Episode Transcript
[00:00:00] Speaker A: Música Bon vespre i benvinguts a la tertúlia proscrita.
Anem a eleccions, preguntem avui.
Torna Juan Carlos, quin panorama que estic pintant només amb un titular.
Un any més els partits es continuen sense posar d'acord per aprovar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Aquest dilluns el president Illa anunciava que malgrat no haver arribat a un acord amb Esquerra, és a dir, sense tenir els vots necessaris perquè el pressupost tiri endavant de moment, aquest divendres, demà, el govern aprovaria el pressupost i l'enviaria al Parlament. La reacció d'Esquerra no es va fer esperar i anunciava una setmana a la totalitat els pressupostos, el que suposaria una nova crisi pel govern d'Illa, que han acumulat moltes últimament, i complicaria la legislatura. Tot semblava encaminar-se en un camí sense sortida aquesta setmana, la legislatura tremolava i la possibilitat d'unes eleccions al juny començava a circular als passadissos del Parlament. però avui ERC feia un pas enrere i anunciava que divendres finalment no presentarà encara una esmena a la totalitat del pressupost, donarà marge al govern abans de presentar l'esmena, deixant així una escletxa per arribar a un acord sobre l'IRPF, que és el que exigeix Oriol Junqueras per tal que finalment es puguin aprovar aquests pressupostos. Avui en parlarem de tot plegat i també del 23-F i de tot el que ha suposat desclassificar Aquests papers, Amod Bou i Jordi Borràs. Bon vespre.
[00:01:51] Speaker B: Bon vespre, què tal?
[00:01:53] Speaker A: Semana moguda per Jordi Borràs, que ha arribat d'aquí, que s'hi ve de casa, malintat, i setmana moguda per Otbau, que vens de Madrid, o a seguir un judici del cas Pujol, que aquesta setmana t'ha donat molt de material, sobretot en els últims dos dies, molta informació.
[00:02:11] Speaker B: La sensació fins ara era que el fiscal no se n'havia acabat de sortir amb el que està intentant demostrar, que és que els diners que la família Pujol tenia a Andorra no provenen de la deixa de l'avi Florenci, sinó que provenen d'una xarxa de corrupció que va ordir, teòricament, presumptament, al president Pujol, i que després el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, va cobrar a través d'unes comissions, presumptament també, i repartia els diners per tota la família.
La sensació fins ara era que el fiscal, a través dels testimonis, no havia aconseguit Aquesta setmana era molt important perquè declaraven els policies vinculats a l'operació Catalunya i perquè sobretot declarava l'inspector en cap de l'AUDEF que va redactar els informes en els quals es va basar la instrucció. per construir la causa contra la família Pujol. I aquest instructor ha tingut seriosos problemes per defensar o per justificar llacunes metodològiques molt importants que hi ha en el plantejament de la causa.
Per tant, continuarem veient-ho els pròxims mesos. Encara aquest home porta dos dies declarant i ha de declarar encara a partir del 9 de març, continuarà declarant. Vull dir que queda molt marge de maniobra.
Però de moment no sembla que per l'acusació aquests judicis estiguin gaire bé.
[00:03:31] Speaker A: Tots aquells que ens esteu seguint i que voleu saber més, teniu la crònica de l'OT d'avui i de tota la setmana, de tot el judici, l'OT el va seguir i el va explicar a Vilaweb.
Anem per parts, comencem pel pressupost pel govern per dilluns i ell ens sorprenia anunciant això que divendres, que demà presentarà el pressupost al Parlament, malgrat no haver-hi i jo deia, creieu que això significa anar a eleccions?
Tothom em mirava en cara d'eleccions, per què no? Sobretot als periodistes pensem, no, sisplau, d'alguna manera, no tornem a anar cap allà. Però també ho dic una mica en tenint en compte que, en realitat, Illa va arribar perquè Aragonès va convocar eleccions després de trobar-se en una situació així.
[00:04:18] Speaker B: A veure, jo crec que aquí, d'entrada, no crec que hi hagi eleccions.
El president Salvador Illa ha dit en tot moment que ell no vol que hi hagi eleccions, que ell vol allargar la legislatura fins al final, fer-la durar fins al final, perquè venim d'uns anys a Catalunya en què des del president Montilla no hi ha cap legislatura que hagi durat fins al final, i ara avançar-les perquè no s'aprova el pressupost, tot i que segurament és el que pertocaria fer, amb usos d'aguts del sistema democràtic, suposaria una contradicció molt flagrant de tot el que ha dit el president Salvador Illa fins ara. L'única raó per la qual jo veuria, que després suposo que hi podem entrar, raonable o que veuria comprensible dins de la mentalitat del PSC avançar ara les eleccions tan aviat en la legislatura és perquè ells calculen que ni Junts ni Esquerra tenen preparat un relleu a un candidat electoral fort perquè el president Puigdemont continua a l'exili i l'exvicepresident Oriol Junqueras inhabilitat.
[00:05:15] Speaker A: Perquè l'amnistia queda molt lluny, diguéssim.
[00:05:18] Speaker B: Exactament.
I, per tant, l'única lògica que jo podria veure en el càlcul del PSC és que unes eleccions en què Aliança Catalana creixés d'una manera desmesurada i poguessin jugar el mateix joc al qual ha jugat Pedro Sánchez amb Vox, que és governar contra aquesta gent és molt millor, els funcionaria. Però, a banda d'això, jo no crec que ara mateix hi hagi unes eleccions damunt la taula. Crec que el que passa és que hi ha la convergència de dues necessitats.
Una necessitat és la d'Esquerra Republicana, que fa molts anys que té la llufa penjada de ser un partit que no sap negociar i que no sap aconseguir resultats, i la llufa del Partit Socialista de Catalunya i del govern del president Salvador Illa, que és molt més fràgil del que sembla, que ve després de la crisi més forta que ha hagut d'afrontar fins ara amb el problema de Rodalies i amb el desgavell que hi ha hagut ferroviari i les vagues i tot el que s'ha ajuntat i el que ja sabem amb la malaltia del president, i que es va ordir una operació de retorn del president en termes almenys narratius i comunicatius que havia d'anar acompanyada del pressupost. És a dir, després d'un mes de caos, torna el president Illa de la baixa mèdica i torna, a més a més, per governar de Bob, amb el seu primer pressupost. I aquesta convergència de dues necessitats fa plausible pensar que hi ha un punt de desevinença perquè necessiten demostrar coses contràries, però això no necessàriament vol dir que no hi hagi pressupost, finalment.
[00:06:44] Speaker A: Ara, potser la gent diu, la Txell s'ha tret a eleccions el juny de la màniga, és a dir, amb el que està jugant el PSC...
[00:06:50] Speaker B: Sí, sí, ho han fet circular de manera indirecta.
[00:06:52] Speaker A: Bueno, hi ha els partits dient, bueno, si no hem aprovat el pressupost, anem a eleccions, és a dir, aquesta...
[00:06:57] Speaker C: La bossona d'aquests de...
[00:06:59] Speaker B: Jugant política.
[00:07:01] Speaker A: Jugant política d'aquesta amenaça de si no m'aproves hauré de prendre decisions. De fet, Aragonès era l'amenaça que al final va acabar fent-se realitat.
[00:07:11] Speaker C: Li va sortir una jugada mestríssima, tots ho sabem.
[00:07:13] Speaker A: Està a casa.
[00:07:15] Speaker C: Jo crec, i voldria pensar, per la part que em toca, Tocarà allapar si hi ha eleccions que tot plegat formen part del sainet en qüestió.
Entenc que Esquerra li està dient al PSC de sota mà, eh, dóna'm alguna cosa perquè jo pugui justificar davant de tothom que m'estic plantant.
I és això.
Serà aquest estirar i arronsar?
Potser demà es desencallarà o no, i potser ens n'anirem d'aquí unes setmanes i s'acabarà desencallant, segurament, perquè sembla ser que la conveniència de tots plegats per aprovar aquests pressupostos està dada i donada guida.
[00:08:01] Speaker A: És que en realitat, més el que deies abans, qui li convindria ara mateix a unes eleccions? Al PSC, malgrat tot, hi havia un moment de crisi total, amb la crisi de Rodalies, amb tot plegat, fins i tot amb un Illa malalt, que sabem que un candidat malalt no és vist de la mateixa manera pels votants.
Vull dir que se'l veu més feble, fins i tot en aquest sentit.
[00:08:22] Speaker C: I amb un PSOE, una mica al cor de fluixa.
[00:08:26] Speaker A: i una esquerra que no té candidat perquè, com dèiem, l'amnistia no se la veu per enlloc, per tant, Junqueras no seria candidat, per tant, no té cap nou, és a dir, a ningú li convindria. Però abans ho parlava precisament amb el Partit Popular i em deia, bueno, potser els convindria si també hi haguessin eleccions espanyoles, fer coincidir aquest juny, podria coincidir amb les eleccions a Andalusia, eleccions espanyoles, eleccions aquí, llavors potser això els convindria una mica més.
[00:08:56] Speaker C: L'última
[00:09:13] Speaker B: vegada que Pedro Sánchez va decidir plantejar unes eleccions simultànies, com una mena de plebiscit sobre la seva persona, encara que no n'hi hagués hagut, amb unes eleccions espanyoles que eren les va ser
[00:09:26] Speaker A: en unes eleccions que es va fer
[00:09:26] Speaker B: a Madrid, i ser en unes eleccions
[00:09:26] Speaker C: que es va fer a Madrid, i
[00:09:26] Speaker B: ser en unes famoses eleccions eleccions de final de maig del 23.
en què el PSOE va perdre pràcticament tot el seu poder territorial, i, per exemple, presidents socialistes molt destacats com el president Ximo Puig o la presidenta Franciner Bangol, els quals els van haver de molt poc repetir els governs de progrés i del botànic, probablement la derrota s'explica en part pel grau d'intervenció que Pedro Sánchez i que el marc, diguem-ne, estatal va tenir en aquella campanya. Per tant, jo aquestes... Pedro Sánchez és veritat que sabem que mai Ens ha tornat alguna sorpresa, Jaume. Sí, i que no sembla que... Igual com és molt capaç de generar nous escenaris i girs de guió, tampoc sembla gaire hàbil aprenent dels seus propis errors, perquè també és reincident en moltes altres coses. El que passa és que aquesta llegenda de personatge resistencial o resistencialista, de vegades ho dissimula una mica, no?
[00:10:18] Speaker C: Bueno, té un idó. Per ara...
[00:10:21] Speaker B: Sí, sí, no, no. Que ell té una gran capacitat de resistència, sens dubte. El tema és... que s'emporta pel camí.
[00:10:30] Speaker A: Una mica l'anàlisi que tu feies d'aliança, d'alguna manera, al PSC li convindria ara mateix una aliança catalana forta que li convé com a... contra l'extrema dreta, al Pedro Sánchez li podria convenir una mica el mateix amb Vox, no? És a dir, aprofitar un moment de Vox i llavors fer la lluita tant a Catalunya com a l'estat espanyol de dir, no, som l'alternativa a l'extrema dreta, allò de si tu no vas i ells volen, no? Vull dir que ja ho han fet moltes vegades al PSOE.
[00:11:04] Speaker B: Jo crec que és l'única esperança que tenen tots dos, en tots dos casos, perquè hi ha una manca de substància molt, molt gran.
Però, de tota manera, manca de substància em refereixo en la concreció del projecte polític i d'una oferta política que més enllà d'aquestes grans narratives arrossegui la gent.
Però, a banda d'això, jo sincerament crec que el president Salvador Illa, tot i estar malalt, tot i estar fràgil, probablement faria un bon resultat a les eleccions, però és que a ningú li convé anar a un escenari electoral. Jo simplement crec que el que està passant és això, una tensió més o menys teatral que es basa en el fet que Esquerra Republicana ha estat humiliada pel Partit Socialista durant els últims anys, humiliada pel Partit Socialista espanyol sobretot, també pel Partit Socialista català.
El grau de displicència, de menyspreu en què es tractava el paper d'Esquerra en les negociacions amb el PSOE, i de fet, El que ha fet el PSOE i el PSOE no ha fet bé el seu discurs. El que ha passat a Esquerra Republicana és que ha tingut problemes amb el finançament. per més flaqueses que tingui o per més que creiem que no és un canvi de model, perquè en el fons és una reforma de la reforma del 2009 i per tant no suposa canvis en termes de sobirania, és un pas que, vist a la resta de l'estat, és molt difícil de digerir i que el PSOE està disposat a fer, entre altres coses, El partit socialista també és més dèbil del que sembla i ha de comploure Esquerra d'alguna manera i rescavalar-la o refer una mica la confiança o la sensació de balanç que Esquerra es queixa perquè porten molts anys tractant-la malament. Li han fet concessions en termes de política antirepressiva però no... no han permès que semblés el partit negociador o la nova convergència que Esquerra en algun moment va voler assemblar. I jo crec que estem atrapats aquí, en com fem creïble que Esquerra Republicana, després d'humiliar-la tant, és un partit que pot negociar, sense haver de fer concessions de poder, de sobirania, de competències reals més enllà de l'àmbit antirepressiu. I jo crec que és un símptoma de tot això que deia, de la debilitat del PSOE, dels greus a la motxilla d'Esquerra Republicana, però també, i no ens n'hem d'oblidar, és un símptoma que la nova transició que d'alguna manera es va dissenyar per després del 2017, també és molt feble en si mateixa, perquè el Partit Socialista no permet acompanyar-la d'un canvi en l'estructura de poder satisfactori per a l'independentisme.
[00:14:11] Speaker C: ni per l'independentisme ni per ningú, perquè és tan feble el poder i la transició dels socialistes com les vies de Rodalies.
És a dir, hem vist com amb tot plegat el PSC no podia sortir de l'atzucac perquè al cap i a la fi estava lligat de mans perquè governen aquí i allà.
no hi havia a qui gentrificar la culpa i el pecat. L'únic que podíem dir és que ells ja havien fet molt i que fan molt i que prometen molt.
Ho dic perquè la crisi de Rodalies sí que jo crec que marca un exemple clar d'on són les costures del govern.
I a més a més, tot això ha passat amb un president hospitalitzat, per tant absent, Jo entenc que, de fet, aquesta teatrealització que deies, Ot, convé a les dues parts, perquè convé una bona entesa ara mateix a Esquerra i PSC.
És així de senzill. Per tant, bé, ho sabrem ben aviat.
[00:15:23] Speaker A: Ara parlaves de Rodalies i pensava, segurament també això fa difícil ara mateix que Esquerra digui que sí a bones i primeres. És a dir, venim d'una crisi molt forta on Esquerra ha sigut dur amb el govern i, per tant, aprovar-li el pressupost de cop i volta una setmana després del retorn d'aïlla també és estrany d'alguna manera, suposo.
[00:15:47] Speaker B: I també perquè jo he parlat molt dels últims set anys i de l'estratègia antirepressiva, però recordem que l'acord del finançament, tal com es fa per la investidura de Salvador Illa, és un acord que només Esquerra Republicana surt a interpretar, que és quan tota la banda robirista que aleshores encara manava, diguem-ne, Parla de la sobirania fiscal, parla de la clau de la caixa, parla fins i tot de la sortida del règim comú.
[00:16:13] Speaker A: I el PSC calla.
[00:16:14] Speaker B: I el PSC calla en aquell moment. Llavors, la qüestió de l'IRPF, jo diria que hi ha molta gent que segurament pot haver perdut el fil de què ha passat en el diàleg entre Esquerra Republicana i Salvador Illa l'últim any i mig, que pensa, però per què és tan important la qüestió de l'IRPF? La qüestió de l'IRPF és important simbòlicament pels republicans perquè era el mínim del mínim del mínim, era el primer pas que s'havia de garantir amb l'aplicació del nou pacte de finançament.
I aquell pacte de finançament, en la mesura que ja no va ser la sortida del règim comú, ni l'obtenció de la clau de la caixa, ni de la sobirania fiscal, que ni tan sols la cosa més essencial i més bàsica, que era la recaptació de l'IRPF, la puguis reivindicar o la puguis demostrar, torna a ser com un nou clatellot, com a mínim.
[00:17:10] Speaker A: De fet, cal recordar que això arriba dilluns després d'una reunió entre Junqueras i Sánchez dissabte, on no s'aconsegueixen els acords que s'esperaven. És a dir, que potser estava tot tramat d'una manera perquè dilluns es pogués acordar esperant que hi hagués aquest acord dissabte entre Junqueras i Sánchez, que no hi va ser i que Esquerra va sortir enfadada amb Sánchez i amb el que se'ls havia proposat.
[00:17:35] Speaker B: El Partit Socialista és un partit socialista, però no és un partit socialista. No té El Partit Socialista és un partit socialista, però no és un partit socialista. voluntat, sense dubte, no podem placar d'ingenuïtat, però tampoc té probablement El Partit Socialista és un partit socialista. la força com per fer les concessions que serien acceptables per Esquerra i els altres partits independentistes, que en lloc de, en el seu moment, quan tenien una situació de molta més força que no la que tenen ara, El Partit Socialista no hauria d'anar Tampoc hauria d'estar gaire tranquil, el Partit Socialista de Catalunya tampoc hauria d'estar gaire tranquil amb els termes en què s'està produint la suposada construcció de la seva hegemonia, perquè, a com deia el Jordi, la presó perquè no
[00:18:47] Speaker C: s'havia d'anar a la presó perquè no s'havia presó.
[00:18:48] Speaker B: per ningú les coses estan anant del tot bé.
I jo crec que amb els moviments del món empresarial que estem veient amb Aliança Catalana, la reunió, la presentació a l'hotel Golf, a Mordà, amb Emilio a 4 cases, el discurs de l'altre dia de Sílvia Oriols, el fòrum Nova Economia, aquesta mena de presentació en societat, en certa manera, que està fent Sílvia Oriols tan escènica, per mi no deixa de ser interpretable com un avís als socialistes si s'interpreta El poder econòmic no juga mai a una sola carta, juga a unes quantes cartes. I una cosa bona que té pel poder econòmic i per l'estat espanyol, haver és pacificat, que i dolenta pels socialistes, haver pacificat el poder econòmic no es pot jugar a una sola el carta, país sinó després que del es pot
[00:19:53] Speaker A: jugar a unes quantes cartes. I això és el que fa poder econòmic. El econòmic no es pot jugar a
[00:19:53] Speaker B: una sola carta, sinó que es pot 2017, jugar a unes quantes cartes. és que un cop tu ja has fet desaparèixer la qüestió de la independència del calendari polític o de la conversa política a curta i mitja termini, Aleshores ja pots tornar a partir joc entre més gent que els socialistes. Els socialistes, igual que Esquerra abans, han fet un paper fonamental per a la pacificació del país.
Però això no vol dir que ara que ja està pacificat hagin de tenir ells la patent d'acords per sempre, perquè l'Estat i el poder econòmic els han continuat endurant permís.
Les coses poden variar, igual que va passar l'any 80 amb la Convergència.
[00:20:28] Speaker C: No, no. De fet, aquests poders econòmics que estan treballant per darrere, precisament per fer una aliança una mica més forta, o bastant més forta, jo crec que es comencen a veure i se'n veuran alguns aviat.
i fins aquí es pot...
[00:20:50] Speaker B: S'ha de definir les candidatures.
[00:20:53] Speaker C: Sí, però ja veus, ja t'arriben, no? Doncs tal altra d'aquesta empresa, tal, ja tenen el carnet de militant, aquest diuen que ja està finançant el partit, aquest altre... La gent es va situant, el que passa que començar a sortir de l'armari en aquest sentit no serà fàcil.
perquè hi ha una cosa que la gent no sé si té clara, vull dir, formar part d'una candidatura d'aquest partit, o d'un partit d'aquestes característiques, o donar suport econòmic, et marcarà per vida.
Això és així.
[00:21:27] Speaker B: La qüestió és en quin moment la gent interpretarà que hi ha un canvi d'època que justifiqui fer el sacrifici, és a dir, que no és només un accident, i probablement encara no estem en aquest punt perquè Aliança encara pot cometre molts errors, però en quin moment tota aquesta gent que dius tu interpretarà que estan en un moment històric en què hi ha, igual que els trompistes dels republicans que eren antitram, els va costar sortir de l'armari però quan hi van sortir van sortir amb més entusiasme que ningú i es van descomplexar de la nit al dia, doncs a partir d'aquí en quin moment consideraran que ja està prou sedimentat el canvi d'hegemonia cultural i política com per fer...
[00:22:03] Speaker C: Jo suposo que després dels municipals passaran moltes coses, evidentment, no?
i que hi ha gent que està guaitant-s'hi, a veure què passa, perquè t'arriben coses i llavors veus que a la pràctica aquesta gent no acaba d'executar aquest canvi de posicions. Llavors és que potser els fa por.
No ho sé.
[00:22:28] Speaker A: Estarem atents a les municipals, llavors.
Bueno, deien que els estava costant trobar candidats, d'alguna manera, suposo, per això que deia l'Ot, que potser encara no és el... És a dir, que la gent ara encara és molt conscient que els marcarà per vida.
[00:22:41] Speaker C: Clar, és que estem parlant d'un partit unipersonal, no? Llavors... tot ha de passar per la líder d'aquest partit.
A més a més, ha de ser d'una determinada manera.
No és fàcil.
I després passa una cosa que sempre passa amb els partits nous, que hi ha els arribistes que se sumen al carro del cavall guanyador, del possible poder, i llavors la jugada pot sortir bastant malament amb Ciutadans, ho vam veure.
Com precisament a les municipals era la seva pedra a la sabata perquè no se'n sortien.
No té a re veure en el cas d'Alianza, perquè precisament jo crec que Alianza presentarà llistes a les ciutats on sàpiga que pot treure un bon resultat.
Si no, no presentarà llista.
Però tot i així, una cosa és un candidat, que no és fàcil.
L'altra cosa és omplir una llista.
[00:23:45] Speaker B: Una musculatura, sí, sí.
[00:23:46] Speaker C: Sí, sí, és una mica més complicat.
[00:23:49] Speaker A: Díod, que aquí has generat un debat des del país està pacificat. Ja ha sortit aquí un debat ja en el xat defensant que el país no està pacificat.
[00:23:59] Speaker B: El país està pacificadíssim.
[00:24:02] Speaker A: Està adormidíssim.
[00:24:02] Speaker B: El país està pacificat en el sentit que no hi ha ni al carrer, ni a les institucions, ni enlloc que sembli, moviments amb capacitat de fer trontollar el sistema institucional. Una altra cosa és que la gent s'hagi rendit o que la gent pensi que ha perdut. Jo penso que molta gent pensa que no han perdut, Molta gent no s'ha rendit i que hi ha capacitat de tornar al conflicte, tornar a la confrontació i tornar a canviar la dinàmica històrica. O sigui, jo no dono per acabat el procés en termes d'una comprensió històrica més ampla, ni dono per perduda la independència. El que sí que crec que és materialment indubtable és que el país està pacificat.
La Roser no pot respondre, però potser
[00:24:52] Speaker A: et respondrà en un moment. Tornant al pressupost, avui pensava, quan era l'últim pressupost que es va aprovar? Realment era el 2023 per a Aragonès.
També el govern espanyol, Sánchez, també és del 2023, és a dir que fa molt de temps realment que es van prorrogar uns pressupostos, i no sé si la ciutadania és conscient de què significa això d'alguna manera, no? De què significa anar prorrogant pressupostos i no tenir uns pressupostos pensats pel que està passant al país en cada moment, no? Potser no li donem importància però realment ens afecta a tots el nostre dia a dia, realment.
[00:25:33] Speaker B: O sigui, un pressupost és fonamental perquè funcionin les finances de la Generalitat i perquè funcionin els serveis públics? Això jo crec que és molt... que és molt clar.
En el cas de Salvador Illa, que és estranyament un president, ara no voldria equivocar-me, però jo diria que això només li ha passat a Quim Torra en tota la història de la Catalunya autonòmica, i li ha passat a Quim Torra en les condicions en què va arribar al poder, que era després de l'article 155. Per tant, És una mena d'accepció històrica, però Salvador Illa és el primer president de la Generalitat que arriba i que després del primer any sencer al poder, és a dir, no quan ell fa un any que és al poder, sinó després de passar tot un any de gener a desembre al poder, no té un pressupost aprovat. i això és important no només en termes de finances, en termes del que explicava avui la consellera Romero, que és que les finances de la Generalitat es tensionaran a partir de l'abril si no s'aproven els pressupostos, perquè s'han d'equadrar nòmines, perquè s'han d'equadrar inversions, s'han d'efectuar inversions, sinó en termes polítics.
[00:26:37] Speaker A: Perquè estan perrogant un pressupost d'Esquerra Republicana.
[00:26:40] Speaker B: I és el que permet aplicar, o sigui, un pressupost és el que permet aplicar la teva política.
[00:26:45] Speaker A: Regat un pressupost de Giró, crec.
[00:26:49] Speaker B: És un pressupost del conseller Giró, sí.
[00:26:52] Speaker A: Mira si han passat coses entre mig per al model polític que tenen uns i els altres.
Tenim clar que el xec d'eleccions no el veieu clar? És a dir, no?
[00:27:07] Speaker C: Jo vull pensar que no, normalment amb travesses polítiques no encerto mai ni una.
[00:27:12] Speaker A: Ho parlem al juny, si de cas. Ara entrem en l'altra pregunta. Torna, Juan Carlos, 23F.
Abans ho parlàvem amb l'OTE, que quan vam veure l'anunci del govern espanyol dient desclassifiquem els papers del 23F, pensàvem...
quina bomba de fum estan tirant, què passarà, què volen amagar amb això i tal.
I avui ho hem començat a entendre una miqueta, com a mínim jo i l'Ot creiem que ho hem començat a entendre, quan hem vist les declaracions de Feijó dient que els papers demostren la importància de Juan Carlos amb tot plegat i que caldria que tornés, quan la Casa Real s'ho mira bé i diu que és cosa d'ell, nosaltres no tenim res a dir, quan el ministre espanyol Bolanyo es diu el mateix, fins i tot un editorial de l'ABC.
[00:28:02] Speaker C: El tema és si torna, és perquè està terminal ja o... Pregunto, eh?
[00:28:09] Speaker A: Terminal políticament o terminal físicament?
[00:28:12] Speaker C: No, físicament. Perquè si no, per què ha de tornar?
A nivell d'honor, home, ja no... Se li pot...
[00:28:22] Speaker A: En realitat fa poc, amb els 50 anys de la mort de Franco, en realitat es va fer un sopar, no? És a dir, de mica en mica se li va retornant una mica el seu paper, diguéssim. És veritat que es va fer porta tancada, però fins ara Felipe havia fugit d'ell i ara va fer un sopar amb ell. Vull dir que de mica en mica li van retornant una mica el paper.
segurament perquè pugui morir aquí, al País Bahir.
[00:29:00] Speaker C: Si no, no entenc per què hauria de tornar, perquè segur que està la mar de bé, està tot al focus, es pot emportar el net a fer el Cabra Boja per allà, tot fantàstic. Per què hauria de venir aquí?
[00:29:14] Speaker B: Jo crec que en les memòries aquestes que va publicar fa uns mesos ja s'intuïa que ell ho vivia com un deshonor el fet de no poder-se morir aquí.
Jo crec que sí que té una lectura Jo crec que sí que té una lectura política el fet que ell pugui tornar cap aquí, és a dir, al...
[00:29:34] Speaker A: Cap al País Bahí.
[00:29:35] Speaker B: Al 23F, que sí, pugui tornar cap aquí, cap a la península imèrica, que sí.
Jo crec que, o sigui, a veure, el 23F és un mite fundacional. És un mite fundacional de la figura de Juan Carlos i del règim que la figura de Juan Carlos assenta i consolida.
I llavors, Un mite sempre s'acompanya d'una part de veritat i sempre s'acompanya d'una part de misteri.
Ara tornem a estar, o sigui, el 23-F va servir per apuntar a Juan Carlos perquè era una figura profundament mancada de legitimitat històrica, perquè era l'hereba directa del dictador Francisco Franco, i aquella mica de veritat i aquella mica de misteri van servir per donar un moment històric més o menys èpic que justifiqués el seu regnat, i això és el que ha passat.
Què passa a partir del 2010-2011? Que hi ha dues crisis sistèmiques que intenten contestar aquest règim, que són d'una banda la crisi nacional amb l'esclat del procés d'independència que va agafant més embargadura, més embargadura, més embargadura, I, d'altra banda, una crisi més fonda en l'arquitectura institucional i social de l'Estat, que té múltiples manifestacions, com per exemple la qüestió dels indignats o tots els discursos en contra de la corrupció, que intenten contestar aquest règim que a través del 23-F i del mite del 23-F s'havia aconseguit consolidar.
Ara ens trobem en una extraordinària anomalia, que és que d'aquestes dues corrents de contestació contra el règim del 78 que representava Juan Carlos, totes dues van fer una aposta molt forta, tant els indignats que, si volem ser generosos, van arribar a culminar amb un govern de coalició amb el PSOE, amb Unides Podem va arribar a tenir 70 diputats, després va governar amb menys, però va provocar canvis en una de les famílies estructurals del bipartidisme espanyol, i el procés, que no cal que repassem com va acabar, però que va fer trontollar, per més que ara molta gent se'n rigui, els ciments de l'arquitectura de l'Estat, van fer apostes molt elevades, però cap de les dues se'n va sortir.
I aleshores estem en una mena de situació d'empat a zero, en què els corrents de contestació del règim no han aconseguit canviar-lo, no han aconseguit tombar-lo, han aconseguit provocar canvis menors, van aconseguir una abdicació i van aconseguir un PSOE una mica més sensible aparentment a qüestions territorials, però no han aconseguit canvis de fons.
I, per tant, aquests moviments no tenen prou força, però tampoc, com dèiem al principi, el sistema té prou força com per a relegitimar-se. És a dir, ni Felipe té prou força perquè els debats sobre l'estructura de l'Estat continuen, els debats sobre el repartiment i la distribució territorial també continuen.
Què vull dir amb tot això? Evidentment hi ha un factor personal que s'ha de resoldre des del punt de vista humà i personal a ulls de la Zartuela i a ulls de certs madrins de l'estat espanyol, que passa amb Juan Carlos, però també això el reflecteix d'un problema polític de molt més abast.
[00:32:51] Speaker A: Segurament ara es deuen sentir forts, si pensen en el retorn, l'han anat fent progressivament.
[00:33:00] Speaker C: Potser l'estan preparant, perquè ara em plantejava, amb un Pedro Sánchez al govern, tornaria?
[00:33:08] Speaker A: Jo crec que sí, és a dir, quan Fèlix Bolanyos avui es posa bé el seu retorn, és a dir, quan Fèlix Bolanyos diu que és una decisió d'ell, crec que estan obrint la porta a que el retorn...
[00:33:22] Speaker C: No perquè tingui por que faci el PSOE, que tots sabem que no passarà, sinó per una qüestió simbòlica.
[00:33:28] Speaker A: D'imatge, sí.
[00:33:29] Speaker C: De tornar amb un govern més d'ordre.
[00:33:33] Speaker A: Potser ens estem equivocant, jo i l'Oda, amb aquesta visió de per què hi ha els pelpers.
[00:33:41] Speaker C: Que és una operació propagandística és evident.
[00:33:43] Speaker A: Això ho tenim clar els tres.
[00:33:45] Speaker C: Que potser això és un favor que se li ha demanat des de la Zarzuela, no t'estranyi gota. Clar, ara està mirant, 88 anys té aquest senyor.
i les últimes aparicions que s'han pogut veure seves estan bastant malament.
és que és llei de vida, un dia d'aquests es morirà. Jo entenc que vulgui morir el seu país, ho entenc, i que per tant que hi hagi aquest favor i al PSOE li hagi anat bé de... Bé, mira, ens marcarem un tanto, el govern més progressista de la història, aquí desclassifiquem uns papers que porten 45 anys classificats i així farem veure que les conspiracions, bla, bla, bla, però també farem
[00:34:31] Speaker A: veure, perquè al final aquests papers, quins papers han desclassificat? És que no ens han dit, els que no s'han desclassificat, és a dir, ens han donat una informació...
[00:34:41] Speaker C: Ens han enganyat.
A més a més, a veure, siguem francs, 45 anys, aquests papers custodiats pels serveis secrets espanyols, entenc, o que són els únics que hi han tingut excés, algú es pensa que sortirà una coma, Fora de lloc, de veritat. Algú creu o algú ens vol fer creure que sortirà alguna cosa, que no sortirà res que faci tremolar els fonaments de l'Estat. És evidentíssim. I més venint d'un govern que va perpetrar una organització armada d'extrema dreta que assassinava ciutadans bascos per qüestions ideològiques. És el mateix partit.
[00:35:27] Speaker A: Aquí també forma part de la pregunta, no? És a dir, ara diuen no, serem transparents, desclassifiquem aquests 45 anys després, no?
Una cosa, la llei no està aprovada, per tant no tenien l'obligació de fer-ho, per tant ho han fet perquè han volgut ara això, però és que podrien desclassificar, com bé tu dius, els papers del GAL, que no estan desclassificats, la setmana que ve faràs 50 anys de la matança de 5 treballadors a Vitòria, i tota aquesta informació no està a l'abast de tothom. Per tant, per què ara aquests 23F?
[00:36:01] Speaker C: I després una altra cosa, deixant de banda la casualitat que Tejero mori el mateix dia,
[00:36:10] Speaker A: Aquesta vegada ha mort de veritat.
[00:36:11] Speaker C: Quan et desclassifiquen?
Suposo que estan classificats l'altre dia al Banc d'Espanya, a Barcelona.
[00:36:19] Speaker A: En realitat han decidit ells fer-ho ara.
Ells han proposat una llei que a partir dels 45 anys estigui aturada al Congrés espanyol i que per tant no tenen l'obligació de fer-ho, però és una vegada més una propaganda perquè si volguessin podien fer molts altres temes. I per altra banda, els experts ahir deien que cap d'aquests documents que han sortit ens han donat cap informació rellevant i fins i tot alguns experts deien i és clar, no hem tingut accés a aquests documents, però es parlava, per exemple, d'unes converses de Juan Carlos, des de la sala de feula, que això no ha sortit, per exemple.
[00:37:00] Speaker C: A banda de que no ens n'oblidem que són fonts secundàries, és a dir, no tenim els enregistraments de les converses, no. Tenim una suposada transcripció que algú ha fet ad hoc.
No tenim la conversa. Per tant, És a dir, ningú seriós pot agafar aquests papers i dir, oh, això desmunta les conspiracions contra el rei. No, no, precisament jo crec que el que fa és afiançar-les més, és posar en dubte, perquè hi ha papers amb noms... hi ha documents que hi haurien de ser i no hi són.
És un puzle i fa 45 anys que els serveis secrets espanyols s'han dedicat a cuidar-se que ni una coma surti de lloc.
[00:37:50] Speaker B: Jo crec que sí que revelen una cosa important, estic d'acord amb vosaltres, però jo crec que sí que revelen una cosa important, que és aquesta conversa entre militars, bé, aquestes conclusions d'uns quants militars de pensar de quins errors podem aprendre de tot el que ha passat, que és que vam confiar massa en el Borbó, que això és el que ha permès a l'ecosistema mediàtic general espanyol interpretar que el rei Juan Carlos va tenir el paper que havia de tenir, que era el salvador de la democràcia i, per tant, això referma el sentit original del mite fundacional del 23-F, que és, aquí es va fer un gran esforç per portar la democràcia i va haver-hi uns senyors amb bigoti. Això ho va explicar molt bé el Quico Miralles en un article que la gent pot buscar a internet. Van venir uns senyors dolentots, amb tricorni, metralleta, com que anava a la trinca i van intentar fer un cop d'estat, i un senyor molt bo i un home d'estat, que era el rei Juan Carlos, va decidir intervenir per salvar la democràcia.
Per això jo insistia en que hi ha d'haver una lectura del substrat polític que té això més enllà fins i tot de la figura del rei Juan Carlos. El que ens està dient tota aquesta operació efectivament propagandística és que veieu com els vostres intents de desmentir, erosionar, criticar els termes en què es va produir la transició i el règim que va néixer de la transició eren unes esmenes equivocades, excessives, poerils, fins i tot perquè com que sou molt joves no enteneu la dificultat i l'extraordinària dificultat amb què es va atrevar a tot el moment de la discussió. I això, a l'hora que es fa tot aquest relat, es fa un relat paral·lel, que també explica el Quico Miralles molt bé, a través de la figura de Javier Cercas, que és el primer que fa unes setmanes posa damunt la taula la possibilitat de desclassificar una part dels documents del 23-F, que és que, com deia el Jordi, totes les crítiques, tots els dubtes, posar damunt la taula realment en quins termes es van produir les converses, les negociacions, els contactes amb el rei Juan Carlos i Alfonso Armada, que havia estat el seu preceptor i que per tant hi tenia una relació o altres aspectes que han quedat pendents de descobrir de tot el 23F, com que ara ja hi ha hagut aquesta nova operació, doncs dubtar és d'extrema dreta, pràcticament.
[00:40:20] Speaker A: Sí, deixem enrere les conspiracions i ara sabem la veritat, però com diu el Jordi, han tingut 45 anys per fer desaparèixer papers.
[00:40:30] Speaker C: I salvant les distàncies, estem veient paral·lelament aquelles coses de l'atzar, que mentre aquí es desclassifiquen papers del 23F, als Estats Units estan desclassificant tot l'expedient Epstein.
[00:40:44] Speaker A: Per qui ho anomenaven, que encara sortirà Juan Carlos en aquests papers?
[00:40:47] Speaker C: Jo no vaig per aquí, vés a saber, perquè els camins a la corona espanyola són inescrutables, sinó vaig perquè, casualment, en aquells papers Trump no en surt esquitxat per enlloc.
i tots sabem que tenien una relació, i una molt bona relació, i que avui ha anat a declarar Hillary Clinton i demà hi va el seu marit.
Què vull dir amb això?
Algú es pensa de veritat que els serveis secrets nord-americans no s'han cuidat de que el seu president no surti per enlloc dels papers desclassificats, que em sembla que són menys de la meitat dels que han estat desclassificats.
Doncs suposo que això tothom ho entén i que això el senyor Javier Cercas també ho deu veure i ho deu saber.
Per tant, que no ens vulguin fer creure que això aquí és diferent.
[00:41:42] Speaker A: En realitat, suposo que aconsegueixen el contrari del que ara deia l'Ot que buscava, no? De dir, no podem tenir conspiracions perquè és tot transparent i ja sabem la veritat, no? És a dir, però jo crec que la gent el que fa és que cada vegada desconfia més de tot plegat.
[00:41:57] Speaker B: Però és que així, o sigui, la transició es va fer així.
O sigui, la transició es va fer amb la creació d'una aparent centralitat política, o sigui, d'una nova veritat i d'un nou relat que deixava molta gent als marges, a través de molta opacitat i de molta violència, que després convenientment, a través d'una èpica sensiblera sobre la defensa de la democràcia i el camí social, s'ha deixat de banda.
A mi hi ha un punt que tot això, i ho he intentat explicar altres vegades, crec que no me n'he sortit gaire, a veure si me'n surto, perquè el paral·lelisme pot semblar una mica forçat, però a mi tota aquesta operació de retorn o els dubtes sobre el retorn de Juan Carlos em fan pensar una mica en el que està passant amb el president Pujol i amb això lligo amb el que dèiem al principi, que són dues figures de lideratge molt forts que la imatge dels quals va associada a tot un règim, a tot un sistema polític i a tota una hegemonia político-cultural que dura moltes dècades, i que en aquest procés de contestació dels últims 15 anys a partir del 2010, el procés independentista, els indignats, etcètera, són dues figures que queden en joc. És a dir, al president Pujol què li passa? Al president Pujol i al pujolisme els passa que hi ha un moviment polític que ve a dir No només ara anirem més enllà, sinó que us heu equivocat en la vostra manera de relacionar-vos amb l'Estat. Us heu equivocat en el vostre tipus de política possibilista, pragmàtica, en mantenir l'Estat d'una determinada manera, El president Puigdemont és el president Cau, entre de altres coses, per problemes de corrupció, no cau només per una esmena política, la Generalitat. El president Puigdemont és el però quan el president Pujol president de la Generalitat. cau té també això una lectura simbòlica, que és que s'està superant el pujolisme i quan ara s'intenta rehabilitar el president Pujol, és també, no només perquè és una persona molt gran i perquè ara de cop i volta a tots ens ha despertat l'empatia i perquè l'operació Catalunya i el viatge persecutori de la justícia espanyola en el cas Pujol es veu d'una manera claríssima, sinó també perquè hi ha un interès polític associat a això, que és com que el procés de contestació del que havia representat el pujolisme no té èxit, i nosaltres, és a dir, els garants de la pacificació, els arquitectes de la nova transició, no tenim idees, no tenim projecte, no tenim substància, hem d'anar a buscar l'avi perquè els expliqui als nets com s'han de fer les coses. I en el cas de Juan Carlos, potser és excessivament literari, però en el cas de Juan Carlos passa el mateix, en certa manera.
Que és a dir, ara que l'esforç de contestació ha caigut, anem a buscar l'avi perquè és una manera històrica de dir, veus com les coses no estaven tan malament, és a dir, sí, es van cometre errors, sí, la figura va quedar molt damnada des del punt de vista reputacional, però el fons del règim que representaven no està en qüestió.
L'única diferència claríssima és que un està assegut al banquet dels acusats i l'altre no.
Perquè un és espanyol i l'altre és català.
[00:45:36] Speaker C: Només falta que tornin els pantalons acampanats.
[00:45:39] Speaker A: M'han tornat ja, fa anys que me'n tornen els pantalons acampanats.
[00:45:42] Speaker C: Van tornant cada 10 anys.
[00:45:45] Speaker A: L'altra cosa que ho parlava també amb el Vicent, que realment del 23F es viu diferent a València que als altres llocs, i ell li sorprenia, i crec que ho deia avui a l'editorial, que la desclassificació també demostra que realment és la visió des de Madrid, d'alguna manera que nosaltres ahir precisament dèiem Què busquem en aquests documents? Busquem València, i realment no vam trobar cap informació nova sobre el que va passar a València.
I per tant, d'alguna manera, tornava a ser una esclassificació molt des de què va passar a Madrid, en el Congrés, i no què va passar als carrers de València, amb els tancs als carrers, que és com que la història igualment es torna a llegir sense tenir en compte, com si allò fos simplement una anècdota, el que va passar a València.
[00:46:37] Speaker C: El que sentia per la ràdio parlava més de la dona del Tejero, de l'amiga de la dona del Tejero.
[00:46:47] Speaker A: Bé, és el que han desclassificat, és el que volen que veiem, d'alguna manera.
[00:46:50] Speaker C: De veritat que ens hem d'empassar que això... I repeteixo, què passa amb el robatori del Banc d'Espanya a Barcelona i amb aquells papers que van desaparèixer d'allà i tot això... De veritat que no en parlarem de... No de qui és, sinó amb tot el... amb tot el panorama que hi ha del cop d'estat, van passar moltes coses, moltíssimes coses. És com aquests sis agents del CECID que suposadament estaven implicats aquí.
De veritat que només eren sis?
I el Cortina era el que va quedar sol, el màxim representant del CECID, va quedar sol perquè era innocent?
És a dir, Ara estem entrevinguts amb això, i per molta gent molt bé el Pedro Sánchez per desclassificar aquests documents, però seguim tenint una llei de secrets duríssima.
[00:47:56] Speaker B: La qüestió del centralisme, per mi, no només és important en termes de com s'explica el cop d'estat del 23F, sinó que és important en les conseqüències que té.
El centralisme no és una cosa de distribució de les infraestructures i prou, és una cosa de concepció.
I de fet és impossible i inexacte explicar el 23F sense explicar que una de les causes és la inquietud o el malestar que estava suscitant el procés de descentralització i que això es va reconduir després del 23-F amb l'ALOAPA, amb la llei d'homogenització autonòmica, i que per tant el 23-F, que és la part que sempre es perd...
en el diagnòstic de les coses que passen en termes institucionals, en els moments decisius institucionals en la història d'Espanya, que és quin efecte té això sobre el repartiment de la sobirania entre els territoris que formen part de l'estat espanyol.
Llavors, jo el que trobo interessant d'això, amb els ulls actuals, ja que fèiem el pas al retorn de si torna Juan Carlos, què pot passar a partir d'ara, Jo crec que hi ha una cosa que fa temps que es va covant i que en general no hi parem prou atenció, que és una nova reforma territorial espanyola. És a dir, quan s'acabi el sanxisme, si s'acaba, ja hi ha un programa que s'està preparant per part de molta gent, per què fer després. El mateix Felipe González ho va explicar d'una manera absolutament desacomplexada l'altre dia, críptica en alguns moments, però per qui el volgués entendre desacomplexat, perquè s'entenia perfectament el que estava dient, si se'l volia entendre.
en una conferència a l'Ateneu de Madrid, explicava que hi ha d'haver un full de ruta per com es pot tornar a blindar el règim després de la caiguda de Pedro Sánchez, si cau Pedro Sánchez.
I entre les coses que insinuava, hi ha una idea que jo fa molt de temps que vaig sentint entre gent molt influent a Madrid, que és una reforma d'un grapat de lleis, una reforma d'un grapat de normatives que permeti fer En nom del federalisme, és a dir, en nom de l'obertura i paradoxalment en nom de la descentralització, una reforma territorial, una loapa 2.0, amb regressió en termes competencials i en termes de poder. És a dir, a partir d'ara, les autonomies, per resoldre el problema nacional que fa molt temps que arrosseguem i que ha tingut per conseqüència, per exemple, el procés d'independència, nosaltres farem una nova reforma que sigui dir, guanyeu totes aquestes competències, fem aquesta redistribució administrativa i burocràtica, però finalment posem un límit a les coses que les autonomies estareu disposades a fer.
i això probablement, conjuntament amb una possible reforma de la llei electoral, amb regressions en matèria de drets socials molt bèsties, doncs és una cosa que s'està treballant. Per això, perdre aquesta mirada, tant en l'anàlisi dels fets històrics, la mirada nacional, tant en l'anàlisi dels fets històrics, com a l'actualitat, de vegades té la conseqüència terrible de veure-les passar i no adonar-te del moment en què t'estan intentant acorralar una altra vegada.
Ens
[00:51:26] Speaker A: queden vuit minuts però justament ara a Vilaweb acabem de treure una primícia, no sé si això de primícia és la paraula però una informació important que desconeixíem la majoria de persones que és que la Fiscalia demana més de 30 anys de presó per cadascun dels acusats en la protesta de Hasél a Vic.
Recordem justament la setmana passada, fèiem una tertúlia parlant dels cinc anys a la presó de Pablo Hasél. En aquell moment, el 16 febrer de 2021, a Vic, va haver-hi unes protestes on van haver-hi desordres públiques a la comissaria dels Mossos. I en l'escrit d'acusació, la fescolia atribueix a cinc dels encausats delictes de desordres públics, agreujats en concurs amb atemptat contra els agents de l'autoritat, lesions i danys a béns públics i privats.
Les penes que sol·liciten són molt dures i inèdites com una causa com aquesta, perquè en total exactament són 31 anys i 6 mesos. Per tant, unes penes molt dures per a aquests joves de Vic, que se'ls ha negat que puguin entrar dins de l'amnistia també en aquest cas.
Ho deien els actes que no volia acabar sense parlar d'això, perquè abans parlàvem de la pacificació, la repressió continua ben viva. De
[00:52:58] Speaker B: fet has dit que una de les acusacions és per un delicte de desordres públics agreujats, que és el delicte que sorgeix de la reforma del Codi Penal que es fa suposadament per eliminar el delicte de sedició.
És útil de recordar que aquella reforma del Codi Penal Es va provar, perquè després sempre passa el mateix, després sempre passa que tothom s'expulsa a les mans de les decisions que s'han pres i de les conseqüències que han tingut.
I si retrocedeixes fins al moment en què es va cometre l'error inicial que després, anys després de vegades, però porta les conseqüències, sempre trobes un moment en què es va cometre l'error i uns responsables d'haver comès aquest error.
i els responsables d'haver comès l'error d'avalar el delicte de desordres públics agreujats, independentment de la bestialitat que suposa que la Fiscalia, que és qui és responsable en primera instància d'aquesta bestiesa, demani el que demani per uns fets que no té cap sentit que es persegueixin d'una manera tan punitiva.
Però me'n recordo perfectament que en aquell moment Ja hi havia molta gent alertant de les conseqüències pèssimes que tindria el delicte de desordres públics agreujats. i estaria molt bé sentir què tenen a dir-hi les persones que van negociar aquella reforma, i sobretot recordar les paraules i la pompa i la circumstància en què es va anunciar que s'havia aconseguit aquesta reforma, perquè la veritat és que si tant de bo... En aquell temps hi havia tantes coses que es negociaven que tenien gent dient exactament el que passaria. És el mateix que amb la llei CELA, amb la LOMLOE i amb la concessió al Ministeri d'Educació espanyol com a autoritat competent en matèria de les llengües vehiculars. Que d'acord, que ja hi era en la llei VERT, que ja la reconeix el Constitucional en no sé quina sentència, d'acord, però... El grau de legitimació que en el període 2008-2023 fan els partits independentistes, i particularment Esquerra Republicana, de nous mecanismes per pacificar i reprimir, jo de debò crec que és una cosa difícilment perdonable en termes polítics. També
[00:55:19] Speaker A: hauríem de parlar segurament de l'amnistia que van pactar, perquè aquestes persones van sol·licitar l'amnistia a començament del juliol del 2024, però va ser refusada a l'octubre d'aquell mateix any.
És a dir, que també aquella amnistia segurament tampoc es va fer amb els termes que s'hauria d'haver fet per tenir en compte tot això. No
[00:55:37] Speaker C: es pot separar la una de protestes de Pablo Hasél amb el procés en si. Era la cua de tot allò.
és que era la mateixa gent, no es pot separar, era la mateixa gent, era el mateix estat d'ànim d'abolició i pel que veig, el que sí que no ha canviat i que també és el mateix, és el mateix ànim extremadament repressiu de la Fiscalia. 31 anys a presó, quina bestiesa és aquesta? Quants anys fa d'això? 5 anys ja? 4?
[00:56:08] Speaker A: 5 anys després, aquests joves que ja deuen
[00:56:13] Speaker C: tenir una vida més o menys muntada, que et cau una llosa com aquesta a sobre, què fas?
No,
[00:56:20] Speaker A: no, la repressió aquesta que diem sempre, que al final potser hi ha alguns que la sentència final no és, però com estan vivint aquestes persones aquesta llosa de demanar-los tants anys?
I que també amb unes multes, el concepte de responsabilitat, la Fiscalia reclama que els acusats indemnitzin els agents dels Mossos d'Esquadra lesionats durant els atrulls amb un total de 51.000 euros, vull dir que també hi ha el pes econòmic que cau sobre ells.
En definitiva, que tot plegat la repressió continua sentint, que la Fiscalia continua demanant penes de presó elevades. Ara llegia així en diagonal, però crec que el Pol Baratza, que és qui ha fet la primícia, m'explica que en realitat la fiscalia és molt més dura que les defenses dels propis Mossos. És a dir, que també, una vegada més, la fiscalia té el paper que ha tingut en aquests últims anys. perquè la
[00:57:24] Speaker B: repressió no fa un paper accidental, fa un paper de disciplinament, del control de l'estat, de la seva població. A mi m'agradaria que aquesta mena de coses, encara que les protestes contra Pablo Hasél fossin més tard, no estiguessin exactament inscrites en el procés, i jo crec que Seria erroni assimilar completament una cosa amb l'altra, perquè de fet, entre altres coses, hi va haver gent que va intentar fer servir les segones per desviar una mica el focus de les mobilitzacions que encara llavors s'havien començat a deixar de produir en termes independentistes.
Però jo crec que coses com aquestes han de servir per tenir present que el que ha passat en aquest país els últims No és fruit d'una conversa política que que ha evolucionat. És a dir, no és fruit d'un debat en què uns han guanyat i uns altres han perdut. s'ha És fruit d'una conversa política que no es va poder tenir perquè hi va haver un ús de la força, de la violència i dels usos repressius de l'Estat que la van impedir. I el Partit Socialista i el president de la Generalitat, Salvador fet en aquests Illa, últims anys.
prendre partit d'una manera rotunda i absoluta i van col·laborar amb la part d'aquesta falsa discussió que va impedir la conversa a través de la violència.
Llavors, això, per més que ara sembli marcià dir-ho i que encara m'ho semblarà més els pròxims anys, com el que va passar realment el 23F, ho sapiguem o no, no canviarà. És a dir, el que va passar és això.
Una altra cosa és que ara ens perdem en el detall, en la lletra petita, de si l'IRPF en el pressupost fa que avancem les eleccions o fa que no les avancem, però el problema és de fons. El problema de la paràlisi política, de la manca de nous lideratges, de la manca d'incentius, perquè la gent es dediqui a la política, de la desmobilització que dèiem, de la discussió sobre la pacificació que teníem abans amb alguns oyents, ve d'aquí. No ha passat perquè sí, ha passat perquè s'han pres unes decisions polítiques concretes. Un, la repressió, i dos, la col·laboració d'elements actius de l'independentisme molt importants en aquesta repressió.
Continuarem atents
[00:59:56] Speaker A: de tot el que ens expliquen d'aquesta repressió que ve a la web aquests últims anys, tan potent que ha estat. Bé, aquests últims anys, els 30 anys en realitat, perquè la repressió independentista sembla que sigui una cosa nova, però els que hi som sabem que ve de lluny. Això és tot per aquesta setmana, ens veiem la setmana que ve i acabarem aquestes preguntes que avui dèiem, les anirem respondent, suposem, perquè sabrem si torna o no Juan Carlos i sabrem si hi ha eleccions o no al juny, fins la setmana que ve.
