Episode Transcript
[00:00:02] Speaker A: Anem a veure com funciona.
[00:00:23] Speaker B: Bon vespre i benvinguts una setmana més a la tertúlia proscrita.
Després de setmanes de silenci, ahir el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixia al Congrés espanyol per donar explicacions sobre els casos de corrupció que l'envolten. Lluny de donar explicacions dels casos, Sánchez va utilitzar la tècnica, ells més, assenyalant a PP i Vox, i unes paraules que van molestar a la majoria, a la major part dels seus socis de legislatura, que van confessar que esperaven més explicacions al respecte de per què havia apartat totes aquestes persones investigades i tot el que sabien des del PSOE que havia passat.
De fet, li recriminen que d'alguna manera s'excusi que ja ha apartat aquestes persones investigades i que tot plegat especialment quan parla de la investigació que inclou la seva dona, digui que tot plegat és una campanya contra el PSOE, contra la seva persona. Sobretot tenint en compte que aquesta setmana ja la començava amb la sentència del Suprem condemnant a José Luis Ábalos, exministre de transports, espanyol i exsecretari d'organització del PSOE, precisament quan era Sánchez al capdavant, i que ara està condenat a 24 anys de presó pel cas de les comissions il·legals per la compra de màscares durant la pandèmia.
I és que, per molt que Sánchez vol separar-se de totes aquestes trames del PSOE i del seu entorn, La realitat és una altra. Els seus homes de màxima confiança durant aquests últims anys estan implicats en les trames i costa de creure que ell no sapigués res de res.
Tot plegat fa pensar si en realitat el que estem veient és el fi d'un règim.
Per parlar de tot plegat, comencem avui amb Jordi Borràs, bon vespre.
[00:02:10] Speaker A: Bon vespre.
[00:02:11] Speaker B: I amb el director de Vilaweb, Vicent Bartal.
[00:02:13] Speaker C: Hola.
[00:02:13] Speaker B: Bon vespre.
Vicent, tu avui feies lectorial dient que Sánchez està sol i que així no pot continuar governant.
[00:02:22] Speaker C: L'escena és una escena de final d'etapa.
A vegades una imatge diu més que les paraules. I en el moment que va acabar el primer discurset que va fer el Congrés, els seus, estrictament els del PSOE, es van posar d'empeus, aplaudint-lo, tot aquell espectacle que fan al Congrés espanyol.
però ningú dels socis de la investidura, que deien, ningú va aplaudir. O sigui, vaig fixar-me explícitament, ni Rufián, que és més del PSOE que el PSOE, va aplaudir.
No van aplaudir durant el discurs ni els ministres de sumar.
Els ministres de sumar ostensiblement estaven així.
Sí que és veritat que en l'últim moment es van sumar a l'aplaudiment quan va acabar el discurs.
Està absolutament sol. Una persona que va arribar al govern d'una manera estranya, diguem-ho així, gràcies a una conjunció en les dues ocasions. de forces insòlita, no té ningú. S'ha quedat en els seus i prou. I els seus no li serveixen perquè no donen els números.
I clar, jo crec que va ser molt fort. El que vam veure va ser molt fort.
[00:03:48] Speaker B: De fet, avui hi ha hagut una altra demostració al respecte. El Congrés espanyol amb els vots de Junts ha encetat Sánchez a dimitir per la corrupció.
Per tant, cada vegada més es demostra que està sol.
[00:04:00] Speaker A: Sí, com que cada cop hi ha més pressió, altra cosa és i serà com acaba desenvolupant tota aquesta partida. Si una cosa ens ha demostrat Sánchez durant aquests anys és que és llarg i és tossut.
Llavors aquí o està confiant en l'atzar o té algun triomf amagat, que encara no el sabem, o, senzillament, si no és que hi ha res que ho faci evitar, esgotarà la legislatura tal com ho diu. El que passa és que, clar, no és el mateix esgotar-la tapant-se les vergonyes que fer-ho amb una mica de dignitat. No ho sabem. També és cert que ens sembla que els fets demostren que un cop tregui la darrera maleta del Palau Presidencial, li cauran imputacions una darrere l'altra.
I que, mentrestant, està forat, va passant el temps, van passant les coses, van passant altres coses.
El temps ens demostra que això, que cada cop que hem dit aquest home ja està amortitzat, resulta que encara tenim unes a la mà.
[00:05:16] Speaker C: D'aquesta vegada n'hi ha un mateix, jo crec, perquè, per exemple, va ser molt interessant la posició que va adoptar Miriam Nogueras, quan va dir, faça un Starmer, dimitisca vostè.
[00:05:27] Speaker B: Em sembla, si l'escoltem a la Miriam, escoltem a la Miriam Nogueras que deia ahir al Congrés espanyol.
[00:05:32] Speaker D: que faci el que fan els demòcrates que es troben en circumstàncies molt similars a aquesta, que és exactament el que acaba de fer el primer ministre del Regne Unit, que, a diferència de vostè, ell sí que disposa d'una amplíssima majoria. Senyor Sánchez, els seus incompliments, la seva incapacitat de mantenir la majoria, la corrupció, fan insostenible aquesta situació.
No el vam investir per això.
hauria de convocar eleccions i ha dit que no ho farà, però hi ha una alternativa.
Hi ha una majoria que no volem que l'extrema dreta ocupi el poder.
Senyor Sánchez, aparti's i deixi que aquest Parlament posi algú que sí que tingui la capacitat de complir.
De complir amb Catalunya i de complir amb els catalans.
Moltes gràcies i visca Catalunya lliure.
[00:06:28] Speaker B: Nogueras ahir feia una proposta alternativa, perquè segurament una de les coses amb què juga Sánchez és això de dir que l'alternativa necessita els 12 Vox, per tant hi ha uns partits que no estan disposats a això, per tant em dóna la confiança que no en faran.
[00:06:45] Speaker C: Però l'alternativa és interessant. Primera, recordem que, a diferència del que passa al Parlament de Catalunya o a les Corts Valencianes, qualsevol persona pot ser president del govern. És a dir, podrien agafar el Jordi i fer-lo president del govern espanyol.
[00:06:59] Speaker A: No em vulgueu aquest mal, sisplau.
[00:07:00] Speaker C: Seria divertit.
És a dir, no cal ser diputat per a ser president del govern espanyol. Per tant, això obre un ventall immens de possibilitats. Pots triar qui vulguis.
Segona, està bé això de dir desmarquem-nos de l'extrema dreta. No és inevitable que l'extrema dreta arribi al poder.
Es pot fer d'una altra manera.
I es pot fer d'una altra manera marcada, sobretot, pel sobiranisme. És a dir, Junts, PNB... Esquerra, Venegar, Bildu, Compromís, més, són els que estan marcant la diferència. Per tant, d'alguna manera s'obre una possibilitat molt única.
Jo crec que no ho faran.
És veritat que dins del PSOE n'hi ha gent, això diguem extraoficialment ho reconeixen, que n'està parlant. És a dir, si apartem aquest personatge i en posem un altre, Queda un any per les eleccions, encara donaria temps de refer alguna cosa, però clar, el problema no és que necessita posar-hi un altre, és que necessita posar-hi un altre que fa coses substancialment diferents.
I aquí és on topa amb el problema. Però jo crec que la posició de Junts era molt encertada, igual que la posició de Podem, perquè Podem ahir no va deixar ombra de dubte.
Ells volen que Sánchez en vagi de mà.
no van tindre aquest dubte, ai, ai, ai, no sé què, van pujar i van dir, escolta, vostè és un desastre i vostè se n'ha d'anar, no?
Entre, diguem, aquestes dues posicions, la realitat és que ningú li va fer costat.
Ningú.
I ell se'l veia aclaparat, jo crec que ell és conscient que sí, pot treure's un truc de la mare, ara intentarà això dels pressupostos, intentarà, però és que a mi em recorda, no sé, quan jo era xicotet n'hi havia uns xinesos en el circ que movien platereig i en posaven 25 en moviment i quan arribava el 26 ja no n'hi havien mans.
Bé, doncs estar en el platereig 26 estilament no té futur.
[00:09:11] Speaker B: Quan dius que hauríem de posar una persona que fes coses diferents que Sánchez, vols dir que s'allunyeix, que no tingués relació amb aquests casos de corrupció?
No, no, més.
[00:09:25] Speaker C: Jo entenc que l'únic sentit, és a dir, jo no sé si t'he sentit, n'hi ha un altre tema que hem de parlar que és l'independentisme que ha de fer, perquè ara és el moment de rebentar-ho tot. Espanya està oberta en canal i què estem fent aquí, no? però aparqueix un moment.
És a dir, la majoria, la gran diferència, i és la primera vegada des de la transició postfranquista que això passa, la gran diferència de la situació actual amb totes les anteriors és que el PSOE no basta, no pot fer res, necessita dels altres.
Si els altres es posen d'acord, i em sembla que ho va dir la portaveu, ara no recordo si del PNB o de Bildu, si tots els altres posen d'acord i diuen, un nou president, però, què fas això, què fas això i què fas això?
que reconegui el dret a l'autodeterminació, que no sé què, que no sé quant, si n'hi ha algú. És a dir, si el PSOE ara, per primera vegada des de la transició, ni ha el PSOE ni el PP estan en condicions d'imposar les seues polítiques.
[00:10:45] Speaker A: Per això no fa de PSOE, de intenta fer d'Izquierda dir que no hi ha dret a l'autodeterminació, no l'autodeterminació. Unida i no se n'acaba d'en sortir, que això també els provoca una batalla interna per a qualcosa.
Això que deies que seria una via interessant, evidentment no passarà perquè serà el mateix PSOE que ho evitarà.
Per tant, ens anem a un escenari tard o d'hora electoral, veurem si anticipades o no, si no passa res, i amb aquest escenari jo tampoc m'atreviria a dir què passarà, perquè la història ens demostra, no cal anar gaire lluny, que pot passar qualsevol cosa.
Sí que estem en un escenari de governabilitat difícil, perquè, com deia en Vicent, l'escenari aquest de l'alternança bipartidista s'ha acabat, tant per un bloc com per l'altre.
Per tant, aquí caldria veure quin deslliurigador tenim de tot plegat.
[00:11:42] Speaker B: No, jo pensava sobretot perquè deia, clar, si busquen algú, un candidat, és a dir, si fan fora Sánchez al PSOE i busquen un candidat, han de buscar un candidat que pugui guanyar les següents eleccions d'aquí a un any. Per tant, el que tu deies segurament no els interessa per res del món. És a dir, jo m'imaginava que al PSOE potser li interessaria, al contrari, un candidat que donés menys coses a l'independentisme, però clar, llavors no tindrien els vots suficients per fer-ho.
[00:12:07] Speaker C: No, però imagina't, per exemple, que acabi triant un candidat que diga, les pròximes eleccions, en clau constituent, proclamar la República Espanyola.
Per exemple.
Posats a exacerbar el pati polític, com estan... Clar, això el PSOE no ho farà mai.
No ho hauria fet mai. Però és que ara ja no té... O sigui, ara és de perdutge al riu.
El PSOE, si això continua així, el PSOE a les pròximes eleccions, La castanya que es pegarà serà espectacular i serà un partit prescindible.
Si volen seguir manant, n'hi ha un bloc de partits, diguem-ho així per entendre'ns, antifeixistes amb moltes, moltes, moltes cometes, perquè el PSOE té bastant de feixista.
Però bé, és igual, per entendre'ns, no?
Si volen fer alguna cosa, home, han de fer una mascleta molt gran.
Si volen eixir-se han de fer una mascleta molt gran.
Jo sóc de l'opinió que no ho faran.
per què l'independentisme ha arribat a aquest moment de rebentar-ho tot en una posició tan feble.
[00:13:24] Speaker A: Clar, també suposo que tenen comptes pendents que saldar, és a dir, tenim gent a l'exili encara, el català a Europa ni és ni se l'espera per ara, segueix navegant en aquest limbo que no acaba de sortir-ne.
És a dir, els objectius pels quals es va investir aquest president del Partit Socialista encara no s'han complert. Per tant, entenc també que aquesta proposta de Míriam Nogueras és un entremig perquè sabem perfectament que no poden demanar eleccions demà.
perquè si volguessin hi aniríem, trencaríem l'acord de govern i fora, però no ho podem fer perquè, d'altra banda, hi ha un precipici, això és evident, i els falta cobrar la factura encara, encara l'han cobrat.
Aquí hi ha un equilibri de moviments, tot i que se suposa que hi ha uns ritmes i que aquest juliol sabrem què passa amb el president Puigdemont i que veurem a l'octubre quin desllurigador hi ha, quin no, sabem que aquests ritmes també de vegades els provoquen la pròpia política, i aquests ritmes ja els hi va bé, perquè Sánchez sap que hi ha una part dels seus suports que depenen de tot això. Per tant, mentre no es deslluriguin tots aquests fets, podrà seguir amb la paella pel mànec, malgrat que les mans hi siguin totes, els de la paella, perquè si una mà que surt, la paella cau, això és evident.
[00:14:45] Speaker B: També, el que deies ara dels partits independentistes, ahir, escoltant el Congrés, crec que vam ser, Vicent, dels pocs que vam escoltar ahir, segurament, els Congrés espanyols, perquè els catalans ahir estaven dormint.
[00:14:58] Speaker C: Jo lamentablement em vaig alçar a les 9 del matí per veure la sessió del Congrés espanyol, que puc afirmar que no era el meu desig.
[00:15:09] Speaker B: No, no, però sí que...
A mi em va sorprendre, per exemple, el discurs de Rufián, que semblava més preocupat per Junts que per Sánchez en certs moments.
[00:15:24] Speaker C: Això no és cap novetat.
Rufián és així. A mi em va sorprendre perquè no va parlar ni una vegada de Catalunya en tot el discurs, ni una. Parlava com un perfecte polític espanyol, ni una sola menció a la carpeta catalana, diguem-ho així.
Només per atacar a Choyne. No, per atacar a Choyne no. Va fer una cosa molt indigna, que va ser atacar a Gonzalo Boye.
[00:15:50] Speaker B: També.
[00:15:51] Speaker C: Que va ser... En fi, per a mi demostra lo perdut que està aquest home, no?
Però bé, és igual.
El que sí que és veritat, d'alguna manera, és que malgrat això el posicionament d'Esquerra Jo diria que per primer cop va ser dur. Va ser dir-li a Sánchez, ostres, aquí hem arribat.
Jo crec que fins i tot Esquerra és conscient que tu no pots... O sigui, a Sánchez és una pedra enfonsant-se. Tu no pots agafar-te d'aquesta pedra. Si t'agafes d'aquesta pedra t'enfonses amb ell.
[00:16:22] Speaker B: No tenen sentit que, si la solució és el que proposava Nogueras, Esquerra està més preocupat perquè Junts no quedi bé que no parli Rufián, que ja no
[00:16:37] Speaker C: sabem si és Esquerra o no.
[00:16:38] Speaker B: És el líder d'Esquerra al Congrés.
[00:16:40] Speaker C: Sí, però la cosa és més complicada.
[00:16:43] Speaker A: Sí, perquè jo crec que aquí és un tema interessant, no sé si n'heu parlat algun dia, que és tota la fractura interna que s'ha demostrat amb Esquerra per fi sortir a la llum, perquè això ja fa molt temps que se sap, però Esquerra ho ha mantingut ben tapat, no? Semblava que no es podia discutir el lideratge de Rufián.
Ara, evidentment, no? Jo que, de fet, Ja que ens hem anat una mica parlant amb gent, cada cop que els sento parlar recordo, no sé si va ser Josep Benet, que va dir que un polític català més d'eix anys a Madrid no hi podia estar perquè acabava precisament treballant en contra de Catalunya. No era ben bé així la frase, però era molt bona i molt encertada. Deia el que li està passant a Gabriel Rufián o a tants altres polítics catalans que van a Madrid i s'impregnen d'aquesta institució estatal i ja els has perdut.
[00:17:37] Speaker B: Per tant, si poguéssim fer una aposta ara, l'aposta és que acabi la legislatura?
Sánchez?
[00:17:47] Speaker C: Queda molt poc temps.
[00:17:48] Speaker B: Queda un any.
[00:17:49] Speaker C: És a dir, tècnicament queda molt poc temps. Per tant, jo crec que l'avançarà una mica per la pressió dels barons que no volen... Penseu que també n'hi ha municipals i les autonòmiques en algunes autonomies.
Jo crec que els alcaldes socialistes, que són pocs, i cada vegada menys, però encara hi són, no volen barrejar. Sánchez en algun moment havia caronat la idea d'un superdomenge, que ja tenia data i tot, que era el Dia Nacional de Galícia, i l'únic que passa és que es veu que el papa anirà a Santiago i aleshores això complicava la maniobra.
[00:18:32] Speaker A: Quants són els municipals? Maig, no?
[00:18:34] Speaker C: Maig.
[00:18:34] Speaker A: Clar, les espanyoles...
[00:18:36] Speaker C: No
[00:18:42] Speaker A: sé si li interessa gaire al PSC avançar unes eleccions abans de les municipals amb la Castanya, que presumiblement es fotran, i presentar-se un partit perdedor...
[00:18:56] Speaker C: No, però pitjor seria ajuntar municipals i espanyoles. Això, pitjor, molt pitjor. Per tant, jo crec que ell farà un avançament.
Jo crec que el ha de fer el PSC és fer un avançament. Això és el que hem de fer, els unicorns volaran, els xiquets tindran xelats, no sé què, i pagarà la caixa tot, i ja està, farà un pressupost i que serà el paradís això és el que hem de fer. terrenal, perquè sabent a més que no li van a votar, imagina't quin pressupost pots fer, pots fer una autèntica meravella.
I aquest pressupost serà el seu programa electoral.
i dirà, mireu que dolents són tots, que no us han aprovat que us toqui un gelat cada matí, no?
Jo crec que això és la cosa que farà. A partir d'ahir li podria interessar fer eleccions el primer trimestre de l'any.
Diu, bueno, però no m'heu aprovat el pressupost, jo vaig a eleccions. És igual, és pràcticament un avançament tècnic.
Tres mesos amb Montevall, això ningú ho considera un avançament formal.
Pràcticament seria un avançament tècnic, però jo crec que és això el que intentarà fer.
[00:20:18] Speaker B: I el que intentarà fer també és, que és el que vam veure ahir en el discurs, d'anar de víctima, és a dir, parlar de l'offer, dir que van en contra ell per tot el que està fent i perquè l'extrema dreta té un poder judicial, etcètera. De fet, és que avui fins i tot Avalos, des de la presó, assegurava que el seu judici havia sigut un judici polític i que la seva condemna estava premia, dictada, anteriorment, vam saber això, que el condemnava a 24 anys de presó, doncs ell també parla que el seu és lawfare, vull dir que ara tot és lawfare.
[00:20:57] Speaker A: Bé, ara resulta que el PSOE ha descobert que l'adjudicat iroda espanyola està farcida de l'extrema dreta. Quan es manifestaven en societat civil catalana pels carrers de Barcelona es veu que no ho sabien, no? i quan s'hi van posar bé, i quan el mateix Pedro Sánchez deia allò de la fiscalia aquí en la Controla, referint-se a que perseguiria l'independentisme fins al dia de demà i de més enllà, llavors no se'n recordaven. Ara se'n recorden.
Són víctimes de la política que han propiciat durant totes aquestes dècades. És a dir, si tenim una separació de poders com la que tenim a l'estat espanyol, amb un braç judicial farcit d'individus que fan política i no fan justícia, és producte, en part, del que ha permès i ha fet el mateix partit dels socialistes. Per tant, potser és una mica tard per plorar, no?
[00:21:52] Speaker B: Venia al cap les declaracions que va fer Mònica Oltra quan va dimitir com a vicepresidenta del Govern de la Generalitat Valenciana, que deia, després vindrà per vosaltres.
Oltra en aquell moment tampoc no era conscient que havien anat per a uns altres abans.
[00:22:11] Speaker C: Jo he escrit editorials fa anys, dient que el PSOE acabaria en presó, no pensava que acabaria El PSOE no ho farà, però quina prova més evident que aquest règim no és democràtic?
Ara què els està passant a ells? Jo puc entendre que ells, a nosaltres, els independentistes, pensaran que s'apanyen, ja s'apanyaran, no? Va bé, d'acord, molt bé. A Podemos, que també va patir una persecució en el mateix sentit, això no va amb nosaltres, ara va amb ells.
Si ara van bé ells, és la demostració que el règim no es pot canviar i que, per tant, només pots acabar amb aquesta situació fent una revolució.
I el PSOE ha d'optar.
o s'apunta a la revolució, limitada perquè no la farà gran, o acabarà passant que posaran un Felipe González qualsevol, que en fi, que serà... El que passa que Felipe González guanyava eleccions. El que posen ara s'haurà de conformar en ser un acòlit del PP i de Vox.
I, per tant, aquí és on està la singularitat del moment, que és molt interessant. I tots aquests s'acaben anant a presó per xoriços, però també perquè els tenen moltes ganes des de l'aplicació de l'amnistia, etcètera.
Que hi ha, per cert, un matís que crec que és important destacar-lo.
L'offer aquest l'han fet contra l'independentisme durant anys.
Han punxat totes les canonades de l'independentisme i no han trobat corrupció.
En el moment en què punxen una canonada del PSOE, la merda eix.
Però a xorro.
I aquesta diferència també és important de recordar-la ara.
Perquè, clar, a Valós pot dir el que li doni la gana, jo ja ho entenc, què ha de dir.
Això que ha dit, no? Que tot està inventat, tal.
[00:24:24] Speaker B: A tots ens va sorprendre la xifra de la condemna.
[00:24:28] Speaker A: 24 anys són molts anys.
[00:24:29] Speaker C: Sí, sí.
[00:24:30] Speaker A: I la impunitat de l'aldama.
[00:24:32] Speaker C: I la impunitat de l'aldama. Tot això sorprèn. Però això no és fetge.
No m'expliquis històries.
[00:24:39] Speaker A: Potser li hauria encaigut 18.
Potser no és tan dura. És duríssima igualment, no? I aquest home segurament ja veurem quan surt amb el primer permís de la presó.
[00:24:51] Speaker C: És que n'hi ha una cosa que és tremenda.
[00:24:53] Speaker A: Si és que surt.
[00:24:53] Speaker C: La persona que puja a la trona del Congrés espanyol a explicar que Mariano Rajoy no pot seguir en el govern i que han de votar tots a Pedro Sánchez perquè sigui el nou líder, perquè la corrupció no es pot aguantar, etcètera, etcètera, és àbalos.
El discurs d'àbalos, que es pot trobar fàcilment a YouTube, el discurs d'àbalos, això que deu fer
[00:25:28] Speaker A: El 2009, no?
[00:25:29] Speaker C: És igual.
Aquest discurs, vist des d'ara, has de pensar, però quina cara dura que tens.
[00:25:37] Speaker A: Quina és, en Freda?
[00:25:38] Speaker C: Però quina cara dura.
És molt bèstia el que arriba a dir de regeneració, de decència. Parla de decència.
Clar, ara, sí, jo estic d'acord, la pena és excessiva i el de l'Aldama és un escàndol monumental.
ara ell no se'ns ha entès.
[00:26:00] Speaker A: No, no, si són fets demostrats i demostrables. Per tant, bé, aquí no hi ha tutia, no?
És una condemna justa. Altra cosa és que sigui excessiva comparada amb altres casos, evidentment, no?
Amb altres fets, o això, la impunitat de l'ator.
En aquest cas, no sabem exactament quines prevendes hi hem posat sobre la taula.
[00:26:24] Speaker B: I segurament també la demostració de la impunitat del delator fa que a partir d'ara passin certes coses.
[00:26:31] Speaker A: És una mica una amnistia soterrada, com en el seu moment hi va haver l'amnistia fiscal.
Això és un avís navegant.
[00:26:40] Speaker B: És un avís per les cames que ja han obertes ara.
[00:26:42] Speaker A: Qui té tronfos sobre la taula.
[00:26:44] Speaker B: Per exemple, amb Papatero, qui parla primer per alliberar-se de la presó.
[00:26:48] Speaker C: Els pròxims de la torre ja ho tenim claríssim.
[00:26:51] Speaker A: Sí, sí, ja deuen estar fent cua al Suprem.
[00:26:57] Speaker B: Jo entenc que doblegar també suposa... És estrany d'alguna manera a l'hora d'analitzar-ho, perquè és com... Tenim clar que sí que hi ha una persecució, però hi ha uns fets que sí que són molt clars. És a dir, els estan buscant precisament... L'altre dia algú em deia, tot això que està passant amb Zapatero és per tot el que ha fet Puigdemont i Junts, per exemple, no?
[00:27:20] Speaker C: I té a veure. És a dir, el règim considera que el Partit Socialista, per purs interessos de poder, pacta amb l'independentisme, l'esclou del règim i, per tant, el règim actua.
Ara, és veritat que li ho posen fàcil, perquè, clar, n'hi ha uns delictes, n'hi ha uns delinqüents, i, per tant, agafes el delinqüent i no és el mateix No pots comparar, jo què sé, treure el president Torra de la Generalitat per una pancarta, o acusar a qui siga per haver fet una manifestació política, o tants casos que hem vist, i el persegueixen, no?, la Tamara per tindre un xiblet. O sigui que, home, tu no pots comparar casos gravíssims que hem viscut aquí per coses que són autèntiques barbaritats judicials amb, potser sí, l'Oufer, però amb uns delinqüents.
És que, clar, l'Oufer n'hi ha una cosa que la gent no ha entès, i L'offer és que l'Oufer no és un delinqüent, delinqüent. no vol dir que siguis innocent.
Els delinqüents també poden patir l'offer.
L'offer és independent de si ets delinqüent o no.
El que és impressionant és veure els delinqüents que són els espanyols. Això sí que és impressionant.
És impressionant
[00:28:58] Speaker B: veure que els dos grans partits tots tenen casos i els presidents han estat implicats en tot de casos per dues bandes.
Sembla que sigui una manera de funcionar el règim, pactada i
[00:29:12] Speaker A: que funciona. No deixa de ser graciós que, mentre tot això passa, tens un PP assenyalant el PSOE quan tenen la seu pagada amb diners negres. De fet, al cap i a la fi, tot això l'únic que acaba fent és afavorir l'antipolítica i, per tant, engreixar l'extrema dreta, la desafecció i, per tant, més possibilitats que l'extrema dreta tingui més diputats a la propera legislatura. Això sí que és un tret al peu per la política.
Bé, veurem com acaba.
Veurem
[00:29:45] Speaker B: com acaba, continuarem
[00:29:46] Speaker A: parlant. De fet, veurem quan acaba. Quan
[00:29:49] Speaker B: acaba, correcte.
Sí, per desgràcia sí.
Bé, no, encara poden passar moltes coses.
[00:29:55] Speaker A: Ens poden sorprendre moltes maneres. Si tant, en Blade Runner hem vist coses que mai no creuríem i poden passar coses que encara no les posem sobre la taula, ni al radar, ni tan sols.
Per això també Sánchez està estirant el xiclet, per veure si passa alguna cosa d'aquestes
[00:30:16] Speaker B: d'última hora.
I també per saber fins on arriba tot plegat. Abans tu deies, mentre continua sent president, està protegit. També venia el cap Mazón, que encara continua protegit i per això no dimiteix com a diputat a les Corts Valencianes. Que són
[00:30:31] Speaker C: desgrans escàndols del règim. I ja ningú en parla.
[00:30:35] Speaker A: Bueno, ningú en parla. No se'n parla com se n'hauria de parlar.
[00:30:37] Speaker C: Aquí estem parlant de milers d'aforats, quan en la majoria de països europeus els aforats no arriben a ser 10.
[00:30:47] Speaker B: Bé, Avalos també era forat i mira, eh? Vull dir que quan volen se'ls treu els aforaments i, per desgràcia, a Mazor han decidit protegir-lo, el PP ha decidit protegir-lo. De fet, ahir, Agadamit Cou ho recordava també al Congrés. I recordava una cosa
[00:31:03] Speaker C: molt interessant també, tanta pressa que té el PP en convocar eleccions a Espanya que les convoca al País Valencià.
Allà no tenen cap pressa. És que és molt hipòcrita, és a dir, és un règim basat en la hipocresia.
[00:31:18] Speaker B: Ara parlaves tu, Jordi, que al final, tot plegat, el que acaba afavorint és l'extrema dreta, i aprofitant que avui estaves aquí a la tertúlia, també volia parlar una mica de l'extrema dreta catalana, que la setmana passada, divendres, l'Aliança Catalana presentava el seu candidat a la Batllia de Barcelona, Jordi Aragonès, Primer havien anunciat que presentarien una cara coneguda.
[00:31:44] Speaker A: Per la Diada de Sant Jordi. Per
[00:31:45] Speaker B: la Diada de Sant Jordi doblegat. I finalment a qui presenten, després de tants diversos noms que hem conegut, a qui presenten és a un dels ideòlegs del partit.
Una cara crec poc visible per a la majoria de la població.
Et va sorprendre que finalment optessin per aquest candidat?
[00:32:04] Speaker A: Sí, no, és a dir, és evidentment el pinyol del partit, es parla que és el cervell ideològic del partit.
No em sorprèn perquè jo suposo que la gent amb dos dits de front sap perfectament que ser candidat d'Aliança i més a la capital del país és una cosa que et perseguirà fins al darrere dels teus dies.
Això és així.
Suposo que la gent que filtreja o que se li ha fet la proposta sobre la taula és perfectament conscient que no és el mateix presentar-se, per molt que diguin i per molt que menys tinguin, No és el mateix presentar-se per qualsevol altre partit que per un partit d'extrema dreta, es digui Aliança o es digui Vox.
Per tant, això suposo que ha influït també a l'hora de triar candidat.
L'altre també és que suposo que volien un candidat amb unes característiques molt concretes.
perquè si no hagués sigut relativament fàcil trobar-lo. És a dir, amb unes característiques concretes, vull dir que algú que es deixi dominar per la direcció del partit, no els interessa algú que vagi per lliure. Que
[00:33:12] Speaker B: defensi la seva ideologia, les seves polítiques.
[00:33:16] Speaker A: Bé, més enllà d'això, el que sí que han vist és que el partit va a toc de pito amb les declaracions de membres de l'organització i que és una organització absolutament vertical.
Per tant, algú que pugui sortir per la tangent a Barcelona és fotut.
Ja veurem què passa, té molts números de sortir, però segurament si presentessin una patata amb dues cames i dos braços també sortiria.
[00:33:45] Speaker B: Va passar una mica amb Vox. Sí,
[00:33:46] Speaker A: perquè al cap i a la fi, quan apareixen aquests fenòmens, quan apareix l'extrema dreta en un format de marca electoral, és la conseqüència d'una cosa que ve molt abans, que és aquest canvi del sentit comú de la gent.
A França parlaven de la lapanització dels esperits, aquí podem parlar de la urbanització dels esperits. És aquest procés que ja fa molts anys que ja funciona a Catalunya, s'alimenta sobremanera una antipolítica perillosíssima, amb aquesta idea que tots els partits són iguals, que tots són una colla de manguis, i llavors màgicament, a poc a poc, va apareixent una marca electoral que tothom diu, mireu, són ells, són ells els que ens salvaran, no?, tot això. Però ja hi ha una feina feta, a darrere, de canviar el sentit comú de la gent, això que Gramsci parlava de la guerra cultural, no?, la batalla cultural, vaja. i que l'extrema dreta amb intel·lectuals francesos a finals dels 60, principis dels 70, amb la nova dreta francesa ja van començar a donar-li la volta i van dir implementem-ho nosaltres.
primer canviem les prioritats a l'escala de valors de la població, i un cop ho haguem fet, el canvi polític esdevingrà una conseqüència d'això, i això és el que està passant, malauradament, que ja teníem la demanda abans que aparegués l'oferta. Per tant, ara, presentis qui presentis, tens molts números d'aconseguir representació política, perquè el que era més complicat ja s'ha fet.
D'alguna manera, n'hi
[00:35:22] Speaker C: ha una curiositat que tinc, tu que coneixes bé aquest sàmbit.
Aquest personatge que em posa de candidat, jo diria que està a l'extrema dreta de l'extrema dreta. És a dir, seria el més radical de tots.
[00:35:37] Speaker A: A mi l'únic que em sobta de presentar aquest personatge aquí és això que dius, Vicent.
[00:35:44] Speaker C: I per què?
Ho trobo com molt...
La lògica diria, o sigui, pel que tots sabem, ells han anat a buscar gent de l'òrbita de Junts, gent independent, així noms sobre la taula que els han proposat ser candidats i han dit que no, però el que tu dius que poca gent s'atrevirà. No és només Barcelona, Girona, per exemple,
[00:36:10] Speaker A: és un cas. Un Oscar, Getx, Mister,
[00:36:13] Speaker C: Girona. Paradigmàtic, no? Però clar, doncs haig de posar algú del partit, o me'n poses el més extremista de tots, és a dir, aquest és el que parla d'expulsar gent, el que està en l'òrbita més d'alternativa per Alemanya,
[00:36:32] Speaker A: ha fet piulades en referència, parlant d'alternativa per a Alemanya, com un partit equiparable a l'aliança catalana, que és una cosa que els que toquem aquest tema fa temps que diem. Llavors, no, no, no tenen res a veure, però si ho diuen
[00:36:47] Speaker B: ells mateixos.
que no sàpiguen de què estem parlant.
Qui és aquest partit alemany? Per què és important que ells s'identifiquin
[00:36:58] Speaker A: amb aquest partit alemany? L'alternativa per a Alemanya, FD, és un partit que neix, si no em fallo de memòria, el 2013 com un partit amb una mica d'establishment, però que ràpidament acaba convertit en la nova cara de la dreta radical populista d'Alemanya.
Hi ha gent que es pensa que no hi ha extrema dreta allà i que no hi ha neonazis. Sí, sí, n'hi ha, el que passa és que hi ha un codi penal que ho regula i que tu no pots anar allà passejant una esvàstica com aquí pots passejar un pollastre per molta llei de memòria històrica que hi hagi, que no et passarà res.
Allà sí que passa, té unes conseqüències. Alternativa per a Alemanya va acabar aixoplugant l'ala més identitària del partit.
De fet, va acabar fent que el fundador o un dels cofundadors d'Alternativa per a Alemanya va acabar sortint-ne, acusant-los de xenòfobs.
La gestació d'Alternativa per a Alemanya és diferent a la d'Aliança. Aliança ja neix directament com un partit de la dreta radical populista. Què és interessant en aquest matís? Perquè hi ha molta gent que parla, Òscar, Alianza i Vox són el mateix. Venen de famílies polítiques dins de l'esquema dreta diferents. Vox és dreta radical conservadora, com el Fidesz, com el Partit de la Llei i la Justícia a Polònia.
En canvi, Alianza ve d'una tradició, de la tradició populista, com Alternativa per a Alemanya, com Resemblament Nacional, com altres partits que estan, que per mi, de fet, Són més perillosos en aquest sentit, perquè tenen una política més moderna pel que respecta i pel que representa la societat catalana.
Per tant, tenen més potencial d'agraeixement perquè poden arroplegar vots de molts llocs diferents.
La pregunta del Vicent, per què han agafat aquesta persona quan representa aquesta ala més radical?
Jo suposo que hi ha una part de voluntat d'intentar arrabassar vots a l'ala més conservadora de Junts, no tant pel perfil radicalitzat en aquest sentit, i perquè és admirador d'Alternativa Alemanya, sinó perquè ell representa aquest senyor de Barcelona, malgrat que no és de Barcelona, no sé si viu o no. Ve d'Unió Democràtica. Ve d'Unió, ve d'aquesta tradició, ve
[00:39:15] Speaker C: del duranisme. Sí, per cert, dels que se'n van anar de la coalició quan Convergència es va fer independentista. Exacte. Poca
[00:39:23] Speaker A: broma. És que aquí hi ha una cosa que no se'ns hauria d'escapar, Jo l'independentisme d'aquest senyor me l'hauria de mostrar, perquè la seva trajectòria política no és ni molt menys independentista.
De fet, Aliança parla de qualsevol cosa menys independència.
Ho veiem cada dia al Parlament i ho veiem cada dia amb les seves accions. Parla d'immigració, parla de delinqüència, no parla d'independència.
Ni crec que en parli gaire a les eleccions municipals el seu candidat perquè no els interessa, perquè precisament si mirem com es composa la simpatia del vot d'Aliança amb dades del CEO, veiem que hi ha un percentatge que ja diria que és majoritari, que no és independentista.
Per tant, per què hem de presentar un independentista?
que representa l'àlam més dreta i més... No, vull dir, és Pinyol, és Pinyol de partit, al
[00:40:23] Speaker B: 200%. De fet, això que deies de l'independentisme, ho hem anat veient aquests últims dies, que hem anat coneguent candidats més enllà del de Barcelona. La setmana passada ens sorprenia un dels darrers fitxatges a Vic, l'advocat Xavier Capelles, que va ser fundador de la legació de Manresa de l'entitat espanyolista Societat Civil Catalana. És a dir, estan agafant gent que en el seu moment va... Encara
[00:40:44] Speaker A: podeu trobar tuits de Josep Ramon Bosch, expresident la societat civicatlana, de tant en tant se'n recorda de mi, ell encara em continua dient, Joan Borràs, no sé per què, presentant-lo a l'acte que vam fer a Manresa, vull dir que és algú que ve d'aquest món i que, a més a més, venia de força nova, aquest senyor David, vull dir que és una cosa espectacular.
És que jo crec que ni els seus ho poden justificar. Diuen, no, és que tothom té dret a canviar.
A veure, Quanta gent s'ha fet independentista després de la desfeta del procés?
Jo no en conec gaires.
Conec que s'han fet al mentrestant, però del 2019 cap aquí, jo no en
[00:41:28] Speaker B: conec gaires. Si bé, Israel ja va fer unes declaracions fa unes setmanes no dient que no tots els candidats havien de ser independentistes, sí que havien de votar la independència quan haguessin de votar. Però no havien de ser independentistes. Això ho
[00:41:42] Speaker C: veurem. Hi ha una cosa que serà interessant.
Els partits són una estructura molt complicada. Nosaltres que no som de partit parlem... com volem d'ells, però quan t'hi fixes en detall, un partit és una cosa molt complicada, perquè tens xantadins, tens oportunistes, tens gent que hi creu, tens institucionalment uns deures, i això es complica molt.
I una cosa és tindre una sola persona, i que aquella persona funcioni, i una altra quan tu has de desplegar l'estructura territorial, has de tindre regidors, has de tindre alcaldes, has de tindre no sé què, has de tindre diputats, que normalment és quan comencen els problemes despertits i si no mirem l'aventura de ciutadans i més clar no pot ser.
Jo crec que en aquest sentit serà interessant veure què passa amb l'Aliança Catalana.
Perquè, clar, si tu claves un tio de Força Nueva a dins, poses un gairebé admirador dels nazis de candidat, fas no sé què, fas no sé què... al final això acabarà petant per un costat o per un altre.
Molts
[00:42:54] Speaker A: socialistes també últimament han anunciat, exsocialistes. Hi ha un fet històric que moltes vegades hauríem de repescar, que és la història de Plataforma per Catalunya.
Plataforma per Catalunya neix a Vic, aprofitant tota la polèmica del 2002 de l'oratori de Premià, que va ser, em sembla, si no em falla la memòria, i de seguida la plataforma bigatana, i d'aquí l'anglada, que per cert també era ex Forza Nueva, de fet em sembla que qui va confirmar que tal capell havia passat a les files de Forza Nueva va ser el mateix Anglada.
Aquí faig un parèntesi.
Que ningú esperi l'entrada d'Anglada a Alianza no passarà, però no passarà per una qüestió de personalismes. Això que tothom ho tingui clar.
Plataforma per Catalunya va tenir èxit en una població com Vic, amb la societat bigatana tal com és i amb el vot, com es composa el vot polític a Vic, on el catalanisme és pràcticament uniforme.
I Plataforma, que era un partit nítidament espanyolista, va implementar una política que no era explícitament espanyolista.
I va desplegar aquest eix de la dreta radical populista, on ja no parlàvem d'un eix identitari, catalanisme-independentisme, ja no només parlàvem de la casta contra el poble, parlàvem dels de casa i dels de fora.
El fet de desplegar aquest nou eix Quan tu parlaves dels de casa, primer els de casa, estaves incluent aquells que tenien sentiments nacionals diferents.
En aquest sentit, Aliança està copiant aquesta recepta i li està sortint bé.
És a dir, que l'herència ideològica de Plataforma per Catalunya, que té ara mateix l'Aliança, jo crec que és molt més gran del que la gent es pensa, perquè està jugant la mateixa carta i li està sortint bé.
De fet, Vox relaciona molt la gent, evidentment, amb un espanyolisme molt exacerbat, lògicament, perquè han jugat aquesta carta, i quan al procés van ser acusació popular, etcètera. En el cas d'Aliança, amb un independentisme refredat, Això el veu amb simpatia.
Per això les dades del CEO i la composició de l'independentista i el no independentista dins de l'aliança són és el que hem les d'entendre. que són.
Perquè els de casa i els de fora estan esplegant magníficament bé. És l'herència de Plataforma per Catalunya.
[00:45:51] Speaker C: I cal recordar que Plataforma per Catalunya va estar a un peu d'entrar al
[00:45:55] Speaker A: Parlament. Sí, li van faltar 10-12.000 vots.
[00:45:58] Speaker C: Molt poc.
I va desaparèixer.
[00:46:01] Speaker A: 67 regidors van arribar a tenir, si no em falla la memòria, i el 2010 això els va anar del canto d'un duro.
Abans parlàvem de Ciutadans, eh? Clar, l'aliança ara està pujant.
Està pujant?
Jo no sé si el control tan estricte a nivell de quadres polítics passades les municipals podrà ser com el que hi ha ara, perquè és el que dius tu, no, Vicent? Un partit es composa de gent fidel, de gent amb molt bona voluntat, de gent amb les idees molt... de gent incorruptible, però també de revistes, de trepes, d'espavilats. i pel que estem veient també Aliança s'està convertint en el cotxe a escombra del procés.
S'estan endugant el millor de cada casa i això fotrà un pet com un aglat tard o d'hora, tard o d'hora, i ho pagarem tots nosaltres com a país.
Això farà mal.
Per
[00:46:56] Speaker B: tant, en aquesta pujada a l'aliança, les eleccions municipals poden ser un fre d'aquesta pujada? És a dir, que molta gent descobreix
[00:47:05] Speaker A: certes coses?
No, és a dir, tot això porta una inèrcia. Han de venir unes eleccions municipals, fotran bon pet, hi haurà regidors.
Aquí hi haurà una legislatura complicada, perquè ja hem vist que, aviam, Alianza fa quatre dies tenia dues alcaldies.
L'altre alcalde, que era la Rivera d'on era, va acabar expulsat del partit i han perdut l'alcaldia, no? Per tant, han perdut el 50% d'alcaldies, no? Només començar.
Que passarà moltes coses.
Què passarà?
i si feu una repassada al seu Twitter és molt crítica amb l'Aliança ara mateix.
Però després vindran les eleccions al Parlament de Catalunya. i aquí hi haurà un canvi que no sabem com serà. Dependrà molt del que passi a les municipals, però és molt probable que l'augment d'aliança sigui important.
No sé si tant com el que diuen algunes enquestes, que no saps d'on surten, però vaja.
que pujaran segur.
Vull dir que tot això, tot aquest pet, sigui grange fer-ho, el pet de Ciutadans, entre que es funden el 2005 com a Asociació de Ciutadans de Catalunya aquí, el taxidermista, i desapareixen, passen 18
[00:48:34] Speaker C: anys.
El problema és que han desaparegut però el mal ja l'han fet. La societat catalana està vivint el mal que Ciutadans ha posat. De
[00:48:44] Speaker A: fet, en part, Aliança recull la tradició histriònica de Ciutadans, el xou, la necessitat de conflicte constant.
Tot això Jo crec que és una herència política també de Ciutadans aquesta manera de fer.
Vox mateix és un partit que ja té 13 anys, si no em falla la memòria.
Ja no és un partit nou. Aliança tampoc fa quatre dies que es va fundar, però sí que està en aquest moment de creixement.
Quan fotran el pet? No ho sabem.
És un misteri.
haurem
[00:49:19] Speaker B: d'anar veient què va passant.
En qualsevol
[00:49:23] Speaker C: cas, perdona, les eleccions concretament a Barcelona són francament curioses, perquè venim d'un cicle de vuit anys en el qual ha guanyat l'independentisme, primer Esquerra Republicana, després Junts, i no ha pogut governar mai.
I, en canvi, ara que podrien tindre-ho relativament fàcil, van anar en les pitjors condicions imaginables, perquè, clar, Les eleccions municipals són les eleccions molt específiques.
o tindre la majoria absoluta o quedar el primer en nombre de vots.
Per exemple, si Junts i Esquerra haguessin sigut intel·ligents com per fer una llista unida dels dos partits, amb un independent alcalde davant repartint-se l'alcaldia dos anys o això, la pròxima legislatura tindríem un alcalde independentista i aquesta vegada el PSC no crec que pugui arribar allà a impedir-ho, perquè si entre s'aliança i si creix Vox, com tot sembla indicar, el PSOE és capaç de tot, però mantenir coi boni en l'alcaldia amb els comuns i amb Vox ja em sembla una cosa bastant difícil.
El que passa és que convindréu amb mi que és més difícil que fins ara.
En canvi, Chunch més Esquerra probablement podrien treure fàcilment 14 o 15 regidors i tindre l'alcaldia. que seria molt important tindre l'alcaldia de Barcelona independentista en les circumstàncies en què estem.
I en comptes de fer això, es barallen entre ells i es barallen internament. Perquè, clar, ara tenim una candidata d'Esquerra Republicana que, diguem, els contraris a Oriol Junqueras no volen que guanyi, perquè si guanya estan validant a Oriol Junqueras, i Chunch, tria el candidat més de dretes i menys independentista per la divisió dels independentistes, que se'n presenten tres o quatre, jo no sé quants se'n van presentar. Tres. I que segurament no volen que guanyi, perquè si guanya és un aval al sector més convergent i antipogemon des de Junts. que de
[00:51:51] Speaker A: fet ja va començar Jordi Martí amb el peu en l'entrevista a la SER, dient que s'ha de veure, que és un partit democràtic i de seguida suposo que li devien... Sí, però vull dir que ja... És a dir... Molt significatiu. No n'aprenen, sí, molt significatiu, no n'aprenen.
Estava parlant d'unes
[00:52:09] Speaker B: declaracions on deia que parlava d'Aliança Catalana, en aquest cas, li preguntaven sobre Aliança i no tancava la porta a acabar pactant amb Aliança, que ja veurien que encara no havien entrat a l'Ajuntament de Barcelona i per tant no sabia quin era el programa, etc. A més a més, sí que ha dit que no pactaria amb Aliança.
[00:52:26] Speaker A: A més a més, dient que si era la mateixa aliança del Parlament... No, vull dir que si era diferent ja ho hauríem, que dius, bueno, diferent... Si de cas serà pitjor, perquè si estem parlant de l'ala més radicalitzada del partit, no t'esperis a trobar un socialdemòcrata amb ànim de dialogar a l'Ajuntament de Barcelona si aquest senyor acaba sent regidor, no? És a dir, que també demostra, o no saber qui té el davant, o senzillament deixa la porta oberta al que molta gent tem, que és que Junts acabi falcant per por de perdre l'electorat.
A mi hi ha una cosa que no entenc sempre que parlo amb sectors de Junts i parlo d'aquest tema i jo els dic, escolta, que no heu mirat què ha passat a Europa.
quan el centre-dreta i la dreta i els conservadors i els democristians han filtrejat amb l'extrema dreta.
No ho heu vist, què ha passat?
Que us ho expliquin.
Aquest cas és
[00:53:26] Speaker C: molt sorprenent perquè precisament el president Puigdemont viu a Flandes. Bé, no viu a Flandes, viu a Adelània, però vaja. Coneix perfectament el cas. Coneix perfectament el cas Flamenc. els seus aliats són l'NBA, que ha estat molt clara.
Ara no tant, però en general havia estat molt clara contra els grups feixistes i saben el que significa grups feixistes com el Blancs-Belangs i el mal que li han fet a Flandes. Per tant, és que ho viu cada dia, podria explicar-ho.
Però des del punt de vista independentista, jo crec que la situació és terrible, perquè que no siguin capaços d'entendre després que en dues ocasions el Partit Socialista els havia urlat d'una manera indigna la possibilitat de governar Barcelona. que no sàpiguen veure que era l'oportunitat, que Coivoni, perquè no n'hem parlat d'això, però el Partit Socialista està caient en picat, Coivoni i Illa estan caient en picat, que Coivoni pot treure 10 regidors, 11 regidors, si m'apures, o menys, que només sumant Esquerra i Junts en trauen 14-15 fàcilment.
i que ningú arribaria, ara no sé si són 21 o 23, perquè crec que canvia el nombre de regidors. Aquest any augmenta, sí. Bé, és igual, que ningú arribaria a poder sumar això i que, per tant, després de vuit anys, és l'oportunitat històrica per l'independentisme de guanyar l'Ajuntament de Barcelona.
que tinguin tan poca capacitat política de no entendre que això és importantíssim i que es presenten en unes condicions que serà un desastre, perquè el resultat de Jordi Martí ho sap tothom, serà un desastre.
I el resultat de l'escenari alemany sembla que serà millor, però tampoc serà per tinar coets.
[00:55:15] Speaker B: I també falta el candidat de la CUP, que en les últimes eleccions no va deixar d'estar al ple. Jo anava
[00:55:23] Speaker C: a dir no sabem ni si es presenta perquè ja hauria d'haver presentat algú de candidat, és que ja fa tard.
Vull dir que realment és penós, és trist, i això tant val aquí com val al Parlament de Catalunya, com val a Espanya, el que dèiem a l'inici.
Si n'hi ha un final de règim, què fan Esquerra i Junts barallats, insultant-se, sobretot Esquerra i Junts, però vaja, és igual. Què fan? Per què no?
Per què l'independentisme no és capaç d'aprofitar la gran crisi del Partit Socialista? Quina pena que hàgim arribat a aquest
[00:56:06] Speaker A: punt. perquè malauradament portem una dinàmica cainita des de fa uns quants anys, on veient que l'estat era massa fort, hi ha una part de l'independentisme que ha decidit que era més interessant matar-se entre ells.
I estem instal·lats aquí, ara mateix, fins a Nova Org, malauradament.
També perquè, malauradament,
[00:56:28] Speaker B: la política està més desprestigiada que mai i tenir candidats amb cara i ulls sembla que és més complicat que mai.
Parlàvem de les dificultats d'aliança, però crec que és una dificultat que tots els
[00:56:41] Speaker C: partits, per desgràcia, tenen. Junts també buscava un candidat i no l'ha trobat.
De
[00:56:47] Speaker B: fet, els anteriors ja van haver d'optar de Xavier Trias perquè no el van
[00:56:50] Speaker A: trobar. El cas d'Alianza xoca més perquè és un partit nou, amb creixement, i estan tots molt envalentonats i tot això, no? I que se suposa que estaven, no?, que s'havia d'anunciar per Sant Jordi i tal, i tant de bombo, i tant plateret, i al final...
[00:57:05] Speaker B: I que els noms que van optar eren noms potents, diguéssim, d'alguna manera. Parlem de Sando Roser, de Lluís Carrasco, de... De Chamuy Filó. De Coavillas
[00:57:15] Speaker C: també van... Coavillas, el mateix Coavillas li
[00:57:17] Speaker B: van oferir. Que li van oferir. Per tant, anaven a noms molt coneguts.
[00:57:21] Speaker A: Aquí seria molt interessant un tema de saber, jo us ho deixo aquí sobre la taula, com han anat aquestes converses. Home, seria molt interessant saber-ho. A mi llegiria amb moltes ganes aquest reportatge, de què se'ls ha ofert, com ha anat... Tampoc sabem si hi havia feedback, per l'altra banda.
No sabem fins a quin grau han arribat aquestes converses. El resum
[00:57:49] Speaker C: ràpid l'has posat tu a l'inici, és a dir, tothom és conscient que presentar-se per un partit d'extrema dreta et marca de per vida i ja no tens marge de maniobra a partir d'ahir. És a dir, si un Jaume Giró o un Sandro Rossell es presenta liderant l'extrema dreta, es creu i ratlla per una bona part de la societat i no tens marge de maniobra, et quedes ja allà sempre, no pots
[00:58:15] Speaker B: moure't. No sé si això hagués passat fa dos anys, hagués passat. Vull dir que crec que també s'ha fet una feina de posar aquesta creu i ratlla i de senyalar que hi ha aquesta barrera per part de la societat, de dir no, no, per aquí està el límit i no hi passarem. Vull dir que crec que això també s'ha fet una feina que potser de vegades no es valora i que aquests últims anys
[00:58:36] Speaker A: també s'ha fet. i, de fet, una de les persones que ha fet més per fer això possible és el candidat d'Aliança Barcelona, perquè ell no ha tingut cap mena de mania a l'hora de posar en valor els contactes polítics amb la dreta radical més indissimulada de tota Europa pel seu representant internacional, que és Pau Nadal, si no em falla la memòria.
Vull dir que Jordi Aragonès, cada cop que Nadal anava a treure, a remenar la cua, per les trobades a l'extrema dreta europea, ell corria a esbombar-ho, això, quan se sap que dins del partit això crea i ha creat friccions importants, perquè hi ha una part del partit que li interessa distanciar-se d'aquesta màcula que pot representar un partit com a alternativa per a Alemanya, no? O, per exemple, Com justifiquen fer les mateixes polítiques d'una anticatalana com Vardela, que és el fill de Le Pen? Com ho justifiquen des de la catalanitat, això?
Què passarà?
[00:59:42] Speaker B: En parlarem molt la següent temporada, i dic la següent temporada perquè avui aquí acaba la tertúlia d'aquesta temporada.
Crec que ens tocarà fer-ne algun especial, com a mínim, amb el juliol, ja que hi ha una ascendència que segurament l'haurem d'analitzar i bé del TJUE.
però en principi la temporada regular de la tertúlia de Presquita, ara aquest juliol i agost, fem vacances i tornarem al setembre amb moltes ganes, ja que estem molt contents d'aquesta temporada diferent, d'alguna manera, i que ens hàgiu continuat acompanyant amb tot plegat, amb nous col·laboradors, amb un nou plató, amb tot el que ha suposat tot plegat per Vilaweb, aquesta aparició de Vilaweb Televisió, que a partir del setembre esperem que hi hagi nous projectes i que tots vosaltres els seguiu acompanyant i donant-nos suport fins al setembre diria, però segur que ens veiem el juliol perquè alguna cosa o altra ens farà tornar a obrir aquests micros, aquestes càmeres per explicar-vos-ho.
Bon estiu!
