Episode Transcript
[00:00:07] Speaker A: Anem a l'altra
[00:00:24] Speaker B: Bon
[00:00:29] Speaker C: vespre i benvinguts a la tertúlia proscrita. El català morirà igual, però morirà feixista, deia Brigitte Bassalló d'Ivendres passat al programa banda. de Marc Giró, poster primer a RAC1, i les xarxes, com és lògic, s'encenien.
Confesso que en un primer moment vaig dubtar de la polèmica, no creia que algú fos capaç de dir aquestes barbaritats, així que vaig anar a buscar l'àudio, suposo que és de formació professional.
Realment cada minut que passava, més delirant em semblava.
[00:00:57] Speaker D: Jo no vull que el català mori, no vull que el català mori, però jo ara ja estic sota mínims, ja he rebaixat la cosa i jo ara el que no vull és que mori feixista, perquè amb tot això morirà igual o encara més. Perquè hi ha una cosa que és interessant, a mi em sap greu dir-ho, però és que necessitem que la migració s'incorpori lingüísticament i així no ho farà.
perquè no podem obligar la penya a parlar català o a parlar-lo sempre, o sigui, jo per exemple parlo anglès bastant, el llegeixo, l'escric, però jo no pertanyo a la comunitat anglòfona, em surt de la xonda, a mi no, l'anglès me la sua.
I podem obligar la gent a que trepitgei així, parli una mica català, però això no és incorporar-se a la comunitat lingüística, ni és salvar el català, ni és transmetre'l.
Llavors al tanto amb els abusos de poder, de creure que és tal, tal, tal, perquè no sortim, no surten bé.
[00:01:42] Speaker C: I per molt que Bassallo es fa un fort de dir durant tota la seva secció que ella sí que defensa el català, no com els que el defensem per poder parlar, realment surrealista, el discurs de l'escriptora i activista està ple de tòpics falsos, de mentides, de tergiversacions, però sobretot de catalanofòbia, d'odi cap a la nostra llengua. Això sí, parlen en català.
I més que preguntar-nos i debatre el que va dir Bassallo, el que volem fer en aquesta tertúlia és debatre què podem fer davant de situacions de catalanofòbia. Com hem d'actuar? Com hem de reaccionar?
I per fer-ho vull tenir una tertúlia a Sebastià Portell. Feia dies que no ens vèiem, Sebastià.
[00:02:20] Speaker E: Sí, bon vespre.
[00:02:21] Speaker C: Ben tornat.
[00:02:21] Speaker E: Encantat de ser-hi.
[00:02:23] Speaker C: I afegim a la taula dos col·laboradors de la casa que s'estrenen avui la tertúlia, Estel Soler i Pau Vidal. Bon vespre.
[00:02:28] Speaker B: Bon vespre.
[00:02:29] Speaker A: Ah, Maria.
[00:02:31] Speaker C: Us sembla, si comencem pel principi, d'on surt aquesta reflexió de Bassalló? Tot començava per una piulada, tot començava... Mira, deixarem que ho expliqui Bassalló, segons la seva teoria.
[00:02:48] Speaker D: Avui venim amb la desastrosa notícia, tota la nostra solidaritat amb aquesta companya pobilla catalana que estava al seu sofà esperant un Amazon mirant el cor de la ciutat i de sobte obre la porta i resulta que aquell treballador precaritzat i de tot no li parla la seva llengua i clar, porta un disgust de l'hòstia. Que jo l'entenc, perquè clar, el català també és la meva llengua i entenc perfectament el discurs. El disgust, a més, li estan donant lloc a tots els mitjans de comunicació, perquè clar, això és un trauma, trauma social, nacional, molt més important que el trauma del treballador d'Amazon, que no parla ni català.
No ens el pot ni explicar. A veure, perdona un moment. Llavors, jo estic per començar, vull deixar clar una cosa, eh, Marc? Jo estic per salvar el català. O sigui, jo és això el que tinc en ment, jo vull salvar el català.
[00:03:32] Speaker A: Sí, sí, sí.
[00:03:33] Speaker D: Però ara ja estic amb un pla B.
[00:03:34] Speaker A: Un plaer, un moment, però per contextualitzar la notícia.
[00:03:37] Speaker C: És una notícia que ha aparegut a
[00:03:38] Speaker A: RAC1, que és una...
[00:03:40] Speaker D: A mi m'ha enviat un pantallazo diverses vegades, que és una personeta, una pobilla, que... us diré una pobilla, que és un nom català, no?, això, que està traumatitzada perquè va demanar un Amazon i quan obre la porta no li va parlar en català la persona, llavors va haver-hi un daltabaix i li ha escrit HP a la porta. Exacte.
[00:03:57] Speaker A: Diu
[00:03:58] Speaker B: el titular, un repartidor d'Amazon guixa amb un insult la porta de casa d'un client per haver-li parlat en català. I
[00:04:04] Speaker C: entre cometes, no és una anècdota, és
[00:04:08] Speaker B: una discriminació lingüística, se suposa que diu. Ahir
[00:04:10] Speaker D: va haver-hi una altra persona també, Pobilla, que va agafar un taxi i no li van parlar en català. És que el servei està fatal, us ho dic en sèrio. El servei està fatal.
[00:04:19] Speaker E: I
[00:04:19] Speaker C: tenim aquí la segona pubilla.
Estel Soler està parlant de tu i d'una situació de catalonofòbia que vas trobar la setmana passada. De fet, l'article de Vilaweb precisament en parlaves aquest dissabte.
Què va passar?
Què
[00:04:35] Speaker B: va passar?
Anant enrere en els fets, diumenge passat jo havia contractat un servei de taxi perquè recollís la meva mare i la meva criatura.
Jo no era amb ells en aquell moment, i quan ma mare m'alerta que és l'hora i que el taxi no arribava, vaig decidir trucar al taxista.
I no vaig poder acabar la subordinada que estava construint, on bàsicament li deia, vens, no vens, que el senyor, que ja us dic ara que no era una persona m'agravia, ho dic perquè també molta gent d'Aliança s'ha alçat donant això per fet, no, em va tallar radicalment, amb un to absolutament desagradable, i posant-me amb la frase literal, que li parlés castellà, dient-me, ja l'he dit a tu madre que a mí me hables en castellano. Una frase que hem sentit moltíssimes vegades.
Jo el que narrava una mica l'article, i com a deixemple que em considero del senyor Pau, és que tot d'una vaig estar contenta d'haver trencat aquesta cosa masella que també tenim els catalans, perquè és cansat ser militant, i ho dèiem ara fa un moment, encara quan no havíem obert els micròfons, tu has d'estar disposat a desgastar-te per enfrontar això. Per mi, emocionalment, el més fàcil hauria estat, i anàvem tard i me la vaig jugar a suspendre aquell taxi fent fe de ma mare, etcètera, hauria estat cedir. Però per primera vegada no només no vaig cedir, sinó que a més jo crec que aquest senyor es va empassar tota la mala llet acumulada que jo porto de les vegades que he callat, i per tant també estic en un moment on Em permeto la mala llet també com a dona, perquè això també, posem-hi el gènere aquí, se'ns ha batat molt també com a dones estar enfadades, i crec que és saludable estar-ho, ser-ho, com a dones i com a catalanoparlants, i per tant, bàsicament li vaig cantar les 40, i li vaig dir que cancel·lava aquell servei, tot i que us ha de dir que ja estava pagat per adelantat, i li vaig dir que era un feixista, perquè em semblava que la seva acció era d'una persona comportant-se de manera feixista.
i jo juraria que l'endemà vaig fer una piulada, o la mateixa nit, narrant el que havia passat.
Llavors
[00:06:43] Speaker C: et trobes que la feixista ets tu, perdó, però segons va ser allò, de cop, és a dir, tu... Clar,
[00:06:48] Speaker B: això s'encén... Jo penso que tot es va encendre una mica més perquè el dimarts em truquen de la selva de si podia intervenir explicant això, aquest vídeo es penja, i paral·lelament al temps la Júlia narra també dimarts o dimecres una piulada a aquesta experiència que havia tingut la seva parella.
I ens situem ja amb l'incendi a xarxes d'aquestes dues situacions fins divendres, que arriba divendres, i tot d'una a mi m'avisen, usuaris de Twitter em diuen, has sentit el que ha dit la Bassallo? No ho havia sentit.
I us he de dir que jo ho vaig escoltar Em vaig remoure profundament, vaig estar hores afectada i em va produir una tristesa profunda, tristesa. Després, com tots els sentiments, passem per totes les fases, va venir la indignació, la ràbia i va tornar a sortir en forma d'autodefensa meva novament o de piulada reclamant o queixant-me, etcètera. Però vaig sentir una tristesa profunda.
Parlem
[00:07:46] Speaker C: de l'altre cas, del de la Júlia, que en aquest cas, clar, hi ha una cosa que és que la Bassalló transversa totalment les històries, d'alguna manera. A la teva diu una cosa que no és certa, i en la de Bassalló parla que s'ha assegut al sofà esperant Amazon, veient el cor de la ciutat, i de sota obre la porta i el treballador precaritzat no li parla la seva llengua, i això no va anar així. La Júlia Farré Mundo explica en el seu Twitter que és tan senzill com anar a la font directa. I
[00:08:17] Speaker B: en un article que ha fet posteriorment... Posteriorment
[00:08:19] Speaker C: de la Bassa, jo també he fet un article explicant-ho, però ella, a Núvol, ella diu que la seva parella, no ella, havia rebut una trucada quan no estava a casa, és a dir, no al sofà d'un repartidor d'Amazon, això és cert, per gestionar l'entrega. La seva parella va respondre en català i el repartidor va parlar en castellà. Fins aquí diria que és bastant normal tot plegat, perquè a més a més vivim en un país que passa això de tu no canvies de llengua, l'altre no canvia de llengua i ja ens entenem.
I ara llegeix textualment el que va explicar la Júlia perquè Per això, perquè ella parla molt clar i crec que falta una convenció lectora, però crec que ho diu clar. Quan li ha dit que podia deixar el paquet sobretot a Catifa, el repartidor ha afirmat que no entenia bé.
El meu nòvio, per facilitar les coses, li ha traduït Catifa per Falpudo i ha continuat parlant en català. El problema ha arribat al moment de recitar el DNI. El repartidor li ha dit literalment, jo no tengo que perder el tiempo cuando digo háblame en castellano.
Davant d'això, el meu nòvio va decidir penjar.
D'aquí a allò que acaba d'explicar la Brigitte Masallo, és traslladar-se completament. És a dir, que ell no va parlar en català, en cap moment va fer això.
Que ho hagués pogut fer, però no ho fa en cap moment. Al
[00:09:47] Speaker B: final, si ho analitzeu, per mi ella agafa aquestes dues situacions com a pretext, clarament, i per anar a la font final, o sigui, al final què és? Vull dir que el català és una llengua feixista i que morireu com a parlants, no? És igual el pretext, agafa aquesta. Però per mi la mostra que això és així és la seva manca de rigor, on ella mateixa a l'inici de la tertúlia diu, jo he llegit uns pantallaços que m'han arribat, i menteixen els dos fets i de seguida se'n va cap on vol anar.
Podríem haver estat nosaltres o qualsevol altra de les múltiples greuges lingüístics que vivim.
[00:10:26] Speaker A: Em
[00:10:28] Speaker C: veig que estàs aquí callant. Pau, pots tenir a començar.
Celebro
[00:10:32] Speaker A: molt aquesta dosi massiva d'espinacs que has ingerit aquests dies, perquè això t'ha enfortit. Ara ets molt més forta que fa tants dies.
En aquest camí d'erosió i de patiment que consisteix a ser catalans, també, en realitat hi ha una cosa positiva, és que cada conflicte t'enforteix una mica més. Tota
[00:10:50] Speaker B: la raó. I
[00:10:50] Speaker A: llavors, segurament ja estàs una mica més a prop de fer el pròxim pas que hauríem de fer que és curiós perquè a cada conflicte que tenim, que desgraciadament són contínuos, perquè si anéssim a l'anterior seria la setmana passada, ja hauríem de portar aquest 2026... A cada conflicte que tenim, ells ens assenyalen el camí, però nosaltres, que juguem a la defensiva, no el sabem veure. Ara mateix aquesta senyora ens està dient una cosa que hauria de ser el nostre pròxim pas d'empoderament, que és efectivament exigir-li al repartidor que parli català. Encara no hi som, i això costa molt, però jo, com a ensinistrador de doctrina pel poble, us dic que no només és possible, sinó que és desitjable, si volem tenir alguna possibilitat en aquesta guerra. I la primera cosa que hem de fer per arribar-hi és assumir que estem en guerra, i a més a més ja hi estem des de fa estona.
Ho deixo aquí perquè ha estat prou violent per començar.
A
[00:11:50] Speaker E: mi m'agradaria respondre dues idees que han sortit amb la teva intervenció, Estel.
La primera és aquesta caricatura de les pobilles, tant de na Júlia Ferrer com de tu, i jo hi respondria dient, de pobilles n'hi ha tantes com se'n fan i se'n desfan. Pensant de pobilla de Cuixaforta, del Surfing Cirles, aquell grup que tenien amb martissales i altres elements meravellosos, Feliçment, els catalans som diversos, i les catalanes també, i les catalanes, vull dir. Tothom, tants de caps, tants de barrets i tantes personalitats.
I com deies tu, Txell, aquí hi ha hagut una desiversació i el que en anglès, concretament, dins contextos acadèmics dels estudis queer, amb els quals estic molt familiaritzat, es parla de cherry picking, no? Tries interessades. És a dir, triar la cirereta que llueix més pel discurs que tu vols defensar, que en aquest cas era mentida.
És a dir, i na Júlia Ferrer també, el seu article d'autodefensa que en té, és de respostes d'autodefensa, ho deixava molt clar. Li deia, Brigitte, em sap molt de greu no encaixar amb la caricatura que has fet de noia que mira el cor de la ciutat. Per cert, una defensa ferma dels espectadors, dels creadors i de tot l'equip del Col·le de la Ciutat. Aquí
[00:13:06] Speaker B: hi havia una altra greuja. Clar,
[00:13:08] Speaker E: hauríem d'haver començat per aquí, això importantíssim. Una
[00:13:11] Speaker B: altra greuja que és un greuja i un atac a la nostra cultura, a la nostra ficció, per tant als nostres creadors, als nostres oients, etcètera, però alhora aquest concepte que les sèries les miren les tietes, per tant alhora un greuja feminista, no? Quanta
[00:13:25] Speaker E: gent no ha après a parlar català i s'ha animat a fer part de la comunitat lingüística i cultural veient com parlava el Juari? Aquell personatge que tenia la iniciativa de dir, mira, parlo sense vergonya, parlo en llibertat, etc. I ho feia amb accent, i ho feia fantàsticament bé. Llavors, aquest incís pel cor de la ciutat. I m'agradaria puntualitzar una cosa que has dit, Estel, que has dit anem al final, que era que ella volia dir que el català és una llengua que morirà, d'una banda, i de l'altra que, per més inri, és feixista. Jo crec que el final és un altre, i és el gran elefant a l'habitació. Brigitte Bassallo acaba de publicar un llibre amb l'editorial Anagrama. viu de la confrontació, de la polèmica, no sempre estructurada, no sempre basada en la intel·ligència, en l'empatia, en els fets, i en aquest cas ho hem vist una vegada més, s'ha animat a mentir en dos casos diferents per tenir alta veu públic.
Sí,
[00:14:20] Speaker C: que forma part de la promoció del nou llibre, que per cert és en castellà.
Naturalment.
[00:14:26] Speaker E: Ella té una trilogia, si no vaig errat, de tres llibres que són un en català, un en castellà i un en gallec, però la resta, quan és literatura seriosa de no parlar d'un mateix, sinó d'allò sòlid, es fa en castellà.
Tu
[00:14:41] Speaker C: ara parlaves d'ella, que deia la Júlia Ferrer, i ella exactament deia, em sap greu, Brigit, però no sóc el personatge que necessites per sostenir el teu relat, sóc catalanoparlant de 28 anys, d'esquerres i antifeixista, que comparteix pis a la Barcelona dels expats amb un sou milaurista, i em dol especialment que a un programa que considero professional, progressista i crític, li colen una notícia totalment tergiversada. malauradament d'empreses com Amazon i Correos, perquè finalment la repartidor era de Correos, ara mateix no en poden esperar gaire, però de gent d'esquerres i envoltat de defensar el català, sí.
Tornem al de sempre, però sembla que ser d'esquerres i xarnego, que diu ella, d'alguna manera és impossible, és a dir, de cop, si parles català et converteixes en burges, d'alguna manera. És
[00:15:32] Speaker B: que per mi aquí, l'altre, crec que com a persona per al·lusions, vaig voler fer una altra piulada, on jo deia que d'alguna manera ella m'havia colat durant tot aquest temps, tot i que ja sabia per on anava el personatge, que defensava la classe treballadora i tal, i per tant m'havia colat que jo podia estar d'acord amb ella o que podíem tenir comuns denominadors, amb ser persones d'esquerra, en defensa de les minories, que anirem per dins de la cara si cal, per aquelles minories que ella diu que representa.
i tot d'una per mi la sensació va ser de, si tu el que dius sempre és veritat, fent el que acabes de fer, amb aquesta catalanofòbia, estàs disparant contra un company de trinxera. Per mi la sensació va ser aquesta, no?
I a mi em va doldre profundament que em tractés de privilegiada, a mi i a la Judit. És un prejudici d'entrar aquesta persona, no sap res de la meva vida, malgrat que havíem coincidit una vegada fent de jurat en un tema, però vaig voler fer una piulada també de cara a certa gent d'Aliança, perquè tot d'una, tant a la Júlia com a mi, al tanto que estem en un moment on convergeixen punts que estan molt allunyats, i vaig voler deixar molt clar que Existeix un catalanisme, una defensa de la llengua catalana, del proletariat, de la classe obrera, de persones zero privilegiades o tan poc privilegiades en algunes coses, com aquest possible repartidor d'ames, on, entre altres coses, tampoc sabem de quin origen era.
I crec que a ella li explota una mica el cap amb això, perquè és aquest fals discurs de pensar que el catalanisme només l'ha defensat la burguesia catalana, una part també, que van mantenir el català, però que aquí hem tingut un proletariat de sempre que ha lluitat per la llengua i pels nostres drets. Per tant, és que hi ha tantes capes de greuge en tot plegat, no? O
[00:17:21] Speaker A: sigui que ets pobilla, però ets pobilla pobre, eh? No ets pobilla rica, eh? No,
[00:17:24] Speaker B: i no... Mira, jo per la banda de... Bufa,
[00:17:26] Speaker A: casarem mai a tu. Jo
[00:17:27] Speaker B: per la banda de pare, però és que a casa, jo mai he sentit l'etiqueta de som xarnegos, i vinc de la mineria a Múrcia, o sigui, que els meus rebesavis moren a Múrcia, i per l'altra banda, som casa d'allà, de poble, vull dir, poc privilegi tinc en aquest sentit, i us diré més, penso que la meva família, que ve d'origen de Múrcia, és a qui més els he vist defensar el català i mai utilitzant la paraula xarnegos. És
[00:17:55] Speaker C: que és aquest tòpic de sempre, que també va passar una mica amb el discurs de l'Eduard Sola, en el seu dia, i jo explicava que a mi, curiosament, una de les meves millors amigues, ella és de família... És a dir, per les dues bandes d'avis no van emigrar aquí, des de l'estat espanyol, des d'Espanya, i els seus pares es van conèixer parlant en castellà, el moment que van ser pares, van decidir que es passaven el català perquè les seves filles parlessin el català i no tinguessin les dificultats que en el seu moment ells havien tingut en arribar aquí.
Ella s'ha ajuntat amb una persona de l'àper diagonal que no havia sentit parlar català fins als 18 anys quan de cop va anar a la universitat i es va trobar que aquí es parla català.
i aquest de la Pertagonal, tota la família era nascuda a Barcelona.
Llavors, hi ha uns tòpics envers la nostra llengua i el castellà que són completament falsos, que no és real.
[00:18:59] Speaker A: De fet, això són les peculiaritats, diguéssim, que prenen el conflicte aquí, tot això. I ara m'allunyo un moment per donar una mica de context sociolingüístic, crec que és important a l'hora d'afrontar la batalla, perquè, insisteixo, hem de tenir en compte que la batalla hi és, llavors tu et pots mirar d'amagar, però t'atraparà igualment. Per tant, has de decidir, et convé decidir, fer una presa de decisió. Ara mateix, hem de tenir en compte que el context actual, històric i social, és d'enfrontament a escala planetària. Tot això són dinàmiques que es donen a tot el món. Ara totes les dimensions macro estan intentant esclafar les dimensions micro i se n'estan sortint en qualsevol àmbit de la vida i també en el lingüístic.
Ara, si això hi afegeixes, aquesta màxima musculatura que han anat agafant la dreta i l'extrema dreta els últims anys i que ara estan en un moment d'auge, el resultat és que es produeix el conflicte lingüístic. En el nostre cas ja hi era i ara es multiplica, però va bé tenir-ho present, que sapiguem que això no està passant només aquí, sinó que passa a tot arreu, perquè, en realitat, conèixer el terreny de joc és un arma a favor. Has de saber que hi ha altra gent que també li està passant el mateix i que aquí, en realitat, el que tenim al davant és un rival que explota les seves armes, les ha explotat de sempre. Vull dir, que la Massallo o el Fatxa de Torno, qui sigui, tergiversi i menteixi descaradament, Nosaltres no ens hauríem de sorprendre perquè fa dècades i anys, fa segles que ho estem fent. És un arma més de l'espanyolisme. Per ells mentir no... És com al Madrid tirar-se les piscines aquelles que fan. Per ells això és una manera legítima d'intentar enganyar l'àrbitre. Per ells mentir forma part de... Nosaltres som molt més... ingenus o molt més babaus amb aquestes coses i ens sembla que és immoral i no ho faríem. Però jo crec personalment que de cara a afrontar el conflicte ho hem d'aprendre a fer. Com a mínim, no dic que ho practiquem habitualment, però ho hem d'aprendre a fer. I això vol dir empoderar-se, per exemple, també provant, posant-nos a la... o sigui, invertint el mirall. I invertir en el mirall és un exercici que va molt bé per l'empoderament i és anar per conèixer l'enemic. I per tant també com ets tu quan tens la pell a pel mànec.
Tu, per exemple, escridassant i, sobretot, clavant-li subordinades, que jo això ho trobo molt violent.
És que sóc una feixista lingüística.
És una cosa que recomano per veure tu posat en la posició de l'altre com reacciones, perquè segurament ens enduríem sorpreses. I, per exemple, l'exercici que proposo sovint, que és molt senzill de fer, però que al principi costa una mica, és aquest de no facilitar a l'altre que ens entengui. D'acord? És a dir, posar-li a l'altre el mirall de dir, ets tu el que t'estàs equivocant, ets tu el que no entens els números de la llengua del PSN i, per tant, ets tu el que t'has d'esforçar. És a dir, en lloc de fer allò de 3, 6, 8, com si l'altre fos subnormal, et gira el cap. Exacte, és paternalista. Però sobretot el que és important és posar focus en tu, és a dir, veure tu com ets com a parlant en una situació de conflicte, que això per als catalans és gairebé un seguilegi, perquè sempre hi ha aquella cosa de, com que estem per sota, hem de facilitar que l'altre no ens pegui més, doncs al revés, ser tu el que pugui semblar que ets la idea que li pots pegar. I en aquest context, demanar-li a l'altre que parli català, Descomptat, no cal insultar ningú, ni barallar-se amb ningú, ni agredir ningú. Però hi ha moltes estratègies per fer veure que és l'altre el que està a la part del que s'equivoca i convidar-lo, no només això, sinó ajudar-lo que surti la catalanoparlància que hi ha. Perquè, de fet, la veritat, els conflictes que surten a llum són els del teu taxista, però que és un de cada moltíssims. La immensa majoria, que és el repartidor que et diu, ah, a mi em va passar l'altre dia, i és grotesc dir-ho perquè sembla que m'ho inventi, però em va passar. El xicot argentí em va dir, hòstia, Quan no em va entendre, abans que jo tingués temps.
de repetir-l'hi en català, ell se'n va avançar i em va dir, no, no, digue'm un català que així el vull aprendre. De
[00:22:53] Speaker C: fet, jo anava a dir que aquí a Vilaueca rebem molts llibres, perquè això és un altre tema, però malade Déu la d'editorials, quants llibres publica que al mes de juny o febrer, març, per Sant Jordi, cada migdia ve un repartidor.
I al principi, quan li dèiem en català, perquè no canvien de llengua, demanava alguna cosa que no entenia. Ara li puc dir el número superràpid que ja el sap apuntar. Per tant, no canviar de llengua té uns avantatges.
És al contrari que estar dient no els oprimim, sinó que els estem donant oportunitats. Clar,
[00:23:32] Speaker A: de fet els hem d'ajudar, perquè segurament la immensa majoria de la gent que encara no el sap no tenen una vessalla dins, segurament no tenen res d'aquesta mena dins, perquè venen d'altres poesies en què això no es mira de la mateixa manera que a Espanya, i per tant, si els ajudem, els hi fem un favor, també. Però no cal que els ajudem paternalísticament, els podem ajudar amb neutralitat, i si tu ets antipàtic, clar, tu ho saps, tia, no, perquè a tu més cal la veritat, la simpatia. La gent normal, com jo, que no en som de simpàtics, no cal que ens esforcem i per això dic a molta gent que li costa fer aquestes coses, si tu no ets simpàtic no t'hi esforcis, digue-ho.
Clar,
[00:24:05] Speaker B: aquí ella també transversa les coses i és quan penso que deixen aquesta frase de ja en tenen prou en aguantar-nos, tots plegats, com a persones migrades acabats d'arribar, com perquè a sobre els fem aprendre el català. Evidentment, ella en aquesta afirmació nega absolutament els avantatges que pot tenir en el sentit integrador que una persona que arriba a un país aprengui la llengua d'aquest país.
El fet que és d'una llengua d'equació, ella ho dinamita pels aires. I
[00:24:37] Speaker E: no només nega aquests avantatges que hi són i que n'hi hauria d'haver encara més, els hi nega un dret cultural, un dret d'aprenentatge de la llengua, un dret d'integració a una cultura i un dret a l'arrelament. És a dir, donant per fet que la gent nouvinguda, ja siguin de primera o fins i tot de segona generació, que també hi fa referència, no els cal aprendre la llengua pròpia dels països catalans, es fa una putada als països catalans, a la seva cultura, a la seva llengua pròpia, a la seva tradició, però sobretot és en aquestes persones que se'ls nega aquest accés a la llengua i a l'aprenentatge. A mi hi ha dues idees que heu posat damunt la taula, que m'interessen molt, i ho heu fet des de dos llocs diferents. Tu,
[00:25:20] Speaker B: Pau. Des
[00:25:21] Speaker A: del pobillatge. Des
[00:25:22] Speaker E: del pobillatge i des de l'heretat. Com ho diríem? Com ho diríem, això?
La visió global que has donat, la visió internacionalista, si vols, i la visió, és a dir, la incorporació del segment de gènere. Crec que hi ha una idea que sobrevola aquest debat, que és la de la interseccionalitat, que és tan difícil d'aplicar com de pronunciar. Ara me n'he sortit, però no sempre és tan fàcil. I amb el seu discurs, Bassallo, el que fa és suggerir que la interseccionalitat és vàlida per tot, tret de pels aspectes lingüístics i culturals de determinades comunitats. És a dir, que les persones LGTB poden empatitzar amb les dones com a col·lectius minoritzats, que la gent de classe treballadora pot tenir una certa empatia cap a les persones racialitzades o migrants, etcètera. En canvi, per aquest tipus de posicionaments, que no tenen una sensibilitat autocentrada amb autores com Maria Rodozarate, que va fer una publicació meravellosa a Tigre de Paper, o una que acaba de sortir ara a l'editorial Raig Verd, Sembla que aquest component de llengua, aquest component de cultura minoritzada, és el que s'ha d'abstreure de qualsevol conversa quan es parla d'aquests temes. I jo dic no. Vull dir, jo dic no. I
[00:26:39] Speaker B: no només això, Marc Giró, quan tots esperàvem a veure què faria, la seva rèplica, poc després de la polèmica, és que podem ser un poble oprimit, però que també podem ser molt opressors.
Al tanto, al tanto, no? I
[00:26:56] Speaker C: demanava tranquil·litat. I
[00:26:57] Speaker B: tranquil·litat.
Però
[00:27:00] Speaker A: potser és que li té por, o no, perquè clar, que li té por que li cardi el telèfon. No,
[00:27:03] Speaker C: l'aplaudim molt, eh, el divendres. És
[00:27:07] Speaker B: que, perdoneu, feia... És
[00:27:09] Speaker C: a dir... Ningú va posar en dubte res del que estava dient. D'aquí
[00:27:13] Speaker B: ve el dolor.
Jo a les meves criatures els hi he dit del dret i del revés. Per mi seria tan greu que vosaltres exercísiu bullying o maltractament cap a una altra persona com que us ho fessin.
o riure o no alçar la veu quan toca, és col·laborar, ser un col·laboracionista. Aleshores, gairebé feia més mal això.
El primer dolor, per mi, ve de dir, el que ja no suporto és aquesta gent d'esquerres que ens venen aquest discurs de, no, jo sóc català, jo parlo català, tot i que se'm van riure molt. Mireu com pronuncio la ella, la ella. Això em va cobrar bastant i que, en realitat, ens l'estan colant perquè... És a dir, ¿a tu et fa igual de mal la punyalada d'un feixista declarat, d'ultradreta, que d'algú que pretén venir a dir-te que tenim similituds, que tenim comuns denominadors, i després te la clava? No. Llavors, aquesta gent són la que m'estan radicalitzant. És que tu no pots fer-te passar per amic meu i després resulta que ets el meu assajador. Això és molt més greu.
Perdó, faig un incís i ja us deixo.
Com a bona deixeble, poso un paral·lelisme. A les xarxes i a les consultes psicològiques, suposo que us ha arribat també a vosaltres, i pseudopsicològiques, tenim ara molt de moda un tema que és posar límits. No sé si ho heu sentit en qualsevol àmbit emocional de la nostra vida.
Tu has de posar límits, has de separar què és teu i què no, que té un perill, que és que tots som responsables de la relació amb els altres. Però posem límits, i què passarà? Passarà que després hi haurà gent que sortirà a la teva vida perquè no t'acceptarà aquests límits. doncs jo crec que hem de fer, com bé diu sempre en Pau, fer això amb el català. I jo, si cal, em vull convertir en la persona... Saps aquestes persones que tots tenim a la família, de dir a la tieta o al tiet, parla-l'hi, vigila que dius que té molta mala llet. Doncs si és a través d'aquesta mena de temor, doncs si m'he de fer respecte així, em faré respecte així, de compte l'Estel, que té molta mala llet si no li parles català. En l'entorn escolar del meu fill, jo ja sóc la... Digue-li hola en català i bon dia en català, eh? Perfecte,
[00:29:20] Speaker A: perfecte. És un model que necessitem, aquestes senyores. Doncs
[00:29:22] Speaker B: sereu una feixista lingüística molt mala llet.
amb molt mala llet. Això
[00:29:27] Speaker A: està bé, perquè efectivament una cosa que no ens n'adonem és que cada cop que mantenim una interacció, si de la mena que sigui, som models, influïm en els altres, i per tant això és bàsic. El model que va representar aquí en Marc Giró, arrogant-se i mostrant complicitat amb el veritable feixista del moment, és un model pèssim, perquè recalca aquella cosa de no acotem el cas perquè encara ens picaran més fort.
I és tot el contrari, que som models positius, d'empoderament, fins i tot gent que sàpiga pronunciar com era, inter. Interseccionalitat. Ara digue-m'ho a la mallorquina. Interseccionalitat. Veus? Canvia el son consonàntic. Sí,
[00:30:04] Speaker B: sí, sí.
[00:30:06] Speaker C: I també, que ens preguntem, és a dir, Què hagués passat si al repartidor, a l'obrir la porta, s'hagués trobat dos homes fent-se un petó i hagués dit, quin fàstic, no us dono l'ull d'això. Aquí tots hauríem sortit a defensar-ho. És a dir, que hi ha minories que sempre s'han de defensar i n'hi ha altres que es poden atacar, una mica. Pensava que en realitat passa això amb el català. Però
[00:30:32] Speaker A: és que això és el resultat de tot el que hem fet tots aquests anys. Tots aquests anys des de la... Diguem...
[00:30:37] Speaker B: El
[00:30:38] Speaker C: resultat que hem fet nosaltres.
És a dir, som en part responsables. Sí,
[00:30:41] Speaker A: sí, jo crec que som en part responsables, perquè totes les lluites socials que han portat resultats, que han portat ara, la lluita identitària, diguem-ho així, n'ha quedat explosa.
I la prova és que des de la normalització fins ara, fins a la gran emigració del segle XXI, diguem, vam perdre, vam malbaratar completament 25, 30, 35 anys deixant de fer múscul pel combat. Ara estic tornant a la mateixa retòrica, però és a dir, com que ens vam voler convèncer que tot estava molt bé, que tot érem germans, l'esperit olímpic, i tot era molt fàcil, el lingüisme ens feia feliços, clar, no ens vam adonar que no estàvem catalanitzant les dues generacions que tocava catalanitzar. I clar, ens hem trobat que les generacions, o sigui, les dues generacions, o tres ja, que continuen sentint espanyoles, encara que hagin nascut aquí, són el coixí damunt del qual s'està posant la nova migració. I, per tant, ara la feina que vam deixar de fer s'ha convertit en molt més grossa.
Perquè, clar, si no tots aquests repartidors ja no arribaríem aquí, perquè ja sabríem català molt més de pressa, com els besavis van tenir ocasió de fer. En realitat, la nostra part de culpa és haver-nos cregut el discurs d'aquesta falsa germanor, que ni ha existit ni podrà existir.
És
[00:32:00] Speaker C: això el que vam veure aquest cap de setmana amb els Goya, que sembla que fas molt pel català si dius bona nit.
Era curiós, no sé si ho vau veure però jo vaig veure el tros i va ser com apaga perquè no puc més. Com
[00:32:13] Speaker B: diu un amic meu, som un poble tan... amb tanta manca d'autoestima, per tot el que expliques, Pau, que ve de tan enrere, que aquí ve un senyor que es diu Bruce Springsteen i diu, bona nit, Barcelona, i ens pensem que ens estima molt i que donaríem la nostra vida.
I això, ara fem humor, però al final, si ho apliques en qualsevol altre terreny on tu ets víctima, ja sigui de violència de genètica, del que sigui, demostra com de malament estàs. Quan tu et conformes amb una molla de pa i t'ho passen com a barra sencera de pa, és que has de començar a adonar-te que has deixat que et trepitgessin molt.
I aquí és on som, i per tant, fora, com ha dit el Pau durant dècades, de creure'ns que és mal educat no canviar de llengua, que no són prou simpàtics, tot i que la Brigitte, fixeu-vos que ja passa un tràiler per damunt de tot això i ja ens diu feixistes directament. O sigui, fins ara érem poc simpàtics, érem mal educats, però ara ja som feixistes directament. Doncs ara la víctima deixarà de ser víctima. Podria
[00:33:19] Speaker A: fer una reapropiació, no?
I eslògans d'aquests, jo sóc feixista, no? Que seria molt... Seria molt violent, però estem en una època en què el llenguatge... Lacis,
[00:33:28] Speaker B: també ens han dit, lacis. Sí,
[00:33:29] Speaker A: els lacis, qualsevol.
No
[00:33:32] Speaker E: érem el país dels lacets. Sí,
[00:33:34] Speaker B: per això. Però
[00:33:36] Speaker C: suposo que ara, a més a més, és més complicat, no? En part, l'Estel ho deia, no? Quan de cop surten els d'Aliança al Twitter, no? A dir-te, clar, veus?
És a dir que, clar, el problema és que fins ara pensàvem que no hi havia feixistes a la nostra banda i ara veiem que també hi són, no? Llavors, suposo que... que aquest tipus de samarretes ens fa més mal ara.
No
[00:34:00] Speaker A: funcionaria, però ho deia com una idea de no espantar-nos tant en general quan ens acusen de coses que no ens agraden, perquè això ja és així, ja ho sabem i l'enemic és el que és.
Com que juguem sempre a la defensiva, sempre estem esperant la propera plantofada. Una cosa que hem d'aprendre, lligat amb el que deia abans, és que de tant en tant l'hem de clavar nosaltres, la plantofada. Clar, això no va amb el nostre terrenar, però vés a saber si no va amb el nostre terrenar. No va amb aquest terrenar que hem acabat assumint que tenim després de tres segles de rebre.
Però potser sí que... que són menys babaus i menys incans. Però
[00:34:35] Speaker B: aviam, l'altre dia, i ara no ho vull dir més per no faltar el rigor històric, però quin poble era que deia, vigila que fas o vindran els catalans? Vull dir que també se'ns ha temut. Sí,
[00:34:44] Speaker A: sí, sí. Tenim una època de mal aspecte. Exacte, hauríem de ser... No,
[00:34:48] Speaker B: jo apelo, com sempre, a posar aquests límits que els psicòlegs i els sociòlegs ens diuen que hem de posar a nivell personal, els hem de posar també a nivell lingüístic, i passar per aquesta fase de mala llet, de despertar, per acabar anant al budisme català.
Budisme
[00:35:03] Speaker A: de Budi Allen o de Budi? De
[00:35:05] Speaker B: calma interior, no? De dir... No, no et respondré en castellà. El meu DNI és tres, quatre, cinc, sis... No, vull dir, jo aspiro a aquesta calma, no?
Que tu ja tens, perquè tu ets el nostre mestre.
Sóc
[00:35:21] Speaker A: el Buda.
El
[00:35:23] Speaker B: Budisme perquè jo els veig amb molta gent... El
[00:35:26] Speaker C: Dalai. Exacte,
[00:35:28] Speaker B: exacte.
No,
[00:35:31] Speaker E: és que pens en un esquema que estem reproduint i que és molt malaurat, i és que parlem sobretot de responsabilitat individual perquè donant per fet, i és així, que estem indefensos en el pla institucional. És a dir, els països catalans, no només el Principat, vull dir, el País Valencià, no hi ha cap tipus d'institució que doni cobertura en aquest tipus d'agressions, igual que sí que n'hi ha en altres àmbits, supòs, no sé si Vox les ha fet estancar, per exemple en la violència masclista, A les Illes fins fa quatre dies n'hi havia, i el govern de Marga Provenç ha tancat l'oficina de drets lingüístics, perquè vàrem dir que havíem baixat el nombre de queixes. I dius, ostres, si la tanques i si l'ofegues, evidentment allò no tirarà endavant. I el Principat a Catalunya que tenim, qui ens defensa? Tenim lleis que no s'apliquen. Fa 40 anys que es diu, és una anècdota, però aquella proporció del 25% de música en català que havia de sonar a les emisores. Fa mesos era el Departament de la Llei del Cinema.
Cada vegada sembla que ve el llop, però en positiu, de dir, ara sí que es complirà, ara sí que hi anirem. I vivim en una virtualitat en què tenim lleis, tenim drets reconeguts.
Els drets no són gaire més que això, un paper que hem aprovat entre tots, o que han aprovat altres generacions, que recullen allò que podem exigir, allò que tenim pel dret de néixer, de viure en un espai, de conviure amb altres persones, i que són un consens, i això no s'està defensant, no s'està blindant.
És
[00:37:04] Speaker B: que som espanyols, clar. Vull dir que estem atrapats aquí. Com li demanes a un govern que en realitat s'està... És igual, el centre, la dreta i les esquerres espanyoles no només no ens defensaran, sinó que ens van a la contra, perquè ara mateix, després d'aquell somni, un dia tinguérem un somni de llibertat i d'autodeterminació, després d'allò, ells ho saben. L'únic i l'últim que ens queda és la llengua. No l'últim, el primer i l'últim, no? De
[00:37:32] Speaker C: fet, ara faré una mica de publicitat, però aquesta setmana estrenàvem un nou podcast a Vilaueba, els dilluns, que es diu Existim, que reunim a joves dels països catalans, Ara m'ha recordat la Blanca García-Bolíver, que és la portaveu de Joves pel Valencià, que deia que una de les problemàtiques més fortes que hem tingut és que, fins i tot amb els governs de progrés, no es va fer cap avenç per la nostra llengua. I per tant deia, el que hem d'aprendre és que, d'acord, ara no tenim cap govern que estigui a favor de la llengua als països catalans, però quan el tornem a tenir, sisplau, no deixem de mobilitzar-nos, mobilitzem-nos per aconseguir millores, perquè si
[00:38:12] Speaker E: no, Esmentem Andorra, això sí, que fan una feina magnífica i que de vegades m'ha passat també en converses culturals, públiques, de dir, no tenim ningú. Andorra ja és. Andorra ja és ara. El seu abast és el que és, però estan fent una feina exquisida i són un exemple de política lingüística. Sí,
[00:38:30] Speaker B: però per molts espanyols, com hem vist en algun programa de tele, parlen andorrín. Es pensen que no és català, que és andorrín, allò, ho vau veure, no? Però
[00:38:38] Speaker A: quines coses mires? Això
[00:38:40] Speaker B: m'ha aparegut un programa d'aquests que li pregunten a una noia espanyola quin idioma parla Andorra i va dir Andorrin. És que esclar, aquest és el nivell.
Pot
[00:38:52] Speaker E: ser que aquí hi ha un fil d'oportunitat i ens hem de fer andorrinans i parlants d'Andorrin. Hi
[00:38:57] Speaker C: ha espanyols que es pensa que es parla castellà també a Andorra, vull dir que això...
És
[00:39:03] Speaker A: veritat, és un bon camp de proves i de fet ara que han redreçat una mica, que s'han adonat de la dimensió del problema, està bé veure com funciona el moment que tens poder, encara que sigui un micropoder, però és un model. Jo també els agraeixo molt l'interès perquè és com un laboratori.
Avui
[00:39:29] Speaker C: s'ha publicat un CEO on assegura que un 102% dels catalans diuen que no han patit discriminació contra un 35% que diuen que sí, i d'aquest Els principals motius són la llengua, amb un 41%, seguit del lloc de procedència o nacionalitat, que és un 39%. Per tant, sí que estem prenent consciència d'aquesta discriminació, és a dir, pot ser que en els últims anys haguem anat aprenent consciència de com ens discriminen per la llengua?
Sí,
[00:39:58] Speaker A: sí, de fet, és a dir, està en l'ambient, es palpa i se'n parla.
Si fessis el mètode que vas trobar, que fa servir tu, que és el de la cerca, Google ho trobaries, et apareixerien coses que fa 10 anys no sortien tant. I de fet és curiós el percentatge aquest, perquè és que coincideix perfectament. És a dir, els que no s'han dit discriminats, curiosament, coincideix amb el nombre de castellanoparlants o barrejats. I l'altre, no sé les anterioritats de l'enquesta, però és sospitosament pròxima.
Jo crec que això és una mica d'obrir el pot aquest d'espinacs.
i que ara l'acabarem d'obrir, algú el començarà a tastar, llavors hi haurà un lliure assens d'empoderament. Jo, amb això, i la imatge amb què ho veig i trobo que resumeix, és l'àuge i el fulgor de l'etiqueta aquesta que s'ha popularitzat, la de mantinc el català, que és una etiqueta que és efímera per definició i que, em sap greu dir-ho, però des del meu punt de vista és una mica desencertada, però que ha fet una funció de primer graó, que segurament ha servit, és el que ha destapat aquest pot. No
[00:41:12] Speaker B: sé si vols dir alguna cosa, faig un breu incís, i torno a fer el paral·lelisme perquè penso que tal vegada ajuda.
El fet de dir, reconèixer que som maltractats o maltractadors, si ho passem a l'àmbit del gènere, podem veure molt clarament que comportaments que heu tingut els homes durant anys s'han donat per normals, per habituals, habituals i, per tant, acceptats socialment, i que, per tant, el que en un moment donat no es considerava una violència masclista, ara sí, i que, per tant, això també ha portat a que les mateixes dones tinguem un despertalent a reconèixer, si mirem enrere, primera, que com que hem viscut en una societat patriarcal, també hem exercit de maltractadores en certs sentits, hem exercit masclisme, però també ens ha costat molt reconèixer que havíem estat maltractades.
Per tant, penso que això mateix ho podem aplicar a la llengua, és a dir, molta menys gent reconeixerà que ha estat maltractada lingüísticament, per què? Perquè ningú, el govern, no està fent pedagogia, el català poc, i n'ha fet poca, menys l'espanyol, per explicar-nos com fa amb el gènere de noies, dones, això és, ho podríem dir, els micromesclismes, no?
El que un taxista t'obligui, això és una vulneració del teu dret i és maltractament en aquest grau. i fins al grau suprem, no? Quan no hi ha pedagogia social, molta menys gent creu que estan volerant els seus drets. Per tant, penso que ens ho estem fent entre nosaltres, aquesta pedagogia.
Aquesta
[00:42:48] Speaker A: és una bona imatge per explicar-ho, per la gent que no té consciència. Això ben desenvolupat és un bon... Ben
[00:42:54] Speaker B: desenvolupat no, com ho has fet tu!
M'he
[00:42:58] Speaker C: publicat una biga? No,
[00:42:59] Speaker B: no, no. Perdona,
[00:43:00] Speaker C: mestre, perdona, mestre. No
[00:43:02] Speaker E: ho provaré, no?
[00:43:05] Speaker B: En
[00:43:05] Speaker A: l'àmbit de fora... Per exemple, trobar l'equivalent del micromasclisme, per fer també l'eslògan. Jo sóc molt d'eslògans, és una feina que convé, però efectivament el feminisme com a model d'èxit és un bon referent per explicar-ho.
I
[00:43:19] Speaker B: fins i tot aquest èxit pervers que està fent que ara els joves estiguin dient que no només és útil, sinó que és perillós. Bé, doncs tal vegada hem d'anar aquí. Això vol dir que el feminisme ha guanyat múscul. On anirem? No ho sé, però ha guanyat múscul gràcies a aquesta pedagogia que ens manca institucionalment.
[00:43:39] Speaker A: Has d'anar a manar tu, Sebastià, perquè ets la víctima amb vocació de manaire que teniu.
Sobre
[00:43:47] Speaker E: aquestes dades de l'enquesta me plantejo dues coses. D'una banda, el que suggeries tu, Txell, que segurament, i que en parlàveu, que segurament ara hi ha més consciència i més eines per detectar, escolta, m'han maltractat, m'han tractat malament i m'han minoritzat, el que sigui, També plantejo un altre interrogant, si és que les agressions han augmentat. Perquè a mi em fa l'efecte que una mica, com segurament passa amb els feminismes, amb l'alliberament LGTB, amb l'alliberament nacional ha passat igual. La història és pendular i els moviments polítics són reactius moltes vegades.
Com més terreny guanyis tu, més t'intentaré esclafar jo.
I sospit que en aquesta xifra, que no sé si se'n té gaire continuïtat en altres CEOs, m'imagino que sí. Des
[00:44:34] Speaker C: del 2023 la llengua és el... Només
[00:44:36] Speaker E: des del 2023. Sí,
[00:44:38] Speaker B: és que és molt poc. Ja,
[00:44:39] Speaker A: però ja és revaloró, fet aquest. Hi
[00:44:41] Speaker E: pot haver una major consciència d'agressió? Jo
[00:44:45] Speaker C: crec que en això Plataforma per la Llengua ha fet una feina, d'ensenyar-nos aquests drets que tenim i de dir-nos, no, no, és que podeu denunciar, és que es poden guanyar casos, no? És a dir, també suposo que el fet de veure que hi ha gent que ho fa, dius, ah, jo també ho puc fer, no?, d'alguna manera. I donar veu a això, crec que Plataforma els últims anys ha fet una gran feina en aquest sentit. I és
[00:45:07] Speaker E: una contribució que feim a l'humanisme, a la diversitat, a fer el món millor. Fa unes setmanes vau dedicar una tertúlia justament a Muriel Casals, que em va agradar molt. I hi ha una idea que la Muriel va plantejar i que d'ençà que la vaig sentir deu fer deu anys, m'ha acompanyat sempre, Els catalans, els ciutadans dels països catalans, som humanistes i la nostra contribució al món és parlar català, fer cultura i celebrar-nos en diàleg amb tothom, en peu d'igualtat, però la nostra contribució al món és ser el que som i això és meravellós. Si partim d'aquí, d'aquest lloc segur, d'aquest lloc d'orgull i d'empoderament, com dèiem Pau, és que no podem perdre el lloc.
Podríem afegir
[00:45:50] Speaker A: seguint el model de l'Estel, que en aquest sentit ella sí que és un bon model, cridar català.
És a dir, parlar però cridant. És una mostra de voluntat de domini. Tu això ho fas molt bé, vaig haver de mirar-ho, però jo no ho sé.
Que ho dic en sèrio, eh? Ostres, que
[00:46:10] Speaker B: m'altero molt quan ho faig. Això que
[00:46:12] Speaker E: ho va fer és en Josep Maria Llompart, l'any 75 o 76, a la plaça major de Palma, en una manifestació en què suposadament es defensava l'Estatut d'Autonomia, s'hi van defensar moltes més coses. I és una citació que pot ser simplista si voleu, perquè s'ha reproduït molt aquest darrer any amb el seu centenari, però era català, català, català. Hi havia grups aïllats de gonelles, anava a dir blaberos mallorquins, ja no em sortia. El gonellisme ha passat tant de moda que ja no el tenc a dalt de tot el cap. Que varen intentar embrutar aquella mobilització. I en Llempart, en comptes d'empetitir-se, va començar a cridar català, català, català, I va funcionar. Es va aïllar aquell grup i la manifestació va ser el que havia de ser. Un clam
[00:46:59] Speaker B: de tothom.
Totalment. Jo
[00:47:01] Speaker D: crec
[00:47:01] Speaker B: que hem de passar, si cal, pel crit per arribar al poder del silenci. És a dir, no?
El qui s'estima, el qui té veritable poder, a vegades l'has d'exercir planta en cara i amb un fins aquí, i a vegades ja no et cal i és un... Qui dic silenci vull dir dominar el poder, però per dominar-lo ens l'hem de creure. Ara tenim tota la maquinària en contra i llavors anem a poc a poc. Per això
[00:47:23] Speaker A: hem de sortir amb mentalitat de guanyar. Vull dir
[00:47:27] Speaker B: que tal vegada nosaltres som aquí amb un mantra ja trencat, o que no ens l'hem cregut mai, que hem de ser simpàtics per caure bé, que després surt tota aquesta gent d'Esquerra, repeteixo, que ve a dins d'això.
És que calleu malament perquè l'imposeu, perquè no sou prou simpàtics, i encara hi ha un gruix de gent que, com que són víctimes i no ho saben, i els hi han anat calant a dins tot aquest discurs, és que... Jo l'altre dia també piulava dient, ens hem hagut d'empassar, i de veure com ens perdonaven la vida durant anys, que jo era petita i ja ho sentia, de...
ets molt simpàtic per ser català, o eres molt simpàtic per ser català. Ara, bé, aquesta senyora ens diu feixistes i han acabat, ens diu, és que si fóssiu més simpàtics parlaríem la vostra llengua. Llavors, és un dret, és que és molt greu subordinar un dret a la simpatia o no d'una persona.
És com, bé, tenim el dret de l'habitatge, no?, absolutament defenestrat també, Suposem que no ho estigués, doncs que algú et vingui a dir, dependrà de si et tinguis dret a viure en un lloc o no, de com de simpàtic siguis. És així de greu el que està fent aquesta persona. Tu dormiries sol
[00:48:35] Speaker A: al pont, eh? Tu no havies nascut perquè ets molt jove, però tot això jo ho va valorar l'Aracil, un sociolingüista molt bo que hem tingut i que va deixar d'exercir, a finals dels 60, o a principis dels 70, o crec que gairebé a finals dels 60, que va dir aquella frase que ja anticipava de tot, va dir, afanyeu-vos a imposar el català si no voleu que us acusin d'imposar el català. I llavors no ho vam fer, va venir aquesta fase de germanor i de cotar el cap, i ara, efectivament, ens acusen d'imposar el català. Però pensem que potser encara som a temps, perquè potser d'aquí a 60 anys algú li dirà, amb una pobilla soler d'allò, dirà, hi havia aquell tio que va dir... Encara som a temps d'imposar el català i perdre la por al verb imposar. Imposar un dret,
[00:49:21] Speaker B: al final. Recordar el dret,
[00:49:23] Speaker C: no?
Correcte. Com dèiem, això és un no parar, i allà no va polèmica.
[00:49:32] Speaker B: No donem l'abast.
[00:49:35] Speaker C: Ahir un escriptor ens feia arribar una imatge amb cara al Carles, Carles és el nostre realitzador, us ensenyarà als espectadors, però avui ja ho hem publicat a Vilaweb. Actualment es pot veure al Palau Robert l'exposició Pols Extrems, el gimnàs per entrenar el pensament crític, una iniciativa conjunta de l'Institut Català Internacional per la Pau i la Direcció General de Difusió, és a dir, la Generalitat, on al final de tot fan un vestidor d'un gimnàs on s'obren diversos debats. Entre ells... que se'n tornin al seu país, que aprengui... Bueno, els ocupes a la presó, és a dir, diversos debats que més aviat podríem dir que tiren cap a un cantó, cap a l'extrema dreta, i entre ells apareixen que aprenguin català.
És a dir, igualen el que s'endurnin al seu país, els ocupats de la presó, que aprenguin català.
És una exposició que pretén, en principi, reflexionar sobre els discursos de l'odi i les notícies falses, però clar, equiparen el presidentatge català amb frases que criminalitzen, estigmatitzen col·lectius... Que no... Qui
[00:50:56] Speaker A: és el comissari? Que no sigui una tal... Bé... Ostres, ara
[00:51:00] Speaker C: m'has
[00:51:00] Speaker B: pillat! Jo, perdoneu, vaig a fer una mica de xou. Vaig a fer muscul. Vaig a fer muscul perquè vaig a fer unes abdominals.
Ah, per afrontar
[00:51:10] Speaker C: això, no? Sí, sí. Si no puc
[00:51:11] Speaker B: contestar, per favor.
No, però si... No, però van la línia de feixisme. És a dir, estan posant dos exemples de feixisme, de discriminació, i barrejant el nostre edep. Com un feixisme
[00:51:24] Speaker A: més. Però coneixent els de Vilaueb estic segur que no han vist la taquilla al costat que posa en castellà no conyo o alguna cosa
[00:51:30] Speaker C: d'aquestes. No, coneixent els de Vilaueb vam trucar ahir a l'Institut Català Internacional de la Parla Pau i ens van dir que si tu obries la taquilla hi havia els dos discursos i que s'entenia tot molt més, que era una cosa dels debats que hi havia actualment a la societat. Llavors avui hem anat aquest matí a la taquilla, hem obert la taquilla i curiosament funcionaven totes menys aquella.
Ens han passat el text, si voleu us el puc llegir, però diguéssim que curiosament aquest matí la taquilla del català no funcionava, però si s'hi posa se senten dues veus i una diu una persona s'amoïna perquè sent molta gent que parla en castellà constantment, li confirma l'estadística cada cop es parla menys en català, Pensa que el català ha de ser una condició imprescindible perquè tothom visqui a Catalunya. Això és una de les veus que sonen i l'altra és una persona emigrada, castellanoparlant, s'imagina construint un projecte de vida a Catalunya, vol aprendre la llengua però no troba classes gratuïtes a català, no li ofereixen prou recursos i alhora la realitat s'imposa. Treballa sense contracte cuidant una senyora gran cada dia a la setmana. És com les dues visions que donen. Però clar, el problema és que està d'igualant diversos conductes que estan discriminant i defensar que s'aprengui el català al nostre país, diguéssim que
[00:53:00] Speaker B: ho seria, no?
És una polèmica molt, perdó, et deixo eh, que veu de la polèmica de l'obra de les Latines, que va una mica en aquesta línia, no?
No, no, és
[00:53:12] Speaker A: que ara estava pensant el que has dit tu abans, del desemparament en què estem amb aquesta autoritat, perquè clar, si la Generalitat té a veure amb aquesta exposició, clar... És que n'és
[00:53:20] Speaker B: la promotora. També hi tenia a veure l'Ajuntament amb aquella obra. És la sala
[00:53:24] Speaker E: expositiva de la Generalitat.
Punt. Trobo al·lucinant.
[00:53:28] Speaker C: Sí, les altres frases que es llegeixen és la gent trans lluny s'ha de prohibir el bel.
Són totes les frases que hi ha.
Que és com
[00:53:36] Speaker E: s'han de tractar sempre idealment els temes complexos, és a dir, amb dues frases i si obres la taquilla ho entendràs i si no et quedaràs... Si obres la
[00:53:43] Speaker C: taquilla sortiran les dues opinions. És demencial.
Comencem amb una polèmica i sortim amb una altra, què
[00:53:50] Speaker E: us sembla?
A mi em
[00:53:53] Speaker B: sembla que necessitem ansiolítics, ens els hauria de regalar el govern com a mínim per aguantar tot això. Ens hem de
[00:54:01] Speaker E: vaciar moltíssim, ens hem de cuidar, ens hem de recordar lo meravellosos que som i ho hem d'escampar per totes bandes, no tenir por de dir tot això que hem dit avui però quan hi som, que això és el que costa i això és el que en Pau fa també. Totalment. Sí, però
[00:54:14] Speaker A: tu ho fas amb simpatia, això. M'hauries de fer un curset amb mi, si vols, en
[00:54:18] Speaker B: persona. El poli bo i la poli dolenta. No funciona mai l'un sense l'altre. A mi m'agrada jugar amb la poli amb males puces. Perquè el terrenar
[00:54:27] Speaker A: és el terrenar.
Però jo sóc
[00:54:30] Speaker B: molt conciliadora perquè em fan perdre els nervis.
I poc que els perdo, t'he de dir, també. És que no, jo tinc canalla i ho estic veient i em preocupo, em preocupo molt.
He de dir-li a la meva filla de sis anys que té dret a parlar en català, que em ve i em xerra en castellà, i perfecte, i mira tinc llibres de l'Orca, llegim castellà quan vulguis, però només recorda que tu tens dret a parlar també català.
No vull que se'ls inoculin pensaments als meus fills, que jo, com deia abans, en el paral·lelisme del feminisme, m'he cregut i m'han fet mal, que som inferiors, que molestem. No vull que ells es creguin mantres que nosaltres ens hem cregut. Aleshores, no vull
[00:55:26] Speaker A: que se'ls inoculin pensaments als meus fills, jo, com deia abans, en el paral·lelisme del feminisme, m'he cregut i m'han fet mal, som inferiors, molestem. No vull ells
[00:55:26] Speaker B: es creguin mantres nosaltres ens hem cregut. Aleshores, no Estic vull que se'ls inoculin pensaments als meus fills, jo, com deia abans, en el paral·lelisme decidint del feminisme, m'he cregut i m'han fet mal, que som inferiors, molestem. com ho enfoquem, això, com ho hem de fer. Jo sóc conciliadora, però és que si trepitges un dret... Si jo em partiria la cara davant d'una agressió racista, si veig una persona que pateix homofòbia o qualsevol altra vulneració de drets, per què deixo de fer-ho? I per què no trec la mateixa mala llet quan ataquen la meva llengua?
[00:55:48] Speaker C: Està pensant que
[00:55:51] Speaker A: aquest potencial pedagògic, per dir-ho d'una manera estelsuleana, com canalitzar-lo? Perquè és una bona manera de transmetre una veu que aquí ens ha faltat sempre. Com que sempre estem amb el cap cot i no estem avançats i hi ha gent que no hi va, això, fer-te sortir a tu en pantalla...
El capravo, quan
[00:56:16] Speaker B: vas allà a comprar o a aquests llocs. I continua havent por. I la mostra sabeu quina és? Que m'han vingut dones, justament aquesta setmana, a dir-me... Ostres, que valenta d'exposar-te d'aquesta manera, de sortir a dir això. Me'n considero poc i em considero una engroneta més en la lluita. Però que algú em diu, i més tu sent dona... Que saps que et cauran, perquè ser dona i catalana, imagineu-vos, no et creuen els drets a doble vulneració.
I que en vinguin a dir això implica que hi
[00:56:46] Speaker A: ha molta por. La por està a la base de tot, o sigui, la conducta, la submissió, es basa... I a més a més es transmet, el que veus que es transmet per via genètica, ja, perquè el jovent aquest... Sí, això sí que és realment difícil de combatre, perquè dins del català que canvia de llengua, que aplica la norma de convergència, hi ha una transmissió genètica d'alerta que la Guàrdia Civil ens pega. I tant. I és fascinant que això encara continuï després de tant
[00:57:10] Speaker C: de temps.
Però això no és català que ha canviat de llengua i ens queda pocs minuts, però és curiós com la gent no se n'adona. Vull dir, perdó, jo vinc d'una família que, ja ho he dit, a mi mon pare em felicitava per suspendre el castellà, vull dir que... Fascistes! No sé
[00:57:30] Speaker E: si
[00:57:30] Speaker C: li agrada el que dic ara, però és veritat. I l'has acabat
[00:57:34] Speaker B: aprenent al carrer? I l'he acabat
[00:57:35] Speaker C: aprenent, sí, sí, i aprovant també, sí,
[00:57:37] Speaker B: sí.
[00:57:40] Speaker C: A mi em sorprèn molt quan vaig a un bar amb uns amics i tots canvien la llengua. Arriba el cambrer i li parlen en castellà. Jo sempre els dic, però per què? Si jo li parlo en català no està passant res. És inconscient. Això
[00:57:54] Speaker A: ens ho explica molt bé en Ferran Suay, que les explica molt bé aquestes coses, perquè ell és neurolingüista o neuròleg, alguna cosa que comença amb neuro. i fa els tallers aquests, i, efectivament, ell incideix no sobre la consciència, sinó sobre els hàbits, perquè per la immensa majoria, clar, tu flipes molt quan... el que no te n'adones, però, efectivament, és tan automàtic que no se n'adona. Allò que explicava Matthew Trigger, explicava sempre, que ell anava a la caixa i parlava en català, i el que sí li parlava en castellà a ell, i que el que sí, si l'hi haguessis preguntat, no se n'hauria adonat, del que estava fent. Per tant, a l'hora d'afrontar-ho, Apel·lar a la consciència no sempre és positiu. Per això els exercicis que es proposen és de fer canvis d'hàbits, els famosos 21 dies aquests. I llavors un cop s'automatitza, llavors allò ja funciona. I és cert, efectivament funciona així. I amb el cas de la llengua també. Aquest altre exercici que jo sempre dic és el de fer veure que no entens el castellà, que és una cosa que hem de practicar molt. perquè ens convé ara reformular la idea del monolingüisme, que és un altre debat, ja el tindrem un altre dia, però aquest exercici de fer veure que no entens el català i manifestar-lo a l'altre, però com amb la...
com la desolació o amb l'honestedat de qui realment no en saps. Perdona, em pots repetir? Que jo el castellà em costa molt, no? O és que tens un castellà molt tancat, no? Que estic fascinat per veure'l, perquè és molt divertit aquest, no? Algú et digui aquella cosa convençut, no? Et llegeix el seu DNI i dius, és que tens un castellà tan tancat, saps? Aquest exercici arriba un dia que et surt sense voler, ja. Llavors, pam, vol dir que ja el tens instal·lat. És que hi
[00:59:27] Speaker B: ha gent que viu aquesta situació. Jo conec una canadenca i un noi alemany que van venir aquí, per tant parlen les seves llengües nariues i català, i quan els parlen en castellà no ho entenen, i això és el que a Espanya els peta el cap. De dir, perdona, com pot ser? Hi veus persones amb cara de guiris, absolutament, que et poden parlar en anglès, en alemany, però no en castellà.
Aquesta és una realitat i que això soni dissonant explica el problema que tenim, que no som
[00:59:57] Speaker A: pensabuts. Sí, en el fons necessitaríem tenir, o sigui, perquè la llengua no, diguéssim, en fi, ara aniríem a teoria sociolingüística, no cal. però totes les llengües necessiten parlants monolingües.
Llavors, com que ara mateix som lluny de tenir això, hem de construir una idea de possible exercici de monolingües.
per fer pràctiques. Això no tornarà, no passarà mai més, perquè el món ara mateix només és monolingüe, el món de les llengües hegemòniques. Curiós, no? La paradoxa és aquesta. Els que es poden permetre ser monolingües són els expansius.
Però, en tot cas, és bo de saber-ho. I que, a més a més, no hi ha cap mal en el monolingüe. És un dels grans dimonis. El monolingüe, com si fossis tonto, no? No hi ha cap mal en ser monolingüe. És una cosa que pot arribar a ser una tria personal. De fet, la immensa majoria dels La Bassallo no, perquè ella fa trampes. Ella és trilingüe com a mínim, que suposo que deu xampurejar una mica d'anglès. Deu ser tetralingüe com a mínim i, en canvi, els impedeix a la gent que també adquireixen idiomes nous. Aquí hi ha
[01:01:00] Speaker B: una trampa intolerable. I fixeu-vos, no sé quants minuts tenim, però també em va semblar curiós que ella explica que amb els seus pares van anar a viure a França, no sé on, i es vanta que els seus pares van viure no sé quants anys allà sense la necessitat d'aprendre la llengua. Aleshores, jo penso que aquí hi hauria un nucli per analitzar de què li passa. És que jo
[01:01:22] Speaker A: crec que aquí hi ha una feina de terapeuta, en aquest cas concret, que potser valdria la pena que es comencés a fer. Perquè si tu mires el material, o sigui, el que escriu, a l'origen de tot sempre hi ha un trauma que la devia afectar molt fins al punt que encara li dura, jo crec que segurament no se'l deu haver tractat, però aquesta famosa escena d'ella menjant un entrepà de xoriço i les nenes amb els entrepans de foguet dient-li calla xerrega o alguna cosa així, a veure, això és una fantasia, un somni, que ha creat un trauma de stress posttraumàtic que jo crec que no
[01:01:54] Speaker B: ha superat, Dic una última cosa i ja us deixo, perquè vull tancar amb això. No, és que, per al·lusions, torno a l'inici. Com que em va dir senyora Pobilla Privilejada, et remeto al tema d'Amazon, perquè a part ens dona lliçons morals.
Aleshores, a mi saps què em sembla refutudament privilejat? És poder permetre't una vida ecosostenible i comprar-ho tot a llocs de comerç just seguint les traces d'on s'ha produït allò, quins inversos hi
[01:02:21] Speaker C: ha. Per entendre, perquè ella deia que una manera de fer que el català estigui viu era no comprar a Amazon, no? És a dir, anar al comerç local. A més a
[01:02:30] Speaker B: més, acusava la Júlia de no compris a Amazon, vés al comerç local. Tots i totes ho intentem. però em sembla molt fort que ens acusi a la Júlia i a mi, i per extensió a tots els catalanoparlants de burgesos privilegiats, quan el que està dient ella és molt més dur, perquè la meva pregunta és quina enquesta hi ha, i m'agradaria veure-la, de quants repartidors d'Amazon han de comprar Amazon justament perquè vivim en un capitalisme salvatge que fa que els més precaris són els que més hagin de recórrer al propi engranatge del capitalisme. Per tant, Estic emprenyada amb que em digués privilegiada, perquè ho sóc, evidentment, en moltíssimes coses i treballo molt aquesta consciència, però jo també he intentat comprar ecosostenible, a veure qui pot viure. Això és un menjar, uns aliments molt més cars, intento anar al comerç local, però per tant, sobretot, lliçons de moral, de superioritat moral,
[01:03:19] Speaker C: no. Obrirem un altre dia aquest debat del comerç sostenible.
Avui ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies als tres per venir, per conversar. Ens veiem un altre dia i els altres ens veiem la setmana que ve.
