haver participat de la Copa Amèrica I ara aproven a Villa uns pressupostos que tenen dins seu 5.000 places de Mossos d'Esquadra a més.
És a dir, és un deliri no poder pensar que aquesta gent el que fa és mirar per les seves pròpies menjadores i els seus partits d'empresa. A partir d'aquí, jo crec que Catalunya, al marge de les qüestions institucionals, està en un bon moment.
Està en un bon moment, perquè tenim el país aixecat, plantat en els seus sectors.
De fet, l'altre dia fèiem mig broma, dèiem, bé, ara que ja s'han aprovat els pressupostos a la vergonya de l'autoritarisme, podem tornar al 2009, pagesos, metges, usuaris de Renfe, l'únic punt de l'agenda política important del 2009, la independència.
I crec que estem en un bon moment perquè també tothom està escollint bàndol.
I una cosa que posa en evidència la impossibilitat que Catalunya pugui ser governada com un país normal És el que està passant. Quan els partits que fan de crossa dels societes segueixen, diguéssim, desconnectats de les crisis del país, és quan es fa evident que no hi ha governabilitat a Catalunya que no passi pel conflicte permanent.
Sí, jo
[00:37:07] Speaker B: crec que el so de Catalunya ara mateix és, la Catalunya política institucional, és la cullera de fusta quan rasques una paella. Aquest soroll que explica que tothom vagi boig per pactar coses, aviam si poden estirar una mica més. Perquè quan se'ns va prometre que ens normalitzarien, allò que es diu la política de conversió, una política de conversió en els espanyols, El que no se'ns va dir és que ens normalitzarien l'any 2004, que és una mica el que estem parlant.
Jo ho miro i resulta que el 2004-2006 hi ha l'acte de l'IESE demanant la gestió de l'aeroport.
Ara va sortir el senyor Aena, que va dir un regal d'un milió d'euros a una escriptora i, a més, ni se us ocorra.
Els trens estan igual que quan l'avi havia de venir a Barcelona.
El problema del finançament ja és que ni es parla. Les reunions aquestes bilaterals, trilaterals, diecisiterals i tot això ni es parla.
En fi, el català, un daltabaix absolut. El model productiu, bueno, surt el Sánchez i Llibre dient que vinguin més esclaus, més negrarisme.
I tu mires, i ho he fet una mica per sobre, les notícies de l'any 2004, 2005 i 2006 són exactament les mateixes. De fet, hi ha una del conseller Saura a Malmúnia signant el traspàs de Rodalies d'aquests anys del segon tripartit. És a dir, és el goodbye Zapatero, el goodbye Leninista.
Llavors, si la idea de normalitzar era tornar a l'esclerosi de la qual vam sortir, vol dir una cosa, i això crec que és optimista i important, vol dir que les classes gestores, polítiques i culturals també, s'han quedat en el 2000 i que el poble català va arribar al 2017.
És a dir, quan el poble durant una dècada s'organitza, arriba i proclama una república catalana, la resposta de l'Estat i de les entitats governants d'aquí és no tornar cap al 2027 de futur, sinó tornar al 2000.
perquè és l'última oferta que tenen al cap.
2004-2005, policies, propostes, projectes a dècades d'aquí, rescatar, recordeu-les? 50.000 pisos del Montilla.
El senyor Illa, el primer que va dir, va dir farem 50.000 pisos, i li van dir, jo ho havia fet Montilla, ella diu, tren orbital, també ho havia fet Montilla. És a dir, el país s'ha mogut, ells se n'han anat, Sí, és veritat
[00:40:07] Speaker A: que el país s'ha mogut, però el país potser no està on estava econòmicament.
Abans parlaves de l'informe Fènix, no?
Ahir l'OT entrevistava l'atac d'oli el Xavier Roig i feia una frase que a mi em sembla interessant, que era, un país pot decidir suïcidar-se però cal que tinguin les dades d'abans.
Estem al precipici, és a dir, ens estem suïcidant
[00:40:33] Speaker C: d'alguna manera.
Aquest és el model d'Illa, aquest és el model dels socialistes.
Ara he vist un tuit capturat creoníssim que deia la Catalunya del turisme, dels porcs i del control social. Aquesta és la Catalunya que ens estan proposant els socialistes.
Una Catalunya que, a més, també participa d'aquest engruiximent que a Pedro Sánchez li va bé per plantar-se com a Nelson Mandela entretompista. a base de regularitzar immigració en condicions també molt qüestionables per seguir alimentant el relat que Espanya creix igual que Catalunya. És el mateix sistema, creixem a base d'empobrir-nos Exacte, i tot són d'aquest designament del que parlava l'informe Fènix. Sense cap mena de previsió que contempli, per exemple, que l'última pujada de la taxa turística aprovada també per Esquerra Republicana, que puja l'increment al 15%, a seguir reinvertint el 75% dels diners recaptats en més turisme, en promoció de més turisme.
No hi ha cap proposta estructural de país que no benefici a la descatalanització, a l'empobriment, a aquest projecte de folklorització regionalitzadora i embotida dels socialistes.
Jo sobre això també volia dir una cosa i ara se m'ha anat alçant el cel.
Doncs provem aquí.
Doncs llavors
[00:42:12] Speaker B: ja saps què passarà, que entraré jo.
[00:42:15] Speaker A: Quan s'ha de parlar al bany no
[00:42:16] Speaker B: hi haurà qui el cali.
Digues, digues.
[00:42:21] Speaker A: No,
[00:42:24] Speaker B: amb la mateixa línia. És que la proposta dels socialistes i dels... És curiós que el Govern de Progreso, els partits progressistes, la senyora Albiach, que avui es felicitava que han signat la proposta de poder canviar les oficines per fer pisos. que és el que demanaven totes les immobiliàries internacionals que estaven trempades havent cobrat per fer oficines, i ara cobraran dos vegades per fer pisos un altre cop, i considerava que això era com d'esquerres. És que fins i tot no és que són ni dolents, és que són tontos, és que no saben ni d'economia ni de res. Ara, ella anava dient que a Mora, no sé si Mora d'Ebre, Mora de Nova, Farien un centre de dades, perquè la digitalització... Però sabeu què és un centre de dades? És una cosa totalment depredadora, que no deixa ni un duro a la terra, que beu aigua, que es menja la terra, que fa soroll...
perquè s'han quedat en l'any 2000, es van quedar congelats.
El problema que tenim és que si ara, perquè està mal vist mirar tot el que es va dir durant el procés, però si mireu propostes econòmiques de tota mena que es van fer quan aspiràvem a ser la Dinamarca del Sud o el que sigui, hi havia mil propostes liberals, socialdemòcrates, anticapitalistes, sobre què fer amb aquest tros de món que és Catalunya, que eren infinitament més viables, enginyoses i enriquidores que no pas aquest pes a plom del segle XX, perquè són pavos del segle XX dient tonteries del segle XX i sembla que no els hi hagi
[00:44:12] Speaker A: arribat ni l'Android. Per posar una mica de contrapès, l'Artur Martínez Pérez diu, doncs jo crec que és bo tenir un pressupost, l'últim és el 2023. És una de les coses que aquests dies estan dient, no? Feia 3 anys que no hi havia pressupost,
[00:44:26] Speaker C: canviar un pressupost... Sí, però la pregunta aquí és a quin preu, no? O sigui, ho deia una mica al principi, per què hem d'avalar econòmicament l'estat de normalitat en el que viu permanentment Catalunya. Tenir pressupostos i poder-los aprovar vol dir que tens una majoria parlamentària que legitima l'obra de govern d'Illa, una obra de govern que no està complint cap dels acords d'investidura.
Una obra de govern que només s'està dedicant a pujar sous a Mossos d'Esquadra i ampliar places per policies. Quan vas a lletres petites de l'acord de govern, per exemple, han aprovat 50 milions en 3 anys pel foment del català en l'espai digital. una altra vegada torna a ser una mesura cosmètica.
Per què? Perquè sabem que, clar que és important la promoció de l'espai digital, però que sabem que les escoles estan patint perquè la inèrcia de castellanització de la immigració provoca que tinguem molts problemes per Tenim les escoles funcionals.
Sabem que on hauria de funcionar l'inspecció, que és en control de cartelleries, rotularia, política lingüística bàsica, aquí no s'està posant ni un duro. És a dir, hi ha tot un seguit de mesures que acollen aquests pressupostos, que normalitzen un estat de governança que haurien de ser ingovernables si realment ens creguéssim que la política independentista serveix. per assenyalar que no pot ser que funcioni el país si no som independents. Això és el que hauria de fer Esquerra Republicana, no pactar els pressupostos de la vergonya.
Posar-se al costat dels professors en peu de guerra i dels metges i dels països i dir, aturem el país, que col·lapsi.
Hem estat tres anys. Hem estat tres anys amb pressupostos prorrogats.
[00:46:14] Speaker B: I, a més, aquí hi ha trampes molt grosses. És evident que tothom entenem que és millor un pressupost per una cosa molt miserable, que és perquè la gent que té contractes no és fixa.
Fixa-t'hi discontinu, temporals. Sí, temporals o tot això. Si hi ha un pressupost els hi poden contractar perquè hi ha una sèrie de partides específiques que si no s'aprova un pressupost.
[00:46:43] Speaker A: Teníem una conselleria que no tenia pressupost.
[00:46:46] Speaker B: Us he d'aportar la bona nova. No a tot el món funcionen així. Hi ha una sèrie de coses que estan aprovades i que recurrentment les agències estatals que es dediquen a la salut o a l'ensenyament, poden gastar-se en allò i no cal que hi hagi un pressupost formal perquè aquesta gent, que és la que tothom se n'alegra que hi hagi un pressupost, hagi de passar gana només perquè no arriben un acord o una sèrie de partits. I una altra cosa, els pressupostos, ja que ens hi posem xulos, els pressupostos són una obligació constitucional.
del Reino de España.
Tres anys portem sense pressupostos? Hi ha hagut cap detenció per saltar-se la Constitució que nos dimos entre todos, perquè no hi ha pressupostos? Hi ha hagut cap caiguda de govern perquè és incapaç d'arribar als pressupostos? Ah, no, no,
[00:47:39] Speaker C: no. No, per què? Bé, també deixem afegir... Alegria, hombre! Digues, Julià. No, per afegir un argument sobre la taula. Que hi hagués pressupostos era responsabilitat del govern de Salvador Illa.
En cap moment es va plantejar a Salvador Illa canviar de socis de govern. Si la prioritat era provar els pressupostos, per què no ho va fer? Per què no va anar a buscar Vox? Per què no va anar a buscar el PP?
Per què Esquerra no ha forçat aquest escenari? Que és l'escenari que qualsevol independentista hauria de voler.
Perquè si Esquerra Republicana ha validat el que ha validat, ja perquè tots hem entrat en el marc que no els estem contemplant dins de l'independentisme, però la normalització de la via autoritària dels socialistes per part d'Esquerra Republicana és molt greu. Crec que és una cosa amb la qual no estem sent prou conscients. Són els primers pressupostos que s'aproven després del 155, després del procés.
És a dir, és tota la retòrica socialista de hem passat etapa validada per la gent que va estar a la presó, per els mateixos que els van col·locar.
És a dir, és delirant. Jo crec que la nostra feina, dels independentistes dins, fora, allà on siguem, és assenyalar això permanentment. Els pressupostos que falquen Les porres del 155 i la presó i l'exili dels catalans.
El que
[00:49:14] Speaker B: deia jo abans és que això ultrapassa la política. Això no es genera polític, perquè la política hauria de tenir certa noblesa, certa utilitat. Això és bàsicament una misèria moral i no vull encerclar un partit o un altre.
El fet que tothom consideri més o menys normal que un estat porti tres anys sense pressupost, quan té un mandat constitucional per fer-ho, o una regió autònoma pacti repressors amb represaliats tranquil·lament, a més expansivament a crear més càrrecs i a crear més burocràcia, crec que això ja no és política exactament, perquè a més no se'ns ha dit en cap moment a fi de què es fa tot això, simplement seguir avançant, ampliar, volem, però per què? Què teniu pensat? És a dir, tu no pots demanar, com aquella senyora estranya que va venir de Suïssa i va marxar a Suïssa, demanar la clau de la caixa... Vam demanar la clau de la caixa i acabar amb una estació orbital.
Això ja no és política, això és pànic a LinkedIn per dir-ho d'alguna manera. Hem entrat en un estat que jo crec que haurien de ser els catedrals d'ètica... No, no estic fent broma, ni exagerant, perquè a mi no li veig cap sentit polític, en el sentit d'un model, sigui el contrari el meu o sigui diferent el meu, d'una idea de país, d'un intent de... No hi ha cap intent de res.
I tots els projectes que s'han aprovat són a 10 anys, a 15 anys, quan és possible que el govern Sánchez duri uns mesos. I
[00:51:02] Speaker A: la majoria no depenen del govern de Catalunya, sinó del govern espanyol. També és una altra
[00:51:07] Speaker C: cosa que passa. Com el 2004.
Jo crec que per això és tan deplorable i és un insult a tots els catalans que surti Illa al costat de Junqueras i el titular sigui «gràcies Esquerra Republicana pel seu sentit de país». Una Esquerra Republicana que va pactar l'acord d'investidura amb una situació de minoria, perquè Illa tenia minoria, demanant la clau de la caixa, un nou règim de finançament, una subvenció fiscal... De tot això ja no en queda res.
De tot això ja no en queda res. I la proposta del tren orbital sembla fins i tot una caricatura, és un insult als catalans, que venim de demanar que la línia del maresme funcioni amb mínima normalitat, quan funciona. I veníem de
[00:51:59] Speaker B: demanar a la república.
Sí, sí,
[00:52:02] Speaker C: però vull dir que fa 3 mesos vam tenir Rodalies aturat durant 6 dies sense cap dimissió. I amb un mort.
Jo et
[00:52:19] Speaker B: juro que no hauria pensat mai a la vida que tot un país estigués pendent d'una persona que té evidents dissociacions morals com és el senyor Junqueras. Vull dir, aquest home, no sé, en fi, no sé si la família, els allegats, algú li ha de dir alguna cosa, perquè és que realment és una agonia terrible, perquè podríem dir del president Puigdemont que també s'ha equivocat moltíssim, però bueno, està a l'exili. en qualsevol cas.
Està a l'exili i no els deixen tornar.
Però aquest home es passeja per tots els platós de Madrid com si fos un polític d'altura nacional i no sé què.
I qui diu Junqueras diu tota l'executiva d'Esquerra Republicana i qui diu tota l'executiva diu tots els càrrecs no electes que estan allà a Dramamandúrria i qui diu això diu la gent que els voti.
[00:53:14] Speaker A: perquè n'hem parlat també de què va passar en el Consell Nacional d'ERC, que també va ser com curiós el Consell Nacional.
[00:53:20] Speaker B: -"Esto no se vota", van dir.
No?
[00:53:23] Speaker A: És a dir, van dir, bueno, comoti la militància, si posem a l'ordre del dia això, no és sobre favor de posar a l'ordre del dia, per tant, això està
[00:53:34] Speaker B: aprovat i ja està. Bueno, perdó, i lo de les joventuts repetint el xou de l'any passat, hòstia, dient, no, que no, per l'amor de Déu, però és que no hi ha vergonya en aquest món.
Aquella pobra nana, la Mar Besas, dient que potser no, però és com els pastorets, cada any el mateix.
Semblo que estigui de broma, però t'ho juro, és que em fa molta tristor, molta pena íntima.
Realment el punt
[00:54:04] Speaker C: de no ratificació per part de la militància o de no votació és greu. Forma part d'aquest atrinxerament del que també participen els socialistes en els seus espais, és a dir, els partits polítics que ara mateix governen Catalunya o formen part de la política de governança. Són partits polítics que estan funcionant a partir d'atrenxament i autoritarisme, fins i tot amb les seves pròpies files. És greu, perquè això evidencia una falta de democràcia en les institucions més elementals d'un país que venia de votar a l'1 d'octubre.
Jo crec que els independentistes, però crec que el que ens hem de posar al cap els independentistes és que és un bon moment. És un bon moment per nosaltres, perquè ja no hi ha possibilitat d'amagar coses sota la manta, de fer veure que sí però que no, de fer creure que potser... No, no, això és el que hi ha. I aquí tothom s'ha posicionat. I el nivell de malestar i el nivell de revolta als carrers també fa impossible que, per molt que vulguin els socialistes, per molt que vulgui Illa, Dalmau, Junqueras, vestir aquest relat de normalitat i de concòrdia, no podran fer-ho.
No podran fer-ho. I
[00:55:14] Speaker B: a més, perdona, és que primer que el 2015 ja van aparèixer elements engalipadors, el Pablo Iglesias i l'Espanya fraterna i tal, i ara és evident que un rufiant, bueno no sé quants vots rascarà, però és evident que a molta gent ja ha quedat decantat de què fa l'estat espanyol. Però és que a més no poden arreglar els problemes que la Júlia deia de mestres, de salut, d'infraestructures, perquè és que no saben com arreglar-ho. És que tot el que diuen, i crec que com a analistes anem llegint cada dia les propostes, i jo insisteixo, no tinc mala fe, tant de bo encertessin, tot el que diuen és posar més diners d'aquí uns anys, tres quarts de les coses que proposen depenen de Madrid, quan Madrid estan agafant les maletes i ja trencant els pòsits per marxar, és a dir, i els mestres.
Hòstia, és que són dos mons diferents.
La senyora Niubó diu, bueno, això és per pasta, us podrem posar, va.
I els mestres diuen, no, no, escolta, és que són moltes coses que haurien de seure perquè van des de la inclusiva, i a més que són nens que si no els arreglem ara deixen de ser nens i ja...
Vull dir que no és que hi hagi discrepàncies sobre si som més liberals, més socialdemòcrates... No, és que no tenc ni punyetera idea d'on viuen ni com es fan les coses.
I això és el que em dóna més vergonya, diguéssim, perquè ja no és una classe política culta, o llegida, que això ja seria un desideràtum, sinó que és que, en el cas de Niubó i els mestres, escoltant les dues parts, Veus que l'administració ni escolta, ni es disculpa, ni rectifica.
Recórrer a la policia. Exacte, recórrer a la policia. I això una administració pública, quan deies allò dels dinamarquesos, els danesos, clar, la seva cultura diu que si no rectifiques la gent et mira malament quan vas a un restaurant. Ara
[00:57:22] Speaker A: parlàveu de Rufián, hem anat parlant de Rufián i hi havia diverses preguntes al respecte al xat i dic, fem-ne com a mínim una ara que ens queden pocs minuts. Em podeu explicar si ho sabeu per què Esquerra accepta aquesta dèria espanyolista de Rufián? Perquè una de les coses que ha passat aquesta setmana curiosa és que Esquerra havia anat dient no, no, no i avui han obert la porta a fer pactes
[00:57:44] Speaker B: amb formacions no sobiranistes. La dèria espanyolista és la d'Esquerra, és la de Junqueras.
Jo no he vist que Junqueras hagi dit la paraula independència d'en Sal 2017. No he vist cap estelada, cap acta d'Esquerra d'en Sal 2017. Llavors, he de creure que no és un partit especialment
[00:58:06] Speaker C: independentista.
Jo crec que Rufián té capturat el partit. És molt evident que el monstre s'ha fet gros. Esquerra no té cap candidat que el pugui igualar i per tant estan atrapats, estan lligats a mans i peus a les dèries de Rufián. A partir d'aquí, és conseqüència de la seva pròpia evolució com a espai polític. Van ser els primers que van permetre que aquest senyor utilitzés el procés independentista per créixer i fer-se gros i anar evangelitzant en castellà als barris del Baix Llobregat, i el monstre se l'ha menjat a si mateix.
L'exemple. Jo crec que la cosa natural serà que Rufián creï el seu propi espai o salti d'espai, però Esquerra Republicana alhora està atrapada en aquesta lògica, perquè es perd el seu millor asset a Madrid. Aleshores, en algun moment semblava que havia de triar Esquerra, si la deriva espanyolista-sanxista-rufianista o Catalunya. Està triant ella i Rufián.
[00:59:14] Speaker B: Jo crec que, a més, és curiós que s'estiguin dessagnant per a un ciutadà d'Euskal Herria, perquè Gabriel Rufián està domiciliat, està empadronat a Euskadi i gaudeix dels beneficis del cupo basco i tal, llavors encara tot és més
[00:59:34] Speaker C: marcià. No t'has enterat que volen ser
[00:59:37] Speaker A: el Bildu català? No pot estar empadronat a Euskadi, no? Per ser candidat aquí has d'estar empadronat
[00:59:44] Speaker B: aquí, no?
Ah, bueno, hi ha diputats cuneros a tot arreu, eh? Vull dir, que tu per cuenca presentes un senyor de Burgos i no passa res, que això és una de les meravelles del sistema que nos dimos entre todos. No, però jo crec que, estic amb la Júlia, que se'ls ha fet una mica gros, també alimentat per l'esperit de la vanitat d'aquest pàjaro, que és, bueno, en fi, li diuen que ho fa molt bé i ell ha cregut que ho fa molt bé, Li diuen allò a la Taverna Garibaldi, a la Sanya i tot això, i ell pensa que aquest sistema té una mica de recorregut.
A mi m'és igual, jo que s'estrellin tots alhora, com que si triomfen tots alhora, és que crec que el que deia la Júlia, hem d'estar autocentrats, hem d'estar treballant en sèrio pel bé del país, pel bé de la gent del país, i intentant que no matin el país en
[01:00:42] Speaker C: vida nostra.
L'últim, ràpidament, Txell. Jo crec que perquè és molt clar que tant Junqueras com Rufián es necessiten mutuament per no fer-se ombra en els seus espais respectius. Junqueras no és algú que pugui fotre-li la primera fila a Madrid a Rufián i a la inversa tampoc, perquè Rufián no tornarà segurament
[01:01:02] Speaker B: a Catalunya. Amb aquests dos egos, més que ombres, són eclipsis, un de l'altre.
[01:01:07] Speaker C: Clar, però mentre es mantinguin les línies de separació entre ells, aquí es necessiten, perquè fixeu-vos que des de la inhabilitació de Junqueras i havent caigut les primeres línies, Marta Rovira, no hi ha hagut cap lideratge nou
[01:01:21] Speaker A: esquerrepublicana. I Aragonès, quan li va fer ombra,
[01:01:27] Speaker B: va plegar.
Per això us insisteixo, no estem parlant de política, estem parlant de psiquiatria, de moralitat, d'ètica, d'una tragèdia saspiriana, del tartufo de Molière, Estem parlant d'una gent descontrolada, que és la Junqueras, Rufián, que s'estan fent avergonyir a molta gent, però perquè el seu comportament no és ni mig normal.
[01:01:57] Speaker A: Doncs m'ho hem de deixar aquí perquè ja ens hem passat dos minuts de l'hora.
No puc insultar més. Teníem molta
[01:02:03] Speaker C: agenda avui. Avui ens han donat moltes
[01:02:06] Speaker A: notícies per parlar, a veure què ens depara la setmana que ve. Moltes gràcies a tots per seguir-nos una setmana més, ens veiem la setmana
[01:02:14] Speaker B: que ve.
Fins demà!
