Episode Transcript
[00:00:02] Speaker A: Bona.
[00:00:20] Speaker B: Bon vespre i benvinguts a la tertúlia perusquita. Estem molt contents de retrobar-nos en aquesta cita que tenim cada dijous amb vosaltres. Abans que res, deixar-me nit! dir bon dia a tots els valencians. Bon 9 d'octubre, encara que avui les previsions de pluja hagin fet anul·lar les manifestacions, les protestes contra el mazón i tot plegat, nosaltres hi som, continuem d'ampeus i continuem reivindicant-nos. Per tant, bon dia a tots. Veig que de mica en mica aneu entrant, perquè suposo que alguns han perdut l'acostum ja de connectar-se els dijous i sé que sou molts els que ens heu trobat a faltar aquests mesos. Alguns ens heu fet saber que s'ha fet llarg. Fins i tot altres ens heu dit que estàveu preocupats per si la tertúlia no tornava. Avui alguns m'havien dit que pensava que Vilaweb havia reduït costos i que ja no tornava la tertúlia. No, tornem. De fet, us vam dir a l'última tertúlia que vam fer que aquest any no tornaríem al setembre com sempre, sinó que tornaríem a l'octubre. Som gent de paraula i aquí estem. 9 d'octubre, dia del País Valencià, torna la tertúlia preescrita. La realitat, tornem, però tornem amb molts canvis. De fet, ja n'heu vist algun. La careta, com heu pogut veure, tenim nova careta. Això sí, mantenim la música que tant li agrada a l'Albano. i tranquils. En aquest capítol us explicarem tot el que hem tramat aquests mesos que no ens heu vist en pantalla però que nosaltres hem continuat treballant per ensenyar-vos aquest canvi, aquesta petita revolució que està vivint amb la tertúlia brusqueta i que esperem que us agradi. Els canvis de vegades són necessaris per tirar endavant i continuar creixent. Bon vespre, Josep Costa!
[00:02:30] Speaker A: Bon vespre.
[00:02:31] Speaker B: Quants mesos sense veure'ns, però en realitat nosaltres ens hem anat veient.
[00:02:36] Speaker A: Sí, ens havíem vist.
[00:02:38] Speaker B: Perquè hem anat treballant.
[00:02:40] Speaker A: Sí, clar, evidentment, s'ha de pensar, s'ha de projectar i s'ha de definir coses.
[00:02:46] Speaker B: I per altra banda, no tenim aquí l'Albano, però crec que sí que el tenim connectat. Aleix, el tenim connectat, eh? Bon vespre, Albano.
[00:02:55] Speaker C: Bon vespre, Txell, Josep.
[00:02:58] Speaker A: Sempre t'escapes, eh?
[00:02:59] Speaker B: Des de la distància, però no podia faltar avui una tertúlia especial per nosaltres com és la d'avui, així que moltes gràcies Albano.
[00:03:06] Speaker C: A tu, a tu Txell. I ara anirem desvetllant una mica la qüestió, però ara que has dit això de reduir costos, en realitat jo crec que cal reduir costes.
Perdó, perdó. És que l'acudit me l'ha deixat...
[00:03:25] Speaker B: Si no es picaven entre ells, això no era una tortuglia brusquita.
[00:03:28] Speaker C: M'has deixat l'acudit allà...
[00:03:31] Speaker A: La gent tenia les seves travesses. Segur, segur.
[00:03:35] Speaker B: Us sembla, si comencem per allò que molta gent pregunta, què són aquests canvis? Començo per principi. Després de dos anys i mig, ara fa uns mesos, l'Albano, el Costa i jo vam anar a sopar i ells dos em van fer saber que tenien la sensació que havia acabat un cicle i que ells ja no es veien fent un programa setmanal per analitzar l'actualitat informativa del país i he de confessar que de... Fins a cert punt us entenc, perquè la política catalana està avorrida, i entenc que potser de vegades ens hem tornat repetitius. Quin...?
[00:04:15] Speaker A: Bueno, repetitius ells, diguéssim, no?
[00:04:17] Speaker C: És així.
[00:04:19] Speaker B: Ens doneu un poc material per canviar de discurs del web.
[00:04:22] Speaker A: És a dir, el disc ratllat de la política autonomista són ells. I la veritat és que...
Aquesta sensació que tot ja ho hem viscut, que tot ja ho sabem i que tot ja sabem com acaba, és molt desagradable. Hi ha gent que té altres experiències, però som molts els que ja ens havíem polititzat en una etapa política com va ser la de l'Estatut i l'inici del procés i tot això. i estar, diguéssim, revivint tantes coses que ja pensàvem superades, a mi personalment em supera una mica. He de dir que aquesta setmana feia comptes, hem començat les classes a la universitat, i fèiem comptes que els estudiants que comencen un any primer de carrera van néixer el 2007. Per tant, no vàrem viure la promoció de l'Estatut, el referèndum de l'Estatut i tot allò, la retallada, de l'Alfonso Guerra i totes aquelles coses. Però clar, a nosaltres sí que ho hem viscut, almenys jo, i em porto molts mals records veure que la política catalana no ha avançat ni un centímetre des d'aquell procés. I per tant, necessitava mirar cap al futur i pensar en maneres de revertir les coses. Perquè, al final, jo personalment no soc periodista, no soc una persona que visqui de comentar l'actualitat o d'analitzar-la, sinó que jo em considero més un activista. I, per tant, allò que faig o que dic està pensat en clau d'aquest meu activisme.
[00:06:05] Speaker B: Abans.
[00:06:11] Speaker C: D'Entrar en matèria de què farem ara i què no farem, a mi m'agrada, i ho hem comentat, i ara ho comparteixo amb la gent que ens mira, però Josep, la Txell i jo ho hem anat comentant, jo crec que és molt interessant recordar, o jo vaig fer aquest exercici de recordar com va començar aquesta tertúlia. Aquesta tertúlia va arribar en un moment concret. Recordo que en aquella època en Josep i jo anàvem pels puestos on ens convidaven, que era un moment on es vivia, no? Ja estava present aquesta sensació que hi ha avui dintre de l'independentisme d'un moment de dificultat i tal, però per un altre costat Hi havia un interès, hi havia gent mobilitzada, gent que volia ajuntar-se, volia fer xerrades, volia escoltar, volia debatre, i jo recordo que en aquella època amb en Josep anàvem gairebé cada setmana a un lloc i era molt interessant, no només perquè nosaltres anéssim a dir el que sigui, sinó perquè realment es podia...
veure en acció la importància de trobar-se, de debatre. Moltes vegades anàvem i parlava més la gent que nosaltres. Era un moment molt interessant. I recordo que, clar, nosaltres això d'anar pels pobles, com una obra de teatre que la vam fer a llocs diferents, no ho hem fet mai. Llavors, clar, si aquella setmana havia passat alguna cosa, en aquella xerrada ho comentàvem. I ho comentàvem amb la gent que havia vingut a la sala, i parlant va sorgir la idea de mira, això que ja estem fent pels pobles i ciutats, i a vegades era superinteressant, insisteixo, per el que poguéssim dir, però també per aquest feedback, doncs, escolta'm, i si, i allà va ser quan amb vosaltres, amb la gent de Vilaweb, doncs van dir, escolta'm, això que més o menys sembla que té un interès per la gent, també el té per nosaltres, no?, per pensar, per intentar analitzar el que està passant i no menjar-nos, diguéssim, el relat que surt pertot arreu. Anem a fer aquest espai. I aquest espai, al final, és el que ha estat la tertúlia proscrita. Llavors, jo crec... Això.
[00:08:33] Speaker A: Apareix a la prehistòria. Això.
[00:08:35] Speaker C: Apareix a la prehistòria i estem parlant de fa molt poc temps. Dos.
[00:08:41] Speaker B: Anys i mig. I.
[00:08:41] Speaker C: Jo crec que... I a mi, moltes vegades, en aquestes xerrades, jo feia una mica de periodista perquè... i passava alguna cosa aquella setmana i jo li deia, hòstia Josep, això com ho has vist? I era com que jo anava a escoltar aviam perquè m'interessava la visió d'en Josep i en Josep deia alguna cosa i a mi això em generava una reflexió. Quan vam fer aquest pas de la sala del centre cívic a aquest espai, que és la tertúlia, jo crec que va ser molt interessant aplicar, diguéssim, que és el que fèiem en presencial, aplicar un marc d'anàlisi a les coses que anaven succeint a la política catalana. Què passa? I això és el que tu comentaves, Txell. Arriba un punt que jo crec que el Marc, que en Josep i jo en aquesta tertúlia i conversant amb tu, crec que És prou clar, i la gent que ens ha seguit aquest temps ja sigui compartint-lo o no, però és un marc clar que crec que ja s'ha explicat i crec que s'ha posat sobre la taula i crec que jo tinc una sensació molt positiva d'una feina feta. Ara bé, sí que és veritat que en algun moment dèiem, bueno, Si la política catalana insisteix a repetir-se, que nosaltres ens dediquem a comentar l'actualitat política catalana, ens fa repetir a nosaltres. I per tant, com que el marc que proposàvem ja l'hem desenvolupat, i la política catalana com a tal, no?, el que passa avui al Parlament i tal, doncs ha perdut qualsevol cosa... Què ha.
[00:10:25] Speaker A: Passat al Parlament avui? Avui l'han.
[00:10:27] Speaker C: Obert i en aquella sala grossa l'hem posat els llums. Llavors...
Bé, que és molt interessant fer les coses per cicles, i crec que la gent també ho agrairà, però bueno, aquí m'aturo, Txell, i continua tu. Continuo jo.
[00:10:44] Speaker B: Perquè, malgrat el que estan explicant, tots dos continuen tenint moltes coses a dir, com acabo de veure, i si es posen els dos junts, es fan... es tiren algun ganivet que altre, com l'he tirat ara l'Albano per un moment al costat, S'han de reduir costes. Sorgeixen moltes idees i anàlisis interessants. I des de Vilaweb volem que continuï sent així, volem continuar sent el seu altaveu. Així que, com he dit abans, amb el Costa ens hem posat a treballar. No continuen amb la tertúlia prescrita, però alguna cosa.
[00:11:23] Speaker A: Farem, no, Costa?
Sí, a veure, avui hem de ser francs, diguéssim, el titular seria que d'alguna manera hem vengut... El titular.
[00:11:31] Speaker B: Ens el portem la tertúlia brusqueta, diguéssim.
[00:11:34] Speaker A: Avui, però... El titular, diguéssim, és que un servidor, i crec que en Albano està en la mateixa situació, no tornarem a aquest estudi, no tornarem a comentar... Algun dia.
[00:11:45] Speaker B: A visitar-nos sí que vindreu, de tant.
[00:11:47] Speaker A: En tant, no? És una.
[00:11:48] Speaker B: Mica casa vostra. No. Bé.
[00:11:51] Speaker A: No. Tampoc no vull avançar els aveniments, això et toca a tu si ho vols dir o no ho vols dir. Jo he dit que potser en aquest estudi no tornarem. La qüestió és que evidentment aquesta mentalitat d'activistes una mica que tenim ens porta sempre a fer alguna cosa i sense fer res no hi estarem. Però sí que és veritat que avui, per part meva diguéssim, el resum de la meva aportació avui és que hem vengut a donar les gràcies a la gent que ens ha seguit, a la gent que ens va portar aquí, perquè ara en Alba recordava fets. Jo crec que la tertúlia zero, diguéssim, la tertúlia proscrita número zero, abans d'entrar en aquest estudi, va ser un acte fantàstic que vàrem fer a Vic. que ell i la Marta van gravar en unes càmeres d'octubre i que va ser un èxit a les xarxes i ens va animar a repetir-ho i a fer-ho un espai de trobada. Però, com deia, això ja sembla el prehistòria perquè el país com deia aquell, ja no el coneix ni sa mare, des de fa dos anys i mig, és que només fa dos anys i mig, però ha passat tantes coses en dos anys i mig que la sensació és de vertigen i és que ja no se'n sembla res i que aquest marc d'anàlisi o aquest marc una mica de discussió que ara explicava en Albano està, diguéssim, com a aportació pròpia, diguéssim, ja una mica consumit, una mica gastat. I necessitem marcs nous i treballarem per crear-los i fer coses que puguin interessar i que puguin contribuir a transformar. Ja dic.
[00:13:43] Speaker B: Ara, el Costa està fent una mica de polític. Costa, estàs parlant, però... No, és.
[00:13:50] Speaker A: Que avui no...
Avui ho he dit, però potser no he dit-ho prou clar. Hem vengut a donar les gràcies, hem vengut a acomiadar-me dels espectadors, dels oients, d'enviar la web en aquest espai i posar un punt inseguit a la col·laboració i explicar per què i explicar molt poca cosa del que farem a partir d'ara. Avui no és el dia d'explicar el que farem, encara. És el dia de, ja crec, de donar les gràcies. És una.
[00:14:21] Speaker B: Mica el dia de fer el traspàs i d'explicar què farem a partir d'ara, els que sí que ens quedem amb la tertúlia prosfita, que és l'Aleix i la servidora, que sí que en sí.
[00:14:30] Speaker A: Que ens hi quedem. Hem volgut acompanyar, ens ho ha demanat la Txell, i amb molt de gust acompanyar aquest relleu. Crec que en algun moment ens explicaràs potser algun nom dels que vendran a partir d'ara a ocupar aquestes cadires. Inal, Bano i jo farem un pas al costat.
Albano, no.
[00:14:52] Speaker B: Sé si vols explicar alguna cosa tu d'aquest projecte, que el Costa no ens vol explicar gaire res. Escolta'm, Costa.
[00:15:00] Speaker C: Ha fet de polític, i se li nota. Tu no, eh? Tu abans que jo. Jo també he fet de polític, però a mi se'm donava molt malament. Els periodistes.
[00:15:14] Speaker B: Deien, ui, ve l'Albano a fer una regla. Jo com.
[00:15:19] Speaker C: Que posava en el micro això pels 45 segons, perquè jo era nou, i els periodistes em deien... Jo els hi explicava la meva vida, i un dia una periodista de... un mitjà, no sé quin, va dir, escolta, mira, noi, això va així. Tu has de dir en 30 segons el que vols dir, perquè, si no, nosaltres o no et trairem o et traurem la part que a nosaltres ens sembli. I m'estava fent, aquella noia, amb molt... m'estava intentant ajudar, no? I aquell dia jo vaig dir, hòstia, així funciona això, no? Vull dir, se't preparen els 30 segons, que han de sortir en la telenotícia... Bueno, aprenentatges. Per tant, això no ho vaig aprendre a fer mai, Només em treien quan em barallàvem amb Coscubiela, vull dir que, en fi, deixem-ho... Hem de.
[00:16:04] Speaker A: Reduir les intervencions. Hem de.
[00:16:06] Speaker C: Reduir les intervencions. Llavors, què farem a partir d'ara? Jo coincideixo amb en Costa que no és el moment d'explicar-ho, entre altres coses perquè crec que és una cosa que, quan surti, tindrà una vida... una vida pròpia, tindrà un... Crec que el que hagi de ser s'haurà de veure. Jo crec que avui el que podem dir Evidentment, en Costa no sembla tenir cap intenció ni de rendir-se, ni de callar la boca, ni d'acceptar aquest marc brut de país que tenim, i ell ho ha dit, és un activista, i els activistes, els de veritat, sempre fan coses, i per tant, ell ja ho ha dit, ara ho dic jo, jo tampoc em quedaré callat, jo tampoc puc estar... Per moltes.
[00:16:55] Speaker A: Querelles que et posin, tampoc, no? Això després.
[00:16:57] Speaker C: En parlarem. Al contrari, m'agraden les querelles, em donen més ganes de parlar. Després en parlarem. És que, mira, ara feia com gairebé 10 anys que no em posaven una querella, tu, i estava... Dic, alguna cosa de què està fent malament. Però a banda d'això, que després en parlarem, jo el que volia dir és, si en Costa no vol callar, i jo tampoc vull callar, i a Vilagüep ens donen l'oportunitat de parlar, Ho farem. Jo crec que fins aquí és prou com per començar a parlar, Txell, que et toca a tu, de la tertúlia proscrita, que és el lloc on estem, i jo abans que comencis tu volia dir una cosa, per si no ha quedat clar. Jo crec que el cicle i la manera, i crec que Josep, espero que ho comparteixi, si no, problema d'ell, crec que el cicle de nosaltres comentant la política catalana dia sí, setmana rere l'altra, amb aquest marc que nosaltres vam aportar o vam voler compartir amb la gent, pot haver arribat a un final, diguéssim, a un canvi de cicle. Ara, que continuïn havent-hi espais on hi hagi gent amb la qual estiguem més o menys d'acord, però que continuïn fent Aquesta feina, jo crec que aquesta feina s'ha de continuar fent. Per tant, no és que es tanqui una cosa per fer una altra, sinó que sembla ser, i ara tu ens ho explicaràs, que la tertúlia proscrita continua i nosaltres continuarem fent coses. Et sembla bé així o m'ha sortit massa polític? No, trobo.
[00:18:25] Speaker B: Que t'ho explica molt bé, sí.
No ha fet en 30 segons, però... No has aconseguit el clip pel TN, però a la tertúlia, com que tenim estona per poder parlar, tens tota aquesta estona. Hem de dir que al xat hi ha gent dient que us trobaran a faltar. la Miriam Marcho diu que us trobarem a faltar molt aquí, amb tot el respecte pel que vingui nou. Si us sembla, us expliquem què ve de nou. Pel que fa a la tertúlia, sabem que substituir-los a ells no és una feina fàcil, en realitat és un repte, però creiem que aquestes ciutats Semanal que hem construït aquests anys no la podem deixar perdre. Així que us presentem un projecte diferent però amb la mateixa essència. Parlar d'allò que els altres mitjans no parlen. Comptar amb col·laboradors que no tenen pèls a la llengua. Volem explicar la realitat dels països catalans, dels països catalans, i fer-ho d'una forma contundent però amena. Parlar clar. parlar sense por. I per fer tot això s'uneixen a la tertúlia al projecte de forma fixa i altra gent s'anirà passant pel programa al llarg d'aquesta nova temporada. Qui són aquestes persones que s'uneixen de forma així fixa? Doncs seran sis persones. La setmana que ve ja tindrem la primera parella, Júlia Ugeda i Antonio Baños, que l'any passat ja ens van acompanyar a alguna tertúlia i que molta gent ens vau demanar que vinguessin d'una manera més contínua. Ara els podreu veure un cop al mes. També tindrem el Jordi Borràs i la Cristina Sánchez-Miret, amb la intenció de no només parlar de l'actualitat informativa pura, sinó d'anar més enllà, d'entendre el que passa a la societat en un moment que vivim amb molts canvis. I, finalment, una parella d'escriptors, Núria Cadenas, des de València, i l'escriptor mallorquí i dramaturg Sebastià Portell. Aquesta tertúlia em fa especial il·lusió, perquè no volem parlar del principat aquell dia, volem parlar dels temes que ens afecten a tots els països catalans i que cal dedicar-hi temps, cal fer país ara més que mai, en moments com la llengua està en perill més que mai i que la unió d'aquests països catalans és tan necessària per tirar endavant el nostre projecte de nació. Què us.
[00:20:48] Speaker A: Semblen aquests fitxatges?
Bé, tots menys un han passat per aquí alguna vegada. És veritat.
[00:20:57] Speaker B: El Jordi Borràs no hi ha passat i el Sebastià Portell tampoc. Crec que són els dos fitxatges. És molt equivocat. En Jordi.
[00:21:04] Speaker A: Borràs, com que hem coincidit moltes vegades, ara he pensat que sí. Però bueno, Núria Cadenes ja coneixen els habituals de... Aquí, na Júlia i l'Antonio, hem de dir que els dies que van venir van triomfar i, per tant, na Júlia crec que va repetir, fins i tot. I l'Antonio també. I, per tant, són gent ja que han fet el rodatge i, per tant, podran entrar amb tota l'energia i estic segur que podran posar a caldo la situació política i social del país, que bé que s'ho mereix encara.
I això.
[00:21:45] Speaker B: No es queda només aquí, hi ha més novetats. Un cop al mes volem fer una tertúlia especial, monogràfica, sobre algun tema concret que ens està afectant aquell mes. I fins i tot ens desplaçarem. La primera, el 23 d'octubre, anirem a València, perquè ja fa un any de la gota freda, i farem una tertúlia especial per analitzar què ha passat aquest últim any. Quins errors van haver-hi aquell dia fatídic del 29 d'octubre? i parlarem amb gent que ha treballat molt profundament el tema. I aquells que ens veieu des de València, des del Camp de Túria, des de l'Horta Sud, des de l'Horta Nord, esteu convidats a venir perquè serem al Miquelet el 23 d'octubre a les 8 del vespre. La setmana que ve us explicarem com fer per apuntar-vos i poder-nos acompanyar en directe. En directe ens esteu acompanyant tots però, a més a més, en directe i en persona. La intenció és que això ho puguem fer més sovint del que estem fent aquestes últimes temporades i que puguem anar més per tot el territori. Amb això us faig una mica de dentetes, eh? Perquè era una cosa que sí que sempre ens agradaria fer-ho i no... Això ens.
[00:22:58] Speaker A: Va quedar pendent. Això ens.
[00:22:59] Speaker B: Va quedar pendent. Perquè això.
[00:22:59] Speaker A: Ja ho havíem de fer, no? Sí. Es pot dir, supòs, que havíem parlat de fer aquest... València, sí. Aquest programa de València. I al final no va poder ser la temporada passada i ara ho haurem de veure per YouTube. Bueno, esperem.
[00:23:16] Speaker B: Que ens veureu. Ens anireu veient, eh, de tant en tant.
Ara volia.
[00:23:21] Speaker C: Dir això. Al final del que es tracta és de generar espais on la gent diversa pugui dir coses i pugui explicar coses en un moment també on veiem... No és que fins ara... De fet, el nom d'aquesta tertúlia és proscrita per alguna cosa, però crec que aquest procés s'ha continuat, diguéssim, produint.
diguéssim, la tendència cap a un sistema d'opinió monolític, un sistema d'opinió molt tancat, molt en mans d'un ecosistema de mitjans català que cada dia, igual que el país, diguéssim, ha anat amb una deriva que crec que aquí estem d'acord, que no és gens positiva, la idea de És a dir, l'ecosistema mediàtic i l'ecosistema... Sí, mediàtic i d'opinió a Catalunya, doncs, també ha anat pel pedregar. I, per tant, que continuï aquesta tertúlia, amb més gent, amb més veus, fins i tot veus que puguis estar més o menys d'acord, però que pugui haver-hi aquesta, diguéssim, pluralitat, Jo crec que és molt necessari. Per tant, els programes, és clar que els mirarem. També crec que, a la vegada que passa aquesta tendència cap a la concentració i el control del relat oficial, doncs, a la vegada que això s'enforteix, crec que tenim en l'horitzó un futur on també començaran a sorgir, o continuaran a sorgir, per sort, espais, però que tindran cada cop més força espais com aquest, d'opinions que no van en la línia d'allò que al poder establert li interessa, i en Josep moltes vegades hem parlat, i ell segueix molt, no sé si vol comentar alguna cosa, però als Estats Units hi ha certs espais, diguéssim, alternatius que poden tenir menys audiència que la CNN. I jo crec que, no parlo d'aquest espai en concret o del que puguem fer amb en Josep, sinó en general, aspirar a espais que puguin mirar de tu a tu certes tertúlies, que li puguin passar la mà per la cara a en Ricard Ostrell, per exemple, que cada matí L'altre dia no el vau sentir, després ho comentarem o no, Txell, però és que l'altre dia va llegir una nota de premsa del Partit Socialista com si fos l'editorial de la Ràdio Nacional de Catalunya. Estem arribant a uns nivells que, escolta'm, hem de treballar, i mira, vaig deixant pistes, hem de treballar, tothom que pugui, que tothom que faci el que tingui el seu abast però hem de treballar perquè des d'un punt de vista d'audiència i des d'un punt de vista d'influència coses com les que fan Ricard Ostrell o com les que estem veient que passen a TV3 comencin a ser residuals i que la gent posi en el seu lloc a una situació periodísticament i mediàticament intolerable que estem vivint en el país.
Doncs jo.
[00:26:55] Speaker B: Estava mirant el xat de YouTube per si hi havia alguna pregunta. Veig que de moment la informació... Ho estem.
[00:27:06] Speaker A: Explicant bé. Tothom diu.
[00:27:07] Speaker B: Que us trobarà a faltar, però veig que la gent té ganes també d'escoltar aquests nous tertulians. O sigui.
[00:27:16] Speaker C: Que diu... Diuen, moltes gràcies, us trobarem a faltar, passi-ho bé, vagin passant. No, no, ja t'he de dir que... Crec que això és bo, i crec que... Jo també estic mirant els comentaris, i crec que això reflecteix una mica també una cosa que és compartida. Vull dir que també aquest anàlisi que hem fet per tancar aquest cicle, també l'hem encertat.
[00:27:40] Speaker A: Oi que sí?
Hi ha una cosa que també hem de dir, és a dir, és molt poc habitual una tertúlia que sempre siguin els mateixos. Sí, que sempre siguin els mateixos. Nosaltres érem l'excepció, una mica, i per tant no podia durar per sempre. Jo crec que una tertúlia generalment es nodreix de la pluralitat i en el nostre cas la gent ja ens va arribar a conèixer prou Potser ja sabien massa el que pensàvem, fins i tot els més habituals. I jo ho he arribat a pensar, els cicles passen, però en algun moment he arribat a pensar que hauríem d'haver fet aquest pas abans. En el sentit que... D'alguna manera, com que tot el que ha anat passant ho anàvem advertint, diguéssim, les coses no van bé, no anam pel bon camí, això no funcionarà, per aquí ens equivoquem... Quan després passa i els fets et donen la raó, ja no té gràcia comentar-ho.
que arribaríem fins aquí es veia venir, i aleshores jo crec que alguna vegada ho havia pensat. El dia que vàrem anar rent directe a la fi del procés, aquell dia ja podíem haver fet aquest pas i haver dit, ara canviem el format de la tertúlia, perquè això que deia ara, el marc aquell dia va començar a ser obsolet. Us sembla.
[00:29:08] Speaker B: Ens queda mitja hora, us sembla si fem una última tertúlia? Una penúltima, perquè bé, sempre diuen allò, pensem que és la penúltima, que potser algun dia... Ah, però.
[00:29:17] Speaker A: No l'estan fent, ja. Sí, però.
[00:29:19] Speaker B: Entrem una mica en... Ja sé que ja esteu guants des de l'actualitat, però intentem parlar una mica de l'actualitat, del que ha passat. Jo ho intento, com a mínim. Ells potser em tiraran cap pilotes enfora, però jo ho intentaré, va. Digues, Albano.
[00:29:32] Speaker C: Txell, no, no, només una cosa. També una mica per continuar la línia que portàvem. Desobeir-te constantment era part de la gràcia, no? Correcte. Llavors, abans d'entrar en això, això que deia en Josep, és a dir, jo crec que era molt necessari comentar aquest marc, i crec que, lamentablement, moltes coses s'han complert, crec que...
en aquell moment era molt important anar prenent nota, aixecant acte, per dir-ho d'alguna manera, de dir, escolta'm, no, per aquí, això, l'altre, era necessari compartir aquesta visió, que evidentment no només la teníem en Josep i jo, sinó que era compartida per una part de la gent que segueix la política i que veia que, bueno, aquella cosa s'havia de defensar i l'estàvem defensant aquí. Però és veritat que també, des d'un punt de vista activista, Jo crec que era molt important comentar l'actualitat i com tot anava malament, però també, i aquí deixo també una altra pista, també és important no comentar el que fan malament els altres, que això és indispensable, però també s'han de fer crear nous marcs. Hem analitzat la realitat desastrosa a la que ens han portat una sèrie de gens i d'actituds i de pensaments, hem de crear noves actituds, nous pensaments, escoltar a nova gent, i jo crec que això és l'activisme, és a dir, hem narrat el naufragi, ara anem a construir un nou vaixell. I això ho dic amb tota la humilitat, perquè, evidentment, construir un nou vaixell davant d'aquest naufragi que hem tingut... Ja vols.
[00:31:23] Speaker A: Muntar una flotilla? Bueno... No estava.
[00:31:28] Speaker C: Pensant... Però bé, hem de construir... hem de construir moltes eines per sortir del barranc. El Costa.
[00:31:39] Speaker B: No volia donar pistes, però us he de dir que l'Alba no us va donant pistes dels projectes futurs. Escolteu-lo. Ens posem en matèria. Què? Parlem.
[00:31:49] Speaker A: Del.
[00:31:49] Speaker B: Debat de política general? Què us sembla?
Jo no.
[00:31:52] Speaker A: He seguit ni un minut aquest debat de publicitat. Em sap molt de greu. Ja sé que havíem quedat que veníem a fer la tertúlia, però... És a dir, jo és que ja ni per obligació me miro una cosa així. No... Jo crec que... Per tant... En aquest país hi ha moltíssima gent, hi ha moltíssima gent... No sou els únics, no. No, però hi ha dos perfils. Hi ha una gent que només es va connectar, entre cometes, a l'actualitat, i a seguir la política durant el procés, o sigui que no en tenia costum, no en tenia tradició, i es va, diguéssim, interessar i en un moment determinat ha apagat la tele i ha apagat les xarxes i ha deixat de seguir el que passa a la política. I llavors hi ha un altre factor que és més significatiu, fins a cert punt, perquè clar, els cicles d'interès per la política pugen i baixen i això és normal, Però crec que en aquest país hi ha molta gent, activistes, gent ben informada, gent que viu la política, que li importa la política i que la segueix, que han desconnectat. I això, com fins i tot, i no sé si toca parlar-ne o no, Com fins i tot va passar a Anguany, gent que durant 40 anys, quan érem 5 o 10 mil, anava sempre a la diada de l'11 de setembre a la manifestació i a Anguany no hi ha anat. Això ha passat, aquest fenomen està passant. De gent que ha deixat d'escoltar la política, ha deixat d'escoltar els discursos del Parlament, no perquè no ho hagi fet sempre, no perquè no n'hagi tingut l'interès de fer-ho, sinó perquè ja és insuportable.
és insuflible el que allà passa i no tenim paciència per tots els sentiments que ens genera veure el que va ser aquest Parlament amb una majoria independentista, aprovant unes lleis al referèndum, defensant-se davant les envestides de l'Estat i mantenint una aposta per la sobirania i l'autodeterminació i un Parlament com l'actual que, diguéssim, la qualitat del debat parlamentari és, diguéssim, inversament proporcional, és a dir, al contrari que l'alçada de la bandera que han plantat a la porta, diguéssim, no? És a dir, com que allà no es parla de res que tingui cap interès, l'espectacle és aixecar una bandera, supòs que prou gran per tapar la inoperància d'aquest Parlament que, jo vull recordar, avui continua tenint prohibit parlar d'independència i d'autodeterminació i qüestionar la monarquia espanyola i a tothom li sembla bé i ho accepta amb normalitat. Us he.
[00:34:34] Speaker B: De dir que en els comentaris, quan algú diu debat de política general li posa una cara de sorpresa com dient que ni sabia que hi havia hagut un debat. Després un altre diu que no ho ha seguit, no ha seguit res. Vull dir que crec que realment Encara tenim una.
[00:34:51] Speaker A: Certa, diguéssim... Jo sí.
[00:34:53] Speaker B: Que ho he seguit, és la meva feina, soc periodista i em toca seguir-ho. Crec que.
[00:34:57] Speaker A: Això vol dir que estem bastant en sintonia amb la gent que ens mira i amb la gent que ens segueix, que són gent que li agrada la política, gent que viu la política i el país, i que, pel que comentes, igual que nosaltres, ja no aguanta aquest Parlament de Fireta ni un minut més. Però mira.
[00:35:16] Speaker B: El Miquel Riera fa una bona pregunta. El Bano diu, no és el que realment volen? Que desconnectem per seguir ells fent la seva? Mira, d'això.
[00:35:25] Speaker C: Volia parlar. Moltes gràcies, Miquel. Jo primer m'agradaria, perquè jo vaig descobrir quan vaig ser diputat, jo m'ho vaig prendre en sèrio. Ostres, Parlament de Catalunya, i tu entres i dius, Atenció, estic entrant a un lloc on te passen coses importants, on es diuen coses importants, on et prenen decisions importants. Jo m'ho vaig creure i crec que diguéssim, digueu-me ingenu, però diguéssim, m'ho vaig creure com a fill d'una generació que, després d'haver recuperat el Parlament, perquè no oblidem que aquesta recuperació no? De un espai de gestió de la sobirania amb totes les limitacions, no? Però que durant... durant totes unes dècades va representar això, i la gent, o una part de la gent, fins i tot no només molt polititzat, sinó una bona part de la població, entenia que allà era un focus de poder polític. Importava anar a votar allà una cosa o l'altra perquè allà hi havia equilibris, hi havia unes qüestions que d'una manera o una altra reflectien el país. Jo vaig arribar allà i em vaig trobar el meu primer debat de política general i quan em van explicar què era vaig dir m'esteu enganyant. No és això. Jo ho dic perquè si alguna persona no sap el que és el debat de política general és un parell de dies on tothom parla I quan acaben, ningú escolta, i quan acaben tothom presenta propostes de resolució. I ho dic perquè avui el Telenotícies o demà els diaris sortiran. S'ha aprovat la proposta de no sé qui, la proposta de no sé quantos, el PP i Junts han votat no sé què. és paper mullat, es diuen propostes de resolució que no serveixen per res, que per l'únic que serveixen és per instar el govern a fer una cosa que no està obligat a fer, i jo crec que és molt important que hi hagi un espai de debat democràtic i polític com podria ser el Parlament, però l'engany de fer-li creure a la gent Fixeu-vos, aquests dies veureu a Telenotícies o avui al migdia sortien imatges dels diputats allà negociant una esmena. No aquí, en comptes de posar això, posem no sé quantos. És un circ. I és un circ perquè ells mateixos s'han encarregat de buidar.
d'acceptar el buidament de sobirania d'aquest espai. Ara ho deia en Josep, hi ha coses de les que està prohibit parlar en aquest Parlament. Sembla que ho hem acceptat. Al final, el sentit comú general de la gent Ho detecta això, detecta que allà en realitat el que es fa és una cosa de cara a la galeria, per treure aquells 30 segons en el Telenotícies en què ells han presentat una esmena i l'han guanyat i no sé què, per fer bullir l'olla quan en realitat no passa res.
Durant el procés vam veure el contrari. Tothom mirava el que passava al Parlament. Per què? Perquè la gent entenia que allà estava passant una cosa políticament significativa. I donava igual si se presentava una resolució o una altra. La gent sabia que allà s'estava produint un fet polític. Un fet polític com en el seu moment podria ser una manifestació o una acampada en una plaça, és a dir, fets polítics que interpel·len a la població i la població para atenció a aquest fet polític. I durant el procés, i sobretot cap al final, aquesta atenció, aquesta sensació comunitària, i se'm posen les peus de punta, aquesta sensació comunitària de que allà hi havia un poder polític manifestant-se, xocant, tibant, La va tenir tothom. Teníem totes les televisions del món, no només la gent del país mirant el ple, totes les televisions del món que veien que allà hi havia poder polític, que allà estava passant alguna cosa. Perquè enviar un equip de televisió des de Suècia o des d'Argentina per veure què passa en un Parlament europeu de segon nivell, no sé com es diu això tècnicament. Això és perquè el món, i ho va dir Assange, el que passi a Catalunya aquest octubre marcarà el futur d'Europa, marcarà el futur del món. Allà hi havia política en estat pur.
exactament el contrari que és el que estem veient. I acabo. En Miguel deia, bueno, al final no és el que volen, que desconnectem, evidentment, buidar el Parlament perquè al final quedi com una cosa inútil. És a dir, aquest discurs que estic dient jo d'inutilitat a l'Estat diguéssim, està d'acord. El que voldrien és tornar-lo a tancar. I aquesta que estan triant és una manera de tornar-lo a tancar. Ara bé, què podem fer? Podem desconnectar i ajudar-los? O denunciar aquest buidament? Per tant, reconeixer el buidament no s'ha de convertir, com diu Miquel, en fer-s'hi la feina als que volen que el Parlament efectivament sigui no-res. He de.
[00:41:07] Speaker B: Dir que es nota que no hem fet tertúlia durant uns mesos perquè estan molt actius avui en el xat i crec que estan fent preguntes a dient-se. Per tant, n'afegeixo una dels que es fan ells i és el Ceci Boixade que diu, i com hauríem de revertir aquesta situació? Em preocupa que l'única que analitzi aquesta frustració sigui Aliança.
És que.
[00:41:31] Speaker A: Aquesta és l'altra part del que deia ara en Albano. És una aliança, és un actor polític nou. per fer soroll i que, diguéssim, no canviï res, perquè no és una opció transformadora, no és una opció que en cap lloc del món, i això està, diguéssim, importat d'altres llocs del món, fins i tot els relats, els discursos, i a vegades els vídeos que fan córrer per les xarxes són d'altres llocs del món. Per tant, tot això ja està inventat, I això està pensat per entreteniment i per crear una batalla cap al no-res, que és hem de donar suport en el que hi ha perquè el que ve és pitjor. I això és una mica un dels marcs que nosaltres intentàvem combatre aquí, és a dir que Ens hem de conformar a anar amb bicicleta perquè l'alternativa és anar a peu. No podem aspirar a tenir transport motoritzat, no? Doncs no, hem de trencar això. I jo crec que té tota la raó, Aliança és... un actor polític que jo reconec, entenc perfectament perquè a molta gent li pot semblar disruptiu i li pot semblar crític i li pot semblar fins i tot que planta cara d'alguna manera. Això es pot entendre. Però també, si grates una mica, és molt bo de veure que és perfectament funcional, és perfectament, diguéssim, complementari d'aquest buidatge de les institucions. Perquè, al final, mirem-ho en el costat de la política internacional, Per què Pedro Sánchez es pot permetre no governar, no tenir projecte de govern, no tenir pressupostos, no fer lleis i presentar-se encara davant la ciutadania dient que vol tornar a ser president a les pròximes eleccions? perquè té l'espantall de l'extrema dreta a l'altre costat i, per tant, pot apel·lar a la gent perquè el votin a canvi de res. És a dir, forma part d'aquesta aspiració d'una esquerra absolutament fallida, d'una esquerra absolutament en fallida moral i en fallida discursiva, sense cap tipus de credibilitat, que és, jo no faré res del meu programa, no compliré res del meu programa, no aconseguiré més justícia social, no milloraré els serveis públics, no milloraré la justícia fiscal, no impediré que els mil milionaris estiguin millor que mai, que han duplicat la seva riquesa des de la pandèmia. No faré res propi d'un govern d'esquerres, però m'heu de votar, tots m'heu de votar, perquè no el vinguin els altres. I això que a Catalunya no ho teníem, doncs mira, ara ja ho tenim. Ara ja tenim en Salvador Illa, ja tenim a l'esquerra tradicional i també a l'independentisme tradicional, que ja tenen un espantall per fer passejar i dir, no, no, no, ens hem de votar nosaltres perquè, clar, l'alternativa, mireu què ve. Si no mantenim aquest Parlament de Fireta, si no mantenim una autonomia absolutament Aquí ve el desastre, ve l'enfonsament i, efectivament, pretenen que els continuïn votant per no fer res. De fet, si alguna cosa jo crec que defineix la presidència d'en Salvador Illa és el president, que no presideix, el govern que no governa i la gent que està allà per no fer res. Està allà simplement perquè no hi hagi uns altres. Està allà simplement perquè no passi res.
Estan allí... El mandat del PSOE i del PSC i de tots els que l'han investit és que no passi res. I molta gent, i no ens enganyem, és a dir, molta gent, fins i tot independentistes, desenganyats o desencoratjats, han acabat votant això perquè era millor que no passi res que continuar fent el ridícul segons de quina manera. I aquest és el punt que han portat al país. I ara apareix Aliança i va fantàsticament a l'establishment per mantenir l'estat de cua i que no canviï res. Per tant, és allà on tu penses, no? Aquí hem de fer net de tot, hem de buscar alternatives, hem de construir marcs nous, que això canviï.
I per això insistim tant en els marcs. Perquè les coses canvien, el primer que s'han de canviar són els discursos, els marcs i les narratives. I aquí és allà on hi ha molta feina per fer. És allà on el Bano i jo hem vist molta feina per fer. Perquè la gent es mogui, perquè la gent s'organitzi, perquè la gent s'activi. ha de tenir un relat, ha de tenir un discurs, ha de tenir una anàlisi, ha de tenir un projecte que trenqui amb el que hi ha, perquè ni el sistema que tenim ara s'aguanta per enlloc, ni els partits que tenim ara i els lideratges s'aguanten per enlloc, ni tenen cap futur, i l'alternativa que està emergint, amb tota la força del món i amb les enquestes favorables del grup Godó i etcètera, Tampoc canvia res. Tampoc canvia res, tampoc transforma res. Albano, crec.
[00:47:14] Speaker B: Que volies afegir alguna cosa. Sí. Bé.
[00:47:17] Speaker C: Afegir, no? Ara volia soltar una filíp... filíp... filípica.
[00:47:22] Speaker B: Doncs endavant.
[00:47:23] Speaker C: Sí? Sí. És filípica.
[00:47:25] Speaker B: No? No ho sé, la veritat. No ho.
[00:47:28] Speaker C: Sé. La llenço i després mirem si és una filípica. Però... No. Jo... I.
[00:47:35] Speaker A: En.
[00:47:35] Speaker C: Aquesta tertúlia ho he dit i...
Si ara ens posem a mirar programes electorals i tal, jo, per la meva manera d'entendre el món, jo no votaria Aliança. Això ho tinc clar. El que passa, a mi aquest, ara mateix, no és la qüestió a debatre, perquè al final, de programes electorals i de coses que diuen, etcètera, ja sabem com va la cosa.
És indiscutible que davant d'aquest panorama que jo estava pintant abans, d'aquest Parlament enfeïda, hi ha una part de la gent que percep que la veu d'Aliança és una veu diferent a totes les altres. Evidentment, jo per exemple, això que he dit abans al Parlament, si sou tots, heu acceptat aquest marc, aquest buidament, aquest circ de fer veure que feu coses quan en realitat no feu res, Jo no puc anar a dir-ho, no tinc un escó de diputat i, per tant, jo no puc anar a dir-ho. En Costa no pot anar a dir-ho, ho diem aquí i estem molt contents de fer-ho, però nosaltres a Parlament no podem anar. Lo més semblant que hi ha, hi ha només per una qüestió fins i tot temporal. Vull dir, Alianza no existia abans, quan tots els.
[00:49:03] Speaker A: Altres van fer els passos. quan van.
[00:49:06] Speaker C: Començar la tertúlia, i quan tots els altres van fer els passos que nosaltres hem anat criticant en aquesta tertúlia. Per tant, ja per una qüestió temporal, la gent pot percebre com nou. Jo tinc un... Ho he dit al principi, jo no estic d'acord amb això. Ara bé, amb això, amb els postulats i la manera d'entomar el moment del país que té aliança. Però també hi ha una cosa que jo sempre m'obligo a fer, i és fer-me'n recordar que la gent no és ximple.
O sigui, jo podria dir que aquest o aquest de Alianza són uns ximples. No m'agrada el que diu aquest diputat, no m'agrada el que... La gent, jo m'obligo a pensar i a preguntar-me i a fer-me moltes preguntes sobre per què la gent, no només la que vota Alianza, ostres, per què hi ha gent que continua votant Esquerra Republicana, per què hi ha una part dels catalans que encara creuen que amb Espanya podem anar bé. És a dir, jo, en comptes d'encabronar-me i dir que aquest és un tema, m'hi pregunto no pels líders, no per Junqueras, per la gent. I això, la gent, som els que al final ens vam trobar l'1 d'octubre i hem de trobar la manera. Ara hi ha una part de la gent que percep com una veu disruptiva davant un fracàs general. A mi m'agradaria que en el moment que hi ha, i sent el fracàs tan general i tan transversal, que hi hagi moltíssimes veus amb potència, amb capacitat de fer coses com contestar a l'ostrell.
Avui, jo no sé qui l'ha escoltat, però això que ha dit en Josep que el programa que ens posen al davant és voteu-me a mi, no faré res, no compliré res, no faré res per millorar la vida de ningú, l'únic que us ofereixo és aturar Vox, Alianza, no sé quina... és l'editorial d'avui de l'Ostrell, no? Que és l'òrgan, diguéssim, d'aquesta política que vol ficar-se en un búnquer, aprofitar-se de la situació i seguir vivint del cuento, del cuento i del no-re polític i del buidatge polític. Com pot ser, i jo aspiro a que això que ha fet Ostrell, que bàsicament és dir aliança KK, ens hem d'ajuntar tots, contra Alianza, jo puc tenir moltíssimes desavenences i gairebé totes les desavenences amb Alianza, però jo democràticament no puc acceptar que el programa que em posin sigui, continua votant els corruptes del PSC, o continua acceptant que no es pot parlar del rei, que no es pot parlar de la independència. Aquest és el programa que em proposen, per tant, El que jo deia abans és que tant de bo en el país cada cop hi hagi més veus contestant aquest búnquer que deia en Josep, no?, que s'ajuntaran tots i direm o nosaltres o el caos. Ja crec que és el Perich, que ha fet un... que té una vinyeta que surt un polític dient nosaltres o el caos, i la gent crida el caos, el caos, no? Defineix molt bé.
[00:52:41] Speaker A: La situació. Defineix molt bé.
[00:52:44] Speaker C: La situació i acabo. La meva... la meva... el meu esprit activista, em demana no unir-me a aquest corifeu que l'únic que vol és tenir tothom controlat i que ningú aixequi el cap.
Jo, a mi, criticar, passar-me el dia criticant que en Junqueras no sé què o que en Laureus no sé quantos, escolta, creem marcs nous i no deixem que coses com les que estan passant a TV3, a Catalunya Ràdio, siguin acceptades i que després cadascú pensi allò que vulgui i entre tots debatim i intentem canviar les opinions i fem el treball democràtic. El que no pot ser és que el treball democràtic sigui unir-se i quedar-se al costat d'illa així i dient caca, caca, caca. Això no ho podem tolerar. No, i a.
[00:53:39] Speaker A: Banda, si em permets per rematar això, El que és evident és que en la situació actual, econòmica, institucional, amb el tema nacional, en tots els aspectes, som en un final d'etapa i es veu que la gent, legítimament i previsiblement, tots ho haurem de dir, ha arribat ja, diguéssim, a l'esgotament que no pot sostenir més ja aquest establishment autonòmic. I, per tant, la gent busca impugnar el sistema. i qüestionar-ho, fer una esmena a la totalitat, qüestionar el fracàs generalitzat del sistema autonòmic. I em sap molt de greu si a algú no li agrada el que vaig dir, però és la pura veritat. En el propi sistema que està enfallida, la millor impugnació, és a dir, la millor força per representar aquesta impugnació, aquest descontent de la gent, és un partit d'extrema dreta. Aquí i a qualsevol lloc. Perquè no és transformador. Posem un exemple d'Estats Units.
Quan es troba ja esgotat, evidentment li té molta més por a un Bernie Sanders que no a un Trump. Per això al final el sistema acaba favorint un Trump en comptes d'un Bernie Sanders. Perquè el que realment és una amenaça...
és un Sanders. I aquí està passant exactament el mateix. El que realment.
[00:55:16] Speaker B: Era una amenaça era la independència. Hi havia exactament.
[00:55:21] Speaker A: Una amenaça que és la independència, hi ha una amenaça que és una revolució popular que passa per damunt de les institucions, que supera la capacitat de les institucions, i quan arriba el moment que això s'ha d'impugnar perquè ja no s'aguanta res del que tenim, és molt més dòcil encara que no ho sembli, perquè es disruptiu en el llenguatge, es disruptiu en la retòrica, però en els fets és perfectament controlable i acomodable, tenir una opció com a aliança que tenir un moviment realment transformador i que impugni tant la dominació espanyola com el fracàs autonòmic.
Ens queden quatre.
[00:56:05] Speaker B: Minuts, per tant ho hem de deixar aquí. Sí que he de dir que no era un dels temes que volia tractar, però que molta gent està preguntant sobre què pensem de tot l'embolic de 2CAT, 3CAT, TV3, Catalunya Ràdio... No opinaran ja el Costa i l'Albano, però estic convençuda que aquest debat continuarà els pròxims mesos. Per tant, aquí a la tertúlia brusqueta sí que tindrem temps també de tractar-ho i parlar-ho amb més profunditat. No sé vosaltres, però a mi m'ha agradat aquesta última tertúlia que acabem de fer. hem entrat en profunditat en alguns temes. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. I volia dir-vos que potser vosaltres esteu cansats ja de veure'm a mi, però jo us trobaré a faltar, perquè d'alguna manera aquesta cita els dijous ja era una mica anar a casa, perquè ja éreu de la família, d'alguna manera, i espero que... Tinc ganes de conèixer gent nova, com alguns diuen, tenim ganes de sentir també altres coses. Però aquesta trobada de 30 la farem potser fins i tot sense càmeres, d'acord? I ens anirem posant al dia i que sapigueu que això... Si no és.
[00:57:18] Speaker A: Com a editora, potser... Jo volia proposar.
[00:57:22] Speaker C: Txell, jo volia proposar que això evidentment a la gent no li importa, però jo volia proposar que el grup de Telegram en el qual ens coordinàvem i d'allò, el mantinguem i puguem seguir... Tramant coses. Tramant coses, perquè, de fet, n'hem de tramar unes quantes, i bé, jo també et trobaré a faltar, Txell, no tant, perquè com que miraré la tertúlia ja et veuré, i bé, com a activista, jo també et seguiré ben de prop.
Doncs... Et vigilo.
[00:58:01] Speaker B: Perfecte, jo a tu, ja ho saps, vull dir que ens continuarem vigilant. Mica, estem aquí sempre que vulgueu fer-nos una visita, l'Aleix i jo us obrirem la porta de casa nostra i estareu convidats sempre a aquesta, que és la vostra casa i aquest projecte que heu fet créixer amb nosaltres. A partir de la setmana que ve, doncs, com hem dit al principi, que crec que en Samad va baixant gent i que potser no ha vist canvis, molts canvis. La setmana que ve, Júlia Ugeda i Antonio Baños a la tertúlia prescrita. La següent, ens anem a València, és a dir, que passaran moltes coses. Si no ho heu vist, us ho hem explicat a l'inici, ara podeu tornar enrere i veureu detalladament aquests canvis que venen. i allò que estan tramant el costa i l'Havana. El costa no vol avançar gaire, però l'Havana us ha avançat algunes coses. Parlem dels canvis. He de dir que aquest estiu hi ha hagut una cosa que no ha canviat. Mazón continua presidint la Generalitat Valenciana, Així que hi ha una cosa d'aquesta tertúlia que tampoc canviarà, que serà el comiat. Espero que al llarg d'aquesta temporada em pugui deixar de dir-ho, però de moment he de continuar acomiadant-me donant les gràcies al Josep i a l'Albano per tot plegat i dient, mazón, dimissió. Fins la setmana que ve.
