Episode Transcript
[00:00:02] Speaker A: Bona.
[00:00:20] Speaker B: Bon vespre i benvinguts una setmana més a la Tartúlies proscrita. Avui estrenem nou format i confesso que se'm fa estrany això de no tenir l'Albano i el Costa aquí al nit! Com esteu? costat, però em fa molta il·lusió també començar aquesta nova etapa. Em va fer il·lusió com la vau rebre tots plegats la setmana passada i que avui continuo aquí amb nosaltres. Veig que ja comenceu a apuntar-vos gent. De moment som 52, però anirem pujant de mica en mica. De fet, crec que Vilaweb, mira, Vilaweb acaba de fer el pujada, que és la manera que nosaltres tenim per anar pujant. Jo normalment m'allargo una mica aquí al principi, l'Antonio m'ha mirat amb cara de... Perquè estava parlant i ni m'ha presentat. Molt més per l'Antonio Banyos, benvingut a la tertúlia.
[00:01:09] Speaker A: Gràcies.
[00:01:09] Speaker B: Ara de manera fixa.
[00:01:11] Speaker A: Sí, el que no sé és si he de fer de Costa o del Bano.
[00:01:14] Speaker B: Has de fer de tu.
[00:01:15] Speaker A: Vale, vale.
[00:01:16] Speaker B: El que no... no els podem substituir, per tant, d'alguna manera ens inventarem una cosa nova, diferent.
[00:01:23] Speaker A: No anem sobrats de gent, tampoc.
[00:01:26] Speaker B: De fet, ells ja ho han dit i crec que potser alguna gent no ho va entendre, però continuaran col·laborant amb la web i faran una cosa que properament crec que podrem anunciar i que tenim ganes també d'anunciar. Per tant, no és que el substituïm, sinó que la tertúlia d'alguna manera també s'amplia i creix amb nous formats i nova gent. També tenim a l'altra banda de la pantalla, avui des de Palma, Júlia Ojeda, que abans parlàvem. Ojeda, Ojeda... Ja tenim aquí el debat.
[00:01:58] Speaker C: Hola Txell, bon vespre. I bon vespre Antonio. L'Antonio no necessita suplantar ningú.
[00:02:06] Speaker A: Ja és prou suplantador.
[00:02:10] Speaker B: La Júlia és de Palma perquè ara és professora investigadora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. Ho he dit bé, no, Júlia? I avui ha estat a Palma, però la setmana que ve, al mes que ve, ja et tindrem aquí. Vull dir que anirem fent de vegades d'aquesta manera i de vegades podrem debatre aquí presencialment.
[00:02:31] Speaker C: Sí, sempre que pugui intentaré ser a l'estudi, però és veritat que El veritable pont aèric dels Països Catalans és Mallorca-Barcelona, Barcelona-València, València-Palma, no? I realment, un cop t'hi acostumes, bé, Palma és aquí al costat i és casa, no? Vull dir que, molt contenta.
[00:02:54] Speaker B: Espero que vagi millor que el Barcelona-València, us he de dir que jo aquesta setmana m'he quedat penjada dos dies a València perquè no anava a aquest pont, diguéssim, al tren. Me'l van anul·lar dues vegades.
[00:03:06] Speaker C: Podrem parlar-ne un dia, si voleu, sobre això, de les colònies d'ultramar, els problemes que tenen les colònies d'ultramar i les que tenim en terra ferma, diguéssim. Però és un temasso.
[00:03:21] Speaker B: A partir d'ara, un cop al mes, debatrem amb vosaltres dos, però us he de dir que no esteu sols en aquesta tertúlia, que en aquesta tertúlia també participa, perquè tenim espectadors molt actius, que també participen a través de Twitter, poden participar amb el hashtag tertúlia proscrita catalanofòbia, avui, o també altre.
[00:03:42] Speaker A: Avui i sempre.
[00:03:43] Speaker B: Avui i sempre, sí. Avui és el hashtag que fem utilitzar. I també ho podem fer a través de YouTube, on diversa gent ja ens està dient que bon vespre a tots i us esperem una setmana més amb els vostres comentaris. Comencem? Entrem en matèria?
Jo arrenco. Aquesta setmana al programa de 3Cat la Turra es preguntava. El català és discriminatori? I per art de màgia, i ho dic de forma bastant irònica, la vida li demostrava que no. Que els catalanoparlants som discriminats constantment per molts que vulguin reescriure la història. La història és l'AKM, és. Avui mateix un jutge considerava discriminatori que l'Ajuntament de Vic demani al B2 per ocupar una plaça d'operari de cementiri i de manteniment al B2 de català, per descomptat. Mai s'atreviria a considerar discriminatori si ho fessin amb el de castellà. Amb les dades, les dades també són clares. Precisament aquesta setmana, Plataforma per a la Llengua explicava que rep més queixes lingüístiques que mai, netent un 600% més que fa vuit anys. Sí, sí, un 600% més que fa vuit anys. També espero que sigui perquè cada vegada tots plegats anem prenent més consciència d'aquesta catalanofòbia, d'aquestes discriminacions lingüístiques. L'últim cas el vam conèixer fa menys d'una setmana. Un transportista va denunciar que dos treballadors d'Amazon es van negar a descarregar el seu camió perquè ens parlava català. Passava això. Vienes aquí y se habla en castellano. Todos hablamos en castellano.
[00:05:27] Speaker D: Em va amenaçar dient-me que si no li parlava espanyol que em retornava tot el gènere que havia descarregat. Per haver retornat aquest gènere haurien sigut uns 10.000 euros més o menys d'indemnització. Bé, jo soc transportista, vaig arribar a un centre d'Amazon a Barcelona per descarregar, i al dirigir-me al responsable d'Amazon li vaig començar a parlar en català i em va dir que...
Vam parlar en espanyol, que som a Espanya, i Catalunya és Espanya. Li vaig preguntar si entenia el català i em va dir que sí, que l'entenia perfectament, però que havíem de parlar en espanyol. Per tant, va ser una decisió ideològica de part seva. Jo no em vaig plantejar canviar de llengua en cap moment. Estic a Catalunya, el meu idioma és el català i tinc dret a parlar en català.
Aquest.
[00:06:13] Speaker B: És un cas, el que vam viure la setmana passada, però cada setmana en coneixem algun. Hi ha els que passen i no ens arriben als mitjans de comunicació. És habitual veure cada dia tuits denunciant que han anat al metge i se'ls ha negat si atés la seva llengua, que han anat a alguna botiga i que els han negat a atendre'ls a la seva llengua. Recordem el cas de la Gerateria de Gràcia aquest estiu, que tant i tant en vam parlar. Ara, després, hem de sentir-nos dir que no som prou simpàtics i que, clar, imposem el català, que així mai aconseguirem que la gent vulgui parlar català. Quan és l'última vegada que us heu sentit discriminats per parlar català? Faig aquesta pregunta a l'Antònio i a la Júlia, però també us ho demano als que ens esteu comentant, perquè, d'alguna manera, reflexionem conjuntament, perquè de vegades crec que fins i tot ens hem acostumat a viure-ho amb normalitat i que li donem importància en aquesta discriminació. No.
[00:07:12] Speaker A: No, sobretot entenc que a Barcelona i a ciutats grans és encara més complicat poder viure tranquil·lament. No sé, jo et diria que fa 10 minuts he vingut en taxi i he hagut de, diguéssim, d'alentir molt el nom del carrer i del número per poder arribar aquí. Ja t'ho prens com una normalitat, que evidentment no és perquè per ser taxista es necessita per ara el begut, no?, de català. I hauria de ser normal que jo pogués parlar català a part del cafè amb gel, que l'altre dia em van posar un altre cop un cafè amb gel quan volia un cafè amb llet, que és tan tòpic que em va fer il·lusió, perquè pensava que era com ja, no?, és la gracieta. No, és molt trist perquè jo crec... Jo, en aquest cas, soc optimista, ara la Júlia em desmuntarà l'optimisme o me l'avalarà, Soc molt optimista en el sentit que hem viscut uns 20 anys o així en què la progressia, perquè no li puc dir esquerra, la dreta sempre, bueno, la dreta és cosmopolita, ciutat oberta, un país de tothom i totes aquestes coses. I quan dic la dreta parlo del PSC, evidentment. Però fins i tot l'esquerra considerava que totes les causes horribles i de sistemes d'opressió eren defensables.
el Maia de Guatemala, el no sé què, sembla un cunyau, però és que és així. Hi havia una espècie de surfing meravellós sobre el tema del català. Mai, en cap moment, cap de les figures públiques, privades o de la intel·ligència d'aquest país deia, bueno, si tenim un Ministeri d'Igualtat per als drets, perquè tots els drets siguin vigilats, el dret a parlar català és un dret. Com qualsevol altre dret. Però ara parla.
[00:09:07] Speaker B: En català al Congrés, o per tant ja està solucionat. No, no, clar.
[00:09:09] Speaker A: Ja està, no? I llavors, com el català no és un dret... han posat una conselleria a part de coses de catalans. Que es veu que té un conseller, jo el vaig veure, espero que estigui bé de salut, va sortir fa uns mesos, no sé què fa, és com l'alcaldessa de nit de Barcelona, són figures fantasmagòriques, però el fet també que... Bueno, bueno, per allò del català faré una conselleria per als catalans. mentre cultura i tot allò de més no són específicament conselleries, la d'igualtat tampoc, per respectar un dret, que és un dret humà bàsic, que és el dret a la teva cultura i a la llengua, i sobretot un dret constitucional espanyol, a no ser discriminado por etnia. Aquí s'han defensat les etnies, cosa que ho trobo molt bé, però és que ser català és una etnia, també.
En fi, el que trobo que sóc optimista i acabo és perquè el Bel, aquest de precaució sobre el català, no el defensis, no? Ha caigut, per fi puja una canalla que vol parlar català.
Pobre d'ells que li diguin que no. I els que som vells estem, jo crec, cada vegada més empoderats, com es deia la dècada passada, en aquestes coses. Jo crec que ja ens hem afartat prou. Ara falta organitzar la defensa, que això és el que.
[00:10:34] Speaker C: Sempre costa. Julià.
Tinc moltes coses a dir i només sobre això ja podríem estar parlant del que queda tertúlia. Diverses coses. Sobre l'optimisme. Jo estic absolutament d'acord amb els anys, sobretot perquè aquests dies he estat en contacte amb algunes activistes lingüístiques i polítiques de l'Amèrica Llatina, també anomenat Abdaiala.
pels oyents de Xamon Amèrica Latina, especialment amb Elisa Loncon, que és una política mapuche que està fent carrer ara per entrar al Congrés, i amb Jasnaia Gil Aguilar, que la vau entrevistar també, que és activista mija, i estem parlant d'activistes que estan defensant els drets lingüístics de comunitats que tenen més o menys uns 130.000 parlants. Més o menys. amb una força i amb una capacitat discursiva per carregar-se el castellà i anar contra els estats imperialistes lingüístics, no?, xilè i mexicà brutals. Llavors nosaltres, que som una comunitat potencial de 10 milions, al costat d'aquesta gent som imparables. I si ells ho són, nosaltres també. Per tant, l'optimisme per davant, aquella cosa gramxana, no?, de l'optimisme a la voluntat, i sempre. Jo crec que estem en un bon moment En la línia del banyos crec que hi ha una generació que està despertant perquè també ens estem descomplexant tots plegats i ens estem ensenyant entre tots a saber llegir millor l'opressió i el llibre. el terreny colonial, el marc colonial en què vivim tots plegats. I ara m'ha fet molta gràcia que citessis el Vila, per mi és una gran pregunta, que està fent la Conselleria de Política Lingüística, la primera Conselleria de Política Lingüística en Democràcia, que crec que més s'està dedicant a blanquejar. el PSC, que és, evidentment, les noves formes, diguéssim, neofalangistes que té el PSOE en segons quins llocs. El que PP i Vox fan a València o a Palma directament, el PSOE ho fa dissimuladament a Catalunya. I poso un exemple molt clar que ens pot passar per alt, però que per mi ha sigut molt significatiu aquesta setmana, i és la recuperació del Premi Blanquerna.
que van a la línia del que deia el Banyos. Tenim una conselleria de Cultura, en principi amb una consellera d'Esquerra que es diu Hernández, és que no, Sonia Hernández.
[00:13:14] Speaker A: Pot ser? Que era l'anterior, no? Sí. Era.
[00:13:18] Speaker C: L'Anterior, que era venida d'Esquerra, no? D'acord. Doncs aquesta setmana, amb un jurat on hi havia Jordi Amat, quines hi havia? És que ho hem mirat abans. l'Àngels Barceló, l'Enric Juliana han decidit recuperar un premi Blanquerna, que feia 17 anys que no es donava, des d'Artur Mas que no es donava, per donar-li al president de l'Institut Cervantes. És molt gros. És a dir, el mateix any que els premis d'octubre a València no s'han pogut celebrar per manca de pressupost o pel que sigui, tenim la Generalitat de Catalunya donant-li un premi el director de l'Institut Cervantes, amb diners de tots els catalans, amb un premi recuperat que feia 17 anys que ningú sabia ni que existia. O sigui, torna el pujolisme bilingüe espanyolista de Salvador Illa. Diré més, el mateix any que.
[00:14:12] Speaker B: El govern de la Generalitat s'ha oblidat que tenia un premi que es deia Guillem Agulló. Perquè és aquest govern el que de cop va dir, ai, que teníem aquest premi. I aquest any sembla que no es donarà aquest premi. Vull dir que imagina't que tenen temps per recuperar premis però els que tenen se n'obliden. És molt gros perquè després també.
[00:14:35] Speaker C: Ens vinguin a dir, no, però en realitat mira el coll boni que ha generat, no, ha trucat a la ràdio Primavera Bilingüe per fer una, no, no, com els diu, com li diuen? Consorci? No, com li diuen? Conselleria?
[00:14:51] Speaker A: Una casa del català.
Sí.
[00:14:54] Speaker C: Però té un nom concret, no és regidoria, és una altra cosa. En tot cas, que ja ha fet entrevistes dient que el català ha de ser una llengua sexi, no conflictiva, sempre aquest discurs de l'amabilitat i de la seducció que també compra Ada Colau i els seus sèquits, que en realitat sempre ens tornen al marc en què, si nosaltres ens queixem, com a catalanoparlants per ser discriminats o per patir de catalanofòbia, doncs som els maleducats o els.
[00:15:26] Speaker B: Pesats o els... Sí, Julià. M'has pillat d'així com... Com has dit, Primavera Bilingüe no ho situava i de cop ara he entès que parlaves de la comissionada d'ús social de català per la llengua. Això.
[00:15:36] Speaker C: La comissionada, perdoneu, és que... Comissionada. Sí, és que dic Ràdio.
[00:15:41] Speaker B: Primavera Bilingüe perquè... Marta Salicrú. Marta Salicrú, això. Ara he entès que parlaves del.
[00:15:48] Speaker C: Ràdio Primavera. Sí. Perdó, perdó. No, perdoneu, és que una cosa que a mi m'indigna molt és que tenint primeres espases en la sociolingüística haguem d'anar a buscar una comunicadora, que tota la feina és respectable per la gent que es dedica al gremi, però tenim gent que és experta en sociolingüística.
Bé, crec que s'entén el que.
[00:16:10] Speaker B: Estic dient. I tant. Abans els deia als espectadors que si ens volien compartir la seva opinió de les últimes vegades que s'han sentit discriminats. Per descomptat hi ha les típiques que comentava abans el Banyos. Però també hi ha qui defensa, no? La Glòria diu, jo ja no canvio el castellà, parlo més lent i clar i llestos, però al cap em trobo molts cops que no m'entenen. És molt trist. L'altra cosa, que sempre es parla del català a l'àmbit de la salut.
[00:16:42] Speaker A: Jo puc recomanar una cosa als nostres espectadors? I tant. que si no entenen el... Sobretot personal qualificat, metges i gent, si no entenen el català, crideu molt i molt lentament, com si fossin veritablement tontos. Això els posarà molt nerviosos, jo ho he provat. És a dir, vostè, i amb gestos, com si fossin nens de teta. Llavors, almenys avergonyir-los una mica, perquè és bastant escandalós, no?
A més, moltes de les denúncies no és que no entenguessin bé el català o que tinguéssim algun problema de comprensió, sinó que es negaven a atendre malalts, i alguns d'ells a clíniques privades, que pagues tu la mútua. En fi, vull dir, no sé.
[00:17:26] Speaker B: Ja està. En Jordi Camps també ens diu a la piscina on Edu, el monitor, em va dir, tu eres demasiado catalán, per no canviar la llengua quan parlo a la seva llengua. És clar, és una de les coses. De fet, avui el titular de la tertúlia és la catalanofòbia i autoodi, dues cares de la mateixa moneda, perquè és una mica el que voldríem parlar avui, d'alguna manera, com nosaltres mateixos de vegades ens autoimposem a aquesta catalanofòbia. Jo ho volia expressar perquè d'aquí sorgeix el debat. Bé, de mi d'aquí sorgeix dir per què no debatim sobre això? Jo aquest dissabte vaig acompanyar la meva àvia a missa. Mira, no ho acostumo a fer.
[00:18:07] Speaker A: De dotze? Missa de dotze? No.
[00:18:10] Speaker B: No, a les vuit del vespre. Al dissabte a les vuit del vespre. Mira, estava a València i vam anar a missa, vam anar a Vetera a missa, i de cop, estant allà, seguint la missa, que no tenia res més a fer, vaig començar a reflexionar, perquè clar, per descomptat, la missa a Vetera es fa en castellà. Totes les dones, les poques dones que hi havia a missa, parlen entre elles en català. El rector, per descomptat, es notava perfectament com l'accent català que tenia del poble, no? Es notava perfectament. Ara, la missa, la litúrgia, tota va ser en castellà, però era molt curiós com en el moment que es dirigia a elles, directament, que els deia, recordeu que demà és el dia del Pilar i per tant la missa la farem a les dos, ho feia en català. És a dir, com realment... Quan.
[00:19:04] Speaker A: Déu no escolta, ho fan.
[00:19:05] Speaker B: En català. Quan Déu no escolta, ho fan en català. I jo quan vaig sortir vaig dir a ma àvia, no te n'adones d'això i de com és...
És a dir, que vosaltres no podeu entendre de cap manera que la missa no es pugui fer en castellà, perquè clar, és com l'idioma superior. I la meva àvia em deia, no. I jo deia, sí. I vam estar hores debatint sobre això, va ser molt interessant. Però clar, ella mateixa va dir, tens raó, no m'havia plantejat mai que la missa pogués ser en català, malgrat que quan vinc a Barcelona Veig que ho feu en català, però aquí mai m'ho havia plantejat, no? I és com quantes coses no ens hem plantejat mai que ens estan autoimposant i que ens estem autoimposant nosaltres.
[00:19:44] Speaker A: Mateixos. De fet això dels rectors és un... si teniu ganes de fer recerca històrica, és un dels grans problemes des dels reis catòlics. Perquè una de les coses, primer, l'única institució comuna dels reis catòlics era la Santa Inquisició, que la corona de Gregor i les cors catalanes van dir que no la volien, però va entrar l'inquisidor a cavall a la capital de Barcelona. I després, durant tot el segle XVI i XVII, les queixes eren que enviaven, com que l'Església catòlica era la primacia de Toledo, enviaven rectors castellans.
per, diguéssim, anar corregint, anar amotllant els fidels catalans. Hi ha un episodi de la Memòria dels Cargols que parla d'això exactament. I de fet, el 1713, en la carta també del... del cavaller Ferrer i Sitges es queixa que només enviaven bisbes castellans a Catalunya i que nosaltres no podíem enviar cap funcionari a Madrid perquè no els volien els catalans. És a dir, colònia absolutament. Brutal. I, clar, l'Església ha estat un gran agent castellanitzador, fins que van aparèixer, diguéssim, moviments de l'Església catalana, de recuperació, que es veu que ja han perdut, perquè Montserrat, el senyor Abad, ha decidit agafar el Borbó i saludar-lo en castellà.
[00:21:12] Speaker B: Aquestes coses. A veure, mira, aquí el David ens diu... Sí, sí, a Comarrua la meva parròquia passa igual. Tots els diumenges l'única missa que tenim és en castellà. Jo em pensava que aquí al Principat això no era tan habitual, però veig que cada vegada també es fa molta més missa en castellà. Júlia, veig que vols afegir... Sí.
[00:21:32] Speaker C: No, jo crec que això també té molt a veure amb la manca de relleu amb el sacerdoti, que si t'hi fixes una mica, la majoria de parròquies, el Principat, que no és que jo les freqüenti gaire, la veritat, però ho veig com a experiència antropològica, que estan ocupades pels llatinoamericans.
Igual que tota la qüestió evangelista que, bé, en podem parlar un altre dia, però que hi ha fanatismes religiosos de tota mena i sembla que només existeix l'islamisme fonamentalista, per segons qui. I amb això volia dir que una qüestió molt interessant, precisament quan estudies una mica què van fer les Espanyes a Llatinoamèrica, ara que també va ser el dia de la Santa Hispanidad i totes aquestes històries, És molt interessant també veure com Pedro Sánchez té tota l'estona la gent del reencuentro al cap i ara entre Espanya i en disputa el discurs sobre la hispanitat. Perquè, clar, la hispanitat en si és complexa i en el moment en què Castella tenia el domini i el control de la hispanitat tot anava bé, però ara cada vegada això s'està diluint més. I quan parles amb activistes indígenes de diferents comunitats de Llatinoamèrica et diuen, en realitat aquí quan va arribar Colom i quan va arribar Hernán Cortés i tal, el primer que es va expandir va ser la religió. La llengua, en realitat, durant anys, Nosaltres vam mantenir el Mije, el Náhuatl... Només a Mèxic hi ha 76 llengües indígenes. I sempre et diuen que la veritable substitució lingüística no va arribar amb la colonització espanyola, sinó amb l'estat mexicà. I en realitat deien, clar, vosaltres teniu la sort, elles ho veuen així, que l'estat espanyol és un estat plurilingüe.
Sabem tots plegats que quan tu vas a mirar la Constitució espanyola aquest plurilingüisme és només subordinació en els territoris cooficials, que la cooficialitat sabem què vol dir, supremacia de la llengua castellana per tuti i només en els llocs on la llengua és pròpia, una mica. de bilingüisme. Això és en realitat el que diu la Constitució. Perquè saps que quan tu vas a Castella tu no tens dret a parlar català per molt que aquest dret estigui reconegut en la Constitució, que és en principi la santa gestió de tot plegat. I amb això volia dir que una cosa que crec que comença a passar als països catalans, perquè jo visc tranquil·líssimament amb català 100% a Palma, a Mallorca, et xerra un munt de català Jo treballo al Departament de Llengua Catalana, tenim molts estudiants, vull dir que crec que a vegades també tendim a ser una mica massa durs a nosaltres mateixos, o el discurs indigenista també justifica actituds que no tenen cap mena de sentit. Vull dir, estem en un moment en què hem de batallar, però hi ha futur, hi ha esperança. I també hi ha relleu generacional. L'altre dia parlàvem amb joves que estan organitzant la campanyengua arreu dels països catalans, I vull dir, és fantàstic. I amb això volia dir que una cosa que ens n'estem adonant de tots plegats, també perquè hi ha hagut sociolingüistes com la Marina Massagué o la Maite Puigdevall i tants altres, el Jordi Martí Montllau, el Pau Vidal, el Gerard Forés, que ens han explicat què són les ideologies lingüístiques, què són les actituds lingüístiques, i entre tots estem aprenent que darrere d'una agressió per motiu de llengua no hi ha una actitud o un motiu que no sigui polític.
És a dir, que en la batalla lingüística hi ha una batalla política i la impunitat o la sensació d'exigir a l'altre en quina llengua de parlar que és el seu, respon a la tranquil·litat dels castanyoparlants, evidentment, de saber que viuen sota una llengua protegida per un estat, per una policia, per uns jutges, Per associacions, és que ara, perdoneu que acabo la reflexió llarga, però amb la referència al cas que ha sortit avui de Vic, que tu també n'has parlat. He anat a mirar la notícia del Mundo, a veure quin coi d'associació espanyolista havia anat a denunciar això, perquè és que lo fort dels espanyolistes, que són uns fanàtics, que estan perseguint en els jutjats a veure quin cas poden anar a trobar. O sigui, es passen el dia mirant això. És brutal. I no són tants, eh? El que passa és que quan tenen associacions i poder i pasta diuen, ah, doncs va, l'escola bilingüe, anem a buscar cada sentència, recórre-la, tenim advocats. He anat a mirar l'advocat aquest, que ha denunciat l'Udvig, i és l'escolano, és l'Àngel Escolano, aquest de Twitter, que està tot el dia insultant-nos els catalans, no?
I dius, clar, és que són els mateixos, però la diferència entre ells i nosaltres és que nosaltres no tenim jutges, no tenim policia pròpia i no tenim un estat. Vull dir, no són tants ells.
[00:26:49] Speaker A: Tampoc. No, jo crec que, sí, estaves pensant, no tenim un estat ni policies, dic, home, si el conseller d'Afers Indígenes Lingüístics muntés uns escamots allò ben parits, encara faríem alguna cosa, no? Dic, jo crec que hi ha una cosa a la cultura política espanyola que fot molta ràbia, però que els catalans hem caigut, però sempre, a quatre grapes, que és que els espanyols adjectiven.
no són gaire sustantius, perquè sempre són els mateixos, unidat, pàtria i tot això, però s'exectiven molt bé. I ens van exectivar ja fa molts anys amb la dicotomia de tancada i oberta. Hi ha llengües tancades i llengües obertes. Hi ha societats tancades, que són les que parlen llengües tancades, i una societat oberta, com el farage del senyor de la vara de Badajoz, que és oberta simplement perquè parla en castellà. no perquè passi ningú per allà. Canvi, la ciutat de Barcelona és tancada, tant i tant, obert, tancat. Després, el tema de les llengües són incapaços de no grapejar adjectius. La comú. És el castellà, ja ho sabeu. No, no, és el castellà, és la comú. Després, la que no s'uneix. Després, llengua global. Bueno, global no, és de Latinoamèrica, però si tu vas a Àsia no parla ningú castellà, no? I ara hem trobat aquesta cosa tan fantàstica de cruixir el llatí amb lo de cooficial. No, no, nosaltres som oficials, nosaltres cooficials. És un deliri gramatical absolut. Però amb l'adjetivació, que sembla una brometa del bany, però nosaltres mateixos, ara que la part d'autoodi és la que m'interessa molt també, ens hem enredat fins i tot els més de la ceba i els que volíem sortir d'aquestes trampes ens enredaven el seu debat. És a dir, quan algú diu, no, no, no, no, no, tu, castellà és cooficial, no oficial. Tu ja no has de parlar de català, ja has de dir-li que cooficial són tots, com coopropietari vol dir, que no sé què, llavors acabes en uns llocs que no són per a la del tema. Quan dius tancat o obert, també, no? No, home, no hay que ser tan cerrado, Barcelona es una ciudad abierta, Cataluña es una ciudad abierta, cerrado, abierto, Tu i jo no tenim les eines de desmentir serrador, perquè amb un pany què vol dir serrador, no? Vull dir, els adjectius ens maten. Educado, un altre adjectiu. Un altre.
[00:29:27] Speaker B: Adjectiu, afegeixo. Educació. No. S'ha de ser més simpàtic.
[00:29:32] Speaker A: El.
[00:29:32] Speaker B: Català ha de ser més.
[00:29:33] Speaker A: Simpàtic, més proper. Aquest és l'autobodi que segurament amb les activistes de la llengua llatinoamericana, la Júlia, deu haver trobat el mateix. Que els inditos siguin macos, simpàtics, que parlin la seva llengua a casa, això ho hem viscut aquí. Us sembla.
[00:29:49] Speaker B: Si escoltem un tros de torra que parlaven d'això de ser.
[00:29:53] Speaker E: Simpàtics?
Llegir el català, sinó que afavorir que hi hagi més cursos de català, més recursos, evidentment, i més llocs amistosos on es parli català, no com una imposició. Jo no deia simpàtica en el sentit de simpàtica com a persona, sinó que amable en el sentit d'acollir la diversitat d'estils, o sigui, per exemple, nosaltres fem classes de català dissabtes al matí, que és una hora que el consorci no en té, Evidentment, gent que treballa tota la setmana... o que s'està buscant la vida tota la setmana no pot anar d'11 a 1 a classes de català. A.
[00:30:35] Speaker F: Cap opressió no li demanaries coses que se li demanen tota l'estona a l'opressió del català. Tota l'estona. Si sou més simpàtiques, imagineu-vos, no?, algunes dones dient... Home, ja sabem.
[00:30:45] Speaker B: Que hi ha molt.
[00:30:45] Speaker F: De masclisme, però no sou prou simpàtiques. Imaginem persones racialitzades, ja sabem que hi ha molt de racisme, però no esteu sempre integradors vosaltres. En el cas del català, si la considerem una opressió, i en el cas lingüístic és bastant evident... Les opressions lingüístiques existeixen. És una mica estrany demanar-li al català tota l'estona que hagi de ser ell els catalanoparlants, o el català, el que hi hagi de ser simpàtic, etc. La.
[00:31:11] Speaker B: Solució passa per no exigir el català, sinó que hi hagi més llocs amistosos on es parla en català, no.
[00:31:18] Speaker A: Com una imposició. Sí, veus? Un altre adjectiu, no? La llengua no es pot imposar. Bueno, aquest no sé si és un adjectiu, la Júlia sap més de... Això.
[00:31:26] Speaker C: És la famosa frase aquella del castell. El español nunca fue lengua de imposición.
[00:31:33] Speaker A: ¿No? Calvario el rey... Aquell senyor de Abu.
[00:31:36] Speaker C: Dhabi. Sí, era el de Abu Dhabi, no?
[00:31:38] Speaker A: És el d'Abu Dhabi, sí, sí. Digues.
[00:31:42] Speaker B: Dies. Digues, dies, Julià. No, sobre.
[00:31:44] Speaker C: El tema de la torre... A veure, jo crec que...
Vull trencar una llança a favor de l'Alba Riera, perquè és veritat que jo crec que s'han equivocat amb el titular del programa, perquè realment l'editorial d'ella és bona, les dades són bones, i hi ha alguns convidats que tenen un discurs molt ferm. Només el Puente, el noi de pares argentins de Valls, jo me l'he escoltat una estona, també fa molt bon paper.
Després, amb la senyora de Mujeres Palante, jo crec que hi ha una part del seu discurs que és certa, en el sentit que el català necessita més recursos, i no pot ser que tinguem un consorci per la normalització lingüística que el dia de les inscripcions la seva web col·lapse. No pot ser. Perquè, evidentment, si tens una demanda altíssima de català necessites poder-la cobrir com sigui, com si has de destinar el 10% del pressupost de la Generalitat, que suposo que deu ser una barbaritat. Ara, el que és evident és que amb cursos i prou no farem res.
Vull dir, el català ha de ser una llengua de vida. De vida vol dir de feina, de socialització, d'utilitat, de requeriment i d'obligació.
Això costa molt encarar-ho perquè ens fa cosa, però en realitat és tan fàcil com entendre que tu, quan arribes a un lloc, tens drets. Això ho diu l'Arturo Puente la tertúlia. Tens drets. Tens dret a ser atès. Tens drets humans bàsics atès en sanitat. Tens dret... En principi, la Constitució et garanteix una casa, però això ja sabem com està. Aquests drets han d'estar garantits, però també tens deures.
Tens deures amb la comunitat política que t'està acollint. I sempre posem exemples que no ens semblen els nostres, perquè Alemanya, França no ens serveixen, perquè nosaltres no som ni Alemanya ni França, som un país ocupat que no té sobirania per decidir sobre aquestes qüestions. I no només això, sinó que a l'Estat el bilingüisme, igual que a la Generalitat de Catalunya del PSC d'illa d'ara mateix, el discurs del bilingüisme amable els va molt bé.
perquè aleshores ens condemna als catalanoparlants a ser sempre nosaltres els bilingües. Sí. Fixeu-vos-hi, sempre estem en la mateixa discussió. Qui és bilingüe realment? Els que dominem les dues llengües. I ja no dues, sinó tres, quatre o cinc, per no parlar de la gent que ve de l'Àsia o del nord d'Àfrica o del centre d'Àfrica, que la majoria parlen tres, quatre, cinc i sis llengües, que ens passen la mà per la cara amb la diversitat lingüística.
Per mi és tan fàcil com fer entendre a qualsevol persona que vulgui formar part de la comunitat política catalana que la nostra condició és de llengua minoritzada, que no té sobirania per viure amb llibertat i que el català és una llengua que pateix per poder viure amb normalitat. No és una llengua discriminatòria, al contrari, és una llengua que necessitem mantenir entre.
[00:35:12] Speaker B: Tots. La Miru Marchu diu, és que jo no entenc per què no es fan complir les lleis. Si no ens les creguéssim nosaltres, què.
[00:35:22] Speaker A: Passaria? No, quan jo deia dels adjectius, bàsicament és una qüestió de poder. Els països que no tenien poder, però Europa també, els bretons, els irlandesos, el sud d'Itàlia, tot això, han estat folkloritzats. És a dir, quan no exterminats, quan no s'ha pogut exterminar a una ètnia, sigui americana o sigui europea o sigui d'on sigui, quan no es pot exterminar la seva cultura simplement se la folcloritza. Se li permet triomfar en uns àmbits. Si llegiu totes les cartes, la correspondència entre autors castellans i catalans del segle XIX, de la renaixença o del principis del XX, sempre hi ha... Usted es muy bueno, pero tiene esta manía de hablar en catalán. El catalán está bien para las poesías, pero si quiere hacer usted novela, haga cosas en serio en castellano. Aquesta idea de... del tancament, que el català era tancar-se en el català, quan el català té càtedres de català a universitats dels cinc continents. Però la idea bàsicament és, si tu ets una llengua sense poder, te deixem estar, ets simpàtic, ets amable, pots fer sardanes, pots fer el que vulguis, però no la pots imposar. I aquí veieu que és la inconsciència, fins i tot en castelló parlant, en bona fe. Diu, No, no, ja ho entenc i tal, però el que no podeu és imposar. T'estan dient, no heu guanyat el poder, perquè vau perdre el Mansa i mira, i us van ocupar i ja està. Llavors, com no teniu poder coercitiu, poder, sobirania, el que tu deies abans, és a dir, vosaltres no podeu imposar. I sembla que és un insult, però és una realitat. no la podem imposar. Aquest és el problema. El cas és, en lloc de dir... Bueno, bueno, és que no volem imposar-la. Hauríem de dir... No, no, és que el que volem és imposar-la. Com s'imposa el castellà o el portuguès o qualsevol altra llengua. Mantenint, això sí, sempre, els drets dels parlants de qualsevol altra llengua. Evidentment. Però és el que us deia dels adjectius. Al final, sempre diuen... Tal, tal, tal català, però... no ho podeu imposar, però, cooficial, però...
[00:37:31] Speaker B: No ho podem posar, però els castellans no imposen la seva llengua a la gent que ve aquí? Per donar la.
[00:37:37] Speaker A: Paraula? Ja faig una resposta que jo, amb xerneguisme, me la sé. La resposta és no, però castellà és la llengua comú. La llengua comú. La nostra és regional, o perifèrica, o local, o autonòmica. Fins i tot autonòmica. Un filòleg deu flipar que hi hagi la família de llengües autonòmiques. L'altre dia vaig fer la broma, però li vaig preguntar a la intel·ligència artificial si hi havia algun rànquing de llengües simpàtiques.
per veure, el que deia la senyora Salicrú, per veure en quin rànquing estàvem. I la pobra màquina, la pobra bèstia, em va dir, no, no, no, no, hi ha cap estudi sobre... Les llengües són simpàtiques segons cadascú i tal. I dic, bueno, doncs ja està, ho ha dit la intel·ligència artificial, no existeixen.
[00:38:20] Speaker C: Llengües simpàtiques. A mi una cosa que em fa molta gràcia, el supremacisme... castellà, que a més és transversal, no? És com la catalanofòbia, que això és el que deia el Josep Pic, que suposo que en algun moment en parlarem, en l'entrevista aquesta fantàstica que li heu.
[00:38:34] Speaker B: Fet a Txell. Vols que en parlem? Bé, et poso un temps de l'entrevista.
[00:38:39] Speaker C: Va bé, sí, sí. Va bé, ja.
[00:38:40] Speaker B: Ens el posa. A.
[00:38:42] Speaker G: Espanya els jueus els expulsen el 1492, els àrabs, perdó, els musulmans els expulsen a principis del segle XVII, I quan s'han de buscar un enemic intern, segons Fontana i Simó, en trien un, nosaltres. A més, una pluma molt hàbil, que és Quevedo, comença a formular la visió dels catalans com a enemics d'una castella que s'identifica amb Espanya. I, per tant, ja tenim els orígens de la catalanofòbia. Si tu em preguntessis si existeix la bascofòbia, et diria que no. Si em diguessis que existeix la galaicofòbia, jo et diria que no. Ara, la pregunta és si existeix la catalanofòbia. La meva resposta és sí. Això no implica que hi hagi estereotips, que naturalment, com a estereotips, poden ser absolutament negatius i absolutament fàcils. Per exemple, pensar que els sandalusos tots són una colla de ganduls, o pensar que tots els bascos són xicarrones del norte y brutotes. Això són estereotips, i per mi els estereotips no són exactament el mateix que.
[00:39:58] Speaker B: L'Altre. Perdona, Julio, que et dallat, però parlaves.
[00:40:02] Speaker C: D'Aquesta entrevista. No, és que l'entrevista m'ha semblat una meravella, perquè per fi un historiador confirma algunes les intuïcions que jo només tenia com intuïció.
I és clar, a mi la qüestió del supremacisme fràgil, que es veu tant en termes d'identitat nacional com en termes de lingüístic, el supremacisme castellanista, em fascina com a fenomen, diguéssim, perquè clar, És una gent que sent, acomplexada, tenir una llengua parlada per més de 400 milions de persones, que venim els catalans a reclamar, els catalans d'arreu dels països catalans, a reclamar el nostre dret de viure a casa nostra, en la nostra llengua, respectant el principi de justícia i de territorialitat lingüística, que això ho diuen tots els sociolingüistes, que si no hi ha principi de justícia i de territorialitat lingüística, no pot existir cap mena de justícia. Això ho explica sempre el Jordi Martí Montllau. Com vols imaginar-te una societat democràtica en termes de gènere, en termes racials, en termes d'identitat, si no respectes el més bàsic, que és la llengua? És impossible. Aleshores, a mi em flipa molt el supremacisme lingüístic que confirma que, clarament, sempre hi ha d'haver un enemic que és aquesta idea que les colònies internes a l'estat espanyol existeixen. No és un deliri dels independentistes, sinó que existeixen des de sempre. Jo tinc molta relació amb gallecs i bascos, i ells fa molts anys que ho tenen clar, que són una colònia. Bé, els bascos és una història, perquè com que controlen la caixa, sempre van una mica per lliure i també van tenir una lluita armada que nosaltres no vam tenir i aquí l'Estat també es va relacionar d'una altra manera. Però és molt significatiu el que explica el Pic perquè, d'alguna manera, primer, crec que ens legitima de dir que no estem bojos, la catalanofòbia existeix i es pot historitzar, Des de Quevedo fins a Ángeles Colano, passant per Abascal i anant a Salvador Illa. Perquè quan es justifica el bilingüisme amable en un moment on el català perd parlants, on el seu ús lingüístic està en el 36%, i que clarament està patint un procés de substitució, si surts a justificar, com a president de la Generalitat, el bilingüisme, és que estàs acabant de justificar un procés de substitució. Puc.
[00:42:55] Speaker A: Parlar del meu llibre? Pots parlar.
[00:42:57] Speaker B: Del teu llibre, però perdona perquè hi ha una última hora i jo estic aquí intentant entendre-la, que és que el BOBA ha fracassat en l'OPA del Banc Sabadell i no arriba ni al 26% del capital. El resultat avançat per fons del procés, que en principi no s'havia de saber fins demà, mostra el rebuig ampli dels accionistes a l'oferta del banc basc. I.
[00:43:19] Speaker A: Ara què se suposa? Que hem d'estar contents, com a catalans? O no? Això jo no ho tinc.
[00:43:25] Speaker C: Gaire clar. Diuen que sí, no? Perquè és defensar la sobirania econòmica o.
[00:43:28] Speaker A: No? Home, jo crec que la pasta que s'ha deixat el Santander... Ai, el Santander, el BBVA, en anuncis, a vosaltres us ha tocat una mica.
[00:43:34] Speaker B: De... No sé si ho puc dir, però ho diré. Nosaltres ens hem negat a tenir aquests anuncis. Perquè no ens han posat mai anuncis i que de cop els interesséssim. Ens va semblar que era una manipulació.
[00:43:50] Speaker A: El que dèiem també de l'auto-odi. Ara, teòricament, hem d'estar supercontents com a catalans que un banc, Sabadell, que va ser dels que van marxar d'aquí el 17, i que a més que no ha fet tampoc cap deriva que no sigui per no destacar-se com a català, ara resulta que és una petita victòria dels catalans. Jo volia parlar del meu llibre perquè jo tinc un llibre que, bueno, Si us ho voleu baixar gratis o m'ho demaneu, us ho passo. Era la rebel·lió catalana i vaig fer una mica de recerca d'això que deia el Pic, també de la catalanofòbia, i és molt curiós com realment El problema de bascos és que, bueno, els bascos eren sangre... Vull dir, qualsevol basc, per haver nascut a Vizcaya, que es deia, ja podia entrar a l'administració pública, perquè es considerava que no havia de fer l'expedient de limpieza de sangre, perquè els moros no havien arribat a Euskadi. Perquè, a més, es diria que fins al segle XIX, per ser funcionari, necessitaves l'expedient de limpieza de sangre. Aquí no hem atacat tots els catalans per negreros, però... No obris més temes, eh? No, que la construcció d'Espanya es fa sempre en contra d'algú, contra els protestants, perquè primer es fa un imperi i després es fa un estat-nació que no s'acaba de fer. Total, que el que deia la Julià de... Jo vaig batejar com a hispafrènia, perquè durant el procés hi havia centenars d'articles que el primer paràgraf i el segon, o el segon i el tercer, eren totalment antinòmics. En un deien, son cuatro gatos, nadie les hace caso, y en el otro, el castellano está en peligro, gozan de grandes recursos... O sigui, una esquizofrènia contínua. I ara, si llegeu qualsevol text referit a nosaltres, a qualsevol mitjà d'esquerra o de dreta, veureu que hi ha aquesta...
Però bé, potser ells són una merda i després, però cuida'l o tal, o al revés, o ells són molt poderosos però al final els guanyarem. És a dir, no hi ha article o aproximació sobre la realitat catalana que no tingui una connotació bèl·lica, d'enemic, de perill, d'alteritat, que es diu ara als postmoderns. I això és el moll de l'os de la catalonfòbia. És a dir, hi està i, en fi, Jo ho he vist personalment, durant tots els anys del procés, quan anaves a parlar, o bé amb els abiertos catalanes progressistes d'aquí, o amb els fraternos de Madrid, que tot era coincidència, excepte quan sortia la paraula Catalunya. A partir d'aquí, sempre, tots, d'ultradretes, marxistes, trusquistes, cristians, hi havia un blackout. A més d'un desconeixement, hi havia un blackout conceptual. Era, no, d'això, no. I, clar, això obliga que nosaltres hem d'omplir aquest forat, que és el que et deia, nosaltres estem... Bueno, ara no hi ha temps, però l'autoodi... és monopoli pràcticament dels progress. Els progress és una de les sectes catalanes que s'hauria d'absolutament exterminar, no físicament ells, però els progress d'allò de ser simpàtics amb Madrid, d'hombre, nois que acerten goig divins, diguéssim, tot això crec que ens han destrossat perquè ens han posat el debat en els adjectius. abierto o cerrado, local o global, tot això. Llavors, aquest forat, jo hi veig que la canalla que puja està molt centrada en això. Que no, que català és català, ni obert ni tancat, ni... Bé, l'accent potser és obert o tancat, però la resta és Catalunya català i ja està, no? I jo crec que... Això... No, no.
[00:47:33] Speaker C: És que estic superd'acord. Jo potser la contraposició progre no progue...
Perquè és veritat que aquí estem també en el rotllo woke, no? Ens hem passat amb el wokisme... No.
[00:47:45] Speaker A: Jo diria Goix Divinesca, per dir-ho... Goix Divinesca, vale, vale. Per anar més enrere, no woke. Vale.
[00:47:51] Speaker C: Vale. Goix Divinesca... Urtasun. Urtasun, també. Esquerra Kaviar.
[00:47:55] Speaker A: Vale. Sí. Pijos, que són catalans, però els fa.
[00:47:58] Speaker C: Vergonya. Sí, i estic super d'acord perquè vaig llegir un tuit l'altre dia que deia que en aquest debat de si el català és racista o excloent o tal, en realitat ens colen espanyolisme per progressisme, no? I és exactament aquesta... Aquesta idea, no? I em va fer molta gràcia. Llegien a l'entrevista del PIC, precisament el que estaves dient tu, on l'espai de trobada dels espanyols d'una banda i d'una altra sempre és l'odi comú contra els catalans, no? Alguns més dissimulats, d'altres menys, però és exactament el que deies tu, i he recordat les batusses que vas tenir, no sé si tu, suposo que també, amb el Pablo Iglesias no fa poc. Quan se li'n va anar la castanya amb el tema de Junts... M'hi vaig.
[00:48:38] Speaker A: Afegir a molt de gust, perquè li tinc molta mania a aquest nano, des de fa temps, i m'hi vaig afegir a gust, sí, sí. Bueno, una cosa, van un dia al Basté, perdó, ja sé que estem fora, al Coletes, van un dia al Basté, i van preguntar, mira, ara que estàs a Palma, li van preguntar sobre la unitat de la llengua, si creia que a Balears i al País Valencià es parlava. I va dir, eso lo dejo a los expertos. Era un líder nacional, espanyol, no sé què, que ni tan sols li havien posat argumentari sobre l'11% de la població del seu reino, que parla una llengua rara i no tenia opinió. Bueno, eso no lo sé. Home, tio, és València, és Balears i.
[00:49:17] Speaker C: És Catalunya, eh? Bueno, doncs això ja...
No sé si tenim temps per fer un apunt molt ràpid. És que per mi hi ha una qüestió que és molt sintomàtica del que explica el Pic en termes culturals, que és el Premi Nacional de Narrativa. Tu vas a mirar quants catalans han guanyat el Premi Nacional de Narrativa l'últim tram, des dels 70. És que ho he anat a mirar avui precisament perquè ho volia comentar. Des dels 77. Catalans.
Que escriguin en català vol dir un Premi Nacional de Narrativa en català. Només hi ha una, Carme Riera, que estarem tots d'acord que no és la catalana d'honor. Al contrari, és una majoria... Estan al.
[00:50:00] Speaker A: Jurat de Blaquerna, eh? Exacte.
[00:50:03] Speaker C: Exacte. Perifèrica, assimilada, que a més va ser membre de la RAE, membre de Goix de Vinesca, que evidentment, tant castellà com català, les meves dues llengües, però en realitat, bé, és més Espanya que la Letícia. I això és molt sintomàtic perquè Atxaga, Uribe, Ribas han guanyat el Premi Nacional de Narrativa.
bascos i gallets diverses vegades. I els catalans, cap. I els catalans del Principat de Catalunya, cap. I som, tothom ho sap, una de les literatures de l'estat i d'Europa més potents. O sigui, per mi no hi ha exemple més sintomàtic de la catalanofòbia i de la incapacitat que té l'estat espanyol per assumir que Catalunya i els països catalans són una potència absoluta que posa en evidència la seva feblesa. Perquè al final, quan parlem de catalanofòbia, hem de tenir molt present que estem parlant del complex dels espanyols amb els catalans. I això és una cosa que, lluny del marc victimista que també ens hem cregut moltes vegades, ens ha d'empoderar. És una sort que Espanya ens tingui por en aquest sentit, perquè parla bé de nosaltres.
Si senten amenaçats és perquè tenim la potència i crec que ens hem d'agafar això. Hi ha molta gent que ho ha escrit abans que nosaltres, que s'hi ha enfrontat, que ho ha pensat.
i penso en gent que feia feina als 70 en un context molt més difícil que el nostre. Bueno, Pedro, no.
[00:51:46] Speaker A: Puc... Sí, exacte, no.
[00:51:48] Speaker B: Volia parlar de mi.
[00:51:49] Speaker A: Llibre. Però és estupendo, vull dir... Podem parlar.
[00:51:51] Speaker B: De tots els vostres llibres.
[00:51:53] Speaker C: Si voleu, avui. No, però crec que també ens va bé a tots plegats per no fer una cosa que a mi em molesta molt, que és inventar la sopa d'all. Aquí fa molt temps que hi ha molta gent que s'ha trobat en els mateixos conflictes i hem tingut gent a la presó per parlar... hem tingut gent amenaçada sota pistola per parlar català, i nosaltres estem en una situació privilegiada. Per tant, endavant, tio. O sigui, endavant, fem fora els socialistes de tot arreu i dediquem-nos a descastellanitzar els països catalans. No bilingüisme, no catalanofòbia, no, tio. Fora el castellà dels països catalans.
I.
[00:52:32] Speaker B: Com ho fem això? Com traiem el castellà dels països catalans?
[00:52:38] Speaker A: Mira, allò que diu el jovent... La.
[00:52:39] Speaker C: Primera cosa és no canviar mai.
[00:52:41] Speaker A: De llengua. Mai. Aquesta cosa que diu el jovent del mut, no? Jo crec que durant uns anys, 20 anys, o la meva joventut també, el català, vull dir, el parlàvem, hi havia... música en català, el que volguessis, però hi havia com un límit difús que tampoc volies combatre. Jo crec que el mut ara és que... No sé si és per la música latina o per el que sigui, el castellà era molt cool. Jo crec que això ja ha passat i la gent que parla català comença a viure-ho d'una manera cool, o sigui, que mola. Sembla una tonteria, però sense cap penediment previ, que és el que als 60 es tenia, o en català tampoc, perquè vendràs menys, aquesta mena de coses. Jo crec que vam més a l'estrelers, i ens hem d'aprendre d'aquesta, no diria innocència, sinó d'aquesta rebequeria... L'orgull. Orgut, sí.
[00:53:44] Speaker C: Normalitat. Mira l'èxit del.
[00:53:47] Speaker B: Baia.
[00:53:47] Speaker C: Baie, que l'altre dia llegia el Baia Baie. És l'episodi de la sotana més escoltat per davant de la porta, per davant de Piqué. És molt heavy. Un tio del Maresme que canta en català i fa macarrisme en català. S'ha.
[00:53:59] Speaker A: Decidit treure bocalles. Macarra, sí, sí.
[00:54:01] Speaker C: Clar. Exacte. Aquesta setmana, bueno, del retorn de la gossa sorda. que està sent una notícia arreu dels països catalans. A mi em fa molt feliç. També em posa preguntes al cap de dir què està passant, que estem recuperant grups de fa deu anys. Però això és un altre debat i en podríem parlar llarg, no? Però jo estic superd'acord amb el Banyos. O sigui, crec que els líders del procés i la seva taviesa moltes vegades i la derrota, en certa manera, que també van viure tots plegats, ara reneix aquella urquinaona en termes lingüístics. Hi ha com una força, i ho pensava avui també veient els vídeos del nano aquest que ha anat a l'Autònoma.
[00:54:46] Speaker A: Bueno, i la vaga per Palestina, que la cosa era com abans, diguéssim, els nanos pujaven bé, els nanos i les nanes, vull dir... Ara que parlaven de Junts. I anaven de negre, tiraven coses, que és una mica l'ABC, no? Això us.
[00:54:59] Speaker B: Volia preguntar, ara que la Júlia parlava del que ha passat avui a l'Autònoma, també hem parlat també de l'11 de setembre, vam parlar de la quantitat de joves, no? Sí. És a dir, també està canviant alguna cosa? Hi havia uns tuits avui del Costa i també de l'Elisenda Peluzica dient que crec que a la universitat s'està notant un canvi de generació. Ja relleu, ja relleu. L'aspecte del català torna a ser molt present al català a la universitat. Està passant alguna cosa amb els joves?
[00:55:23] Speaker A: Sí, jo encarno, malauradament per la resta de l'eternitat, la generació del 17. que cadascú a la seva manera va fracassar. Alguns van fracassar més, altres menys, i tal. Però tota aquesta gent ho has dit d'Urquinaona. És la generació del XIX o la generació d'Urquinaona. És a dir, i a més no només d'Urquinaona, la generació del capitalisme descarnadíssim, la generació del sindicat de llogaters, que han vist des de petits que si et poses davant de la porta prou gent, la poli no entra. No es tractava, perdona, no es tractava de caure bé a la poli. Això.
[00:55:58] Speaker C: Ho he de colar també, alerta, avui he de viure. No, no, però.
[00:56:01] Speaker A: Vull dir, la idea que el cos, l'acció, l'organització, és la base de qualsevol protesta, és a dir, el que li han fet avui al faixa aquest d'alquilers a la UAB, requereix.
[00:56:14] Speaker C: Organització, El divertit, però els llàgrimes d'Espanyol...
[00:56:19] Speaker A: I gent, diguéssim, bueno, tu aquí, tu allà, que és la base i tal. Jo els veig, jo crec que han nascut amb el fracàs dels pares, que som nosaltres, per la taviesa, per la idea aquesta de negociació, com era el curset aquest que feien a l'exili? Cursillo para aprender a negociar con el Estado Español. Lo de Ginebra, vols dir? Lo de Ginebra, sí. Jo crec que.
[00:56:41] Speaker C: Està molt bé el que dius, Sobretot perquè això demostra que es pot ser contundent, que es pot ser dur, que es pot ser ferm, sense haver de ser xenòfob. Home, clar. I tant. Hi ha un discurs abanderat per part d'Aliança que també relaciona aquesta idea que hem de ser durs i forts i militars en contra del feble. I en lloc de disparar cap a l'Estat, disparant cap a baix. Sí, no.
[00:57:14] Speaker A: No. Saps el que us emplaço a fer? A tu i a molta... Bueno, a tu també. Jo ja com a senil... Jo i.
[00:57:22] Speaker C: La Txell som de la.
[00:57:23] Speaker A: Mateixa generació. La meva generació s'estudia en paleontologia. Jo ja no. No pertanyo ni a la història. No, vestir, i ho dic en sèrio, ara que veiem que hi ha vímets culturals, intel·lectuals, que comença a haver gent que ja pensa a Catalunya, Hòstia, hem de dibuixar o de traçar una nova catalanitat en tots els àmbits. Fer que la catalanitat deixi de ser queca, deixi de ser racista, perquè no cal, i sigui totalment apoderada i invasiva, si cal. I sobretot, definir quins són els paràmetres morals del país, de la catalanitat, que.
[00:58:05] Speaker C: En té. Hi ha coses... I que no sigui ni diluïda, ni bilingüe... No, no, no. Orgullosa. Orgullosa, ni candeliana... L'any Candel també donaria per tot un episodi, perquè, en fi... Bueno, el que.
[00:58:19] Speaker A: Deia... Com han agafat a Candel i l'han portat al 47, eh? Al xerneguisme, que aquest també és un.
[00:58:26] Speaker C: Altre tema. Bueno, el 47, la Bassallo, el xerneguisme...
[00:58:29] Speaker A: Bueno, i el Guérin, el Guérin. Però.
[00:58:31] Speaker B: Ho haurem de fer un altre dia, perquè ja ens queda... Històries del.
[00:58:34] Speaker A: Buen Valle, per parlar de.
[00:58:36] Speaker B: Vallbona. Ens queda només un minut per poder-nos acomiadar. És que jo al banyo, Txell, o.
[00:58:42] Speaker C: Sigui, aquest tàndem pot estar aquí. Us.
[00:58:44] Speaker B: Hauré de tallar, no? Cada setmana... Sí, sí. O haurem d'ampliar la tertúlia dues hores.
[00:58:48] Speaker A: Fem podcasts d'aquests, però sense... d'estriming d'aquests que duren tres o quatre.
[00:58:54] Speaker B: Hores. Tres o quatre hores. No, que la.
[00:58:55] Speaker C: Gent s'avorrirà de nosaltres.
[00:58:57] Speaker B: Contenció, contenció. Ens haurem d'esperar un mes. En realitat ara es farà com llarg, això, perquè durant un mes no podem. Però hem creat un grup de WhatsApp que nosaltres com a mínim anirem debatint i anirem creant cultiu. I aneu pensant.
[00:59:13] Speaker A: Això de la catalanitat.
[00:59:14] Speaker B: Anem pensant això a la capelleta, que un dia ho tractarem també aquí. Definitiva, que ells tornaran d'aquí un mes, nosaltres tornarem la setmana que ve i tornarem a València a fer un especial per comemorar un any de la gota freda, 229 persones que van ser assassinades, com sempre ho recorden les famílies de les víctimes, no morts, assassinades. començarem a València amb quatre persones que han estat claus per explicar aquest any tot el que ha passat. Per una banda, Esperança Camps, cap de redacció de Vilaweb i autora del llibre Els morts de Mazón, ens acompanyarà també Gemma Pasqual, presidenta de la Societat Coral del Miquelet, una de les associacions que han format part d'aquestes manifestacions que s'han organitzat cada mes. També ens acompanyarà Ramir Calvo, que si no el seguiu a la xarxa, sisplau, seguiu-lo a Twitter, perquè ha sigut un dels tuits més virals i sempre més punyents, guionista, exguionista de punt, que també ja no hi està, i també ens ajudarà a entendre'ls de plegat. I també ens acompanyarà Sergi Pitarc, director d'El diario.es al País Valencià i autor del llibre 29O, les Hores del Caos, que també us recomano i que aquest dissabte podreu llegir una entrevista a Vilaweb amb totes les seves novetats. Com deia, això serà dijous que ve des de València, us ho metrem en directe i ara ja són les 9, per tant ja haureu rebut els subscriptors com apuntar-vos per poder venir-nos a veure aquest dijous.
el Teatre Miquelet de València a les vuit del vespre. La resta ens podeu veure, com sempre, per YouTube, a Vilaweb, i després us penjarem a les altres xarxes per poder-nos seguir, Spotify, etc. Llegem amb mirant xits, els allargant. Hosti, Aleix, perdona'm, un minut, només un minut. Amb la resta, quan els subscriptors ja s'hagin apuntat, demà obrirem la resta de places que ens quedin lliures per la resta de persones. Per tant, a partir de demà trobareu també una notícia a la web per a aquells que us vulgueu apuntar i podeu venir dijous que ve a veure'ns en directe. Això serà una cosa que a partir d'ara volem fer més, anar al territori, sentir-vos també vosaltres i poder debatre també amb tots vosaltres. Júlia, Antonio, ens veiem d'aquí un mes. Gràcies.
[01:01:39] Speaker C: Un plaer, us trobaré a faltar, eh?
[01:01:40] Speaker B: No, ja ho farem. I a vosaltres, els espectadors, ens veiem la setmana que ve. Això sí, no sense abans dir, Mazzol, dimissió. Fins la setmana que ve.
