Episode Transcript
[00:00:00] Speaker A: Bona Bon vespre i benvinguts a la tertúlia Prospita. Avui una tertúlia molt especial des de València Estan. Us parlem des de la Societat Coral del Miquelet. nit. Avui el públic que ens seguiu cada setmana des de Vilaweb o YouTube, en directe, s'uneix al públic que està amb nosaltres. Bon vespre a tots, benvinguts. I també benvinguts als del xat, que cada setmana anem comentant el que va passant. També estarem pendents de vosaltres i del que ens aneu contant. A mi, avui, la gent dirà, aquest accent? Doncs sí, senyors, això soc jo. Quan soc a València, el meu accent se va cap a València. Així que avui tindreu accent. Txell en accent de València. Com deia, avui estem accedint a un dia especial, ja que d'aquí uns dies farà un any dels dies més tràgics i tristos que ha viscut el nostre país. 229 persones van perdre la seva vida per culpa d'un govern negligent. 229 persones van ser assassinades, com diria Rosa María Álvarez, presidenta de la Asociación de Víctimas Mortales de Dana 29, una xifra que la xarxessa de Catarrocha està investigant per augmentar encara més, perquè van morir també persones més enllà del dia 29, que també podien estar comptades com a víctimes d'aixà gota freda. Tots tenim molt present les imatges d'aquests dies i dels posteriors, però avui és una bona oportunitat per fer memòria i recordar tot el que ha passat aquest últim any, que no és poc.
Per fer-ho, comptem amb la taula de la tertúlia d'esta setmana amb Esperança Camps, cap de redacció de Vilaueb i autora del llibre Els morts de Mazón. Bon vespre, Esperança. També comptem amb Gemma Pasqual, escritora i presidenta d'esta casa, la Ciutat Coral del Miquelet. Bon vespre, Gemma, i gràcies per cedir-nos l'espai.
[00:02:25] Speaker B: Benvinguts a casa vostra.
[00:02:28] Speaker A: També comptem amb Ramir Calvo, comunicador i autor de molts dels tuits més virals d'aquest últim any per denunciar la negligència del govern de Mazón i el viratge de Puig. Bon vespre Ramir.
[00:02:40] Speaker C: Bon vespre i moltes gràcies per convidar-me.
[00:02:43] Speaker A: Estava convidada avui a participar en la tertúlia a Sergi Pitar, director del diari.es al País Valencià, però finalment no ha pogut assistir. Justament avui el diari el comptava aquest matí en portada que demà estrenen un documental sobre l'any de la gota freda i havien pactat en apunt unes imatges que els excedien i finalment no els hem excedit, per tant, Sergi demana disculpes, però han estat remuntant aquest documental per demà poder-lo emetre als socis i poder contar com ha sigut aquest any dins de la redacció del diari, per tal de destapar moltes de les informacions que avui sabem i moltes de les mentides que ha anat dient Mazón i que avui sabem que eren mentides. i no podrà assistir però demana disculpes i diu que la pròxima que fem a València s'apunta. Jo això també m'ho heu apuntat. Jo volia començar posant la vista enrere. Us pregunto als de la taula però també pregunto al xat que veig que hi ha gent comentant Com recordeu aquest dia? On éreu? Què fèieu aquest 29 d'octubre, aquest 30 d'octubre, 31? Esperança, jo recordo que tu des del bon matí estaves pendent i deies que això.
[00:04:06] Speaker D: Seria molt gros.
Sí, perquè a València no plovia. Tots ho hem dit moltes vegades, però això va marcar molt la història d'aquell 29 d'octubre. Però a l'eixat del matí la ràdio ja deia que a la saforra havia plogut molt. I com que feia molts dies que AME ens anunciava que plouria molt i que venia una gota freda, vam pensar, si de matinada ja ha plogut tant en l'Asafor i ens estan dient als meteoròlegs que això va cap avant i es menegerà i que encara, com diuen ells, lo pitjor està per arribar, de seguida el xat... de treball de Vilaweb, ja ho vam dir. Aquesta nit ha plogut molt, hi ha problemes a la Sàfor i a veure què passa. I ràpidament... Tu estaves de vacances, has dit adés, però ara anem en marxa. Era un dia que, ho sabeu tots, no lleig, grisot... Fea un vent que no era normal, era quasi com bascós. Un dia molt raro, quasi com avui, que també fa aquesta basca tan desagradable. I tu veies que a mesura que passaven les hores anaven passant coses que no eren normals. De fet, a les set i mitja del matí la televisió de punt ja va anunciar aquell avís roig Ja hi havia una periodista d'apunt en una rotonda per la Ribera mitja ofegada i veies que la cosa anava empitjorant. Ens vam posar en marxa i al llarg de tot el dia la redacció de Barcelona i de València vam fer l'únic que sabem fer, que és informar. És el nostre ofici i és la vocació del diari i vam informar del que sabíem però també del que ignoràvem. Perquè en algunes hores de la vesprada, cap a les 6, vam fer una notícia molt curtiva, no sé si recordes, Txell, què deia? Tu estaves de vacances. Cap a les 6 de la vesprada vam fer una notícia molt curta. Ni el president Mazón ni la delegada del govern espanyol al País Valencià han comparegut d'ençà de les 11 i escaig del matí. Eren les 6 i sabien que el país començava a estar negant. O sigui, informàvem del que sabíem i del que ens amagàvem, en realitat, sense saber que ens ho estàvem amagant. La resta va vindre després, la resta ja és història. De.
[00:06:22] Speaker A: Fet, crec que vam ser els primers mitjans en parlar de negligència.
Ho.
[00:06:27] Speaker D: Vam fer de bon matí el dia 30, després de tot el que ens havia passat el 29, després de veure aquelles dues compareixences de Carlos Mazón a dos quarts de deu aproximadament del vespre i una cap a la mitjanit, i escoltar per la ràdio totes aquelles cridades i tot el que no sabíem. El problema d'informar és tot el que no saps.
I l'endemà de matí, pràcticament sense dormir, tots ens vam tornar a posar en marxa i vam fer una pluja d'idees. Vam dir, cap a on anem? De fet, vam enviar els fotògrafs a fer fotos, però mentrestant, cap a on anem? Què contem a la gent? Com? Què contem? Què ens està passant?
i al final, entre tots, en aquell xat, ens va eixir una paraula que era negligència. Perquè vam repassar les notes de premsa que Presidència de la Generalitat havia enviat aquell dia, que eren notes de premsa de Mazón rebent un premi, Mazón tenant a fer no sé què, Mazón reunint-se i tal, i a les quatre de la vesprada, a les cinc, Presidència encara enviava notes de premsa de coses que havia fet Mazón al matí, quan nosaltres només estàvem informant d'Utiel negat, de rius que es desbordaven, i van dir que el comportament d'aquest home no té altre adjectiu que negligent. A partir d'aquí vam fer l'article que vam publicar a les 12, parlant de com la negligència de Carlos Mazón havia empitjorat les conseqüències de la gota freda. Gemma.
[00:07:56] Speaker A: Sé que vas acollir voluntaris, que també va ser una idea, la força dels voluntaris aquests dies.
El.
[00:08:07] Speaker B: Meu fill, el dia següent mateix, ja era voluntari, ell i els seus amics, i m'explicava com estava jo, que ells són forts, és que quan he sigut aquí ja era més fort, i ell, clar, votava en els cotxes, i jo el veia molt afectat, perquè el meu fill...
i em deia que necessitaven palers, que allà no anava ningú i tot el que es trobava darrere de les muntanyes de cotxes. Llavors, l'Albert Salamé, que és fotògraf d'aquesta casa, em va cridar que si jo el podia acollir a casa perquè venia una amiga fotògrafa. Jo visc a Musseros. És veritat que em fallava internet, però comparat amb el que li passava a la gent, a mi no passava res. Llavors li vaig dir, sí, Albert, però no us recordeu que la dona va ser el 29, el 30 va ser a Castelló i se van suceir. Llavors ells van vindre, jo ara no estic segura, i quan estàvem a casa, uns amics de l'Albert, uns xicons molt joves, que venien de Nou Barris, venien en un cotxe que anaven cap al GMC. i la dona s'havia agafat. No anava el GPS i estàvem a fosques. Llavors vaig dir, no, no, veniu a casa. Jo tinc un piset i allà hi havia vuit o no sé quantes persones i dormien en el menjador. Això on podíem. Per una banda, l'Albert anava cap a la zona d'Aldaia i tota aquella zona i aquests xicons anaven cap allà. A mi no em van deixar anar, jo volia anar. Jo pensava que podien fer bon tàndem, jo escrivint, però com que ja sàpiguen que he d'estar amb les Alba de Ferro, el meu fill em va dir que no vingués.
Jo vaig anar a comprar, no n'hi havia aigua. Allà a Mosedos estava tot tancat i tenia moltes persones. Necessitàvem menjar. Sí que és veritat que jo es veia com se sentien culpables. Cada hora que passaven a casa, igual que el meu fill que se li van demanar les vacances per anar, era com que podien estar allí. I sobretot el que més notava era la desesperació. És que quan comptàvem fèiem com una mena de teràpia quan sopàvem o això, perquè érem xics molt joves. I clar, em dien que la situació del GMC era horrible. I clar, m'explicaven de morts. I jo no podia ni donar-los menjar. Recordo que fèiem espaguetis i em va tancar l'enzimera. Jo no sé quants espaguetis. Em passava el dia fregant roba perquè venien... La gent que no ha estat no s'ho pot imaginar. I sobretot jo penso... l'Albert, que hi anava també a llocs, però totes les voluntaris joves, això és com anar a una guerra. Jo no he viscut la guerra, però el que m'explicaven i l'estava ànim que tenien aquestes personetes era de guerra, de vorete, que clar, ell m'oferia això que quan passaves una muntanya de cotxes a l'altre costat, n'hi havia gent que o que s'havia mort, però d'inanició, que ningú s'atenia. I després també m'explicaré de primera mà com anava gent a fer-se les fotos. A mi m'ho van explicar que en un moment donat apareix gent, monos, i se fan una foto i se'n van. I encara no sabíem la negligència total de Mazón, però va ser dur. I en quant a aquesta casa, Teníem una responsabilitat. Aquí hi ha diversos membres de la Junta. Nosaltres som conservatori i fem classes, fem moltes coses. Estava tancat, evidentment, el Micalet, però hi havia molta gent afectada. La nostra administrativa, teníem alumnes afectats, professors que havíem perdut De tot. Perjudicats de veritat, no? Llavors vam haver de fer un protocol de les classes online, després atendre els casos personals, perquè hi havia nanos que havien perdut l'instrument. O, per exemple, una família, un xiquet que tota la vida m'hi caleta i que en un moment donat la mare mos crida per donar-lo de baixa perquè no el pot pagar. Ho ha perdut tot. Nosaltres no ho podíem consentir, això és evident. però ens va passar que vam fer una crida al Micalet perquè necessitàvem més diners i teníem pendents un concert. Nosaltres al Micalet no podíem mirar, només esperàvem a nosaltres. La Junta vam estar tots d'acord en ajudar en tot el que podíem, vam replegar diners de tots els països catalans, es va repartir amb la gent que es necessitava, el Consell de la Gana el vam fer a Naldaia, també vam partir amb el que vam... Perquè al final, crec que d'aquesta gota freda, entre dues coses, el mal govern, el mal govern del feixisme, i sobretot la força de la gent, i dels joves, que hem dit que eren... que en parlàvem dels voluntaris, La generació de vidre, es diuen, i crec que van demostrar que eren molt forts. Estos.
[00:13:36] Speaker A: Dies hem tornat a trepitjar els carrers de l'Horta Sud perquè estem preparant un especial de cara a la setmana que ve, en vídeo, i va baixar gent de Barcelona que no havia baixat encara l'últim any. i encara sempre es donava a veure les marques del fang. Hi ha gent que ha estat informada, gent que ha vist les fotos, els vídeos, però crec que les fotos, els vídeos, tot no fa justícia a la dimensió Jo recordo baixar per primera volta un mes després i pensar, però això encara està així? I anar en Jesús o en Laura i dir-me, no, no, si està molt millor, i jo pensava, com pot ser això molt millor? No sé, Ramir, com recordes aquests dies?
Jo.
[00:14:27] Speaker C: Portava dies preocupat perquè una amiga, antiga companya de Punt, Susa Calafat, viu a Beniflar, a la Safor, i això que diuen, no ens van avisar. Portàvem dies a Emet, als serveis informatius de Punt, dient, ve una dona, i plourà fort. Jo li anava enviant missatges a Susa dient-li, vés amb cura que has d'agafar el cotxe, has d'arribar a la Burgesot, has de travessar precisament la zona. Jo estava preocupat. Després va tenir els problemes per tornar a casa, que no va poder tornar fins a la Sàfor. Explicaré una cosa per veure Com es va viure i ser 29 d'octubre a València i el que passava a pocs quilòmetres? Jo per la vesprada me'n vaig anar al cine. En aquell moment estava en marxa la mostra del cine del Mediterrani, era la 39a edició i hi havia un cicle de cine sobre Gaza i me'n vaig anar a veure una pel·lícula sobre la situació de Gaza d'abans del genocidi.
I bé, s'acaba la pel·lícula, comença el col·loqui, i en aquell moment, preguntant sobre la situació de Gaza, sobre Hamas i demés, sona la fatídica alarma de les 8 i 11. Clar, tot el món, què està passant? El mòbil en silenci o apagat, però igualment va sonar l'alarma. I nosaltres allà no sabíem què estava passant, estàvem en el cine, no teníem notícies de fora.
Va ser sortir del cine, em va telefonar ma mare i em va dir on estaves, què estava passant. No, estava al cine, no tinc notícia. Agafes l'autobús per tornar a casa, comences a mirar les xarxes socials i a veure els vídeos de tot el que estava passant. Nosaltres a València, com ha dit Esperança, no plovia, teníem un dia molt estrany, el cel era d'un gris plom, el vent que feia i demés. I els dies següents la meva sensació va ser que en València no ha passat res, la gent estava... Perquè feia un clima, fins i tot va sortir el sol, feia bona temperatura, a vegades se'n va anir de curta. La gent estava a les terrasses fent vida normal i posaves la televisió i sabies que a pocs quilòmetres allò era el desastre. Absolut.
[00:16:34] Speaker A: Ara tornaré al contrari, però en València sí que passa.
A.
[00:16:38] Speaker D: Pocs quilòmetres hi ha 0 quilòmetres pràcticament, perquè en València hi ha 17 morts.
que a vegades oblidem, perquè parlem de l'Horta Sud, són les pedanies dels pobles del sud de València que també van patir, van patir molt, i sembla que no ha passat això, i de tant en tant hem de fer aquest esforç de recordar-nos, igual que recordem els pobles de la Serrania, el principi del riu Túria que també va fer tant de mal, en Gestalgar, en Bugarra, pobles d'aquests que ens queden lluny però que no deixen de ser el nostre país. i allà també hi ha moltes persones que han patit i han perdut. Al final, la desgràcia ens ha afectat a un territori amplíssim del país, hi ha molts valencians, i és una de les coses que crec que la fa singular, perquè recordem la Pantanada de Tous, la comarca de la Ribera, són coses molt més concentrades, però quan comences a anar d'una comarca a l'altra i veus que l'ataca i l'oscura van manejant-se, i la ruta de l'aigua i del fang com va destrossant, és molta gent, comarques castellanoparlants, comarques valencianoparlants, és tot el país. La.
[00:17:58] Speaker A: Gemma parlava dels voluntaris, però també de la força de la societat civil. No sé com de clau va ser aquesta manifestació del 9 de novembre, com d'important va ser reaccionar ràpid, i en aquest moment Les associacions van ser valentes de convocar aquesta manifestació perquè hi havia gent que deia que era massa aviat, que no era el moment, que no tocava.
Va.
[00:18:25] Speaker B: Ser l'Anna Oliver, la presidenta. Ah, mira, ara està també l'Alexandra. Va ser l'Anna Oliver, la presidenta d'Acció Cultural, va cridar a l'Alexandra de l'Escola Valenciana, a mi, a dos o tres. Jo sempre dic que som els més sospitosos habituals. I em va dir, hem de fer alguna cosa. Jo ja volia fer una manifestació. Va ser l'Anna i li van dir, endavant. Era com la comissió d'octubre, perquè us feu una idea que al principi érem poca gent.
i tot el món es deia que era mala idea, que era massa pronta, sobretot els polítics professionals i de tots els colors. No és que ho diguin de mal, però la veritat ens volien desanimar, però com sempre no van fer cas i van tirar endavant perquè nosaltres només pensàvem en les víctimes i nosaltres vam preguntar a les víctimes, perquè ens van dir que no havíem de dur el dol, que no fèiem una mà ni que fèiem el ridícul i que haguéssim quatre. La gent necessita una resposta i més conforme hem de saber tot el que ens venia, totes les informacions periodístiques. Tots sabíem que a gent que ja estava morta li havia vingut el missatge de Mazón i llavors van fer un grup de WhatsApp i clar, jo me'n recordo que et feien vots mentre parlàvem perquè fèiem reunions de l'estat. De fet, els meus voluntaris, com que n'hi havia periodistes i això, i nosaltres parlàvem de coses, es tancaven a l'habitació perquè no volien sentir el que estàvem parlant, perquè eren uns doctors, no s'ho podien imaginar, i la veritat és que la força de la gent. Vam començar a créixer de totes les associacions de veïns, per petites que foren, es van sumar a nosaltres i la veritat vam començar en una cosa que era de la plaça de l'Ajuntament a la plaça de Mare de Déu.
I van quedar sorpresos de veure aquella gent. I sobretot perquè els protagonistes són les víctimes. I jo crec que va estar molt bé. Que no tenen tragos polítics que ens diguin que no ho feren.
[00:20:32] Speaker A: La.
[00:20:32] Speaker B: Societat només hem d'anar davant d'ells, i ells han de fer el que nosaltres volem. Llavors, la frustració que teníem, i que tenim, l'havíem de treure i havia de ser manifestant-nos, que és com ho fa la societat civil, manifestant-se i alçant la veu, i com ho farem ara, perquè ara el dissabte també hi tornarem a ser i hi tornarem a alçar la veu. I no tenim por al ridícul, tot el contrari, i la veritat ens va sorprendre que vingués la gent, perquè imagineu-vos que no hi havia metro, estava tot allà, la gent venia caminant de totes bandes, en les botes tacades de fang, però no és que se'ls havien tacat, és que venien en les pales de taulera i encara la policia va carregar contra nosaltres. Encara no me'n tens vergonya? que van carregar contra nosaltres a l'Ajuntament. Però jo era incontestable i doné les gràcies perquè nosaltres, com a societat civil i associacions, l'única cosa que vam fer va ser canalitzar i ajudar en el que podíem a la frustració de la gent. i sobretot alçar la veu, que això és molt important. Vam demostrar que s'ha de reaccionar de seguida. No podíem esperar-nos al Bonvent per fer una gran manifestació, que la vam fer, però nosaltres no pensàvem en el nombre, pensàvem en donar servei a les víctimes i sobretot en anomenar el criminal, que era Mazón, que segur que n'hi ha més responsables, però el cap del govern valencià és el responsable i ja se va dir dimissió i a la presó. Així seria el lema. També.
[00:22:07] Speaker C: És important que s'ha seguit, que va haver-hi la primera manifestació i s'ha continuat fins el pròxim dissabte. Fins i tot s'ha fet manifestació en desembre, en plens festes de Nadal, i hi va haver milers i milers de persones. La lluita ha continuat. En.
[00:22:21] Speaker A: Pluja també. Ramir, com d'important van ser també les xarxes socials? Primer.
[00:22:28] Speaker C: Vull destacar el paper de ser periodisme clàssic, per dir-ho d'alguna manera. Esperança Camps, Laura Ballester en el Levante, Sergi Pitarch en el Diario, Lucas Marco en la mateixa publicació. S'ha fet molt bon periodisme i també ha sigut la base de la resposta que he hagut d'enxarxar. Sense aquest bon periodisme, segurament la majoria dels meus tuits no els podria haver fet. La base és que hi hagi gent interessada en saber la veritat i que t'ho expliquin i que vulguin desacreditar totes les mentides i tots els argumentaris que s'han creat des del Consell, des de la Generalitat. Les xarxes han sigut importants per a fer-hi seguiment perquè també s'ha de dir que hi ha moltíssima gent que no segueix els mitjans de comunicació clàssics. Estem en una crisi d'això del periodisme, del diari escrit, l'agència EDCAS mira les pàgines web però tampoc aprofundeix molt en el contingut i per tant les xarxes serveixen un poc per informar-te. També hi ha molta desinformació, això també s'ha de dir en les xarxes socials i s'ha de ser molt curós a l'hora de fer determinades informacions.
I des de la meva experiència han sigut importants per a un poc desmascarar les diferents versions que s'han donat des del Consell i que ha donat directament Carlos Mazón. Jo pensé que hi ha hagut punts d'inflexió. En principi, Carlos Mazón quan va dir allò de jo m'hi vaig incorporar al CCPI a partir de la vesprada, estava jugant la seva carta d'imatge de polític, no podia donar la imatge que no havia estat en el Ccopi quan s'havia llançat el missatge i quan la gent s'estava morint directament, s'estava inundant mig país. Va arribar la instrucció judicial, una pregunta de la jutgessa de Catarroja, Núria Ruiz Tobarra, que diu quines són les autoritats que estaven en el FECOPI i ahir és quan ell ha de canviar el discurs i ha de fer veure que ahir no estava perquè si hagués estat així li hauria complicat el seu futur judicial. Allí podem entrar en debat si el té difícil o no. Hi ha diferents opcions i opinions, però allà va canviar. És clar, tu fas un vídeo amb les declaracions aquelles del principi, me vaig incorporar al Ccopi a partir de l'ESET, i quan treuen la imatge ella entra al Ccopi saludant com si entrara jo en un bar, que era molt cridant aquella imatge, no sé qui la va escollir, crec que algun dels seus enemics, però és molt cridaneri, quan li pregunten, i diu, les 8.23, és després de les 7 de l'esperada, això és un fet fàctic, i ho diu en la seva forma de pinxo, així com fa xenda, i dius, clar, és que aquest vídeo ja demostra quina és la catedra moral d'aquest personatge i com han anat canviant les seves opinions. Això deia.
[00:25:33] Speaker A: Pensava que queia. Esperança? Ho.
[00:25:37] Speaker D: Hem pensat algunes vegades al llarg d'aquest any, hi ha hagut alguns moments en què semblava que no podia aguantar més. Semblava que queia i que no podia remuntar, però ell cada vegada, això que deia...
Ai, se me n'ha anat el Ramir, perdó. Ramir cada vegada que... No sé si no el seguiu a Instàgies Socials, seguiu-lo, en Twitter sobretot. Té molta gràcia, molta traça per treure vídeos del que va dir i el que va fer, o el que va dir un dia i el que diu ara, i realment n'hi ha coses que si ens passara a nosaltres, si Ramir un dia treu un vídeo nostre de tal dia va dir això, tal dia va dir l'altre, ens amagaríem de ball una pedra. perquè ens cauria la cara de vergonya, i si caiguéssim en aquestes contradiccions en què ha caigut Carlos Mazón. Però ell sempre té la capacitat aquesta de remuntar. L'està ferm. Quan érem xicotes li dèiem el Tententieso, l'aixeta joguina que tomba i després se'n torna al sard. Ell ha fet això, però crec que això també té una data de caducitat. El títol de la tertúlia és Si caurà o no caurà. Alguns moments molt crus, per exemple, tots dèiem és impossible que el president de la Generalitat sobrevisca unes falles sense anar a cap acte de les falles, sense anar al balcó de l'Ajuntament a una mascletà. A mitjan setmana fallera es van inventar uns pressupostos pactats amb Vox per retallar-nos drets i per encara enganxar-nos més fort i retallar-nos tot el que podia. i aquell dia va remuntar perquè tenia el pressupost aprovat i quan a les Corts li deien alguna cosa, ell contestava que Pedro Sánchez no tenia pressupost i ell sí que en tenia. L'estafern es posava dret i a l'estiu li va passar no sé què i es va tornar a posar dret. Crec que arriba un moment Jo en tenia un d'aquestes quan era xicoteta i al final la bola de baix, de tant manejar-se com que n'hi havia un ferro dins, el plàstic es va fer malbé i ja no tombava, ja estava allà quiet, estava en el mateix lloc. I probablement aquest any, aquest primer aniversari, les coses que es van sabent, els vídeos que es van veient, que els havien amagat i tot això, les coses que se saben i probablement les coses que se sabran, No sé, jo començo a pensar que aquesta sort, no vull dir cara dura, però aquesta sort se li girarà l'esquena, evidentment. No sé, per dignitat s'intenta ara. Venen setmanes.
[00:28:15] Speaker A: Claus. Avui parlàvem i dèiem la setmana del 3 de novembre. Maribel Velaplana està citada a declarar el 3 de novembre. El 4, 5 i 6, les víctimes de la gota freda estan citades a declarar a la Comissió d'Investigació del Congrés de Diputats, en què s'espera que les citin a les Corts Valencianes, però allí parlaran i durant tres dies les escoltarem parlar. I el 5 de novembre Mazón ha anunciat un canvi en el Consell. Aquesta setmana serà clau? Jo crec.
[00:28:49] Speaker D: Que sí. Carlos Mazón fa un mes i mig va anunciar un canvi de govern, que és la primera vegada que un mandatari anuncia una crisi de govern amb tantes setmanes d'anticipació, perquè les crisis se fan i se tanquen en hores.
però ell ho va anunciar i suposa que ell ho va fer pensant que haurà passat l'aniversari i tot el que em puguin dir de si vaig o no al funeral haurà passat l'aniversari, estaré en hores baixes, faré aquesta crisi de govern, reforçaré el govern de los mejores, i tornaré a tirar endavant, m'hi tornaré a alçar. Però ell no comptava amb els temps del Congrés espanyol i no comptava que aquell mateix dia, que ell estarà en una roda de premsa al Palau, sense preguntes habitualment, anunciant els seus nous consellers d'aquest nou govern dels millors, en Madrid, en el Congrés dels Diputats, amb tots els micros dels mitjans del país, dels mitjans d'Espanya i dels mitjans estrangers, hi haurà les víctimes de la gota freda explicant la veritat. Per tant, suposa que en les escaletes dels informatius, en mitjans entrellats, per davant del nou canvi de govern d'Amazonas aniran les veus de les víctimes. Aquesta estratègia que ell i el seu gabinet que té allà muntat en presidència, que van inventar, li caurà com un castell de cartes perquè no li servirà de res.
el que manarà seran les veus de les víctimes. I tres dies abans haurem sentit, no haurem sentit perquè les declaracions davant la jutgessa no són en públic, però els advocats filtren i potser sabran el que haurà dit Maribel. Demà el nostre company estrena un documental. Jo crec que sí, que la setmana que ve i la següent seran fonamentals per saber cap on anem. També el.
[00:30:44] Speaker A: 17 de novembre, que ell haurà de declarar per primera vegada Haurà de contestar a preguntes que no ha contestat, perquè fins ara només ha parlat en entrevistes que vaig, i no. No hem pogut fer les preguntes que volíem fer-les. Esperem que els diputats del Congrés li facin les preguntes a dient Amazon. A veure.
[00:31:09] Speaker D: Les preguntes les hem fetes. De fet, els companys que el persegueixen amb el micro allà on va, li les fan. De fet, avui li han preguntat què li sembla que Maribel hagi d'anar a la jutgessa la setmana vinent o el dia 3. molt de respecte a la justícia, tal, no sé què. Vostè anirà a declarar i no sé què, molt de respecte a la justícia. Les preguntes li les fan. El problema és que ell no les respon. I això és un símptoma també molt estrany. Respon o.
[00:31:38] Speaker C: Menteix directament? Menteix. Vull dir, perquè el massatge monòleg que fa... 16 minuts, 16 minuts de la reconstrucció. Va haver-hi una resposta de 16 minuts, però clar. Li fan una pregunta i ell espera disculpar-se. es compara amb el que va passar a l'Etur el 29 d'octubre, i diu que a l'Etur va haver-hi alerta a Roig, que es va muntar un C-COPI, i que el president de García Page no va anar a ser C-COPI. Són tres mentides en una frase. Perquè a Vista-Notge no va haver-hi C-COPI, perquè no hi havia vist Roig, i va ser un post de comandament avançat, i García Page va cancel·lar tota la seva agenda i se'n va anar al post de comandament avançat. I això ho diuen a punt i ningú li diu res i no li cau la cara de vergonya d'haver mentit i d'haver intentat disculpar-se en la seva actuació dient mentides. És així de clar. L'altra cosa.
[00:32:31] Speaker A: Que ha passat aquest any és el viratge de punt, el canvi radical de punt. Al principi sí que van donar les imatges però aquest últim any i sobretot aquesta última temporada és surrealista el que està passant. Penso que.
[00:32:50] Speaker C: La cobertura que va fer des del 29 d'octubre va ser una bona cobertura. Es van donar els avisos que calien en aquell moment. Víctoria Roselló es va cansar de dir que venia una situació complicada, que la gent no aniria de casa si no era necessari. La informació estava i després el seguiment. Encara està, no sé si durarà molt, però hi ha una pàgina en apunt amb totes les peces del 29 d'octubre, programes complets que pots seguir i pots veure clarament quin era el seguiment i per on venia la pluja. A les 14.00 està l'alcalde d'Hotiel explicant en directe en l'informatiu que l'aigua els arriba per més amunt del coll, és així. Després hi ha connexions en el barranc de Chivac, que després és el barranc de Pollo, dient una reportera que s'ha sortit el barranc de Chivac i que el perill és que ara l'aigua vagi cap a baix, cap a l'Horta Sud, i hi hagi inundacions. Això és tres i quinze minuts de la vesprada. Quina informació hi havia? El que ha passat, i jo penso que la cobertura que va fer a punt a partir del 29 d'octubre, també va accelerar molt els canvis que s'han produït a casa. La llei estava feta d'uns mesos enrere, però encara no s'havien posat mans a l'obra, en realitat, a veure a qui posaven. Si és cert que Carlos Mazón estava dinant amb Maribel Vilaplana per oferir-li apunt, És una primera... Per exemple, Sergi Pitarch en el seu llibre, que ha de sortir el 29 d'octubre, les Hores del Caos, diu que no és cert perquè Maribel Vilaplana i Carlos Mazón ja havien tingut sopars abans. Sergi diu que no és cert que li estiguin oferint... Sergi diu que.
[00:34:40] Speaker A: Sí que se li havia ofert, però se l'havia ofert mesos abans i no va néixer a dinar.
L'entrevista que li vaig fer la setmana passada, no me'n recordo, em deia que quatre hores per.
[00:34:57] Speaker C: Oferir-Li un càrrec és estrany. Sí, és prou estrany. A partir d'aquesta cobertura, que s'expliquen determinades coses, els dies es fa un Zoom, que jo recomano molt, el reportatge de Zoom d'apunt, que minut a minut t'explica quan es va llançar l'avi Roig d'Ahemed, quan va començar a ploure, és una radiografia brutal del que va passar el 29 d'octubre, es va adonar que aquesta eina estava en la seva contra. Aleshores es van donar pressa a fer els canvis, posar Ordaz en el Consell d'Administració i Francisco Aura en la direcció i començar a carregar-se programes i a fer programes que ara mateix, aquesta mateixa vesprada, en el magazín Badebó han fet el sumari de quatre minuts i no s'ha fet cap menció a la situació de Maribel Vilaplana. Si tu ets un programa de la Televisió Pública Valenciana, en principi la teva preocupació ha de ser l'actualitat valenciana, en algun moment ho hauràs de destacar, penso jo. No han dit res, en el sumari no han dit res. Després ja el desenvolupament del programa no l'he pogut seguir, però en el sumari de quatre minuts no han dit ni una paraula de la situació. Així és la línia informativa que està seguint apunt ara.
[00:36:16] Speaker A: Mateix. Avui tu també et desperaves en l'inici de l'informatiu, no.
[00:36:20] Speaker D: Esperança? Sí, en l'informatiu del migdia, el primer sumari, la primera notícia que donaven era el dregatge de la platja de Cullera perquè havien de dur arena a no sé a quin altre lloc, i el segon era el vent que feia i l'alta temperatura que feia. I després ja han vingut les altres coses, però també de molt de passada. Ara que deia això dels informatius d'apunt i sesum, recordo una peça boníssima d'un company, crec que era l'endemà de la compareixença, o el mateix dia, de la compareixença de Mazón a les Corts, el 15 de novembre, on el company repassava cosa per cosa del que havia dit Mazón i rebatia, deia, Amazon ha dit això, però no sé què, però realment va passar això. Això era una revolució en la televisió pública valenciana. Això no havia passat mai en no sé quants anys de televisió pública. Aquest company, Ferra i Xavier, jo me'l vaig trobar a la manifestació i el vaig abraçar. L'hi vaig dir al Josep. Era perfecte, no sé si recordes aquesta peça. Era per enmarcar-lo, una peça llarga, a més a més dintre d'un informatiu del migdia, que això ja no ha passat més. Això era periodisme, no creure'ns el que ens diuen, posar-ho tot en qüestió amb fets. Perquè ell ho demostrava amb imatges. Evidentment, a la televisió, si no tens imatges no pots mostrar-ho. I ell ho mostrava amb imatges i amb el cronograma i no sé què.
Ha sigut un miratge. Això és per.
[00:37:54] Speaker C: Periodisme, però si ara entra una persona com Josep Magraner de Cap d'Informatius que ja estava en les èpoques fosques de Canal 9, crea un semirregim del terror, la gent també... No vull criticar a periodistes de la casa, que segurament no tenen la culpa, Hi ha gent treballant que li van dir que hi hauria unes oposicions i les oposicions no s'han fet. La situació laboral d'aquestes persones també és molt complicada. Podem demanar gestos heroics, però cadascú té les seves circumstàncies personals i de vegades no es poden fer aquests gestos. Vull ser curós de la situació personal de cadascú.
Però clar, si Josep Magraner vol parlar del temps i de coses intrascendents, el dia del gelat o coses així que fan a mateix apunto, jo aquest estiu dinant amb mon pare cada dia hi havia una notícia sobre la collita de melons no sé on, en cada poble cada dia en un poble diferent. I se fan molt també periodisme de declaracions, és a dir, s'agafen les declaracions de Mazón, te la claven allí, te fan com un públic reportatge i ningú es preocupa de saber si és veritat o no és veritat, de contrastar aquestes dades, és donar el parte i prou. Jo sé que.
[00:39:15] Speaker B: Es fan responsables, els periodistes. Es fan responsables perquè venim de Canal 9. Estos periodistes de ara, quan es van tancar, i Esperanza ho sap millor que ningú, es va fer una gran depuració, i el poble i nosaltres vam contestar, i vam dir que no volíem que ens tancessin, i ja veníem de l'accident de metro, de la vergonya que va ser aquella informació, i ara estan fent el mateix.
Ells són còmplices del que està passant. Jo entenc les seves situacions personals i és clar que no entrem i que tot el món necessitem treballar tots, però ells són còmplices, el primer i el segon dia de la dana. Després han dit coses que passen a la calla. i fan coses que passen la ratlla. I jo, personalment, si tornen a tancar a punt, a mi que no em busquen. No em busquen. Perquè ells poden fer moltes coses. Ja han fet, hi ha un comitè d'empresa que fa comunicats, però també poden apagar, poden fer una vaga, poden negar si han fet les coses. Perquè, clar, la dona és una cosa molt seriosa. Vull dir, no estem parlant que facin... Vull dir, que parlin dels melons... A mi, mira, jo només poso a punt quan hi ha una desgràcia. Però el que han fet a La Habana, o el que estan fent a Mazot, o el que han fet pitjor encara els periodistes d'Apunt, que és criminalitzar les víctimes, acusar-los d'estar polititzades. Escolteu, que poden estar perfectament polititzades les víctimes. Qui diu que una víctima no pot ser de compromís, indepe, del PSOE o del PP? I això a Apunt és matxacó.
Sempre tenen alguna puntilla que posar quan és mariló, quan és alguna víctima, sempre tenen alguna cosa a dir. I jo sí que els faig responsables. De segur que.
[00:41:07] Speaker C: Hi ha males pràctiques, perquè cada periodista té la seva ideologia i hi ha gent que segurament ara dirà, doncs mira, ara és la meua per explicar les coses. Jo recordo una peça sobre una visita d'Amazon, no sé a quin poble, i com passa normalment quan va Amazon a qualsevol lloc, hi havia una protesta.
Van treure les imatges de la protesta i l'última línia era «hi estava el germà de l'alcalde» que és de compromís. Això és una mala pràctica periodística, està claríssim.
Segur que hi ha gent que ho està fent malament. Això estem parlant de Badebò, que és un magàzine de producció externa. S'ha creuat una línia que abans, en l'anterior llei, els programes de producció externa, no podien fer informació política o estava bastant limitada, I ara aixa línia s'ha trencat i n'hi ha programes de producció externa, com són Vadebo, que fan informació política amb periodistes que no són de la casa. I el teu control sobre els continguts, encara que sí que és exercici, és un poc més.
[00:42:18] Speaker A: Limitat.
Tinc que dir que també hi ha hagut periodistes com l'Helena Tamarit, que ha deixat apunt, i l'altre dia la Laura Escartit l'entrevistava, i deia, em costa molt marxar d'apunt però no em reconec en una directiva que és una corretja de transmissió del Consell. Hi ha gent dins d'apunt, crec que ja són dos periodistes que s'han acollit a la clausula de consciència del contracte i han decidit marxar. Parlarem de la importància del periodisme i de fer-nos preguntes. Portem un any fent-nos preguntes, encara no les hem respost totes. Una de les preguntes que ens fem és Això és 30 i escaig minuts que ningú sap on era Amazon, que ningú sap de la seva existència, que es va esfumar de la terra perquè no responia ningú, perquè representa que ja no estava el Ventorro però no ens donen les dades d'on estava. Curiosament, ell diu que estava al Palau, però les úniques imatges que hi hauria d'entrar al Palau.
[00:43:21] Speaker D: Es van borrar? I a més va condecorar la cap de seguretat que va esborrar aquestes imatges. Això ja dóna una idea de l'interès que té a la transparència. Ja explicàvem on era. És la gran incògnita. Avui ho pensava, quan sàpiguem on és l'Amazon durant aquests 30 minuts, les 229 persones continuaran mortes. Què farem nosaltres, com a societat, quan sàpiguem on està Amazon durant aquests minuts que no responia a cap impuls i a cap telefonada? Què haurem de fer per remoure'l del lloc, per allevar-lo? No serà després com un...
com una buidor, de dir ara tenim aquesta incògnita, d'on estava Iseome durant aquests minuts 30 o posem que el dinar no es va allargar tant, perquè la primera versió de Maribel Vilaplana recordem que s'acabava una hora abans del que diu ara que es va acabar, no sabem Isabes Prada, Mazón, què feia, amb qui estava i on estava. Però després penses, jo em poso en la pell de les víctimes dels familiars, de les víctimes en aquest cas, i penso que el marit i els fills de Dolores no ressuscitaran, ni el pare de Rosa, i penso que és com a la vegada dolorós, que periodísticament és superinteressant i molt important saber on estava, però que al final estem entretinguts en aquesta mitja hora i aquestes persones són mortes. Sé que no m'estic explicant molt bé, però estic posant bé la pell de les víctimes. I penso, per exemple, ara imagina que demà, després demà, o d'aquí tres dies, ho sabem, o bé perquè ho destapa un company periodista, o perquè Mazón té un atac de lucidesa i diu, jo feia això, és insuportable, me'n vaig.
en algun moment de la vida pot passar, però després penses, i ara què? I ser ara què? És i ser forat que tenim tots com a societat, i ser forat, i ser buit, a banda de tota la destrossa que encara continua, un any després, com deies tu Adès, però les víctimes Ningú les sanarà, ningú les... Probablement sí que tindran aquesta miqueta de lent de dir, ja sé per què va morir mon pare, perquè això m'estava fent no sé què. Al final crec que és com una desolació tan gran el que ens han fet a tots, encara que no tinguem directament ni danys materials, ni víctimes properes. Però el dany és tan greu, és tan fort el que ens han fet, que jo no sé de quina manera això serà recuperable. Sabent la veritat, sí, és una cura, però no crec que servisca del tot. Però depèn de.
[00:46:28] Speaker B: Qui estava. Perquè, a veureu, jo no sóc de la teoria de la conspiració i segur que no, però és molt sospitós que de sobte estava Maribel Vilaplana. I tothom pensa que estava follant. Això no és. No, no, és.
[00:46:42] Speaker C: Això. Festejant com a.
[00:46:43] Speaker B: Mínim. Festejant quasi 30 minuts, i si no? I si estaven empresaris? O estaven polítics? O estaven fent coses que no se poden dir? I per això així tan ràpid la Maribel Vilaplana? Perquè a mi no em quadra. A mi això que m'he dit que estava en un restaurant on hi havia habitacions d'alt, per l'amor de Déu que estiguin parlant del president, que podien anar-hi ni donar la gana. A mi em sembla molt estrany tot aquest rotllo tan masclista. No sé com explicar-ho, és com de pel·lícula americana quan creen un relat. Jo no sé on estava. Jo no sé on estava, però sí que us dic que hauríem de ser més llestos. No vull mossegar aquest home, que potser sí que és veritat i és més poc intel·ligent del que jo pensava, però no quadra això que diu. Perquè vivim en un món de la imatge. No hi ha ni una foto ell entrant a l'entorn? O sí? Potser d'així poc m'ho haureu d'estar veient. Però ara mateix, que on anem, tots hem muntat fotos, i aquesta dona ens fa un comunicat a l'any, dient que havia eixit el matrimoni, perquè diu que ha eixit l'estrès i mitja. A mi em recorda quan jo quedava amb el meu pare. No és normal, perquè tot el que ens expliquen, i ara ens diuen que n'hi ha mitja hora de diferència, jo crec que nosaltres d'això no ens hem d'ocupar.
Jo penso que.
[00:48:09] Speaker C: El resum seria que el més important és que sabem que no estava on havia d'estar. O si estava.
[00:48:14] Speaker B: Fent coses que no devia. I és reunir-se en polítics, estar amb gent fent tractes que no havia de fer. Això sí que ens interessa a tots. Saber si estava en algun empresari, com també s'ha dit, en algun empresari important que va salvar la vida. Tot això també seria important saber-ho. Perquè si estava fent això, això sí que ens afecta. Si estava en el llit en algun moment s'afecta perquè no estava complint les seues funcions. Però si estàvem decidint el nostre futur en un altre lloc i estàvem fent una cosa que.
[00:48:45] Speaker C: No sabíem... Estaves a telefonar a l'alcalde de Cullera. Tots sabem que a Cullera hi ha un projecte urbanístic molt important. Hi ha una.
[00:48:54] Speaker A: Conversa que diu... Ha sortit un home en Vilaplana i el nom del Vallès de Collera? És raro. A.
[00:49:04] Speaker D: Més li va demanar el telèfon, sembla que amb un por. El president de la Diputació li va dir, vull parlar amb tal, que va ser l'únic vall que sembla que va parlar, i ser dia de crisi. Avui publiquem una entrevista amb el batlle d'Utiel, que estaven en l'aigua al coll a les 3 de la vesprada, o a les 2, i no va cridar el batlle d'Utiel.
[00:49:24] Speaker C: Però en canvi el de Collera sí. A mi el que m'interessa és que no estava on havia d'estar. Que un president de la Generalitat, quan s'està inundant Utiel, la bestialitat d'aigua que hi havia allí, l'helicòpter de la Generalitat rescatant gent, l'UME ja no podia accedir, A mi que el president de la Generalitat no deixi el que estiga fent, se'n vaja a Palau o se'n vaja on haja d'anar-se'n, em sembla una actitud irresponsable absoluta. Jo no vull tindre a aquest home com a president sabent això, que després estiguerà en el restaurant. Està? Doncs això, l'interès periodístic de saber exactament què va fer i ses hores. Però el que em sembla més important és que no estava on jo pensi que un president.
[00:50:06] Speaker B: De la Generalitat havia d'estar. però no dimitirà, perquè és una qüestió política. Què falta per a les eleccions? No tenen recanvi. La catalana, que té 17 víctimes, està impoluta. Ella no parla, no diu res, llavors l'Amazon li van pegar, tot el que puguin, perquè si no ell absorbeix tots els cops del PP. I nosaltres, els valencians, ja tenim molta experiència de presidents imputats que vaig anar a declarar i, per desgràcia, no passa res. Tu dius que.
[00:50:47] Speaker A: No caurà. És una de les preguntes que... De fet, és el titular de la tertúlia d'avui. Caurà Amazon un.
[00:50:54] Speaker C: Any després? Jo vull recordar que fa 11 mesos estàvem en les tertúlies i quan anàvem a dinar o a sopar amb amics i amigues estàvem preguntant-nos quan cauria. No arribarà a Les Falles, no arribarà a Sant Joan, no arribarà no sé on. I mireu, ahir el tenim, un any després encara segueix ahir. La política valenciana ens dóna moltes sorpreses. Comentàvem abans, Camps, tot el que va fer, es va presentar a les eleccions, va treure majoria absoluta. Jo sempre dic que el PP podria presentar una gran era i la gent el votaria sense cap problema. Som així. Però Camps es.
[00:51:30] Speaker A: Va acabar remitint. que ens va.
[00:51:32] Speaker C: Acabar dimitint perquè el partit, en teoria, és la teoria, el partit li va dir has de dimitir. Jo l'única manera que veig que Amazon dimitint o no presentar-se a la reelecció és que se n'adoni que Vox li està xuclant la sang literalment. Avui en dia Vox té més poder que quan estava en el Consell. Està condicionant totes les polítiques de la Generalitat molt més que quan estava en el Consell. Condiciona els pressupostos, està engolant a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, etc. I més coses que passaran i tot per la debilitat de Carlos Mazón perquè necessita els vots. de l'extrema dreta. Fins que algú no se n'adoni que en aquesta situació l'única cosa que està fent és debilitar el PP, que està perdent vots, sobretot a la província de València, d'una manera accelerada, i l'única solució és llevar-se d'amunt Amazon, que és la figura que segons les últimes enquestes té un nivell d'impopularitat del 80%, que va publicar el Levante la setmana del 9 d'octubre, Este home no es pot presentar a la reelecció, o almenys pensé jo que no es pot presentar a la reelecció, però com ja dic, la política valenciana dóna moltes sorpreses, així que no ho asseguré al 100%, però que Mazón faci un acte de dir dimitisc perquè ho vaig fer malament, perquè me n'he adonat que no estava on havia d'estar, jo penso que això no ho veurem.
L'altra cosa és.
[00:52:59] Speaker A: El futur judicial de Mazón. Ara mateix no està investigat.
però cada volta les conselleres, els testimonis, es van contradient més, perquè qui sumeix la responsabilitat de tot plegat? També el creuar les trucades que hem anat veient, al final diuen, no, Mazón no hi era, però l'alarma se va enviar a les 8 i 11, després de dues hores debatent si enviaven l'alarma o no, després d'una trucada a Mazón a les 8 i 10. En sèrio? Mazón no sabia això? És a dir, no és responsable del retard d'enviar l'alarma? Es va enviar a les 8 i 11 un minut després de la seva trucada de casualitat? Jo no ho.
[00:53:57] Speaker D: Crec.
Ramir ho ha dit al principi, Mazón, d'ençà que se va adonar que la jutge s'anava en sèrio, la seva estratègia ha anat cada vegada a allunyar-se cada vegada més de la zona de presa de decisions. De fet, va ser extraordinàriament cridanera la manera en què ho va fer en l'entrevista a Eixa d'Apunt del 9 d'octubre. Allà va ser com... Ell era un ciutadà, de fet, la crònica que vaig escriure no li vaig posar mai l'epíteta de president, sinó que jo li deia el ciutadà mason. Ell era un ciutadà que passava per allà i se va adonar que podria passar alguna cosa en una presa, que ell va dir que hauria sigut la primera vegada que es trencava una presa al País Valencià. La seva memòria de peix és espectacular. Tots coneixem el cas de la Pantanada de Taos. O la seva.
[00:54:49] Speaker A: Incultura. La seva incultura.
[00:54:53] Speaker D: I com diu el director de Vilaweb, ell sempre diu, mazón sociològicament no és valencià perquè no té aixa cultura de l'aigua que els valencians tenen. Ell cada vegada va allunyant-se més, i això del 9 d'octubre va ser espectacular. i penós a la vegada perquè t'adonaves que aquest senyor al final prefereix quedar com un president inepte i com una persona qualsevol i arrossegar la dignitat del càrrec de president de la Generalitat abans de fer-se responsable de la seguretat dels valencians, que el remat ho du el seu càrrec. Ell nomena la consellera d'Emergències i la responsabilitat de les emergències és de la consellera, però la responsabilitat última, en el moment en què el dia 14 de novembre va haver-hi una miqueta de gota freda que va fer que s'ajornara la seva compareixença a les Corts, ell ja va anar a fer-se la foto al seu copi. Ara, què hem vist aquests dies darreres? El 9 d'octubre, ràpidament. Suspenem els actes del 9 d'octubre, vaig a fer-me una foto al lloc de comandament perquè no sé què... Si volia, podia. I és la mateixa llei, la mateixa normativa que hi havia el 29 d'octubre de l'any passat. Al final, això que tornem un poc al que deia el Txell del tema judicial, a mi em fa l'efecte que la jutgessa el que fa, Ella no el pot tocar perquè està forat. Fins i tot no volia tocar ni a Maribel Vilaplana, de fet la toca perquè els seus superiors en el TSJ li han dit que per la banda de les cridades que Mazón rebia de la consellera, que a la millor estaria bé fer-la compareixer però ella no volia ni tocar-la perquè va deixar escrit que si la tocava seria com investigar a Carlos Mazón i ella no pot fer-ho. El problema està ara a veure què passa. Ara la jutgessa crida a Vilaplana el dia 3 de novembre Què passarà amb aquesta cosa, aquest interstici entre Mazón i la consellera esta Vilaplana? Anirà més a fons? No anirà a fons en l'interrogatori? Les acusacions aniran a fons? Què passarà en aquest interrogatori? Perquè hi ha una certa por Hi ha com dues teories, que sigui una maniobra del TSJ per llevar-li el cas a la jutgessa, que els fa molta nosa a tots, i endur-se-ho cap amunt i així en el TSJ Mazone estarà més tranquil i més assegurat, o al revés, o que sigui una cosa coreografiada, que la jutgessa s'ha tapat les esquenes dient que aquesta senyora no la vol cridar. Si la crida és perquè vostè té sa jota i m'ho demana, vostè a mi no em demana responsabilitats. Jo estic en dubte, no soc gens experta en tribunals, però no sé quina de les dues coses he de pensar. Jo crec que ahir n'hi haurà una inflexió. La declaració de Maribel Vilaplana representarà una cosa diferent del que hem vist fins ara.
També m'imagino que l'exconsellera Prades, això que diu en Tallneix de menjar-se el marró, no crec que ella sola tinga ganes. Si pot escampar responsabilitats i a través de la declaració de Maribel Vilaplana ho aconseguís, no s'ho acabarà menjant ell tot. Hi ha un.
[00:58:26] Speaker C: Testimoni que va donar Vicente Montpó en aquella famosa entrevista en El Salvados a un gonzo, que va fer un programa especial, i Vicente Montpó va dir allà que parlaven en mazón i que creia recordar que li preguntaven per l'abast geogràfic que havia de tenir el missatge. Ha dit, jo vaig a Vicente Montpó.
es pot recuperar i s'entrevista. Després va a declarar a la jutgessa i diu, no me'n recorde. Tenim ja lapsus de memòria, que són bastant habituals, quan has de dir la veritat davant la jutgessa i potser incrimines algú. Tampoc vull tindre un president de la Generalitat que quan es va enviar un S-Alert, que era el primer que enviava protecció civil, la Generalitat, no sap res. És que políticament Quina imatge està donant aquest senyor al dir que ell no sabia res de l'ESAlert, que ell, un poc més, va tenir notícia de l'ESAlert quan està en el cotxe de camí a l'Eliana. De fet això.
[00:59:28] Speaker D: Va dir ell, en l'escorç va dir que ell havia rebut l'ESAlert quan estava en el cotxe, com dient Com a tu, m'ha arribat igual que a tu. Sí, perquè ja.
[00:59:36] Speaker B: No tinc cobertura, recordeu el vídeo. Jo pensé que Maribel no diria res, perquè el que li pregunta el Txutxibetxeu és que li ha de preguntar sobre el tema de la consellera. Clar, sí, allà en el comunicamus diu que ja no sabien que estava parlant. Jo no crec que el Garzón li comentés res ni digués res. La instrucció és molt important. Penseu que Garzón perdia tot perquè les instruccions que feia contra els droguers, estudia tan malament que es perdien tots els judicis. El que està fent aquesta jutgessa, que ho fa molt bé, és armar una instrucció que l'ha fet molt bé Però això és una sensació personal, que quan arribi a una màxima distància, doncs... ahí nos quedaremos.
[01:00:24] Speaker C: Hem de ser conscients que la jutgessa Núria Ruiz Tobarra fa la instrucció, però no serà ella l'encarregada del judici. Aleshores, saber a qui s'ha d'ocupar dir-se judici, si és el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana perquè s'eleva, jo no tinc clar que s'acabi elevant. I també hem de conscienciar-nos un poquet d'arribar a condemnar a Salomé Prades i a Emilio Argüeso, que actualment són els dos únics imputats de la causa, que estan imputats per homicidi imprudent, que serien quatre anys de presó. Jo penso que serà molt complicat, i penso que com a societat ens hem de conscienciar que potser ens emportem una altra decepció amb la justícia per la seva decisió perquè jurídicament és difícil de demostrar el nexe d'unió en eixe delicte. El nexe causal.
[01:01:18] Speaker D: Que diuen els juristes, que és el pitjor de tot a l'hora d'instruir. Són les 9.
[01:01:24] Speaker A: Ho hem de deixar, però vull fer una última pregunta. Fins a quin punt no ha caigut Mazón també per l'oposició? Per la poca oposició que hi ha hagut, per la oposició poc...
No està forta, no hi ha un líder que pugui.
[01:01:45] Speaker C: Tombar Amazon. Vull recordar que el Partit Socialista, el primer que va fer amb Diana Morán va ser oferir-se per aprovar-li els pressupostos a Carlos Mazón. Va ser el primer. Després van canviar. Van dir, fem aquesta proposta tècnica de sumar els diputats del PP i el PSOE i nomenem un altre president del Consell, que siga del PP però amb els vots del PSOE, coses estranyes. Diana Morán és ministra a Madrid, té les seues prioritats ben definides a Madrid, el gobierno de Pedro Sánchez de las Seguridades Líneas que yo pensé que tant el PSOE com el PP, els interessos dels valencians els han defensat més bé poc, per no dir res, i continuem així. I compromís, intenta fer una oposició forta en les Corts, quan hi ha les sessions de control, Valdoví ha deixat el Vostè per parlar-li a Amazon, que és una cosa molt gràfica, parlar-li de tu al president del Consell, has perdut tota la dignitat, així que et parla de tu. però sí que és veritat que políticament es troba a faltar un poquet més d'oposició, de propostes, i també s'ha de dir que Compromís té els seus problemes interns, els té a Madrid i els té a Sí, i això ja està molt la seva feina d'oposició.
Sí, jo estic.
[01:03:05] Speaker D: D'Acord amb tu, Ramir. I els socialistes també tenen els seus problemes interns a Madrid. I això que deies de Diana Morán, t'ha faltat un episodi que per mi va ser al·lucinant, que és quan Compromís va oferir de fer aquella moció de censura, encara que fos, per fer un revulsiu a les Corts, per tindre ells l'última paraula, que moltes vegades a les Corts és molt necessari, i ells van estar dubtant setmanes sí, setmanes no, i Diana Morán va anunciar-ho. El PSV va anunciar una compareixença de Diana Morán per anunciar una cosa espectacular que tots pensàvem, a veure què ens proposa. El remat era demanar-li eleccions a Amazon i el lema aquest de Volem Votar, que dius, bé, d'acord, si has estat tantes setmanes, ballant la moció de censura i al final eres incapaç de dir altra cosa que demanar una cosa que només està en les mans del president, que és convocar eleccions, que només ell ho pot fer. Per tant, aquestes propostes il·lusionants no hi són. I a més és això, quan Amazon i les Corts fan aquest teatre de les sessions de control, Mazón, al final, l'únic que fa és retornar-los a pilota en rebot i en l'última paraula. Els problemes d'interès de compromís, compromís són els pacafantes de Puigdemont i els del PSOE són els de Ábalos, els de Los Coldos i tot això. Al final, aquestes sessions de control són un teatre cada setmana, són com focs d'artifici, però al final ells se'n tornen a anar somrient, aplaudint pels seus i somrient, t'agafa la motxilleta i se'n va. i els besos.
[01:04:41] Speaker C: Amb Vox, perquè acaba sempre el portaveu de Vox, els donen uns besets i.
[01:04:47] Speaker D: Se'N van. Així somriure de.
[01:04:50] Speaker A: Mazón que les víctimes, les famílies de les víctimes diuen que els continua fent tant i tant de mal, precisament demà publiquem una entrevista Rosa Maria Álvarez y Mariló, les dues presidentes de les Asociaciones de Víctimas Mayoritarias, en una entrevista en vídeo que demà podreu seguir en Vilaweb. Comencem un especial d'una setmana contant-vos com està l'Horta Sud, com està el País Valencià un any després. i que hem treballat de valent des de la redacció de València però amb la ajuda de la redacció de Barcelona que ha baixat uns dies per intentar fer equip i poder comptar tot el que ha passat. Deixem així la tertúlia, ja ens hem allargat una mica més del que toca, Algun moment hem tingut algun problema d'emissió? Perdoneu, estem fent les primeres proves i sabem que els que ens han seguit per internet, en algun moment l'internet no ha anat tan bé com voldríem. Ara pujarem tot correctament perquè pugueu escoltar la tertúlia tota seguida sense algun tall que hi ha hagut en algun moment. i no puc marxar sense acabar la tertúlia quan l'acabi totes les setmanes, avui més que mai, i espero i desitjo que sigui l'última vegada que ho dic. M'ha anat el càndid d'esta taula, però jo desitjo ser l'última vegada que dic Mazón dimissió.
