Episode Transcript
[00:00:02] Speaker A: Bona.
[00:00:20] Speaker B: Fa una setmana us dèiem que no parlaríem de la crisi ferroviària, però una setmana després es fa impossible no parlar d'aquest caos ferroviari que viu Catalunya d'ençà això fa una setmana i dos dies.
nit! Bona nit! Des de fa més d'una setmana sembla que no hi ha ningú al volant de tot plegat. El govern català viu dels pitjors moments de la legislatura i el govern espanyol ve aquí a salvar-nos com si ell no tingués res a veure, com si ell no fos responsable de tot plegat del que està passant. i tractant-nos una vegada més com una nació colonitzada que no tenim dret a decidir el nostre futur. Per no tenir dret, no tenim dret ni a decidir qui ha de dimitir, no tenim dret a decidir qui ha de ser el responsable que gestioni aquests serveis tan necessaris del nostre país, i com no, una vegada més, ningú es fa responsable de tot plegat. Tothom mira cap a una altra banda, es culpa de l'infrafensament i ens tira la culpa i es tiren la culpa a uns dels altres. Avui ho vèiem a Madrid una vegada més, PP i PSOE tirant-se la culpa d'aquest infrafinançament.
I encara pitjor, tot és culpa també del canvi climàtic. Tot plegat surrealista. Parlarem de tot això aquesta setmana amb Mot Bou. Bon vespre.
[00:01:30] Speaker A: Què tal? Bon vespre.
[00:01:31] Speaker B: I amb Jordi Borràs. Bon vespre.
[00:01:33] Speaker C: Bon vespre.
[00:01:34] Speaker B: Benvinguts a aquest nou espai, la tertúlia proscrita.
Què us sembla tot plegat? Vull dir, no sé si sou dels que utilitzeu Rodalies, si heu patit aquesta setmana tot plegat, com heu viscut? Ot.
[00:01:49] Speaker A: Jo crec que no és una crisi, deies abans, vam dir que no parlaríem de la crisi ferroviària.
és que en qüestió de dies ha deixat de ser una crisi ferroviària per ser una qüestió profundament política, perquè ha estat una crisi que, com deies, jo crec que ha deixat el govern del president Salado Illa molt afablit, profundament afablit, a més a més amb dues figures molt determinants pel govern, que són el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que té no només la fama de ser un cervell gris que aconsegueix que el govern sigui una maquinària eficaç i funcional, i que tenia aquesta fama i, francament, ha quedat com a mínim qüestionada en el curt termini, i de la consellera Sílvia Peneque, que és, a més de la portaveu del govern, és la consellera de les tres àrees en què hi ha les crisis més fortes del país. Hi havia la crisi de la sequera La crisi de l'accés a l'habitatge, que també és competència de la seva conselleria...
[00:02:48] Speaker B: És el que té a tenir una macroconselleria.
[00:02:51] Speaker A: És el que té a tenir una macroconselleria, i a més a més hi ha una aposta molt forta del president Salvador Illa per donar-li projecció. De manera que el fet que la crisi, que una crisi d'aquesta magnitud, que a més a més és una crisi no teòrica i no de discursos i de narrativa, sinó que és una crisi molt palpable i molt de carrer i molt material, perquè la gent l'ha mastegat durant dies i encara la continuarà mastegant, perquè dilluns que vinent diuen que hi haurà normalitat, però no saben si n'hi haurà o no.
Doncs jo crec que el govern queda profundament a fàbric d'on és.
[00:03:23] Speaker B: Jordi, em diuen que hi ha hagut alguns problemes de so. Primer no se sentia bé, ara se sent molt fluix. Perdoneu-nos, perquè estem intentant de resoldre-ho, però intentem continuar amb aquest so, que em diuen que sí que se sent bé, però se sent una mica fluix. Ara intentarem pujar-lo.
El que dèiem, Jordi...
[00:03:42] Speaker C: Jo, mira, començaré pel més fàcil.
Malauradament tinc un ofici que m'impedeix de prendre el transport públic d'aquest país.
[00:03:53] Speaker B: Mm-hm.
[00:03:53] Speaker C: I visc en una àrea que més o menys podria agafar el tren, més o menys, perquè...
[00:04:00] Speaker B: Si aniràs bé.
[00:04:01] Speaker C: No, perquè hauria de fer combinacions i coses perquè no tinc una estació allà mateix.
Bé, per diferents circumstàncies, també per circumstàncies personals, el tema del transport públic fa uns quants anys que el tinc vetat, però quan aquestes circumstàncies personals no hi eren, tenia molt clar que jo no podia dependre del transport públic, perquè si jo tinc un encàrrec i haig d'anar a Zona Fotos a tal hora, jo no puc dependre... Jo, si arribo una hora més tard, perdo la feina. És això, perdre l'encàrrec.
Soc autònom, soc freelance, no puc dependre d'això. Per tant, ja fa molts i molts anys que malauradament, malgrat tot i que podria muntar-m'ho per anar amb transport públic, no em puc refiar del transport públic d'aquest país. I això ho he normalitzat jo, ho he normalitzat moltíssima gent que es troba en unes circumstàncies semblants a les meves, que té possibilitat de tirar de transport privat, i és el que fem perquè no podem dependre d'anar a treballar o no segons el caprici de l'estat de les vies o de les coses o de la deixadesa monumental que hi ha en aquest país.
[00:05:09] Speaker B: Hem normalitzat també, molts usuaris hem normalitzat que va tard, que va malament, no? És a dir, quan l'agafes no saps quan arribaràs. A mi em passa el mateix, quan vaig a Arenys de Mar, al meu poble, penso, bueno...
Pujo i ja veurem quan arribem, d'alguna manera.
I ara ho deies, tu, parlen de dilluns que ve és normalitat, però és que en aquest sentit em plantejava què vol dir normalitat.
[00:05:34] Speaker A: Sí, és que l'altre dia a la conferència de premsa dels dimarts de govern, en què lògicament va compareixer la consellera Pàneque en qualitat de portaveu, Em sembla que va ser el company Lluís Falgaz de Televisió Espanyola que li va dir, quan diu normalitat, ben bé què vol dir.
[00:05:48] Speaker B: Què vol dir, no? Clar, és que...
[00:05:50] Speaker A: De fa 20 dies vol dir la normalitat de fa 5 anys, vol dir la normalitat de fa 10 anys, vol dir la normalitat de fa 20 anys, perquè el mateix govern admet que la normalitat o el que es podria considerar normalitat en condicions normals del servei de Rodalies és inexistent des de fa més de 20 anys.
I, de fet, la normalitat en aquests moments ja estava profundament alterada.
està profundament alterada per dues qüestions que són importants d'explicar. La primera és que hi ha moltes obres en marxa al servei. Hi ha 180 obres en marxa al servei perquè, finalment, és veritat que, amb compte a gotes i de manera molt progressiva, han començat a arribar les primeres inversions que, teòricament, han de millorar la xarxa.
Han de solucionar la desinversió de l'estat espanyol durant molts i molts anys, i per tant, la mateixa consellera ja va dir que pel cap baix, durant dos anys...
[00:06:41] Speaker C: Dos anys.
[00:06:42] Speaker B: Ja ha passat quasi Déu, no?
[00:06:43] Speaker A: Hauríem d'assumir les incidències i els maldecaps, no? I l'altra cosa que és molt important d'explicar també és que, dit amb tota la prudència, el servei estava probablement els últims anys perjudicat o afectat o modificat pel fet que hi ha hagut una batalla política molt forta entre el sindicat majoritari, que és CMAF, de maquinistes, i el govern de la Generalitat, perquè suposaven el traspàs de Rodalies de Catalunya, i això és una qüestió que...
Entre passadissos, diguem-ne, és força assumit que hi ha una part que realment les incidències del servei són un reflex de la desinversió, de l'abandonament, del maltractament de Renfe i de DIF, però que aquesta batalla política també ha impactat en conseqüències físiques de l'ús del servei de rodovies durant els últims anys.
[00:07:37] Speaker C: Això de les obres és bastant sintomàtic, perquè si coneixeu gent afectada per les línies que estan amb obres, i que ara tenen transport via autobús...
[00:07:47] Speaker B: Estan supercontents!
[00:07:49] Speaker C: No, no, estan molt contents, perquè per fi... saben a quina hora arribaran a la feina.
[00:07:55] Speaker B: De fet, tu, Ot, ets d'aquests, no?
[00:07:57] Speaker A: Jo soc d'aquests.
És realment... Ara no vull cunyadejar què se'n diu, però és al·lucinant perquè un servei que estàs acostumat a que et presti el servei que t'ha de prestar en qüestió... d'una hora o d'una hora i 20 minuts de porta a porta, l'autobús en 25 minuts et porta al lloc on t'ha de portar. La diferència és astronòmica.
[00:08:19] Speaker C: I això implica transport per carretera amb un vehicle de grans dimensions, Tenim les entrades, per exemple, a la ciutat com les tenim, que amb bones puntes sempre col·lapsen, no? Però més o menys ja preveus, molt bé, hi ha aquest quart d'hora, 20 minuts de retard, tal, agafo aquest, el d'abans, i arribes a l'hora.
[00:08:39] Speaker A: Ah, però, Esteve, a més a més, no és una qüestió de la naturalesa del vehicle, o sigui, no és una qüestió que els autobusos per carretera evidentment poden anar molt més ràpid, etcètera. És una qüestió, novament, material. És una qüestió en què la R3, que és la medallínia, fins ara, 2026, no està desdoblada fins a l'alçada de la Garriga, i tot el que quedarà per desdoblar després, que me'n recordo quan ara hi ha el macro tallant mar, s'ha quedat durant... però me'n recordo quan cobríem la informació del macrotall de la R3 de Rodalies, que els alcaldes de Manlleu i més amunt deien, és que després vindrem nosaltres i això serà molt difícil durant molt de temps. I efectivament, és una cosa que és molt important continuar dient aquests dies, que és que això no és una cosa que hagi passat perquè sí. Ho deia l'altre dia l'Antonio Baños, em sembla que era al Via Lliure, que deia, És que a mi no m'agrada la paraula desinversió, perquè la paraula desinversió sembla que remeti al fet que uns funcionaris s'han deixat uns diners en un calaix, o que se n'han descuidat, o que hi ha hagut un... Hi ha hagut una desídia, i no és desídia, és una política d'estat, és una política nacional amb un projecte nacional claríssim, que és donar prioritat a qualsevol infraestructura que reforcés la comunicació radial i, per tant, el centralisme de l'estat espanyol, I l'abandonament de Rodalies de Catalunya és una conseqüència material del fet de pertànyer a l'estat espanyol, que és un estat espanyol amb una política d'infraestructures destinada a impedir que l'eix entre Barcelona, Tarragona i València pel sud, i Barcelona i Perpinyà i Montpeller pel nord, per part de l'estat francès també, són una política d'infraestructures destinada i pensada perquè es destini al fracàs, a la no explosió, més ben dit, d'econòmica i de prosperitat i de cultura que podria generar aquesta línia geogràfica que descrivíem amb unes bones infraestructures, amb uns bons serveis, amb unes bones inversions, amb uns bons mecanismes d'equació social.
És un reflex material d'una política d'estat. No és un problema de descuit ni de desidia.
[00:10:54] Speaker B: De fet, l'altre dia l'Arnau Lleó-Benard feia un tema aquí a Vilaweb que deia la meitat dels diners promesos per l'Estat per als trens de Catalunya no arriben mai. Les inversions de DIC i REMCE entre el 2010 i el 2023 van ser el 50% del pressupost aprovat, segons les dades oficials. És a dir, que ells feien un pressupost per fer inversions i aquí, al final, només acabava arribant el 50% d'allò que havien pressupostat inicialment. Per tant, si ja no tiràvem coets amb el que pressupostàvem, el que acabava arribant, finalment, encara pitjor.
[00:11:23] Speaker C: I tot això, mentre, si no em falla la memòria i les dades, l'estat espanyol és l'estat del món amb més quilòmetres de tren d'alta velocitat.
El primer o el segon? Ara no recordo. Ot, que tu ets...
[00:11:37] Speaker A: Va, no em posem al compromís. Jo diria que el primer.
[00:11:40] Speaker B: Era el primer, no? Em sona a mi, també.
[00:11:42] Speaker C: Estem parlant que s'ha invertit durant els últims 30 anys en trens de gran velocitat, mentre... una part, això que deies tu, aquesta desinversió volguda, que és profundament calculada, del tren que fa servir la major part del país per anar a treballar i que no té a veure amb el pont aèri sobrevies, s'ha deixat de bucar i calés, no?
[00:12:12] Speaker A: L'Aureli Argemí, el fundador del Siemen, sempre reivindicava, deia que ens havíem oblidat en els plantejaments polítics de Catalunya, des del punt de vista més pragmàtic, potser més adient al moment polític que vivim, jo crec que no, però hi ha qui creu que sí.
Ell reivindicava una cosa que se'n diu el principi de subsidiarietat, que és un principi que recomana la Unió Europea, en la seva suposada i fallida política de descentralització, però que és el que predica, que és que qualsevol servei sempre està més ben gestionat com més a prop està l'administració dels usuaris que reben aquest servei.
De manera que és flagrant que l'estat espanyol vulnera aquest dret, que és un dret, no és un principi polític ni tan sols, és un principi d'eficàcia en la gestió, perquè si tu com a administració ets més a prop del ciutadà, o tu com a diputat ets més a prop del ciutadà, amb el sistema britànic parlamentari, ets més a prop d'un ciutadà que et pot fiscalitzar, que et pot dir, ei, vas dir que faries això, no ho has fet, doncs, evidentment, això té repercussions en l'eficàcia i en la qualitat del servei que prestes.
cosa que reforça encara més aquesta noció que l'estat espanyol governa en contra d'aquesta idea, governa en contra que això passi. I tots els debats que tenim subordinats a això, que és com fem fora Renfe de Catalunya, com fem que DIF es preocupi més d'invertir en la infraestructura de Rodalies de Catalunya, absolutament condicionats per això, perquè l'estat espanyol no és que se'n descuidi, és que no ho vol. I quan els maquinistes de Renfe, de Semaf, obliguen el govern espanyol a pactar que la nova empresa Rodalies de Catalunya no surt del grup Renfe, és que al govern espanyol ja li està bé, això.
Els maquinistes segur que tenen una gran responsabilitat i que, com deia el professor Jordi Rosell a l'entrevista que li vam fer ahir a l'Ataca d'Oli, no pot ser que un grup de maquinistes organitzats a través d'un sindicat corporativista bloquegin decisions polítiques que milloren la vida de la classe treballadora d'una àrea metropolitana de 5 milions de persones. Però és que ja els va bé el govern espanyol, això.
[00:14:27] Speaker C: Això que deies tu, de quan les coses es gestionen des d'una administració més propera, fins i tot en el cas ferroviari tenim exemples raríssims, no?, que és la gestió dels ferroviaris de la Generalitat de Catalunya. Que.
[00:14:39] Speaker B: Tots els catalans estem preguntant aquests dies, no? Com seria tot plegat, sí? Clar.
[00:14:44] Speaker C: Que la gent diu, hòstia, clar, és un tren que no surt del Barcelona.
Sí que surt de Barcelona, evidentíssimament.
Però és que, a més a més, té molts quilòmetres de via, evidentment no té res a veure amb Rodalies, però a petita escala és un servei que funciona, que és agradable, que està net... Perquè aquesta és l'altra, està net.
Aquí, a la plaça de Catalunya, agafes el metro o agafes els farocarrils per anar... Està.
[00:15:13] Speaker A: Ben mantingut, diguem-ne. Sembla... No és una cosa de la qualitat de la conducta d'urbanització dels usuaris. És una qüestió que hi ha una política de manteniment, per això que dèiem abans, Les conseqüències que no hi sigui són perquè l'administració està més a prop de la ciutadania. I.
[00:15:30] Speaker C: Aquesta política de manteniment fa que precisament la gent es comporti de diferent manera.
És a dir, si heu viatjat per Europa, que segur que ho heu fet i heu agafat trens, no té res a veure amb els trens d'aquí. Primer, per la puntualitat, segon, pel respecte de la gent, per la natalitat, pel servei... Perquè pagues un servei i tens el servei. Aquí pagues un servei, i avui he vist unes declaracions, no sé si eren al TN, és que ens hauríem de cobrar per anar amb Renfe.
Hauríem de cobrar, perquè és un martiri, és un suplici, i no ens fem a la idea, segurament, del drama que suposa aquella gent que no té altra alternativa possible, perquè no té carnet, perquè no té vehicle, perquè no... Pel que sigui. Perquè ha d'agafar el tren impepinablement, no?, del drama diari que suposa a nivell econòmic, a nivell personal, a nivell de salut mental, fins i tot a nivell de la pròpia vida, perquè una mala gestió, com hem vist, o un mal manteniment es paga amb la vida, i aquí hi ha hagut uns quants incidents ferroviaris, accidents ferroviaris molt greus, i això té unes conseqüències, no? Ara se'n parla, afortunadament, Però és que això no és nou, no?, que aquesta és l'altra. Havíem normalitzat tant això que no se'n parlava.
Gustau, a més.
[00:16:57] Speaker B: Escoltem com ho viu això, la gent.
Escoltem-los, Carles. La.
[00:17:01] Speaker A: Política és un privilegiàs, totalment. I els catalans.
[00:17:04] Speaker C: Hi som.
El que vull.
[00:17:06] Speaker B: És que puguin invertir realment en l'estructura. Són moltes persones que cada dia estem fent el servei de Rodalies.
Tens aquí hores perdudes de la teva vida, que no recuperaràs mai. No hi ha.
[00:17:19] Speaker A: Manteniment. És arribar aquí.
[00:17:21] Speaker C: I la informadora, bé, molt maca, però no sap per res. La pobra, clar, no estan informats. Només mireu la pantalla o l'aplicació de DIF i aquí ningú sap quan arribarà.
Cada cinc minuts posa cinc minuts més, cinc minuts més... Bé, com sempre.
[00:17:36] Speaker B: Perquè a sobre, si posessin serveis alternatius, doncs d'acord, però clar, depèn del tren. Jo visc aquí fa 24 anys. Vinc de l'Argentina i pensava que aquestes coses a Europa no passaven.
És normal que la gent estigui desesperada, no? A més, aquests dies que arribaves al tren i em deien, no, ara has d'anar en bus, no, ara funciona. És a dir, també hi ha hagut un problema comunicatiu, que crec que també és una de les diferències amb els ferrocarrils, d'alguna manera. Ara, aquells dies que sortia cada tuit de les línies funcionant correctament dels corcarrils, semblava una estupidesa, però s'agraïa saber com anava tot plegat. En canvi, en Renfe sempre era com el dubte de, bueno, vaig a provar-ho, a veure què em trobo, perquè tampoc l'app diu una cosa que després no és. És a dir, també hi ha un problema comunicatiu en.
[00:18:23] Speaker A: Tot plegat. Sí, sí. Per mi, la qüestió del... Hem posat molt l'èmfasi aquests dies en la qüestió del problema comunicatiu. Per mi, la qüestió del problema comunicatiu que s'intrupta i ha estat està profundament lligat a un problema d'autoritat del govern. És a dir, el que li passa a la consellera Paniqué és que no té, no troba l'autoritat per fer-se valer davant de DIF, davant de Renfe, davant del Ministeri de Transport espanyol, primer per... que cancela el servei a l'últim moment, després passa al contrari... Llavors, això, per mi, l'important d'aquests dies és que revela que hi ha un problema polític de fons que té a veure amb l'autoritat o amb la manca d'autoritat del govern i amb la incapacitat del govern, del PSC, per fer valer la Generalitat davant de DIF, davant de Renfe, davant de CMAF, que és el sindicat, i davant del Ministeri de Transport espanyol, que són institucions que no és que passin per allà, és que tenen interessos contradictoris amb els interessos de la Generalitat. Tenen interessos contradictoris.
Llavors, jo crec que aquests dies es veu molt clarament una cosa, que és que durant el postprocés, els efectes durant l'època de la repressió, es feia una mica de sàtira sobre la qüestió del 155.
Quan certs independentistes denunciàvem que el PSC era un partit del 155 o que el president Salvador Illa era un candidat del 155 o que la gent del 155 no podia governar una Generalitat, hi va haver un punt en què va semblar que aquesta idea era pràcticament una abstracció, era una qüestió teòrica. I per mi, el que s'ha vist aquests dies, és que té conseqüències profundament pràctiques, té conseqüències profundament materials haver estat partidaris del 155. Perquè en un moment en què el conflicte amb l'estat espanyol era d'alta temperatura, el PSC i el president Seu de la Duilla van decidir votar a favor de suspendre l'autonomia de Catalunya. Van decidir no només no fer valer la Generalitat, van decidir suspendre-la directament. Com un partit i un president que, en un moment en què el conflicte és d'alta temperatura, van decidir suspendre la Generalitat de Catalunya, faran valer la Generalitat en un moment en què el conflicte és de baixa temperatura? Com un president i un PSC que van ser incapaços de fer valer les institucions de Catalunya i l'autogovern de Catalunya per la crisi de l'autodeterminació i de la llibertat del país han de fer valer l'autogovern de Catalunya per una crisi ferroviària?
És impossible. És una contradicció en els termes. Per això, quan diem que un president que ha estat partidari del 155 mai no serà un bon president de la Generalitat, i que un partit com el PSC, que ha estat partidari del 155, mai no serà un bon partit per governar Catalunya, no és perquè els tinguem mania o perquè estiguem particularment en contra del PSC, és perquè això té unes conseqüències materials, perquè els problemes amb l'estat espanyol, els problemes amb Madrid, no se'ls inventava l'independentisme. eren problemes reals que es derivaven del fet que Madrid i Barcelona i Catalunya tenen interessos culturals i econòmics contradictoris.
I això els esclata els morros perquè no era una abstracció, no era un...
No era un teatre, era una realitat material, que es nota en com estan dissenyades les infraestructures, en com s'inverteixen els serveis públics, en quines polítiques es fan a nivell educatiu per promoure la llengua, en quines polítiques es fan en termes d'equació social. Això és el que li passa a aquest PSC. Segurament, si em.
[00:21:53] Speaker C: Permets, és el final d'aquesta etapa dolça inicial del govern de Salvador Illa, perquè ara es troba...
que hauria de lluitar contra el seu propi partit. Clar, sent una sucursal d'aquest partit... Aquest és el que sabíem que passaria tard o d'hora, no? Per tant, què poden fer? Doncs fer el teatret, fer forçar dimissions, com les que hi ha hagut fa pocs dies, no? Perquè és l'únic que poden fer. Han de fer veure que fan alguna cosa, no? El que passa és que, a nivell pràctic, resoldre la patata calenta dels trens... costarà molts anys.
costarà molts anys, i jo no sé ben bé com s'ho faran.
Ara mateix sí que estem en un moment d'alta tensió amb aquest tema, en qüestions evidents, perquè hi ha gent que ja ha perdut la vida, i perquè cada dia que passa el desodi és més gran, però... però vaja, s'ha demostrat, no?, que al cap i a la fi... Tu tens la clau de la caixa, tens la clau política per fer coses, no pots responsabilitzar el govern de tal o altre lloc perquè resulta que està esmagat d'arreu, i que ara toca demostrar en fets allò que se suposava que era la gran bona.
[00:23:10] Speaker B: Gestió dels socialistes.
Ells s'havien venut que el que venien a fer era una bona gestió.
És a dir, que el govern de Salvador Illa, si alguna cosa havia de lluir, era la seva gestió amb el dia a dia i amb què les coses funcionessin.
Això se'ns diu que.
[00:23:25] Speaker A: Cau de cops i voltes. La bona gestió... O sigui, la bona gestió... O sigui, no existeix tal cosa com... una bona gestió deslligada d'un projecte polític. O sigui, no existeix, això. Quan el conseller Albert Dalmau diu... No, és que el que hem de fer és convertir la Generalitat en un gran ajuntament, en realitat el que vol dir és el que hem de fer és que la Generalitat sigui una gran maquinària burocràtica, amb menys burocràcia, amb menys paperassa, diguem-ne, burocràtica en el sentit administratiu, una gran maquinària que funcioni com un rellotge, amb eficàcia... Una gestoria. Una gestoria. Això és una idea profundament política.
No hi ha tal cosa com una gestió sense política. El problema, com deia el Jordi, és que aquesta gent no tenen capacitat per servituds polítiques i per interessos polítics perquè creuen que el seu ministre és el ministre Puente, perquè creuen que el seu president és el president Sánchez. El seu en el sentit de militància, diguem-ne. Llavors, la consellera Panekia deia... no, és que el govern ha fet el que havia de fer. I en lloc de fer cap onza d'autocrítica, deia no, el govern ha fet el que havia de fer. Home, és veritat, el govern ha fet el que havia de fer, si tu creus que el màxim que pot fer un govern és...
doncs doblegar-se davant de DIF, davant de Renfe, davant del Ministeri espanyol, perquè no penses que la Generalitat tingui ni la legitimitat, ni la capacitat d'articular política, ni de dotar-se de substància política, com per oposar-se o confrontar-se a les grans administracions espanyoles i a les grans institucions espanyoles. El govern el que.
[00:25:10] Speaker C: Havia de fer ho ha fet.
En aquest sentit, què és? No ha fet res, el govern, no? És a dir, prometre que hi hauria uns trens l'endemà, que no hi eren, que ara sí que hi són, llavors, quan es demana la dimissió de la consellera Peneque, diu que no dimiteix, perquè seria deixar el vaixell a l'estacada, al mig de la mar, en plena tempesta. Llavors, quan se suposa.
[00:25:33] Speaker A: Que s'ha de dimitir? Jo ho entenc, que no dimiteixi. Per què hauria de dimitir? Per què hauria de dimitir la consellera Sílvia Peneque?
O sigui, sincerament, des de l'òptica del Partit Socialista de Catalunya, no té cap sentit. És veritat, ha fet el que havia de fer.
Ha fet el que havia de fer. No s'ha oposat a Renfe, no s'ha oposat a DIF, no s'ha oposat a Semaf, va acceptar que l'empresa Rodalies de Catalunya continués governada per l'accionariat majoritari de Renfe Viajeros, del grup Renfe Viajeros.
De fet, curiosament, tots.
[00:26:08] Speaker B: Sabem que Salvador Illa està malalt, està hospitalitzat, i de fet l'única comunicació que ha fet públicament a través d'un comunicat és per defensar a Sílvia Pané, que també em sembla curiós.
Jo entenc que el president està malalt i que no pot estar al dia a dia, però em sembla curiós que durant el moment que m'he de més crític no hagi fet ni un tuit, per exemple. Em sembla curiós perquè sabem que està malalt, que està a l'hospital, Però el tuit el podria haver dictat algú.
Fins a quin punt el mètode plegat és per no cremar-lo a ell, que no ha sortit. Entenc que és un debat complicat en el sentit que està.
[00:26:46] Speaker A: Malalt. Jo entenc que el president està malalt i esperem que es millori.
I per tant, en aquest cas, sí. En aquest cas, és veritat, com tu dius, que és una mica més delicat. La qüestió és que això no ha passat només en aquest cas. La qüestió és que el govern del president Salvador Illa ja podria haver pres lliçons d'altres coses que li han passat en altres moments, que és que tenen una inèrcia al conservadurisme comunicatiu excessiva. Tenen una inèrcia a no parlar, a no compareixer, a que parlin els tècnics... Ara la consellera Panekia ha hagut de compareixer les últimes setmanes perquè no hi havia alternativa, diguem-ne, però quan han pogut han fet sortir el senyor Pere Macias, que és comissionat del.
[00:27:31] Speaker B: Traspàs de Rodalies. L'altre dia, perdó, l'advenic va sortir amb la cap de meteorologia, la Sabe Sorroca, per dir que tot plegat era culpa del canvi climàtic. Feia un cap de setmana que no hi havia cap tren en funcionament i surt amb aquesta persona.
D'acord que hi ha un canvi climàtic, d'acord que les coses s'han de repensar, segurament la infraestructura tenint en compte això, però el que estava passant crec que era més greu que.
[00:28:04] Speaker A: Sortir amb aquesta justificació. Deia això que el govern podria haver pres lliçons d'altres ocasions que li ha passat, perquè al president Illa ja li va passar el 12 d'octubre, quan hi havia un inici de vota freda a Alcanar, i ell en realitat estava a la desfilada de Madrid del Dia de la Hispanitat.
Li va passar a Guadalajara, on era perfectament comprensible que hi fos, però quan va esclatar una crisi porcina que tenia...
Seriosos riscos d'amenaçar un sector puntal de l'economia catalana i va decidir no tornar a quedar-se. Li va passar amb la pagada on, a pare meu, va arrar una mica el calvo i va decidir no sortir fins al cap de moltes hores.
I el que volia dir és que això no és casualitat perquè és fruit del mateix que dèiem abans de la manca d'autoritat. És a dir, és fruit que és un partit i és un president que creuen que com... com menys presència de la política en la vida pública, com menys presència seva en els conflictes, millor, perquè és un govern que al capdavall és la culminació d'una seqüència de repressió que es basava en despolititzar el país i fer petit a la Generalitat. I aleshores, quan la política rebrota, perquè rebrota sempre, no saben què fer i desapareixen, i quan hi ha conflictes com el de Rodalies, en què l'única manera de solucionar-los i de plantar-te com a Generalitat és...
inflar la Generalitat, fer-la valer i batallar en nom de la Generalitat, aleshores tampoc saben què fer-ho i passa com li ha passat a la.
[00:29:32] Speaker C: Conselleria. El que segurament és un altre drama de tot plegat és com l'independentisme no ha sabut veure aquest moment, o aprofitar-lo, políticament parlant, no? És a dir, jo crec que no... És a dir, no s'estan jugant bé les cartes en aquest.
[00:29:54] Speaker B: Sentit. Mira, en aquest sentit, avui la tertúlia es podrà titular del col·lapse ferroviari i la podrà tornar a parlar d'independència, perquè era una cosa que avui preparant la tertúlia pensava, cada moment que passa sembla com que el procés va néixer d'això, va néixer del català emprenyat, de que no li funcionava els trens i es va enfadar i van organitzar i van sortir, no? Perquè tenia la sensació que aquests dies s'intenta, d'alguna manera, que això no provoqui una altra vegada un allau de cabrejament, un allau d'independentisme, d'alguna manera. I això ho pensava sobretot pel que està passant amb les manifestacions del dia 7 de febrer. L'Assemblea i el Consell per a la República convoquen una manifestació al matí del 7 de febrer, a les 12 del matí, però després, quatre dies més tard, la xarxa... La gent que té plans plataformes pel transport públic convoquen una manifestació a la tarda, a les 5 de la tarda, amb la mateixa motivació.
D'alguna manera, no tothom que pateix els efectes de la Renfe són independentistes. Per tant, tothom s'ha de poder queixar. Enteneu que d'alguna manera aquesta segona manifestació és perquè l'independentisme no pugui aglutinar aquest coneixement amb la primera manifestació?
Jo crec que en.
[00:31:25] Speaker C: Part sí, és evident. També crec que segurament hi ha hagut una manca de cintura.
Des del desconeixement tinc la sensació, perquè no ve d'ara, ja ha passat, sinó de no ser capaços d'intentar fer convocatòries prou unitàries com perquè no ens trobem una cosa tan surrealista com dues convocatòries pel mateix. De fet, fa uns.
[00:31:51] Speaker B: Mesos ja va passar que aquestes dues mateixes entitats van comunicar amb dos cap de setmanes diferents. I després, les manifestacions van ser fluixes, les dues. No sé si això... Hi ha un principi de no bona sintonia entre totes les.
[00:32:07] Speaker C: Autoritats des de fa... Què passarà el dia 7, doncs?
agafar xifres, agafar fotos, a veure quina... qui la té més llarga, i això, el que ve l'Alfie, l'únic que fa és menysenir el sentit del protesta. Altra cosa és que potser hauríem de començar a pensar.
que més enllà de les manifestacions es poden fer moltes coses, i que segurament fa falta algunes eines, algunes propostes engrescadores, que no s'han fet fins ara, i poso un exemple, que no té res a veure, eh? No vull pagar.
Us en recordeu? Sí. Va ser un moviment, el Cap de la Ciu.
I va ser un bolet, que va morir, evidentment, però va tenir una repercussió mediàtica irreal a nivell tàctic en molt poc temps. I va empoderar la.
[00:33:03] Speaker B: Gent, també, segurament. Aquest és el tema.
[00:33:06] Speaker C: No? Que crec que fan falta propostes encisadores, enlascadores, per...
Primer, per canalitzar aquest malestar.
Segon, per reivindicar el dret a protesta davant d'un fet tan exagrable com el que està passant amb Renfe. I, en últim cas, també per evitar l'antipolítica, que és un dels grans prells que provoquen aquestes males gestions, aquestes crisis...
del que sigui, d'hiperestructures econòmiques, socials, el que vulguis.
Quan això l'únic que fas és alimentar l'antipolítica, és molt mala.
[00:33:54] Speaker B: Peça el talent.
En aquest sentit, alhora, ara hem ponsat una campanya al forarrenfe.cat, una campanya agital contra l'empresa mixta Rodalies, que anima la gent a signar i a fer arribar als diputats el seu malestar en com s'ha gestionat aquesta empresa mixta.
Podria ser una manera, també, de la que dèiem, que la gent sigui més activa?
Encara que avui he vist que Junts ja es queixava que això alhora només ho feia per acabar obtenint les dades de tota aquesta gent que participava en la campanya i així després poder-los donar publicitat. I he pensat, ostres, una campanya que està feta i ja estem amb la lluita de partits una altra.
[00:34:39] Speaker A: Vegada, no?
Jo crec que el problema, més aviat, és que la manca de resposta, tant de Junts com d'Esquerra, com en menor mesura de la CUP, sobretot de Junts i d'Esquerra, encara que estiguin en moments diferents, en què Junts està intentant oposar-se molt durament al govern del president Sabavilla, i Esquerra, evidentment, és un soci Jo crec que el seu problema és que són incapaços de canalitzar qualsevol tipus de mobilització i de ràbia i d'indignació ciutadana en moments en què es continua veient el cost de continuar pertanyent a l'estat espanyol.
perquè, igual com abans deia, que la tasca del PSC durant els últims vuit anys ha estat afablir la Generalitat, despolititzar-la i pacificar, aquesta tasca només ha pogut culminar amb la salut de la presidència de la Generalitat gràcies a la feina que han fet abans Junts i Esquerra Republicana. És a dir, Quan Junts i Esquerra Republicana reprimeixen amb la duresa amb què les van reprimir les protestes d'Urquinaona, en el fons el que estaven fent en aquell moment no era només una qüestió d'ordre públic, era una qüestió d'enviar un missatge polític que és Només, com que hem prioritzat l'estratègia antirepressiva, només us podem enviar un missatge a vosaltres, que sou els ciutadans que ens heu votat, o els fills dels ciutadans que ens han votat, que és que no podeu protestar, perquè no podeu protestar, no podeu organitzar-vos contra l'estat espanyol o contra la presència de l'estat espanyol a Catalunya, perquè si feu això, vulnereu i subvertiu l'estratègia que nosaltres estem intentant dur a terme des de la part alta del moviment, que és una estratègia basada en prioritzar la qüestió antirepressiva, és a dir, al final de la presó, al final de les causes judicials i al final de l'exili. I això, dit sense que resti ni una onza de solidaritat amb la gent que ha patit presó, que ha patit exili, que ha hagut d'anar a judicis o que encara pateix perquè no saben si li aplicaran l'amnistia, és, i ho hem dit moltes vegades, un error estratègic en termes garrafals per a una societat. Perquè quan en lloc de prioritzar la solució dels problemes que tens i de muscular la societat organitzativament, militantment, amb idees, el que fas és desinflar-la i destensar-la expressament, acabes trobant-te amb aquests etzucacs. O sigui, el que ara està passant, lamentablement, és... que han aconseguit portar el Partit Socialista a la presidència de la Generalitat, que és un partit socialista i un govern molt més fràgil del que sembla, profundament més fràgil del que sembla, que governa amb el suport dels cents més baix des del 1980, després del temps que el president Aragonès va governar en solitari, un Partit Socialista profundament feble, que a la primera gran crisi que té es demostra que no està ni de bon tros a l'altura i que no està preparat per governar aquest país, I la dialèctica política que han aconseguit generar fa que l'únic partit que sembla que estigui en condicions d'endur-se això, de canalitzar aquesta decepció amb el PSC, sigui l'Aliança Catalana. Curiosament, Alliança Catalana, en aquest.
[00:38:00] Speaker B: Cas, no sap què fer, ha triat.
[00:38:02] Speaker A: Un perfil... No ho dic justificativament, ens el contrari. Sí que s'ha quedat bé.
[00:38:08] Speaker B: A mi m'han costat, i he vist moltes crítiques de gent de.
[00:38:13] Speaker C: Castella Blanca que estaria votant... Perquè no poden culpar la immigració d'aquest tema, encara.
Tot arribarà, perquè diran que això és culpa d'aquestes bases, i que, clar, són bases, els serveis no estan sobredimensionats per la població que tenim, bla, bla, bla, bla.
Però, senzillament, per això. Per tant, no poden treure la ràdio polític? Calla.
Ja està, és tan senzill com això.
Per acabar, jo crec que aquí patim tots, malauradament, d'un càlcul polític i una mirada molt curta de tots els partits polítics. Especialment de l'independentisme, que és, com a independentisme, el que em preocupa i m'ocupa a mi.
Malauradament, aquest moment polític... que podia ser una gran embranzida a nivell d'indignació, queda subhabilitada el.
[00:39:03] Speaker B: Càlcul partidista.
Si us sembla, demà precisament publiquem una entrevista al Jordi Graupera per parlar d'aquesta campanya i per parlar de tot plegat.
Si us sembla, podem avançar un tros del que ens diu demà.
[00:39:16] Speaker D: Jordi Graupera aquí a Vilaueba. Els problemes que té el sistema Rodalies de Catalunya són tots exclusivament derivats de la gestió que en fa l'Estat espanyol. no hi ha cap actuació ni de Renfe ni de DIF dels últims 40 anys que estigui a un nivell mínim d'exigència en favor del sistema. Per tant, una empresa que hagués de solucionar aquest problema, una empresa nova que hagués de solucionar aquest problema, el que hauria de no tenir és ni Renfe ni el govern espanyol.
[00:39:54] Speaker B: Lligat una mica amb el que deies tu, d'aprofitar el que està passant per crear un relat. I Graupera, en aquest cas, diu que no ha de dimitir ningú, el que ha de dimitir és l'Estat. És a dir, d'alguna manera, que el que està passant és una justificació més de per què hem de ser independents i per què no hem de dependre d'Espanya, d'Adif, de Renfe, del govern espanyol, de Semaf, que deies tu fa una estona, per què hem de.
[00:40:21] Speaker A: Tallar amb tot això.
Sí, sobre si és una bona idea o no és una bona idea, no ho sé.
Es veurà.
El que està clar és que ha estat un mecanisme que moltes vegades abans s'ha fet servir en aquest país i que ha provocat canvis polítics interessants. El referèndum d'independència del 2017 neix en part perquè hi ha un manifest en què a poc a poc s'hi va adherint un gran gruix de la societat civil i després personalitats molt destacades d'aquesta societat civil. Efectivament, el que passa una mica amb aquests conflictes és que, com que la conversa política dels últims anys s'ha dissenyat mediàticament perquè parlar d'independència o treure el tema de la independència et faci quedar com un sonat o com un llunàtic, doncs ara... Sí, és veritat. T'he rigut.
[00:41:12] Speaker B: Perquè... Sembla que.
[00:41:12] Speaker A: No tinguis més idees. Sembla que no tinguis més idees.
I llavors es fa molt... Es fa...
En certa manera satisfactori que el propi curs de la realitat, com ha passat ara amb Rodalies, t'acabi portant una altra vegada a les... És una mica com la cançó de la Maria del Mar Bonet dedicada a la seva mare, que diu... Sempre tornaré a la nostra platja perquè les onades no em deixen allunyar-me gaire. És el mateix.
No podrem fugir del debat de la independència per més que els partits ho vulguin.
I després, el que sí que jo crec que es pot fer...
és, per no repetir errors, fer un exercici d'autoconsciència i de fiscalització i de canvis en la cultura del debat polític una mica ambiciós i que la qüestió de la independència no sigui una excusa de res més que d'allò que és estrictament responsabilitat o conseqüència del conflicte nacional.
Ens hem fet un fart de Vilaueb d'entrevistar experts en trens, alguns independentistes, alguns no independentistes, però en què jo m'he anat adonant al llarg del temps que hi ha una tònica que es repeteix, que és que la Generalitat i els governs de partits independentistes també són responsables, durant els últims anys, d'una manca de planificació d'una manca de planificació molt gran, d'una manca de visió de país en termes d'infraestructures molt gran. Evidentment, tu després aniràs a buscar DIF, o aniràs a buscar el Ministeri de Transport espanyol, o aniràs a buscar Renfe i et trobaràs la porta tancada, o et trobaràs hostilitat, o et trobaràs el que vulguis, però com a mínim has de tenir un mapa de quines línies noves vols, de si vols la circumvelació o no vols la circumvelació, i això moltes vegades tampoc no hi.
[00:43:05] Speaker C: Ha estat.
I tot això sense tenir en compte que el tren arriba a una petitíssima part del país, on hi viu molta gent, evidentment, però és que hi ha moltes comarques que no tenen tren, no n'han tingut mai, o com la Terra Alta, que en tenien i ja fa molts anys que no... i dècades que no en tenen, no? Per tant, també hem de... hauríem de posar en valor que hi ha una part del país que viu sense tren perquè no ha tingut aquesta oportunitat. Que això també és per pensar-hi, no? Resulta que l'estat, que hi ha més quilòmetres de via... del món, i que el país, que és Catalunya, que va tenir la primera via de tren, resulta que tenim un tren que va amb una.
[00:43:57] Speaker A: Sabateria on es pervenia. És que, efectivament, hi ha ciutats molt grans que no tenen tren. I me'n recordo una vegada que ho parlava amb un... Alguns diuen que, afortunadament, Depèn de qui sigui l'operador.
I recordo una vegada un expert que en sap molt més que jo, i per tant ho dic amb tota la prudència, però que em deia, és que de vegades quan especuleu o quan proposeu que hi hagi moltes línies noves o que hi hagi estacions o que tot el país, en lloc d'estar connectat per carretera, estigui connectat per trens o que hi hagi més rails en general a Catalunya, per deu de vista l'enorme cost que tindrien les obres que s'haurien de fer de tot això.
No només hi ha un dèficit fiscal a Catalunya des de fa moltes dècades, que podria sofregar bona part d'unes obres i d'unes infraestructures que connectessin al país d'una manera diferent, sinó que tot depèn de la voluntat política que hi posis i de la planificació econòmica i de la mentalitat econòmica amb què ho intentis aplicar.
Només cal veure el que han fet els xinesos.
I després, sobre la qüestió del transport a comarques o de com està connectada la part de Catalunya, que no té trens, parlant justament amb els alcaldes de la R3, amb els quals encara no els arribava el desdoblament, Hi havia una idea que anava sortint de manera recurrent, sobretot en el cas de Manlleu, Vic, que era que feia molts anys que proposaven que hi hagués un ramal de l'R3 que servís pel trànsit de mercaderies, perquè a la sèrie 7 hi ha un problema de saturació de camions, perquè com que no tenim una xarxa viària, i no es pot fer a Madrid. Això té conseqüències d'efecte contagi.
amb les mercaderies passa el mateix.
Hem vist el col·lapse de l'AP-7 aquests dies, causat també pel tall, però el col·lapse de moltes hertèries viàries es deu per això. És a dir, si tu no planifiques seriosament el teu país i com el dotes d'unes infraestructures que funcionin, acaba col·lapsant tot en moments diferents i.
[00:46:27] Speaker C: Escales diferents. De fet, jo no aspiro a que hi hagi més línies de tren parada.
Jo l'únic que aspiro és que les que hi ha funcionin.
Em sembla que és el mínim que podríem demanar, no? És a dir, tenim una xarxa ferroviària, que és la que és, evidentment, construir una nova línia de tren... Són molts anys i són molts diners, però com a mínim cal que ja funcioni, perquè passa una cosa, no? Jo soc un dels expulsats de Barcelona ja fa molts anys.
Resulta que aquests expulsats de Barcelona, que en són molts i que cada dia en som més per la crisi de l'habitatge, També ara som expulsats a Barcelona per la crisi d'infraestructures i de la mobilitat.
I això provoca una cadena que a darrere, perquè resulta que els que som expulsats de Barcelona ja fa molts anys hem anat a viure en diversos llocs on... Què ha passat amb l'habitatge, no? I què ha passat amb la mobilitat i què ha passat amb els serveis? I tot aquest gran problema s'està traspassant cada cop a altres parts del país.
I és un problema que és...
amb mala gestió a tots els nivells i de les tres grans crisis que viu el país.
Habitatge, mobilitat i llengua.
I té conseqüències, també, amb això, amb tot el tema de la llengua, què passa amb la gent que es mou, que va... És una... Són crisis que es toquen i es retroalimenten.
Sí, jo tornant a la.
[00:48:02] Speaker B: Manifestació, perquè mentre estem parlant aquí s'està generant una nova polèmica que ara m'estaven enviant des de la redacció, i és que tant Esquerra com Òmnium Cultural haurien decidit que prioritzarien la manifestació de plataformes d'usuaris de Rodalies per davant de la que ha convocat l'independentisme a l'Assemblea i Consell per la República, de la qual Òmnium precisament des del primer moment em va donar suport. Això ha sigut que aquesta tarda Esquerra ha compartit un piulet animant la gent a participar en la manifestació de l'Sting la tarda de la plataforma d'usuaris.
Encara que després, des de Vilaweb ens hem posat a contactar amb Esquerra i ens han assegurat que seguien a tot arreu. Però, curiosament, l'únic tuit que hi ha fins ara és animant a l'hora de la tarda, malgrat que ja us dic que ens han assegurat que també anirien a l'hora del matí.
I passades les 8 del vespre, Òmnium també ha animat a la gent a participar a la manifestació de les 5 de la tarda a través d'un correu canviat als seus socis i Òmnium els convida a participar en la manifestació dels usuaris, una manifestació de país, diuen, i en el següent paràgraf l'entitat es limita a dir que també seran presents en la manifestació de prou una única via, independència. És a dir que Curiosament, sembla que tant Òmnium com Esquerra el que estarien és convidant a participar a la tarda, encara que les dues no s'atreveixen tampoc a deslligar-se del tot de l'edat de matí. I això es veu que les xarxes i la gent ja està.
[00:49:32] Speaker C: Intentant entendre aquesta jugada. Vols fer la jugada.
És que tothom es compra cap a casa, i tothom mira pels seus interessos de partit, és el que estàvem dient. I això és tristíssim. I amb això l'únic que hi guanya és l'Estat. Fins que no ho entenguem, fins que no ens ho posem a la seva, això ens anirà passant una i una altra vegada, i res... El hàmster és aquest, no? És la guerra civil catalana dins de l'independentisme.
I això és una mostra.
[00:50:02] Speaker A: De tot plegat. No, jo anava a dir que és una mica difícil d'entendre, a priori és una mica més difícil d'entendre la manifestació de la tarda, si no m'equivoco, perquè entre altres coses hi ha el partit del Barça.
I aquestes són qüestions de... programació en què qualsevol organitzador d'una... Ara no em podria equivocar, però qualsevol organitzador d'una manifestació hi hauria de pensar. Dit això, jo crec que si hi ha un moment de correlació de forces en què sembla que per convocatòria la manifestació que té més el moment és la de la tarda, no vol dir que no s'hi puguin portar estelades, per entendre'ns. Perquè la qüestió... És a dir, pot ser que hi hagi usuaris de rodalies que no són independentistes que es vulguin manifestar, però això no altera l'estructura... No vol dir que els independentistes no s'hi puguin manifestar. Primera, no vol dir que els independentistes no s'hi puguin manifestar. Segona, no altera l'estructura del problema. Si l'estructura del problema té una base nacional tan forta, jo crec que és independent una cosa de l'altra.
[00:51:11] Speaker B: Més que això, genera debat també aquí en el xat.
El CD... Estic aquí, diu, mare meva, fins i tot amb el tema de les diversificacions han de fer el ridícul.
En canvi, el loopfol83, realment us poseu uns noms molt complicats, eh? Diu, els de la tarda són els de la plataforma que fa anys que estan treballant per canviar la situació. Els del matí ens van anir cap a casa fa 8 anys. És a dir, en aquest cas, ell està a favor del de la tarda. I, en canvi, el guifeboch9585, Els de la tarda diuen que no s'han de barrejar amb la política. Què? Si això no és un problema polític. És que la manifestació és.
[00:51:49] Speaker C: Dels manifestants, o sigui... Potser la jugada més lògica seria que hi hagués una sola marxa.
I si hi ha estelades, que n'hi hagi a rebussar. És a dir, jo crec que hi ha encara una mica de marge a maniobrar, per tenir una mica de sentit comú, i dir... Què hi ha més que una hora de la tarda? Anem tots a la hora de la tarda.
Si és una marxa plena.
[00:52:10] Speaker A: D'Instal·Lades, què passarà? Ens podem perdre la partida.
[00:52:13] Speaker B: Del Barça. Però com sabem que hi haurà més quòrum? Com sabem si la gent anirà el dematí o a la tarda?
[00:52:17] Speaker C: Ho sabem el dissabte. A mi, particularment, ho sabré al moment perquè em tocarà cobrir-ho a les dues. O sigui que... Però serà molt trist, no? I... Però creieu que la.
[00:52:29] Speaker B: Gent... Per exemple, a Esquerra jo em diuen que anirem a les dues. Creieu que la gent anirà a les dues?
Trobo complicat que la gent.
[00:52:35] Speaker A: Vagi a les dues.
És molt difícil, és molt improbable que hi hagi les dues. Com s'arregla? No ho sé. Segurament amb un gest de generositat en la convocatòria.
Però també tot plegat demostra.
[00:52:46] Speaker B: També la mala relació que tenen tots plegats. És a dir, no em sembla curiós que sigui Esquerra i Òmnium que estiguin veient això amb l'Assemblea.
Sabem que la relació de l'Assemblea amb Esquerra i Òmnium no és.
[00:52:58] Speaker A: La millor dels últims anys.
Segur que en bona part té a veure amb això, i em fas pensar en una cosa que volia dir abans i que me l'he descuidat, que és que moltes vegades quan fem exercicis de la ment sobre els efectes del govern del PSC, els que vam defensar l'abstenció, rebem molts comentaris de gent que diu Aquí teniu el vostre... Aquí teniu el resultat de les vostres decisions estratègiques o de les decisions estratègiques que heu defensat. És que jo crec que el govern del PSC és el resultat de les seves decisions estratègiques, per això que explicava abans. L'exemple de les dues manifestacions és un exemple molt banal, però reflecteix.
[00:53:46] Speaker B: El mateix. Sobretot decisió estatràstica d'Esquerra Republicana, que és qui va votar a favor de fer president. Vull dir que culpinar els altres em sembla surrealista, quan són ells qui van donar els vots. Bé, veig que aquí hi ha de tot, eh? Com deia, haurem de donar totes dues, diu l'Helena. Vull dir que potser és el dubte, segurament, de la propera setmana, no?, qui va quedar a manifestació. Queda una setmana, vull dir que encara poden arribar a un acord. Jo.
[00:54:12] Speaker C: Crec que sí, en una mica de sentit comú.
hi hauria d'haver una sola manifestació. I renunciar, en aquest cas, no vol dir perdre. Vol dir tenir una estratègia política.
Si tu el que t'interessa és que hi hagi una sola gran manifestació, treballa perquè aquella gran manifestació tingui el color que a tu t'interessa que tingui.
[00:54:32] Speaker A: Sembla que més clar no es pot dir. I, en tot cas, també, d'entre les moltes lliçons que jo crec que podríem treure del procés, n'hauríem de treure una, de molt important, que és que... amb una manifestació i prou, no fas res.
Les manifestacions són molt importants perquè et serveixen per fer pressió, et serveixen per demostrar que la gent està enfadada, et serveixen per demostrar que hi ha un gruix de la població que es pot... que es pot autoorganitzar i que pot provocar desenllaços polítics diferents de les situacions de la política institucional. Una manifestació o una manifestació cada sis mesos o un cop a l'any no fa res.
El que canvia les coses de debò és l'organització en el dia a dia. El que canvia les coses de debò és formar part d'entitats i anar a les assemblees, formar part de sindicats, parlar amb el teu grup d'amics i debatre i convence'ls per anar a una reunió de no sé què o a una... És a dir, Aquesta... aquest pensament, em sap greu dir-ho així, una mica professista, que una manifestació és importantíssima d'una manera fival, perquè serà el moment en què s'hi veurà tot, doncs no, generen efectes estètics i polítics molt importants a les manifestacions, però no n'hi ha prou. És el que deia abans, no?
[00:55:58] Speaker C: És a dir, potser tocaria començar a pensar accions encisadores, engrescadores, que vagin en una línia diferent, perquè fins ara podem 20 anys manifestant-nos pel mateix, en diferents formes, eh?, que és la dependència de l'Estat, i no ha servit massa de res.
[00:56:16] Speaker B: Per ara.
Pensem coses alternatives.
Curiosament, aquí recordàvem en el xat, el PP diu que anirà a la tarda i s'ha de dir que el PP ha dit que anirà a la tarda, aquí diu, estic aquí, ja té pebrots que el PP hi vagi, que no són part del problema, però s'ha de dir que les plataformes s'han queixat i han dit que el PP no serà benvingut a la tarda precisament per això, perquè diuen que són part del problema. Per tant, tot plegat. És que dèiem.
[00:56:45] Speaker A: Que les manifestacions no són no són propietat dels organitzadors, són propietat de propietats, són amants dels manifestants.
És una cosa que va entendre molt bé el president José Montilla, la manifestació del 10 de juliol del 2010, que va ser la segona espurna del procés d'independència de Catalunya. La primera espurna del procés d'independència de Catalunya en termes de mobilització va ser justament una manifestació per Rodalies.
El català.
[00:57:15] Speaker B: En emprenyat, que crec que tornem a seguir en aquest punt de catalans emprenyats. Són les 9, demanar disculpes a aquells. Sabem que alguns hem tingut problemes amb l'àudio, no acabem de saber què ha passat, perquè hi ha gent que ha tingut problemes i hi ha gent que ens està escoltant bé. Bueno, problemes amb l'àudio que ens hem sentit molt fluixets. Intentarem resoldre-ho i, si podem, tornarem a penjar aquesta tertúlia arreglant aquest problema d'àudio en les properes hores.
Això sí, les esperem la setmana que ve, prometem un àudio millor. Fins la setmana que ve.
