Episode Transcript
[00:00:01] Speaker A: Anem
[00:00:11] Speaker B: a veure com funciona.
[00:00:22] Speaker C: Bon vespre i benvinguts una setmana més a la tertúlia proscrita. Avui dedicarem la tertúlia a la desnacionalització. M'he posat complicat avui, he de començar. El govern de Salvador Illa ha repetit per activa i per passiva que ha creat un govern per a tothom, però dia a dia el seu govern es dedica a fer passes per desnacionalitzar el nostre país, per espanyolitzar-lo en definitiva. I Sant Jordi n'és un clar exemple. Fa anys que hi ha una lluita per despolititzar la diada i transformar-la en una festivitat on desapareixi el català i les senyeres. I Enguany no ha estat una excepció. Això sí, aquesta vegada el govern no ha sigut el responsable, sinó ha sigut un dels seus interactuals.
Sí, estic parlant de les polèmiques paraules de l'escriptor barceloní Eduardo Mendoza. defensant que la festivitat hauria de deixar de ser Sant Jordi i passar a ser el dia del llibre. Una polèmica que podria semblar banal, però que hi ha molt més contingut a fons del que no pas sembla.
I per parlar-ne avui comptem amb la sociòloga Cristina Sánchez-Miret. Bon vespre, benvinguda a Tertúlia Presfita.
[00:01:32] Speaker A: Gràcies.
[00:01:34] Speaker C: I amb el folclorista Amadeu Carbó.
[00:01:36] Speaker B: Però
[00:02:01] Speaker D: vaig a començar a fer la campanya que et vaig dir l'altre dia.
Fuera Sant Jordi.
És el dia del llibre.
Sempre s'havia anomenat el dia del llibre. I un dia Sant Jordi va entrar allà.
No pinta res. Sant Jordi era un maltractador d'animals que segurament no sabia llegir.
No té res a veure Sant Jordi amb els llibres.
No és el patró dels escriptors.
No és res.
Res.
ha aprovechado la fecha y se ha metido allí, pero hay que decir el día del libro.
[00:02:42] Speaker C: Ara que tothom ha quedat situat, Amadeu, la cosa principal seria que Mendoza el que diu és completament fals, no? És a dir, ell parla que el dia del llibre va venir primer i que són Jordi després, seria tot el contrari en realitat.
[00:02:56] Speaker B: És tot totalment fals, ell suposo que vol, doncs volia posar-se un altre cop en primera línia, s'ha fet la seva campanya de màrqueting i ho ha fet molt bé perquè ara estem parlant d'ell i a més aquest any treu llibre. Per tant, ell el que volia ho té.
Però l'afirmació no és que sigui falsa, és que és totalment falsa del tot per entendre-ho. Nosaltres, els catalans, celebrem segur, amb seguretat, Sant Jordi com a patró del nostre país des del segle XV. Els dietaris de la Generalitat, a més, amb això ens donen una quantitat d'informació al segle XV extensa sobre la celebració de Sant Jordi a Catalunya, evidentment sense llibres, però sí amb roses, sí amb roses. I aquest detall és important, no? Per exemple, et trobes moltes anotacions del XV i del XVI, et trobes avui dia de Sant Jordi, al voltant de la Generalitat hi ha, per entendre'ns amb llenguatge d'ara, parades de flors i roses. I era una festa primaveral absoluta.
protagonista era Sant Jordi, com a patró.
Però és que tant és així que la tradició de Sant Jordi, per exemple, la ciutat de Barcelona, és arreladíssima. Si anem mirant amunt, jo sempre dic que a les ciutats els hem de mirar mirant amunt, anirem trobant Sant Jordis de moltes èpoques. Al carrer Paradís trobarem un relleu, a les cases de les Punxes, a la casa de les Punxes hi ha un mosaic modernista de Monserdà fantàstic sobre Sant Jordi. Si vas al claustre de la catedral trobaràs més d'un Sant Jordi de diverses èpoques i podràs veure una evolució iconogràfica del sant, però hi ha una cosa que és determinant. El Palau de la Generalitat té la seva capella de Sant Jordi, però encara hi ha una cosa que és més determinant i que a més és molt divertida, és que tenim un reliquiari d'una bufabreria de Barcelona preciós, que hi ha un reliquiari amb ossos, suposadament de Sant Jordi, que a més van ser segrestats.
Però van ser segrestats al segle XX.
Nosaltres tenim constància que sobre els anys 40, jo crec que es van segrestar durant la guerra civil, perquè algú els va voler guardar, van desaparèixer els ossos de Sant Jordi del Reliquiari de la capella de Sant Jordi de la Generalitat.
I aquests ossos no van tornar A Barcelona no van tornar el seu reliquiari, el seu lloc, fins al... crec que va ser el 2013.
[00:05:19] Speaker C: Des de fa molt poc.
[00:05:20] Speaker B: Fa molt poc que algú... els va tornar, atenció que va, perquè a més és que va molt bé, perquè, clar, parlem d'un sant, d'un personatge. Va haver-hi una persona que els va custodiar, junt amb altres documentacions, i els va tornar, en secret de confessió, a una persona, a un canonja, li va tornar el material, i aquest canonja va agafar el material, tririt, tririt, tririt, i va aparèixer al Palau de la Generalitat per tornar els ossos de Sant Jordi al seu lloc, que era el Reliquiari. És a dir, amb això què vull dir?
Que la tradició de Sant Jordi no només a Barcelona, sinó a tot el que seria la Corona d'Aragó, és importantíssima. I això no ve d'ara, ve de molt lluny.
Documentalment, ho podem afirmar, al segle XV, claríssim.
[00:06:06] Speaker C: A més a més, el dia del llibre, en un principi, era el 7 d'octubre.
[00:06:10] Speaker B: Era el 7 d'octubre.
[00:06:10] Speaker C: És a dir, que és el dia del llibre que diu, ai, aprofitem això.
[00:06:13] Speaker B: I amb una cosa molt divertida, perquè si expliquem com comença el dia del llibre, potser no ens agradarà tampoc.
No ens agradarà primer.
[00:06:23] Speaker C: En quin sentit?
[00:06:24] Speaker B: El romanticisme aquest de nosaltres, el dia lliure és preciós, que és preciós, nosaltres és preciós, però no ens entenem.
És una estratègia comercial de venda, és una fira.
I les fires serveixen per una cosa, per vendre, per vendre en un moment concret, com totes. Si tu estiguessis, fessis una fira de bestiar, el que vols és vendre, bestiar, si el que vols és una fira de llibres, vendràs llibres. Però el seu origen, que això ho impulsa, la idea, la va tenir en Vicent Clavel, ell ho va impulsar des de la cambra del llibre de Barcelona, en la dictadura de Primo de Rivera, i això ho impulsa, i al principi de tot, El dia dels llibres és el dia del llibre espanyol. Després això evoluciona i a l'any 29 torna a haver-hi un real decret, encara en dictadura de Primoz Rivera, que especifica que es deixarà de celebrar el 7 d'octubre per passar-se a celebrar el 23 d'abril.
I no està clar quan comença, però l'any 30 encara no està clar si es va celebrar el 23 o el 7, perquè crec que va haver-hi com una dualitat, però el cas és que aquí acaba arrelant i acaba sent una festa popular, perquè és una festa popular, on tenim l'epicentre del llibre, però el dia del llibre és una cosa que ve molt, molt posterior al que és la celebració del patronatge de Sant Jordi, molt posterior.
[00:07:52] Speaker C: De fet, jo pensava aquests dies que El dia del llibre, sense la màgia Sant Jordi, segurament no hauria relat. És a dir, la que fem com a propi per la màgia que l'envolta, segurament.
[00:08:09] Speaker A: Perquè m'ha agafat una picor al coll i mira que valia la pena escoltar-te. O sigui, si personatges com aquests que ens han portat aquí, d'accident, que ens han portat aquí, es documentessin una mica, potser haurien tingut fins i tot un cotxe, perquè ja veus l'espanyolisme com va passar entremig. del que nosaltres hem convertit en una festa preciosa. És una institució social, això hi ha a Sant Jordi, a Catalunya, és igual d'on hagis vingut, el temps que portis aquí, fins i tot si només estàs de passada, tothom s'ho fa seu, perquè si ho volem inventar no surt tan bé. És perfecte en aquest sentit, perfecte sobretot si a més a més tots i tot es regalem llibre i rosa, independentment del què som o com ens identifiquem.
La gent surt al carrer a celebrar la primavera, per si hi ha sort, fa bon temps. És com deia l'Amadeu, és una fira i és per vendre. Però precisament els llibres els va millor, perquè van acompanyats de les Roses, perquè van acompanyats de dir que és Sant Jordi, i per tot el que hem muntat els catalans i catalanes al voltant d'això.
És tan ridícul el que han dit? Jo estic d'acord amb tu i has fet molt bé de posar-ho en primer lloc, potser ara parlem d'ells, d'algú que ha passat millor època segurament. També no hem d'oblidar per qui treballen i per què treballen, jo no dic que estiguin a sou, però hi ha tot un seguit de personatges, personatgets que durant molt de temps han dissimulat qui eren i què eren, i quan parlem de nacionalisme, aquí és importantíssim tenir clar que hi ha dos tipus de nacionalisme. Sempre parlem del problema del nacionalisme català, perquè sempre és el que ens tiren com una pedra a sobre.
Però el gran problema el té el nacionalisme espanyol, que per ser-hi necessita que no n'hi hagi de cap altre. I llavors tot això fa que facin aquests estirabots amb persones més o menys, no ho sé, no puc dir assenyades, per tant no ho sé.
i els va molt bé, els va molt bé a ells.
[00:10:04] Speaker C: A mi em sembla una cosa interessant que deies, perquè sembla que només hi hagi una nacionalització que és la catalana, és a dir, quan ho fan ells no estan nacionalitzant res, en canvi...
[00:10:16] Speaker A: Ells tenen com la veritat, és el que és natural, saps? Com si Espanya hagués estat creada amb el món, no ho sé, saps què vull dir? Va sortir la muntanya de Montserrat, va sortir... Què més devia sortir? El passeig de la castellana i la nacionalitat espanyola, no? És a dir, allò que Déu deu parlar castellà, no? És aquesta la idea, bàsicament.
Aquest sempre ha estat castellà, ara li diuen espanyol. Però, en tot cas, aquest relat ens l'han guanyat força, eh? això no podem pas dir que no ho sabem fer bé. I torna a ser, fixeu-vos que l'esquema sempre és el mateix, perquè ara diuen, el que hem de reivindicar és el llibre, és que és el dia del llibre, o el dia del llibre, fins i tot algú ho pot dir en català.
Però si és que això ja ho fem, tu ho has dit molt bé, Amadeu, que has començat dient això.
És una polèmica absurda, és esperpèntica, de fet.
[00:11:06] Speaker B: Jo no reivindico el dia lliure. Jo, en aquest cas, per mi el dia de Sant Jordi, amb el dia lliure, que és un gran component, i com has dit tu que és una festassa, i jo estic segur que és una festassa precisament perquè succeeix majoritàriament en dies laborals, que això és la màgia d'això. És a dir, és aquell dia que tu vas a treballar però que és un dia de festa.
[00:11:30] Speaker C: Que t'escapes, no?
[00:11:31] Speaker B: És un dia estrany, perquè... Però a mi, el dia de Sant Jordi, a mi em serveix per reivindicar la meva llengua. Per què? Perquè la meva llengua cada cop està més vilipendiada, cada cop està més degradada, perquè només cal veure... O sigui, la responsabilitat que una llengua no es degradi és dels seus però sobretot els mitjans escrits, parlats i televisats, per dir-ho d'alguna manera.
Jo quan veig determinades cadenes de televisió Presumptament catalanes, que fan servir un català degradat. Home, jo no m'agradaria tampoc que es fes servir un català que no existeix. És a dir, no cal fer un català que no existeix, no? Però hem de ser molt, molt, molt curosos amb la llengua. Molt. Per què?
I nosaltres, malauradament, les poques armes que tenim perquè això ho puguem tirar endavant són aquests tipus d'esdeveniments que són com nosaltres ens hi sentim referenciats, sentim que allà hi ha una part de la nostra identitat, perquè clar, ara també nosaltres tenim part de culpa, Parlem, per exemple, de l'espanyolisme, va fort, però nosaltres mateixos també hi ha una esquerra, ara es diu l'esquerra woke, a mi no m'agrada el terme de la woke, no m'agrada gens, però perquè de vegades jo penso, jo també formo part de l'esquerra woke, depèn com. depèn com parli diari, però de vegades som poc encertats a l'hora de defensar allò que forma part de nosaltres, perquè sembla que és com si haguéssim d'anar a fer pipí amb guants de plàstic, amb aquests temes. El tema ja sona molt a català.
Uf, és que clar, saps? Doncs no, si sona català és perquè som catalans, punyeta.
[00:13:41] Speaker C: M'has fet pensar en un informe que s'ha fet públic avui de la cultura, els serveis de comunicació lineals, temes, veus, continguts, l'any 2025, i analitza...
quina cultura s'expliquen els mitjans de comunicació.
I surten dades molt curioses perquè, clar, una cosa és la cultura, l'altra és la que ells consideren cultura catalana, l'altra és la cultura catalana feta en català, que per mi és la cultura catalana, però bé, alguns mitjans de comunicació no funcionen així. I surten xifres tan esperpèndiques com la 2CAT, aquesta que ens havia d'informar de nosaltres i que ho fa en català, només el 2% dels continguts culturals dels informatius de la 2CAT són en català. És a dir, que es dediquen a fer coses culturals que passen a Catalunya però que no són fetes en català majoritàriament.
Llavors dius, és que realment hi ha molta feina a fer, a conscienciar.
[00:14:40] Speaker A: De fet és que una llengua sense estat està destinada a ser minoritzada sí o sí. Que tardi més o menys temps depèn, com deies tu, dels parlants, quant d'ofici hi posem, però també d'aquelles oportunitats que les institucions públiques del moment deixen obertes i de quines no.
darrerament se'ns han tancat moltes portes, moltíssimes portes, perquè una de les coses que teníem clara o havíem tingut clara fins fa, no sé, potser, no sé, no sabria dir els anys, era que la llengua catalana era la nostra llengua i que la cultura catalana es vehiculava amb aquesta llengua. que no vol dir que catalans i catalanes puguin fer cultura amb la llengua que vulguin, però era la que s'havia de protegir i amb això vol dir protegir en el sentit de donar-li espais que no té d'una altra manera en cap altre tipus de mitjà ni a la resta de l'estat.
Això, aquest principi s'ha trencat, això és un principi no escrit però que hi havia com un consens en què tothom feia això.
Jo que m'he dedicat molts anys a les classes socials, el pacte va ser per igualtat, per igualar les oportunitats de classe, que l'escola es fes en català i que tothom pogués accedir al català.
[00:15:57] Speaker B: Es parlava de l'ascensor.
[00:15:59] Speaker A: Exacte. Ara això s'ha pervertit, quan segueix sent del tot pertinent.
Però a més a més, parlem de la televisió, parlem de mitjans de comunicació en general, era importantíssim perquè es tractava que tothom sabés català i castellà. Castellà el sabem per definició. Ara no sé quant més de cinc llengües es parlen a Catalunya. O sigui que és una altra història, però en tot cas les vehiculars amb les que es movem en el país, ja ho sé que molts hi enfegeixen l'anglès perquè sembli més internacional i que tot queda més repartit, és català o castellà. Aquestes persones que ara intenten fer els papers per poder-se regularitzar ho han de fer en català o en castellà. que en realitat és en castellà, en tots els casos, perquè en català això no s'ha promogut, al contrari, s'ha mantingut com una cosa que no és important.
Aquí hem tingut molt de temps molta gent dissimulant. Aquesta esquerra de la que parlàveu, és una esquerra especialista en dissimular. Què vol dir això?
Mentre el vent sembla que va cap a un lloc, jo em poso amb els valors d'esquerra, he d'abraçar la diversitat. Igual que ara, si hi ha un conflicte a no sé quin punt del món, jo m'abandero amb els més desprotegits, amb els discriminats. Però no quan és a casa i a poc de casa i toca la meva identitat o el meu sou. M'enteneu? Identitat com d'on és la meva nacionalitat. I l'altre és si podré treballar o no podré treballar o qui paga.
I això és la gran tragèdia que tenim ara a Catalunya, però que és una tragèdia general, a molts llocs, de què està passant amb les esquerres. Aquí, com que se'ns barreja amb l'eix nacional, té uns efectes més perversos, en el nostre cas.
Però acaba sent el mateix. És a dir, mai com fins ara, els discursos de dretes i d'esquerres s'han assemblat tant.
I em diràs, ui, no, perquè, per exemple, en temes de gènere, mira què diuen, mira què fan, i mira quan ho treuen.
Amb altres temes que han sigut, i la llengua era un tema d'esquerres.
Fins i tot a Madrid hi havia, anaven a concerts de cantautors catalans, i se sabien les cançons si calia, perquè tocava, era el vent que corria.
Però també ho veies a les pel·lícules. A les pel·lícules no hi havia cap problema. Si sortia Sitges, a la botiga parlava en català. Bé, també moltes les feia el Berlanga. Si les feia una altra, potser no. M'enteneu? Però vull dir que això estava com més normalitzat. Ara no. Ara hi ha una voluntat, que és el que fan sempre tots els imperialismes. I tots els eixos de poder, es fa amb gènere, es fa amb nacionalitat, es fa amb etnia, es fa amb edat, si voleu, és qui mana i intenta primer dir l'altre està boig, després desacreditar-lo i després fer que desaparegui, que no existeixi. que això vol dir, ni deixant-lo en el relat oficial, de vegades, encara que encara hi sigui, perquè ara matar, per dir-ho d'alguna manera, és més difícil, però es pot matar socialment, i es mata comunicativament, i això és el que estem trobant-nos ara.
Teníem un gran... com un pilar molt bo a l'escola, amb el que s'havia fet amb la normalització lingüística, això ja fa temps que trontolla. Ara trontolla políticament, però ja havia començat a trontollar pel que passava a les aules, que això tampoc ho estem dient.
[00:19:27] Speaker B: Jo faria un apunt, quan hem parlat de la diversitat, La diversitat és una realitat, només cal que sortim aquí al carrer i veurem nosaltres, aquí vivim, no sé quantes llengües estem convivint, no sé quantes confessions religioses, no sé quantes... Però jo sempre argumento el mateix, jo sóc un defensor del tema de la diversitat, un defensor a ultrança, perquè jo no vull renunciar a res del que jo sóc, eh? I jo sé molt bé què sóc i d'on vinc.
I jo entenc que el veí, el meu veí, també ell no vol deixar de ser el que és.
Però hem de trobar un denominador comú, i aquest denominador comú es diu llengua.
Es diu llengua. És l'única estratègia que tenim de convivència, encara que ens diguin que no, és llengua. I no renunciar al que som.
Perquè, a veure, no estem parlant de diversitat. Estem parlant d'una altra cosa.
[00:20:22] Speaker C: Llengua i cultura, d'alguna manera. Perquè entenc que el Sant Jordi fa que gent vinguda de fora de cop s'interessi per coses que passen A Sant Jordi s'interessin per la nostra literatura, s'interessin per les activitats que hi ha en aquell dia de Sant Jordi culturals...
[00:20:40] Speaker B: Però és que a més el Sant Jordi és un mite, frontissa entre l'Islam i el cristianisme.
És el cavall verd de l'Islam, eh?
[00:20:49] Speaker C: A veure, explica-ho una mica més per aquells que no ho sabem.
[00:20:51] Speaker B: A l'Alcadir, és Alcadir.
A veure, Sant Jordi és un gresol de mites que acaben allà, ficats allà dintre i que acaba sortint.
Patapam, tenim un cavaller en forma...
[00:21:05] Speaker A: Magnífic.
[00:21:05] Speaker B: Magnífic, però allà hi ha una suma de tradicions, fins i tot mitràiques. del mitraïsme. És a dir, ha sumat moltes, moltes, moltes... El pobre Sant Jordi, geogràficament, per dir-ho d'alguna manera, era un soldat romà que va abraçar el cristianisme i Dioclesià va dir, molt guapo, has abraçat el cristianisme, jo et tallo el cap. I aquí s'ha acabat la història de Sant Jordi. Però Sant Jordi, en el fons, acaba sent un model de dir, mira, ho dono la vida pels meus ideals. Al final, un sant és un model de vida, és això. Però, Hi ha un personatge dins, diguéssim, la mitologia musulmana, per entendre'ns, no estic utilitzant un llenguatge curat en aquest cas, potser em cauran calbots per Twitter, que és el Kadir, que és el Cavaller Verd. I probablement es diu i s'explica que és el mateix personatge.
vist des d'un cantó o vist d'un altre. De fet, els croats, quan tornen de les croades que porten aquest personatge, el que arrosseguen, el relat que arrosseguen, és el del cavaller verd, que per dir-ho d'alguna manera és un savi.
Però arrosseguen el cavaller verd, la història que nosaltres coneixem de la llegenda de la princesa, etcètera, Ens ve d'Orient, no ens ve de la cultura occidental. Nosaltres això ho arrosseguem i llavors aquí ho acabem reconvertint, aquí vull dir Occident, sobretot a Giacomo de Varazze amb la llegenda àurea, que fixa un relat I clar, la llegenda àurea acaba sent un best-seller. Estem parlant del segle XIII.
I es comencen a fer còpies pertot arreu i llavors a cada lloc hi ha el clergue de Torn o el monjo de Torn, que en l'escriptori de Torn allò ho va ampliant. Aquella llegenda àurea de Giacomo de Verazzi en els llocs va va creixent amb altres personatges, com, per exemple, aquí tindríem la llegenda dels sants rossonyonesos, etcètera. I allà es fixen tots aquests relats dels sants més importants de la Cristianitat del moment.
Però Sant Jordi en si és un sant d'aquells del segle III, IV, com podria ser Santa Eulàlia, com podria ser Sant Medí, que són tot... Dioclesià va ser una màquina de fer màrtirs i sants. Clar, va ser l'última gran persecució.
[00:23:34] Speaker A: És que tenim com una tendència, que això s'abona, això no és sol, això no surt a l'aire, a pensar que hi ha coses pures i immaculades, i no n'hi ha ni una, perquè una societat precisament es defineix per l'arribada d'aires diferents, de trobades amb altres cultures, les festes paganes que es converteixen en festes cristianes, digue-li plagi, digue-li inspiració, li pots dir com vulguis, però això és la història de la nostra humanitat. El que passa que llavors el relat, quan el volem perquè sigui un arma llençívola sobre un altre, llavors el construïm d'una manera determinada. Però en realitat aquesta idea d'exclusivitat, potser alguna tribu aïllada del món, no sé on, potser sí que té una cultura intacta en aquest sentit i exclusivament única. Però la nostra història és la dels contactes, la nostra història és la dels intercanvis, no només la catalana, dic unes més que altres, dic en general del món.
[00:24:29] Speaker B: i per això Sant Jordi està estès a tota Europa.
Quantes ciutats hi ha que tenen Sant Jordi de Pató? No parlo dels països catalans, eh?
Parlo Anglaterra, Georgia...
[00:24:39] Speaker C: Però no tenen la nostra llegenda, no? Per entendre-ho?
[00:24:42] Speaker B: La llegenda del drac, sí. Aquesta és la que fixa Baratze a la llegenda àurea.
[00:24:50] Speaker A: Això és Sant Jordi, per dir-ho d'alguna manera, a tot arreu.
[00:24:53] Speaker B: El que nosaltres tenim així com que ens singularitza propi, és un punt que passa a Montblanc o a Rocallaura, que és quan Sant Jordi esbodella el drac, la sang que es converteix en un roser i dóna roses.
Però això és molt interessant. Mira, l'altre dia estava amb un bon amic, amb en Bienvemoya, que també es dedica a aquestes coses tan apassionants del folklore i la cultura popular, i em donava una interpretació de la llegenda de Sant Jordi que em deia, és que clar, ho has de lligar bé, no? I deia, mira, Sant Jordi vol dir terrassar, pagès.
La llegenda primitiva de Sant Jordi ens parla que el drac no deixava accedir a l'aigua.
A l'aigua!
I si no em donaves menjar, jo no et donava d'accedir a l'aigua. En el moment que mata el drac, s'allibera l'aigua i, per tant, es pot conrear. Per això Sant Jordi es diu Terrassà, es diu Pagès, es pot conrear. Per tant, Sant Jordi és un mite primordial, és una llegenda primordial del tot. Per què? Perquè és l'origen de l'agricultura.
[00:26:04] Speaker A: És el que et permet fer que es renovi la vida, perquè les coses, quan creixen, és la renovació de la vida. Això és la primavera.
[00:26:10] Speaker C: Per tant, no té res a veure amb Jordi Pujol, diguéssim.
[00:26:14] Speaker A: No.
[00:26:14] Speaker B: Ja sé per què ho dius, això.
[00:26:18] Speaker C: No, ho dic perquè Mendota no ha sigut l'únic que ha parlat aquests dies.
Abans d'ahir, al matí de Catalunya Ràdio, li preguntàvem sobre aquesta polèmica a Mariscal, el dibuixant, i deia això.
[00:26:36] Speaker B: Home, a mi m'agrada molt canviar les coses. I sí, i... L'altre, el que faltava. I em posa molt nerviós que encara diguem Setmana Santa. Setmana Santa de què? De què?
Oh, Navidades. Però Sant Jordi, Sant Jordi, és... Bueno, però si és una d'aquestes coses catalanes... No, això no es pot tocar, el pa amb tomàquet. Hombre, la tomar por culo. Però què m'estàs contant?
I ara que ja, d'aquí a no res, el pobre Pujol ja ens deixarà, ja podem quitar-lo de Sant Jordi, no?
[00:27:14] Speaker C: Ni Setmana Santa, ni Nadal, diu que res de res. Però bueno, comencem per l'11 de maiget. Res a veure amb Jordi Pujol.
Per molt que es mori, continuarà sent
[00:27:26] Speaker A: el nostre petó, Sant Jordi.
[00:27:27] Speaker B: Però després hi ha una altra cosa. Jo no sé el Mariscal d'on treu les dades aquestes que li queden dos anys al Pujol.
És que clar, a mi em sorprèn.
Això és un tema molt pelut, perquè clar, a veure, com ho sap? Perquè potser se'n va allà abans.
És que clar, jo no vull mal a ningú.
[00:27:46] Speaker C: Jo tampoc vull mal a ningú, però és veritat que de fet els últims actes que havia d'anar Jordi Pujol no hi ha anat, com ahir a les 50 anys de l'avui, no hi va poder assistir per al seu estat de salut.
[00:27:59] Speaker B: És un senyor molt gran, eh?
[00:28:00] Speaker A: Per això, per això.
[00:28:01] Speaker B: Quina era la pregunta?
[00:28:04] Speaker C: La pregunta era que, a més, insinua, perquè ell tampoc ho afirma, però insinua...
[00:28:09] Speaker A: Això és d'un provincianisme i d'una manca d'il·lustració del personatge impressionant, pensar.
Bueno, hi ha persones que tenen molt al cap la idea de que sí que la idea de rei. Són gent que normalment fa genoflexió davant de la noblesa. Llavors es pensen que hi ha herències d'aquest tipus i no són capaços d'entendre ni què més el món que els envolta i més a Catalunya.
[00:28:31] Speaker C: Estàvem amb el principi, abans era el dia del llibre ve després de Sant Jordi, senyors s'equivoquen i aquí hi hauria... Jordi Pujol segurament es diu Jordi Pujol perquè ell va posar el nom del patró de Catalunya, segurament.
[00:28:44] Speaker A: No va a l'inrevés, té més anys la festa.
[00:28:49] Speaker B: És probable i després Jordi és un... Nom molt, molt, molt posat a Catalunya.
A més, maco.
[00:28:56] Speaker A: Nom maco.
[00:28:57] Speaker B: Jo, si tingués un fill, que ja no en tindré perquè els meus ja són molt grans, es diria, anava a dir Jordi Pujol...
[00:29:03] Speaker A: Igual que no pots dir quants anys ens queda de vida, a ningú tampoc pots dir si tindràs o no criatura.
[00:29:09] Speaker B: Bé, si ets home.
[00:29:11] Speaker C: Si ets dona, potser ho pots dir més.
[00:29:13] Speaker B: Però també penso que hi ha un complexament aquí, no? Dir res de sants, res. Escolta'm, això forma part d'un patrimoni que tenim cultural, siguis creient o no, Però
[00:29:24] Speaker C: tu saps que els últims anys s'ha anat parlant molt a les escoles de si s'ha de celebrar Nadal o no s'ha de celebrar Nadal, si s'ha de dir Setmana Santa, si no s'ha de dir Setmana Santa, si s'ha de dir Pasqua. Això és una cosa que cada vegada sembla que la societat ho analitza més.
[00:29:37] Speaker B: I cada cop ens equivoquem, ens fotem uns embolics molt gros, ens equivoquem molt i estem fent coses, estem renunciant.
els nostres bases culturals. És veritat que ara convivim amb gent que té d'altres creences i d'altres bases, però és que les hem de conèixer totes. Totes. Perquè, si no, si no conec el meu veí, l'acabaré odiant. I si el meu veí no em coneix a mi, m'acabarà odiant.
És a dir, no fem passebre a les escoles. Per què?
Per què?
[00:30:10] Speaker C: No ho sé.
[00:30:11] Speaker A: No, no, no. Jo t'ho dic perquè malentenem moltíssim la diversitat.
No som capaços d'acollir-la de debò i després fem aquestes animalades, perquè són animalades i ho hem de començar a dir.
[00:30:24] Speaker B: i no hem de cantar cançons de Nadal.
[00:30:26] Speaker A: Per què no?
[00:30:27] Speaker B: Hem de cantar cançons de Nadal, potser d'altres també, però les cançons de Nadal també.
[00:30:32] Speaker A: Evidentment, no podem renunciar allò que està en la nostra cultura i és evident que hi ha aspectes de la nostra cultura que anem deixant enrere perquè ja no van amb els temps. Per exemple, no sé, les curses de Braus i tot l'embolic que hi ha o no al voltant d'això, però hi ha altres que han crescut com bolets perquè hi ha molta gent que li fa l'efecte que ser universal vol dir ser neutre. Això és l'animalada més grossa que existeix. Animalada ja ho he dit dos vegades, però és que estem parlant d'animalada més grossa.
[00:31:04] Speaker C: Em sembla una bona paraula utilitzar.
[00:31:06] Speaker A: No tenim capacitat de ser neutre, som el que som. El que hem de tenir molt clarament identificat és d'on sortim, on estem i a on podem arribar i quina és l'oferta del món, que això és molt diferent. Perquè l'Amadeu ara deia Si no coneixem el veí, i el veí no ens coneix a nosaltres, com d'en pensar-ho només en un sentit? No ho dic per tu, ja sento per on anaves, eh? Doncs som nosaltres i els altres. No hi ha possibilitat de ser amics. Això és com ser del Barça i el Madrid, m'enteneu? Però, en canvi, hauríem de poder anar a fer una copa. Jo, mira, ara també he fet un no fa gaire, fa quatre anys, un amic que és del Madrid. Bé, jo dic que és amic perquè no li tinc cap cosa. Ell és del Madrid i jo sóc del Barça. Però hem de saber què hi ha al món i hem de respectar allò de la nostra cultura que a nosaltres ens agrada i està alineat amb els valors fonamentals de la Carta Europea, per exemple, o els drets humans, la Carta de Drets Humans, perquè, si no, no hi ha referents.
I llavors, a més a més, és molt curiós, perquè diuen, Manu, el pessebre no, i llavors abracen altres festes. Dic, tu saps l'origen d'aquesta festa? Tu saps què significa? Tu saps que les dones no hi poden anar? Tu saps que això... Ah, però és sagrat perquè és d'una altra cultura.
Però què estem fent?
No podem donar més valor a una cultura que a l'altra, però en cap cas. En cap cas.
No podem menys tenir les cultures dels que venen, però tampoc podem tenir les nostres.
[00:32:27] Speaker B: I després hi ha una cosa molt interessant, que jo això ho explico moltes vegades quan faig xerrades sobre el món de la festa, perquè estem parlant del món simbòlic. La llengua és món simbòlic, els símbols nacionals són el món simbòlic, la festa és el món simbòlic.
Jo sempre dic que hi ha uns codis, són un llenguatge, són uns codis. Per exemple, nosaltres, quan sortim al carrer, entenem les nostres formes de celebrar, ens interpel·len i ens emocionen, o no, però les entenem, perquè hi ha uns codis que nosaltres entenem. I això, Bea Ton, quan dius tu això, una vegada vaig tenir una conversa amb gent d'un cert nivell cultural, no estem parlant de gent com jo, d'un cert nivell cultural, i m'estaven ensenyant... havíem tingut un debat intens sobre les processons, la religiositat popular i les processons. I després de tot allò que tot era tot mal, todo mal, tot malament, molt malament, Llavors, parlem de l'estiu i m'ensenyen les fotografies de no sé quin país asiàtic, en aquest cas.
Unes processons espectaculars, espectaculars.
I jo les he d'interpretar força, perquè m'hi he dedicat, això, no?
I els deia, escolta'm, però això és una processó.
Diu, ja, però és que són de la cultura tal i qual. Dic, ja.
Dic, però a tu t'emociona o has vist un espectacle?
o t'interpel·la, dius que no sé què vols dir. Dic que tu no et pots interpel·lar perquè no entens aquest llenguatge.
[00:34:05] Speaker A: No t'has socialitzat en aquest símbol.
[00:34:08] Speaker C: Exacte.
[00:34:08] Speaker B: Probablement et pot emocionar el color, aquells timbals, allò pot sacsejar.
però probablement entendràs molt més, per sosa que sigui, una processó de Setmana Santa o un Via Crucis, perquè aquell sí que ho entens, perquè tens aquell... encara que no hagi sigut creient, tens el pòsit cultural.
Majoritàriament, els occidentals, i ara vaig a dir una altra cosa de Twitter, eh?, de que pam, pam, que... Jo
[00:34:35] Speaker C: la tallaré i la posaré allà. Pot
[00:34:36] Speaker B: ser creient o no, però la cultura occidental és una cultura cristiana. Home, evidentment. Del tot.
I Sant Benet és el patró d'Europa i ho és per alguna cosa. No és Sant Jordi, eh? Que podria ser-ho. Però és Sant Benet. I ho és per alguna cosa. Perquè els benedictins van fer molta feina...
per l'existència d'una
[00:34:56] Speaker A: Europa concreta. I a més notes la pitja diferent de l'Europa cristiana protestant i l'Europa cristiana catòlica. Jo no he anat mai a escola de monges, no hi he anat mai perquè a casa meva això no podia ser. La meva iaia ens deia, republicana deia, no hi aneu, no hi aneu. Tu digues que no, que les monges et donaran amb un cullerot al cap. perquè no tinguéssim ganes d'anar-hi.
No hauria estat cap problema. Bueno, sí, potser sabria més coses que no sé de l'Església, però jo no sóc no catòlica. Una altra cosa és que practiqui o no, i és igual, perquè m'he acabat casant per l'Església i estic batejada. Però la nostra cultura, els valors socials són valors socioreligiosos, amb la importància que en totes les societats han tingut les religions que han estat primordials.
I anar, per exemple, és de... La nostra societat, des de la meva perspectiva, les nostres institucions han de ser laiques, però no podem pretendre que nosaltres estem al marge de tota la cultura que hem begut i hem heretat respecte de la religió. No tinc res contra les monges, que si no seré jo la que sorti tu i tu. De fet, ser monja era un gran element per moltes dones que defugien haver-se de casar quan semblava obligatori fer-ho si no morir-te de gana. Per tant, tot el meu màxim respecte per les monges. Suposo que
[00:36:20] Speaker C: en part és la problemàtica del poder que ha tingut l'Església en aquest país.
[00:36:25] Speaker B: Aquí distingeixo molt entre el que seria L'església jeràrquica oficial, l'església de base, però també la religiositat popular que va per un altre cantó totalment diferent.
La religiositat popular, que aquí ho lligaria amb el tema de la festa, etcètera, és un altre partit. Aquí s'ajunten moltes coses que s'han de saber interpretar i s'han de saber llegir.
L'Església és veritat, l'Església catòlica en aquest país va tenir sobretot 40 anys molt galdosos, que va fer un paperot d'Estrassa impressionant.
Impressionant, eh? Però també per altra banda va fer un altre paperot o un altre paper que va ser del tot necessari per poder retornar. És a dir, l'església és com el món, és com el món, té blancs, obscurs, com qualsevol organització, però aquesta, clar, és tan gran que ho té tot, el bo i el dolent.
[00:37:22] Speaker A: És una organització de poder, que ha tocat poder, totes les organitzacions que toquen poder i totes les esglésies del món, hi ha alguna que és més això, però les podem posar totes en el mateix sac en aquest sentit. Però això no vol dir, com deia la Madeu, que a l'hora que fem això hem de tenir molt present que hi ha moltes cares de l'església i sobretot hi ha moltes cares de la religiositat, que per cadascú, per sort ara, cada vegada més és personal. No cal que sigui institucional. Hi ha qui segueix triant una institució o una altra, ja pot ser la... la catòlica, la protestant o cristiana en general, o és igual, m'és igual que se'n vagi a un altre tipus d'església, i hi ha qui fa la seva pròpia. És a dir, un dels grans avantatges, que penso jo, ara ens n'hem anat a parlar d'una altra cosa, del segle XXI, és que per fi s'ha entès, en més casos que no abans, que la religiositat és pròpia i no necessites un interlocutor.
És a dir, si vols parlar amb Déu, no cal que tinguis un intermediari.
Això se'n diu
[00:38:23] Speaker B: l'espiritualitat, és personal. La religió és organitzada, l'espiritualitat és personal. Però també cal dir que en aquest país els catalans, Catalunya, no seria Catalunya sense la mirada aquesta de l'Església o de la intervenció de l'Església.
Ara estem parlant, si mirem la història de Catalunya, Àmplia. L'intervenció de l'església és importantíssima, perquè al final formaven part d'una intel·lectualitat molt concreta. Hi havia de tot, eh? Sí, però en el
[00:38:53] Speaker A: tema de la llengua van ser durant molt de temps un gran ajut.
Hem
[00:38:57] Speaker B: de posar cada cosa al seu lloc, fins i tot aquelles que no ens
[00:39:02] Speaker C: agraden.
Tornant a la llengua, Sant Jordi, la diada no és tan mai una diada de llibre neutral, que tu deies abans, no diguéssim? Descontextualitzada. Vull dir, la diada era per contribuir decisivament a promocionar i comercialitzar els llibres
[00:39:20] Speaker B: en català. Això és amb el que es va convertir. Per pressió nostra.
És a dir, per què? Perquè el Mercat, que era amb nosaltres, demanava això.
Jo no sé si recordeu, jo crec que va ser un Sant Jordi, jo diria que va ser el de l'any 84 o 85. Jo no
[00:39:37] Speaker C: hi era, Madeu, el de l'any 84.
[00:39:38] Speaker B: Hi va haver unes ofegades impressionants, 86.
I ara he relacionat el per
[00:39:44] Speaker C: què.
La manifestació.
No, recordo les fotos
[00:39:48] Speaker A: al diari. Jo recordo
[00:39:50] Speaker B: estar a la Rambla i córrer, córrer,
[00:39:51] Speaker A: córrer.
Jo tenia 20 anys. Jo en tenia 16. Jo en tenia...
[00:39:56] Speaker C: Sí. Sí. Jo crec que sí que era el... Bé, no sé quin any era
[00:39:59] Speaker A: exactament. Jo no sé quin any era
[00:40:00] Speaker C: ben bé, però... Però sí que ara s'ha recuperat amb les manifestacions a favor del català el dia de Sant Jordi.
[00:40:06] Speaker B: Cada tarda hi havia una mani. S'havia perdut, diguéssim,
[00:40:11] Speaker C: els últims anys i ara s'ha volgut tornar.
[00:40:12] Speaker B: No ho sé si s'havia perdut. Sí, sí, s'havia
[00:40:13] Speaker C: perdut completament i ara fa, des de l'any passat, que uns joves comencen a tornar-ho a organitzar perquè torni, perquè deien, s'està despolititzant, no? És a dir, ens han vingut a dir... No és veritat,
[00:40:25] Speaker B: no és veritat que s'estigui despolititzant.
És que quan diem que s'està despolititzant vol dir que algú t'està fent
[00:40:29] Speaker A: la política. És que ha canviat, perquè en època de dictadura era un bon moment perquè hi havia tota la manifestació de gent al carrer, manifestació vull dir lúdica, lúdico-festiva, i era un bon moment per aprofitar això, perquè realment el que es volia era potenciar no només el català, no només els llibres en català i el català, sinó la idea de la catalanitat, de què era Catalunya.
Llavors, això ha tingut altres moments d'expressió i altres espais a mesura que hem passat a democràcia i a mesura que la societat ha anat canviant. Amb l'última repressió, amb l'última onada repressiva, jo crec que cada vegada més surten opuscles, per dir-ho de saps, surten petits espais com de guerrilla en què això es manté viu. Però el sol fet de dir, vaig a comprar un llibre en català, és una acció política, és una acció reivindicativa.
I molt grossa, i molt forta, perquè imagineu els que som i la potència que té els llibres en català. Ja sé que t'estem perdent, ja sé tot el tema, a més a més la polèmica de les subvencions i tota la història.
[00:41:38] Speaker C: De fet, és l'únic dia de l'any que es venen més llibres en català que en castellà, Sant Jordi. Perquè hi ha un acte polític que acompanya. I, de fet, avui publicàvem una opinió del Jordi Puigferrer de Coma Negra, on deia, el que hi ha en joc aquests dies és un triomf important.
No ens espistem. Sant Jordi és l'únic moment de l'any en què el català encara supera el castellà.
L'any passat va anar d'un pèl, però el llibre català va tornar a quedar per sobre. I això fot. Què passarà enguany?
I diu, de fet, el que ell venia a dir és que tota aquesta polèmica ve per això, perquè volen que deixi de ser. Exacte. El dia del llibre en català.
[00:42:15] Speaker A: I cada vegada posen més escriptors a signar que escriuen en castellà.
Hi ha tota una indústria renacionalitzadora que hi posa molt d'ofici.
Mira, jo durant molts anys havia deixat de comprar el llibre el mateix dia de Sant Jordi, el comprava abans perquè m'agobia, anava només a passejar, diria, ara el torno a comprar el dia de Sant Jordi.
Saps? Ja ho sé, que també compten en els dies abans i fan. Per què? Perquè no vull que es dilueixi. No vull que es digui, això és una gota en un oceà gran, però les gotes fan l'oceà, la suma de gotes. Perquè és important, perquè aquesta lectura hi és. I l'Amadeu deia molt ben dit, i fot. Sí que fot.
Sí que fot, hi ha coses que foten. Quan tu ets l'oprimit, quan tu ets qui no té l'estat, les victòries són pírriques, són petites, però són molt importants perquè simbòlicament, i de Sant Jordi estem parlant d'un símbol, és el que aguanta el final, és el que et fa lligar-me amb la cultura i és el que et fa seguir dient això forma part de la meva identitat i no vull que no hi siguin ni per mi ni pels meus
[00:43:20] Speaker C: fills i filles.
Estava pensant que en realitat estem parlant de la polèmica d'enguany, però els últims anys, jo avui he anat a mirar a la menuteca i dic que cada any hi ha una polèmica. L'any passat vam tenir la polèmica que Salvador Illa va fer aquella trobada amb Javier Cercas. Perquè el Sant Jordi en el govern, aquest govern que li agradi a tothom, també deia que Sant Jordi és de tots.
I per demostrar que Sant Jordi era de tots, va decidir fer una xerrada amb l'escriptor i el president, amb Javier Cercas. Però això no li va
[00:44:01] Speaker A: costar pas gens. Jo me'n recordo amb ell pujat escenaris en contra de la llengua catalana abans de ser president de Catalunya. No, no, per això, per això. Me'n recordo perfectament, alineat amb els de Societat Civil Catalana i amb totes les històries. Allà estava ell en primer
[00:44:15] Speaker C: lloc. Amb el 155. Exacte. És a
[00:44:17] Speaker A: dir, sabem de quin peu calça. Una altra cosa és que ara
[00:44:21] Speaker B: dissimuli. El que sé que és important aquí, Una cosa és la maroteca que ens pot exemplificar, però hi ha una cosa que és molt important aquí, és que si ara agaféssim la cartellística de Sant Jordi, veuríem que, per exemple, els cartells de la transició fins al 92, per entendre'ns, el 92 és una barrera crítica de coses. Amb aquest aspecte, veuríem que els cartells, per exemple, de Sant Jordi els feien artistes de super primera línia.
Podem trobar mirors, podem trobar...
Estem parlant que els artistes de primera línia del país, els intel·lectuals del món visual, eren els que feien els cartells.
[00:45:14] Speaker C: No tinc això, però sí que tinc que els cartells, una cosa que s'ha analitzat últimament és que des del 2016 han desaparegut les senyeres dels cartells, que tampoc és casual.
[00:45:24] Speaker B: Sí, però aquí jo sóc molt crític amb nosaltres.
De fet hi ha una columna escrita a l'opinió contundent de Vilaweb de fa la intemerata d'anys meva, sobre aquest tema que vaig dir, ui, què fem amb els nostres símbols? Perquè la senyera, els catalans la vam abandonar.
La vam abandonar i la vam deixar. Per l'estelada. Per l'estelada, que està molt bé, però la senyera, que és la nostra bandera com a nació, la vam abandonar.
I què va passar? Que tu quan abandones un símbol, què passa? Que automàticament un altre l'agafa i se'l fa seu.
I jo no sé si recordeu, això va venir crec que perquè va haver-hi l'època de Ciutadans, que Ciutadans va fer servir molt la senyera com una... I nosaltres la vam abandonar.
I ells deien, és que aquesta bandera és nostra.
Aquesta bandera és nostra.
I a banda,
[00:46:22] Speaker A: seguint el fil del que tu deies abans, quan aquests cartells els feien part de tota la nostra intel·lectualitat, però a més a més d'artistes reputats, era perquè teníem clar que això seguia sent importantíssim per presentar Catalunya al món i per enfortir el que era Catalunya.
Jo recordaré sempre quan vaig llegir que l'Ada Colau, Ajuntament de Barcelona, va fer portar un dissenyador de Madrid, quan la nostra, precisament, societat és famosa al món per la seva qualitat en disseny.
Però, a més a més, sabent que aquella persona no entenia res ni dels nostres símbols, com era normal, perquè si tu t'has viscut i criat a Madrid, que no sé si era el cas, però en tot cas no havia viscut a Catalunya, quin tipus de cartellatge creus que farà? Quin tipus de comunicació farà? una comunicació espanyolitzada. Això no és casual, això no és casual, això podem dir, ai, cadascú pot triar allò que li sembli més, amb aquesta idea del govern de tots, a més a més, això es pot estirar com un xiclet fins que s'estira tant que et dona l'ull, et rebota i et dona l'ull.
Perquè a darrere el que amaga és una bandera ideològica que per no dir és que jo necessito que el món sigui d'una altra manera, en aquest cas Catalunya, sigui espanyola, perquè si no no hi tinc lloc o trontolla el meu tro, doncs llavors necessito que passin coses d'aquestes. Aquest any és
[00:47:51] Speaker C: TV Boi, que és italià resident a Barcelona. És un bon artista. I de fet ha aparegut la senyora com a punt del llibre, per exemple.
Però fixa-t'hi,
[00:48:01] Speaker A: en resideix a Barcelona. És una persona que s'ha amarat en principi de quina és la nostra
[00:48:06] Speaker C: cultura. El que m'explicaves ara m'ha fet pensar en una altra polèmica de Sant Jordi dels últims anys. És que no hi ha un Sant Jordi sense polèmica, és brutal. és que l'Ajuntament de Barcelona, els pregons de Sant Jordi, des que hi ha Collboni, cap ha sigut en català. És a dir, sempre Collboni ha convidat autors de fora, dos del Regne Unit i una mexicana. En
[00:48:35] Speaker B: el programa de la Mercè estàs parlant? No, perdó, de Sant Jordi. Ah, la pregó de Sant
[00:48:39] Speaker C: Jordi. Sí, sí, la pregó de Sant Jordi. Espera, que en algun lloc dels meus apunts per aquí ha d'estar votant els noms, però sí que han vingut dues persones del Regne Unit i una persona mexicana. Per tant, no s'ha sentit catalana en aquest sentit. Ens vénen gent de
[00:48:55] Speaker A: fora a explicar-ho. No és casual, és a dir, busquen totes les possibilitats. Saps quan hi ha un escletx a posar una cunya? I aquesta cunya és d'un altre tipus. Necessiten que desapareixi el català. Us en recordeu quan l'Arnar deia, parlo a l'intimitat, si la nostra societat aconsegueix anar a reconèixer això, l'escola ja estem a punt que no es parli. L'altre dia començo classes a Girona i parlant amb una persona dic, bueno, però bé has estat... Ah, no, mentida, això era una botiga, ara ho he barrejat. Vaig a una botiga, una persona xinesa i jo parlava en català i entre el meu home i jo parlàvem català i quan em dirigia amb ells també parlàvem català i diu, és que el català no l'acabo d'entendre, dic, no has anat a escola aquí? Diu, sí, però només dos anys. I dic, potser amb dos anys costa una mica. I em diu, sí, però sobretot perquè només feia català a l'hora de català, perquè no feia català. L'espai social, digue-li escola, digue-li lloc de treball, digue-li veïnat, digue-li al carrer, digue-li quan vas a... Ja no fa servir el català, el català durarà quatre dies, perquè a casa el podem seguir parlant, però ja no serà una eina social que és bàsica, és la de comunicació i és la de cosmovisió, tu deies, tot el llenguatge simbòlic. Però aquest simbolisme el que porta afegit en cada paraula, per això hi ha paraules que d'una llengua a l'altra no tenen el mateix significat o costa de traduir, perquè hi aboques tota la teva cosmovisió.
Jo no voldria perdre la cosmovisió catalana.
Signifiqui el que signifiqui, que ha anat canviant molt al llarg del temps, per començar, perquè és més oberta que l'espanyola.
Segon, perquè abraça millor la diversitat que l'espanyola. Tercer, perquè no és imperialista. En algun moment, en la nostra història també ho vam ser d'imperialistes, però llavors ens van donar d'hòsties, diríem que això sempre va bé, perquè et torna a posar potser al seu lloc. Enteneu? És a dir, Aquesta idea, que hem començat parlant d'això, que hi ha la veritat i la puresa i una cosa que és bona i l'altra són estirabrots, és el que no ens hem de deixar imposar.
Aquest govern de tothom, això és cutre salchichero, que deien a la meva època quan jo era jove, No es pot ser el govern de tothom. Tu has de governar per tothom, però tu tens les teves idees que són les que portaves en el programa i és a partir de les que actues. O què passa?
Que farem la begenada? Això ja ho vaig dir una vegada, però és que em sembla tan obvi. Avui em llevo i avui sóc pro-abortista i demà no? Així estaré bé amb tota la ciutadania? Això és ser el govern de tothom? Què cnaços significa ser el govern de tothom?
És el
[00:51:31] Speaker C: que abans tu deies, no? La neutralitat no existeix. No existeix. No existeix. No existeix. És impossible,
[00:51:36] Speaker B: a més.
És allò que dèiem, no? El simple fet de comprar un llibre en català, tu ja t'estàs posicionant, el dia de Sant Jordi, en una acció política claríssima. El fet que nosaltres ara estiguem aquí estem fent política. Però
[00:51:47] Speaker C: és curiós perquè crec que els catalans en som conscients, d'això, no? És a dir... Bueno, no, mentida.
Torno a començar la frase perquè no és veritat. Els catalans, en general, n'hi ha molts que no en són conscients, d'això. Jo...
L'altre dia jo mirava un reel de BTV on gent de la casa em feia recomanacions de quin llibre regalar Sant Jordi i a mi em va sorprendre molt que a la tele pública la majoria dels llibres que eren recomanats eren en castellà.
Llavors pensava, per això deia, potser tothom no és conscient, però vull dir que aquells que comprem el llibre en català són conscients del que estem fent. Crec que aquells que compren el llibre en castellà és que no són conscients que el seu gest també és polític.
[00:52:32] Speaker A: Els hi hem de començar a dir, això és imperialisme.
Estàs sumant-te a l'imperialisme.
Estàs sumant-te a aquella banda, a la cultura que té poder.
I estàs fent que desaparegui una altra cultura.
Directa i indirectament.
Això és molt important dir-ho. Mireu, veieu? Ara ha sonat la campana perquè era el moment oportú, ho enteneu? Però això, perquè és que si no, fixeu-vos que els insults només van d'una banda, m'enteneu? No vull que això sigui un
[00:53:02] Speaker B: insult, però és una veritat. Una cosa és l'acció política i una cosa és el posicionament que tinguem.
Però jo penso que tots, jo almenys, hem llegit llibres en castellà. Si això no t'ha resolt,
[00:53:15] Speaker A: no et passarà res.
Escolta'm una cosa, jo no compraré un llibre traduït al català si el puc llegir amb la llengua original, sigui amb la llengua que sigui. Però això no treu que jo he de cuidar especialment que en la meva llengua n'hi hagi. I si he de comprar un llibre traduït, tinc moltes ganes, i només està, jo demano que hi sigui en català, i protesto i dic, que serveix de poc, però si ho féssim tots també altra cosa passaria. M'enteneu? Això és molt important. Per què? Perquè jo vull llegir amb la meva llengua, jo vull expressar-me amb la meva llengua. L'altre dia em van fer entendre una cosa boníssima, una amiga del meu fill, perquè va dir, ella anava a la feina, és una noia que necessàriament no parlava català sempre, i ara ella parla català, i està treballant, no diré, a l'empresa, i un company li va dir que ell no entenia el català, i ella li va dir, ella parlava català, eh? Li va dir, però no te n'adones que a mi em fas fer un doble esforç perquè he de traduir i parlar-te en una llengua que no és la meva? Per què no el fas tu l'esforç? Perquè jo t'estic entenent a tu. I vaig dir, Mònica, carai, que amb tants anys a mi d'activisme per la llengua no se m'havia... Sempre aprens alguna cosa, m'enteneu? Nosaltres estem tan acostumats a esforçar-se, això és com gènere, és el mateix. Ai, és que les dones perquè us deixin votar heu de demostrar que sou bones. Ves a fer punyetes, que tu ets un galifardeu i et deixen votar només perquè ets un home. M'enteneu? O sigui, ens acabem deixant... engolir pel relat aquest. Això és el que passa amb el dels llibres. A la que tu dius, per què no recomanes més llibres en català? Et diuen, seràs? Què passa aquí? Que som uns... Només veureu... És excloent el català? Sempre esteu... No!
Per què no puc dir-ho? Per què fas tu si estàs fent el mateix amb la meva llengua? És que
[00:54:58] Speaker C: passa el mateix amb el cinema, no? Una mica? És a dir, que... Però
[00:55:01] Speaker B: hi ha coses més bàsiques, eh? que
[00:55:03] Speaker C: estigui doblat al castellà els sembla supernormal, que els doblin... Ai, és que en català sona estrany.
[00:55:08] Speaker B: És exotisme, no? És exotisme, és exòtic.
[00:55:09] Speaker C: És igual de doblat una cosa que l'altra.
[00:55:11] Speaker B: Però en coses molt més quotidianes i molt més... Coses que a mi no m'havien passat i ara em passen. Per exemple, l'altre dia estava en una formació, una formació que érem, no sé, potser érem 20 persones, i una formadora, que era castellano parlant, però que sabia perfectament el català, va fer aquella pregunta que no s'ha de fer mai, de bueno, si queréis os lo hago en castellano y tal, y va a hablar una persona.
Diu bueno, lo hago en castellano que así nos entendemos todos.
[00:55:40] Speaker A: Merda. No. Això no podem fer-ho. Merda.
Això no podem fer-ho.
Mira, si ho baixem a la quotidianitat, els pollastres alàs, jo he deixat d'anar a comprar els pollastres alàs on anava, per una raó molt senzilla, perquè demano un pollastre, o mig pollastre i dues de patates.
Si això no tens nassos de poder-ho entendre en català, m'és igual que sigui el teu primer dia de feina, i si convé ho repeteixo, vol dir que no pot ser. Però el problema és l'embolic que es va generant al lloc.
Pobre, digue-l'hi en castellà, dic, a veure per què he de fer l'esforç jo que el faci l'altra persona? Estic dient mig pollastre, eh? Medio pollo, mig pollastre. I no
[00:56:17] Speaker B: estàs demanant-li que es dirigeixi a tu en català, estàs demanant que l'entengui. Que
[00:56:21] Speaker A: l'entengui. I a més a més, si a mi em diuen, ostres, doncs mira, acabo de dir... És esto o és això? Jo dic sí, t'ho senyalo, cap problema. Però aquesta idea de dir, canvia tu perquè he de canviar jo, potser que els catalans i catalanes ens hi comencem a posar en el nostre lloc, perquè és que si no, atxafats ja ho estem.
i no s'atura això, com que a més a més hi ha catalans i catalanes que ajuden a que això no canviï, al contrari, que es posen de part, no us en recordeu una polèmica amb una benzinera a Mallorca, que una persona li va dir a la noia que cobrava, li va dir no ho entenc, ho va dir amb mallorquí, i li va dir no ho entenc, i el de darrere es va posar com una fera, i bueno, van acabar no sé si mig discutits, i aquest noi va tornar l'endemà, ara pobre, ara et toca el rebre tu, però no t'enfadis, Va tornar a demanar-li disculpes a la noia. Què nassos de demanar-li disculpes a la noia? Escolta, jo estic als Estats Units.
No, mira, a Anglaterra estava. Encara me'n recordo com reien de mi, se'm quedaven allà davant mirant perquè no ho sabia dir bé.
I jo sí que pensava una mica que li fardeus, ho pensava, però jo m'havia d'espavilar que m'entenguessin. No podem disculpar el que no fa l'esforç, perquè hi ha persones que venen i fan l'esforç.
I per tant, hi ha una diferència també en qui vol fer l'esforç i qui no vol fer. Perquè a nosaltres això no és tractar malament a ningú. Quan nosaltres anem a segons quin lloc, et espaviles i voleu que us explico què em va passar a Òstria. Una colla de carallots, ja ho he dit ben clar. Però m'enteneu? O sigui, De què va això? De què va? Que uns tenen dret i els altres no? Perquè estem dient això, eh?
Doncs jo tinc dret, igual que tinc dret a triar. I dir, doncs aquí no vinc. Igual que tinc dret a dir, jo vull recomanacions en català. I a més a més és un acte polític, i tant, i ho reivindico. Perquè la meva llengua està en perill, la teva no.
La teva no, la meva sí. I totes les llengües tenen el mateix estatus, i l'haurien de tenir en el món. I tots, que ja que sou tan oberts i abraceu tant la diversitat, comença a parlar les llengües. Però a més a més això ho estem fent molt malament amb la població immigrant. Jo m'hi vaig trobar també. Bueno, potser em puc criticar. que no callo mai, també ja pot ser, jo estic veient que esteu pensant, home Cristina, és que vas ensopegant, diríem, amb una xarxa de persones immigrants i estaven parlant del dret a tenir la teva identitat, i un dia em toca a mi anar a la roda i dic, bueno, m'heu donat una gran lliçó, d'ara en endavant parlaré sempre en català.
[00:58:48] Speaker B: En la majoria
[00:58:49] Speaker A: dels casos... Perquè, clar, llavors on queda la meva identitat catalana?
Jo he d'ajudar que la vostra identitat no quedi subsumida, i vosaltres ajudeu que la meva no desapareixi? Doncs m'estic equivocant jo, eh?
[00:59:01] Speaker B: Enteneu? En la majoria dels casos, una persona molt sàvia, que ja deies, em deia, tu quan et diguin, per exemple, que has passat alguna reunió, alguna formació, o el que sigui, escolta'm, tu els hi has de dir que sí, però tu has de continuar en català.
Tu els dius que sí adequadament i tu continues en català. No se n'adonen.
I tu què vas fent? La formació en català i l'altre content perquè has sigut educat amb ell.
I jo pensava, no, no, no. I ho he provat alguna vegada. I què? Funciona? Funciona. Ah, sí, sí, sí. I tu continues en
[00:59:37] Speaker C: català.
Se'ns ha passat el temps volant, hem de deixar-ho aquí. Molt interessant totes les reflexions que hem tingut. Bon Sant Jordi, perquè nosaltres tres celebrem Sant Jordi.
[00:59:47] Speaker A: Per poc que pugui, sempre és un bon Sant Jordi, sabeu? Perquè la festa s'ho porta.
És alegria, és color al carrer, no hi ha res millor que les flors i no hi ha res millor que el coneixement. I els llibres és coneixement, el compris del tipus que compris. També vigileu què compreu,
[01:00:03] Speaker B: eh?
Perquè també tenim llibres molt, molt fotuts en català, eh? També tenim alguns que dius, això no es pot ni ensenyar. Home, Déu, no m'estallis ara, amb lo
[01:00:13] Speaker A: bé que m'hi han quedat.
Sí, sí.
[01:00:16] Speaker C: I és un tema que a mi m'obsessiona i els de la tertúlia ho saben perquè últimament no estic dient quants llibres es publiquen abans de Sant Jordi, mare meva.
Però regaleu llibres en català, regaleu roses, tant si a dones, a homes, a tothom, que regalem, regalem molt perquè en realitat Estem regalant cultura.
Bon Sant Jordi, encara que ens veiem aquí el dia de Sant Jordi. Farem d'artúlia.
Bona setmana.
