La tertúlia proscrita - 112- 13/11/2025: Europa ens ha abandonat?

[00:00:02] Speaker A: Fins. [00:00:20] Speaker B: Bon vespre i benvinguts una setmana més a la Tartúlia Prusquita. Avui fem Tartúlia amb Antonio Banyos i Júlia Ugeda. Bon vespre. La Júlia està aquí picant coses. [00:00:31] Speaker C: Perdó. Bon vespre, Txell. demà! Jo us he dit que he arribat. [00:00:34] Speaker B: Tard avui i us he trobat ja... [00:00:35] Speaker A: Un moment, per què catalanitzes el seu cognom, Ugeda? [00:00:38] Speaker C: No, teníem aquest debat. [00:00:39] Speaker A: Amb el neutre. I a mi em dius... No em dius Banyos. És el que realment em diuen. Banyos! [00:00:45] Speaker B: Llavors li vaig preguntar el primer dia a la Júlia com l'hi havia de dir. I em va dir, no ho tinc clar ni jo mateixa. [00:00:50] Speaker C: No, perquè aquesta és una conversa... Un dia podries convidar el Pau Vidal, que va ser la persona a qui li vaig demanar, perquè li vaig dir, com ho hem de fer això? Perquè, a veure, jo soc ojeda, no només ojeda, ojeda, sinó que mon pare és ojeda, ojeda. Dos ojedes. [00:01:02] Speaker A: És un tema, és un tema. [00:01:03] Speaker C: I li vaig dir, clar, aquesta jota castellana, a veure, a mi... No ho sé, no ho tinc molt clar. Sempre m'ha anat així, i de moment va bé. Però és veritat que li vaig preguntar al Pau si me'l volgués catalanitzar, què hauria de fer? Li vaig dir que havia de canviar el fonema gràficament, o només val amb que sigui simplement la J, doncs, catalanitzada. I em va dir, basta que sigui amb la J catalanitzada. Llavors hi ha gent que em diu Jeda i jo... Bé, hi ha gent que em diu Heda i també. [00:01:28] Speaker A: Jo al Poble Subirà, quan aneu, em diu Banyos. Sí, banyo. [00:01:33] Speaker B: Banyo. [00:01:34] Speaker C: Però tu tens la Enya, eh? La Enya és inconfusible. Això... [00:01:37] Speaker A: Està molt bé, la Enya, sí. [00:01:38] Speaker C: Està bé, eh? [00:01:39] Speaker A: No, dic que està molt bé perquè m'ha servit, perquè... Estómago agradecido, llevas la Enya en el... Como eres indepe y no sé qué... Y para la otra banda, soy interpretantista... catalanista i tot, però llevo la enya, lo qual... [00:01:56] Speaker C: Aquesta cosa, al final, el dubte que tinc a l'hora de cedir aquesta catalanització definitiva és precisament perquè no els vull donar la raó als espanyols. De dir, sí, em dic Ojeda, i què? Segurament és indepe de la classe. [00:02:09] Speaker A: Exacte, del ramat, sí. [00:02:10] Speaker B: Josep, no em deixen ni dir-te bon vespre, però... [00:02:13] Speaker D: Jo li diré Ojeda, eh? [00:02:14] Speaker B: No, home, no fotis. [00:02:16] Speaker C: Quan sigui oficial ja en parlaré. [00:02:18] Speaker D: Bon vespre, bon vespre, què tal? [00:02:19] Speaker B: Bon vespre, Josep Núñez Casolleres, que avui s'uneix a la tertúlia per explicar-nos els últims moments judicials que han passat a Europa, i que avui molta gent ens preguntava què significa tot això. Ja ens hem perdut una mica. [00:02:32] Speaker D: Jo gairebé també, però ens hem trobat, sí. [00:02:35] Speaker B: M'esperava que et donessis llum. [00:02:36] Speaker D: Sí, sí, m'he trobat. [00:02:37] Speaker B: Llum a la foscor, com diuen alguns. Veig que els espectadors us aneu unint a la tertúlia. Bon vespre a tots. Recordar-vos, com sempre, que podeu comentar en el xat de YouTube, que ho podeu fer a Twitter, i us anava a dir, si sou d'aquests que teniu dubtes de què està passant a Europa, no acabo d'entendre això, no acabo d'entendre això altre, doncs afegiu avui les preguntes i espero que el Josep ens les sàpiga. [00:03:02] Speaker D: Un pla consultori, una mica, també. [00:03:03] Speaker B: Un pla consultori podeu fer, sí, què et sembla? [00:03:06] Speaker D: I tant. [00:03:06] Speaker B: A veure si algú ho sap respondre. Perquè aquesta setmana, avui mateix, s'havia aquest informe que ha presentat l'advocat general del Tribunal de Justícia Europea sobre l'amnistia i justament fa una setmana, la setmana passada, el dijous passat, el Tribunal d'Estrasburg feia una sentència en contra, diguéssim, dels interessos independentistes. Però abans d'això, sabeu què pensava fa dos anys, justament aquest diumenge? [00:03:39] Speaker C: Què pensava fa dos anys aquest diumenge? [00:03:41] Speaker B: Vinga, va, no us... Fa dos anys... [00:03:44] Speaker D: Jo ho sé, però no sé si ho he de dir. [00:03:45] Speaker B: Tu ho saps, però clar, t'ho estrampen. [00:03:47] Speaker D: Perquè venim de la redacció amb això al cap. [00:03:49] Speaker B: Amb això al cap, sí. Però fa dos anys, just, Junts i Esquerra Republicana feien, relegien president a Pedro Sánchez. [00:03:57] Speaker C: Ah, uau. [00:03:58] Speaker B: I llavors, us recordeu quines promeses hi havia? [00:04:01] Speaker C: Les promeses incompletes, esclar, esclar. [00:04:03] Speaker B: Fa dos anys hi havia tot de promeses que, mirat ara en perspectiva, han quedat totes... [00:04:07] Speaker A: Bé, hi ha dues paraules que han quedat. Una era robusta per Esquerra Republicana i cobra per avançat per Junts. I clar, les dues són tan absolutament ridícules ara com les d'ara que, en fi, bueno... [00:04:23] Speaker B: Doncs avui també dedicarem una estona a parlar d'això, de com han quedat tot una mica desfasats. De fet, crec que era el Goula, el Jordi Goula, que avui deia la seva pintura. Els compliments dels acords que van fer els socialistes amb els partits catalans per fer president Sánchez, i ella també després, es troben en plena fase d'aquí a dia passar any en peny. [00:04:45] Speaker C: Bé, i el pitjor de tot és que ja en parlarem, però el pitjor d'aquesta realitat és que ara haurem d'aguantar totes les pròximes campanyes dels socialistes que vinguin amb el lema Tos al frente de Aragón otra vez. Perquè ja estem en aquest escenari, una altra vegada, que Pedro Sánchez ja va jugar, què va ser, el 2000... [00:05:02] Speaker D: 23. [00:05:03] Speaker C: 23, exacte. [00:05:04] Speaker A: I el 1023 també era el mateix. [00:05:07] Speaker C: Sí, sí, però vull dir que fins i tot, quan semblava, durant la primera legislatura que Frank ens ha dit, el 23 i fins i tot el 24, que hi havia una aritmètica que podia collar d'alguna manera els sociates, se n'han tornat a sortir, amb tots els incompliments sense complir, I una altra vegada cridant a les grandes glòries d'Espanya al frente d'Aragona. [00:05:26] Speaker D: Però el 2019 ja va passar això. Ara estic recordant que el 2019 ja hi havia aquest argument de... Hi hem d'anar perquè si no serà pitjor el que vingui. Però, a més a més, recordant que mentre es deia això, Pedro Sánchez era l'únic que volia que Vox estigués als debats electorals. [00:05:43] Speaker C: Igual que Salvador Illa només vol l'aliança catalana. [00:05:46] Speaker A: La meva memòria era José Luis, te queremos mucho, pero más queremos a Cataluña. Del president Montilla durant l'Estatut, José Luis Rodríguez Zapatero... Però la senyora Aina Vidal, que no sé si és comú sumar... Socialistes. És socialista. Va determinar la natura geològica de la política espanyola inamovible, i ho deia de manera sincera. o es governa o es governarà amb un govern progressista, o l'altra lletra. La progressista, evidentment, vol dir PSOE. I clar, aquest immobilisme assumit com una mena d'orgull estrany de dir, o bé Franco, o bé els que no són Franco, però que bueno... [00:06:35] Speaker C: Clar, Marlaska tancada a Melilla, Lleida i Mordassa... Aquesta és la progressió. [00:06:39] Speaker A: No va dir, com deien el 2015, les calles i les plazas i tot això, una tercera Espanya, multinacional o provincial, no sé com deien. No, no. En Abidal... Diu, és que és PSOE o Muerte? I, bueno, doncs clar, la temptació és Muerte, Muerte. Però, o sigui, hem arribat... Bueno, hem arribat. No ens hem mogut d'aquest punt en 50 anys. I per això molta gent... És a dir, et pots fer del que sigui. Però una de les maneres de ser independentista és... deixeu de donar-vos la torra, o sigui, deixeu que vingui l'ultradreta, perquè no ha marxat l'ultradreta. Totalment. Bueno, ja està. [00:07:21] Speaker B: No, ara hi parlarem després d'això, però us sembla si comencem primer amb... [00:07:24] Speaker C: Sí, perdona, ja tenim l'ordre del dia, banyo... [00:07:27] Speaker A: Dos vegades, amb moqueta i amb això. És que una vegada al mes és massa poc per nosaltres. [00:07:34] Speaker C: És massa poc, sí. [00:07:35] Speaker B: Comencem parlant de la justícia europea. Aquesta última setmana han passat diverses coses. Avui hem sabut que l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala l'amnistia pels 13 acusats de terrorisme, dels 13 persones del CDR acusats de terrorisme en l'operació Judas. Això són bones notícies, en principi, Josep, encara que no és una sentència. [00:07:57] Speaker D: A veure, és una bona notícia que l'hem de prendre amb una mica de cautela perquè no és una sentència encara i perquè sempre al final és un tribunal espanyol qui ho ha d'acabar implementant. I això també compta amb això. Però sí que és veritat que pel que fa a les conclusions de l'advocat del Tribunal de Justícia en relació amb el CDR, amb la causa aquesta que tenen de la dita operació ajudes, Els arguments de l'advocat general són tan contundents, és que és tan clar des d'un punt de vista jurídic que l'amnistia tal com està dita i tal com està escrita la llei se'ls ha d'amnistiar i punt, i no hi ha d'haver més mandangues. Això és tan clar que l'Audiència Nacional Espanyola, Ara rebi la resposta en forma de sentència. Assumim que aquests arguments el Tribunal en la sentència els incorpora. Doncs això serà la resposta que donarà el Tribunal de Justícia Europeu a l'Audiència Nacional a les preguntes que li feia amb els dubtes sobre si s'havien d'amnistiar aquests nois, aquests activistes. la resposta que tingui l'Audiència Nacional haurà d'amnistiar-los, tant sí com no. No hi haurà marge per res més. Aquesta, per tant, és una bona notícia, perquè si s'acaba fent efectiva, realment, seria una bona notícia, lògicament. [00:09:21] Speaker B: No és l'únic informe que hem conegut. [00:09:23] Speaker D: Hi havia dues coses aquí en marxa. D'una banda, tota aquesta part en relació amb l'acusació de terrorisme contra aquesta gent, la llei d'amnistia és clara sobre quines són les acusacions, els delictes de terrorisme que no entrarien dins de l'amnistia i que s'han d'exploure perquè el dret internacional deixa molt clar que tot el que siguin violacions greus de drets humans, d'atemptar contra la vida, atemptar contra la integritat moral i física de les persones, tot això no es pot amnistiar de cap manera. Això ho té dit el dret internacional des de fa molt temps i això la llei d'amnistia ho incorpora, però distingeix això d'aquelles acusacions que tenen l'etiqueta de terrorisme i que això sí que s'ha d'amnistiar. Doncs això ja està. L'altra cosa és L'altra causa, l'altre informe, té a veure amb el Tribunal de Comptes, que va fer unes preguntes sobre si es podia amnistiar el que seria la malversació. La malversació vinculada o atribuïda als responsables polítics de l'1 d'octubre per haver desviat diners per poder fer el referèndum. Sobre això, Hi havia una pregunta molt concreta que feia el Tribunal de Comptes, que era si això afectava els interessos... El fet d'amnistiar un delicte de malversació com aquest afectava els interessos financers de la Unió Europea. Perquè en aquest cas, la llei d'amnistia diu que això no es pot amnistiar. L'advocat general diu que això de cap manera afecta els interessos financers de la Unió Europea, perquè no hi ha cap vinculació directa entre els diners que es van destinar al referèndum amb l'estabilitat pressupostària del conjunt de la Unió Europea. Això no té cap mena de vinculació directa i, per tant, aquí no hi ha res i això s'ha d'amnistiar. És una bona notícia. [00:11:08] Speaker B: Però entenc pel que dius, que no és una notícia tan definitiva a l'hora de decidir per part dels tribunals espanyols, que són els que han decidit finalment l'amnistia. [00:11:18] Speaker D: D'aplicar-la efectivament. [00:11:19] Speaker B: D'aplicar-la efectivament. [00:11:20] Speaker D: Clar, sobre aquest cas del Tribunal de Comptes, el Tribunal de Comptes quan rebi la resposta del Tribunal de Justícia Europeu dirà, clar, això ho he d'amnistiar, això del Tribunal de Comptes. Però el problema no el tenim amb el Tribunal de Comptes, el problema el tenim amb el Tribunal Suprem i amb el Tribunal Constitucional. El Suprem és el que va fer l'acte de rebel·lió judicial contra una llei aprovada, promulgada, entrada en vigor, etcètera, que és l'amnistia i que diu el que diu. i es va inventar una interpretació lliure del que significa l'enriquiment personal de tipus patrimonial. I va dir, no, això, que la llei d'amnistia diu, home, això no es pot amnistiar. La malversació es pot amnistiar, sí, durant aquell període de temps i pel que són els responsables o els actes que tinguin a veure amb el referèndum o amb el procés d'independència. Malversació sobre això es pot amnistiar? Sí, ara, excepte en els casos en què allà algú hagi fotut mal a butxaca i hagi buscat l'enriquiment personal. Es va afilar molt prima amb això per ser escrupolós i respectuós amb totes les convencions europees i tal, no? Però llavors el Suprem va dir, ah no, és que finançar l'1 d'octubre implicava un enriquiment personal perquè això era com pagar la boda de la teva filla. fotre la mà al calaix, o anar-nos-en de viatge a no sé on, doncs... ficant la mà al calaix dels diners públics. [00:12:36] Speaker A: Fer un ventorro. Sí. [00:12:38] Speaker D: Sí, sí, perquè clar, el ventorro no sé com el devia pagar aquell home. [00:12:41] Speaker A: Però no està a l'exili, eh? [00:12:42] Speaker D: No, aquest no. Total, que el... Per tant, el problema és amb el Suprem, que fent aquesta interpretació avarrant va dir, no, aquests no els amnistiem, i continuen a l'exili, i els altres continuen amb la inhabilitació per malversació dels que van ser condemnats. I això, aquí, en la sentència del Tribunal de Justícia, no hi entrarà, en això. Aquesta sentència, si assumim que incorpora els arguments d'avui de l'advocat general, pot afegir pressió política al Tribunal Constitucional, que és qui ara té la pilota a la taulada. és a qui els que s'han vist perjudicats per aquesta interpretació avarrant del Tribunal Suprem han hagut de recórrer per dir, amb recurs d'empara, per dir, hosti, això m'haurien d'haver amnistiat, m'haurien d'haver aixecat l'ordre de detenció, m'haurien d'haver aixecat la inhabilitació, hauria de poder ser lliure, diguéssim, no? I això està ara en mans del Tribunal Constitucional. Llavors el Constitucional d'arguments jurídics damunt la taula, no en tindrà gaires més amb aquesta sentència europea. No en tindrà gaires més, en realitat. Aquest del perjudici pels interessos financers de la Unió Europea era un dels arguments del Suprem per dir que la malversació no es pot amnistiar perquè també hi ha això. Però aquesta altra interpretació lliure de l'enriquiment personal, això el Suprem ho pot mantenir fins al final, fins que li doni la gana. Si no és que el Tribunal Constitucional li diu que això no pot ser, Fins que no li fa com una esmena a la totalitat d'això. I el Constitucional això encara no ho ha fet. I per tant aquí la qüestió ja és política totalment. [00:14:24] Speaker B: Que és el que deia avui Puigdemont, d'alguna manera, que en el tuit recordava que la darrera paraula sobre l'amnistia la tenen els jutges, que van sentir-se cridats a salvar la pàtria. És a dir, que d'alguna manera l'informe d'avui, i per molt que... És a dir, estem parlant de l'informe, no de la sentència, per tant, la sentència també pot canviar d'alguna manera. [00:14:43] Speaker D: Però bé, jo crec que anirà bastant en la línia. [00:14:45] Speaker B: Si anés en la mateixa línia, aquesta sentència, clar, això entenc pel que estàs dient, sí que segurament seria una amnistia pels CDRs, en canvi per Puigdemont, Junqueras, etcètera, segurament no seria tan senzill. [00:14:59] Speaker D: No, no ho seria. I a més, perquè és això, si això ho té el Tribunal Constitucional, ja és una qüestió política, ho dic en el sentit que primer el Constitucional ha de decidir si dóna les mesures cautelars que han demanat els exiliats i els condemnats per malversació. Cautelars vol dir que fins que no resol el fons de la qüestió, si això s'han vulnerat drets, el Suprem ha vulnerat els seus drets i no sé què, mentrestant diu, doncs com que els perjudicis que us causa aquesta situació són tan greus, mentrestant a tu t'aixeco l'ordre de detenció, que puguis tornar i moure't lliurement per tot Europa, I a tu t'aixeco la inhabilitació perquè puguis tenir els teus drets polítics intactes, mentrestant. Això, el Constitucional, ara està jugant políticament amb això. Qui diu el Constitucional diu Pedro Sánchez. O sigui, el Constitucional depèn de Pedro Sánchez absolutament. Conde Pompidou és qui marca els ritmes del Constitucional. Els ritmes en el sentit que ell decidirà, quan vulgui, si resol i com resol aquesta petició de cautelars. I decidirà, quan vulgui, com resol, en el fons, el recurs d'empara. [00:16:07] Speaker B: No té un termini. [00:16:09] Speaker D: No, perquè el Tribunal Constitucional en aquest sentit no funciona amb uns terminis preestablerts. És una prerrogativa que té el president del Tribunal Constitucional de fixar l'ordre del dia, de prioritzar els temes. [00:16:21] Speaker A: Però és un tribunal polític, no és un tribunal... [00:16:23] Speaker D: No és un tribunal ordinari. Bueno, els tribunals ordinaris també aquí entraríem, però... [00:16:28] Speaker C: És que hi ha tribunals que no siguin polítics? [00:16:31] Speaker A: No, no, no, però dic que aquest no està dins el que seria... Una pregunta llavors, entenc que si el partit de Puigdemont fes caure el govern de Pedro Sánchez, que està vinculat directament amb Conde Pompidou, que és l'únic que. [00:16:47] Speaker D: Pot avalar l'amnistia, Això podria tenir conseqüències. [00:16:51] Speaker C: Però això hauria tingut sentit si s'hagués fet fa un any i mig. [00:16:56] Speaker A: Has de mantenir el peso, perquè és l'única possibilitat d'aquest entri. [00:17:01] Speaker D: Un exemple. El conde Pompidou, fins i tot amb entrevistes que ha fet durant aquesta tardor, ha jugat a fer córrer la informació, a intoxicar periodistes que acostumen a... [00:17:15] Speaker A: Que van intoxicats ja de casa. [00:17:16] Speaker D: Sí, que ja van intoxicats de casa i que es presten molt bé a fer aquest paper. A intoxicar amb la idea que... No, no, això de... Potser ho vau sentir, eh? Això del retorn del Puigdemont, que pugui tornar, és qüestió de mesos. A final d'any, a principi del que ve... [00:17:31] Speaker A: S'havia dit també l'estiu... [00:17:33] Speaker D: Sí, i en aquest cas ara és el mateix Conte Pompidou qui ho fa córrer, i que ho ha fet córrer interessadament. Per què? Perquè això ho ha fet córrer en un moment en què la tensió entre Junts i el PSOE anava incrementant. Llavors, una manera de voler estovar la posició de Junts era fer córrer aquest... És el joc del bastó i la pastanaga. [00:17:56] Speaker C: Totalment. [00:17:56] Speaker A: I avui ja s'ha abstingut en el tema dels nuclears Junts. [00:18:01] Speaker C: Clar, però és ridícul. [00:18:03] Speaker A: És ridícul i més que ridícul. [00:18:04] Speaker C: Per això per mi em sembla tan superficial tot aquest teatre que està fent Junts ara, dient que definitivament ha trencat els pactes d'investidura, dos anys després d'incompliments reiterats, quan tothom sabia que quan estaven pactant l'amnistia estaven pactant aquest xantatge. I jo volia fer una menció perquè recordava que a principis d'aquest any, crec que va ser, a Vilaweb van publicar un article sobre el cas d'una companya meva de fa anys, la Paula, on es troba precisament a la banda contrària, que és una activista d'aquell moment, que ella el que no vol és acceptar una amnistia que sap que ha estat pactada, sobretot, per amnistiar policies, igual que el 75. Policies i... Els drets individuals dels polítics, perquè al final jo crec que una cosa que hem de tenir clar quan parlem en aquest marc és que quan estem parlant d'amnistia estem parlant no del dret a l'autodeterminació a Catalunya, no de la legitimitat de l'1 d'octubre, no del dret col·lectiu a ser un poble autosobirà i determinat, sinó dels drets individuals d'uns polítics que van fracassar a la seva comesa. [00:19:09] Speaker A: Allò que es deia el perímetre de l'amnistia. [00:19:11] Speaker C: Exacte. [00:19:12] Speaker A: Al final el perímetre està a carrer Calàbria, on està la seu de Junts. [00:19:16] Speaker C: Exacte. [00:19:16] Speaker D: Però hi ha hagut molta més gent beneficiada per l'amnistia. [00:19:18] Speaker A: Sí, sí, evidentment. [00:19:20] Speaker C: No vull dir que no sigui així, però el que vull dir i el que vam explicar amb el cas de la Paula és que la Paula és un clar exemple de persona que diu, hi ha hagut tot un entramat que ha perjudicat centenars de desenes d'activistes, que simplement van sortir a manifestar-se, com tanta gent de l'Operació Judes... [00:19:38] Speaker A: Tallant les vies a Girona, per exemple. [00:19:39] Speaker C: Tallant les vies a Girona, sortint a Urquinaona, que va acabar amb presons preventives o amb causes atestats, inventats, que el que volen no és ser amnistiats. volen absolució i demanar preparació. [00:19:53] Speaker A: Exacte. [00:19:54] Speaker C: Perquè si són amnistiats a la força, aleshores no tenen dret... Exacte. [00:19:59] Speaker A: I és l'Estat qui concedeix el perdó. Ja sé que no, però formalment sí. [00:20:03] Speaker D: Políticament no és així. [00:20:04] Speaker A: No és així, però... Mediàticament és el reino d'Espanya que ve de la reconciliació... [00:20:09] Speaker D: Aquesta llei d'amnistia té unes mancances polítiques enormes. Perquè no està plantejada com que l'estat espanyol reconeix haver comès uns errors. [00:20:17] Speaker A: Uns errors o uns crims, fins i tot. [00:20:20] Speaker D: És a dir, tot el preàmbul, tota l'explosió de motius, des d'aquest punt de vista, és horrorosa. Perquè es planteja com una qüestió de pacificació social, etc. Es plantegen aquests termes. Però una amnistia que no és un indult en això. Tècnicament no és un indult, és una amnistia. [00:20:41] Speaker A: És el contrari d'un indult. [00:20:42] Speaker D: Llavors el fet en si d'arxivar totes aquestes causes, tanta gent que s'ha vist perjudicada i perseguida i represaliada durant tant de temps, jo crec que té un aspecte positiu políticament també. [00:20:57] Speaker C: Això és indiscutible. El que també crec que hem de tenir sobre la taula és que hi ha gent que vol portar la lluita fins al final perquè no vol reconèixer ni als líders del procés, que ens van deixar tirats, ni a l'Estat la seva capacitat per perdonar-nos. Perquè hi ha gent que ha sortit amb seqüeles de per vida. Gent amb atestats policials inventats, com era el cas de la Paula, que li demanaven 13 i 20 anys de presó quan ella en tenia 22 o 23, dient-li que havia tirat motoserres i organitzat. Gent que va estar a Via Laietana, torturada a Via Laietana en ple 2019. I Puigdemont a l'exili, a la seva casa de Waterloo. [00:21:31] Speaker A: I gent que, per exemple... [00:21:34] Speaker B: Penso també en el Roger Espanyol, que sempre ha defensat que volia que qui li va treure l'ull pagués les conseqüències. [00:21:43] Speaker A: He de recordar que també a l'aeroport hi va haver gent que em perjudicava això. I gent que, per exemple, nanos joves, que clar, tenien un expedient de penales, que es deia abans, i no pots presentar oposicions a la mestra, no pots presentar oposicions quan tu estaves estudiant per forestal, per més... És a dir, destrossen vides. Però jo, d'aquest aspecte, vull... És que és un tema que jo crec que heu de fer un llibre o una sèrie Netflix o alguna cosa. I no, ho dic en sèrio. [00:22:11] Speaker B: Sèrie Netflix és complicat, però un llibre va. [00:22:13] Speaker C: Explica'l ara. [00:22:13] Speaker A: No, no, un llibre. A veure si el podem fer l'any que ve. [00:22:15] Speaker C: No, no, és el tema del 23. [00:22:15] Speaker A: De setembre, del tema... Aquí la J és la Judas. Em nego a dir-li Judas, perquè... El Judas és una pel·lícula d'Aikino, que és la primera pel·lícula que es va fer en català durant el franquisme. I Judas, amb tota la mala llet, és una operació que passa per ser de les operacions d'incriminació popular d'una causa i d'unes persones més escandaloses des de... Hem vist de l'Ira, hi ha pel·lícules de... Com és? El nombre del padre, no? [00:22:45] Speaker C: Potser el que teníem més ressent era el sasso, que era d'aquell nivell... [00:22:51] Speaker A: Sí, sí, el sasso era una cosa així. Però vull recordar quatre cosetes. Van entrar de matinada, i no és una cançó, van entrar de matinada. Van encanyonar nens petits, perquè són pares de família, no són tampoc uns punkis a celebrar d'un centre social ocupat. No, eren pares de família, van entrar. I a mi m'agradaria... Per això vull fer un llibre, no? Que féssiu un llibre. Les coses que va filtrar la UCO, ara que la UCO també està... Les coses que se me n'han arribat a filtrar. Sí, sí, me'n recordo d'això. Recordeu, tirar torres d'alta... O sigui, pel mateix dia, el mateix dia havien de fer. Tirar torres d'alta tensió. [00:23:28] Speaker D: Entrar al Parlament. [00:23:28] Speaker A: Entrar al Parlament, reduint els Mossos d'Esquadra, mentre el president Torra els obria la porta per dins, quan el Parlament estava obert, vull dir... Una esbarbaritat. Segrestar el Real Madrid. Que això no sé si us en recordeu. Venien a jugar a Barcelona i un dels plans que tenien era segrestar el Real Madrid. Tenien termita ja preparada i no sé què, que la premsa d'esquerres de Madrid va donar per bo. És a dir, al mateix dia havien de fer la feina que cap grup terrorista ha fet en 30 anys. Era evident que no. I a mi, directores, periodistes en mando, catalans i madrilenys, em deien, bueno, Antonio, però hòstia... [00:24:10] Speaker D: Alguna cosa ho hauran fet. [00:24:11] Speaker A: No, no, no. Has sentit els àudios? No, perquè jo no havia sentit res. Diu, és evident, és evident... Doncs mira que és evident que els acaben d'admistir. [00:24:19] Speaker D: Recordem aquelles paraules de Joan Tardà, eh? Sobre els... [00:24:23] Speaker A: Els 7 Locos. No, és que el de Joan Tardà... [00:24:27] Speaker D: Perquè era en aquest context en què estàs explicant... [00:24:29] Speaker A: Jo em perdonareu, però a Joan Tardà un Nuremberg li vindria bé. [00:24:34] Speaker D: No, vull dir que aquesta gent van patir tot això. [00:24:37] Speaker A: A més, gent que realment no estava organitzant això, diguéssim. No hi havia res d'això. Bé, aquest és l'extrem màxim, que és quan la força... O sigui, quan la traïció s'havia consumat dels líders, però al carrer no s'havia enterat que els líders ja no volien ser independentistes, és quan l'estat espanyol actua d'aquesta manera. I jo crec que és la gran derrota de l'estat espanyol perquè es veu obligat a desplegar 500 guàrdies civils en una part que... per l'imaginari espanyol, recorda molt el vall del... Ollarri, on estaven els de Tarras, diguéssim, no? [00:25:20] Speaker C: Ah, sí, sí. [00:25:20] Speaker A: Una part muntanyenca, d'on hi ha uns terroristes, en unes besserris, saps? Era recordar tot això per l'Espanya. Bé, no hi ha hagut res d'això, però ningú tampoc... s'ha plantat a dir, això és el que heu fet com a estat espanyol democràtic. És a dir, ningú li confronta l'illa de dir, tio, heu utilitzat... Això sí que és malversació. Quant van costar els 500 putos Guàrdia Civilers portar-los allà i tot, i les tortures? [00:25:53] Speaker C: Clar, l'esplegament d'Úrquina l'any 2019, perquè estem parlant de... No fa tant. [00:25:57] Speaker A: Sí, però mira, a Úrquina podies dir que estàvem cremant coses. [00:25:59] Speaker C: Igualment, mai no havíem vist... No s'havien cremat coses en vagues generals. Sempre, sempre. No s'havien liat els estibadors, no hi havia hagut conflicte. [00:26:08] Speaker A: I que passi en vida teva moltes vegades. [00:26:09] Speaker C: Mai havíem vist presons preventives per manifestants detinguts així, aleatòriament al carrer. Mai ho havíem vist. Almenys la meva generació no ho havíem vist mai. Era una cosa que senties al País Basc. Però aquí... I clarament, els relats de molts d'aquests joves és, jo vaig entrar a Via Laietana i, catalana de merda, contra la paret, o sigui, en amenaces, en ple 2019, al mig del via, una comissaria que encara tenim allà amb la bandera i amb els policies nacionals. [00:26:37] Speaker A: Jo recordo una periodista famosa i un diari explicant que havien llançat pedres sobre el cap d'un policia nacional Al carrer Junqueras, on està l'edifici que hi ha la botiga de llums, diguéssim, no sé què, Lux, allà no viu ningú. Bueno, doncs que el policia havia estat crític i... [00:27:03] Speaker B: Bueno, va estar un policia, no? [00:27:04] Speaker A: Què? Policia Nacional. [00:27:05] Speaker B: Va haver-hi un policia nacional crític, sí. [00:27:07] Speaker A: Sí, sí. [00:27:08] Speaker B: Per un cop de pedra, no? [00:27:10] Speaker A: No, de dalt a baix. [00:27:12] Speaker B: Això. [00:27:12] Speaker A: És impossible perquè no hi havia ningú a dalt. Era un balazó que li van donar els companys de l'Arena. Però és igual. Però en aquell moment... [00:27:19] Speaker C: Tot valia, tot valia. [00:27:20] Speaker A: I a més jo recordo que estava... Perdoneu la xuleria, però estava en contacte amb Palau. [00:27:24] Speaker B: És el que va anar a visitar Sánchez? [00:27:26] Speaker A: Sí, sí. [00:27:26] Speaker B: Amb la pistola, no? [00:27:28] Speaker A: Sí, sí, sí. A Palau, aquella nit, truquen des de Madrid dient, està a punt de morir un policia nacional. I això, clar, hòstia, genera una por. Clar, apunto a morir, no. Apunto a morir per un independentista, tampoc. Però, clar, ells juguen la carta basca sempre. [00:27:46] Speaker C: Totalment. [00:27:46] Speaker A: Sempre. Llavors, no entenc per què estem... Perdona, eh, Casullas? No entenc per què estem en la via judicial. O sigui, sí per la gent que... [00:27:57] Speaker D: Perquè l'hem de gastar. [00:27:59] Speaker A: No, no, ho entenc, ho entenc. [00:28:00] Speaker D: I la gent necessita trobar vies... És a dir, hi ha una via política... Entenc la necessitat de... [00:28:08] Speaker A: Però si tot mor en Marchena i en Conde Pompidou... [00:28:12] Speaker D: El que tu no pots fer és delegar la responsabilitat, o sigui, intentar cobrir les teves mancances polítiques amb una vaga esperança que et salvi la justícia internacional. Aquest no és el plantejament que s'ha de fer, però això... [00:28:30] Speaker C: Però això és el plantejament que s'ha fet des del primer minut del procés, d'Europa ens mira, Europa ens salvarà. [00:28:35] Speaker A: I defensa tècnica. Se'ns recorda de la defensa tècnica? Y hablemos en castellano. Amo España, que va a Dijunqueras... [00:28:42] Speaker D: En fi... El plantejament del judici del procés ja diu molt, el plantejament que van fer els acusats en el judici del procés ja diu molt, del mal enfocament de la qüestió. [00:28:54] Speaker A: O la covardia personal. [00:28:55] Speaker D: Sí, segurament perquè en aquell moment ja s'estava intentant negociar amb la fiscalia per part d'alguns dels acusats amb això. Però el que volia dir és que això no és incompatible amb que tothom pugui fer valdre... La batalla judicial per poder... [00:29:15] Speaker A: No volia dir no jugar-la. [00:29:17] Speaker D: Per poder posar també contra les cordes, si és possible, a les dades espanyoles. [00:29:20] Speaker A: No volia dir no jugar-la. Volia dir que el problema continua sent polític, continua sent... [00:29:26] Speaker C: Esclar. [00:29:26] Speaker A: I que totes aquestes coses que fem del boi... Quina era la frase que tenia? T'enrecordes quan jugava a mestrisme, que sempre feia un tuit... [00:29:38] Speaker D: Ahí lo dejo. [00:29:39] Speaker A: Ahí lo dejo, vale. Tot això s'ha de fer molt bé, i Europa, i la justícia divina, i el que vulguis. Però, perdona, el problema continua sent igual. Les institucions espanyoles... són injustes, ètnicament injustes. [00:29:53] Speaker C: Deixa'm dir-te una cosa, perquè cada vegada estic més en contra del relat sobre Europa. Entenc la dimensió individual de la necessitat de resoldre, sobretot a la gent de carrer, els seus processos personals i endavant amb les amnisties que vulguin ser acceptades. Ara bé, els lideratges polítics ens van vendre la moto d'Europa des del primer minut, quan en realitat el relat, si tu vas a mirar què està passant a Gales o què està passant a Irlanda, el relat hauria de ser l'invers. Primer, el Tribunal Europeu de Drets Humans no té competència per resoldre qüestions de dret a l'autodeterminació. Bàsicament, per què? Perquè això és un punt En la justícia europea. El dret a l'autodeterminació és l'angle mort de les democràcies europees. I aquest hauria... [00:30:38] Speaker A: Principi democràtic o unitat dels estats. [00:30:40] Speaker C: Correcte. I aquesta és la gran crisi que s'hauria d'haver abordat a principis del 2011, 12, 13. Per què? Si el que anàvem a fer era reclamar Europa o reclamar el Tribunal Europeu de Drets Humans, una competència o un empare que ni el mateix Tribunal Europeu de Drets Humans té res a volter perquè hi ha una paradoxa entre la Fundació dels Estats Democràtics Europeus i el dret a l'autodeterminació, és a dir, això és una... És un problema de base política i democràtica de la pròpia concepció dels estats de dret europeus mateixos. I clar, aquí, el relat de Europa ens mira, Europa ens salvarà, però no només durant aquells anys, sinó ha continuat sent així, clarament posa en evidència que l'estratègia post-2017 dels líders sempre ha sigut salvar el cul. I això és una cosa que a mi em posa negra, perquè dius... O sigui, com havíeu d'envalentonar la gent al carrer si sabíeu que després d'això estàveu disposats només a veure com sortíeu més ràpid de l'exili o de la presó o de poder tornar a les vostres files polítiques? Perquè és que Oriol Junqueras, eh? Oriol Junqueras i Puigdemont encara amb el mateix relat, que dius l'únic... O sigui, és molt greu. [00:31:50] Speaker A: Però és que Oriol Junqueras... [00:31:51] Speaker B: No tens la sensació... Bé, jo tinc la sensació, eh?, que... Potser m'equivoco, que Puigdemont els últims temps té superassumit que no torna de l'exili. Sí. [00:32:01] Speaker D: Jo crec que ho té assumit perquè depèn de tribunals espanyols que no tenen cap interès a permetre que pugui tornar amb llibertat. Jo crec que ha assumit O sigui, que no s'ha plantejat una data de retorn ni res. Va. [00:32:20] Speaker B: Haver-Hi un moment que sí que es va creure que podia tornar, però jo. [00:32:24] Speaker C: Crec que fa com a mínim un. [00:32:25] Speaker B: Any que s'ho ha presumit. Potser. [00:32:27] Speaker C: La pregunta que li hauríem de fer és, i per què no torna? Pablo Hasél està a la presó, eh? Ja has afiat des de la presó tot l'estat espanyol criminal. De. [00:32:34] Speaker A: Fet, el 8 d'agost... Perdó, eh? I. [00:32:37] Speaker B: Què portaria que anés a la presó? Com. [00:32:39] Speaker C: A mínim fer evident davant del món el que els tribunals no poden resoldre, que és fins i tot amb amnisties pactades, amb xantatge, aquest senyor no pot tornar, perquè clarament això no depèn ni de pactes, ni d'amnisties, ni de concòrdies, o els catalans es subordinen a la voluntat suprema de totes les institucions espanyoles, fins i tot quan han baixat el cap i han demanat perdó, o aquí no hi ha pacificació, que és l'escenari en què estem tota l'estona. Totalment. [00:33:00] Speaker A: D'Acord, però el 8 d'agost, aquella aparició, que a mi... Bé, tu et sembles malament, a mi em va semblar... A mi em va semblar surrealista. Fantàstica, perquè... Està. [00:33:10] Speaker C: Per fer una pel·li de gent bona. S'ha. [00:33:11] Speaker B: Fet el llibre sobre el 8 d'agost? Ho. [00:33:14] Speaker A: Sé, ho sé, ho sé. Tot el que vulgueu. No, no, ho saps perfectament. He vingut a parlar del meu llibre. No. [00:33:18] Speaker D: Mira, ja... De. [00:33:20] Speaker A: Pas. Va. [00:33:20] Speaker D: Bé perquè fiquen la punya. Bueno. [00:33:22] Speaker A: Si voleu comprar-lo, però jo ja... A. [00:33:25] Speaker D: La botiga de Vilauepa, la web... Saps. [00:33:26] Speaker A: Molt millor que jo que la idea del pla de Puigdemont era arribar a la porta al Parlament i, si és possible, ser detingut dintre del ple per crear un conflicte democràtic. Cosa que l'honora, però cosa que també xoca amb el seu capteniment dels anys anteriors i tal. Però bueno, suposem que hagués aconseguit... Que. [00:33:49] Speaker C: Anés en sèrio. ...que. [00:33:49] Speaker A: Hagués aconseguit entrar i que un president legítim democràtic i, a més, blanc i de burgesa i tot això, el detenen allà a l'Helena, l'agafa i el fot allà al mig del Parlament, no? Bueno, és que això s'havia d'haver fet cada dia des de llavors. Però. [00:34:07] Speaker C: Des del 2017. Clar. [00:34:08] Speaker A: Clar. Llavors, ara, que el president Puigdemont, que per mi continua sent, tot i que s'ha petat tot el capital polític que tenia, i crec que, a més, bueno, és igual, És una llàstima, però per mi continua sent el president legítim en exili, perquè ho és. Hòstia, el que no pot és donar directrius al seu partit en el sentit de, bueno, aproveu això, aquest no, però ara vota que sí. O sí o no. O sigui, o fas com els que van marxar del Parlament de Westminster. Van marxar tots, van deixar els escons buits i van muntar un Parlament a part, i als tres anys hi havia una guerra i després una independència. O fas una cosa d'aquestes. O tornes al moment de l'Estatut, que era... Amb els espanyols no es pot pactar, però jo ja vaig i pago. Però. [00:35:00] Speaker C: És que lo greu és que jo, últimament, quan coincideixo amb gent de Junts, els pregunto... O sigui, per què no hi ha un gest de matar el pare? És a dir, jo soc de la generació que a mi Puigdemont, la seva legitimitat, fa molt temps que la perduda. Primer, perquè mai he entès per què no van ser capaços de pactar una estratègia de replegament a l'exili. No ho entenc. No entenc com aquesta gent que estava comandant una de les fites més importants de la història de Catalunya no es van posar d'acord. És que em sembla surrealista. No és per això hi haurien de ser condemnats per sempre. Sí. Però en el cas en què hi haguessin discrepàncies... He. [00:35:35] Speaker B: De respondre que perquè no es van posar d'acord en res. Sí. [00:35:37] Speaker A: Correcte. I per què Marta Rovira ve aquí a investir en els socialistes? Totalment. A. [00:35:44] Speaker C: Mi em costa molt de creure-ho. Posem-nos en un escenari d'altíssima tensió on no hi havia previsió de res, cosa que torna a costar moltíssim de creure, perquè tens l'embat democràtic més important dels últims anys a Europa sencera i no hi ha coordinació. També l'altra és, qui us pensàveu que era Espanya? Aquesta és l'altra, sempre és aquesta. De veritat pensàvem que Espanya no intervindria amb suspensió de l'autonomia, amb exilis i amb presons. Bé, en fi, els bascos fa... Quants anys fa que estan així? Però el cas és, després de tota aquesta incredulitat que jo ja fa molts anys que m'he deixat de creure, sobretot quan vaig començar a veure amigues en presons preventives, també t'ho diré, el dia que vaig veure la meva amiga en presó preventiva vaig dir, uau, uau. I hem estat molt de temps soles preparant judicis i arribant a situacions quimèriques. Nosaltres som la generació que hem dit que volem una renovació de lideratges perquè aquesta gent pagui també pel que ens han passat, pel que hem pagat nosaltres, que és no només la desil·lusió política, sinó, hòstia, que hem pagat militàncies. Hi ha gent que, com deia el Banyos, hi ha gent que ha hagut de canviar les seves vides radicalment després d'Urquinaona 2019. I Urquinaona 2019 no era 1 d'octubre, que amb tota la glòria de l'1 d'octubre. defensar la nostra gent que s'havia posat al capdavant. I aquella gent que vam sortir al carrer a defensar els que s'havien posat pel capdavant han acabat pillant molt més. Perquè em sap greu, però un president que no pugui aguantar el pols a pols amb Espanya no és un president legítim. Sí. [00:37:14] Speaker A: Sí, t'entenc, t'entenc. És. [00:37:16] Speaker C: A dir, entenc el relat, però el relat acabava en el moment en què tu guanyes eleccions mentint el teu electorat. A. [00:37:25] Speaker A: Més, jo soc de la generació del 17, és a dir, I què vas fer tu? Jo, bueno... No. [00:37:34] Speaker C: Però vull dir que tu vas plorar. No. [00:37:37] Speaker A: Em facis plorar. No. [00:37:38] Speaker C: Però vull dir que tu vas plorar. Vaig. [00:37:39] Speaker A: Plorar, però després estava a l'NS, vaig estar al Centre Internacional... És a dir, no em vaig anar a casa en cap moment. Ni m'he anat a casa, tampoc. Ara sí, però si voleu alguna cosa de mi, ja sabeu. El que és més lleig no és només els líders polítics. És que, a més, en aquesta cosa de confrontació fake, han col·locat Déu i sa mare a la Junta de no sé què, a AENA, a la Diputació de Lugo... Tothom està cobrant. És a dir, no és una qüestió que no ens vam entendre, però han tornat al pitjor de l'autonomisme més masell i més ridícul. Per. [00:38:18] Speaker C: Això la meva pregunta amb els Juntaires ara és qui sou? Perquè la meva sensació és que a nivell d'estratègia política... Qui. [00:38:23] Speaker A: Sou i quan sou? Esteu. [00:38:24] Speaker C: Tornant al pujolisme convergent, a Trias, a l'Ajuntament de Barcelona, però el relat retòric segueix sent Puigdemont president legítim. I a mi em sembla que hi ha dos projectes polítics que no acaben d'acordar. No. [00:38:36] Speaker A: Són antinomis. O. [00:38:37] Speaker C: Mateu el pare i torna la convergència o no mateu el pare i aleshores... Qui sou si sou junts? Perdoneu. [00:38:43] Speaker B: És que mentre estàveu discutint, discutint no, parlant, perdó, hem rebut una última hora de Vilaweb on diu Montilla, Mas, Puigdemont i Aragonès insten a la unió del catalanisme. Última hora. I he pensat, d'on surt això ara mateix? No. [00:38:58] Speaker A: Això va passar el 2012. I. [00:39:00] Speaker B: És que tots els presidents... Apoyaré. [00:39:01] Speaker C: La reforma de l'Estatut. No. [00:39:04] Speaker A: No, a RBA... Veig. [00:39:06] Speaker B: Que el Josep ha anat corrents a mirar-ho. No. [00:39:09] Speaker D: Per saber de què va això. Abans de criticar-ho... Abans. [00:39:12] Speaker B: De criticar-ho ho expliquem. Els presidents Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Pere Aragonès han participat en l'acta de commemoració dels 45 anys de les joventuts nacionalistes de Catalunya, de CNC, l'organització xiquanil vinculada anteriorment amb Convergència i ara amb Junts. Els quatre presidents han aconseguit endemanar l'unió del catalanisme i han defensat els pilars fonamentals dels seus respectius mandats. Han posat l'accent en la necessitat de reforçar el progrés i les llibertats de Catalunya, considerant-lo un adjectiu imprescindible pel futur del país. Dic. [00:39:50] Speaker A: Que el RBA va treure una biblioteca del catalanisme, crec que era el 2012, una cosa així, quan el procés encara semblava una cosa convergenta, i van reunir en un acte, doncs eren tots, no? Estaven a Pujol, que no havia confessat i tot, i estàvem amb Tilla i tal, i no sé per què m'ha recordat aquella cosa, i la fotografia que van fer tots els presidents on va ser Sant Miquel de Cuixart, l'altre... Sí. [00:40:14] Speaker B: Fa un parell d'anys, correcte, que va ser com el retorn de Pujol, d'alguna manera. A. [00:40:19] Speaker A: Mi, jo crec que tots, el catalanisme és com l'aigua sense gas, vull dir, què vol dir catalanisme? Ja no, o sigui, o ets independentista, És que el catalanisme ja es dona per fet, som catalans i cada acció que fem és catalanista, diguéssim, no? A no ser que siguis un català que no vol ser català. El. [00:40:41] Speaker B: Catalanisme per mi i el senyor Montillas segurament és molt diferent. És. [00:40:44] Speaker A: Molt diferent, però sempre... No, no, i a més són els valors... Són uns valors inventats. Però. [00:40:48] Speaker C: La sociovergència es troba quan s'ha de trobar, que és quan ha de reunificar les pacificacions i les concòrdies. I. [00:40:54] Speaker A: Quan han de requalificar terrenys, bàsicament. No. [00:40:57] Speaker B: És només sociovergència, hi ha també Pere Aragonès. Pere. [00:41:01] Speaker C: Aragonès és el més convergent dels presidents d'Esquerra. Un. [00:41:05] Speaker A: Moment, Pere Aragonès ha sigut president d'Esquerra. Diu. [00:41:07] Speaker D: Que Aragonès ha destacat el valor de l'experiència de la negociació amb l'estat espanyol com malament a tenir en compte pel futur de Catalunya. Un. [00:41:14] Speaker B: Gran negociació. No. [00:41:15] Speaker D: Clar, aquest és el problema, no? O sigui, que encara no ho haguem entès. Que encara no ho haguem entès res. És. [00:41:22] Speaker C: Que, a més, aquesta gent, saps? Aquesta gent que l'any 31 va escriure el millor estatut que ha tingut mai el poble de Catalunya, i van caure en les trampes del federalisme ibèric, i estem una i una altra vegada... El. [00:41:33] Speaker A: Front de l'Ebre, que es diu a les xarxes. Clar. [00:41:35] Speaker C: O sigui, tenim el front de l'Aragó allà, amb Sánchez i els comuns i tal, a Madrid, I aquí tenim el front de l'Ebre, que hem de fer també una altra, la lleva del bíbaro, una altra vegada. A. [00:41:45] Speaker A: Salvar Espanya. És que és molt geni. Bueno, apelo a l'autoritat d'Aina Vidal. No, és que... Vull dir, la tercera Catalunya, la... Aquells que van sortir de blanc, hablemos, parlem, tota aquella colla, Avui... Bueno. [00:42:01] Speaker C: Ja sí que el viatge amb el no. El. [00:42:03] Speaker A: Hablemos, parlemos, el no, el bop-bop, i tota la faramalla, diguéssim, de la cej... Els progrés van sortir a dir que fóssim radicals. I ara ens diuen, no, no, és que no es pot ser del mig, com a l'any 12, 13, 14, 15, 16. No, és que ets contra el fascismo... Almodóvar, i Santa Hudson, i ara Rosalía, també, i tothom. I tothom. Escolta, que jo ja estava viu, no? Jo ja estava viu quan ens van tangar a la OTAN. Estava viu quan van tangar amb l'ALOAPA. Jo ja estava viu, és a dir, i estic bé, vull dir, no soc un iaio. És a dir, ens han tangat tantes vegades en la meva vida, que a poc que llegeixis llibres d'història... Això. [00:42:49] Speaker C: T'Anava a dir, perquè jo no estava viva i ho sé perfectament. Però. [00:42:51] Speaker A: És que a poc... Anem-nos al 1640, és igual. [00:42:57] Speaker D: Què. [00:42:57] Speaker A: Ens volen dir aquesta gent? O sigui, creus que algú, mínimament conscienciat políticament, el llibre aquest de l'esquerda republicana, dels companys també, que, bé, he llegit fragments. Quin. [00:43:10] Speaker C: Gran comercial de llibres aquest d'Antonio Baño. [00:43:11] Speaker A: No pots parar. No, no, però no venen els meus. No en venc ni un. De fet, els meus ja estan tots a todo colección. Iberlibro. Iberlibro. [00:43:21] Speaker D: No. [00:43:22] Speaker A: No, però em crida l'atenció que es veu que es va fer per una comissió internacional, no sé si heu llegit el llibre, a Suïssa, uns cursets per aprendre a negociar amb l'estat d'Espanya. Amb l'estat d'Espanya, sí. I això, veus el llibre? Llavors, hi havia gent de la CUP, gent d'Esquerra, i Otegi, que sempre ja comença a ser una mica de... ves passant, no? I van fer uns cursillos per negociar amb l'estat espanyol. Però quins cursillos? Parla amb qualsevol avi, que veuràs els cursillos que hi ha. Jo. [00:43:56] Speaker D: Crec que els cursillos no devien anar gaire bé, perquè jo dubto realment que arribessin ni a començar a negociar res amb Esquerra, amb el govern espanyol. Però. [00:44:05] Speaker A: És que l'Estatut és del 2006, que tots estàvem ja vius, eh? No n'hi ha, això, saps? Vam tenir clar que Zapatero aprovaré, que el juez... Són els mateixos elements que ara. El Constitucional, aquells senyors que fugen puros els toros, no sé què... I ara estem vivint en un... Perquè l'Estatut és vigent? Aquell? El retallat és vigent? Ens governem amb aquell Estatut? Sí. [00:44:28] Speaker C: Esclar. I. [00:44:29] Speaker A: Qui l'ha votat? Aquell. [00:44:32] Speaker D: Estatut no el vam votar, nosaltres. Ni. [00:44:35] Speaker A: Tan sols els que vam votar que no. No. [00:44:37] Speaker C: Recordes que el 2011 hi havia una cosa que es deia 15M? Sí. [00:44:40] Speaker A: Sí, sí. No, no, però estava intentant recordar. Estem regits per una llei orgànica del Reino d'Espanya que no ha estat votada per ningú, ni pel Congreso, ni pel Parlament. [00:44:52] Speaker D: Ni pel Poble? Llavors. [00:44:53] Speaker A: Quina llei ens regeix? O sigui, jo em puc petar l'Estatut en qualsevol de les seves normes? Perquè jo no sé quina legitimitat té. M'explico, eh? Vull dir, ara... És que no és l'estat espanyol del 31. És que ara mateix Catalunya no té... No. [00:45:09] Speaker D: És a dir, els arguments que van portar a l'eclosió del procés d'independència... Sí. [00:45:15] Speaker A: Va ser la trencadissa de contacte. Continuen. [00:45:18] Speaker D: Vigents... i encara més, i afegint-hi més greuges. Però. [00:45:24] Speaker C: La trencadissa de contracte era el que els independentistes dels 75, el 77 i el 80 estaven dient, de dir què és aquest pacte federal. Perquè això, ho dèiem també l'altre dia quan parlàvem de les qüestions de la catalanofòbia, de quina casualitat que l'únic article de la Constitució espanyola pensat per la no confederació de les autonomies espanyoles sigui només els països catalans. O sigui, Navarra i País Basc sí que poden confederar-se, però nosaltres no. Aquells independentistes, ja no els independentistes dels 60-70, sinó Operació Garzón? No. [00:45:55] Speaker A: No, sempre. És. [00:45:55] Speaker C: Que sempre estem... O sigui, els que tenim al cap la història de l'independentisme sempre tenim clar que ja ho hem vist, ja ho hem viscut, i fins i tot hem tingut gent a les entranyes de la bèstia perquè ara vinguin una altra vegada a dir que vindrà la bèstia. I sempre estem amb l'Antes Rojaquerrota, també. Tu. [00:46:13] Speaker A: No el pots viure 300 anys amb aquestes dues polaritzacions, perquè és avorridíssim. Però una altra cosa, ara aquest estatut que ens governa, però que no sabem d'on ha sortit, tenia una cosa que sempre m'ha agradat molt, la disposició en adicional tercera. que deia que ens havien de pagar els diners que ens havien robat abans de la disposició edicional tercera. Si s'ha acabat de pagar va ser fa un parell o tres d'anys. Però també en aquestes disposicions de l'Estatut parlàvem de la ordinalitat i parlàvem d'una despesa extra en infraestructures. Estatut espanyol. Llavors, si és una llei que no només no hem votat, no ha votat ningú ni els altres representants, i que no es compleix, No, però no et preocupis... Escolta, a petar-se l'Estatut cada dia. No. [00:47:05] Speaker C: Et preocupis, perquè ara tindrem el finançament singular. Saps què és el finançament singular? El que és plural. El que és plural, sí, sí. És que les metàfores, fins i tot, són les mateixes. De. [00:47:14] Speaker A: Fet, la ministra aquesta, que és tan simpàtica, ha reunit... Quina. [00:47:17] Speaker C: Quina? Milluns. [00:47:18] Speaker D: La Montero. La. [00:47:19] Speaker A: Montero ha reunit tots els presidents d'Autonomia sense cap pla previ. Jo pensava, bueno, fotran pica-pica, tindran peix o carn, què voldreu, no sé què, després... Ayuso. [00:47:30] Speaker C: Farà ayusisme... Vull. [00:47:32] Speaker A: Dir, per què es reuneixen la gent? I per què va? I per què anem? No ho sé. És. [00:47:36] Speaker C: Que, clar... Ara perquè tens els birreis de la colònia governant la Generalitat. I. [00:47:40] Speaker B: A Illa, eh? Clar. [00:47:41] Speaker C: Tens a Illa. Bueno. [00:47:42] Speaker A: Anem. Però Illa és d'Esquerra Republicana de Catalunya. [00:47:47] Speaker D: No. [00:47:48] Speaker A: No, ella és de les joventuts, diria més. De les joventuts d'Esquerra Republicana. A Catalunya, aquella senyora de les joventuts va dir que faria un sí... No sé, perquè jo he fet tant més sís crítics... Ja no sé qui diu què. Doncs ella és fill de les joventuts d'Esquerra Republicana. Llavors... O sigui, no s'aguanta res per enlloc. I, per acabar, on és Montoro? Bueno. [00:48:15] Speaker C: I Coldo? Però. [00:48:16] Speaker A: Montoro, que ha canviat lleis fiscals al reino d'Espanya perquè era ministre, on és? Destrucció de proves? Perquè, clar, es van quedar els líders catalans per destrucció de proves o risc de fuga. On és, Montoro? Vull dir, el peso de la llei... és una ploma segons com i una hòstia gegantina. Fixa't. [00:48:39] Speaker C: Que el primer a qui no li interessa preguntar-se on és Montoro és Pedro Sánchez. Ningú li interessa. El primer que no li interessa és Pedro Sánchez, perquè ara Pedro Sánchez viu... Encantadíssim haver-se saltat el joc 30.000 vegades, perquè la gran anomalia d'Europa és Pedro Sánchez. Davant de l'onada xenòfoba i de canvis de pèndol a Europa, Pedro Sánchez aguanta. Per què? Perquè Espanya és un Frankenstein ingobernable. I aquesta és l'única garantia que tenim també els independentistes, en el sentit que, per molt que s'hi esforcin, les aritmètiques, mentre hi hagi independentistes, que vol dir mentre hi hagi gent que tingui la història de Catalunya al cap, això hauria de ser ingovernable. I aquesta era la funció de Junts i Esquerra, si anaven a fer alguna cosa a Madrid. Perquè la pregunta ara és, què fan? Què fa Francesc Marc Álvaro? Què fa? [00:49:24] Speaker A: Un llibre. [00:49:25] Speaker B: Lliure. Ara. [00:49:26] Speaker A: Parlem. [00:49:26] Speaker C: De llibres, mira, ara sí. Però hi ha molta gent que fa llibres a Catalunya. Massa. I no té un sou de diputat al Congrés. No, no, ja ho sé, ja ho sé. O és igual, que fa Miriam Nogueras. Suposem que Miriam Nogueras podria ser un relleu i. [00:49:39] Speaker A: Llegitima junts. A Miriam Nogueras li fan acudits absolutament xenòfobs i racistes a l'intermedio, que és la part progressista d'Espanya, i que es burlen de la manera de parlar català i tot això, cosa que també diu molt de quina deriva s'ha quedat l'emirat de Madrid. Sí, no. [00:49:56] Speaker B: Clar. Banyos, t'he de dir una cosa que aquí estan dient que no estan entenent de què parlaves de Montoro. Expliquem-ho. Bueno, era un ministre. Suposo que el situen, un ministre del PP. De la. [00:50:10] Speaker A: Restauració burgònica de l'última, diguéssim, de la tercera. No, i. [00:50:15] Speaker B: Expliquem una mica que se l'acusa d'haver fet És a dir, el que tu estaves dient és que no ha tingut camagat... Té un. [00:50:23] Speaker A: Despatx, quan era ministre tenia un despatx, que facilitava dedir impostos a grans empreses. I, de fet, van modificar legislació espanyola pels seus clients. Això és molt més greu que el que es va gastar Puigdemont en un anunci per fer... Però, misteriosament, aquest senyor està... No està. [00:50:48] Speaker D: Ni a l'exiliat ni a la presó. No, no. [00:50:50] Speaker A: No. Expliquem-ho perquè ho preguntàvem a la gent. Va sortir. [00:50:55] Speaker C: Això a principis de juliol i ja no se n'ha tornat a parlar mai més. La idea. [00:50:59] Speaker A: Que vull transmetre és que, mira, ens la van tancar amb el 15-M, jo dic, com a generació del 17. Ens la. [00:51:07] Speaker B: Van tancar perquè... Ja sé de què va, però parlant tantes coses per segon em perdo. Bueno, porteu-nos. [00:51:14] Speaker A: Més vegades. Bueno, no, dic que ens van tancar perquè va sortir allò de l'Espanya fraterna i tal i igual, i molta gent es va quedar en una terra de ningüita. Però ara. Que et dic Montoro... O sigui, un tio que... Montoro, Coldo, no sé què... Però a part, la paràlisi, la doctrina Vidal, Ayna Vidal, no hi ha res a part del PSOE i del PSC. És que no pot haver-hi res més. Llavors, quin... O sigui. [00:51:42] Speaker C: Per què no ens estem matant tots, suïcidant? Però una cosa, Ayna Vidal és Fernández Sabater. O sigui, són els mateixos relats. És la gent que ens va prometre el catalanisme de la transició, que hi hauria fraternitat i concòrdia, i que els pactes havien arribat, i portem 40 anys de pseudo-democràcia havent patit. coses que recorden règims autoritaris, per no parlar del que està passant també directament al País Valencià i a les Illes, que tenen els franquistes directament... O sigui, negociant amb franquistes després del patiment de la Dana, amb l'escàndol de Mazón i l'esquerra dient, ui, és que clar, és tan complicat, no ens hi posarem. És que. [00:52:31] Speaker A: Hem de ser simpàtics. No, però. [00:52:33] Speaker C: Estan cedint, estan cedint l'espai. Diana Moranda. [00:52:38] Speaker B: Socialista del Partit Socialista del País Valencià, en el seu moment, fa un any, van arribar a dir, no farem una moció de censura, ens oferim al PP a fer president a una alternativa a. [00:52:56] Speaker A: Maston, Perquè no depenguin... El mediador salvadoreny o què? No, no. [00:53:02] Speaker B: Però vull dir que... que en realitat part del problema del País Valencià és que l'oposició no s'ha pogut fer oposició a... Bueno, perquè. [00:53:12] Speaker C: No li reclamaven... No s'ha. [00:53:12] Speaker A: Pogut o no... O no. [00:53:13] Speaker C: Ha volgut. Perquè no li reclamaven a Pedro Sánchez l'aplicació d'un 155 d'intervenció de l'autonomia, per incompareixència política. Per què no ho van fer? Perquè aquí bé que no van tenir cap problema en reclamar l'aplicació del 155. És que els tenen quadrats. O sigui, és una cosa... I a sobre, ara, el pitjor és que les nostres esquerres fraternals aquí ens estan dient Una altra vegada, aneu al Frente d'Aragon, mentre tenim aquesta gent negociant amb vides al País Valencià, perquè realment és el que està passant. Els franquistes estan condicionant les noves negociacions de govern ara i a les properes eleccions perquè estan infladíssims a les enquestes. mentre l'esquerra està que no sap què fer, però no només no sap què fer, sinó que li està donant l'espai a Sánchez perquè es creixi, perquè Sánchez farà campanya amb els resultats del País Valencià. I això ho haurem de veure tots els catalans, des de tots els països catalans, i ens ho menjarem amb patates mentre tindrem vegues i rufians dient-nos, no, no, el front antifeixista. I dius, per què tens tan clar que això passarà? Perquè és el que hem vist una i una altra vegada en cada segle polític. Sí, des. [00:54:13] Speaker A: Del segle XVII, és que diria això. No, però per exemple, ara, mentrestant, hi ha una gran feina de desnacionalització o descatalanització, A mi hi ha una notícia que no sé per què no esteu tots emprenyats com estic jo per la notícia, que és que el senyor aquest que va posar les joventuts d'Esquerra al Palau de la Generalitat, el governador civil Illa, ha decidit gastar-se 28 milions d'euros en una segona seu de la Generalitat, que és el Palacio Real de Pedralbes. I es gastarà 28 milions que en beques menjades no sé quan és, i en climatització de barracons per nens tampoc sé quan és, i no és d'amagògia, és ultradamagògia. És a dir, tindria una segona seu per fer grandes festejos en un lloc que es diu Palacio Real, que té Salón del Trono. És molt més greu perquè el Palau de la Generalitat és el palau de govern dels més antics que hi ha a Europa. Al Palau de la Generalitat s'han proclamat quatre repúbliques. El Palau de la Generalitat és un lloc on rau l'autèntic poder del poble català. Dir que hi haurà una segona sede és franquista, directament. És a dir, no pot haver-hi una segona sede al Palau de la Generalitat. I, bueno, 28 quilos perquè quan vinguin per fer saraus, fiestes... Però l'important no és que facin fiestes, sinó que les faran en un altre lloc que es diu Palacio Real de Pedralbes, per exemple, no? O ara, és igual, a Barcelona, per no ser barcelocèntric, l'alcalde Collboni vol petar-se la ciutadella i fotrà edificis singulars d'immersió... Després hi ha un pla aquí per obrir la ciutadella... Pobrino, permear la Ciutadella als expats i als guiris. Clar, què hi ha a la Ciutadella? El Parlament, el cor de Catalunya. La idea és que al Parlament hi hagi tot d'expats i col·les, perquè al costat del Parlament hi haurà un edifici singular amb experiències inversives... I amb. [00:56:12] Speaker C: Balades argentines... És a. [00:56:14] Speaker A: Dir, ho tenen claríssim, el que és el catalanisme. Però hi ha el més mínim catalanisme. Jo trobo que això de segona seu de la Generalitat, És aquesta idea que en realitat. [00:56:27] Speaker C: Al PSOE, a l'estat espanyol, hi ha franquistes i falangistes. Aquesta és la veritable distinció sobre la qual s'aixeca tota la retòrica política, que de performance no té res. Perquè si tu vas a mirar, més enllà d'aquesta cosmètica, una conselleria política lingüística, o una mica de peixet a la consellera d'Esquerra de Cultura, tota la resta és el que està dient el Banyos. Tota la resta és desnacionalització i espanyolització total. Aquesta gent. [00:56:57] Speaker A: S'Aixeca a les 8 del matí, va aquí a l'aseo del PSC, al no sé què rebentós, aquí al costat, i maquina perquè cobren i pensen. I nosaltres aquí estem, bueno, no es desmereix, però vull dir, m'explico, no? Aquí estem. [00:57:12] Speaker B: Fent tertúlia, no? Estem fent. [00:57:13] Speaker A: Tertúlia una mica i queixant-nos. De fet. [00:57:16] Speaker B: Aquí ho pregunten, eh? I quina és la sortida d'aquest enzutac, que és la gran pregunta. Pujar a. [00:57:22] Speaker C: La tira. Pujar a la tira. Lligant amb. [00:57:28] Speaker D: El plantejament inicial de la tertúlia, Precisament no és Europa qui ens podrà salvar de tot això. I no sé si ara em desvio del fil que portàveu, però hi ha una cosa que em sembla significativa sobre això que dèiem de la possible sentència que sortirà a partir de l'advocat general d'avui. Una diferència fonamental entre això i la de la setmana passada del Tribunal d'Estrasburg que era terrible contra els interessos de... dels demandants, els que van estar a la presó i van dir, hòstia, presó preventiva i van presentar aquesta demanda i Estrasburg els va dir que estava justificada la presó preventiva. La gran diferència és Si la qüestió de la llei d'amnistia està ben encaminada a la justícia europea, és perquè aquesta llei d'amnistia, jo abans t'ho deia, que és Spanish-friendly, diguéssim. Que ve avalada pel govern espanyol actual i per un dels partits sistèmics del poder espanyol. I ve avalada en aquest sentit. És Melonish-friendly. Llavors és això. Què passa amb la demanda de la setmana passada? que el Tribunal Europeu de Drets Humans va dir que els drets dels estats passen per davant dels drets humans a l'hora de si dóna empare a la gent que ha estat represaliada per iniciar un procés d'independència pacífic dins d'un estat europeu. Això és tan autoritari. Llavors això és molt bèstia. És autoritarisme. I a més a més anant en contra de tots els pronunciaments que hi havia hagut d'organismes de drets humans internacionals, és igual. Per què? Perquè al final el que pesa són els drets dels estats sobirans. però els de les persones o els dels col·lectius o moviments polítics o socials. Allò de. [00:59:16] Speaker A: La Wunderland és un acte públic que un protesta i diu, això a Rússia et detindrien. I van i el detenen, diguéssim, immediatament. No sé si havíeu vist el meme d'això. No, no, Europa, és que a Europa hem de fugir ràpidament, ja està. No ho. [00:59:29] Speaker D: Sé, era com per tancar-se. No podem. [00:59:34] Speaker B: Tancar-Ho. Pots deixar. [00:59:36] Speaker C: Els micròfons oberts i seguir enviant el bany? Vale, doncs. [00:59:38] Speaker B: Fem això, Aleix. Anem a negre nosaltres i ells continuaran aquí debatint fins aquí un mes, que ens els trobarem aquí debatint una altra vegada. No, és broma. Moltes gràcies als tres per venir avui a la Tartúlia. Ens veiem el mes que ve. Recordo que. [00:59:55] Speaker C: Ahir el grup de WhatsApp deia, no tenim més sardís sobre això. Buscàvem tema. [01:00:02] Speaker B: Perfecte. Doncs jo encantada que vinc aquí i vosaltres feu la tertúlia sols. Ens veiem d'aquí un mes. Josep, ens veiem demà a Vilaweb. Això sembla. Fem Vilaweb cada dia. La resta, fins la setmana que ve, amb una altra tertúlia. Aquest cas especial sobre... Bé, és que la setmana que ve ja és vintena. No sé si us sona. Ja, ja. Doncs, cinquanta anys a la mort de Franco, parlarem la setmana que ve del franquisme. Ens veiem la setmana que ve. No se'ns abans dir Mazón a presó. Bon vespre.