Episode Transcript
[00:00:00] Speaker A: Bona Bon vespre i benvinguts a la tertúlia prosquita d'una setmana més per diversos problemes d'agenda. Avui teníem planificat una tertúlia tranquil·la que gravaríem al matí i que parlaríem Com de esteu?
[00:00:30] Speaker B: Nit!
[00:00:30] Speaker A: Temes menys lligats a l'actualitat, però l'actualitat ens ha sorprès i aquesta setmana mana i és més trepidant que últimament que mai. Així que finalment hem quedat tots els plans que teníem planificats I, finalment, no tindrem aquí Jordi Borràs i Cristina Sánchez-Miret, que és qui havia de participar a la tertúlia d'avui, però estic molt ben acompanyada amb Ot Bou i Vicent Bartal, aquí a la taula. Bon vespre i benvinguts a la tertúlia. I amb Núria Cadenas, des del País Valencià. Bon vespre, Núria.
[00:01:05] Speaker C: Bon vespre, quines ganes que tenies de dir bon vespre.
[00:01:08] Speaker A: I benvinguda a la Tartúlia, forma fixa ella, Núria, ara, aquest any sí, de forma fixa, ens anirem veient un cop pel mes. Encantada que et sumis en aquest projecte.
[00:01:19] Speaker C: Igualment, encara que a mi això de les Tartúlies, Txell, ja veurem com va, perquè jo els articles els escric molt a poc a poc, corregeixo, esborro, torno a començar.
i aquí no es pot fer, diguem.
[00:01:33] Speaker A: Correcte.
[00:01:34] Speaker C: No m'ho tingueu en compte.
[00:01:36] Speaker A: No, no, no, mira...
[00:01:37] Speaker B: Escoltarem amb paciència i no ens llançarem a la iulada a ningú i això pot ajudar els ritmes. Està bé, tenim una hora, tenim una hora.
[00:01:44] Speaker A: No farem tertúlia tipus racó, diguéssim, ot?
[00:01:47] Speaker B: Bueno, escolta, això...
[00:01:49] Speaker A: No t'hauràs de barallar amb 50. A veure, veig que aneu entrant a la tertúlia, veig que a YouTube hi ha diversa gent dient bon vespre, bon vespre a tots. Avui parlarem de com Sánchez i Mazón viuen una de les hores més complicades de la seva legislatura, encara que sembla que una cosa que va repetint-se De forma periòdica, el trencament de Junts amb el PSOE complica la legislatura de Sánchez, que també viu uns moments complicats amb el cas Coldo. Avui, precisament, ha comparegut al Senat per parlar d'aquest cas. ¿Podrà aguantar tota la legislatura fins al final Pedro Sánchez? ¿Quin paper jugarà Junts en tot plegat? El cas Coldo acabarà esquitxant el president del govern espanyol, Imazón. podrà aguantar molt més. Després de l'escrida s'ha de rebut d'ahir, sembla que està més que mai contra les cordes. I les declaracions que ha fet avui, que crec que ell no era ni conscient de quines declaracions estava fent, només sortida del pas davant de les preguntes dels periodistes, Crec que encara li complica més la seva continuïtat. Confesso que ahir tot el dia em preguntava com pot ser que aquest home continuï a la presidència un any després de la gota freda. Sort de la dignitat de les víctimes en tot aquest cas, que ens retorna una mica la dignitat com a poble.
[00:03:24] Speaker D: ¡Ojalá te hagan un completo! ¡Ojalá no lo hagas, cabrón! ¡Hijo de puta!
¡Asesino! ¡Ven y acércate! ¡Ven! ¡Ven, cobarde! ¡Asesino! ¡Ven aquí! ¡Ven! ¡Ven! ¡Ven, cobarde! ¡Ven, cobarde! ¡Sáltala! ¡Asesino! ¡Al parís! ¡Desgraciado! ¡Vete a la jueza, cabrón!
¡Un puto cobarde eres! ¡Rata! ¡Rata, cobarde! ¡Asesino!
¡Nos han matado la vida! ¡A todos, cabrón! ¡Ríete, ríete! ¡Ríete! ¡Ríete de nosotros! ¡Viniendo aquí! ¡Eh! ¡Viniendo aquí te ríes de nosotros! ¡Y de nuestros familiares! ¡No te queremos! ¡No te queremos! ¡Cabrón!
[00:05:01] Speaker A: Aquesta esclirassada fa més insostenible la seva continuïtat, Vicent.
[00:05:09] Speaker E: Sí, sobretot el conxut... Bé, primer, això és molt anormal. Estem parlant d'un funeral d'estat que estava coreografiat al màxim, tot controlat al màxim. Uns entraven per una porta, uns altres per una altra, no es trobaven. És a dir, era tot a major glòria del Borbó. Recordem que el Borbó a Paiportes el va rebre tirant-li fang. i ara feien com una escenografia que el Borbó era el bo i tal i qual. I, òbviament, era molt poc... molt poc previsible que passaria això, que pegava la volta al món. Avui la CNN, per exemple, passava aquestes imatges sense traducció, perquè només la força d'escrits, això no passa normalment. Però jo crec que és una combinació de factors. És a dir, és la manifestació del dissabte, que va tornar a ser una manifestació extraordinàriament gran, 12 mesos seguits ja, les marxes que van recórrer l'Horto Sud mentre es feia aquest acte també a la Ciutat de les Arts i les Ciències, això, i d'alguna manera que ahir, per exemple, Feijó, que viu a Madrid, i el que passa en províncies no s'entera llegint l'ABC, clar, es va trobar de sobte amb una realitat que... Hi ha una cosa que a mi m'agrada repetir moltes vegades, perquè l'he vist en les manifestacions, D'esta gent n'hi ha molta que votava PP. N'hi ha un moment en les imatges que es veu com una senyora alça una foto del seu marit, i el seu marit d'un barret de palla amb la bandera espanyola i la senyora d'un braçalet amb la bandera espanyola. És a dir, esta senyora o és de Vox o és del PP, no és de Compromís. Però, clar, jo crec que això el poso a control dels cordis i, com deies abans, avui he començat un error garrafal. que s'ha hagut d'anar a entendre que s'agafarà un temps de reflexió per fer una compareixença. I clar, tot el món ha entès que va dimitir, que és l'única cosa que pot fer, és que és insostenible. Després s'ha de dir que la seva.
[00:07:14] Speaker A: Premsa ha volgut rectificar i ha dit compareixences pendents que tenien previstes, com la del Congrés del 17 de novembre.
[00:07:21] Speaker E: Sí, però ja està, vull dir, el rum-rum I n'hi ha un factor molt important. Mazón, jo sempre he defensat que, encara que ha nascut a València, no és valencià, no és antropològicament valencià. Això és el que explica el seu comportament durant la vota freda. I és madrileny. És a dir, ell només li importa Madrid. I tota la premsa de Madrid avui està en contra d'ell. No n'hi ha ni un sol article que... No hi ha que el defense, sinó que l'esculpe. No, no, tots estan en contra i, per tant, jo crec que li serà molt difícil que un personatge així de nefast pugui continuar i jo crec que hem de donar les gràcies a les famílies de les víctimes, que han sigut la gent valenta en companyia de les associacions civils, d'Acció Cultural, d'Escola Valenciana, que van començar aquest moviment. la gent valenta que ha fet possible que tot això estigui passant. I un detall, perdona, que no és menor. Un funeral d'estat que tarda un any a arribar, eh? Un any. Això ja hauria de ser més que significatiu. Espanya ha tardat un any a fer aquest funeral. I l'ha fet perquè no tenia més nassos, perquè els valencians hem aguantat 12 mesos de mobilització i perquè no tenia més nassos, però han tardat un any.
[00:08:38] Speaker A: L'última setmana hem sabut més coses també d'Amazones. Des de l'última tertúlia que vam fer dijous passat, ara, sabem que ens ha continuat mentint. Que ens ha continuat mentint ell, que ens ha continuat mentint Maribel Vilaplana, quan deia que havíem sortit a les 18.45 del Ventorro, Vam sortir a aquella hora, però se'n van anar junts al pàrquing. Mazor no va arribar a Palau fins a poc abans de les vuit del vespre. L'altre dia ho explicaves tu en un vídeo. Aquests 37 minuts que no sabem on és, de sobte està perdut pels carrers de Ciutat Vella, de València. I això passa mentre ja has rebut trucades de Salvament Prades dient-li que hi ha la possibilitat que es trenqui la presa de Forata o que ja hi ha morts, en realitat, no, Núria? És que és el més fort de tot plegat, és que dius, és que aquesta hora, que ell surt del Ventorro, ja hi ha morts. És.
[00:09:44] Speaker C: Que aquí hi ha moltes coses que s'acumulen. El que ha comentat abans el Vicent, que han trigat un any, a fer aquest acte d'estat, aquest funeral d'estat, fa ben bé la sensació que pensaven que això aniria baixant, com que ens n'aniríem oblidant, que aquest dolor s'apaivagaria o que quedaria reduït a un seguit de persones que no tindrien possibilitat de mostrar-ho enfora. Cada vegada que el Malson, el president, el molt gens honorable Mazón, i la seva camarilla sortien dient una mentida darrere l'altra, és un insult, és un mal. Totes les víctimes, la gent que ha tingut víctimes mortals, la gent que ho ha viscut, que se n'ha salvat, però que té el record d'aquí, aquest trauma col·lectiu que ha patit bona part del país, s'ha sentit maltractada. Perquè a cada mentida, a cada faixanderia, aquell de la calla de la paz, el deus sortir d'aquella manera, és un cop físic, pràcticament, que augmenta el dolor de les famílies. Clar, el que va passar, ahir en aquest funeral és l'expressió d'aquest dolor, d'aquesta humanitat dolguda i d'aquesta dignitat. Aquella força dels familiars alçant la foto dels seus morts. Una de les fotos que vau posar aquí a Vilaweb, simplement la mirada d'aquella dona amb la foto, això ho diu tot. Aleshores, jo crec que no ho han mesurat, no ho han mesurat prou, perquè no són poble, no ho coneixen, la gent d'aquest país. Si haguessin anat a l'acte que es va fer, a l'homenatge que es va fer al Teatre Olimpia, que van organitzar les mateixes víctimes el dissabte al dematí, haguessin entès aquella humanitat, haguessin entès aquest dolor i aquesta...
aquesta solidaritat també, aquesta abraçada que la gent necessita en comptes de tot el llot que hi tiren a sobre. Això, per una banda, no entenen què passa i s'ho troben de cop quan es barregen amb el poble. Perquè aquesta L'actitud, ara en parlarem si voleu una mica més, però l'actitud de Carlos Mazón el 29 d'octubre de fer les seves cosetes durant tot el samdia, precisament mostra això, que no li importa gens què li passa a la gent. I per això sí que és quan diuen no, no és important saber què feia d'aquella hora a aquella altra. Sí, sí que ho és, perquè mostra justament aquesta Crueltat, és això que diuen, que no teniu cor ni paraula, que diu una de les cançons que han sortit ara i és exactament això, no tenen cor. Ara, jo discrepo una mica, si parlem de què passarà ara, si parlem més de l'abastant, més política, què farà ara el Carlos Bentorro, doncs dubto molt.
que limiteixi i m'hi jugaria alguna cosa. I m'agradaria molt perdre aquesta aposta. però jo crec que aguantarà. I.
[00:13:46] Speaker A: Ara, si voleu, ho comento també una mica. És una de les coses que hem anat parlant aquests dies, no?, de si dimitirà, si no dimitirà... No us.
[00:13:53] Speaker C: Assento gaire. És una.
[00:13:56] Speaker A: De les coses que estem com debatint, no?, si dimitirà, no dimitirà, o també, abans ho parlàvem justament, no?, arran de l'article del Josep, que cada vegada està més.
[00:14:07] Speaker B: Contra les cordes judicialment.
Sí, i en aquest sentit serà interessant, per exemple, veure les conseqüències que té la compareixença de Meritxell Vilaplana, que està molt condicionada perquè, com que el senyor Mazón és aforat, la jutgessa de Catarroja no la pot investigar directament i, per tant, això condiciona els termes en què es pot produir la declaració, però, en tot cas, és símptoma.
[00:14:31] Speaker A: Perquè la gent ho entengui, Maribel Penillaplana només, que és qui acompanyava Amazón al Ventoro, la jutgessa de Catarrocha només li pot preguntar sobre les trucades que Amazón va rebre i va fer-se amb Salomé Prades, que és la realment investigada. Això és el que.
[00:14:49] Speaker B: Explicava el Josep Noel Arca, de redacció de Vilaueb, l'altre dia en aquest article. l'Audiència de València per justificar incloure Vilaplana en tot el procés, és que, com a acompanyant del president Mazón durant el dinar i durant bona part d'aquella jornada, potser va tenir accés o potser va sentir alguna cosa o potser a Mazón se li va escapar alguna cosa en les trucades que feia, que és revelador i que és important. per escatir què va passar i de qui són les responsabilitats. I d'aquesta manera justifica que participi del procés. En tot cas, independentment de com avanci la qüestió del procés judicial, que evidentment és important per una qüestió pura de justícia, jo crec que val la pena reivindicar que la negligència de Mazón era molt evident. És això que diu la Núria, que encara fa més difícil de digerir aquesta arrogància i aquesta insolència amb què ha reaccionat després.
era molt, molt, molt evident des del primer minut. És a dir, el Josep recordava en aquesta peça que l'Esperança Camps, la primera notícia que va fer a Vilaueb dient que la negligència d'Amazon havia agreujat les conseqüències de la gota freda, Era del dia 30 al matí. Era del dia 30 al matí. Quan encara no sabia... El recompte estava pels vols de 92 morts o una cosa així, perquè abans ho he mirat. Després, una altra cosa és que s'hagi fet una feina meritòria i pacient i...
i molt resoluta d'aconseguir recopilar testimonis, recopilar informació i a veure fins on pot arribar això. Però, clar, aquesta tasca ha anat totalment desacoblada de la voluntat d'Amazon d'encarar-la. Hi ha un detall en aquest funeral d'estat que no sé si era genuí o no, però és l'emoció de Mazón. No sé si l'emoció, però les llàgrimes o aquells ulls vidriosos que se li posen quan comença a sentir els crits de les víctimes. per més que efectivament hi hagi un component molt gran de crueltat en la reacció d'aquell dia i en l'arrogància posterior, hi ha una cosa fisiològica gairebé de reacció davant del fet d'haver estat tants mesos amagant-se davant de la realitat, no responent a les víctimes, no responent als mitjans de comunicació, aquest secretisme, aquesta despreocupació. I jo crec que ahir, si és el final de la seva carrera política, és també perquè no es pot Un no es pot girar d'esquena sempre a la realitat. I ahir se li comença a acabar aquest cartuig. Núria. Hi ha una.
[00:17:31] Speaker C: Cosa que contradiu una mica tot plegat. Jo també... O sigui que sí, però hi ha més dades. N'hi ha una que va fer Mazón al matí, ahir. Es va organitzar un acte d'autoaplaudiment. O sigui, va fer una convocatòria solemne. el Saló d'Acords de la Generalitat per fer la seva declaració institucional, aquella que va fer plorar les víctimes... Et sembla, si ho.
[00:17:59] Speaker A: Veiem, Lúria? Potser no si ho.
[00:18:00] Speaker C: Veiem? Sí, ja sí. Perfecte.
[00:18:02] Speaker A: Aleix, no sé si ho tenies a punt. Ara aquí he fet.
[00:18:05] Speaker B: Un canvi. Hubo cosas que debieron funcionar mejor. Pero sí debemos reflexionar.
[00:18:15] Speaker E: Ante el desamparo que sintieron tantos valencianos, también los días posteriores, cuando fuimos conociendo la magnitud.
[00:18:38] Speaker A: Passava això, no? Sortia Mazón a fer aquesta declaració del dia de dol, un any després, una altra vegada, però a la vegada les víctimes estaven en directe a la SER, a Mangers del Saló, i passaven aquestes imatges, no? Com elles vivien aquesta declaració de Mazón. Perdona, Núria, que t'he.
[00:18:58] Speaker C: Tallat. No, no, perfecte, perfecte. És això. És a dir, hi ha la reacció de les víctimes, que això que et trenca el cor, només de veure-ho ja, és molt bèstia, perquè dius, aquí no hi ha teatralització, no hi ha... O sigui, ho veus directament, el seu dolor. Però a l'altra banda de la pantalla, al Saló d'Acords, hi havia 150 individus del PP, amb la Maria José Català, vellessa de València, sí. A la primera fila, aplaudit, no, ovacionant el Carlos. Ovacionant-lo. O sigui, es va preparar aquesta escenificació de suport de l'estructura del seu partit abans del seu patiment a la vesprada. És a dir, van escenificar aquest suport. Perquè la realitat és que el mantenen, El seu partit el manté, el PP el manté, Vox el manté. De fet, ahir mateix hi ha hagut una declaració a Twitter de l'abascal dient pobre mazón, perquè ha fet tot un tuit per dir pobre mazón, i això tampoc és casualitat. És a dir, té aquest suport perquè no els n'hi queda d'altre. No els n'hi queda d'altre, perquè si ell limiteix han d'escollir Un substitut ha de ser diputat o diputada de les Corts. Per tant, el català no pot ser? Sí, sí que pot ser. Sí que pot ser, la catalana. Ah, doncs mira. Però.
[00:20:46] Speaker E: L'Ha d'acceptar Vox.
[00:20:48] Speaker C: L'ha de votar. L'ha de votar Vox. I Vox, precisament, no.
[00:20:53] Speaker A: Tenen molt bona relació català i Vox a l'Ajuntament de València, que és el principal problema. És a dir, català podria ser perquè és diputada però té molt mala relació amb Vox i aquí.
[00:21:03] Speaker C: És on tindria el problema. Aquesta alternativa, que és triar algú que vulgui Vox, però Vox potser diu anem a eleccions, que per mi totes les enquestes em diuen que és millor, o l'altra alternativa, per tant, és convocar eleccions i és anar-se'n a la debacle, des del punt de vista del PP, perquè Vox es dispara, ells baixen i encara els tenen, diguem-ne, Si ho puc dir així, ara Vox té el PP agafat dels collons, doncs si van a eleccions anticipades el tindran agafat dels collons i del coll també. Potser no és un escenari que es puguin permetre, i per això dic que l'aguantaran, perquè no hi.
[00:21:56] Speaker B: Veig materialment alternativa.
També hi ha un factor sobre això que diu la Núria, que és que les ovacions, aquesta reacció de suport amazón que ens costa tant d'entendre, és perquè en el moment en què ell ja no plega o ja no el fan plegar en els dies o mesos immediatament posteriors a la gota freda, es genera una espiral de propaganda col·lectiva de justificació i de contradicció amb el govern espanyol, de persecució dels tècnics meteorològics per no haver avisat quan sí que havien avisat, etcètera, que nosaltres ens fixem molt en la negligència d'Amazon perquè és molt evident i és molt escandalosa, però el problema és col·lectiu, diguem-ne. O sigui, la desídia és col·lectiva i en aquest sentit una de les coses que serà interessant d'escatir quan la jutgessa de Catarroja hagi acabat la seva feina i si se'n poden arreplegar més proves, és fins a quin punt aquesta crueltat que descrivia també la Núria de l'actuació del govern el 29 d'octubre és despreocupació en el sentit de això no ens interessa, ho desatenem encara que tinguem avisos dels tècnics, etcètera, etcètera, o fins a quin punt hi ha una decisió Igualment inconscient, o igualment irresponsable, o igualment criminal, en part, però una decisió activa de dir, com que no volem interrompre el pont, no enviem l'alarma als mòbils, o com que no volem el perjudici econòmic, doncs no ho fem. I, al capdavall, el resultat és el mateix, i probablement, això que deia el Vicent abans, de prendre seriosament la vida dels ciutadans a qui representes, en tots dos casos és indici que hi ha aquesta falta de... d'humanitat, però serà interessant veure-ho en aquest sentit. els interessos turístics que.
[00:23:44] Speaker A: Hi havia en aquell pont, no, Vicent?
[00:23:47] Speaker E: Sí, clar. Recordo que.
[00:23:48] Speaker A: Fa un any estàvem fent aquí també una tertúlia, justament amb la Núria i tu, i parlàvem d'aquells... de Madrid, aquelles portades on semblava que no havia passat res i on deien com arribar a València.
[00:24:01] Speaker E: No? Aquell famós teletip de l'agència F, de quina manera podies arribar a València a passar el pont hores després d'això. Jo, de tota manera, crec, i lligui un poc també amb el tema del Pedro Sánchez i Junts, crec que el que estem és davant d'una destrucció total dels principis bàsics de la democràcia. Ja ho sabíem que era així i que el sistema espanyol funciona així molt d'una forma descarada, etcètera, etcètera. Però ens trobem davant d'una cosa que és tu votes, El teu vot és un paquet que ha de durar quatre anys, t'agrada o no t'agrada el que està passant, i les circumstàncies no poden canviar-lo. i tu pots assassinar més de 200 persones i no passa res. Tu pots deixar de tindre majoria al Parlament i, per tant, no pots legislar, no pots treure pressupostos, no pots res, és igual. És a dir, no importa el que està passant avui, importa el que va passar fa dos anys. Va haver-hi un dia que la gent va votar una cosa, que va eixir un president que es deia Mazón o un president que es deia Sánchez. I els ciutadans us foteu. Durant quatre anys aguantareu això, passi el que passi. I clar, això és una situació democràticament cruel. Perquè el cas de Mazón és excepcional. Jo, personalment, no he vist mai una cosa com este home, i ja fa molts anys que m'he dedicat al periodisme, no he vist mai una persona així d'insensible... En fi, no ho he vist mai, eh? Però el cas del Sánchez és el mateix. És a dir, és igual. Tu vas votar una cosa, i des del moment que tu diposites el vot, la ciutadania que s'aparte. Perquè ells s'ho manegen entre ells. Ells s'ho fan entre ells i arriba un extrem en el qual poden passar coses com aquesta. Un senyor com Sánchez no té els vots per fer res. Per tant, ell està ara en el govern espanyol només per cobrar i mantenir els privilegis de cobrar perquè no pot transformar la realitat, no té vots per transformar la realitat. I aquí ens ho anem empassant tot. I clar, n'hi ha un moment que la gent es farta molt i s'enfada molt.
Perquè això, quin funcionament és aquest? Però això, en quin món estem vivint nosaltres, no? És molt greu, el que està passant, i crec que és la coincidència dels dos fets, la coincidència que Chunch retire el suport a Pedro Sánchez, i Pedro Sánchez és que ni es molesta. Ja, va, molt bé. I la coincidència que un personatge com Mazón aguanti ahir, malgrat haver assassinat tanta gent, ens planteja un problema molt seriós de tipus democràtic. Això no pot continuar.
[00:26:47] Speaker A: Així. El Miramarxo diu que sembla que no hi ha res per damunt de mantenir el poder i els.
[00:26:53] Speaker E: Calés. Efectivament, és això.
També.
[00:26:56] Speaker B: Hi ha una pèrdua de control per part de la ciutadania. Efectivament hi ha un fil comú, tot i que les conseqüències siguin incomparables, però hi ha un fil comú que és també la pèrdua de capacitat de control per part de la ciutadania del que fan els seus líders polítics i del que fan els seus dirigents polítics.
Hi ha aquesta evolució de la democràcia com un segrest que explica tan bé el Lluís Calvo, en què l'assaig que va publicar fa un parell d'anys em sembla, en què la democràcia ha estat segrestada i els ciutadans cada vegada són més un element que simplement contempla el procés de governació de les seves vides i per culpa de la desmobilització, condicionada, evidentment, per la repressió, ha baixat la participació, ha baixat la capacitat de fiscalització, també per una desertió intel·lectual molt forta de les classes amb capital cultural que podien liderar aquest procés. I per això és tan important, en el cas del País Valencià, per exemple, i per això és tan emocionant, el paper que tenen actors que, a priori, no estan cridats a ser fonamentals en el procés democràtic, com en el cas del País Valencià, les associacions de les víctimes, però que tenen un rol, adquireixen un rol d'autoritat ètica per sacsejar aquesta dinàmica tan inhumana i tan crua de la política. I per això és tan emocionant i per això és tan...
Els testimonis de les víctimes, els familiars que han continuat obstinadament fins que un any després, pacientment, amb la voluntat de portar Mazón davant dels tribunals i amb la voluntat que es faci justícia de debò, per això és tan emocionant.
el que va passar l'altre dia al funeral, encara que remogui les entranyes. Perquè no només suposa un impuls de justícia per part de les pròpies víctimes respecte del que els va passar, sinó que suposa també una reivindicació pràcticament democràtica. Exacte. I en aquest.
[00:29:01] Speaker C: Sentit, jo ho lligaria també amb una altra de les coses, torno a l'acte de... És que em va impressionar molt, eh? L'acte de dissabte realment va ser que l'Esperança Camps em va fer una crònica és preciosa i precisa, també. Una de les coses que va passar en aquell acte, i que explica també, no totalment, però en part, el que està succeint també al País Valencià, és que va sortir a parlar, res d'un minut, a saludar i a donar suport i a abraçar-se amb les víctimes de la dana, una representant de les víctimes de l'accident del metro, la Beatriz Garrote. I ells, aquest grup, són familiars. Simplement, la gent que agafa el metro, tampoc és això. Coses que des de la perspectiva del poder que representen el PP i companyia no ho entenen. Són gent que va amb metro. És igual que quan passa l'aigua, arrossega gent. No mira de quin partit ets, no mira quina ideologia tens, arrossega gent. Sol ser gent de classe treballadora, però tampoc no només. En el cas del metro, més, sí. La lluita dels familiars de l'accident del metro, d'aquell sinistre 3 de juliol, va ser molt constant i molt dura. I durant molt de temps els van menysprear, els van intentar silenciar, els van intentar que això... Apartem-ho, que ja veiem que pesats que són, una altra vegada, cada 3 de juliol, cada... I ells... Perquè, clar, perquè se'ls havien mort els seus familiars. I és allò de tots els morts que hi havia i cap responsable. I ells, vinga-li, vinga-li, vinga-li, i quan n'eren pocs, i quan n'eren pocs, i quan n'eren pocs. Fins que un dia van sortir d'un programa de televisió, es va... Però va ser perquè ells van estar allà amb pedra durant tot aquell temps. No van consentir que els releguessin el silenci. D'aquella experiència, de vegades diguem que als moviments socials no guardem experiència de les coses que hem viscut anteriorment. Doncs en aquest cas, realment sí. No és el cas d'un moviment social, sinó de situacions absolutament dramàtiques. Però s'havia viscut i l'experiència dolorosa d'aquelles famílies, de les víctimes del metro, s'ha traspassat a les associacions, ara, de les víctimes de l'Adana, amb tot el que han après pel camí i aquest no ens farà encallar. Aquella abraçada entre totes dues, entre la Beatriz Garrota i la Marilou Gradulí, significava moltíssimes coses. Ja no parteixen de zero, parteixen del que s'ha après, dolorosíssimament, però s'han après i no ens farà encallar. Per això el que està succeint també al País Valencià És emocional i digne d'admiració, allò que diuen, el país valencià, que com ens deien que eren moelles, que se li'n fot i la gent se li'n fot de tot i no sé quantes coses.
Déu-n'hi-do, aquí, eh? Déu-n'hi-do aquesta constància. I.
[00:32:15] Speaker E: De fet, jo crec que n'hi ha una cosa que és important, l'exemple del metro i de la gota freda. És a dir, la caiguda de nivell dels nostres governants pel fet que el partidisme ha segrestat la democràcia fa que tinguem unes persones governant-nos que no estan capacitades per fer-ho. I això, estic parlant d'Amazon, estic parlant d'Illa, estic parlant de Sánchez, estic parlant de qui vulgueu.
El governilla, per exemple, és el pitjor govern que hem tingut mai en la vida, al Principat, perquè no tenen nivell, perquè no han arribat al govern ni amb nivell suficient per fer-ho, ni amb voluntat de servir a la ciutadania. I això fa, aquesta degradació de la vida pública, fa que ja no puguen ni assegurar-nos que no ens passarà res en el dia a dia.
I pots morir en un metro, pots morir en una gota freda o et pot passar qualsevol cosa. Perquè el contracte social famós que diu, jo t'he posat en el govern perquè tu em duguis la vida més o menys ordenadament, està tan trencat que no ens ho poden assegurar. A València tu pots morir si vas al metro o pots morir si estàs tan tranquil·lament passejant-te perquè ve una aigua i n'hi ha un personatge que està passejant-se pel centre de la ciutat, i una consellera que no sap ni què és l'ESA Alert, i un no sé què. És a dir, s'ha degradat tant la vida política? El partidisme ha arrossegat tant? fins al moi de l'os, la classe política, que estem en perill fins i tot en el dia a dia. És a dir, ja no és un problema que ens puguem.
[00:33:59] Speaker C: Posar en una guerra. El conseller d'Infraestructures de la Generalitat de Mazón no va suspendre la seva agenda. Així com el Mazón es va passar al matí Ells es pensen que fer governar és això, ara vull recibir un premi, ara vull donar un premi, ara m'hi faig la foto aquí, m'hi faig l'escena de no sé quant. Doncs el conseller d'Infraestructures tampoc va canviar la seva agenda el 29 d'octubre. Estava recol·lint un premi o donant uns premis de la solidaritat o de la sostenibilitat o de no.
[00:34:30] Speaker E: Sé quin que sigui. Em sembla recordar que era alguna cosa de Bous. Alguna cosa de Bous.
[00:34:39] Speaker C: No, no, que n'era un altre. Oh, també, bueno, sí.
[00:34:42] Speaker E: Poden ser, poden ser.
[00:34:43] Speaker C: Exacte. Sí, sí, però és que són inefables, perquè no es poden.
[00:34:48] Speaker B: Vestir. De fet, sobre aquesta cosa de l'enfotisme... El darrer metro va.
[00:34:51] Speaker C: Circular... Digues, digues, Núria. Un segon. El darrer metro va circular, que ja estaven les vies inundades, que treballadors del metro, després ho van dir, diuen, no es va morir ningú per casualitat, eh? Per casualitat. Va haver-hi un moment que no sabien on eren 11 convois. 11 convois. Vull dir... Ostres, és que com més coses en saps, més setgela la sang. De fet, hi ha aquesta cosa del manfotisme. És exactament això que deies, no estan capacitats. Hi ha aquesta cosa.
[00:35:18] Speaker B: Del manfotisme que criticava la Núria, com que des de fora s'ha cultivat aquest estigma dels valencians, això que ella caricaturitzava com el manfotisme, i que contrasta amb la feinada i amb la paciència de les víctimes. De fet, t'he de.
[00:35:37] Speaker A: Dir que aquí en el xat ja estan dient que després de l'accident del metro va tornar a sortir el PP al País Valencià. Serà que tant els fals valencians com els polítics passin de la gent i només es preocupin cada quatre anys. S'ha de dir que després del govern, per respondre, després de l'accident del metro a València, va haver-hi un govern del Botànic amb Ximiu Puig al capdavant, és a dir, amb Monzó.
[00:35:56] Speaker B: Al capdavant. I ara es tornen a sentir comentaris d'aquests al voltant d'aquestes enquestes que tornen a sortir, que donen una possibilitat de governar el PP, Valencià i Vox, que d'entrada són enquestes i ja veurem què passa. Però que són injustes, perquè és injusta la crítica o la caricatura que es fa d'això, perquè sobre aquesta degradació que dèiem de la política, s'ha perdut la noció que és responsabilitat dels polítics i responsabilitat dels candidats i dels partits obtenir la confiança de la ciutadania. No és al revés. Evidentment no podem eximir la ciutadania de fer-se exàmens de consciència i de ser responsable amb el seu vot i de mobilitzar-se i de participar en el que sigui, però el contracte del qual parlava el Vicent és que són els partits i és el sistema qui s'ha de guanyar la confiança de la ciutadania. I, aleshores, si les enquestes indiquen un resultat que ens sembla que no és prou favorable o que no castiga prou durament aquells que van ser negligents, no és només culpa de la ciutadania que se'n desentén. És també responsabilitat dels que, des de l'oposició, en una situació tan clamorosa, no aconsegueixen que això reverteixi.
[00:37:06] Speaker E: En termes electorals. Però és que també.
[00:37:08] Speaker C: Ens hem de plantejar... Exacte. I tampoc hem...
[00:37:11] Speaker E: Perdona, Núria, digues. Digues, digues. No, digues tu. Ah.
[00:37:14] Speaker C: No, dic... Només volia dir que...
que no n'hem d'oblidar que després de guanyar les darreres eleccions i haver de pactar amb Vox per tenir govern, les enquestes li donaven al PP una autopista cap al cel. Teníem PP pràcticament en majoria absoluta durant 15 anys. Actualment, les enquestes marquen que hi ha el bloc, diguem-ne, per dir-ho generosament, dret-esquerre, que estan així, que el PP baixa i el que perda el PP guanya Vox, perquè el que passava abans és que la gent votava PP quan li feia vergonya votar PP. Exactament. I ara té aquesta alternativa. Però de l'altra banda, qui puja és compromís. i el PSOE no baixa tant com el PP, però també baixa. Però el compromís puja i puja força, sobretot a la circunscripció de València. Aquest càstig tan general, els valencians tornen a votar a PP. És més complicat i és més equilibrat. del que sembla i ja veurem què passarà. I també perquè realment.
[00:38:33] Speaker A: El paper de Mazón, el paper de Prades, el paper de tothom del govern de Mazón és clamorós, però és que el paper de Sánchez, el paper dels socialistes, els dies posteriors, no ens l'hem d'oblidar tampoc, quin va ser aquest paper i què van fer, perquè no hi.
[00:38:50] Speaker C: Van ser, no hi van ser. Que no van fer. I què no van.
[00:38:54] Speaker E: Fer? Tu només havies de mirar les portades dels diaris de Madrid de l'endemà. Cap portava... cap. No.
[00:39:01] Speaker A: No, però.
[00:39:01] Speaker E: Vull.
[00:39:02] Speaker A: Dir que la gent va estar dies sols amb Fanc perquè el govern espanyol no va reaccionar. I els vam portar primer abans a connectar a l'AVE València-Madrid, que no connectar València amb aquests pobles, vull dir, era la seva preocupació. Per tant, el papi que ha fet el PSOE durant aquests mesos, tampoc, és que no es pot aplaudir, tampoc. És una mica que diu l'OT, no? Què han fet tots, no? D'acord, Mazón és culpable, el més culpable de tots, però què han fet els altres, no? Tampoc se'ls pot aplaudir.
[00:39:43] Speaker E: De tota manera, per exemple, aquesta gent que diu que els valencians han votat el PP, escolta, els del Principat heu votat Salvador Illa. Posar-se a dir tonteries diguem-les tots. Quan Tachet va dipositar el seu vot a Esquerra Republicana de Catalunya pensant-se que estava votant una cosa que no era, Salvador Illa a la presidència de la Generalitat, és que clar, el problema segurament no és... És a dir, ara faré un espòiler, jo demà faig un editorial que es diu Contra les eleccions.
Perquè el problema segurament és el sistema electoral també. I com està muntat? Si tot això pot estar passant, és perquè tenim un sistema electoral on tu pots votar pensant que estàs votant una cosa, un altre desvia el teu vot cap a una altra direcció i tu no tens res a fer. Quanta gent devia votar? En aquest cas concret dic Esquerra Republicana perquè és qui fa presidenta ella. Quanta gent dels que van votar Esquerra Republicana se senten íntims responsables d'haver posat a Salvador Illa a la presidència de la Generalitat? Jo diria que molt.
[00:40:52] Speaker B: Pocs. Probablement hi ha una relació excessivament distant entre els votants i els seus representants, cosa que dificulta el retiment de comptes, i que això es veu també després amb el seguiment dels acords i amb el complement dels acords.
[00:41:06] Speaker E: I no n'hi ha mecanismes que permeten a la ciutadania controlar els seus responsables polítics. El problema és que estem completament venuts. Quanta gent que va.
[00:41:15] Speaker A: Votar a Junts en el seu moment en el Congrés de Diputats Espanyols pensaven.
[00:41:20] Speaker E: Que Junts faria president a Pedro Sánchez. Exactament el mateix. És a dir, jo crec que és un problema allà sistèmic, que en altres països estan fent experiments interessants per intentar canviar les coses. Una miqueta, tampoc cal fer aquí una revolució, però aquí és el més escandalós de tots. Un exemple que aquests dies a mi em posava especialment neguitós quan es parlava del trencament de Junts amb el PSOE. O és que no servirà de res, no sé què, perquè Junts no s'atrevirà a fer una moció de censura. Ens posem a recordar la excentricitat del sistema espanyol? Perquè en el sistema espanyol, en tota la Unió Europea, quan un president del govern perd la majoria parlamentària, automàticament es dissol en el Parlament i es convoquen eleccions. A tota la Unió Europea, amb una sola excepció. Alemanya. Per què Alemanya? Perquè quan Alemanya estava ocupada per les potències aliades, Estats Units, França i el Regne Unit, i la Unió Soviètica a l'altra banda, es va redactar una Constitució en la qual el perill principal era el caos.
I la van redactar als militars. El perill principal era el caos. I què van dir? Dificultar la moció de censurar. I com es dificulta la moció de censurar? Obligant que els que no estan a favor teu, per nassos, hagin d'estar a favor d'un altre. Clar, això és molt difícil. Chuch no pot estar, no pot pensar el mateix que Vox ni que el PP. I què va fer Espanya? Copiar això. Alemanya i Espanya són els únics llocs d'Europa on una moció de censura, obligatoriament, has de dir un candidat alternatiu. A la resta, quan un senyor no té prou vots, se li acaba la paret. Com estem veient a.
[00:43:10] Speaker A: França, no? Si li cau a.
[00:43:12] Speaker E: La paret, dimitisca, o busca una altra coalició, o busca uns altres vots, o convoca unes eleccions. Però el que no pot ser és continuar. Aquestes coses a la gent al final les va cremant i les va cansant, però a mi em preocupa també que a vegades no n'hi ha un esforç de reflexió per part de la gent. No hi ha la necessitat d'entendre per què passen les coses. I es diuen coses molt alegrement. I jo en això em sap greu, perquè a vegades crec que, per exemple, en aquest debat, no tindre en compte aquest factor tan específic espanyol. que aquí una moció de censura obligatòriament has de tindre un candidat alternatiu, que això només ho té Espanya i Alemanya, que va ser imposat pels militars en plena ocupació d'Alemanya. Home, això diu moltes coses de la democràcia espanyola. Significa moltes coses i no t'ho pots, diguem, agafar a la.
[00:44:08] Speaker B: Babalà.
Sobre això que començàveu dient de la decepció dels votants de Junts, jo crec que en aquest cas hi ha un factor que s'hi afegeix, que és un punt de teatralització, que a mi em sembla especialment difícil de digerir. Em sembla que distorsiona molt la conversa i l'anàlisi que fem a posteriori del balanç de la ruptura de Junts amb el PSOE i del balanç d'aquests dos anys de legislatura que hi ha hagut fins ara. Perquè jo crec que, per una banda, efectivament té raó Junts que el Partit Socialista fa 8 anys del 27 d'octubre, ara ha fet 8 anys del 27 d'octubre i del 7 d'octubre del 2017, i el Partit Socialista ha estat incapaç d'oferir res a Catalunya seriós, en termes de govern, en termes de competències, en termes de sobirania, res que no fos pacificació. No hi ha cap concreció de cap acord en cap sentit. I, per tant, és natural que hi hagi una part molt substancial de l'independentisme que considera que ha estat estafada i que ha estat, a més a més, fins i tot humiliada per part del Partit Socialista, per no dir, evidentment, per la política del càstig que va liderar el Partit Popular. Però, tot i així, tenen la part de raó els socialistes en el sentit que, evidentment, ells ho posen com a excusa perquè, en realitat, no volen fer concessions. No és que no puguin, sinó que no volen. Però tenen la part de raó en el sentit que allò que els demana Junts no està a les seves mans. I Junts això ho sabia. Junts sabia que l'amnistia, en darrera instància, dependria dels jutges. Sabia que la transferència de les competències en immigració dependrien d'una majoria al Congrés que no era clar que es donés. Sabia que el català a Europa depenia del suport unànime de tots els països que formen part de la Unió Europea i, per tant, això podia tenir dificultats. I, aleshores, hi ha una part que és raonable perquè, per exemple, on sí que es veu que el Partit Socialista no està disposat a cedir poder és en el seguiment dels pactes amb Esquerra Republicana, perquè l'engany monumental que hi ha tant amb el traspàs de Rodalies, que s'ha anat igualint, com amb el del finançament, que encara s'ha igualit més a la primera de canvi, es va igualir. En aquests casos sí que es veu molt que el Partit Socialista no està disposat a cedir poder. En l'altre cas, El que jo crec que és molt rellevant és que, junts a la pràctica, té incentius per fer ara aquesta teatralització, encara que tingui raó o encara que tingui part de raó, perquè ja ha guanyat una cosa en tot aquest procés, que és una certa incorporació o relegitimació com un actor que pot jugar en la política espanyola. I, per tant, tornant a la qüestió principal de la decepció dels votants de Junts, i amb això que deia el Vicent, que jo hi estic molt d'acord, sobre l'autoexigència dels votants o l'autoexigència dels seguidors o dels simpatitzants, doncs caldria fer també, amb retrospectiva, una anàlisi seriosa en aquest sentit. En el sentit que hi havia moltes coses que, efectivament, eren previsibles. Una altra cosa era que no fossin previstes, però eren previsibles.
[00:47:11] Speaker E: Carinyo, et vau. És a dir, has dit coses que és normal que les digues perquè tots les diguem, però que revelen fins a quin punt hem acceptat la destrucció de la democràcia. És a dir, que la llei d'amnistia no depenia d'ells, sinó dels xutxes, això és acceptar que la democràcia no funciona. Perquè el xutxe ha d'obeir la llei. No n'hi ha discussió, en això. El xutxe... El Parlament fa una llei i l'ha d'obeir, i s'ha acabat la pel·lícula. I, aleshores, acceptar que això era... És com quan diuen... És que érem uns innocents perquè l'1 d'octubre no vam pensar que ens pegaríem. No érem uns innocents, érem uns demòcrates. I tu, com a demòcrata, no pots acceptar que l'altre sigui el normal. De la mateixa manera que el català a Europa... A veure, el català a Europa...
mai havia passat que es digués que no. És la primera vegada que es diu que no. No havia passat mai. Per tant, no depenia... En cap cas depenia de la voluntat dels altres. Era una tradició europea que s'acceptava en el moment que un estat ho deia. El que passa és que no ho han fet. I, de fet, el mateix Pedro Sánchez s'ha descarat ara al final. Perquè, clar, ara al final ha fet aquesta pantomima d'anar a pactar amb Alemanya, que començarà una erosió que suposa que ja s'hauran oblidat, perquè, si ja no tenen esforç, ja ho hauran oblidat.
perquè no va anar-hi fa dos anys. És a dir, si el català no és llengua oficial a Europa avui, és perquè Pedro Sánchez no li ha donat la gana. Perquè això funciona molt fàcil. És a dir, el polític ho va explicar. Alemanya ha acceptat negociar sobre el català a canvi d'una qüestió de la política verda i no sé què, que Sánchez ha ordenat als socialistes que voten a favor del PP. La política europea, ens agrada o no, va així. Tu què vols? Jo vull això, tu em votes això, jo te voti això. Pedro Sánchez no ha fet res pel català a Europa en dos anys. Albares sí. Albares ho ha cregut i ho ha fet. Però al final són coses que les ha de fer el president del govern. No ha fet res, no li ha donat la gana fer res. Per tant, en aquest sentit, nosaltres tampoc podem donar per bo...
[00:49:17] Speaker A: Però Albares sí o era un pacte entre Albares i Sánchez, diguéssim, d'un el bo i l'altre el.
[00:49:22] Speaker E: Dolent? Per lo que a mi m'expliquen, Personalment, del senyor Álvarez, ell sí que s'ho creu. Té una dona que parla català... Per lo que jo he arribat a saber, hi havia una intenció certa i honesta. Sánchez no, però almenys que ho havia de fer Sánchez. Però, clar, estem tot el rato acceptant. que el funcionament anormal de la democràcia espanyola és un funcionament que hem d'acceptar. Això necessita d'una explosió, això ha de rebentar pels discos. Si no, ens trobarem mazons, ens trobarem Sánchez, ens trobarem aquesta cara dura brutal a tot arreu, a totes les institucions.
És a dir, tu votes, jo què sé, votes els comuns perquè després pacten amb l'extrema dreta per posar-hi un tio del PSOE. És que això és un pitorreo tot. És que no n'hi ha on agafar-te. La revolució democràtica catalana sí que ha sigut, entre el 2012 i el 2017, un projecte de trencar-ho tot i de revolucionar-ho tot. Però tota la resta està podrida. Tota. Tots els partits, tot està podrit. L'Aliança Catalana també, és només una qüestió de temps. Podemos, el que tu vulguis. Tot està podrit perquè no pots viure dins del sistema. Si vius dins del sistema, has d'estar podrit perquè el sistema està podrit. Però això és una cosa que passa arreu d'Europa? No. Mira, per exemple, aquests dies Irlanda ha elegit una presidenta Connolly, la senyora Connolly, que és una senyora gran, que ha treballat durant 20 no sé quants anys, diguem, funcionària de presons, mestra en presons, psicòloga i coses d'aquestes, absolutament independent. Irlanda és un país, per exemple, que va crear assemblees ciutadanes, que és una cosa impensable, així. A Irlanda els polítics no se'n sortien, ni amb el divorci ni amb l'avortament, perquè el pes de l'Església catòlica és molt gran a Irlanda. Què van fer? Van convocar una assemblea ciutadana. Una assemblea ciutadana era... una assemblea de ciutadans elegits per votació, elegits a l'atzar, perdó, no per votació, a l'atzar, que es reunien i que dialogaven entre ells per articular una llei que fos factible i que era un cos oficial. No cobraven, però tenien les despeses pagades, no sé què, tal i qual. I van aconseguir elaborar una llei de l'avortament i una llei del divorci suficientment sensates per poder tirar-la endavant i que guanyarà la votació a través del referèndum, no a través del Parlament. Per què? Perquè aixòs ciutadans no estaven pensant en la seva feina de demà. Aixòs no estaven pensant, si jo ara dic no a l'avortament, demà no me votaran.
Estàvem pensant que era millor pel país. Arreu d'Europa i arreu del món hi ha exemples de coses que estan canviant la realitat perquè estan fent així. A Estònia ja han fet proves de votació electrònica que tu pots retirar el vot. a qui has votat. Jo vull votar a l'Otvou, com a candidat a l'alcaldia de Barcelona, que ho faria molt bé, però demà passat es torna boig. Doncs demà passat li retiro el vot, i si un terç dels que el van votar li retiren el vot, ha d'haver-hi una elecció parcial per comprovar si continua tenint el vot o no. N'hi ha coses... Jo no voto a.
[00:52:47] Speaker A: L'Otvou, que jo continuo a Vilaguatera escrivint.
[00:52:49] Speaker E: És igual, ho hem posat així, però... Per posar un exemple, d'acord? Però vull dir, és clar que n'hi ha exemples. El que n'hi ha molt pocs casos a Europa és d'una democràcia tan, si és que ho és, tan restringida, tan tancada, tan inamovible com l'espanyola. Aquí la Constitució... I.
[00:53:08] Speaker C: El teatrillo. I.
[00:53:09] Speaker E: El teatrillo. Perdó.
[00:53:11] Speaker C: Vicent. I el teatrillo que fan, perquè l'altre ha parlat d'un punt de teatralització Jo, diguem, aquest punt l'altre dia, diguem, perquè en realitat de vegades penses ara si han retirat el suport al PSOE, no sé què, i dius, i? Vull dir, què ha passat? O quin és el pla? Més que què ha.
[00:53:33] Speaker E: Passat, quin és el pla? Sí, però de nou, Núria, el problema no està en junts. El problema està en el sistema democràtic que fa que un senyor pugui seguir governant quan no té el recolzament parlamentari suficient per a governar. O sigui, tampoc... Sí.
[00:53:50] Speaker C: Però a mi em preocupa que els nostres partits, i ara no vull dir-ho en general i en generós, sembla que actuï, i dic sembla també de manera generosa, per simple càlcul del... Quan em votarà, qui no em votarà, què tant va darrere, doncs ara he de fer no sé què. Sembla que no hi hagi un pla. I transmeten aquesta sensació, la sensació d'escenificació de coses, de frases que es diuen, d'ara jo faig com que... i l'altre fa com que... com si anessin improvisant sobre la marxa, o amb la miradeta.
[00:54:28] Speaker E: Curta, de les properes eleccions. Això passa. I aquí, per exemple, és criticable que Junts pactara amb el PSOE quan tothom portava anys dient que amb el PSOE no es pot pactar, que no compleixen res, que ja se sabia. Tothom, no, ells també es portaven anys dient-ho. Sí, sí, sí. És.
[00:54:48] Speaker A: A dir, es va en contra dir a ells mateixos.
[00:54:50] Speaker E: Era públic i notari, no? I per tant es van equivocar. La pregunta sempre és.
[00:54:56] Speaker C: Per fer què? Perquè pots pactar amb el diable si tens la idea d'anar, i després t'equivoques o no, però si tens una idea d'anar cap a alguna banda. Però aquí és que la pregunta és per fer què? Sí, però n'hi ha.
[00:55:09] Speaker E: Un element que jo també vull posar sobre la taula. En el cas de Txuts han pres dues decisions que han sigut retirar-se del govern de la Generalitat. i trencar l'acord amb el PSOE, que aparentment van en contra del partit negoci. Vaja, aparentment no, van en contra del partit negoci. I, a més, les dues vegades ho han somès a consulta de la seva militància. Vull dir que estem carregant els neulers contra la gent que s'ha comportat de la manera més normalment a Europa. A Europa el que fan normalment la gent és el que han fet des de Junts. Pactar, i si no me pacten, me'n vaig. I estem carregant els neolers contra aquesta gent que es van equivocar greument fa dos anys, però que després han fet una altra sèrie de coses que són les normals en qualsevol democràcia, i estem donant per bo el sistema que és el que està podrint-ho tot. Per què, caram, el senyor Sánchez ha de continuar al poder? O sigui, un senyor que va estar quatre anys sense cap pressupost, que no va poder aprovar ni una sola llei. Per què estàs en política? Si tu estàs en política és per transformar positivament, se suposa, el teu país. Per transformar positivament el teu país, la política es fa en el pressupost, on decideixes si aquests diners van així o van allà. Si tu no pots ni aprovar els pressupostos ni ser capaç d'aprovar ni una sola llei, perquè no n'aprovaran ni una sola llei, aleshores per què estàs fent política? I com podem acceptar una cosa tan bàsica com eixa? Com podem no concentrar tota la indignació en dir però en quin sistema polític estem vivint? Però això què és?
[00:56:50] Speaker B: Jo estic molt d'acord que no es pot normalitzar els termes en què l'estat espanyol permet tenir la conversa política i permet tenir les negociacions polítiques. Per això ho retrotreia també fins al 2017 i feia un balanç. Evidentment que hi ha factors tàctics que expliquen la ruptura de Junts amb el Partit Socialista, com els incompliments dels acords, la por potencial que puguin tenir d'aliança catalana, la pressió dels alcaldes perquè tenen les municipals, la por d'assemblar-se a Esquerra Republicana en els termes aquests que deia el Vicente, de no ser una crossa excessivament submisa del Partit Socialista. Evidentment que hi ha factors tàctics que ho expliquen, però n'hi ha un de estructural de fons, que és que l'estat espanyol no ha ofert res a Catalunya que no sigui pacte, que no sigui pacificació o càstig, o un pacte enverinat perquè es fa sota l'amenaça de repressió. Jo, amb consciència d'aquesta anomalia i de les particularitats que té la democràcia espanyola, sí que trobo pertinent una crítica al paper que ha tingut Junts en tot això, perquè ells van prometre una metodologia diferent, o es van comprometre amb una metodologia diferent que consistia en, com que precisament no confiaven o es malfiaven de la capacitat del Partit Socialista de complir els acords, amb un cobrament per avançat, així van introduir la figura del verificador en la negociació de Ginebra, etc. I aleshores això...
ha fallat tan estrepitosament, fins al punt que gairebé no ho han ni tingut en compte, i a més a més ni tan sols ho han esmentat amb prou feines en el moment de la ruptura o ha estat un element central, que per això a mi em fa pensar que, una mica sabent que corrien aquest risc tan enorme, doncs ells es van deixar endur per la corrent perquè el preu a pagar, si hi havia una repetició electoral o si havien de carregar el mort d'haver provocat una repetició electoral, que no repetís els equilibris i que donés el govern al PP i Vox, doncs ells no el volien assumir. Entenc que les regles del joc estan adulterades i per això som independentistes, però sí que crec que justament perquè el moviment i sobretot els dirigents del moviment han estat tan poc proporcionals amb el seu llenguatge i han fallat tant a les pròpies promeses que havien fet que un dels aprenentatges que hauríem d'haver incorporat del procés crec que és una relació molt més ajustada en aquest sentit amb les metodologies de negociació que es prometen, amb els acords que es prometen, amb la pompa amb què es venen aquests acords, la manera com Esquerra Republicana va parlar de sortida del règim comú o de sobirania fiscal amb l'acord del finançament, o de traspàs integral de Rodalies, i la manera com els fets han trinxat i han esbocinat aquest llenguatge amb tan poc marge després, Doncs això degrada molt la relació, la política i la relació dels ciutadans. En aquest país passa una cosa absolutament anòmala, que és que quan un polític diu que ha pactat una cosa amb un altre polític, tothom assumeix que és mentida. O sigui, no és que se'n malfiï, és que tothom t'ha incorporat, tothom t'ha incrustat al cervell que és impossible que allò es compleixi. I per això parlava de teatralització al principi, perquè és tot vaporós i no hi ha una conversa real sobre el repartiment del poder. Però també és normal.
[01:00:24] Speaker A: Que desconfiem de la mentida, perquè moltes vegades, fins i tot, el que ens diuen en un primer moment en una roda de premsa i el que ens acaba arribant als papers periodistes, Ja és diferent. És a dir, la mentida ens la donen en el primer minut. Ja sabem que allò que ens han dit és mentida. Em sap greu, perquè estem tenint una conversa molt interessant, que m'agradarà repetir algun dia, perquè hem anat més enllà dels titulars. Vinga, va. N'hi ha.
[01:00:50] Speaker E: Que retrotreure un més enrere. Què caram van fer Chunch i Esquerra Republicana l'any 2019 votant presidenta Pedro Sánchez?
i fent una moció de censura contra el govern del PP. Però què caram era això? Això és el que.
[01:01:04] Speaker A: Estem pagant ara. Núria, va, si és.
[01:01:06] Speaker C: Ràpid et deixo també. Sí, sí, proposaria un joc per a una altra tertúlia, diguem-ne. Fa molts anys a la televisió espanyola hi havia un programa que es deia 1, 2, 3, Responda.
[01:01:15] Speaker E: O Través. Molts anys, sí, Núria.
[01:01:17] Speaker C: Molts anys. Uns quants. Bé, és que ja tenim una edat, ja tenim una edat. Aprovec-te. Podríem fer per 25 pessetes, per 3 euros, i anar sumant frases o conceptes polítics o presentament polítics que han caigut en desús i què se n'ha fet d'ells. Hi havia el verificador, la taula de negociació, el traspàs integral de Rodalies, totes aquestes grans butllofes, aquestes grans bromballes que ens han venut, que semblava qui sap què, L'acord de claredat, que se me n'acudeix a molt, jo crec que al final guanyaria, però podríem fer un concurs i seria bastant agradable però també molt clarificant. No podem fer un.
[01:02:00] Speaker A: Concurs, no tenim el temps, em sap greu, no podem fer un concurs i a més no tinc premis per donar-vos, però què et sembla, diem, la gent que ens mira la tertúlia, la que ens està veient ara, i la que ens mirarà els pròxims dies, que ho deixin a comentaris, que a veure quines d'aquestes frases ells i d'aquests conceptes se'n recorden i, per tant, els podem també tenir en comentaris i jugaran entre ells, com a mínim, en això. Hem de deixar aquí, no sense abans dir, Mazo, dimissió. Bon vespre.
