Episode Transcript
[00:00:01] Speaker A: Anem
[00:00:12] Speaker B: a veure com funciona.
[00:00:22] Speaker A: Bon vespre, benvinguts a la tertúlia proscrita. Fem una aturada a les nostres vacances, perquè aquesta setmana ha fet 750 anys de la mort del rei Neixauma I, el personatge més important de la nostra història, un rei que no tan sols va protagonitzar l'incorporació dels regnes musulmans que conformen l'actual País Valencià i les Illes a la catalanitat, sinó que va contribuir com ningú a definir els grans drets de la nació que som, els països catalans. Però curiosament, o no tan curiosament, les institucions del nostre país han passat de puntetes aquesta acumulació tan important que ens defineix com a país.
Des de Vilaweb, com a mitjà dels Països Catalans, no volíem passar per alt aquesta data tan important i creiem que era un bon moment per analitzar per què és tan important mantenir aquesta realitat dels Països Catalans. Per què és més necessari que mai treballar conjuntament tots els territoris ara que vivim un temps convuls amb atacs constants contra el nostre país, contra la nostra cultura, contra la nostra llengua.
Per parlar de tot això, avui tenim una tertúlia molt especial, ja que comptem amb els tres presidents de les grans associacions del nostre país, com són Òmnium Cultural, Acció Cultural de País Valencià i Obra Cultural. per parlar de tot això. Per tant, comptem amb el president d'Òrnea Cultural, Xavier Antich, bon vespre i benvinguts a la tertúlia, amb la presidenta Anna Nibé d'Acció Cultural del País Valencià, bon vespre, i amb Antoni Llabrés, president d'Obra Cultural Balear, bon vespre i benvinguts.
Us sembla si comencem una mica parlant d'això de Jaume I? Perquè us ha sobtat que se n'hagi parlat tan poc, d'aquesta commemoració?
[00:02:00] Speaker B: No.
[00:02:02] Speaker A: Ja saps el que hi ha, diguéssim, a les institucions del país.
[00:02:06] Speaker B: No, des del País Valencià almenys no. No podem esperar que un govern que no se reconeixi en la catalanitat ni tan sols en un autogovern fort, farà bandera.
Finalment l'hem hagut de reconèixer l'any Jaume I, però no han plantejat cap activitat important.
Quan s'ha complert els 150 anys de la mort de Jaume I, no s'ha fet res institucional.
[00:02:33] Speaker A: Un vídeo ho ha fet l'Ajuntament de València, crec.
[00:02:35] Speaker B: Sí, i després és de veres que n'hi ha entitats i institucions que sí que creuen en el país i que ho han fet, com l'Ajuntament del Sira, que des de gener està commemorant la fita. Però la presidència de generita valenciana està ocupada en altres coses.
[00:02:52] Speaker A: A vosaltres entenc que la mateixa línia.
[00:02:55] Speaker C: Més o manco igual. Efectivament, tot i que un guany el Consell l'hagi declarat Àngel I, la veritat és que fins ara no hi ha hagut gaire ressò en les activitats que hagin volgut organitzar.
i fins i tot amb el que incideixen és amb una distinció, és a dir, portant l'accent precisament amb el que ens singularitza i ens separa de la resta dels països de parla catalana, Com és el fet que en un any no només s'acompleixen els 750 anys de la mort del rei en Jaume, que en diem allà, sinó també els 750 anys que el seu fill Jaume II jura les franqueses del regne de Mallorca, etcètera, etcètera, no? Per tant, cerquen la diferència i no allò que ens pot unir.
[00:03:43] Speaker D: En el cas de Príncipe d'Arts, s'ha de dir que va haver-hi una ofrena a Frolà, du president de la Generalitat, al monestir de Poplet, a la tomba del rei Jaume, però és veritat que no ha estat un aniversari que s'hagi ni commemorat ni recordat, jo diria de manera especial.
Per nosaltres era gairebé una excusa servida amb safata de plata.
Clar, el 750 aniversari del rei Jaume I és recordar el moment fundacional d'allò que les tres entitats constituïm com a Federació de Lluny, que és la mirada al passat fundacional d'una identitat que és lingüística, que és cultural, que és territorial, que és nacional i que va ser política. I, per tant, com que des de la Federació i treballem per això, era quasi bé un element simbòlic important de fer el que hem fet avui, que és una assemblea i una oferenda allí, com a restitució d'allà d'on venim i també, sobretot, com a mirada al futur, perquè treballem per això.
[00:04:45] Speaker A: El Xavier diu avui, perquè això està gravat un dilluns, diguéssim, s'emetrà el dijous, però això ho vam gravar dilluns, que precisament les tres associacions es van reunir dintre del marc de la Federació Llull al Monestir de Poblet i on han fet precisament un ofrenar a la seva tomba. Aquesta setmana a Vilaweb m'entrevistàvem a Vicent Josep Escartí, catedràtic de literatura medieval i moderna de la Universitat de València, que ha publicat justament fa molt poc a l'editorial Affairs el record de Jaume I, i ell deia, haurien de llegir la crònica de Jaume I, s'acabarien els drames i els blavers.
D'alguna manera, amb ell s'explica el que som, d'alguna manera.
[00:05:26] Speaker B: Sí, jo crec que no n'hi ha cap dubte. Una altra cosa és que sigui, mira que sóc optimista, que sigui tan optimista de pensar que la gent, tenint les dades i tenint la informació i llegint un llibre, arribi a assimilar-ho, perquè el blaberisme, tots sabem que està insuflat i que està animat, des d'un interès polític molt concret i que l'espantall de la catalanitat s'utilitza des de la dreta i l'extrema dreta quan volen treure l'atenció de quina és la problemàtica al País Valencià.
poder endur el llibre d'Escartes i tants altres a les escoles, llegir-los, assimilar-los, que és diferent de llegir-los, i tindre'n un país normalitzat. Però benvingut siga, perquè és un element més que ens reforça en allò que diguem i ens dona arguments de la catalanitat del país.
[00:06:18] Speaker C: De tota manera, per molt que diguin, crec que el rei en Jaume té una càrrega simbòlica a nivell popular.
Diria especialment les Illes Balears i el País Valencià, però probablement més que el Principat, que és innegable, és imbatible.
Està present la toponímia. A Mallorca, no sé si hi ha 40 o 50 o 60 noms de lloc, que tenen alguna referència amb el rei en Jaume, qui va estar aquí, i està present a les rondalles, està present a la cultura popular en general, és un element importantíssim.
En el nostre cas, si em permets afegir-ho, se'n marca dins un cicle de commemoracions que nosaltres volem potenciar, que és 800 anys de la Conquesta de Mallorca, que se celebrarà d'aquí molt poc l'any 2029, El que sí que volem celebrar és el que va venir després, la fundació d'un poble que s'ha mantingut amb unes característiques identitàries, llengua i cultura, al llarg d'aquests 800 anys i, per tant, el que volen celebrar és això, aquests 800 anys de Mallorquinitat continuada, que volen que pugui previure, que tingui una garantia de la seva previvència futura.
[00:07:45] Speaker A: Si us sembla, deixem de banda Jaume I, que és molt important, però mirem una mica el futur, el present d'alguna manera.
Per què és més important que mai actuar com a Països Catalans? Per què és més important que mai mantenir aquesta realitat viva vosaltres com a Federació Llull? Per què hi creieu en això?
[00:08:05] Speaker D: perquè forma part fundacional de les tres entitats que presidim. Per a nosaltres, per a Òmnium Cultural, diran l'Anna per acció i l'Antoni per obra, el nostre mapa és el dels territoris de parla catalana i dels països catalans. Encontra la tendència molt habitual en el Principat. el que podríem dir-ne que és el meliquisme, pensar que la nació queda reduïda als territoris del que és actualment la Catalunya autonòmica, però amb niom sempre ha estat la convicció que la batalla per la llengua no és lliure només aquí, que la batalla per la cultura no és lliure només aquí, que la batalla per la nació no és lliure només aquí.
Llavors el treball compartit amb acció i amb obra, des de la diferència, des de la singularitat, des de les característiques molt específiques de tota mena, però també polítiques dels diferents territoris, hi ha batalles que són compartides i aquestes batalles no són afegides a les coses que almenys fem des d'Òmnium, sinó que formen part troncal d'allò del que treballem des d'Òmnium.
[00:09:10] Speaker A: Ho sentiu sols, per això, de vegades, defensant aquests països catalans, potser?
Us he mirat a vosaltres i també al Principat, crec que estic d'acord amb el Xavier, que ell ha dit maliquisme i jo li dic blavarisme des del Principat.
[00:09:24] Speaker C: Sempre s'ha dit que al País Valencià hi ha molt de blavers i a les Illes Balears molt de gonelles, clar que probablement al Principat ens guanyen. Hi ha molt més catalunyesos, no?
[00:09:34] Speaker B: Sí, sí.
[00:09:36] Speaker C: Nosaltres també. Jo coincideixo perfectament amb el que apunta en Xavier.
La idea de la Federació Llull, vull explicar també als lectors, oients i televidents de Vilaweb que va ser una idea que va partir de la perifèria perquè va ser una iniciativa de Joret Maria Llompart. Ara farà gairebé 40 anys, 36 en dus ja la Constitució de la Federació, la idea és més antiga i per nosaltres és evidentment un dels nostres eixos estratègics poder compartir lluites i esforços amb les altres entitats de referència dels països continentals de part de la catalana.
[00:10:16] Speaker B: És una superació també que la societat civil organitzada passa per damunt de les prohibicions i els intents d'eliminació del poble català. Tenim prohibit federar-nos, doncs igual, nosaltres ens havem federat. Som entitats representatives de cadascun dels territoris amb una voluntat de defensa de la llengua i de la cultura i de la història i per això l'acte homenatge també a Jaume I com a fundador de la nació, no des d'una altra perspectiva. Tampoc anem a analitzar del segle XXI el que va ocórrer en aquell moment.
superem les prohibicions i continuem construint un imaginari col·lectiu.
[00:10:57] Speaker A: Ara ja supereu les prohibicions i ara heu fet un pas més. Aquesta setmana heu anunciat que la Federació de Llull es transformarà en una nova organització europea, transestatal, en l'administració de tots els països catalans.
Per què aquest canvi? Per què és necessari aquest canvi?
[00:11:13] Speaker D: perquè no deixem de pensar cada vegada que treballem en assemblea, en reunions informals, en cadascuna de les ocasions, en cadascun dels nostres territoris que ens hi trobem, de com podem continuar enfortint aquest instrument, que al capdavall és un instrument que és la Federació Lluny, que és la possibilitat de tenir un espai per treballar conjuntament, perquè per això és tan necessari, en un moment en què la llengua continua atacada, la cultura continua atacada, la desvertebració continua fent-nos molt mal, i per tant hi ha com una feina d'una banda defensiva contra un estat hostil d'una banda, però d'una altra d'endegar de manera constructiva coses que creiem que poden ajudar el que treballa amb les tres entitats, que és llengua, cultura i país.
La Federació Lluís crea, com recordava el president d'Obra, el 90, després de pràcticament una dècada de trobades entre les entitats en què ja feien algunes coses. Va haver-hi un moment, el 90, que es constitueix donant un pas endavant en la relació entre les tres entitats que ha permès que durant i en aquest pas endavant és el que avui hem formalitzat com a acord, que és la d'avançar la Federació Lluís, una associació espanyola, i per l'estat la espanyol, pensàvem d'avançar que la Federació Lluís, una associació espanyola, i d'avançar Lluís, necessitàvem, perquè tenim vocació més europea que espanyola, tenim vocació europea, constitutivament, per explorar una fórmula que permeti un instrument que ens permeti portar la veu dels nostres territoris a Europa, i no només la defensa enfront de l'estat hostil, sinó les possibilitats constructives que hem d'abordar per garantir l'ús de la llengua, la riquesa, la circulació de la cultura, l'enfortiment de la catalanitat, i que també ens permeti, a més, incorporar els territoris que ara no estan representats a la Federació Lloll.
[00:13:22] Speaker A: Com s'incorporaran aquests territoris? Entraran entitats, per exemple, amb el cap Obra Cultural de l'Alguer? Entraria a formar part de la Federació Llull?
Com us imagineu com integrar aquests altres territoris? Perdó si m'avanço abans que ho hagueu decidit d'alguna manera.
[00:13:37] Speaker C: Evidentment hi ha d'haver organitzacions d'altres territoris que s'incorporin en aquesta confederació.
Jo diria de tota manera, si m'ho permets, que el que necessitem és un artefacte que estigui a l'alçada de les ambicions que tenim com a Federació Llull. La Federació Llull és l'organització cultural més forta d'Europa. Això crec que també ho hem de dir, ho hem d'explicar. Hem de dir que som l'organització, som tres entitats, però és l'organització com a federació que té més socis de tot Europa.
Per tant, també hem de celebrar aquestes coses, de què som capaços.
I si ara aquest nou format ens permet incorporar entitats d'altres territoris, com pot ser l'Alguer, com pot ser Catalunya Nord, com pot ser Andorra, siguin els que siguin, les entitats que finalment s'hi incorporin, encara ens donarà més força.
[00:14:31] Speaker A: Perquè potser molta gent desconeix què fa, no? Què feu vosaltres, com la Fundació Llull? Què és el dia a dia? Potser coneixeu més el que feu cadascuna de les vostres entitats, perquè potser al territori sou més presents, diguéssim. Com m'hi explicaries, Anna?
[00:14:47] Speaker B: Però això és lògic. Vull dir, el pes recau en cada territori, en cada entitat que el representa, i amb màxim respecte a ICE-SPAI, no? però la federació ha fet una evolució i igual com Toni comentava que va tardar uns anys i s'ha enviat d'allò en part d'anar més enllà perquè les entitats ja existien i van necessitar un procés fins que es va constituir. La federació també ha necessitat un procés de set trobades casuals, de directius o de celebracions puntuals de diades a una cosa ja amb més cuai. Per exemple, a l'Adana vam posar en marxa la campanya d'Amunt País Valencià de suport a les entitats culturals del País Valencià. I des d'aquí, cada vegada que tinc ocasió, donaré les gràcies a la federació, però sobretot a tota la gent que des de Catalunya i les Illes ens va ajudar. L'any passat vam celebrar la primera edició de la Mata de Jonc en posar en contacte gent que està liderant d'altres entitats, d'altres temats i d'altres àrees de treball per a que s'hi coneguin, per a que s'interrelacionin i per a tancir-hi les relacions.
Quan ha sigut l'any Esteller, sabem passar de ser una celebració del gran poeta europeu, no de Valencià, de ser una cosa domèstica molt important en el País Valencià, molt important per a l'acció cultural, a traslladar-ho tant a les illes com a Catalunya. Ho comentàvem si encara, superat l'any estellers, se feien sopar als estellers. I sí, vull dir, l'emprenda ha quedat així. Per tant, és imaginari que anem teixint i va públicament, també hem fet molts actes, hem fet moltes tertúlies, hem participat a les tres presidències en moltes taules redones, en mitjans de comunicació, se'ns pregunten. I després, jo crec que una cosa que és molt poc coneguda però que és important, és el treball a nivell internacional. Vull dir, nosaltres quan treballem en elen, els debers que tenen cadascuna de les entitats, però nosaltres ens interconnectem i ens coordinem davant d'aquesta entitat europea. O, quan venen els experts de la Carta Europea, també ens comentem quina és la contestació, què és el que anem a traslladar als experts, què és el que anem a contestar a l'informe... Vull dir, hi ha un treball invisible però que és imprescindible per a enfortir la federació. Jo crec que estem en un moment dolç de la federació.
[00:17:19] Speaker A: Jo abans deia, com d'important és mantenir aquest marc mental d'alguna manera. Jo sempre faig la broma que quan algú entra a Vilauepa a treballar sempre dic, però tens el cap als Països Catalans? I la resposta sempre és sí, d'alguna manera. Però quan comença a fer notícies dia a dia se n'adona que no, que no el tenia al cap.
Fa una notícia... l'exemple més clar va ser la Covid, no? I donava les dades de salut de la Generalitat de Catalunya i era com, i les altres dades, no? De bon estat, no? I això amb tot, amb ocupació, amb tot. Per tant, hi ha una feina de visualitzar el país sempre sencer, sempre en conjunt. I per molt que molta gent digui, no, jo sóc de països catalans, moltes vegades aquest marc no el tenen... no es té tan clar, no? Hi ha una feina de fer-lo constantment, aquest marc.
[00:18:08] Speaker D: Sobretot perquè totes les lògiques van en direcció contrària.
Ho hem de dir, estem remant a contracorrent.
[00:18:15] Speaker A: Per alguna cosa no hi ha corredor mediterrani, diguéssim.
[00:18:18] Speaker D: Tot està fet a la contra de la fragmentació, de la segregació dels diferents ritmes, de la folclorització de les diferències, de la problematització, problemes de la llengua, amb els matisos que hi hagi, són a tot arreu igual. Perquè hi ha tota la part, l'Anna recordava, Part del gruix de la feina visible i activa que estem fent té a veure amb projectes. Això és una novetat per la Federació Lluny. És a dir, estem fent projectes de manera compartida.
Que la Federació Lluny vagui a Suècia a celebrar l'homenatge de Fuster i que a partir d'allí compartim imatges. Són projectes concrets, com el de Mata de Jong.
però hi ha tota una part de feina invisible que té a veure amb tota la informació que compartim d'iniciatives amb les quals cada entitat dona resposta en el seu territori, però de la qual tots n'aprenem, del treball d'obra amb les escoles i la defensa de les escoles i el mapa de com és escola per escola, Nosaltres n'aprenem, perquè d'aquí dos dies ens trobarem amb alguna cosa de la qual segurament haurem de recordar aprenentatges del que ells van desplegar.
La reacció d'acció arran de, podríem dir-ne, l'assetjament per aconseguir la divisió del president de la Generalitat valenciana és un activisme directament polític i mobilitzador que acció no havia posat en pràctica fins ara. i des d'Òmnium, evidentment n'aprenem, és a dir, n'aprenem totes les entitats. Quan compartim iniciatives per a la llengua, ara estàvem parlant, just avui al matí, d'iniciatives en els municipis, alguna cosa que ja havia en marxa, hem compartit una mica, nosaltres hem posat en marxa el català per a tothom, ara estàvem durant uns mesos intentant que cada municipi faci una declaració, cada ajuntament, a favor de la llengua, que creïn una regidoria de la llengua, Aquesta és una part invisible, perquè no està vinculada a projectes, però està vinculada amb això que per a nosaltres, com a entitats, és essencial, que és la possibilitat d'aprendre de totes aquelles coses en què cadascuna de les altres organitzacions o va un pas per endavant, o ja ha aprovat alguna cosa, o s'ha fet fort en alguna iniciativa.
I això crea la possibilitat que els projectes que tirem endavant siguin més sòlids, perquè neixen d'aquesta complicitat de la que no en fem ni nota de premsa, evidentment, però que forma part d'aquesta... compartir estratègies, anàlisis, iniciatives, encara que puntualment no les estiguem fent, però sí en un altre territori.
[00:20:53] Speaker C: Sí, són aquests dos nivells, efectivament, la feina interna entre les entitats i després també la visibilització, que jo crec que també és important. Anna apuntava algunes coses que s'han fet, jo n'afegiria una altra.
És important poblar el calendari, també, de celebracions compartides arreu del territori perquè això també dibuixa el mapa.
Per exemple, una iniciativa, que sobretot és d'Òmnium, com es fa amb el Canigó, ha aconseguit una implantació territorial com han tengut segurament poques activitats fins ara. A Mallorca en un any s'ha celebrat més de 30 municipis, la Flama del Canigó el mateix dia, el 23 de juny.
Jo crec que sobre aquest tipus de coses nosaltres com a mínim tenim aquestes tres presidències i aquestes tres juntes directives una vocació decidida d'enfortir.
[00:21:43] Speaker A: Potser hi ha algú que està escoltant i està dient, i per què han
[00:21:45] Speaker B: de ser tres associacions?
[00:21:47] Speaker A: Per què no n'és una, diguéssim?
Abans crec que ets tu, Anna, que destacaves la singularitat també de cada territori. Per què creus que és important que mantingueu les tres associacions?
[00:21:59] Speaker B: És com si em preguntessis per què han d'haver-hi ajuntaments si no hi ha una generalitat.
Perquè Acció Cultural està arreglada igual que Òmnium i igual que Obro al seu territori, quan és la seva idiosincràsia, a banda que nosaltres, per exemple, en Guanyar estem celebrant 55 anys d'entitat.
Per a mi, màxim respecte a tota la gent que m'ha precedit i a tota la gent que des d'aquell secretariat de l'Ensenyament va construir una cosa per a mi tan important com és l'acció cultural.
Per tant, cal i se contacte, perquè crec que en això coincidim les tres entitats, no és que siguis una entitat, és que treballes en xarxa, no només en les delegacions que cadascú de nosaltres tenim, que també, sinó que treballem amb totes les associacions de cada territori.
I, per tant, fem com una teranyina, que seria molt menys difícil fer-la, imagina't, des de València, perquè no sigui a Barcelona sempre, des de València jo estar adreçant les activitats culturals de Terrassa. No, no té sentit.
I per això existeixen les federacions i per això existeix el treball en xarxa. Per tant, jo crec que és indispensable saber d'on venim Sabent com ha ben construït cada entitat, com treballem i com això pot créixer.
[00:23:23] Speaker D: Permet-me afegir una cosa, Txell, si no t'importa, perquè jo crec que és molt rellevant, avui, amb el 750 aniversari de Jaume I, és que el model que representem una mica té a veure amb això. A nosaltres ens pregunten moltes vegades, com és que Òmnium no està al País Valencià?
Què hem de fer al País Valencià si ja està a obra? Aquesta acció, aquesta obra a les Illes, perquè considerem que són entitats germanes amb prou singularitat per actuar en el seu territori, que no som nosaltres que hi hem d'estar, però per contra és imprescindible que treballem amb acció, amb obra.
I jo crec que és aquesta idea molt... No? Molt particular, diguem-ne. Però dic particular políticament en el context europeu.
I l'organització que Jaume I posa en marxa pels nostres territoris i que durarà fins al decret de nova planta, continua sent un model de futur insòlit.
Per què no una?
Perquè és que el nostre país són uns països. I jo crec que aquesta singularitat és molt rellevant.
[00:24:23] Speaker A: Creieu que la gent és conscient, per una banda, de la feina que feu conjuntament, abans parlàvem que potser són més conscients del que feu vosaltres com a entitat, i creieu que, és a dir, aquestes baralles que sempre parlem, d'uns als altres, creieu que són conscients de la necessitat de treballar conjuntament la societat o que caldria fer-los molt més presents aquesta feina conjunta i la necessitat de fer-ho? Per exemple, parlàveu de En Xavier ho parlava, no?, de la problemàtica que ara mateix viu País Valencià i les Illes, que és amb un govern del PP, donant el suport a Vox, que està treballant constantment per anar contra aquesta realitat de Països Catalans, arribant a l'extrem de censurar autors que no són nascuts al País Valencià a les escoles.
Creieu que és més important que mai que prenguem aquesta consciència?
Jo crec
[00:25:20] Speaker B: que aquesta consciència fa falta sempre.
Ara tenim l'extrema dreta molt focalitzada perquè saben que això funciona, però des de la transició, no vaig a parlar del franquisme, de la transició, s'ha treballat molt per separar. De fet, tornant al simbolisme de l'acte en poblet, han anat moltes entitats del País Valencià que han pujat, ha anat el president Tilla, han anat entitats de Catalunya, segurament de les Cilles, però som l'única acció conjunta que ha visibilitzat els Països Catalans. Perquè no vam anar cadascú pel nostre compte, que ho havíem pogut fer, sinó que vam anar conjuntament. I aquest treball és precís, perquè a més nosaltres treballem molt propositivament. en un anàlisi realista, però sempre des de la positivitat. Què podem fer? Ja sabem que està tot molt malament, ja sabem que l'extrema dreta ens amenaça, és que censuren autors catalans, és que censuren també autors valencians, ara els ha pegat per llevar el nom d'Isabel Clas i la dona era del COI, per si algun el País Valencià encara no ho sap. Ja no censuren, Catalunya censura la catalanitat.
Per tant, des d'aquest treball en positiu i propositiu, jo crec que és important anar fent. Nosaltres anem fent. Quan fem el 11 de setembre, Omnium podria perfectament fer l'ofrena i ja està, i nosaltres ens convidem a fer-la. Nosaltres tenim una presència, fem l'homenatge conjuntament, fem declaracions a la presa, per tant, en aquest moment ja estem visibilitzant els països catalans.
Jo crec que això és important perquè hi ha un clima internacional, però abans que el clima internacional d'extrema dreta, tenim un espanyol que treballa en contra de les unitats territorials per la catalana, i això no ho podem oblidar.
[00:27:24] Speaker C: Sí, jo crec que és més necessari que mai, també perquè la situació segurament és més complicada que mai.
La situació de minorització que pateix el nostre poble en els nostres territoris, no és una cosa ja del sud del País Valencià o de Catalunya Nord, sinó que aquesta minorització avui en dia, ja en la segona dècada del segle XXI, és un fet que es viu a tot arreu.
Morar és per anar a fer feina plegats, i fer-ho de manera decidida. El que no poden caure, en cap cas, com deia l'Anna, és en el fatalisme desmobilitzador. Un ha de ser molt conscient de quina és la realitat.
I jo crec que hi ha persones, i pot ser també una part de les entitats, que podrien orbitar entorn dels mateixos valors que nosaltres, que potser necessitarien un cert bain de realitat i trepitjar el territori i saber quines són les dificultats en aquests moments per mantenir determinats discursos com el que nosaltres volem mantenir.
Però a partir d'aquí, feina, feina i feina, feina, feina i feina. És l'única manera d'anar endavant.
[00:28:36] Speaker D: L'experiment és el mateix, és difícil, és impossible discrepar-ne ni discutir, perquè a més formem part d'un ADN molt madurat, molt compartit i que a més ens precedeix, que tampoc no és pas nostre.
Però per afegir-nos el mateix, ens alimenta molt aquesta visió constructiva, perquè en el nostre horitzó de treball hi ha aquesta comunitat potencial de deu milions de parlants.
Per tant, el que ens anima és tot el potencial no explotat encara, no relacionat encara.
Hi ha mil reptes que ho amenacen, però el principal és la fragmentació.
Treballar per sobrepassar aquesta fragmentació que està prohibida per llei constitucionalment, com recordava l'Anna, els territoris s'ho poden federar i segurament moltes empreses tampoc no podrien fer-ho atenent-se a la llei, nosaltres sí.
i per tant treballem pel que considerem que és el nivell 1 que impedeix l'articulació d'aquesta comunitat potencial de 10 milions de parlants.
I a més sabem que té molt d'impacte en el món de l'edició, és continu, els nostres escriptors i escriptores, aquí no es coneixen els del País Valencià, de les Illes, més que accidentalment. No circula el teatre, excepcionalment circula la música. Ja veiem les dificultats de les televisions públiques.
No estan ni representats a l'Institut Ramon Llull. Tot tendeix a aquesta lògica que és que cadascú vagi fent i aneu tirant, perquè és la manera de garantir que allò que ara és mineralitzat, llengua, cultura i el país, continuï sent-ho pels segles dels segles.
Podem resistir-nos a aquest fatalisme, com deia l'Antoni? Podem treballar des d'una expectativa de normalitat? És a dir, per un país que no existeix, però que hauria d'existir, amb aquests paràmetres, que sigui capaç de fer coses en la mesura, també s'ha de dir, de les nostres possibilitats, que són les que són, no? I per tant molt modestes, però com a exemple de què caldria fer-ne.
De fet, segurament només existeix alguna cosa semblant a la Federació EU i en l'àmbit de les universitats.
però són com dos bolets d'excepció del país pel que treballem i el que volem, no?
[00:30:52] Speaker A: A xerxar vives. Exacte, sí, sí.
Ara pensava, ha parlat dels mitjans i pensava, ostres, jo recordo quan es va tancar TV3 al País Valencià i que es parlava de, bueno, hem de tornar a obrir, etcètera, perquè realment Era una cosa que també ens unia d'alguna manera. Aquest marc mental era bàsic i ara ens trobem amb una TV3 que de vegades ens queixem perquè costa de dir la paraula a Països Catalans. Continua estant al mapa del temps i poc més, diguéssim.
Llavors, clar, tornem a això, la importància de tenir el marc sempre conjunt, les editorials, de vegades costa trobar editorials com a affairs al Principat, que són importantíssimes, que fan una feina importantíssima en bé affairs, però n'hi ha moltes altres.
Costa que fem.
Què fem?
És a dir, la cultura, vosaltres us centreu en la cultura. Com podem fer que això circuli que puguem veure el mateix teatre a Palma que a València, que a Barcelona, per exemple. No sé si sempre ha de ser el mateix teatre, però vull dir que sí, que circuli d'alguna manera.
A vegades sembla que bé el del Principat pot venir cap aquí, però a vegades sembla que costa que sigui recíproc, potser.
Què creieu que hem de fer respecte a això, que la cultura circuli més?
Jo crec
[00:32:16] Speaker B: que promocionar. Vull dir, els mitjans teniu un paper importantíssim.
Jo poso com a exemple l'últim que hem tingut mil·lacre en el País Valencià, perquè allà ens mouem per mil·lacres, que és la invasió dels bàrbars. La invasió dels bàrbars és una pel·lícula amb una factura professional màxima que parla de nosaltres, que parla en valencià i que parla des que perguérem la guerra, perquè jo no vaig néixer però jo vaig perdre la guerra, des de la nostra identitat, amb actors i actrius valencians, amb un director valencià, que va haver de fer un micromecenatge per poder-se estrenar, per convèncer a les sales de dir, escolta, jo t'ajudaré al públic, projectem aquesta pel·lícula, que un any després continua estant pels cinemes.
[00:33:10] Speaker A: Per tant, si has sabut poc al principi.
Clar,
[00:33:12] Speaker B: això anava a preguntar-te, vull dir, ja sí? Vull dir, a si no interessa què va ocórrer a València, en la guerra, en la postguerra, com va ser la repressió i sa repressió que ha tingut tantes conseqüències després per a la llengua, per a la cultura, per a la reconstrucció nacional, caldria que interessara, encara que fora del boca a orella.
i no se li dona rellevància és la singularitat valenciana, el milagre. No, no, perdoneu-me, aquí n'hi ha 100 professionals treballant. Quan hi ha un escriptor o una escriptora o un grup de música que triomfa allà i que és bo, no és el raràbis, vull dir, són productes Un treball constant de molta generació. Ara n'hi ha moltíssima gent jove que se suma a tot el moviment musical i que afortunadament té un superartista i etiqueta de música en València.
L'hem superat perquè la diversitat i la qualitat és gran.
Per què no més a les Illes? Per què no més a Catalunya? Per què no n'hi ha més? Jo no puc esperar que la Generalitat valenciana faci aquest intercanvi, no en aquests moments. A l'any que ve, quan tornem a recuperar les institucions valencianes, el País Valencià té que votar entrellat, quan recuperem les institucions, jo sí que espero que l'administració reballi des
[00:34:28] Speaker A: d'ahir. Però quatre anys i era aquesta institució
[00:34:30] Speaker C: i potser va tenir por?
Efectivament, el que anava a afegir ara és que des de la societat civil no podem suplir la inacció de les administracions públiques perquè la nostra capacitat és la casa, les nostres energies, els nostres recursos, etc.
però és que, clar, poden fer el que poden fer. Fins i tot diria jo que se fa més del que probablement esperaven que se podria fer en l'àmbit dels circuits musicals, circuits teatrals, editorials, etcètera. De forma quasi miraculosa, no? Les administracions en contra en moltes ocasions.
Però és que el problema és que quan s'han alineat les administracions teòricament a favor, no han estat capaços de fer gaire cosa més. Per exemple, si parlem de les televisions públiques, bé, les 3 televisions públiques dels nostres 3 grans territoris no han estat capaços de fer una única televisió, per exemple, o una televisió, vull dir, amb desconexions, amb un gruix compartint, no? El màxim en què vam arribar va ser a una web en què compartíem continguts, que es deia Bon dia, que no sé, supòs que ja està desactivada, que no existeix, però clar, això també, d'una certa manera, desencoratjador. Si en el moment políticament més propici no s'ha pogut anar més
[00:35:53] Speaker A: enllà, Estava comprovant si existeix. Sí que existeix, t'he de dir. Però crec que
[00:35:59] Speaker B: no el mira ningú.
Serà com a
[00:36:01] Speaker C: punt.
Si tu no sabies de la
[00:36:05] Speaker A: seva existència... Jo sabia de l'existència però
[00:36:08] Speaker C: no sabia si estava actiu o no. Imagina't el públic. Ho he anat a
[00:36:12] Speaker A: comprovar. És actiu però realment no coetat com a mínim a la societat.
[00:36:18] Speaker D: No, en tot cas jo, i no voldria que semblés com una provocació així abstracta, però jo utilitzaria o m'enllevaria a aquella frase d'un altre que és que qui pugui fer que faci i que ens ho apliquéssim.
Tenint en compte que molts dels que podrien estar fent no fan i que part de la feina que ens pertoca és forçar-los a que en facin, a nosaltres des de la societat civil, amb la potència i les limitacions que tenim, ens pertoca ser exemplars. Exemplars vol dir fer tot allò que siguem capaços de fer.
Jo fins i tot diria ser capaços de treballar des de la normalitat que no tenim per la normalitat que volem.
Perquè una manera d'aconseguir-la és fer-la i és treballar-la.
I jo esmentaria només tres coses, que són concretes i que són molt poc abstractes i especulatives.
Els dos premis més importants que dona Òmnium Cultural i que els ha donat en el darrer any, els ha donat amb mentalitat de federació lluny. que és el premi més important de la nit de les Lletres Catalanes, que és el Premi Sant Jordi de Nobela, resulta que l'ha guanyat Carles Rabassa, que és un mallorquí, i resulta que el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'ha guanyat Biel Mesquida, que si tirem a més en els darrers quatre anys ha estat Josep Piera, del País Valencià, o ha estat Antònia Vicens.
És òmnium, però és òmnium, m'atreveixo a dir, amb mentalitat federació lluny. És a dir, amb aquesta mentalitat de treballar des d'una normalitat que no és la que tenim però és la que volem.
I una manera de començar-la a tenir és treballar des d'aquesta normalitat que encara no existeix. Aquests podrien ser exemples que per nosaltres són molt rellevants.
que avui està fent Òmnium, premiant amb un mallorquí.
És que escriuen la nostra llengua, perdona, no? O un premi d'honor a un valencià, no? Però podríem posar-ne més exemples.
L'Anna deia molt ràpidament allò dels sopars estellers, escuts, sobretot, que esclaten a propòsit de l'any esteller.
Collom, queden a 24 municipis del país que estan celebrant anualment el Sopa Estellers. Bueno, però també és una normalitat que resulta que no és un bolet, que només un any i ja es fa, i es compleix, i es posa... Això no és res més, no? És que Estellers és poeta nostre, diguem-ne. No per apropiació, sinó per sentir-lo com a propi, evidentment, no? i això de la Mata de Jonc torna a ser una altra iniciativa de normalitat no existent. Ens toca suplir espais que no existien.
Existien en l'època de floriment dels Octubre, la Setmana dels Octubre, que avui encara recordem, durant dues dècades, estudiants de tots universitaris dels països catalans, gent que estava escrivint, gent que estava treballant a la universitat, de tots els àmbits s'hi trobaven durant la setmana. quan es va posar en marxa l'opinió catalana també. Avui no tenim espais en què els líders emergents de la nació o del país, entès com a països catalans, se trobin, se relacionin, tinguin ocasió de pensar completament des del país de la singularitat, i que durant l'any se vagin trobant en altres llocs, com que érem conscients que això no existia, doncs potser ens toca a nosaltres posar-lo en marxa, no?
Potser ho hauria de fer un altre? Segurament sí, no? Però mentre no faci qui ha de fer allò que li tocaria de fer-ne, doncs que cadascú faci el que faci, el que pugui, no? Ha vingut al
[00:39:48] Speaker A: cap la Universitat Catalana d'Estiu, que precisament fa poc denunciaven que tenen problemes econòmics i que estan penjant d'un fil les següents edicions. Van venir al cap també, escoltant-vos, el Correllengua, una organització, un acte que s'ha fet aquest any arreu dels Països Catalans amb una força impressionant.
i liderat per joves de Mallorca, també amb un paper molt important de joves pel Valencià i també un paper important de joves del Principat, que potser no hi ha tant aquesta organització com si hi ha joves per Mallorca, joves pel País Valencià, hi ha joves pel Valencià que d'alguna manera han tirat endavant aquest projecte que en algun moment, jo sempre ho he dit i ho he confessat, quan van venir a presentar-m'ho els vaig dir, esteu bojos, compteu amb mi però esteu bojos.
i ho han fet factible, ho han fet possible, no? És a dir, que hi ha futur d'alguna manera. Sí,
[00:40:43] Speaker C: jo crec que vàrem ser molt segurament els que quan vàrem tenir la primera notícia o ens ho vàrem comptar per demanar col·laboració, etcètera, vàrem fer aquesta mateixa reflexió, aquesta mateixa consideració que tu feies, però ells també ho deien.
És a dir, com que era impossible, ho vàrem fer possible.
Jo crec que ha estat una iniciativa molt reixida, la veritat és que ha superat totes les expectatives.
Mostra també que hi ha una generació que puja amb molta força, que té les coses molt clares i que les sap fer bé.
I que en els propers anys segurament, que corre llengua, és una cosa que en aquests moments ells estan valorant, es podrà repetir i convertir en una celebració estable també arreu del territori.
Jo crec que s'ha de posar també en positiu aquesta iniciativa, i d'altres, encara pensava quan el Xavier estava parlant de la Mata de Jonc organitzada per la Federació Llull, duien molt d'anys sense cap tipus de trobada en què poguessin entrar en contacte persones, joves o no joves, dels diferents territoris, i en els últims anys s'ha reactivat el grup Blanquerna, que històricament havia tingut un paper Hi ha hagut una trobada de joves en el marc del Congrés de Cultura Catalana, a Horta de Sant Joan, Per exemple, hi ha hagut una trobada també de joves de Plataforma per la Llengua, crec recordar que és a Vinerós, a Bassà, etcètera, etcètera. És a dir, la trobada nacionalista que guanya a celebrar la tercera edició a Girona, s'havien celebrat abans a Vic, crec recordar.
Per tant, aquestes iniciatives, aquests tres anys estan sortint i jo crec que ens han de fer estar esperançats que hi ha
[00:42:43] Speaker D: futur.
Hi ha futur, és indiscutible, però a mi el que em genera és que la consciència, jo crec que el Corre Llengua Germanand és un exemple, és que el país hi és.
El país hi és.
Molts podíem tenir recels, sospites, a veure com anirà, i sobretot Aparentment no hi havia organització al darrere, eren persones i animals que s'ajuntaven i que buscaven una mica el suport de moltes organitzacions, però la resposta ha estat escandalosa perquè el país hi és i perquè segurament hem passat potser uns anys tot solament narcisista i onanista molt queixós i molt lamentador i un poble té necessitat de projectar-se el futur i aquest n'era un exemple. Per tant, per mi és Això és el que hem d'intentar aconseguir.
[00:43:45] Speaker A: Crec que una cosa que s'ha destacat del correllengüe és que va ser molt més actiu, per exemple, perquè va coincidir un cap de setmana al País Valencià i a les Illes, es van veure imatges espectaculars, més que potser el principat, que estem en un moment adormit, tristos, etc. I jo, sensació des del principat, encara que amb molta visió de Països Catalans, és que veig que ara qui sento que m'estira moltes vegades en la lluita ve de moltes vegades del País Valencià i de les Illes. Que s'hagi canviat aquesta torna ho trobo molt interessant d'alguna
[00:44:20] Speaker B: manera.
Abans parlava de tot el treball en xarxa.
Evidentment, el mèrit és dels Joves per Mallorca, dels Joves per València, que és una entitat diferent dels Joves d'Acció Cultural, i és d'ells, que llençaren la pilota i van dir, anem allà, caigui qui caigui, i nosaltres anem a fer-ho a la realitat, i
[00:44:42] Speaker A: ho han aconseguit. Abans havíem de ajuntar tots els grups.
[00:44:47] Speaker B: baix n'hi ha una xarxa de seguretat, que és tota la xarxa d'entitats que dia a dia treballem i amb la qual s'ha col·laborat i amb la qual s'han contactat i que s'han encarregat jo de l'avituallament, jo dels permisos, i per tant... En cada poble hi havia aquest àmbit. És com si diguéssim que estan fent una marató en una pista d'atletisme, i la pista existís, i per tant ha sigut un revulsió també per a molta gent, Hi havia alegria, però jo crec que sí que el país hi és, perquè acabem de passar l'aplec d'esports que s'ha celebrat en una població que té 48 habitants.
Tu veus les fotografies i allà hi havia milers de persones en el concert de la Gossa Sorda, però també de Sardús, de Reac i d'altres, en els tallers, en les xerrades... És a dir, sí que hi ha un magma que, quan cal, eclosiona, i que eclosiona amb alegria.
en una mirada de futur i estem així. I eclosiona també en nous parlants. Vull dir, a mi n'hi ha un fenomen que m'ha sorprès molt i és molta gent jove que no parlava valencià i que s'està passant...
[00:46:01] Speaker C: I que va a participar en el
[00:46:03] Speaker B: Correllero. Totes les entitats tenim voluntariat lingüístic i totes les entitats es funcionen i se suma gent i a vegades són gent de València però que no tenien el valencià com a llengua i que estan fent dissepàs. En xarxes això es veu molt.
Per tant, si que n'hi ha un país viu que batega, i ser a la superfície quan cal. El que no estan és ni enfadats, ni a la defensiva, ni
[00:46:31] Speaker C: amargats. Van fer feina.
En el cas de les Illes Balears, el correllenguatge anomenat ha estat exitós.
També, clar, hi havia una tradició prèvia de joves per la llengua de fa 30 anys ja, que se diu aviat, organitzen correllengües i acampallengües, alternativament. i que fa dos anys havien aconseguit per primera vegada fer un correllengüe interilles des de Formentera fins a Mahó, i que havia anat també molt bé.
I que també, jo crec que això és una cosa que s'ha valorat molt positivament, han estat capaços de renovar-se, perquè en una entitat juvenil això és molt complicat. La vida útil d'un militant, d'una organització juvenil, són uns anys de la seva vida, després entren altres projectes. Per tant, és difícil la renovació.
Ells ho han aconseguit i en aquests moments, després pot ser d'uns anys d'una certa latència, des de fa 3-4 anys han tornat a agafar la bandera una fornada de joves extraordinaris, amb una preparació i una capacitat per fer coses i per dur-les endavant amb èxit admirables.
Antoni,
[00:47:37] Speaker A: recordo que estem gravant d'un dilluns i això és un dijous, per tant, potser hi haurà hagut canvis, però jo, tenint-te avui aquí, no puc no preguntar per la manifestació d'ahir i per les càrregues policíques, jo diria sense precedents una mica, a Mallorca. i que van ser molt fortes, sense cap tipus de sentit, a més a més perquè era una manifestació completament pacífica i que va ser la policia qui va anar a buscar la
[00:48:08] Speaker C: confrontació.
Sí, van ser episodis de brutalitat policial totalment injustificades i fora de tota proporció que a Mallorca com a mínim no havien conegut.
I també van, diríem, emmarcades en unes setmanes d'una certa tensió, d'una certa polarització, perquè ja s'havia produït una actuació anterior, en aquest cas no de la policia sinó de la Guàrdia Civil, detenint dues joves activistes, també d'una manera absolutament injustificada, amb un emmanillament vexatori, les van exhibir públicament com si fossin peces de caça, en el context d'una mobilització, estàvem a les portes d'una gran mobilització que va ser la diumenge, en contra d'aquesta turistificació sense sentit, no?
I, per tant, hi va haver un missatge clar per part de les forces d'ordre públic i d'altres forces que no estan d'acord amb aquesta protesta per fer por, clarament.
Es va produir l'efecte contrari i és que la mobilització Probablement, en nombre d'assistents, de participants, va ser la més gran des de la marea verda de l'any 2013 en contra de la política educativa del govern bursar.
Nosaltres hem demanat la destitució dels comandaments d'aquests dos operatius, del cas de Santa Maria, de les activistes, i de les càrregues policials d'ahir.
Estava
[00:49:45] Speaker A: pensant dues coses més en comú.
Venien les càrregues policíques que van haver-hi durant la vaga educativa.
Vaga educativa també una cosa comuna arreu dels països catalans. És veritat que les illes ara no estan en vaga als professors, però s'han socialitzat i s'ho estan plantejant també d'alguna manera.
I l'altra que em venia al cap també és la turistificació. És a dir, que més enllà de la cultura tenim moltes coses en
[00:50:11] Speaker D: comú com a país.
No completament, hi ha els problemes de l'habitatge, hi ha els problemes de les infraestructures, efectivament, hi ha moltes cultures, perquè parteix de la identitat compartida, és el primer que es posa sobre la taula, però són moltes de les coses que efectivament compartim en els tres territoris i que hem de mirar també com articular, perquè efectivament són lluites que despleguen altres organitzacions, fonamentalment, a part de les nostres, hi ha les que nosaltres donem suport, però que ni vehiculem ni articulem, però és evident que és una realitat molt compartida també en tots aquests aspectes, i n'afegiríem
[00:50:44] Speaker B: alguna altra encara. Sí, sí.
El darrer 25 d'abril nosaltres sumarem a entitats que no són les habituals ni les previstes en un 25 d'abril, com per exemple la Unió Llauradora o les plataformes per la sanitat, perquè som llengua, cultura i país, i el país necessita uns serveis públics, necessita que no n'hi hagi l'abandonament del territori, concentració en les grans ciutats, necessitem industrialització, necessitem corredors mediterranis i necessitem que, per l'amor de Déu, no vingui la turistificació i que no ens esquilmen els recursos i que no ens empobrisquem com a país. I això val per a Catalunya.
Quan vaig ser a la notícia de València, després de Barcelona, València és la millor ciutat, crec que vaig ser a New York Times, la millor ciutat per a fer turisme. Què mala sort tenim, perquè és tot allò que ja estava massificat que vinguera. Jo no vull parlar de les illes.
Per tant, sí, és un ecosistema, perquè és una política extractiva.
Els territoris de parla catalana són territoris rics, són territoris que estem al costat de la Mediterrània, són territoris de comerç, i n'hi ha una política extractiva que ens convertim en el Florentino, Posante, el Castor, les costes de Castelló, encara que li diuen que hi ha un perill geològic i això va causar problemes, és igual, jo vull extraure del gas, o el turisme de sol i platja en uns sous baixíssims i hem d'assumir nosaltres tot el cost social que implica això.
Hi ha un imaginari també de defensa del país amb raïsses cèl·lites extractives dels nostres territoris. Aquest és el gran repte dels
[00:52:38] Speaker C: propers anys, ja ho és, ja ho era, però és el gran repte dels propers anys, anar cap a un país sostenible.
I a mi em sap greu, justament, que aquest dia s'hagi posat el focus sobre aquests lamentables episodis de brutalitat policial i de detencions injustificades, i no sobre la gran mobilització que hi ha hagut, perquè jo crec que és un diagnòstic que comença a ser compartit per una majoria social a les Illes Balears, especialment a Mallorca, que així no poden seguir, que és ben hora d'aturar.
La manifestació d'enguany ha anat encapçalada amb el lema de Mallorca al límit, que era el mateix lema que s'havia utilitzat l'any 2000 per una mobilització d'aquestes característiques, quan a les Illes Balears hi havia 10 milions de turistes.
En un any superarem els 20 milions. Per tant, en un quart de segle s'han duplicat el nombre de turistes en tot el que això suposa.
I per això nosaltres plantegem el que va passar el 2010 amb aquesta mobilització, així ho vam titular en les nostres publicacions, com un clam multitudinari per salvar Mallorca. És que estan parlant de salvar Mallorca. Evidentment, et salva el territori. Ja no estem en aquests moments per salvar els topònims concrets, com sempre hi ha hagut campanya, no? Ara estan parlant de salvar, doncs ja de salvar tot el país. Sense territori no hi ha país, però evidentment quan deim salvar Mallorca, et salvarà tot. És també salvar el nostre futur, el futur del nostre poble, el futur dels nostres fills, que no tenen garantida la possibilitat de desenvolupar un projecte de vida digna a la terra en què els va veure néixer. Hi ha 13.000-14.000 mallorquins preparats, graduats, doctorats, que han hagut de fer les maletes i en aquest moment estan fent feina arreu del món perquè no la poden trobar a les Illes Balears. Tots els problemes que tenen d'habitatge, evidentment de saturació dels serveis públics, col·lapse a les carreteres, Vivim en aquests moments a una cruïlla.
Jo som optimista perquè crec que estem a temps de revertir aquest procés, aquest procés autodestructiu, perquè en aquests moments és un dia nostre que comença a ser compartit per una majoria, que així no poden
[00:54:53] Speaker A: continuar.
una realitat que més enllà d'aquests territoris que avui són presents a la taula, també hi ha la Catalunya Nord, també hi ha l'Alguer, també hi ha la Franja, també hi ha Andorra, i precisament parlant d'Andorra, clar, entenc que Andorra formi part de la Federació Llull també seria molt important, perquè clar, de moment és l'única part del país que és estat, diguéssim d'alguna manera.
Hi ha la intenció que això passi? Sí, sí, completament.
[00:55:17] Speaker D: Estem treballant aquí una mica amb aquest objectiu també, amb la singularitat que no és de la Unió Europea i que, per tant, depèn de l'artefacte necessitarà algun treball especial, veurem una mica què. Però és evident també, fins i tot amb la pròpia dificultat, dificultat que justament perquè som l'únic país amb un estat propi, també el dels països catalans els és una mica excèntric. per dir-ho d'alguna manera, no? Perquè es diu, no, no, si vosaltres sou el que hauríeu de ser, són països andorrans tots, no?
Però sí, és una evidència, no? Que l'únic estat d'Europa que té el català com a llengua única, que a més és un estat i que és a Nacions Unides, seria inimaginable. De fet, és estrany que en 36 anys de la Federació Lluny, fins ara que ho hem plantejat, a veure com podem incorporar-lo en aquest artefacte amb el que estem pensant, no s'hagi abordat abans, clarament. De fet,
[00:56:10] Speaker A: és l'únic que està legislant a favor del català ara mateix, i que ens ha de servir també la resta de territoris per mirallar-nos, diguéssim, una mica en
[00:56:18] Speaker B: aquest cas.
Jo crec que és una eina més, però per a mi el que demostra és que tens l'Estat, tens la capacitat de legislar, però una llei no va a fer que l'ús social del català augmenti. Per tant, hauràs de fer polítiques actives perquè aquest ús creixi, i això ho podem fer. Des d'allà, en qualsevol territori, i exigir-ho als governs, que abans dèiem que al País Valencià ja hi havia una sintonia en els nostres territoris, no vam fer-ho. Crec que hem après la lliçó. Vull pensar que, si es repetirà la situació, millorarien les polítiques.
Per així tot sí que és un referent, indubtablement.
Tindre la capacitat, l'aspiració que tenim de ser un estat i de poder autogovernar-nos i no tindre limitacions.
En tot cas, sumarà.
[00:57:14] Speaker A: Ens queden tres minuts.
Jo volia preguntar-vos pel futur. Sé que abans hem parlat dels joves i el futur, però el futur de la Federació Llull, per on passa? Passa, hem dit, per aquesta nova fórmula que heu trobat, però coses concretes? Ens hauríeu de dir idees concretes que teniu ara en ment?
Un silenci, perquè els tres
[00:57:35] Speaker D: minuts seran molt llargs.
Ens quedaríem curts, però és difícil donar coses concretes perquè a més sé que ens renyarien amb projectes que encara no estan en marxa.
però més projectes, més projectes que visibilitzin més l'aliança estratègica en tots els països catalans.
En portem uns quants, allà on la Federació Lluís era només una trobada de directius eventual per veure's i parlar-ne, ara fem projectes, doncs quants més projectes de més capacitat d'impacte i de més possibilitat de vertebració dels països catalans, millor. I en això en què estem treballant, no és una utopia, és a dir, és una mica el programa, quasi no podríem dir res, no?
Sí, jo crec que
[00:58:14] Speaker B: hi ha una cosa que deia abans Xavier que era l'autoaprenentatge.
Crec que compartim els atacs al català des de l'adjudicatura espanyola i des d'institucions espanyoles i podem aprendre mecanismes de defensa i mecanismes per a legislar des del que tenim ara, que són autonomies per a protegir millor la llengua.
i, per tant, un rebaix de futur existeix. Veurem quin és el millor escenari perquè el català estigui protegit.
Jo crec que
[00:58:47] Speaker C: un dels eixos estratègics de la Federació Llull ha de ser la possibilitat d'encontres entre la gent, propiciar que la gent conegui els altres territoris, conegui gent dels altres territoris, visqui o faci estades en altres territoris, gent amunt i avall, el país entra pels peus, el país s'ha de trepitjar, per tant, s'ha de conèixer i jo crec que nosaltres podem fer molt en
[00:59:16] Speaker A: aquest sentit.
M'ha agradat això del país entra pels peus.
En aquesta mateixa taula aquest any hem fet un existim, un projecte de vídeo podcast, on ajuntàvem sempre quatre joves d'arreu dels països catalans i sempre han sortit coses molt interessants per això, per l'autoconeixement, per conèixer-nos i la importància que ens anem coneguent entre tots nosaltres. Moltíssimes gràcies per apuntar-vos a la proposta, per unir-vos, per poder parlar una vegada més dels Països Catalans. Ja sabeu, MilaWeb, sempre que sigui Països Catalans, aquí ens tindreu.
I els espectadors, ens veiem al setembre. Ara sí, marxem de vacances, però tornem al setembre amb més tertúlia per escritar. Fins la pròxima.
