Episode Transcript
[00:00:02] Speaker A: Bona.
[00:00:20] Speaker B: Bon vespre i benvinguts una setmana més a la tertúlia proscrita. Avui comencem una tertúlia dedicada a la cultura, dedicada a la literatura específicament. Aquesta setmana nit!
[00:00:31] Speaker C: Com esteu?
[00:00:32] Speaker B: S'Ha celebrat, se celebra encara a Mèxic, la Fira del Llibre de Guadalajara, on la ciutat de Barcelona ha estat la convidada d'honor. Un efecte pràcticament excepcional, perquè ben poques vegades s'hi ha convidat una ciutat, més aviat s'hi conviden a països.
Però això ha anat acompanyat, com no, d'una polèmica, aquesta vegada generada per l'alcalde Jaume Collboni, que anunciava aquesta setmana la beca Narra Barcelona, justament a la Fira. Serà una residència literària per autors llatinoamericans amb una dotació de 80.000 euros.
La proposta de Collboni s'ha rebut amb recel, malestar, crítiques.
Un dels elements polèmics és la dotació econòmica, aquests 80.000 euros.
però el principal és que es prioritzi autors llatinoamericans en comptes de la literatura catalana, especialment en situació d'emergència.
I especialment tenint en compte que aquests últims mesos l'Ajuntament de Barcelona ha dit i ha fet diversos gestos per demostrar que apostava per defensar la llengua, per apostar pel català, per defensar-la, però no sempre van acompanyats als gestos dels fets. En parlarem tot això amb Sebastià Portell, que s'uneix a la Tertúlia Presquita. Encara no ens havíem vist, Sebastià, ho havíem anunciat, però... Moltíssima il·lusió, sí, sí, seré. Torneixes aquí, avui, per primera vegada a la Tertúlia, però també... M'estan caient els cascos, vaig a treure-me'ls.
També amb Tina Vallés, de casa, també. Acaba de divendres la podeu llegir a Vilaweb, que avui s'uneix també a la Tertúlia. Benvinguda, Tina.
[00:02:07] Speaker C: Encantada, gràcies.
[00:02:08] Speaker B: I benvinguts a tots els que ja ens esteu veient, que ja veig que sou uns quants aquí, en aquest cas us estic veient a YouTube.
Recordeu-vos que podeu comentar tot el que vulgueu aquí en el xat de YouTube o a través de Twitter, que nosaltres us anirem seguint i us anirem incluent a la conversa que avui volem tenir per parlar de la Fira, però també per parlar d'aquesta polèmica i aprofitar per parlar de la situació de la literatura catalana, de la situació dels escriptors catalans que realment viuen una situació de precarietat. Com deia Sebastià, avui benvingut a la Tertúlia, però especialment ens va molt bé que hagis vingut avui com a president de l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana, perquè precisament, dèiem, s'anunciava aquesta beca I vosaltres fèieu un comunicat on mostraveu contraris a la beca i demanàveu a l'Ajuntament precisament que la retirés. Sí, ha.
[00:03:11] Speaker A: Estat un dels dilluns més frenètics que hem viscut a la Junta de l'Associació, i tot i que hi va haver molta tensió, ara ens va costar molt definir aquell text que havíem de publicar. Estem molt satisfets de la resposta que ha rebut, perquè ens va servir per denunciar una situació concreta, que és aquesta beca que exclou els autors en llengua catalana, és a dir, no estant anar en contra d'una beca que dóna suport o que vol facilitar un intercanvi amb un altre territori, amb això hi hauríem estat d'acord, però exclou de manera explícita, o de facto, millor dit, els autors del país i de la ciutat. Una ciutat, l'Ajuntament de la qual s'ha compromès amb el Pacte Nacional de la Llengua, ha creat aquest comissionat pel català, aquestes mesures a què feies referència, que semblen declaracions d'intencions, no? Doncs també sembla que podrien quedar-se només en això.
Vosaltres en.
[00:04:03] Speaker B: Aquest comunicat dèieu que el fet d'escloure els escriptors dels Països Catalans agraeixava la situació actual de la prequetaria professional dels nostres escriptors. Quina és aquesta situació? Vosaltres que us dediqueu a això, quina és la situació que viviu els escriptors?
Bé, no.
[00:04:24] Speaker C: Podem viure només del que escrivim.
Avui dia, segons l'estudi que va fer l'ELC precisament el 2023, només un 22% dels escriptors diuen que viuen del que escriuen, però viure del que escrivim jo ara mateix m'ho podria incloure, però vol dir fer... Articles per viure a web. Articles per viure a web, per exemple.
No, però vol dir fer molts papers, o sigui, no vol dir estar a casa escrivint i ja està, que seria el desitjable, poder dedicar bona part de la jornada a la creació, sinó que vol dir visitar escoles, fer xerrades, fer conferències, fer articles, fer ressenyes... Podcasts. Podcast, per.
[00:05:09] Speaker A: Exemple. Fins i.
[00:05:09] Speaker C: Tot.
[00:05:11] Speaker C: O sigui, fer moltes coses que totes sumades acaben confegint un sou, que és un sou normal. O sigui, no estem parlant d'aquests 80.000 euros que seria aquesta beca.
Perquè aquesta situació.
[00:05:28] Speaker B: Jo anava a dir, ara que la web ha entrat en el món editorial, jo he conegut un món que realment és complicat. És a dir, els percentatges podíem dir, ah, aquest ha venut molts llibres. Clar, tampoc es venen tants llibres, no? Entenc, és a dir, cada vegada se'n venen menys. També he de dir que el món editorial és una cosa que com a... un periodista em fascina és com volen que absorbim els lectors tants llibres com es publiquen, perquè cada dia a Vilaweb rebem llibres que s'han publicat i dius, no donem a l'abast de parlar de tants llibres que es publiquen, però és un món on els percentatges, etcètera, és a dir, els escriptors us quedeu normalment un 10% dels beneficis del llibre que escriviu vosaltres. Sí, és un.
[00:06:10] Speaker A: Món molt limitat, són faves comptades, i si històricament ja havia estat molt limitat per aquest 10%, que és un 10% que no està acordat, però sí que hi ha una tradició sobre aquest percentatge, és important que la gent ho sàpiga, que dels 20 euros que es paguen d'un llibre, o dels 19, o de... només se'n queden, només arriben a l'autor, si és que s'han fet les coses tirant-te bé, dos euros, o un 80, o un 50, en el cas dels llibres de butxaca, passam a un 6% habitualment, vull dir que són xifres realment preocupants. Entenem que hi ha moltes baules que intervenen a la cadena de valor del llibre, que se'n diu, no? No crec que.
[00:06:47] Speaker B: Ningú es faci ric, tampoc, a costa vostra. O sí, o sí.
Quan un llibre.
[00:06:52] Speaker A: Funciona molt bé, aquests percentatges, hi ha vegades que es poden revisar i moltes vegades que no. I aleshores hi ha altres parts d'aquesta cadena, d'aquest engranatge, que sí que se'n poden enriquir, perquè entre un llibre, un altre i un altre, I això, com dèiem a Mallorca, també és afegir aigua en esbanyat. En el sentit que els últims anys hi ha hagut també... Els últims anys, i per on tornem, puc parlar dels darrers 10-15 anys. Hi ha hagut un boom pel que fa al gruix de publicació. És a dir, de cada vegada hem de competir els autors amb més llibres, amb més col·legues, amb més propostes editorials, i això encara redueix més allò que ens pot acabar arribant. I si això hi afegim, que això és el problema que tenen tots els autors mortals del món, però si a més hi afegim el fet d'escriure en una llengua minoritzada constantment per les institucions que l'haurien de protegir, defensar i fomentar fins allà on calgués, és que ho tenim complicadíssim. Per exemple, les.
[00:07:49] Speaker B: Editorials sí que tenen ajudes per publicar en català, és a dir, hi ha subvencions per publicar en català. Els escriptors teniu ajudes per escriure en català.
Sí, sí que.
[00:07:59] Speaker C: N'Hi ha. El que passa és que el problema és que no hauria de ser així. És a dir, el que no pot ser és que tant les editorials com els autors necessitem sempre ajudes de les institucions per subsistir.
I després, el que fan les ajudes a les editorials són les ajudes editorials una mica perverses, tal com estan muntades, perquè hi ha editorials grans que poden demanar el mateix tipus d'ajut que editorials petites.
Amb això hi ha coses que es van ajustant, però d'entrada fa l'efecte que tant és el que facturis o el que venguis o quins tiratges facis per rebre un ajut de les institucions. I clar, això és una mica pervers, perquè dius, home, hi ha segells grans que realment no necessiten aquestes subvencions o aquests ajuts, però ja fan el pressupost comptant amb aquest ajut. I, en canvi, hi ha altres editorials que sense ajut no podrien ni plantejar-se publicar, que també és una cosa que hauríem d'analitzar algun dia, perquè hi ha editorials mitjanes que més o menys subsisteixen.
[00:09:04] Speaker C: Per si soles, però hi ha editorials petites que sense ajuts no podrien existir. Llavors això, què hem de fer? Perquè si les grans també s'emporten part del pastís quan en realitat no el necessiten... Bé, no he.
[00:09:18] Speaker B: Explicat. Sí, sí, sí. També crec que hi ha una situació curiosa, no sé si la paraula és curiosa, a Barcelona, que és una de les ciutats de les indulgències literàries més importants, però cada vegada està passant una cosa que és que les grans editorials van comprant les petites editorials i cada vegada hi ha més un macronegoci de grans editorials envers que es van perdent les petites editorials o fins i tot les mitjanes editorials, que han fet propostes superinteressants i que han estat absorbides per aquestes grans editorials, que també a vegades sembla que no apostin tant per el català. Sí, també és.
[00:09:54] Speaker A: Això. Aquesta pèrdua d'independència no és només d'independència de catàleg, de criteri editorial, sinó també de grups o editorials, segells més petits, que abans publicaven exclusivament en català i que cuidaven, eren molt curosos amb això, passen a formar part de grups bilingües, trilingües o directament globals. I llavors, naturalment, hi ha professionals que hi fan molt bona feina en aquests espais, com per totes bandes, però sí que ja els interessos comencen a barrejar-se amb altres dinàmiques. Sobre el mapa d'ajuts, a mi m'agradaria aportar una reflexió, i és que tenim la Institució de les Lletres Catalanes, que és la institució que històricament, des de fa dècades, treballa en clau de països catalans, des de Catalunya. per fomentar la creació. Els darrers cinc anys ha duplicat la quantia dels seus ajuts, de 6.000 a 12.000 euros, naturalment són exclusivament per autors en català, però és que l'Institut d'Estudis Baleàrics, en l'anterior legislatura, ja va posar en marxa uns ajuts a la creació de 9.500 euros que, a diferència de les beques Montserrat Roig de l'Ajuntament de Barcelona, també són exclusivament per autors en català. És a dir, ara mateix una institució governada pel PP a Mallorca està tenint més cura per la llengua, si més no, si ens fixam només en aquest cas, després hi ha molts altres àmbits que són clarament discutibles pel que fa a la seva política lingüística, però estan cuidant més la llengua des de la creació, des de l'Ajuntament de la Creació, que les beques Montserrat Roig de l'Ajuntament de Barcelona, que són les que Xavier Mercè, el regidor de Cultura, plantejava com a excusa, com a via d'escapament per aquesta crítica que els hi fem. Llavors això ens hauria de fer plantejar algunes coses i situar cada iniciativa.
[00:11:42] Speaker B: Dins el mapa. Per situar la gent que ens està veient, i que potser no ha seguit tant la polèmica, és que precisament el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Mercè, deia que no entenia la polèmica i defensava això, que el Consistori també havia ajudat a escriptors en llengua catalana amb beques com la Montserrat Roig, encara que s'ha de dir que, quan t'ho explicaves, aquesta beca no és exclusivament pensada per a escriptors de llengua catalana. De fet, crec que s'hi pot presentar escriptors d'arreu, Diria que s'hi poden.
[00:12:12] Speaker A: Presentar escriptors d'arreu, en català o en.
[00:12:14] Speaker B: Castellà.
i ell defensava aquesta beca que són 150.000 euros, però en realitat són 15 autors a 6.000 euros l'any. És a dir que, en realitat, si comparem aquesta beca de 80.000 euros, que és la que estan anunciant ara, 80.000 euros, 6.000 euros, la diferència és evident. Sí, a.
[00:12:34] Speaker C: Més, després han fet el desglossament i deien que eren 20.000 euros per l'autor, que continua sent molt més que els 6.000, 17.000 de l'estada, de despeses d'estada, perquè l'autor estaria tres mesos a Barcelona, i després 43.000 de producció.
I aquests 43.000 de producció, a banda que és un import bastant alt per la producció editorial, Resulta que l'editorial que ho publicaria, pel que he deduït per les notícies, perquè tampoc està tot gaire... no està ben clar explicat enlloc, o jo no ho he sabut trobar, cosa que també és significatiu d'alguna cosa, és que ho publica la mateixa editorial de l'Ajuntament.
Jo.
[00:13:17] Speaker B: No s'ha pogut trobar enlloc quina editorial ho publicava, deien que era una editorial i que ho publicarien en català i en.
[00:13:22] Speaker A: Castellà. Tot plegat està travessat per una manca de rigor i de professionalitat molt greu. Fa la.
[00:13:28] Speaker C: Sensació que hi ha coses que no s'han decidit, però s'ha anunciat ja la.
[00:13:31] Speaker B: Beca, sincerament. Mercè ho explicava així. Aleix, ens poses el vídeo com ho explicava justament a la Fira de Guadalajara. Qui pugui.
[00:13:41] Speaker A: Pensar o pugui buscar lletres petites Aquesta beca, que és una beca residència, que implica, vam dir-ho, edició, estatge i un seguit d'elements, té una quantitat de 80.000 euros, però, com hem explicat, de la.
[00:13:56] Speaker B: Qual una majoritària part, una part molt important, és.
[00:13:59] Speaker A: En realitat edició, drets, estatge i elements d'aquests tres mesos a Barcelona.
Si ho.
[00:14:07] Speaker B: Posem tot en el seu paper, en.
[00:14:08] Speaker A: Realitat estem fent una aportació en forma de.
[00:14:11] Speaker B: Beca que és, jo diria que molt.
[00:14:13] Speaker A: Raonable. Vaja, a mi em sembla que tots els elements són perfectament normals, correctes, estem a la fil. Tinc la impressió que això respon a una realitat històrica i no sé exactament quines polèmiques poden.
[00:14:27] Speaker B: Haver.
No entenia la polèmica, deia... Realitat.
[00:14:31] Speaker C: Històrica. Sí.
Si és preocupant en quina.
[00:14:35] Speaker A: Realitat històrica es volen.
[00:14:36] Speaker C: Fixar. No devem estar pensant en la mateixa realitat històrica. Clar, pensant més en aquest passat colonial, segurament.
[00:14:41] Speaker A: En aquest imperialisme espanyol, que no pas una realitat de catalans que van haver de fugir i exiliar-se a Mèxic. Només per parlar d'autors, Anna Murià, Agustí Bartra, Tisner, Pere Caldés, Carné... Tots ells no són prou dignes per donar nom a una beca com aquesta, no? O inspirar-la.
[00:15:02] Speaker B: I tant, no? Perquè el titular de la beca és Barcelona Narra, no? Narra Barcelona. Narra Barcelona, correcte. En un.
[00:15:08] Speaker A: Bilingüe perfecte, d'altra banda, no? Exacte, sí, sí. Això que es digui igual en els dos idiomes és un gir interessant. Justament.
[00:15:17] Speaker B: En aquesta fira a Guadalajara, des de l'ELC, heu participat constantment, és a dir, heu tingut reunions amb l'Ajuntament. Se us havia anunciat.
[00:15:26] Speaker A: Aquesta beca?
L'havíem acompanyada, no hi havíem participat, és a dir, no hem fet propostes de programa, hem fet algunes observacions. Nosaltres, com a sindicat dels autors en català, el que els dèiem era, nosaltres volem que sigui 100% en català. Sabíem que l'Ajuntament, per la composició que té ara mateix, no faria cas d'aquesta reivindicació, però era el que constantment dèiem. Més enllà d'això sí que feim una valoració... Crec que.
[00:15:51] Speaker B: Al final ha sigut un 65-75% en.
[00:15:54] Speaker A: Català. Sí, cap a un 70%. I de fet, és el K de sa com a mínim, no? És un mínim que es representi bé la realitat cultural de la creació de la ciutat. Nosaltres amb la programació no hi teníem gaire a dir. De fet, vàrem estar informats des d'un principi, sabíem que hi hauria una mena d'altars que invocarien autors patrimonials que hagin tingut o no relació amb Mèxic, que hi hauria una bona delegació d'autors contemporanis i, de fet, també músics. Hi ha hagut Roger Mas, hi ha hagut Tartarellena, hi ha hagut un moviment interessant. De fet.
[00:16:26] Speaker B: Núria Cadenas, que havia de participar avui a la tertúlia i que estava tornant de Guadalajara i que no ha arribat per un problema a l'avió, però la Núria, per exemple, també hi ha estat aquesta setmana allà. Exacte. O la Mercè Ibars també era a casa.
Hi havia una.
[00:16:41] Speaker A: Representació diversa, interessant. Tota tria artística del comissariat és discutible, però en aquest cas era un comissariat amb molta cara i ulls.
Però la qüestió de la beca ha anat per una altra banda.
És a dir, dúiem des de la primavera, si no vaig errat, fent reunions amb l'Ajuntament, col·lectives, no eren de tu a tu, sinó de tot l'ecosistema literari, de... i això no es va mencionar en cap moment. I, de fet, jo tenc els meus dubtes personals sobre si la mateixa comissària, Anna Guitart, que ha treballat amb molta honestedat, amb molta transparència, diria jo, en devia ser conscient d'aquesta beca, perquè, en dubte.
[00:17:21] Speaker A: És a.
[00:17:23] Speaker B: Dir, no en sabeu de la beca, però un cop s'ha anunciat que vosaltres vau demanar carreteres i això, algú de l'Ajuntament de Barcelona s'ha posat en contacte.
[00:17:29] Speaker A: Amb vosaltres? Avui mateix. Avui mateix l'alcalde Collboni i en Xavier Mercè, regidor de Cultura, ens han proposat de fer una reunió amb l'associació i la farem d'aquí dues setmanes, ens hi trobarem. Per tant.
[00:17:43] Speaker B: Esteu confiats que pugui haver-hi uns canvis respecte a això? És a dir, que se.
[00:17:46] Speaker A: Us escolti? Confiem que se'ns escoltarà i treballarem perquè hi hagi canvis. Nosaltres, qualsevol mesura que exclogui els autors en llengua catalana no ens semblarà admissible.
Ens agradaria molt imaginar aquesta beca traduïda en una mena d'intercanvi, per exemple, en què els nostres autors puguin fer part de la conversa, fins i tot plantejar mesures paral·leles, ja que si estan tan disposats a mantenir aquesta, per exemple, per què no plantejar que autors d'altres territoris del país, del País Valencià, de les Illes, de la Catalunya Nord, d'Andorra, etcètera, escriguin Barcelona i que se'ls doni un focus en aquest espai. És una qüestió de marc mental i si realment l'Ajuntament vol tenir una visió autocentrada de la societat que representa, de la llengua que li és pròpia, podria tirar per mesures com aquesta. Llavors nosaltres és el que plantejarem. També millores en el sistema de beques, perquè les beques Montserrat Roig no han d'anar exclusivament en el moment que ens trobam, però encara que no ens hi trobàssim en aquest moment d'emergència lingüística, perquè no s'han de dedicar íntegrament a la creació en català, a més que porten el nom d'una autora en llengua catalana. Exacte, parlava de.
[00:18:59] Speaker C: Dir-Li que el nom ja... Clar, aleshores.
[00:19:03] Speaker A: Això és el que plantejarem. Ara he fet un espòiler d'aquesta reunió, ja vindran preparats i estarà molt bé que hi vinguin.
[00:19:09] Speaker B: No sé si es posaran la tertúlia.
[00:19:10] Speaker A: Prescrita. Segur que sí, segur que sí.
Espionatge industrial.
Tina.
[00:19:18] Speaker B: Dèiem que una de les crítiques era aquesta, els diners que es donaven a aquesta beca, però una altra de les crítiques potser també era com, necessitem que ens expliquin des de fora? És a dir, Barcelona no ha de ser explicada pels autors.
[00:19:31] Speaker C: De Barcelona? Exacte, és que el plantejament de la beca, el que en sabem, fa aigües per moltes bandes. Una de les aigües més greus és la de la dotació i la de la llengua, però després també des d'un punt de vista creatiu també és complex d'entendre, perquè una persona que ve de fora... A més, hi havia una cosa que em vaig apuntar que deien que és una beca que busca estimular la creació literària d'alt nivell.
Aleshores, no sé a quina mena d'autors estem apuntant. Vols que t'ho expliqui Jaume Collboni, alcalde de.
[00:20:04] Speaker B: Barcelona? Sí. Mira, t'ho explica.
[00:20:08] Speaker A: Bé, la idea és que sigui un autor o una autora que tingui un cert recorregut, que tingui una certa capacitat de prescripció i, per tant, no algú estrictament novell.
perquè el que busquem també és donar rellevància a la pròpia edició, és a dir, segurament seran noms que no seran molt coneguts a Barcelona o a Catalunya i probablement sí que ho seran als seus països d'origen.
però tant mateix creiem que aquesta és una bona fórmula per, com us deia, obrir noms nous de la literatura llatinoamericana a Barcelona, però també d'explicar al públic llatinoamericà la visió d'una ciutat per un autor o una autora que ja és relativament conegut.
[00:20:55] Speaker B: La.
[00:20:55] Speaker C: Literatura hispanoamericana. Sí. D'acord. Estem promovent la.
[00:21:00] Speaker B: Literatura hispanoamericana perquè ens expliquin Barcelona en una estància de tres mesos.
[00:21:05] Speaker C: Que.
[00:21:05] Speaker B: No sé quina Barcelona pots conèixer en una estància de tres mesos. Ja t'ho dic.
[00:21:09] Speaker C: Jo, és la Barcelona expat. Clar, una.
[00:21:12] Speaker B: Barcelona amb tres mesos, quina realitat barcelonina pots conèixer? Que és una de les coses que també em plantejava.
I l'altra és aquesta, no? Aquesta gent que no és novell, que ja té un recorregut al seu país... No m'ho imagino demanant aquesta beca. I necessiten 80.000 euros.
[00:21:28] Speaker C: Aquestes persones. Bueno, 20.000, recordem-ho. Jo aquí em poso com a autora, com a creadora i dic, són 20.000. Però.
[00:21:34] Speaker B: Necessiten... És a dir, per exemple, veia que l'altre dia Sebastià deia, Per què no... És a dir.
[00:21:42] Speaker A: A.
[00:21:42] Speaker B: Llatinoamèrica hi ha llengües indígenes que estan vivint una situació també... D'emergència, sí. Com la nostra, d'emergència. Per què no apostem per aquestes.
[00:21:49] Speaker C: Llengües? I això ja s'està fent. Per exemple, ara fa un parell de mesos que tenim a Barcelona la Yasnaya, que heu entrevistat a Vilauepe, la Yasnaya Elena Aguilar Gil, que és una activista, lingüista, filòloga, mije, d'Oaxaca. i ella ja està fent una estada a Barcelona i coneix Barcelona, està aprenent català, etc.
I jo he parlat amb ella i he parlat en català i m'ha entès perfectament i està fent una immersió en tot el nostre ecosistema lingüístic.
Per tant, això s'està fent i s'ha fet, és a dir, aquesta novel·la que diuen, escrita per un autor iatinomaricà que parli de Barcelona. Ja has escrit? O sigui, senyors, hi hagi un bo l'any, per exemple, o hi hagi un Juan Pablo Villalobos, que és un auto mexicà que viu a Barcelona des del 2003 i que va guanyar el Premi Oral d'EA el 2017. No vull pedir-li a nadie que m'hi crea. que és una novel·la d'un mexicà que ve a Barcelona a estudiar literatura amb la seva nòvia i en aquesta novel·la hi surten des d'una moça d'esquadra que es diu Laia fins a una noia que és filla d'un polític corrupte d'un partit nacionalista de dretes.
[00:23:02] Speaker C: Ja existeixen aquests tipus de llibres i són llibres que crec que no s'han d'encarregar.
Una cosa és dir, convoquem per exemple, en el cas de l'editorial Coma Negra, que tenen aquest premi de la novel·la de Barcelona, però és per autors d'aquí. És un altre plantejament, és completament diferent, però sembla que estiguem demanant, em perdó, però un Viqui Cristina Barcelona en versió novel·la.
Em sembla que estiguem fent.
[00:23:26] Speaker B: Una vegada més promoció de Barcelona com a marca, que no sé si Barcelona necessita més promoció com a marca, que també és una altra cosa segurament plantejar-se arran d'aquesta beca. Barcelona necessita promocionar més la marca Barcelona o ja hem arribat a.
[00:23:40] Speaker C: Una saturació de marca?
No sé contestar-ho. Literàriament jo crec que estic més a favor que surti d'una manera espontània i orgànica a partir d'autors que venen a Barcelona, s'instal·len aquí i escriuen des d'aquí com escriuríem nosaltres si ens n'anéssim en una altra banda. Vull dir, d'una manera natural i no pas encarregada i amb aquest eslògan i amb aquest plantejament com d'encara turistificar més la ciutat en el fons, no?
[00:24:13] Speaker B: I d'alguna manera també sembla que necessitem que... és a dir, que la idea que tenen és que per arribar a fora cal que sigui en castellà, d'alguna.
[00:24:23] Speaker A: Manera. Sí, certament. A mi m'ha preocupat molt una entrevista que ha sortit, no sé si avui o ahir, Vivim en voràgine, des que va sortir aquest tema amb Marta Salicrú, comissionada pel català a l'Ajuntament de Barcelona. Aquí justament me vaig reunir la setmana passada i ens va presentar línies d'ajuts que se posaran en marxa, projectes que dius, ostres, té cara i ulls i hi ha una intenció, hi ha un desplegament que sembla que pot anar bé, no?
I dius, ostres, unes declaracions molt desafortunades a El País, a una entrevista amb Carlota Rubió que deia, aquesta mesura no era per promocionar el català, és per promocionar Barcelona com a ciutat global.
i dius, ostres, com a comissionada pel català no pots entrar dins d'aquest marc mental diglòsic, que és de portes endins en la nostra llengua, de portes a fora en les llengües suposadament globals, imperials i internacionals. Quan, també us diré, jo tinc experiència en federacions internacionals d'associacions d'autors i el castellà a mi no m'ha servit per res.
És una llengua que he hagut d'aprendre per obligació des d'infant, que a casa no la parlàvem, i de fet al poble potser ja sí, però no s'hi parlava castellà pràcticament, i a mi la llengua que m'ha servit per moure'm internacionalment és l'anglès. I si m'he mogut internacionalment a nivell d'això, de federacions, el que sigui d'organitzacions, o a parlar literatura, és perquè he escrit en català.
Crec que massa poques vegades ens ho recordam. Molt poca gent n'és conscient, d'això, no? Vull dir, el diàleg hi és, i el millor de tot és que hi ha un interès. Llavors, entrar dins d'aquest marc és delicat.
I també ho és... Hi ha dues qüestions que em preocupen molt d'aquesta beca, que és, d'una banda, aquest plantejar el català com una llengua no global que no pot entrar en diàleg de tu a tu amb igualtat amb altres llengües, cosa que passa naturalment, sense promoció institucional.
I una altra, que això ja és una mica, com dir-ho, gairebé broma interna del món literari, però arrossegant des del franquisme un sistema crític, sobretot en espanyol, que ha volgut negar o ha volgut escampar el mite que la literatura catalana no és urbana, que no hi ha grans novel·les de Barcelona, que no n'hi ha ni una. Llavors dius, ostres, això ets gent que no ha llegit Mirall trencat, això ets gent que no ha llegit El dia que va morir Marilyn, de Terència Moix, Vida privada, d'en Segarra, Mister Evasió, de Blai Bonet, el senyor Palau Mar, a Barcelona, de Natina, no? Per parlar-ne d'una de molt contemporània. Ens hem escrit, ens hem explicat.
alimentar aquesta idea que la ciutat ha de ser explicada en castellà per part de persones d'altres contextos, és alimentar aquest tòpic de la literatura catalana com a literatura rural, que també ho és, i han sortit llibres meravellosos des de l'àmbit rural, des del camp, però no només, com totes les literatures tenim de.
[00:27:23] Speaker C: Tot, o gairebé.
Sí, sí. De fet, jo continuo citant trossets d'informació. Hi havia una frase també que deia que aquesta beca era oferir una experiència d'immersió urbana on la ciutat es converteix en un territori narratiu, interlocutor i detonant simbòlic. Jo no sé què vol dir tot això, però el d'urbana també em va fer saltar una mica les alarmes. Perquè és aquesta cosa de posar el concepte d'urbanitat o d'urbà com a concepte bo modern, de progrés, contra el rural, que no... que és exactament què? O sigui, primera, que per què els hem de contraposar? Després hi ha un terme mig entre una cosa i l'altra, que també estaria bé que algun dia en parléssim, no?
Etcètera. Vull dir que és això. Ho agafis per on ho agafis, no se sosté.
Perquè no ha estat... Jo crec que el que deia el Sebastià, no?, la sensació que no han estat assessorats per gent que... que domini aquest camp. Vull dir, jo penso que des del moment que et planteges de convocar una beca per a escriptors, deixant de banda tot el tema de la llengua i tal, potser que t'assessoris abans de pensar, com si pensessis una campanya publicitària de la ciutat. que la ciutat, a més a més, més aviat no la necessita. Vull dir que potser hauríem de començar a pensar Barcelona des de dins i explicar-la des de dins, perquè la visió aquesta de turista o d'expat o de visitant, doncs no sé a qui li interessa, però als barcelonins i barcelonines diria.
[00:28:56] Speaker B: Que no.
Justament, Dina, me l'has vingut tu al cap quan li estava fent la pregunta al Sebastià d'exportar la nostra literatura. Jo sé que a la memòria de l'arbre, què, 19 llengües. 19.
Clar, no podem dir que des del català no es pot exportar una història. No, jo.
[00:29:14] Speaker C: A tot arreu on he anat convidada a diferents països, a tot arreu he parlat en català. He fet totes les meves intervencions en català.
quan ha calgut intèrpret n'hi ha hagut.
I a tot arreu, i quan et dic a tot arreu vull dir he anat a Eslovènia, he anat a Txèquia, he anat a Portugal, a Itàlia, a França, me'n deixo. I a tot arreu he parlat en català i quan ha calgut intèrpret n'hi ha hagut, però tothom ha agraït escoltar aquesta llengua i tothom et pregunta per la situació, si tu vius amb en català, hi ha interès pel nostre ecosistema lingüístic i l'última experiència que ha sigut aquesta tardor, a principis de setembre vaig anar a Eslovenia a un festival internacional amb autors de tot Europa de l'est i tal i qual, i parlàvem d'autors Jo intentava dir quins autors eslovens coneixia, no sé què, i la majoria de poetes i traductors que hi havia a la taula coneixien Papaseit, coneixien Pedrolo, o sigui, hi ha coneixement de la nostra literatura.
I a mi se m'ha traduït a molts idiomes i no he necessitat passar pel castellà. En el cas de Palomar, per exemple, ha estat traduït a l'italià i en canvi al castellà no. Vull dir que això està passant, i com jo en molts altres casos, i és la feina també que està fent la institució Ramon Llull d'això, de promoure literatura en català a altres països, a altres idiomes, sense que necessàriament hagis de.
[00:30:43] Speaker B: Passar pel castellà. Perquè per funcionament intern, ara ja per curiositat et pregunto, es fa la traducció en anglès per intentar vendre altres idiomes?
[00:30:52] Speaker C: Se sol fer com un resum o una... El que se sol fer és traduir un trosset, com demostra perquè l'editor interessat vegi com sona, com respira aquell text i després hi ha com un resum bastant exhaustiu de l'obra per explicar de què va. I a partir d'aquí, més totes les ressenyes i coses que hi hagi del llibre en altres idiomes, etcètera, etcètera, doncs es fa una mica com una mena de buc, per dir-ho d'alguna manera, no sé com dir-ho, explicant una mica el.
[00:31:23] Speaker B: Llibre.
Per tant, per exemple, aquests dos llibres són situats a Barcelona i deies un 19 llengües, el balomar a l'italià, clar, Tu estàs explicant Barcelona al món, en realitat, que és el que pretén fer.
[00:31:36] Speaker C: Aquesta beca. Sí, però no soc hispanoamericana.
Per tant, no la puc demanar.
No sé si la demanaria.
No, no, però realment, és.
[00:31:45] Speaker B: A dir, que el que ells creuen que necessita passar per un hispanoamericà perquè funcioni, d'alguna manera, funciona amb un català. Exacte. Però.
[00:31:56] Speaker C: És que també funciona, insisteixo, amb hispanoamericans que viuen aquí, no?
Ara, amb en Sebastià, quan veníem cap aquí en parlàvem, o sigui, a part dels que he dit de Bolaño i Villalobos, tenim també la Silvana Vox, per exemple, que és argentina i la seva primera novel·la va escriure en català, La memòria de l'aigua, si no recordo malament, la segona ha escrit en castellà, però en tot cas també ha explicat, o sigui que tenim l'Stephanie Kremser, per exemple, també, o sigui que tenim molts autors que escriuen en català i que venen d'altres països i que han fet aquesta feina de situar-se aquí i d'escriure des d'aquí.
I, per tant, no necessitem convidar un autor d'on sigui tres mesos a Barcelona a viure una experiència d'immersió urbana i no sé què, i després treure'n una novel·la. Perquè, a banda, això vull dir, després de tres mesos, quina percepció et queda de qualsevol ciutat que visitis? És una.
[00:32:52] Speaker B: De les coses que em preguntava. Tres mesos a Barcelona, què coneixes en tres mesos a Barcelona? I si.
[00:32:57] Speaker C: Et paguen l'estada ja hi ha una part que et perds de Barcelona molt important.
[00:33:00] Speaker B: Que és buscar pis.
[00:33:01] Speaker C: Exacte. És una experiència urbana d'immersió.
No.
[00:33:06] Speaker B: Sé si en tres mesos no hauria trobat el pis. Jo crec que no l'hauria trobat. Segurament seria l'experiència. El llibre seria buscar el pis i no trobar-lo.
[00:33:17] Speaker B: Ara parlàvem de com ens expliquem a fora, a la nostra literatura.
Això en quin punt està? És a dir, com a president de l'associació, s'està exportant molta.
[00:33:32] Speaker A: Literatura?
Sí, s'han fet unes passes immenses els darrers 10-15 anys, sobretot l'Institut Ramon Llull, que mencionava Natina, que ens trobàvem en un moment relativament excepcional, perquè ara mateix el Llull és un consorci format per la Generalitat, per l'Ajuntament de Barcelona, pel Govern de les Illes Balears i per l'Ajuntament... ara no sé si l'Ajuntament de Palma en va sortir, però el Govern de les Illes Balears encara hi és, és a dir que hi ha dos dels... grans territoris dels Països Catalans implicats, i el País Valencià, durant el govern del Botànic, no hi va entrar oficialment, però ens costa que hi posaven diners. I, per tant, garantien que autors del País Valencià hi fossin. En tot cas, és igual, perquè ara, a Llull, també els atén en compte. I al Llull el que fan és una cosa molt forta, que és que despleguen una activitat, una estratègia de molts fronts.
Hi ha un llibre de cartes que se llegeix com una novel·la, que són les cartes entre Mercè Rodoreda i Joan Sales, qui va ser el seu editor, però que també va ser un escriptor. immens, que fa orgull perquè el llegeixes i dius, ostres, així se construeixen grans obres i se construeix una relació preciosa d'autora i editor, però alhora se te'n congeix el cor perquè veus com Rodoreda, en vida, no va ser més traduïda del que ja ho va ser, que ho va ser prou, però després encara ha esclatat més, perquè no hi havia gent que llegís en català Europa o altres països del món, no? I ho veus, veus aquesta problemàtica A les cartes. Doncs això és el primer tema que el Llull ataca directament amb els lectorats de català arreu del món. És a dir, hi ha més lectorats de català a Alemanya, per exemple, que a l'estat espanyol.
Això no és normal, no és que ens interessi especialment, però...
[00:35:15] Speaker B: Perquè la gent entengui què significa, què són aquests...
Clar.
[00:35:19] Speaker A: Són espais a universitats d'altres països en què s'ensenya català. Es comença normalment per nivells molt bàsics, però és on es desperten passions, és on es comença a treballar perquè hi hagi traductors interessats en la nostra llengua i la nostra literatura. I és d'on surten els traductors, i és d'on surten els lectors de les editorials, és a dir, lectors professionals, aquells que llegeixen aquestes mostres que deia abans Natina, i que no cal que siguin traduccions a vegades que diuen, no, no, jo puc entendre, castellà, italià, català i gallec. Llavors tenen una lectura molt més propera i això és perquè s'està ensenyant català més enllà de la tasca històrica que han fet els casals catalans i centres catalans d'arreu del món, des de la iniciativa privada. Però això és molt important. I després el que fa el Llull és acompanyar, fomentar les publicacions, les traduccions, pagant-ho gairebé tot. És a dir, el que fan és fer que els editors d'altres països els costi el mateix editar un autor en català que un autor del seu país. Hi ha de bon compromís, han de pagar la producció del llibre, diguéssim, però els desplaçaments, la promoció, tot allò que nosaltres podem portar com una motxilla, com una càrrega, com un aspecte més negatiu, lluny això ho neutralitza i, per tant, tenim males per dolar.
I tenim els.
[00:36:42] Speaker C: Traductors com a agents exteriors, o sigui.
[00:36:47] Speaker C: El resum aquest que dèiem o aquest tros així de traducció serveix una mica perquè l'editor s'hi interessi, però després l'editor necessita que algú faci una lectura exhaustiva de l'obra i ara tenim lectors de català, lectors professionals que fan informes de lectura arreu del món.
A Turquia, per exemple, hi ha un lector que és lector de català i que fa els seus informes a partir de la lectura directament de l'original i fa l'informe en turc, pels editors turcs, que després valoren si publiquen o no aquesta obra. I com a Turquia, a la resta de països.
i això vol dir que tenim una sèrie de traductors que d'alguna manera també estan buscant feina, feina de traduir i per tant són uns agents super còmplices que treballant frec a frec amb la Ramon Llull fan tota aquesta feina de difusió sense haver de passar necessàriament pel castellà ni tan sols per l'anglès, sinó que es fan traduccions en català, turc, turc, català o qui diu turc diu eslovè o qualsevol altre idioma. Tu tens.
[00:37:54] Speaker B: Llibres traduïts al turc. Sí. I com.
[00:37:56] Speaker C: Han funcionat?
Bé, el meu... em deia Turquia precisament perquè a Turquia...
[00:38:02] Speaker B: He fet una mica de trampa, ja.
[00:38:03] Speaker C: Ho sabia.
[00:38:05] Speaker C: A Turquia es veu que soc supervendes, que és una cosa que no m'ha passat mai aquí, o sigui que aquí van bé les coses, no em queixo pas, al contrari, estic molt contenta, però a Turquia és una cosa bastant extraordinària. Però és gràcies a això, no diré bé el seu nom, però l'Emre Imre, perdó perquè no estic dient bé el nom, però és el meu àngel de la guarda turc que ha llegit tot el que he publicat en català i després em fa els informes i ell fa després les traduccions i treballa com a col·laborador per a la institució Ramon Llull i com a ell un munt de traductors que a més se'ls ofereix formació continuada, se'ls organitza estades, se'ls fa conferències, xerrades, on se'ls dona una mena de visió panoràmica de l'últim que s'ha publicat en diferents gèneres. O sigui, realment es fa tota una feina de seguiment cap enfora i cap endins molt important.
I llavors, després, quan et conviden a un país a parlar d'aquella traducció que el Llull ja ha subvencionat, com em deia el Sebastià, totes les despeses, tant de viatge com d'allotjament, etcètera, són cobertes de lluny. I no només les despeses, sinó que tu també cobres uns honoraris per fer aquesta feina de difusió. Per tant, també és una part important aquesta de combatre també aquesta precarització de l'escriptor. També al.
[00:39:26] Speaker A: Llull, aquests dies, la Fira del Llibre de Guadalajara ha posat en marxa un projecte interessantíssim que ajuda molt a trencar determinats marcs. Si és que havien detectat un problema, que era que molts autors catalans són traduïts a l'espanyol però de castella, i això impedeix que, o hi ha una barrera dialectal, no diré lingüística, però dialectal, que molts lectors hispanoamericans s'interessin per aquestes traduccions, pel model dialectal. Llavors el que han organitzat allà és un seminari amb traductors de països diferents de Llatinoamèrica, que tradueixen naturalment en variants no castellanes de l'espanyol perquè facin aquestes traduccions més directes, més properes als lectors i d'alguna manera ens puguem saltar aquesta baula o hi puguem dialogar directament. I sé que la Núria Cadanes ha estat una de les autores que han participat en converses amb aquest traductor i això és molt positiu perquè és apropar-nos, no parlar amb intermediaris, trencar aquesta idea que hem de passar capital Madrid, capital de qui la vulgui.
També som grans per parlar amb qui calgui i per comunicar-nos al món.
Parlant d'aquesta precarització, entenc.
[00:40:41] Speaker B: Que quan es fan aquestes traduccions ajuden a que la feina sigui menys precària?
Vull dir que al final, clar, arriben més diners. Clar.
[00:40:48] Speaker C: Clar, clar, exacte. O sigui, com més traduccions... Depèn dels països també, perquè hi ha països en què la situació tan econòmica com cultural és la que és, i per tant els avançaments que et poden pagar són molt justets.
Però, clar, sempre fas una mena de valoració de pros i contres, de dir, bueno, què prefereixo, que em paguin millor o tenir un idioma més en què se'm conegui i has d'anar valorant, negociant, etcètera. Però sí, sí, clar, cada traducció són uns drets que cobres i que, per tant, d'alguna manera aquella novel·la que només has escrit un cop l'has publicat 19 vegades i, per tant, això ajuda a poder viure d'escriure. Evidentment. De fet, a.
[00:41:33] Speaker A: L'Estudi d'escriure en català que citàvem al principi, que queda que només el 22% dels autors en català poden viure del nostre ofici, si no ho record malament, crec que la xifra d'autors en llengua catalana que hem estat traduïts alguna vegada és del 40%. El 40% dels autors que publicam en la nostra llengua també estan traduïts a alguna altra llengua. Potser només és un llibre, potser són 19, com Natina, però som una literatura que interessa.
I crec que això és important recordar-nos-ho.
De fet, moltes vegades passa.
[00:42:05] Speaker B: Que quan surt un llibre de vegades sembla que s'ha de sortir ràpidament traduït al castellà. I també hi ha hagut certes polèmiques de dir quina necessitat de traduir-lo ràpidament al castellà quan ha de fer primer una vida en català aquests llibres. Recordo que aquesta polèmica també hi ha sigut.
[00:42:21] Speaker A: Diverses vegades.
Sí, hi ha autors que...
[00:42:25] Speaker B: De fet, hi ha autors que ho posen, que fins a cap d'un any no es.
[00:42:29] Speaker A: Pot traduir, per exemple. Jo m'hi sent més còmode així, també. No m'han proposat en cap cas sortir en paral·lel en cap altra llengua que no fos el català, però sí que ho he tingut molt clar des del principi. De fet, és una de les primeres converses que vaig tenir amb la meva agent literària, na Carlota Torrents, d'Esterisc, que justament compartim amb la Tina, que va.
[00:42:51] Speaker B: Dir... També compartim amb VilaWeb, en realitat.
[00:42:53] Speaker A: Ah, mira! Doncs mira, tot queda en.
[00:42:55] Speaker B: Família. És una de les editores de l'editorial de VilaWeb. I em va dir.
[00:43:01] Speaker A: Això. El dia que vàrem signar el contracte, te sents còmoda amb les publicacions paral·leles i tal, i vaig dir, ostres, si podem protegir primer, prioritzar, el català millor. Hi ha casos, això passa ara també, però hi ha casos d'autors patrimonials, històrics en català, pensant en Miquel Baussart, de Falanich, que el seu testament, la seva darrera voluntat va ser no ser mai, ni quan ell no hi fos, traduït ni el castellà ni el francès. És a dir, ens recorda un lema molt conegut, no? Ni França ni Espanya, etc. Llavors ell militantment va dir, no vull que les dues llengües que m'han fet la punyeta com a autor ara s'aprofitin de mi. En vida no, perquè jo ho he pogut controlar, però després, llavors cada autor fa una tria, també n'hi ha que s'hi senten molt còmodes amb això cadascú.
[00:43:49] Speaker B: Ara posaré una polèmica perquè estava aquí llegint els comentaris que hi ha aquí i la Roser Castellví Margalet em diu, us he dit que a mi només m'interessa la independència a Catalunya i res més.
I jo ara entro aquí en polèmica de dir, L'independència a Catalunya poc servirà si no mantenim la llengua, si no mantenim la cultura, si no mantenim la literatura, no? Roser, no sé, a mi està acabant, diguéssim, que ens queden deu minuts de conversa i dic, em sap greu perquè a mi m'interessa molt tenir aquesta conversa, que a vegades no hi ha espais on poder parlar de la literatura catalana. Falta trobar espais on poder-ne parlar.
[00:44:32] Speaker B: No hi ha espais encara menys de la literatura infantil i juvenil, encara que a Vilaweb amb el podcast on hi participa la Tina l'intentem trobar aquest espai, però també és important que en puguem parlar d'aquestes coses, que en pugueu parlar vosaltres, d'alguna manera, com d'important és això.
[00:44:48] Speaker C: La nostra identitat passa per la llengua.
Sense la llengua no sé quina identitat tenim. A mi que me l'expliquin. Aquesta llengua s'alimenta no només, evidentment, de l'ús del català, que ja sabem com està actualment, sinó també de la cultura, de tot el que s'escriu o es compón o es fa en català.
[00:45:13] Speaker C: I llavors està tot molt lligat, o sigui, llengua, literatura, cultura, ensenyament, tot va junt.
I si tu vas al metge i no et parlen en català, també és una mica per l'educació que s'ha rebut. Tot està connectat. La independència no és una cosa que vagi sola i que sigui només cosa de polítics per entendre'ns. La llengua també és política, la literatura també és política, la música en català també és política. Per tant, tot suma. Per aconseguir aquesta independència, que cada cop la veiem més lluny, Jo crec que hem d'arremar tots junts i els escriptors, els creadors en general, fent falta per mantenir la salut de la llengua. L'independència.
[00:45:58] Speaker B: Sense la llengua...
[00:46:02] Speaker B: Una mica... que no.
[00:46:03] Speaker C: Té sentit, en realitat. Bueno, deixo aquí.
[00:46:06] Speaker B: Sí, sí.
[00:46:09] Speaker B: No, però volia, d'alguna manera, reivindicar-ho. També hi ha altres comentaris que van més enllà amb aquesta idea que parlàvem, no?, de la promoció amb la deriva, esperant... Esperant frisosament la propera beca a turistes aficionats a la fotografia perquè fotografiïn Barcelona. D'alguna manera sembla que estem buscant constantment això com a Ajuntament de Barcelona. Feia la.
[00:46:33] Speaker C: Sensació també, veient com ha aparegut molt el nom de Carme Valcells per la Fira de Guadalajara, que si estigués perseguint un nou boom, Però clar, el boom que va haver-hi en el seu moment amb Vargas Llosa i tal i qual, tota aquesta gent vivia a Sarrià, a Sant Gervàs, i tenia un poder adquisitiu diferent, o sigui, tot un marc mental molt diferent, a part que estem parlant d'una altra època.
Això és irrepetible, per lo bo i per lo dolent. Vull dir que també és una mica... aterrem una miqueta, vull dir, no ho sé, si hem d'enfocar cap aquí, no?, a banda de tot el tema de la marca Barcelona que ja hem parlat abans.
Feia una sensació també una mica de perseguir com una mena de segon boom, que dius això és una cosa que en el seu moment es va cuinar des d'un lloc concret que ja no existeix o que ja és una altra cosa i a banda la situació de la cultura, de la literatura, de la ciutat, del país és tot un altre.
També quan.
[00:47:31] Speaker A: Parlem del boom llatinoamericà a Barcelona, és interessant recordar quin és el revers d'aquest boom, que passava en paral·lel amb els autors d'aquí. I quins espais tenien per socialitzar els seus llibres, a quin mitjà ens podíem publicar, com la censura...
garbellava les seves obres. Vull dir, el boom està molt bé llegir-lo, està molt bé romantitzar-lo, però, ostres, hi havia en paral·lel autors que no tenien aquesta promoció.
La immensa majoria no tenien agències literàries que els defensassin en aquell moment, no tenien cap suport institucional, llavors, bueno, el boom està molt bé, però també hem de fer un exercici de memòria històrica i de mirar com estàvem nosaltres.
Suposo que també.
[00:48:19] Speaker B: És aquesta visió de quina visió tenim de la cultura, d'alguna manera. Suposo que la visió que tenim de la cultura, nosaltres tres que avui som aquí a la taula, no té gaire a veure amb la visió que té la cultura catalana Jaume Collboni, segurament.
És a dir, que ell potser té una visió més provincianista, d'alguna manera, no ho sé, o de fet, Abans parlàvem, no?, de l'entrevista que feia la Marta Salicrú, que està fent propostes interessants en defensa de la llengua, però clar, quan diu això, no només per promoure el català, sinó per enfortir la imatge de Barcelona com a capital literària global, quina imatge té que el català no... És a dir, és quasi la comissionada de l'ús social del català. Creu que amb el català no es pot ser global.
Ostres, aquí.
[00:49:02] Speaker C: Tenim un problema.
Exacte.
No hi ha res més a dir. El català pot ser tan global com qualsevol altre idioma. A més, senyors i senyores, existeixen els traductors, existeixen els intèrprets, hi ha tota una sèrie de gent que treballa també perquè quan hi ha un acte.
[00:49:24] Speaker C: Qualsevol tipus d'acte o de cosa que es faci on hi ha gent de parlar en idiomes diferents, doncs hi ha uns professionals que faciliten aquestes coses.
I que està bé també tenir-los presents, que a vegades sembla que haguem d'aprendre tots els idiomes del món tots nosaltres i no, vull dir, hi ha un ofici al darrere que és el del traductor i el d'intèrpret que també ajuda en aquest sentit, vull dir, que també no passa res.
[00:49:48] Speaker B: Per tirar d'això.
Ara parlàvem també de tot això, ha sigut com la polèmica al voltant de la Fira, però més enllà de la polèmica, vosaltres heu volgut parlar amb gent que ha anat a la Fira.
M'entenc que a la Fira ara parlaves, per exemple, de l'experiència de la Núria Cadenas, parlant amb traductors d'allà.
no ens podem carregar tota la feina que s'ha fet de la Fira per aquesta polèmica, no? D'alguna manera suposo que la Fira ha portat coses positives i que en realitat és una cosa bona per la cultura catalana.
Clar, en.
[00:50:18] Speaker A: Primer lloc és una Fira que és un intercanvi sectorial, empresarial, l'objectiu de la qual és vendre drets. És a dir, que es tradueixin llibres del català al castellà, en aquell cas, en les variants d'allà, sobretot, I això és un primer objectiu. I l'altre és els lectors que hi ha per allà, que s'interessin pels autors que participen al programa.
I és el que deia Narià Paco, no? 150 persones escoltant Adrià Targa, un públic vibrant amb Roger Mas. A més, crec que ha estat la primera vegada que una coble completa ha actuat a Mèxic. Vull dir que és una cosa que és bonica, no? I més amb Roger Mas, que encara ho aixeca tot més, no? cantant Francesc Pujol, Sensor del Cau. Això és una trempera meravellosa.
Llavors jo crec que sí que segur que han estat dies, i estan sent dies de passar-ho fantàsticament bé, d'encomanar la passió de la nostra literatura, l'alta qualitat i diversitat amb què s'està escrivint ara, i és una llàstima, i això ho denunciava la bibliotecària Marta Cava a Twitter, que hàgim hagut de parlar més aguda, perquè ens hi han obligat, dels polítics que del que hi anàvem a parlar, que és de creació i que és del bon moment creatiu que estan passant. Jo estic seguint.
[00:51:33] Speaker C: Més coses de la Fira pels perfils personals dels autors, dels col·legues que han anat allà, que no pas del que és pròpiament els mitjans, perquè és això, s'ha com contaminat tot amb el discurs aquest polític. i una fira del llibre a Guadalajara, Frankfurt, Bologna, Londres, París, etc.
té dues cares. Té la cara comercial, o sigui, comercial de negoci dels editors i dels agents, etc. que van a comprar i vendre drets i tot això hi és i no és gens romantitzable. Però després hi ha aquesta part de quan ets la cultura convidada o la ciutat convidada, etcètera, que hi ha tot aquest aparador en què de cop i volta gent que no coneix la nostra cultura pot sentir recitar un Adrià Targa amb la seva Acropolis, o pot sentir en Joan Garriga i el seu Mariachi Galàctic, etcètera. Vull dir que pots donar a conèixer realitats culturals que normalment costa molt de portar-les a l'estranger perquè no hi ha ningú que aposti per això. Llavors, en aquest sentit, és la cara i la creu. La part empresària, editorial i tal és la mateixa a tot arreu, però quan tens aquesta oportunitat pots mostrar una varietat i un ecosistema superdivers i que penso que en aquest sentit l'Anna Guitart, en la mesura en què ha pogut, perquè és evident que des del moment que acceptes un encàrrec així hi ha una sèrie de coses que tu no podràs controlar per molt comissària que siguis i això crec que s'ha de dir d'alguna manera, però en la mesura que ha pogut ha intentat ser tan diversa com li han deixat.
[00:53:12] Speaker B: Ara anomenaves a l'Ària Paco, que deia això en un tuit. Avui algú ha dit que els polítics contraprogramen la Fira, que presumeixen i és així. El nivell polític de tot és terrible, però la Fira anomenava grans coses que han passat al llarg de la Fira. Suposo que una cosa és el que passa professionalment o també el que han conegut la gent de Mèxic o la gent que ha anat fins a Mèxic per descobrir què és aquesta literatura que passa a Barcelona. i l'altre és el que han fet de promoció política, tant Salvador Illa com Jaume Collboni, que ja han anat i que constantment han anat fent rodes de premsa, explicant novetats, és a dir, que han anat aprofitant la situació per fer política, d'alguna manera, que per altra banda també és lògic, vull dir que, com dèiem, tot és política i per tant entenc que és normal que el Vallès de Barcelona i el president de la Generalitat i vulguin ser-hi i vulguin fer-se notar. Però clar, suposo que d'alguna manera l'estratègia d'alguna més se'ls ha escapçat quan fan la promoció d'aquesta beca pensant-se que els anirà molt bé i de cop genera polèmica. Per altra banda, l'única resposta que donen, esperant a veure aquesta reunió que diu que faran, de moment la resposta és no entenem la.
[00:54:26] Speaker A: Polèmica, d'alguna manera. És molt greu. És molt greu per aquesta qüestió professional de precarietat i per la qüestió lingüística i de minorització de què parlàvem.
Jo ho resumiria amb un titular que crec que és molt trist, que és, anàvem a parlar literatura i s'haurà parlat d'una beca i.
[00:54:45] Speaker B: De sanglars.
Cert, també s'ha parlat en.
[00:54:48] Speaker A: Senglars.
Llavors és molt greu i me sap molt de greu per tota la gent que hi ha fet feina, pels autors que hi han anat, que espero que els hi hagi anat meravellosament bé i que hagin pogut tenir converses interessants amb altres col·legues, amb lectors d'allà, que els llibres es tradueixin, perquè en principi anava d'això i sembla que no tothom ho ha tingut tan.
[00:55:07] Speaker B: Clar.
Doncs en principi era això. Sembla que no t'ho hem tingut tan clar. Aquí una altra pregunta. Quan ha valgut tenir un estand, això no en parleu, aquests diners malgastats per quatre gats que hi van anar a visitar-ho? Torno a repetir, sense la cultura no ho construiríem.
[00:55:23] Speaker C: Quatre gats no, eh? Hi ha molta.
[00:55:24] Speaker B: Gent.
Torno a repetir que sense la cultura de poc servirà la independència, perquè ja ens acusen aquí que Vilaweb s'ha oblidat de la independència i Vilaweb no s'ha oblidat de la independència. En parlem cada dia, però d'alguna.
[00:55:38] Speaker C: Manera... Aquest és un dels problemes que tenim també tots plegats, més enllà de Vilaweb, i és que separar tant el que és polític purament del que és cultural. O sigui, senyors, comencem a conjugar junts perquè és que volem el mateix, per començar, i penso que començar a plantejar-ho com una cosa més global de totes les disciplines, no sé com dir-ho, o sigui, de tots els sectors, de tots els gremis, ens aniria molt bé a tots plegats. I.
[00:56:09] Speaker B: Deixar aquesta crispació, d'alguna manera, que de seguida que algú fa alguna cosa, se li critica, es diu quan has gastat, quan has d'invertir, no? Quants diners públics s'han gastat en això? Bueno, és que els diners públics també estan per invertir en cultura, invertir en sanitat, invertir en.
[00:56:27] Speaker C: Educació... Sí, i en cultura se n'inverteixen ben pocs, eh? Per molta fira que hi hagi a Guadalajara, vull dir, en cultura s'inverteix poquíssim, poquíssim. Per tant, una vegada que s'ha fet, valorem-ho i intentem treure'n tot el profit possible de cara a aquesta autonomia que tots desitgem i que passa per la llengua i per.
[00:56:46] Speaker B: La cultura.
Com dèiem abans, la independència està molt bé, però sense llengua res farem. És a dir, que la independència, per ser un territori que parla castellà i que té costums espanyols, no sé de què serviria.
Dit això, Jo deixaria la tertúlia aquí. No sé si voleu afegir alguna cosa abans de plegar.
Ho hem dit tot? Jo crec que ho hem dit tot. Perfecte, doncs ens veiem amb el Sebastià d'aquí un mes, amb la Tina ens veiem cada divendres i en el podcast.
[00:57:20] Speaker B: No, perdona, sí que tu surts dues vegades els divendres ara aquest any en realitat, no? Sí.
[00:57:24] Speaker C: Bueno, el podcast és quinzenal, perquè és divendres i divendres no. Però aquest divendres sí que hi ha podcast.
Sí, hi ha podcast i hi ha article, hi ha de.
[00:57:31] Speaker B: Tot. Hi ha de tot.
[00:57:32] Speaker C: Veus? I això és viure d'escriure, eh?
Això.
[00:57:36] Speaker B: És viure d'escriure, correcte.
Nosaltres per això, des de Vilaweb, encantats que visquis d'escriure a través de Vilaweb. Doncs això, demà teniu el podcast per parlar també de la literatura juvenil i infantil, que també és una de les grans oblidades.
I jo avui me n'alegro, encara que alguns trobeu malament que haguem parlat de cultura, doncs jo avui me n'alegro molt d'haver dedicat una hora amb tranquil·litat, amb pausa, dedicat a parlar de la cultura, de la literatura en català en aquest cas, per reivindicar-la d'alguna manera, però també per entendre-la, perquè crec que avui o com a mínim és el que intentàvem, és que entenguéssiu com funcionava aquest món editorial i fer-ho des d'aquesta calma i no des dels crits que de vegades fem servir els mitjans de comunicació o des de les presses.
Espero que tots n'hagueu gaudit i ens veiem la setmana que ve, que gaudiu del pont aquest una mica llarg i això, fins la setmana que ve.
