Episode Transcript
[00:00:00] Speaker A: Música
[00:00:24] Speaker B: Bon vespre i benvinguts a la tertúlia proscrita. Aquesta setmana la política catalana augmentava una tensió, però finalment la sang no arribava al riu. Salvador Illa i Oriol Junqueras han fet marxa enrere a l'últim moment, dos dies abans que el govern revés un càstig al Parlament, donant-li els pressuposts al que hagués pogut precipitar una qüestió de confiança o a unes eleccions anticipades, Illa retirava el projecte de llei de pressupost i de la llei d'acompanyament.
La política catalana aquests últims anys ha vist coses que no havíem vist mai, però ella ens regalava aquesta setmana una novetat. Mai un govern havia retirat un pressupost ja més a tràmit per la cambra i a punt pel primer debat.
Segurament el PSC ha calculat malament la pressió que volia fer Esquerra i ja m'han extingut la força dels republicans i s'ha cregut més fort del que realment són.
Res de nou, per altra banda. Aquesta és l'actitud predominant del govern d'Illa. Sempre es creu més fort del que no és. Ho hem vist també aquesta setmana amb la vaga de professors. La setmana passada el govern d'Illa anunciava, entre moltes cometes, un acord històric i de país per millorar les condicions dels mestres. Ho explicava a tot arreu i la majoria dels mitjans reproduïen el seu discurs i el dels sindicats, comissions obreres i UGT. però no té res d'històric ni de país quan deixa als marge els sindicats majoritaris. Aquesta setmana ho demostraven, perquè podien vendre un relat però als carrers la realitat era una altra, ja que durant tota la setmana els mestres s'han mobilitzat i han demostrat la força que tenen. Demostrant una vegada més que el govern d'Illa, no és tan fort com es pensa, que té molts més problemes dels que vol fer veure i que en definitiva és un govern que fa molta més propaganda que no pas governar.
Avui parlarem a tot plegat amb Antonio Baños. Bon vespre Antonio.
[00:02:26] Speaker A: Hola.
[00:02:27] Speaker B: Hola.
[00:02:28] Speaker A: Bon vespre.
[00:02:29] Speaker B: No sabem si és bon vespre.
[00:02:31] Speaker A: Perquè avui em toques el PSC i ja... Bueno, sí, bé, bé.
[00:02:36] Speaker B: Bon vespre, mare.
I Julià Ojeda, bon vespre.
[00:02:39] Speaker C: Hola, bon vespre.
És que a més vinc una mica encostipada, ja. Per sumar a l'ambient general de decadència al país, o de revolució, jo crec que estem en un bon moment.
[00:02:51] Speaker A: Jo estic bé amb això.
[00:02:53] Speaker B: Preparant la tertúlia, tindria una mica aquesta conclusió, no?
Salvador Illa sempre es creu que és més fort del que realment és, o potser també és una estratègia, no?, aquesta per no demostrar la seva debilitat i simplement sempre fer propaganda, propaganda de coses que al final no són res. Jo
[00:03:12] Speaker A: crec, i ho crec, sembla un estirabot dels meus, que sempre però ho crec sincerament, que el PSC és goodbye Lenin, goodbye Cobi. S'han quedat el 98, 97 i tal.
No, no, però penseu-ho. Arriben i diuen, farem el Hard Rock Café, 50.000 pisos. La idea aquesta d'expansionisme econòmic, amb quins diners?
No sé, jo visc al 98, a mi no m'ha passat encara la crisi, no? Farem tal i qual, el català, posarem folclore per aquí, Feria d'Abril, Afeite de Jaén, una mica Los Charnegos, però si ja són els Besnets... És igual, viuen al 98.
Llavors, jo no crec que tinguin càlculs ni res, simplement estic convençut Perquè a més tenim Collboni com a amirall que està governant la ciutat com si hi hagués pasta, com si no hi hagués guerra, com si el món no s'acabés i ara fotrem llumetes... Vull dir, estem vivint en el 98, aquesta gent l'han congelada.
L'han congelada i un programa secret del govern o d'algú i aquesta gent creu sincerament que viu el 1998 i que Catalunya no va passar l'1 d'octubre i que tot això es pot... o sigui que hi ha alguna màquina de rebobinar la història i que... Llavors jo crec que són genuinament tontos, però en el sentit de tontos no personalment, sinó tontos que no millor. En el sentit grec d'idiotes, idioters. Però vol dir que s'ho creuen. No, no, un idiotès era aquell que no tenia opinió política a l'Atenes Clàssica, doncs bueno, un idiotès, és a dir, algú que, bueno, pensen, ah, doncs posant diners aquí, posant un conseller de política lingüística, posant una senyora per fer alguna cosa de català, posant... i ja està, perquè abans funcionava, perquè abans la Vanguardia deia una cosa, o el periòdico, i ja està. És a dir, que no sabeu que va passar el que va passar perquè hi havia la gent organitzada i que aquesta gent organitzada s'ha desorganitzat però no s'ha desenterat del que ha passat. És a dir, no podeu pagar una planta al periòdic de no sigui cívic o de farem trens i ja està, ja no funciona així el món.
Llavors jo crec i ara encara és pitjor.
[00:05:50] Speaker C: Jo crec que quan no tens un projecte de país, quan entres en unes institucions de manera il·legítima, per molt que Hi hagués una democràcia parlamentària amb unes aritmètiques molt complicades, marcades evidentment pel postprocés, però hi entres només amb l'única opció de dedicar-te a fer propaganda, que és efectivament el que fa aquest govern, a més amb tots i cada un dels àmbits que estem veient aquests dies. I potser els pressupostos han sigut el colofó. Jo crec que Salvador Illa no només ha tirat de crèdit, tenint en compte els altres àmbits de negociació, sinó que s'ha passat de frenada. És a dir, es presenten uns pressupostos que, igual que el pacte d'ensenyament pactat entre amics, es celebren i s'anuncien d'històrics, per amagar la debilitat realment amb la que comptes, perquè només en aquell moment, quan els entren a tràmit, comptes amb 42 escons més els 6 dels comuns, que parlem dels 6 escons dels comuns, dels 6 vots dels comuns, que és escandalós, perquè estem parlant d'una sobrerepresentació d'un espai polític, que ens van posar en la tessitura d'anar a unes eleccions perquè no estaven disposats a acceptar un hard rock a fer amb Esquerra Republicana, però sí estan disposats a acceptar un hard rock a fer amb el PSC.
L'escenari és delirant. Aleshores, que Illa, venint de la gran crisi de Rodalies, s'atrevís a situar aquest escenari amb els pressupostos en clara situació d'habilitat i de feblesa, només posa de relleu que no tenen cap projecte pel país. Cap ni un.
Jo fins avui pensava que Esquerra Republicana havia abandonat la política de genollar-se. I pensava fins i tot que podíem entrar en un escenari on Esquerra Republicana utilitzaria aquesta pressió dels 20 vots que tenia pels pressupostos per dir perquè és evident que hi ha un conflicte entre l'estat espanyol i l'estat espanyol. Per tant, és evident que hi ha un conflicte entre l'estat espanyol i l'estat que la sessió de l'IRPF és una cosa que, més que beneficiar-nos els independentistes, el que fa és desmuntar les lògiques internes de l'estat. A mi, avui, quan han espanyol. sortit a dir, o ahir, quan van sortir a dir, esperem que el juny, quan la Montero ja no sigui ministra d'Hisenda, puguem renegociar, però que no serà el mateix partit socialista, però que no serà el mateix estat espanyol. És a dir, em sorprèn que Esquerra Republicana una altra vegada també hagi, L'únic conflicte
[00:09:02] Speaker A: que ha tingut Esquerra en els últims vint anys és amb Convergència.
Perquè hi ha un senyor, que una mica orat, que està allà i que no vol deixar la secta, que es diu Oriol Junqueras, és i que no atén a una altra raó que no sigui la seva sinrazón, el president de l'Esquerra Republicana, la seva bogeria.
És a dir, Esquerra no és que no tingui un projecte, és que és Junqueras i els que van de
[00:09:33] Speaker C: la mà amb ella. Fins i tot assumint això científicament comprovable. Jo crec que hi ha una cosa que tant la cúpula d'Esquerra com la cúpula del PSC comparteixen, que és aquesta deriva autoritarista, és clarament problemàtica. Però, fins i tot, assumint que Esquerra Republicana i Junqueras podien arribar a tenir certa legitimitat, quan Junqueras diu, si hem aguantat quatre anys a la presó, aguantarem quatre setmanes de pressupost, de pressió... No sé
[00:10:06] Speaker A: qui li va fer la frase, però
[00:10:07] Speaker C: fatal. Si tu la terres bé, semblava que podia tornar a obrir un escenari on es deixava clar als socialistes d'aquí i de Montcloa que a Catalunya no es pot tornar a fer política com si el procés no hagués passat.
Com si el conflicte nacional no et sortís una i una altra vegada per totes les costures d'aquest país. Tu pots fer veure que ets el govern de tothom, tu pots voler governar com si Catalunya no fos una nació ocupada, però quan ho intentes, el que et surt és el conflicte nacional tota l'estona. i aquesta frase de Junqueras podia ser l'inici d'un canvi d'estratègia que tornés, diguéssim, a forçar el que hauria de ser evident per qualsevol catalanista o independentista, que és, els socialistes només mal governaran pel país, i ho sabem. I l'única manera que tenen d'imposar, que tenen més força que la que realment tenen, és amb aquestes proclames suflamistes. Aleshores, què pretén Esquerra Republicana?
ara, havent acceptat un acord in extremis?
Jo
[00:11:16] Speaker A: en aquest pas, primer pas, crec, conscient per aquest planeta, he tingut la mala sort de conèixer els Junqueras i el Rufián bastant a prop, i evidentment, o sigui, no pot ser que algú, que tu diguis sí, Algun no gaire avisat, no? L'IRPF, que no és la república, ni és res rellevant, però l'IRPF, sabent perfectament que Espanya no deixa un duro.
Però línia vermella, línia vermella? Bé, doncs no línia vermella.
Però és que a l'altre pàjaro, Està fent l'unitat d'Espanya de les Izquierdas amb Chayo Mene, que és un bon nano, i amb la Montero, que és horrorosa, i tot aquest drama de tornar al fraternisme.
Llavors, vull dir, és com el PSC. En quin any viviu vosaltres? Perquè jo crec viure en el 26.
Crec, entenc el 26, tot i que sigui un any horrorós i només estem al març. Tu
[00:12:23] Speaker B: confirma, tu confirma, vivim
[00:12:24] Speaker A: al 26. Sí, però entenc que... És el que tu deies. no es pot governar sense entendre, perquè a més és que les majories són diferents, és que les dinàmiques són diferents i fins i tot el poble català que existeix i realment existeix i realment està viu, amb el grau de vivacitat que li vulgueu donar, però és un poble viu, un poble europeu viu, Crec que tots sabem el que va passar, el que passa i el que passarà, i que estem a les portes d'una crisi, una recessió econòmica, i que Espanya té un problema de col·lapse d'institucions molt gran. O sigui, estem aquí.
i ens venen uns senyors, un parlant del 2011 i la nova política de Cipres, i l'altre senyor dient, línia vermella, no línia vermella, jo el que vull, i Tardà, que és el seu Sancho Panza dels Junqueras, dient, jo m'espero l'any 28 president Junqueras, i el vicepresident Illa. Però com has d'estar d'after per acabar
[00:13:34] Speaker C: dient aquestes coses? Només falta el Zapatero dient, apoiaré la reforma de l'Estatut. Però
[00:13:39] Speaker A: és una cosa com del Sónar de Dia. No pots dir això.
No ho pots dir perquè gramaticalment et diria que ni s'aguanta. Llavors, l'esturament és... Perdoneu, ara que tu deies la propaganda, és cert, m'ha vingut al cap quan als primers mesos de l'Illa, de governador civil, va dir que aniria per totes les autonomies a fer pedagogia i va anar a la Rioja, Hi ha imatges d'un faristol amb la presidenta de la Rioja, de Cantàbria...
No sé en quin moment es va cansar o ho van deixar.
És a dir, no hi havia ni consistència en el primer projecte que era explicar la nova Catalunya pacificada, ni això va poder fer amb 17 comunitats i dues places de sobirania.
[00:14:40] Speaker C: El que crec que és que almenys per una setmana semblava que hi havia una escletxa en aquest intent del PSC de construir una narrativa de propaganda autoritària, que a més es basa en l'exercici permanent de tot aquest vocabulari de pacificació, desconflictivització... Com deia el
[00:15:04] Speaker A: Giró, calma, calma... Clar, però vull dir,
[00:15:07] Speaker C: que Esquerra s'hagués plantat revelava una mica, durant una estona, que els socialistes havien vingut a gestionar i que lluny de gestionar el que tenen és crisi rere crisi rere crisi. De
[00:15:19] Speaker B: fet, l'última terratrúlia que vam fer nosaltres tres, crec que ara fa un mes, parlàvem del mateix, parlàvem de la crisi... Us fotreu fora. No, no, parlàvem del mateix perquè En aquest cas parlàvem de la crisi ferroviària, era el moment que Salvador Illa tornava com el gran Salvador i com que tot s'havia
[00:15:37] Speaker A: solucionat, dos
[00:15:39] Speaker B: mesos després de l'accident de Jalida res s'ha solucionat, agafar el tren continua sent un mal de cap insuportable. Aquí tenim
[00:15:45] Speaker A: una organització criminal que es diuen maquinistes, maquinistes polític-militar i que van amenaçant sobre coses de la xarxa viària.
I que
[00:15:58] Speaker C: se sap entre els usuaris i si agafes el tren i veus que hi ha retards permanents i canvis de convoi i que hi ha maquinistes que es presenten tard, que no arriben, que hi ha un boicot encobert
[00:16:09] Speaker A: per part de SEMAF, Una organització criminal?
[00:16:12] Speaker C: Sí, i seguim amb línies saturades o que no han reprès servei com l'R4, és a dir, que el desgavell és
[00:16:21] Speaker B: evident. I el túnel del Garraf, per exemple, després de l'accident de Jolita es fan unes revisions i es descobreix que el túnel del Garraf està fatalíssim. de cop i volta, i clar, és a dir, que tot plegat... Déu-n'hi-do.
[00:16:36] Speaker A: No, no, però és que no funciona res, perquè jo estic molt interessat en com han acabat la taula del Sanglà, del Port Sanglà, també, perquè hi ha posats...
[00:16:43] Speaker B: Ara els maten tots a Collserola, eh? Els matem tots
[00:16:46] Speaker A: i ja s'ha acabat,
[00:16:46] Speaker B: no? Sí, a Collserola està a punt
[00:16:49] Speaker A: de matar-los tots. Tampoc és gaire legal tancar Collserola per un tema de dret de ambulatori, és igual. I l'altre dia, el senyor aquest del MAU, que Déu tingui la seva glòria, va sortir amb un tuit dient, hem creat el primer anell postquàntic. I penses, però ja s'ha anglat. Primer s'ha anglat, després fes política postquàntica, que m'agradaria saber què és postquàntic, no? Vull dir, dóna una sensació com de Mister Bean tot plegat, que ressona també a Madrid, diguéssim, el govern del PSOE, El que passa és que a Pedro Sánchez és més llest i li surt una guerra, i aquí és una cutreria tremenda.
A mi el problema és, si una persona va en tren i té fills, com és que és espanyola?
Com és que vota PSOE o PSC?
Quin circuit mental És el xarraguisme? Hi ha una victòria ètnica?
Potser la clau
[00:17:52] Speaker B: te la diu l'Ingrid, que diu que el govern d'Illa no té projecte, però tampoc no en té cap als partits de l'oposició, tant nacionals com
[00:18:00] Speaker C: espanyolistes. i no només en una qüestió d'aritmètiques i de vots, és que quan tu no tens un projecte i et dediques només a la propaganda, fas tres coses. La primera és dir que ets més fort del que realment ets, tota l'estona. Per això cada vegada que anuncien una cosa és el gran cohort històric en educació, la inversió més generosa... Avançar, avançar. Volem fer avançar. En aquest voler fer avançar, desmemorialitzar el país, no sé d'on venim.
[00:18:44] Speaker A: No, no, però fer avançar no
[00:18:45] Speaker C: és... Jo crec que la segona... La qüestió evidentíssima que governen de manera propagandística perquè no tenen projecte és la creació d'observatoris i de taules d'estudi, tota l'estona.
Observatoris de taules.
[00:19:01] Speaker A: Hi ha un observatori que va vigilant la taula. Fins i tot
[00:19:04] Speaker C: avui repassant els acords.
amb comissions i UGT d'educació, també la majoria de mesures estan subjectes a la creació d'una taula de negociació que revisaria... És a dir, quan tu no saps quines polítiques has d'aplicar, ni comptes amb els suports necessaris per desplegar-les, clarament l'únic que fas és crear fum.
[00:19:22] Speaker A: És el poder burocràtic d'haver-les. I la
[00:19:26] Speaker C: tercera, que quan no et surten les coses, perquè no tens suports prous, reacciones amb càstig i autoritat, que és assenyalar que el culpable és l'altre. No ets tu, que no has aconseguit prous acords. I per això, per mi ha sigut gravíssim que aquestes setmanes es condicionés tots els conflictes del país, la vaga de mestres, la vaga de metges, la crisi de Rodalies, als pressupostos. Si no hi ha pressupostos, si no hi ha pressupostos, i és com, perdoneu, però la responsabilitat de tenir un acord de país és del govern. Per què no ha anat el govern a buscar l'aritmètica espanyolista? Per què no ha demanat al PP que formi part de la taula de negociació del pressupost? Per què no ha demanat a Junts que s'abstingui? Per què no ha pactat amb Vox? És a dir, el govern no té intenció de governar. El que
[00:20:14] Speaker A: ha fet la notícia és que Pedro Sánchez havia dit abans de les andaluses, no proveu res perquè estem sotmesos els baròmetres de les eleccions regionals andaluses per tindre uns pressupostos que després diuen Òscars, mestres i tal. Hem arribat a un grau de colonialisme tan ridícul que... Però, bueno... Vols dir que el
[00:20:44] Speaker B: PSOE no volia que s'agafés un acord amb l'IRPF abans dels andalusos? Exacte. O
[00:20:49] Speaker A: amb l'IRPF o amb l'IR, és igual. Qualsevol cosa perquè llavors no se separatista, se queden el diner, això ja ho
[00:20:56] Speaker B: sabem. i llavors ara han allargat aquests tres mesos,
[00:20:59] Speaker A: no d'alguna manera, passen les eleccions d'estiu, però
[00:21:02] Speaker B: llavors en realitat és un any més sense pressupost, en
[00:21:04] Speaker C: realitat perquè ha passat l'estiu... I difícilment tindrà oportunitat de presentar-nos uns altres, perquè
[00:21:09] Speaker A: l'any que ve entrem en any electoral... El problema és que Esquerra Republicana ja no és de Catalunya, eh? Vull dir, oficialment és ERC.
No, no, que han tret la Catalunya, no sé per què, però l'han tret. L'han tret. El tema és que se n'ha vingut a jugar això.
O sigui, Pedro Sánchez ha trucat a Junqueras i li ha dit, oye que me va mal por Andalucía, tal, bueno, pues ya no negocio una cosa del meu teòric país.
O sigui, és el grau de llimacarisme, no existeix de paraula, però bueno, d'acció de llimacs, per dir-ho d'alguna manera, absolutament estoradora. Però a mi m'interessa el que deia, bé, m'interessa la pregunta d'Ingrid, no sé qui és, que és valer, i els bons, què estem fent?
Perquè això ja portem sembra, va, PSC i tal, i és una molt bona pregunta.
I jo aquesta setmana he pensat bastant en el tema que, vale, xarxes socials, ja sabem, és una xarca, que diu el jovent, el pedrolo és un gueto, el no sé què, és poc, vosaltres sou marginals, però coi, és a dir, es va
[00:22:25] Speaker B: prenent forma... Nosaltres som nomes dolents.
Vosaltres
[00:22:28] Speaker A: dolents? No, mai a la vida heu sigut dolents. Sempre. No, no, però m'explico.
Un altre cop, perquè ha passat sempre a Catalunya, a part de les institucions, al poble català, i ho dic, amb orgull i dient-li així al poble català, es va organitzant pagesos, mestres, no necessàriament independentistes, però sí anti-autonomistes, diguéssim. Aquesta manera coent de viure.
I evidentment que els partits ara mateix no en serveixen, cap ni un.
perquè, a més, sortia la notícia que, per exemple, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia dit que els xòfers del Parlament no calia que sabessin un V2 de català. I veníem
[00:23:13] Speaker C: de la votació del requisit del V2 de Sanitat, on PSC i Comuns voten
[00:23:18] Speaker A: d'acord. Comunes, comunes. Comunes van dir que no, no vaia ser. Perquè teníem
[00:23:21] Speaker C: un pacte nacional per llengua, que és paper mullat i tot el que està.
[00:23:24] Speaker A: En català ja sabem que és de racistes i de feixistes. Històrica, també, per
[00:23:27] Speaker C: això.
És que aquesta és la propaganda
[00:23:32] Speaker A: neofalangista. El president Mas deia dies històrics, aquests
[00:23:37] Speaker B: són pactes històrics. Sí, sempre hi ha
[00:23:40] Speaker A: pactes. Però vull dir que crec que primer, o sigui, ara mateix ens hem d'organitzar sense mirar al Parlament.
És una cosa absolutament aliena, és com una mena de xiquiparc, és una cosa que sí, és interessant, tema de gaies, tema de fiscalitzacions de coses, no dic que no serveixi per a res, però per a la construcció d'una nova alternativa política nacional, els deixem allà.
i anem parlant.
Jo crec que hi ha molts àmbits, des de la pagesia, que sempre ha estat, fins al jovent, que és diferent de fa 10-15 anys, fins a la intel·lectualitat, la recuperació de figures culturals importants que ens diuen coses.
Bé, doncs tornem-hi.
Ara, no pensem que tot això són vots per a ningú.
Ara no faré apologia de l'abstenció ni de no, cadascú pot dir el que vulgui, però no ho pensem com que això ha d'acabar en un partit o en un altre.
Crec que no estem en aquesta situació, perquè no hi ha cap partit prou decent com per acollir un redreçament nacional.
Digues,
[00:24:52] Speaker C: digues, perdó Julià. Jo crec que ara mateix, i avui hi ha gent que ho ha començat a dir, estem en un moment on tant la situació absolutament estrafolària del país, però també la situació geopolítica mundial, estem en un moment on realment costa entendre cap on som i cap on va el món.
I avui hi havia gent que deia, hi ha motius de sobres però també motors de sobres per pensar que podem anar a una vaga general.
Si ho penses, en l'últim mes i mig hem tingut i estem tenint sectors mobilitzats de tots els àmbits. Avui hem coincidit vaga de metges amb vaga de professorat. Portem tota aquesta setmana de vaga històrica, ara suposo que en parlarem, de professorat. Avui els pagesos també s'han sumat. Els pagesos s'hi han sumat, veníem de les manifestacions de fora Renfe.
El Parlament de Catalunya ara mateix és una institució ocupada per un virreinat que respon als interessos de Pedro Sánchez. Per això deia que ERC tenia una oportunitat sobre la taula per intentar fer ingovernable el Parlament. És a dir, si no hi ha un projecte que pugui ser ocupat des de la Generalitat, fem ingovernable el Parlament, perquè fer ingovernable el Parlament vol dir que no pots aprovar uns pressupostos, perquè Illa no pot aprovar uns pressupostos com si estiguéssim al 1998, perquè ja no hi som.
[00:26:28] Speaker A: i el senyor Torrent, que mala memòria tinguem d'ell sempre, va anul·lar el ple en el qual el president Puigdemont era a l'exili, podia ser president i continuar un conflicte. És a dir, des d'aquell dia, el No han fet res més, perquè Junqueras president Puigdemont no podia vol ser president de la província, no ho sé què vol, ser però no president. són útils.
Junts tampoc. Junts tampoc. Junts tampoc, vull dir, no.
I de cop, home, hi ha gent que clar, jo conec i m'estimo, però ara mateix participant, és un partit d'Esquerra Socialdemòcrata que participa a les institucions, però no és un partit antisistema, perquè si no, no sé, altres coses s'haguessin fet.
És un partit integrat, més o menys amb jerseis, però integrat i bé, bé, no em queixo. Ara, el redreçament d'un moviment insurgent, perquè ara ja sabem que només amb la insurgència, una insurgència violenta, la insurgència i amb la desobediència, és cap on hem de tirar, no ens vala, no ens serveix cap dels partits.
[00:27:47] Speaker C: Suposo que d'alguna manera... Dels partits institucionals,
[00:27:51] Speaker A: no? No, no, institucionals. Ah, bueno, bueno,
[00:27:53] Speaker C: clar. Estem enviant... Un saludo al teu.
[00:27:56] Speaker B: Vale, vale, perdó, perdó. No, no, vull dir que segurament, anava a dir una cosa que potser no està ben dit, però que es tenen una mica agafats pels collons uns als altres, d'alguna manera, en el sentit que cap dels dos vol anar a eleccions. Esquerra no vol anar a eleccions perquè vol que les següents eleccions sigui Junqueras el candidat i no tenen una alternativa ara mateix per poder presentar. i llavors ara mateix no els va bé en eleccions. El
[00:28:21] Speaker C: calendari també està calculat en funció de la resolució definitiva de la situació política Puigdemont i Junqueras.
Per això que d'alguna
[00:28:32] Speaker B: manera es feien com una amenaça els dos, no t'aproven els pressupostos per donar-me eleccions, i l'altre li deia, jo ho presento igualment, i si no, anem a eleccions, i clar, cap dels dos vol anar realment a eleccions, perquè ara mateix no li convé a cap dels dos donar eleccions, i per tant, finalment el que acaben fent és una cosa que no s'ha fet mai, que és retirar la llei de pressupostos.
[00:28:54] Speaker A: Però és que, un moment, la imatge, la vinyeta, si fos al Minutaire, estem tots mirant missils caient cada dia, el petroli que pot fer que la recessió sigui tremenda.
En un país on el canvi climàtic encara clar que les sequeres i tot això no s'afecta.
Tu creus que algú està mirant que s'hi han retirat, que s'hi ha de refer?
És que, a més, és molt trist perquè no hi ha cap posicionament de país de dir, escolta, això ens pot portar problemes econòmics a tota Europa i no sé què, o Catalunya prendrà una sèrie de de marcs mentals per si bé. O sigui, és possible que hi hagi una crisi, que no està clar, però una crisi com la del 73?
I m'estàs explicant a mi que si retiro, que si no retiro, que si l'RPF... O sigui, és que, perdona, em sua la pebrotera.
Absolutament.
o amb sola xona, com vulgueu dir-li, per davant, per darrere... És que és irrelevant, és que és inútil, és que no hi ha trens.
O sigui, només els països centrafricans no tenen cap mena de tren. I nosaltres no tenim ni un tren. I hi haurà una recessió mundial i no tindrem trens per portar la gent a treballar ni res. I em véns amb que si... O sigui... Sí, ens estem
[00:30:14] Speaker B: acostumant a no tenir
[00:30:15] Speaker A: trens, d'alguna manera. Traieu els periodistes del Parlament.
Deixeu el Parlament Allà ha tancat, tipus Isla de las Tentaciones, i de tant en tant mireu si estan vius o si necessiten res. Però és que, de veritat, i no només per l'algeopolítica, el país està bullint un altre cop, ens estem reconfigurant, hi ha moltes coses molt xules que comencen a vestir-se.
És que no
[00:30:42] Speaker B: té cap interès.
En aquest sentit segurament també hi ha el que parlàvem abans, Júlia, la vaga de mestres. La setmana passada el govern intenta silenciar aquesta vaga, intenta que no es faci aquesta vaga, arriba en un acord amb comissions obreres i UGT, parlant d'un augment del sou, i arriba en un acord que ells anomenen històric de país, quan en realitat els sindicats, comissions obreres i UGT, en el sector educatiu, suposen un 20%, representen un 20%, per tant no són majoritaris, i en canvi els sindicats majoritaris asseguren que aquest acord és de mínims i que no el poden acceptar. Crec que tot plegat en realitat també ho fan d'alguna manera, per intentar que la societat d'alguna manera digui, mira que ets els mestres que viuen tan bé, aquella idea
[00:31:33] Speaker A: que te'n diuen, no? És 1998, no?
[00:31:36] Speaker B: No, però jo crec que fan, mira si els van a muntar en sou i no en tenen prou, no? Els
[00:31:40] Speaker A: nens no saben llegir, o sigui, han passat mil milions de coses.
I a mi que digui sindicats, a UGT i Collegis Urbans, Són institucions, braços polítics de l'estat espanyol.
però no pots tractar-les com reivindicacions laborals. Estem parlant que el nivell de pissa de Catalunya és el més baix, primer de tota Espanya i després dels més baixos d'Europa, que tenim un problema d'integració de dos milions de persones que han arribat, que tenim tot el tema de fer una escola inclusiva quan no tenim ni escoles inclusives ni tenim barracons.
I a més estem parlant d'educació, que l'escola catalana és un dels imaginaris més potents que té aquest país.
És a dir, si d'alguna cosa estàvem orgullosos no és de l'escolarització actual, sinó de la llarga tradició des de Ferrer i Guàrdia per una educació igualitària, republicana, El
[00:32:49] Speaker C: més greu del que està passant amb la vaga d'educació és com el govern s'ha permès el luxe de tractar la comunitat educativa amb aquest despreci i amb aquest despotisme.
que tu realment, una setmana abans de la convocatòria de les vagues, t'hagis permès el luxe d'anunciar un acord, no només amb els sindicats minoritaris, espanyolistes i amics, sinó que a més representen els sectors O sigui, que no són estrictament els docents en majoria, és a dir, la majoria d'afiliats a comissions i UGT en el sector educatiu no són pròpiament mestres, són altre personal, diguéssim, que intervé en el món de les escoles.
Que t'hagis permès el luxe de sortir, anunciar un acord històric amb una taula paral·lela a la taula que tenies oberta, que el 95% de la comunitat educativa docent i que la mateixa setmana que comencen a haver-hi vagues massives històriques, no diguis, ens hem equivocat, recollim cable, reprenem la mesa de negociació. És a dir, que més enllà de les mesures concretes, que sí, que les ràtios, la qüestió econòmica, també jo crec que fem un flac favor si situem la qüestió econòmica al capdavant. Jo crec que a vegades també mitjans de comunicació com sindicats, perquè el poder adquisitiu n'hem perdut tots. i problemes de poder adquisitiu en l'administració pública... Portar-ho
[00:34:23] Speaker A: a l'economia seria portar-ho al mar del 90. Jo dic al 98, podeu triar
[00:34:28] Speaker C: el que vulgueu. Sí, però per mi el més sintomàtic de les negociacions en educació són aquest tracte, aquesta dinàmica de menys preu als sectors fonamentals de la societat catalana. i que ja veníem, si recordeu, de la vaga de l'11 de febrer, la primera.
on ja hi havia hagut molt rebombori perquè l'equip de Niubó també s'havia negat reiteradament a seure a negociar amb els sindicats, i que a més veníem d'una revolta de la sectorial de ciències emprenyadíssima perquè s'havia anunciat unilateralment la retallada de la tercera hora de ciències amb la fusió de física i química, tot amb el document d'homologar-nos als currículums espanyols. És a dir, que al final sempre que grates una mica, t'adones que tot és un intent per amagar la idiosincràsia del conflicte real i únic, que és el conflicte nacional. I amb això volia dir també, revisant una mica què estan dient els mestres, per exemple, per mi hi ha un punt que exemplifica molt bé com ens prenen el pèl els catalans des de Madrid, que és, mentre s'estan negociant mesures similars a Madrid i aquí, en la reducció de les ràtios, a Madrid es planteja que a secundària han de ser 25 alumnes per classe, mentre que a Catalunya 27.
Per què aquest greuge comparatiu? Perquè som una comunitat tractada colonialment. És a dir, quan tu mires la lletra petita de tots els acords, sempre, sempre, sempre els greuges són carregats contra Catalunya. Aleshores, que el govern es permetés Bé, per una banda, és positiu que la resposta de la comunitat educativa ha sigut així, i així de bèstia, perquè clarament només han fet que tirar gasolina al foc, i això crec que és un bon moment perquè també ens retorna a tots un escenari de mobilitzacions estructurals. És a dir, que la reclamació de la independència, més enllà que hi hagi sindicats més o menys afins, no és una utopia que construïm sobre un món ideal.
La necessitat de tornar a posar el discurs independentista sobre la taula no és perquè vulguem treure més estelades al carrer, és perquè cada vegada que surt un conflicte estructural de país, ens adonem que el xoc és El que hem de fer és anar a votar,
[00:37:12] Speaker A: en contra del districte universitari, que i això és una llei és el que hem de fer, i això és el d'aznar. que hem de fer.
Jo això ho vaig trobar un crim de l'essa traïció, Un crim que no sé com s'hauria de castigar, però segur que 20 anys de Montjuïc tancat, segur. Perquè no pots votar en contra d'una cosa que ni tan sols és antiautonòmica ni res, simplement Catalunya té una població i unes necessitats diferents d'Astúries.
Punt. Com les té diferents, hòstia, feu el favor que els metges d'aquí, això el doctor Padrós ho ha dit, aquí es necessiten metges de família, metges de contingència, de primera, perquè els metges d'elit els tenim bé, després, clar, si els cries aquí poden parlar la llengua del país, poden estar més integrats, els pots portar a pagès, a fer... És a dir, no van de mèrit de res Si votes això, estàs dient que la salut dels teus fills serà pitjor. Amb dos sants collons. No ets dient
[00:38:27] Speaker B: que t'importa més Espanya?
No, no, és
[00:38:30] Speaker A: que a Espanya li donaria igual. Si a Espanya li dius, escolta... Sí,
[00:38:35] Speaker B: perquè t'importa més que un malaguany pugui
[00:38:37] Speaker C: estudiar... Negar-se el Districte Únic també és perpetrar la lògica extractivista de recursos dels catalans en favor dels espanyols, perquè tenim de les millors facultats de Medicina de l'Estat, amb les millors formacions, els millors hospitals on fer pràctiques, i clarament negar-se això és que nosaltres no puguem retenir el nostre talent, i no només això, sinó que vinguin estudiants de fora amb notes més baixes, perquè sabem que els sistemes de punt de recepció també són diferents, que vinguin a estudiar durant sis anys, els formem perquè després retornin als seus llocs orígens on, a més, segurament tinguin millors condicions, perquè el dèficit fiscal no està...
[00:39:13] Speaker A: És que, a més, la mena de metges, això...
El Col·legi de Metges ho ha dit des de fa una dècada.
La mena de metges que necessita Catalunya no és la mateixa mena de metges que necessita Extremadura, que són poblacions disperses... És a dir, és lògic. Jo ja, si fos autonomista, ho demanaria. És a dir, jo crec que aquesta votació per mi és un crim. Un crim perquè va en joc de la salut de la gent. Dels seus fills, no, evidentment. Perquè, a més, aquí, Esquerra, Junts i PSC han jugat una carta que és perdedora. que era concertada i mútua, ja des d'Artur Mas, pensant que era lo moderno i que a més... No podeu fotre dos milions de persones a treballar i anar jugant a concertada i mútua, perquè us queda un decalatge de gent que no pot anar a la pública perquè heu desinvertit i no pot anar a aquestes coses que us heu inventat perquè no. Llavors, vull dir, ho arregleu... No, no, no estic en contra de totes les coses de les mutues. No, no, vull fer un
[00:40:18] Speaker C: argument de més per assenyalar, diguéssim, aquesta dinàmica propagandista autoritària i aquest funcionament despòtic del govern, que és que mentre tens la revolta pagesa, la revolta educativa, la revolta sanitat, L'únic pacte amb el que ets capaç d'arribar a bon cor és... No? Els policies?
4.000 euros. L'augment salarial als Mossos d'Esquadra... És a dir, que diu molt... No és casual.
Primer, de les prioritats tàctiques que tens a l'hora de tenir acords sectorials, i dos, que quan realment no tens cap problema en establir bones negociacions amb els Mossos d'Esquadra, que per cert també se'ns estan espanyolitzant a marxes forçades, perquè també quan és l'únic sector funcional aquí millores les condicions, també obres la porta que sigui un pol d'atracció cap aquí, però clar, és molt significatiu i mentre tens metges i professors que són la base de qualsevol societat democràtica, de qualsevol societat que vulgui esperar a donar una vida i un futur millor als seus fills, revoltats, el que fa és injectar més diners als Mossos d'Esquadra perquè vagin a pagar els mateixos actors que s'estan mobilitzant.
[00:41:39] Speaker A: Aquesta colla, i incluo això a Junts també, aquesta colla del segle XX, per dir-ho d'alguna manera, És que es pensa que com va funcionar fa 35 anys, tornarà a funcionar. Però no hi ha pinso, ja està, és una altra cosa, han canviat, el món va cap a altres problemes i la gent també, els catalans pensem diferent, però es pensen, bueno, posem policies perquè llavors, si traiem la policia, els mestres, no, perquè comissions, posem comissions per fer sindicat groc, ja no, no és la reconversió industrial.
que això ho he triomfat només jo, no és la reconversió industrial, no és el COBE, no fotis la baronesa Thyssen a Barcelona, que ara li hem donat un palau perquè foti allà una mena de merendero.
O sigui, ja no va així el món, però és que el món no va així. No és que a Catalunya, que a Catalunya ja no va així tampoc després del primer d'octubre perquè aquí hem vist uns... Llavors és tan austro-hongarès la classe política que està avient avallant el vals mentre el món s'enfonsa i estan fent allà, pensant i dient, és que jo ara no la buscaré, però hi ha una frase com molt contundent del governador d'Illa dient Catalunya ha d'avançar.
I dic, molt bé nano, tu has estudiat filosofia, és licenciat en filosofia, cita algú, fot alguna cosa més que ha d'avançar, què vol dir que ha d'avançar, però si se t'està caient el país a sobre.
És a dir, no teniu cap idea més, i si no, aquí m'ofereixo com a escriptor de discursos pel PSC, però més enllà de la broma, jo tinc un preu, jo tinc un preu i sóc autònom. Realment, la sensació ja no és de desconnexió de la política en el sentit clàssic, que bueno, és que ens hem desconnectat, no, és que és com una inutilitat No sé, plena de calç. Saps aquelles coses a Barcelona que l'aigua té molta calç, que no pots ni moure perquè està tota blanca amb la calç?
Doncs veig el Parlament, veig el govern provincial, l'antiga Generalitat, i veig calç. Jo m'imaginava avui... Calcari, veig tot, que no es pot...
i
[00:44:04] Speaker B: una galleda plena de forats caient-hi l'aigua. I aquell senyor
[00:44:09] Speaker A: dient, farem un escut postquàntic. El problema
[00:44:13] Speaker C: també de tot això és qui se n'està beneficiant a l'altra banda, quan els partits que haurien d'estar fent oposició tampoc en fan perquè no tenen cap idea de com adreçar Jo crec que els independentistes... I el populisme, que
[00:44:31] Speaker B: això anirà també doblegant, d'alguna manera.
No, però vull dir que d'alguna manera, al final, és a dir, que la conclusió que arriba a molta gent des de casa seva és que l'administració no funciona, per tant, l'hem d'abolir, d'alguna manera, aquesta setmana, Ho hem viscut, no anava a treure el tema, però hem viscut amb el menjòmetre. D'alguna manera aquest discurs d'aquesta pàgina web el que ve a dir és que fem el que ha fet Miller i que és carregar-nos-ho tot perquè en realitat està assenyalant
[00:45:07] Speaker A: a tothom. Jo aquí ho entenc. És a dir, i jo he fet un parell de tuits, ja veus tu quina col·laboració he fet amb el progrés de la humanitat.
Però vull dir, no tot és igual, hi ha ajudes evidentment necessàries i imprescindibles i no sé què, i hi ha xiringuitos també. Llavors, la cosa, la gràcia... Però aquesta web
[00:45:27] Speaker B: no fa diferència. No, no, ja ho
[00:45:28] Speaker A: sé, ja ho sé. Per això et dic. La gràcia que tenen aquests mecanismes, igual que té Octubre o que tenia aquell nano que va fer-ho de Subvencions.cat, la gràcia és que tu busquis realment qui no s'ha guanyat, que els diners no estiguin acreditats. Ara, hi ha molts i molts diners que són necessaris, quan diuen, hi ha molts funcionaris! Bé, funcionaris o burocrates, perquè funcionaris són els metges, és a dir, és cert, hi ha aquest... Jo, perdó eh,
[00:46:00] Speaker B: però Subvencions.cat, és a dir, el que és el manjòmetre, ja no sé com es diu, és Subvencions.cat agafades i transformades des d'una capa política. perquè les dades són les mateixes i és transformar-les en un assenyalament. Tal assenyalament que fins i tot, és surrealista, però Sílvia Oriol ha hagut de sortir-se a defensar que estaven atacant la seva germana.
I ella mateixa,
[00:46:26] Speaker A: perquè el seu partit també rep diners. Més enllà d'això, és cert, i a més estic totalment d'acord que no es pot anar amb mil·leirismes.
[00:46:40] Speaker B: Hi ha un perill volent liquidar les
[00:46:42] Speaker A: amnisties. Sí, sobretot assenyalant pel Vox Gros.
que s'ha de assenyalar, per exemple, la de Gaia, l'escàndol de la de Gaia.
Una cosa no treu l'altra.
I ara m'ho poses bé, des que els periodistes no ens paguen, Vull dir, des que no hi ha institucions periodístiques, no hi ha la mirada entrenada a dir això
[00:47:09] Speaker B: sí, això no.
I per això el
[00:47:13] Speaker A: populisme es tira.
Teòricament nosaltres teníem uns estudis Alguns més llestos que altres, però per escatir, de dir, això és interessant, està bé que aquests diners hi hagin, i tal. Però, més enllà d'això, jo, avui que me les he tingudes amb els d'Aliança Catalana, m'ho passo bastant bé, perquè deia que no sé què dels moros, que eren molt dolents, i aquestes coses de sempre, no?
El que deia abans, hòstia, com arriba una recessió més o menys com la del 2008, o diferent i tal, És que a qui nassos li interessaran les menes? Les menes no són culpables. O sigui, tothom estarà acollonit a veure si cobra el sou, quina empresa tanca, és a dir, tornarem a uns temes econòmics. Llavors, tot aquest populisme de Chichinabo, de que los moros no quitan los catallés, totes aquestes merdes, la gent dirà, quina és la inflació? Oriols.
Què és un flux, què és un estoc? Urriols!
Què és un col·lateral, què és un bono, què és un swap? Urriols! Explica'm! Clar, senyora de l'humor... No, vull dir... Els propers anys sembla que seran bastant xungos, en aquest sentit, o que tornarem a una de les moltes crisis que hem tingut.
Llavors, això de que resserran Home, que es racioni l'analfabet quan tu tens un 4% d'inflació serà
[00:48:44] Speaker C: raro.
Jo crec que també és una mica el clima que la mateixa mal governança de Salvador Illa promou. Si tu t'has passat un mes dient que totes les revoltes que tens al carrer només es solucionaran si hi ha un acord de pressupostos i que estàs condicionant aquest acord de pressupostos, aquest xantatge, i no estàs disposat a tu assumir cap cos, perquè Illa el que estava dient és La responsabilitat que s'aprovin és si Esquerra Republicana torna a agenollar-se i no si jo trobo alternatives de país, si em creiés que realment hi ha un país, per trobar una altra fórmula per aprovar aquests pressupostos.
I això també demostra que hem estat amb el xantatge, amb la propaganda un mes sencer i avui, vinga, línia de crèdit.
Recursos entens si els vols trobar, no? El que no pot ser és que estiguis mal governant amb aquest xantatge mentre també estem veient que tots els serveis bàsics estan patint i alhora donen espai a aquests populismes i a aquestes converses zero crítiques, perquè la ciutadania també, vull dir, Aquest malestar és real, real, i qualsevol element que situïs ara al mig, al centre de la conversa de les xarxes socials, és dinamita.
I la gent també... Hi ha un punt que és com... Dóna'm la recepta fàcil, però clar, perquè tampoc no tens a ningú que t'estigui endreçant ni t'estigui anant a l'arrel del problema. tampoc... No ho sé, jo... Però també hi
[00:50:18] Speaker B: ha, tornant als mestres, la gent busca la recepta fàcil, però també hi ha la mobilització d'alguna manera, perquè els mestres estan sortint i estan dient, molt bé que m'augmentis aquesta merdeta de sou, però no va d'això. Va de cada vegada, estem parlant de l'escola inclusiva, però cada vegada hi ha més nens amb DDH, més nens amb autisme, i no hi ha els recursos per treure aquests nens. Avui es viralitzava moltíssim, no sé si ho heu vist, un vídeo de Flash, diversos vídeos de Flash, que anaven al saló de l'ensenyament a preguntar a joves No saben ni qui és president, ja sé, no puc treure la conclusió que són tots els joves, però em sembla molt fort que no sàpiguen que és una serralada, que els demanen per una serralada i parlin de Montjuïc, que no sàpiguen qui és el president de la Generalitat, que demanin que situïn Lleida i el situen a l'Alt Empordà, vull dir que tot plegat...
[00:51:16] Speaker A: Ja va haver-hi no sé quin dia, i potser tu ho sabries dir més en cert, no sé quin dia, Vam descobrir que la immersió lingüística no havia existit.
Però jo m'ho havia cregut. Jo no tinc fills i anava pensant que s'estava educant en català. I de sobte, no sé, un dia dius, no, no, no, és que no ho hem fet.
Però fa 20 anys que no
[00:51:38] Speaker B: ho hem fet. Jo he anat a una escola catalanista pública, però t'asseguro que he tingut molts professors que m'han fet l'església en castellà.
[00:51:49] Speaker A: Estàvem ja fa anys...
Estem parlant de
[00:51:56] Speaker B: fa 20 anys i ja hi havia
[00:51:58] Speaker C: aquesta situació. Jo crec que estem en un bon moment.
[00:52:02] Speaker A: Per la catàstrofe.
[00:52:04] Speaker C: No només això, aquest anarco-sindicalisme... No, no, jo sóc del Puig i el 76. No, però crec que els independentistes estem en un moment en què és aquesta cruïlla en què clarament la tecnogestió colonial dels socialistes és impossible d'implementar a Catalunya, bàsicament perquè els seus no ho permetran mai. És a dir, perquè tu puguis gestionar bé Catalunya, el primer que has de fer és obrir línies de crèdit, i no ho faran. perquè això suposa que l'estat mateix, no la materialitat de l'estat, sinó la política mateixa de l'estat, col·lapsi. Precisament per això... És que
[00:52:40] Speaker A: Catalunya no pot emetre deute, encara, perquè és una colònia, des del 2008.
[00:52:45] Speaker C: Però amb això vull dir que aquest cul de sac de la mala gestió associada també ens porta a no poder revalidar Aquelles fantasies de ficció institucional i aquelles fantasies de país normal i normalitzat que ens havíem cregut durant els 90 i fins i tot, pràcticament, les consultes d'Arenys, o fins que el Carod Rovira va sortir dient el sobiranisme pràctic. Hem d'acabar amb els peatges.
Precisament jo crec que per no revalidar els errors dels sigles anteriors, el que cal ara veure és una mica, queda molt d'adafo això d'startup, però crec que hem d'intentar no repetir els errors anteriors i veure les finestres d'oportunitat. Jo crec que la mobilització social ha de ser ocupada per projectes polítics de país.
perquè, si no, la sectorialització també ens porta a aquesta fragmentació del subjecte polític català, on acabem amb dinàmiques com aquelles famoses marees de l'homeu. I crec que estem en un moment en què els sectors socials i els sectors polítics no institucionals que ens estem començant a organitzar, el que cal és construir alternatives de país que tinguin en compte La dècada de la que venim, perquè un dels projectes també fonamentals de Salvador Illa és treballar la desmemòria nacional i fer creure'ns i fer pensar al país, no només que vam perdre, sinó que no va passar, que només existeix al cap dels quadrins de pes bojos, però que, per sort o per desgràcia, la dinàmica d'extractivisme històric i de colonialisme històric que pateix Catalunya i d'atacs contra la llengua, Estan col·lapsant per si mateixes, amb la qual cosa no cal que els independentistes estiguem tota l'estona assenyalant en discurs, mireu que això no funciona, mireu que això no funciona, com vam fer el 2009. Només cal ocupar els espais. Seri. Jo, quan
[00:54:47] Speaker A: dius els errors del passat, jo sóc l'error del passat. No, però t'entenc. És una aposta per interpel·lar per dialogar amb l'Estat, per veure, aviam, no? Carregar-nos de raons, que era una cosa, però s'havia de fer una vegada, no l'has de fer mai més. I tota aquella
[00:55:07] Speaker C: cosa... I aquells esforços per convèncer els
[00:55:10] Speaker A: que no eren independentistes, perquè els que
[00:55:12] Speaker C: no són independentistes ja estan veient com el caís que es fa cau a
[00:55:15] Speaker A: trossos. Jo he anat a Montseat amb Gabriel Rufián, apretats per fer evangelisme del Xarnego i tot això. Això ja ho hem fet. i és veritat, no vull semblar Pablo Iglesias ni citar argentins, La meva moral m'impedeix que diguessin fer-les, però sí que és cert que la Clau, que era l'autor que seguia Pablo Iglesias, parlava del populisme, és a dir, la raó populista, el populisme com una cosa bona, i parlava de la cadena d'equivalències, que és quan en un moment hi ha moltes lluites separades, però per algun motiu totes s'encadenen i troben que el problema és més o menys comú a totes elles.
Aquesta recerca, aquesta búsqueda l'hem de fer.
Jo crec que en aquest sentit, ostres, els sindicats i les noves formes d'organització són importants, però ens cal un discurs de país, és a dir, ens cal una catalanitat una mica com de motor, saps allò que fan ara els executius hippies de team building, de dinamització i tal, doncs ens cal relligar totes les causes separades i juntar-les, perquè és que la causa dels pagesos és la dels tres, és que el país és prou petit perquè tots els problemes tinguin a veure amb uns altres, ressonin uns als altres. No hi ha una crisi de l'habitatge, és mentida. No, s'ha de conjugar tot
[00:56:58] Speaker C: alhora. Clar, és que la crisi de
[00:57:00] Speaker A: l'habitatge és la conseqüència que hem apostat per un model en el qual... Llavors, això explicar-ho, i era això, el populisme a les solucions fàcils.
És que hem de tenir solucions fàcils contra les solucions fàcils dels que diuen mentides.
És a dir, si ve Oriol... Jo tinc una solució
[00:57:21] Speaker C: facilíssima. Què? Independència. Ja, ja, però si
[00:57:25] Speaker A: ve Oriol i et diu, no, el problema són els menes.
I la inflació, per dir alguna cosa, no?
Descabalcar discursos que són ridículs, però uns altres discursos que s'entenguin, per l'amor de Déu, parlant català normal, que s'entenguin discursos normals, però també ràpids, eficaços.
i que siguin independentistes.
Perquè, a més, qualsevol problema que passi en aquest país és per falta de finançament.
I què és la falta de finançament?
[00:58:01] Speaker B: Polonialisme.
Doncs ho deixarem
[00:58:05] Speaker C: així.
I ha passat una hora a
[00:58:08] Speaker B: banyos. Ha passat una hora, a més a més estem tenint uns problemes tècnics que ens estan escoltant però no ens estan veient des de fa un minut.
[00:58:14] Speaker A: Qui ens està escoltant? El CNI? Bé,
[00:58:16] Speaker B: 199 persones encara ens estan escoltant però estan veient només la careta de la tertúlia prescrita.
Tenim un problema tècnic i no ens estan veient, per tant ho deixem aquí.
Moltíssimes gràcies a tots per escoltar-nos aquest últim minut, per veure'ns tota l'hora i ens veiem la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Gràcies Txell.
