La tertúlia proscrita - 129- 02/04/2026: Com defensar el català contra els atacs permanents?

[00:00:01] Speaker A: Música [00:00:25] Speaker B: Bon vespre i benvinguts a la tertúlia proscrita. Sembla que no hi ha una setmana sense que el català visqui un nou atac. Començàvem la setmana amb la decisió del TSJC ordenant d'aplicar la sentència Casmicola al decret que pretenia blindar el català a les escoles del Principat. I l'acabem amb l'aprovació per part de l'Ajuntament de Vinaròs d'un nou reglament que retalla l'ús del català, tot i l'oposició popular que ha viscut aquests dies la ciutat de Vinaròs. i la setmana no para d'haver-hi més atacs. L'IOT engegava el nou mandat eliminant la regidoria catalanitat a Perpinyà, la Universitat de Perpinyà anunciava el tancament de l'UNICMASTER en català, s'anunciaven denúncies per part de pares que sembla que l'any següent hi haurà menys escoles en català a la Catalunya Nord, Plataforma Parla Llengua denunciava ahir un patró catalanòfob del registre civil, explicant més d'una vintena d'incidències que se'ls han castellitzat els cognoms. Si hi ha alguna cosa que ens uneix als països catalans jo crec que és l'atac permanent a la nostra llengua. més enllà de la nostra llengua. I davant de tot això, què hem de fer? Com hem d'actuar? Com ens hem d'enfrontar a aquests atacs? Com hem de reaccionar des de la ciutadania, des de les organitzacions? I per parlar de tot això, comptem avui amb Sebastià Portell. Bon vespre. [00:01:47] Speaker C: Bon vespre. [00:01:49] Speaker B: I amb Núria Alcaraz, sociòlega i portaveu precisament de Sant Jordi Parla Llengua, que és una de les plataformes que s'ha posat com a objectiu defensar aquest català i actuar d'alguna manera. [00:02:00] Speaker A: Això és bon vespre. [00:02:02] Speaker B: Ara parlàvem, vivim un moment crític de la llengua, però és que, a més a més, sembla que cada dia que passa hi ha un nou atac, hi ha una nova problemàtica. Com ho viviu en el vostre dia a dia? És a dir, és com dir... [00:02:18] Speaker A: Una de nova. [00:02:19] Speaker B: I ahir, mentre feia aquesta entreteta, pensava que no paren de sortir coses, d'alguna manera. És constant com van sortint les coses. [00:02:26] Speaker C: Si jo penso en uns versos de Sebastià Alzamora, al seu darrer llibre de poesia, Sal Augusta, seguit de llengua materna, que constantment és un llibre de memòria històrica, i parla sobretot de la guerra civil espanyola, però té un leitmotiv, una idea que és recurrent, que és la guerra continua, continuem en guerra. I penso que és la situació en què ens trobem, vivim en conflicte, és bo que ho recordem, perquè seria injust fer com si no ens hi trobàssim, i m'agrada veure-ho pel cantó bo, ja saps que jo sóc... De natural molt optimista, però ho veig com això que deies tu, el fet que ens ataquin tant, també és un recordatori que hi som i que segurament molestam i que segurament qüestionam altres idees de nació, d'estat, que no són precisament la nostra. Llavors, ho vull veure com un signe d'existència i un motiu per defensar aquesta existència. [00:03:21] Speaker B: I com dèiem, són atacs tant de l'estat francès com de l'estat espanyol, però són atacs també judicials, són atacs també d'individus, de forma individual, que decideixen tenir actes en català. És a dir, són atacs de múltipla mena, d'alguna manera. [00:03:34] Speaker A: Sí, totalment. Jo crec que es pot dirigir amb molta frustració, també, i això és preocupant, i per això creiem que s'han de fer mobilitzacions en el sentit de poder canalitzar aquesta frustració d'una manera constructiva, positiva, amb reivindicacions, amb exigència, amb fermesa, però sortir una mica d'aquest nihilisme que a vegades ens trobem, de veure que la llengua retrocedeix en tots els terrenys, de veure aquests atacs tan directes, intentar recuperar aquest esperit de mobilització i de fermesa contra aquesta ofensiva que estem vivint. [00:04:09] Speaker B: De vegades tinc la sensació que tenen més clar, potser, els estats espanyols i l'estat francès, com d'important és la nostra llengua, d'alguna manera, i per això l'estan atacant d'aquesta manera, que nosaltres mateixos hem de ser conscients de com d'important és per construir la nostra nació, que segurament sense la llengua no té sentit, aquesta nació. [00:04:28] Speaker C: Sí, sí, absolutament. I això es tradueix en àmbits com la llengua, però també en infraestructures. Vull dir, crec que un dels grans reptes que tenim com a país, com a països catalans, és el corredor mediterrani. No pot ser que Barcelona, Girona, València i Alacant estiguin així de llunyades quan realment no hi estan. No pot ser que tinguem aquest trencament enmig de l'Ebre. Vull dir, això és una vergonya. I també cap amunt. Les comunicacions amb la Catalunya del Nord eren molt més naturals, molt més orgàniques fa 20 anys que ara mateix segurament. [00:05:01] Speaker B: Hi havia més trens, és a dir, relativament Renfe va deixar d'haver-hi trens, per tant ens van limitar, a nosaltres ens passa com fem coses des d'aquí, de la Catalunya Nord i hi anem, és com hi ha molt poques opcions d'arribar. Per sort hi ha un bus a David que va molt bé, que arriba a Perpinyà i que va puntual i [00:05:23] Speaker C: que tot va bé, que està molt [00:05:24] Speaker B: bé tenir-lo en compte. També pensava que un altre problema potser és com les nostres institucions han defensat aquesta llengua i quan hem tingut governs progressistes, independentistes, al Principat, li han donat prou importància o han normalitzat que no calia fer res, que ja estava bé el que hi havia i llavors quan han vingut els atacs no estaven preparats per aquests atacs. [00:05:50] Speaker A: És clar, és que això és el que ens trobem. Llavors amb la reivindicació de Sant Jordi per la Llengua hem volgut tenir molt en compte com de situar aquesta responsabilitat política i aquesta denúncia també cap a les nostres administracions, que han negligit gairebé en aquest sentit. I ara tenim un govern socialista i diguéssim que és natural que ho facin, és coherent, però també en els governs independentistes vam veure que la llengua potser no es va procurar prou o no es van posar com prou d'estructures perquè realment pogués reaixir. Llavors, en aquest sentit, a Sant Jordi per Gallengua tenim reivindicacions tant enfocades a la Generalitat com als ajuntaments, com també la feina que podem fer des de la ciutadania, assumint, evidentment, que l'ofensiva ve des de l'estat i que mentre siguem un estat ocupat, segurament cada vegada continuarà rebent atacs. Però és veritat que podem estar fent molt més del que estem fent i això és el que podem posar sobre la taula una mica també per sortir d'aquesta desesperança i per poder canalitzar i dir no, no, és que es poden estar fent moltes coses i segurament quan les fem rebrem aquests atacs i aquestes prohibicions o sentències, però s'han de fer. [00:07:02] Speaker C: Sí, jo crec que deixant Andorra de banda, que és una excepció, feliç pel que fa a la política lingüística, la normalització lingüística, que jo recordi o tingui molts integrats dins meu, hi ha dos moments feliços en política lingüística als països catalans, que és els anys 80, quan s'aprova la llei de normalització lingüística a les Illes, i els anys d'Aina Moll, a la Direcció General de Política Lingüística o Normalització Lingüística, ara no sé com es deia, els governs de Jordi Pujol, és a dir, han d'anar molt enrere per trobar realment un moment en què es construís, en què es desplegàs realment un espai de normalització. Segurament al tripartit ens en donaven una de freda i una de calenta. Probablement durant el govern d'Artur Mas no es va fer prou i després, amb un motiu molt lloable i el millor intencionat també per la llengua, que era fer la independència, els governs que van venir després, potser no vàrem parar prou esment a la llengua. I això és una cosa que crec que també està bé que ens la recordem, no? Ho fèiem per la llengua, però pel camí la llengua la vàrem oblidar una mica. I el que ens trobem ara és un conseller de política lingüística que va al mesnit, el 3-24, a defensar la gestió lingüística del govern espanyol. Llavors, Crec que és bo que recordem que la ciutadania ens hem d'implicar, iniciatives com Sant Jordi per la Llengua són meravelloses, i alhora aquestes iniciatives han de servir per recordar que qui ens representa, qui té els diners, que són els nostres diners, i qui ha de legislar, qui ha de lluitar, qui ha de blindar i promoure el català, són les institucions, perquè és la funció que tenen. Crec que és bo tenir presents moments en què sí que s'ha construït, en què sí que s'ha anat endavant, també és veritat que eren moments que venien pràcticament del zero, però ara tal vegada estan per sota del zero, pel que fa a tendència, pel que fa a ús social, pel que fa Ànims. Ja és el que tu deies, Núria, que estem en un moment desanimat social, no? I tal vegada ens convendria això, sortir de l'armari, manifestar-nos, animar-nos, perquè hi som. a... Si no vaig errant, no hi ha hagut mai tantes persones catalanoparlants al món. El que passa és que vivim en contextos complicats, molt interferits, i tenim l'autoestima com la tenim. [00:09:25] Speaker B: Ara pensava, Sebastià, que en realitat, per exemple, les Illes i el País Valencià també van viure un moment bastant dramàtic, que va ser com haver-hi els governs de progrés, que segurament, en lloc de defensar la llengua, els feia com por defensar-la per guanyar les següents eleccions, d'alguna manera, perquè no els posessin en dubte, no sé què, i llavors van fer passos enrere. Per exemple, el País Valencià, hi havia el sistema de doble línia i es va passar al trilingüisme, i això ho va fer compromís. Vull dir que el pas enrere amb la llengua brutal a les escoles del País Valencià, ara hem fet més pas enrere en Vox, però el primer pas enrere el va fer compromís. Per tant, hi havia com una por a defensar la llengua, sobretot aquí, crec que com m'he explicat, es va posar com a prioritat la independència i ens vam oblidar de la llengua, però en el cas del País Valencià i les Illes, els que l'havien defensat van tenir por a defensar-la. [00:10:20] Speaker C: Sí, sí, sí, totalment. Jo crec que això ha passat sobretot des dels 2000 en sa. Sí que hi ha hagut, per exemple, si penses en les illes, casos que sí que han posat la llengua per davant, com el conseller Damià Pons, el consell insular de Mallorca, Fanny Tur, que ens va durar massa poc com a consellera de Cultura i que és una figura que per mi és un referent al·lucinant en tants i tants àmbits, també com a escriptora, com a activista cultural, però A mi no m'agrada pensar en termes dels nostres i els altres, però en aquest cas, els que haurien d'haver estat els nostres, entesos d'una manera molt ample pel que fa a la llengua, a la gent autocentrada, a la gent que s'estima la pròpia llengua, la pròpia cultura, sembla que han passat més pena de comunicar, de pacificar, de fer passes per protegir la llengua però sense anar gaire més enllà, que de realment projectar-la i fer que fos central i fer que creixés, és a dir, ens hem quedat massa vegades en una mínima protecció, en unes declaracions simbòliques, crec que això va passar molt també, anava a dir els primers atacs a l'escola en català, però segurament no eren els primers, amb la consellera Rigau durant la presidència d'Artur Mas, també es van fer mobilitzacions per l'Escola Catalana, es van fer declaracions, es va aconseguir res? No n'estic segur. No sempre hem anat tan lluny com hauria calgut. A mi m'agrada molt pensar en exemples, ja no per pensar en clau de països catalans, sinó d'altres contextos nacionals. M'agrada molt com ho estan fent a Galícia, i a Euskal Herria. M'agrada molt com el bloc nacionalista gallec no té vergonya de parlar de nació, això al Principat és una cosa que crec que tothom ja s'ha tret de sobre evidentment, però al País Valencià i a les Illes encara parlem de territori, parlem de sobiranisme, de comunitat... de les nostres illes, que dius bé, les nostres illes, és com una Catalina Soler, una carreixeta, que quan era senadora va dir aquella magnífica frase a en Bernat Picornell, que era senador d'Esquerra pel Principat, que li va dir, les illes són meves, no seves, meves, no? I aquesta... Aquest xoc. Però aquesta reivindicació de la idea de nació que es fa des del bloc nacionalista gallec m'agrada molt. La manera de construir país des de la llengua euskalerrià també m'interessa. Té un sostre, perquè sí que parteix d'aquesta doble línia, si no vaig errat, en què hi ha ciutadans que poden aprendre més el basc i d'altres que el tenen més com una assignatura secundària. però sí que m'agrada des d'on han construït, i ho han fet des del desacomplexament. Som una nació, hem d'actuar com a tal, ens hem de protegir, i estem en perill, però això no ens ha de fer sentir de menys, és a dir, això no ens ha de desanimar, no ens ha de paralitzar. Crec que aquestes maneres de fer, segurament amb els resultats electorals d'Euskal Herria, millor que amb els de Galícia, crec que ens podrien inspirar. [00:13:22] Speaker B: Núria, al final vosaltres també heu parlat de la normalització lingüística i de la immersió lingüística, d'alguna manera, que ha sigut com la gran trampa que ens hem fet a nosaltres mateixos, pensant-nos que funcionava superbé, que anava superbé, i de cop es veu que hem despertat i hem dit, merda, que això no estava funcionant com tocava. [00:13:41] Speaker A: Ara aquests dies que hem rebut l'atac, és com dir, ostres, hi ha aquest atac però realment la immersió lingüística era un miratge, vull dir que no s'està aplicant plenament a la majoria d'escoles i això és una realitat i per tant aquí hi ha d'haver una voluntat política de dir, ostres, realment els mestres s'estan creient en aquesta funció, l'estan duent a terme, tenen els recursos per fer-la, perquè també ens trobem mestres molt conscienciades, però que realment amb les ràtios que hi ha no poden dur a terme un projecte d'immersió, tota la qüestió també de menjadors, de batlladores, tot aquest personal que moltes vegades li donem poca importància però que és clau per fer una escola realment immersiva, i tot aquest seguit de qüestions són coses que els governs catalans ja haurien d'haver estat fent, ja haurien d'haver estat batllant per això. trencar una mica amb aquest miratge que hem tingut, jo crec que ja comença a fer-se ara, i les vagues educatives també ho posen sobre la taula, de dir, ostres, l'escola està tenint greus problemes i un d'ells és el lingüístic. Per tant, els atacs i l'ofensiva espanyola, evidentment hi hem de respondre, però que també hi ha d'haver com aquesta exigència i aquest assenyalament dels governs catalans en aquest sentit. [00:14:54] Speaker B: No sé vosaltres, som de les taules joves de la Tardúlia Prúsquita, en aquest cas. La meva sensació és que a la meva època ja no existia ben bé la immersió lingüística, malgrat anar a una escola pública, catalanista, com és el Costa Llobera. Jo tenia professors en castellà i recordo que era estrany, però tampoc ens ho qüestionàvem tant que segurament ens ho qüestionaríem ara. Per tant, segurament sí que hem fet passos en aquest sentit de ser conscients que aquesta persona no està complint la llei d'alguna manera. Si m'està fent la classe en castellà, està bé que hem anat comprenent aquesta consciència aquests últims anys de tot plegat, jo crec. [00:15:40] Speaker C: En el meu cas, jo he de confessar que vaig créixer en un miratge lingüístic absolut. Vaig anar a Lies de Miaugat, de Campos, amb nom de poeta, al poble d'on és ara precisament Margar Proens, la presidenta del govern de les Illes, i és un institut que va rebre un premi de la Fundació Carulla, que eren els Premis Baldir i Reixac, que justament es donaven als projectes de normalització lingüística de centres educatius. Per tant, jo vaig créixer en un món en què parlar català en qualsevol context i amb tothom era absolutament normal. [00:16:10] Speaker B: Jo també, però sí que és veritat que teníem professors en castellà, és a dir, jo també, perquè això era una escola pública que venia de ser privada, diguéssim, amb la dictadura i que, per tant, teníem professors molt conscienciats, però sí que tenia, va, batxillerat, sobretot vaig començar a tenir professors en castellà, que normalment eren gent que venia a fer substitucions o coses així, no? I que ja es veia que si una escola tan conscienciada lingüísticament es trobava amb aquestes dificultats, És que estava passant alguna cosa arreu del país, segurament. [00:16:40] Speaker A: Jo vinc d'una zona molt catalanopargant, sóc de Mata de Pere, i llavors a l'escola pública tot era en català la realitat. Però sí que és veritat que ara pargant amb mestres d'allà que veuen la realitat, ostres, ha canviat. Ha canviat i no tot el professorat té la consciència d'assenyalar aquesta qüestió. I sí que hi ha molts joves que parlen en castellà a l'hora del pati i no s'intervé en aquest sentit, que és una mica el que ha passat, amb la immersió de dir Bé, els professors, generalment, farem la classe en català, si podem, perquè després passa això, que en el context informal parlen en castellà, però la immersió també és vetllar perquè en els moments informals l'alumnat faci ús del català. I ha d'estar normalitzat, això. I aquesta intervenció ja ha sigut, entenc, també per falta de recursos, de consciència, a les universitats no se'n parla. És a dir, els graus de magisteri, el màster de professorat de secundària, per suposat que no, Hi hauria d'haver, no? Aquesta... Ostres, quines eines, no? Com ho has de fer per fer immersió? Tot aquest ensenyament no hi és. Llavors, doncs arribem a les augues i passa el que passa. [00:17:45] Speaker B: De fet, ara he pensat, l'únic lloc que segurament s'està fent la immersió lingüística a les escoles realment és a la bressola, que sí que fan això de... el professor es posa a jugar al pati perquè la llengua d'ús entre els infants sigui el català, els ensenya jocs en català, els ensenya cançons en català a l'hora del pati, d'alguna manera, i aquí sí que s'està fent la immersió lingüística real, 100%. [00:18:14] Speaker C: Sí, tal vegada, perquè és un model privat, si no vaig errat, és veritat que té ajuts determinats, ajuts públics, diria que el principal que té és de la Generalitat de Catalunya, justament, encara que s'ho opti. Jo voldria dir, i partint d'això que deia la Núria, i tu també Txell, que passa als patis, i fins a quin punt depenem dels mestres. Crec que no podem parlar de tot aquest tema sense reivindicar l'ofici de mestres i professors. Jo tinc l'orgull immens d'haver crescut en una família de mestres, tothom menys mon pare i ma mare ho eren, el meu padrí, les meves ties, i és l'ofici que hauríem de cuidar més de tota la societat. Un amic meu fa uns dies deia davant les vagues de docents que el que demanin els mestres i els professors és que ni ho hauríem de qüestionar, hauríem de dir que sí a tot. són la figura més important que tenim a la societat. I em tiro pedres a l'esquena perquè als escriptors ens agrada ser importants i condicionar-ho tot, no? Però, ostres, és que són qui ens fan personetes. És evident que tothom creix en una casa, tothom s'abeura dels valors de la seva família o de les persones que els cuiden, dels veïns, de la comunitat en què creix, però allà on decidim realment com a comunitat, com a país, qui som, com volem avançar, quins mínims i quins horitzons ens proposam, és a l'escola, i concretament és a l'escola pública. Per tant, crec que és importantíssim reivindicar els papers dels mestres, i no només per donar-los responsabilitat, sinó pel que comentava la Núria, i donar-los les condicions que necessiten per protegir tot allò que amb la millor intenció estic segur que la majoria volen protegir. L'altre dia una altra persona em va dir una cosa que em va encantar, de fet una altra persona que és coneguda i que és una artista i també ha fet activisme polític i crec que està implicada en el Sant Jordi per la Llengua, Hortèsia Cabrera, que espero que no li sàpiga greu que ho expliqui, em va dir, als 40 anys la gent es fa funcionària, la gent d'esquerres es fa mestra i la gent de dretes es fa policia. Llavors, hem de cuidar aquesta gent que treballa pel progrés, que treballa pel país, que treballa per la cultura i per la llengua, que al final és el mateix. Sens ànim d'ofendre els Mossos que treballen amb la millor intenció que alguns n'hi deu haver. Però, ostres, protegim els mestres perquè és la base de tot plegat i això va junt amb les seves condicions de treball i amb com decidim protegir-nos com a societat. [00:20:42] Speaker B: i crec que segurament tothom té clar la importància de l'escola perquè la majoria d'atacs han anat cap a l'escola d'alguna manera. [00:20:51] Speaker A: És que al final és l'espai més democratitzador en el sentit que tota la població hi passa i no només és l'alumnat, és a dir, la influència que té l'escola catalana cap a les famílies, si realment ho fan bé i fan escola catalana, és brutal. Moltes persones que han emigrat han après català perquè les seves filles han estat escolaritzades a l'escola en català i han vist l'utilitat d'aprendre'l per poder-se comunicar amb la mestra. Quina és la realitat? Que la majoria de mestres canvien la llengua quan es troba endavant una persona nouvinguda que escolaritza els seus fills i filles. Llavors és molt important també el paper aquest És a dir, sense desvaldre la feina magnífica del professorat, la feina també de la implicació ciutadana en l'escola, com tot el paper de les AFES. Crec que és un espai de normalització lingüística on es poden fer i s'estan fent molt bona feina en aquest sentit. [00:21:40] Speaker B: S'estan fent projectes molt interessants d'això, pares ensenyant a altres pares català, per exemple, a través de les AFAs, i per tant són mitjans de vital importància. La setmana passada, per això a les Illes teníem allò que el govern acceptava que si 150 interins, 200 de les Illes, no coneixien el català. És a dir, que s'està normalitzant el fet que puguin ser docents i que no tinguin el requisit mínim de català. [00:22:13] Speaker C: Això és una bestialitat i forma part, en certa manera, d'aquesta política dels darrers dos anys i mig, tres, de concessions del Partit Popular a Vox, que hi dóna suport des de fora, però al final sembla que qui governa és Vox, no? En aquest joc pervers en què, com que sembla que és Vox qui demana aquestes mesures més absolutes i més... i més destructives, sembla que el PP és moderat. Llavors, aquí alerta també perquè crec que és una imatge i un esquema delicat, però al final és així. Així com ho comuniquen, sembla que Escavox proposa o exigeix aquestes mesures de destrucció de l'ecosistema lingüístic i cultural i d'educació a canvi dels vots, a canvi dels pressupostos. Quan hi podria haver altres altres esquemes. Hi ha hagut nombroses ocasions en què tant Més per Mallorca, Més per Menorca, com el PSOE han oferit els seus vots puntualment al Partit Popular per evitar determinades mesures i el Partit Popular mai ha acceptat. [00:23:19] Speaker B: Això ha passat també amb el tema sanitari, també a Catalunya ho hem vist, que totes fèiem proves molt més senzilles perquè poguessin fer veure que sabien català quan no ho sabien, se l'ha anunciat. [00:23:34] Speaker A: Sí, a més en l'àmbit sanitari, amb això tenim bastant cara, sortirà un vídeo d'aquí poc d'aquests que anem fent a Sant Jordi per la Llengua, reivindiquem no només que ens entenguin en català, sinó que ens puguin atendre en la nostra llengua, perquè al final estem parlant dels moments més vulnerables de la nostra vida, quan estàs malalta, però fins i tot en el moment de l'embaràs, del part, la teva pròpia mort, que això va dir Carme Junyent del dret a poder morir en la teva llengua, i que l'assistència final de la vida pugui ser en la teva llengua. Llavors, no és només que t'entenguin com podríem demanar en el comerç, per exemple, és que, ostres, estem parlant a un vincle profund, a un moment en què fins i tot amb malalties cognitives, que no pots recordar més ningú a escala de la infància, per tant, crec que és evidentíssim que el personal sanitari ha de tenir un nivell elevat de català, no només de comprensió, i aquí hi ha molta feina a fer. [00:24:24] Speaker C: I ja no només és una qüestió que també de drets lingüístics, sinó de qualitat en l'atenció sanitària. És a dir, és que hi ha contextos, com tots els que posaves com a exemple, que és que si no hi ha una atenció en la primera llengua del ciutadà, en aquest cas seria la catalana, no s'està fent bé. És a dir, no s'està fent bé la seva feina. [00:24:44] Speaker A: Això ha sortit molts cops, la frase aquesta de que l'únic metge que no necessita saber la llengua del pacient és el veterinari. És que és així. [00:24:52] Speaker B: No ho hauríem dit mai, això, veus? [00:24:53] Speaker A: És una mala atenció no poder tenir aquesta proximitat, aquesta cura. Són feines de cura, no? [00:25:02] Speaker B: Hi ha moltes malalties, per exemple, les cognitives, que el llenguatge és tan vital que segurament pots perdre-ho. No entendre el castellà pot passar. Hi ha una regressió d'infància. Per tant, és vital, això. Com has dit, la Carme Junyent m'ho va explicar molt bé en el seu últim article pòstum, que deia això. Poder morir dignament també és morir amb la certesa en la meva llengua, no?, a l'hora que estic vivint un moment tan complicat. Davant de tot plegat era això, com hem d'actuar. Ahir llegia un tuit de la Jolanda Segura, portaveu d'USTEC, que em va semblar interessant i que us llegeixo. Si hi ha una cosa clara és que des de fa dècades el català pateix un abandonament institucional que ha donat ales a tots aquells que volen aniquilar la llengua i la cultura nostra del país. Ens toca a la ciutadania fer-hi front. Jo crec que des del Sant Jordi per la Llengua hi esteu 100% d'acord, no? És a dir, ara ens toca fer un pas també a la ciutadania. Sí, sí. De [00:26:05] Speaker A: fet, la Yolanda està plenament unida i supòrter de Sant Jordi per la Llengua. Ens va animar molt a repetir-ho aquest any. Llavors, li agraeixo molt. I sí, sí. Llavors, en aquest sentit, la nostra idea és poder treure la gent al carrer amb un discurs clar, amb un discurs fort, poderós, desacomplexat. aprofitant també aquesta diada de Sant Jordi, que suposo que ara empargarem més, però que és una diada de la cultura, de la literatura catalana, i per tant no hem d'oblidar que si la nostra llengua és constantment atacada és perquè genera un conflicte, està en conflicte, està en aquesta situació, i per tant hi ha d'haver també aquesta mostra política, unitària i ferma de la defensa dels nostres drets. L'any [00:26:51] Speaker B: passat va ser un èxit, 15.000 persones. Què espereu que passi aquest any? Can Guany [00:26:57] Speaker A: el que hem fet també és descentralitzar-ho de Barcelona. L'any passat és veritat que tot va sortir de forma força espontània d'aquesta frustració de viure a Barcelona i sentir que cada vegada hi ha menys català. Llavors ens vam ajuntar vària gent que ens coneixíem de militància, de l'independentisme d'esquerres, etc. i vam dir, fem alguna cosa a Barcelona per començar a assenyalar això més als carrers. Llavors en guanya el que volem posar sobre la taula, que ho hem descentralitzat perquè no només està retrocedint el català a Barcelona, sinó a tot el país. Llavors hem sumat manifestacions a Aiguagada, a Manresa, a Girona, a Tortosa... Espero no deixar-me'n cap. Si no està [00:27:38] Speaker B: tot posat a la notícia Vilaueca podeu clincar-la. [00:27:41] Speaker A: El cas és que a cada ciutat es veu d'una forma diferent, llavors és important que aquesta organització política es doni també des de la casuística de cada lloc. aquelles xarxes locals, aquelles incidències que hi pugui haver en cada espai per realment poder tirar endavant propostes perquè no sigui només sortir el dia de Sant Jordi, que també al final seria fulguritzar la manifestació de Sant Jordi, sinó que pugui tenir una continuïtat. I en aquest sentit, el fet de diversificar-ho arreu del país fa també que s'activi la gent i que comencin a generar-se dinàmiques de treball conjunt que es puguin seguir donant més enllà, per realment poder activar-nos, que al final la primera reivindicació seria aquesta, de dir, ja està veient un retrocés, ja està veient una major consciència lingüística respecte a l'any passat, jo crec que ha sigut un any en base a aquests atacs, però també la resposta de la gent, tu ho veus, Així a nivell de sensacions, i la gent està enfadada, llavors traduir aquesta consciència en organitzar-se en un dia de manifestació, però també després poder fer feina d'incidència al que dèiem, a les AFAs, casar al teu barri, organitzar classes de català, sindicar-se en tots els diferents àmbits de mobilització, que en aquest sentit també a Sant Jordi per la Llengua hi participa el sindicat de llogateres, i l'any passat ja ho vam fer, com aquesta unió d'aquestes lluites en el sentit que si l'habitatge s'encareix, ens fan fora dels barris, ens fan fora de les ciutats, també es va perdent la llengua. Si prioritzem que hi visquin turistes, que hi visquin expats, que no aprendran la nostra llengua, i per tant aquesta vinculació i veure que realment La lluita lingüística està en [00:29:30] Speaker B: molts àmbits. Jo confessaré que jo l'he passat el primer moment que vau anunciar, vaig dir ara ens hem de manifestar per Sant Jordi, però després a través de vosaltres vaig entendre que realment teníeu raó. polititzar Sant Jordi era una cosa que antigament s'havia fet i que per tant calia recuperar-ho perquè d'alguna manera s'estava fulguritzant la diada. Sí, [00:29:55] Speaker A: clar, de fet l'any passat feia 40 anys de la manifestació de 1985, que hi van haver càrregues policials, fortes a les Rambles, i va ser casualitat, no és que diguéssim, ostres, fa 40 anys, sinó que vam dir, ostres, 2025, fa 40 anys, i vam tenir la implicació també de gent que havia estat, de fet en Màrius Serra va participar d'aquella mobilització i va apargar després a l'acte final, rememorant aquests fets. bé, tornem a polititzar Sant Jordi, tornem a posar al centre la qüestió lingüística i el conflicte. I sí, també ens vam trobar això, que molta gent deia, ostres, Sant Jordi, si estem amb els llibres, tothom està firmant, però la gent ja està al carrer. Després també ens hem trobat molta gent, sobretot gent jove, que el dia de Sant Jordi és un dia que no vas a classe, vas a passejar, i que després te'n vas a fer unes cerveses, De fet, hi ha concerts, hi ha diferents iniciatives i, ostres, anem a fer una manifestació i anem a traduir que Sant Jordi no només sigui aquest dia de celebració de la nostra cultura, sinó que la nostra cultura està en perill, està constantment atacada, per tant, [00:31:01] Speaker B: polititzem-ho. Què pensen els escriptors d'això de [00:31:04] Speaker C: polititzar Sant Jordi? Jo crec que polititzar el Sant Jordi és gairebé una redundància. Vull dir, Sant Jordi és una festa col·lectiva, és una festa que és de llengua i de cultura, i també de la conversa que tenim com a país, i ja és polític. Per tant, fer-hi una manifestació és coherent amb el que és Sant Jordi. Llavors, no hem de tenir miraments a l'hora de dir no, és que el dia de Sant Jordi ens manifestam. Jo hi vaig anar l'any passat, Txell, amb una actitud una mica semblant a la teva, de dir, ai, no ho sé, no ho sé. A més, l'any passat no tenia novetat, no feia signatures de llibres, i vaig dir, mira, hi aniré, perquè ja he passat a veure tots els amics i tot, i potser és una nota frívola, però per mi va ser una de les grans sorpreses i il·lusions d'aquella manifestació, Primer que m'hi vaig trobar dos amics ossos que són meravellosos i vam acabar sopant amb ells pel Born, vull dir que també és un espai de trobades, un espai de fer xarxa, de fer comunitat, però el que em va impressionar molt és la quantitat de gent jove que hi havia, sé que molta gent que escolta la Tartúlia ets jove però també gent més gran. Si us fa il·lusió veure manifestants joves que defensen el país, que defensen la llengua, com ja va passar segurament l'11 de setembre de l'any passat, anau al Sant Jordi per la Llengua, perquè us cauran les llàgrimes i és que veureu que hi ha país i hi ha futur, el que passa és que hi hem de ser. [00:32:26] Speaker B: És que això dels joves i la llengua, jo crec que és una cosa que estem començant a trencar aquest mite. Com a mínim jo ho he posat com a objectiu. Hem fet l'Existim a Vilaueb, precisament això, que parlem, que estem parlant a gent més jove que nosaltres, diguéssim, d'alguna manera, i és molt potent. També hi ha el correllengua, no? Hem impulsat per gent molt, molt jove, i que estan fent una feinada i que tenen un discurs i que som molt conscienciats, per tant hi són, i ja és hora que els veiem i que deixem de fer aquella pregunta d'on [00:33:02] Speaker A: són els joves. La creació de contingut en català està molt bé, està en bon moment i està creixent, i jo crec que també Té molta consciència perquè en el moment en què crees contingut en català a les xarxes socials reps els atacs. Llavors, per molt que ho facis fins i tot d'una manera que ens podria semblar naïf o despolititzada, Ostres, estàs fent una aportació política, estàs rebent els atacs i estàs tenint aquesta consciència, llavors jo això ho poso molt en valor, i el que dèieu del correllengua, és a dir, gent molt jove, Sant Jordi Parc de Llengua, més o menys també generació millenial o fins i tot més jove, i estem tirant endavant mobilitzacions noves, diferents, que bé, crec que poden trencar amb aquest mite que realment els joves no... no s'estan movent. Jo crec que sí, que hi ha molta consciència i també perquè nosaltres ens havíem venut aquest miratge que la llengua estava bé i que havíem nascut en un context i hem anat veient que això no és veritat, s'ha anat escardant al llarg del camí i per tant sortim al carrer i ho canviem. [00:34:06] Speaker B: També crec que som una generació que potser hem, és a dir, hem sigut més conscients de la problemàtica, d'alguna manera. Potser també en el nostre dia a dia ens hem anat trobant més problemes, no? I sí que crec que som una generació que hem dit fins aquí, no? I jo ara m'entenc amb el català, i jo ara, és a dir, agafo consciència. Hi ha de tot, eh? També s'ha de dir, vull dir, no diré... Som tots molt conscienciats. Però crec que la gent conscienciada ho és molt, no? Jo penso que [00:34:35] Speaker C: tal vegada això ve d'un esquema que ve del que explicava abans, d'aquest miratge que vaig viure a l'ensenyament primari i secundari. Vam créixer dins un miratge de normalització. Ens vam fer creure que com que teníem una tele en la nostra llengua, o unes quantes, Depèn de l'època, perquè l'ensenyament en general era més o menys en català, ja ho teníem tot guanyat i ho teníem tot pagat, diguéssim. I a mesura que hem crescut i a mesura que ha avançat la història col·lectiva del país, hem vist que no era veritat. I que no només no podem viure plenament en català, com reivindicava Joan Bross en aquell famós cartell que va fer per plataforma per la llengua, som atacats per intentar-ho. És a dir, ja no és el fet de, no, és que això no és possible, és que no és possible i a més t'intentarem aixafar. Llavors jo crec que segurament som una, o unes quantes, de les primeres generacions que no hem vist un progrés. Segurament les generacions dels nostres pares, dels nostres avis, ni tan sols cal feriesment, sí que van veure una obertura, van veure que es tiraven endavant lleis, que hi havia un projecte, que partia com d'abans de zero, però que hi havia un creixement. Nosaltres hem vist el contrari, suposadament ho teníem tot resolt i això no ha estat veritat. Els últims anys, [00:35:54] Speaker B: creus que hem pres més consciència? En general, tots plegats, no? Penso, per exemple, en el mantinc el català, que ha fet que molta gent de cop digués, prenc consciència i [00:36:04] Speaker A: ho faig. El mantinc el català totalment, i si mantens el català reps discriminacions lingüístiques. I amb el tema de les discriminacions lingüístiques, que ara no tinc les dades en mà, però hi ha hagut un augment, i ha passat a ser el primer motiu de discriminació, És aquesta doble resposta. Per una banda, jo crec que sí que hi ha més violència en certs àmbits, si tu et mantens en català, d'assenyalar-t'ho i de dir-te mala educació i per què ho estàs fent, però a la vegada també hem adquirit aquesta consciència que ho podem denunciar. Jo crec que això sí que és un canvi d'aquest últim any, amb campanyes que s'han fet, Plataforma per la Llengua, que està molt a sobre, de... Ostres, tu tens dret a mantenir-te en català, i per molt que et demanen que canvis, tu pots mantenir-te en la teva llengua, i si es dona una situació d'intensa o de confrontació, pots denunciar-ho. Jo crec que és un canvi important. I a veure cap on ens porta, no? Jo espero això, que cada vegada puguem tirar endavant més denúncies, es visibilitzin més casos. No sé, per exemple, penso en el cas de denegació d'un tractament psiquiàtric per demanar-lo en català. És un cas que Plataforma per la Llengua pot posar sobre la taula. Em sembla molt bèstia. Era una noia que estava en risc de situació de suïcidi i com que va exigir, el que dèiem abans de l'àmbit científic, que fos en català, li van dir, no, no, no te'l podem oferir així, per tant, tens dues alternatives, acceptar-ho en castellà o et quedes sense tractament. [00:37:32] Speaker B: Quan està demostrat que els tractaments psiquiàtrics i psicològics s'han de fer amb la teva llengua materna, perquè tu t'has de poder expressar amb la teva llengua materna, perquè és on segurament tens el trauma o tens el problema. Per tant, és important la llengua. No sé si, com dèiem, he augmentat aquestes denúncies, però sí que tinc la sensació, jo porto una setmana sentint la sensació que he convertit en milers d'amics Últimament quan soc atesa en un restaurant, en un bar, m'estic trobant que cada vegada més hi ha com un esforç a dir-te alguna paraula en català. a donar-te les gràcies, és a dir, potser no fan tota la conversa en català, però sí que deixen anar un somriure a dir-te una cosa i llavors tu també li somrius, d'alguna manera, que hi ha com una conscienciació una mica de si faig un petit gest serà benvingut, d'alguna manera. No sé si teniu la mateixa sensació, jo l'altre dia ho comentava amb els amics, crec que està canviant [00:38:37] Speaker C: alguna cosa amb això. Sí, és una impressió com a mínim compartida. I jo crec que vol dir una cosa i és que qualque cosa estem fent bé. És a dir, n'hem començat a parlar i totes aquelles persones que potser d'entrada no parlaven català per manca de coneixement tal vegada, però també per manca de voluntat. perquè a vegades també la llengua és natural, té un component identitari, no és només identitat, però també ens ajuda per identificar-nos i per unir-nos. Llavors, gent que potser no se la sentia tan propera diuen, ostres, aquesta gent estan fotuts. Vull dir, ajudem-los una mica, no? I tenc al meu entorn no només casos del dia a dia, d'aquests gestos petits, sinó que Per cert, per exemple, molta gent que no sabia català i que n'està començant a estudiar, i això m'encanta, vull dir, amistats de Llatinoamèrica, de Nova Zelanda, tenim una amiga que també ha començat a estudiar al Consorci per la Normalització Lingüística i dius, ostres, pot ser que qualque cosa està començant a canviar. [00:39:42] Speaker B: Aquí també tenim un problema perquè ahir es feia viral un vídeo d'una noia que viu aquí i que parla castellà i que deia que fa cinc anys que estem intentant entrar al Consorci d'Evolució i Gestió Lingüística i que mai aconsegueix i deia, proposava, ens podíem trobar cinc persones castellanoparlants i cinc persones catalanoparlants, reunir-nos i que ens ensenyeu vosaltres mateixos. I era bonic veure la resposta de molta gent dient Jo m'hi apunto, jo m'hi apunto, jo m'hi apunto. És a dir, que hi ha un problema de... que qui vol aprendre no sempre pot aprendre. Hi ha la manca [00:40:13] Speaker A: aquesta de cursos gratuïts. Hi ha molts espais on s'estan fent cursos però, clar, no poden ser gratuïts perquè no tenen aquesta part de subvenció. I hi ha també moltes iniciatives informals que són precioses. És a dir, hòstia, també hi ha el voluntariat per la llengua que sí que és un programa del departament però també n'hi ha moltes que a mi em surten a Instagram, que s'organitzen i expliquen català Sí, mira, aquest cap de setmana fem un reportatge [00:40:41] Speaker B: precisament de l'Speak Catalan, i és molt interessant, de gent catalana que diu, no, no, jo em reuneixo amb gent que acaba d'arribar, que té interès, doncs tenim conversa, i més enllà també de la llengua, si anem a la platja junts, També coneixeran les nostres tradicions, la nostra manera de fer, d'alguna manera. [00:41:05] Speaker A: I després ja que em venia al cap quan ho deies, l'entrevista que va fer l'Alba Riera amb NICAP, que deien que el fet de parlar amb la teva llengua sigui sexy, doncs fem que el català sigui sexy, com tota aquesta part, perquè ens focalitzem molt en la discriminació lingüística, ho hem de fer, estem enfadats, però amb el que dèiem, també de posar en valor tota aquesta part, crec que també ajudarà molt a fer-ho, sense entrar en el discurs que hem de seduir amb la nostra llengua i així, però sí que és veritat que hi ha un punt de, ostres, què t'aportarà apregar català, poder conèixer la gent d'aquí, poder obrir-te a nous espais, llavors tot això ho hem de fer fàcil, ho hem de posar [00:41:42] Speaker B: en valor. Quan algú parla català, respondre-li en català és sinònim a un somriure, moltes vegades. Tot plegat per això també genera molta ràbia, molta indignació, i de vegades això no s'acaba de gestionar bé. Ara estem parlant d'això, però és veritat que els últims anys hem viscut com moltes vegades s'ha culpabilitzat a la immigració de la situació del català, per exemple. [00:42:12] Speaker A: Sí, de fet en els vídeos de Sant Jordi per la Llengua estem rebent molts comentaris, és que és increïble perquè hi ha igual de comentaris d'espanyolistes que de gent que culpa la immigració, perquè fem vídeos així dient mantenim el català, no sé què, per què retrocedeix el català i tots contesten, doncs per la immigració, vull dir, i estem tenint com aquests trolls d'internet de les dues bandes i crec que és molt simptomàtic i que és gent que necessita també una resposta, jo crec, vull dir que evidentment hi haurà que tenen una ideologia racista i que ara tenen uns canals més amplis o han pogut sortir de l'armari en aquest sentit, però també hi ha gent molt indignada que pateix molt i molt perduda, a la qual se li ha de donar una via, una canalització d'aquesta ràbia. Jo crec que amb mobilitzacions fermes i desacomplexades també fem que molta d'aquesta gent pugui entendre que el problema no és la immigració, sinó el fet que no hi ha polítiques lingüístiques valentes que facin que aquesta immigració es pugui integrar en la nostra llengua i no en l'espanyola. Per tant, jo crec que aquí tenim molt camí a recórrer en [00:43:21] Speaker C: aquest sentit. Jo ho dic sempre quan em troben situacions així, el problema no és la immigració. La immigració passa per totes bandes, travessa el món occidental i és un fet. És un fet i no el revertirem. Aleshores, el gran problema que hem tingut és la gestió que n'hem fet. No per gestionar els fluxos o els moviments, sinó un problema de sobirania. De dir, igual que a ningú se li acudiria anar a viure a Anglaterra sense parlar anglès o sense una voluntat. de parlar anglès o anar a Madrid i no parlar castellà, tot i que hi ha els expats, que quan parlem d'immigració no els tenim en compte, i també són un model o un tipus d'immigració que aquest sí que considera que és força nociu, per una qüestió econòmica sobretot, en aquests països que sí que tenen una sobirania clara i desacomplexada, a ningú se li acudiria no anar en aquests països i parlar la llengua pròpia d'aquest territori, no? Aleshores aquí el que tenim és una gran confusió, en què ja Sembla atrevit reivindicar que els països catalans tenim una llengua pròpia? Això no es pot dir per totes bandes i és una vergonya. I d'altra banda això de dir, ostres és que el català ha de ser necessari per viure els països catalans, però per la gent que ve de fora i també per la gent que és d'aquí i que sembla que no vagi amb ells. Moltes vegades qui abandona la llengua ja no perquè no la manté, sinó perquè mai l'ha volgut parlar a la gent que ha nascut aquí i que hi sento un rebuig molt fort. I aquesta gent penso que no l'hem de seduir, els hi hem de recordar on són i els hi hem de recordar que per formar part del país han de parlar la llengua del país, igual que tantes altres coses. En filosofia grega hi ha un terme que a mi em diverteix molt, que és el de l'idiota. El de l'idiota no és un insult en el seu vessó, en el seu inici. Els idiotes eren aquelles persones que decidien viure al marge de la societat en què vivien. Llavors crec que tota aquella gent que avui, més enllà de la manca de recursos per aprendre la llengua, més enllà del context complicadíssim legislatiu que tenim, aquella gent que no vol aprendre català i que pensa que el català no va amb ells i que viuen aquí, segurament s'assemblen a aquesta definició primigènia dels idiotei grecs. Estava [00:45:41] Speaker B: pensant que en realitat també hi ha, és a dir, s'assenyala molt la immigració però també hi ha l'auto-odi, no? És a dir, per exemple, ara pensava, el País Valencià això ha passat molt, no? Gent de famílies i famílies, no? Que es passa en el castellà perquè, ui, tenies més classe, tenies més no sé què... i només utilitzaven el català en petites paraules, que era com la fulgarització de València, no? És a dir, m'he de dir una parauleta per... Sóc valenciana i dic una parauleta, no? Però no més enllà. De fet, ara estava pensant que últimament no està sortint gaire el TikTok, com clips de gent dient... Soc de demostració que sóc valenciana sense dir-vos res, no? I és com que diuen frases en català, és a dir, fan com dient, parlen en castellà i de cop deixen una frase que ningú entén, perquè dius, això és català, no és castellà, i no són ni conscients que en realitat no l'entenen perquè estan parlant en català, no sé si m'estic explicant amb aquests vídeos, però vull dir que hi ha molta poca consciència i molt autoodi a vegades. I [00:46:50] Speaker A: que canvien, al País Valencià també, quan ens veuen parlar català, diguéssim, del principat, canvien al castellà. És a dir, hi ha com la mentalitat, a mi m'ha passat això, no?, la mentalitat de dir, no, no, és que el que ens uneix amb els catalans del nord és el castellà, és com... Hi ha hagut molt [00:47:09] Speaker B: d'autoodi i les ganes de separar han [00:47:14] Speaker A: fet un efecte. El que passa en aquest sentit, complexament, pensar que el català no és la llengua d'obertura al món. Jo, per exemple, a l'àmbit acadèmic ho he vist molt, de dir, ostres, en certs contextos com que el castellà sembla com que estàs més disposat a la internacionalització, i precisament, sí que hem assumit que l'anglès és aquesta llengua de la internacional, que també ho podríem qüestionar, però de moment en l'àmbit científic és així, Per tant, el castellà i el català estarien en el mateix nivell, en aquest sentit, és la llengua local. Per tant, si la teva llengua és el català, és completament vàlida per mostrar-te en aquest sentit. I, en canvi, es té el castellà com aquella mena d'entremig, d'esgravar l'entremig, de dir, no, estic disposat a obrir-me al món i a ser com més internacional, quan en realitat, ostres, no té cap mena de sentit. Sí, no sé, crec que passa en diferents àmbits, també potser més a l'artístic, com cultural, en el sentit que Madrid té molt focus en això, i llavors, tant la creació de contingut com relacionar-te, sobretot en aquests àmbits, fer un castellà és com que potser et dona com aquest aire més cosmopolita, o com menys tancat, i és completament idees d'autoodi, hi ha complexament, però que hem de començar a trencar. Ara pensava [00:48:35] Speaker B: que en realitat el meu pare és d'aquells que va a un lloc i parla català i llavors va a Itàlia i ell parla català i de vegades penso... I segurament l'entenen. L'entenen perfectament, clar. [00:48:49] Speaker C: Això ho fa la meva sogra a Montserrat i li funciona molt bé. A [00:48:51] Speaker B: mi em va costar molt. Jo diria, com que vas a Itàlia... no parles italià, bueno, parles castellà t'entendran, no? Vull dir que... El català és el mateix. Però ens han inculcat molt això, no? No, no, si parles en castellà t'entendran, si parles en català com t'han d'entendre? Bueno, saben tant castellà com català, vull dir, saben el mateix. I és igual de semblant la llengua, no? Però ens ho han inculcat tant, d'alguna manera, que ens ho creiem. Ens creiem aquestes [00:49:20] Speaker C: pròpies mentides. Em parlàvem fa uns dies amb una companya dramatúrga, amb l'Helena Tornero, que ha treballat en la seva obra sobre temes de memòria i també la memòria col·lectiva des d'un punt de vista psicoanalític. I m'explicava que una psiquiatra, una psicoanalista amb qui parlava, li havia dit que els traumes lingüístics també els era tant. Llavors, venim de generacions que han hagut de cotar el cap, que han hagut de canviar la llengua davant l'autoritat, davant allò que venia de fora, davant l'estranger, davant el foraster, aquella idea d'això no sé d'on em surt, li parlaré en castellà. Els meus avis ho feien, els meus pares ho fan una mica menys, jo intent no fer-ho, però me detect l'impuls a fer-ho, i això no és més que una actitud heretada per allò que hem vist, però de vegades també per allò que ni tan sols hem tractat. Vull dir, són aquestes coses que queden enterrades en l'imaginari, en la manera de fer col·lectiva, i que, no per invisibles, són menys greus. Per entendre-ho bé, [00:50:25] Speaker B: penso, com d'incolgat està que, mentrestant, jo veient sempre el que fa el meu pare, M'he cregut, això del castellà, no sé com dir-ho, però vull dir que com ha d'integrar-se a la societat, que fins i tot amb els meus referents, que són el contrari de dir-me que no és veritat això, jo ho he fet fins que no he agafat més consciència de granit. Ah, que té raó ell, que és igual quin idioma parli, que la cosa és que s'assemblen els dos, d'alguna manera, però la societat t'ho posa tan al cap que és molt difícil trencar amb això. Estàvem parlant de com hem de fer front a això. Una opció és anar a aquest Sant Jordi a la manifestació, una altra opció és formar part del correllengua que comença ara a l'abril. Però què més podem fer en el nostre dia? Què creieu que podríem fer com a ciutadania? Jo [00:51:20] Speaker A: crec que són molt importants els espais associatius. Això ja ho hem fet durant molts anys i crec que s'ha de continuar fent. i en aquest sentit que dèiem ara, que aquests espais associatius també tinguin aquesta intenció de trencar una mica la barrera de que siguin espais només pels catalans o per grans d'origen, sinó també incorporar, i crec que això s'ha de fer activament, i es pot fer des de casals, Ateneus, associacions de cultura popular, crec que això ja s'està fent, és una feina molt bona i que s'ha de seguir fent i enxerxar i posar-hi més esforços, i llavors crec que també l'àmbit, diguéssim, polític en el sentit, per exemple, aquí podríem trobar moltes qüestions, però crec que els sindicats, tant els sindicats laborals com els sindicats de l'habitatge, la qüestió lingüística ja ha de ser present, i els sindicats que tenen present la qüestió lingüística ja estan reivindicant que a les feines, en horari laboral, es pugui aprendre català. Això és una feina d'entendre-ho com un dret laboral més. Crec que aquí també hi podríem posar molta més energia, ja ho estan fent alguns sindicats, i fer-ne més. En l'àmbit de l'habitatge, el mateix, estan fent una feina brutal a nivell de defensa, i són espais on la llengua vehicular és el català, i per tant, gent que arriba allà amb un problema per l'habitatge, que potser no utilitza el català, però acaba veient l'utilitat de fer-ho per aquesta lluita política, crec que això també És molt interessant. Què més? La qüestió que dèiem de les discriminacions lingüístiques, seguir-ho fent i enfortir tot aquest àmbit de la societat civil que els catalans sempre hem fet tan bé, però amb la part de la consciència lingüística crec que té molt sentit fer-ho ara mateix, en què a nivell polític sembla que hi ha certa pèrdua d'exigència o de fermesa en la qüestió lingüística i crec que podem fer molt en aquest sentit. [00:53:18] Speaker C: Sí, jo hi afegiria molt poc el que ha dit la Núria. Crec que és tasca col·lectiva, tasca col·lectiva, tasca col·lectiva. Ens hem d'unir, ens hem de coordinar. Coincides que en la importància d'associar-nos, de fer part d'alguna cosa que ens transcendeixi. Perquè està molt bé parlar de mantenir el català, està molt bé parlar de les actituds que tenim en el nostre entorn, però hem d'anar més enllà. i on arribarem més enllà és a través d'aquesta suma d'esforços. Jo per això sempre dic que sóc un soci orgullosíssim de Plataforma per la Llengua, som un soci orgullosíssim de l'obra cultural balear i d'Òmnium, ara em falta també Acció Cultural, que m'hi hauré de fer un dia o un altre. i no només per ser-ne de manera passiva, és a dir, de fer-ne part i contribuir amb una quota anual o donant un suport simbòlic. Crec que val molt la pena entrar en aquests espais per condicionar-los i ser exigents. Per exemple, la setmana passada, si no vaig errar, va ser el Tribunal Constitucional que va admetre un recurs de l'obra cultural balear contra les mesures, contra el català a l'educació, del Govern de les Illes Balears. Això s'ha fet. La Plataforma per [00:54:25] Speaker B: la Llengua del País Valencià ja ha anunciat que recorrerà el de Vineró. Exacte, [00:54:28] Speaker C: i és des d'aquí que ens hi aproximarem. Vull dir que fer activitats durant tot l'any al voltant de la llengua i la cultura és importantíssim, perquè ens convida a aproximar-nos-hi d'una manera lúdica, d'una manera que necessitam, necessitam motius d'alegria, però també hi hem de ser per reivindicar la poca cobertura legal que tenim, que malgrat tot encara en tenim una mica, i la tenim reconeguda. El que tenim reconegut no n'hem de donar ni un mínim espai perquè [00:54:57] Speaker B: ens pertany. Queden cinc minuts i hem parlat del Sant Jordi reivindicatiu, però tenint-te aquí, Sebastià, em pregunto, com és el Sant Jordi d'un escriptor, d'alguna manera? Jo puc parlar de com és el Sant Jordi d'una periodista que porta tres mesos rebent llibres cada dia, no sé quants llibres, però com s'està... Abans parlàvem d'aquesta focalització, Els escriptors gaudiu del Sant Jordi ara mateix? Perdó si hi poso un compromís, eh? No, [00:55:29] Speaker C: no, de cap manera. Compromisos tots i els hi vaig de manera molt positiva. Crec que segurament un escriptor viu el Sant Jordi d'una manera molt semblant a la teva, però imagina't en comptes de passar tres mesos rebent llibres, passar-te tres mesos abans de Sant Jordi parlant del mateix. És a dir, arribes a dir, ostres, això ho he fet jo i això ho continuo defensant jo, no? No, és un goig, és un goig poder compartir allò que has fet, és un dia de l'any que és un privilegi immens que el tinguem, com a país i com a cultura, vull dir, realment, això quan ho expliquem a l'exterior, a altres sistemes culturals, la gent t'al·lucina, i que, a més, sigui el nostre dia dels enamorats, no? Com a mínim el Principat i els altres territoris també comença a haver-hi més tradició en aquest sentit. Per tant, té un aspecte superpositiu, també per l'ecosistema editorial i de llibreries. Vull dir, això ens és bo per continuar sent sostenibles i existir. Ara bé, és una bogeria. Però s'ha endut [00:56:25] Speaker B: tot massa amb Sant Jordi, penso, eh? [00:56:27] Speaker C: Sí, totalment. I sembla que encara ens hi dirigim més. Pens, per exemple, en aquesta iniciativa que s'ha posat en marxa enguany de la Nit de les Lletres Catalanes, que està feta amb la millor intenció, i s'hi han posat molts esforços i molts recursos, però al final d'alguna manera el que fa és alimentar aquesta tendència que tenim a que els catalans llegim un dia a l'any, no? O comprem llibres, millor dit, perquè feliçment llegim molt més, no? Però sembla que només és aquest dia... O llegim que el compren i ni llegeix. Això també passa i és el que em dóna optimisme veient les llistes dels més venuts, de [00:57:01] Speaker A: vegades. i que surten tots els llibres ara a principis d'abril. A mi això m'estressa molt. És com, ostres, jo vull novetats durant tot l'any, com a lectora. I jo com [00:57:10] Speaker B: a periodista dic en sèrio que de gener a 8 d'abril, jo diria, és com una bogeria de llibres, que no dones l'abast, que et sap greu perquè deixes gent sempre fora, d'alguna manera, i dius, és insostenible, i després, a partir de l'abril, no es publica i dius, [00:57:30] Speaker C: bueno, però... Home, però es llegeix, es [00:57:33] Speaker A: llegeix. Jo crec que a l'estiu és quan es llegeix. Sí, també. Perquè tenim més temps lliures, anem a la [00:57:37] Speaker C: platja. En aquest sentit, m'agradaria reivindicar, perquè sempre estava a reivindicar-lo, un aforisme o una declaració de Joan Fuster, que de tot aquest llibre que no hem llegit, és novetat. Al final el que importa és el que coneixem, no? Al final és el [00:57:53] Speaker B: que acabem fent els periodistes, que acabem parlant dels llibres més enllà de Sant Jordi. És veritat que els editorials volen que treguis el seu abans de Sant Jordi perquè es vengui aquell dia, que és el dia important per ells de vendre. Bon Sant Jordi a tots! Encara falta, però ja som a abril, per tant ja ho tenim en ment. M'espero, Núria, que torni a ser un èxit la manifestació d'enguany. A Vilaweb ho seguirem de prop. Moltes gràcies. Doncs bon vespre i bona Setmana Santa a tothom. Igualment.