Episode Transcript
[00:00:00] Speaker A: Anem a veure com funciona.
[00:00:20] Speaker B: Bon vespre i benvinguts una setmana més a la tertúlia prosquita. Avui últim capítol de l'any, capítol per fer balanç, reflexió, la faré més endavant.
Avui deixarem de parlar de l'habitatge, un dels temes que ha marcat aquest 2025.
Com a mínim ha marcat el mal de cap de moltíssima gent a l'hora de poder trobar lloguer on viure, trobar una casa on poder viure.
Fa un parell de mesos es donava a conèixer un informe dels serveis d'investigació del Consell de la Unió Europea que advertia que els ciutadans de Barcelona destinen el 74% del sou a pagar el lloguer.
només Lisboa supera aquesta xifra i arriben a pagar el 116% del salari destinat al lloguer. És a dir, encara les coses es poden empitjorar. No és estrany que davant d'aquesta situació, la crisi de l'habitatge accessible sigui ara mateix una de les preocupacions més importants dels catalans. I dic de catalans d'arreu dels països catalans perquè, per desgràcia, és una cosa que ens vertebra des del nord al sud tots plegats. Només cal mirar el teu voltant, el nostre voltant, per adonar-te la dimensió de la problemàtica.
Tinc una amiga que fa mesos que busca pis per anar-se'n a viure amb la seva parella aquí a Barcelona.
Malgrat els dos tenir un bon sou, malgrat els dos tenir una feina estable, no aconsegueixen cap pis. Mai són escollits per la immobiliària.
Tinc uns coneguts que continuen vivint junts malgrat haver-se separat perquè no poden pagar dos pisos on poder viure amb els seus fills.
Tinc una amiga que malgrat treballar com a educadora social per l'administració pública no arriba al mínim d'ingressos anuals que demana el seu ajuntament per accedir als pisos de lloguer social.
Tinc una parella d'amics que han marxat de Barcelona perquè no pot pagar el lloguer i el llarg d'infants dels seus fills.
Cada dia quan surto de la feina passo per davant del mercat de Sant Antoni a Barcelona per la nit.
Cada dia hi ha més tendes de campanya al seu voltant.
Cada dia hi ha més gent vivint al carrer.
És impossible negar aquesta problemàtica.
Tots la veiem al nostre voltant dia a dia.
Però s'està fent prou?
Es fa prou des de les administracions públiques?
Ho analitzem avui amb Jordi Borràs. Bon vespre, Jordi.
[00:02:44] Speaker C: Bon vespre.
[00:02:45] Speaker B: I avui s'uneixen a la taula també Carme Carazzo, portadora del Sindicat de Llogaters.
[00:02:50] Speaker A: Moltes gràcies.
[00:02:51] Speaker B: I Ferran Busquets, exdirector d'Arrels, amb una gran vinculació des de fa molts anys amb el sensellerisme. Bon vespre, Ferran.
[00:03:00] Speaker D: Bon vespre.
[00:03:01] Speaker B: Direm també, ex... podem dir-ho en una intimitat als espectadors.
També extreballador de la casa, Ferran Busquets. I tant, i tant.
Vens dels inicis.
[00:03:12] Speaker D: La meva primera feina, sí, sí.
[00:03:13] Speaker B: Vull dir que... Tot està lligat.
Imagino que, com les històries que heu explicat, tots en teniu piles i piles, no, Jordi?
[00:03:23] Speaker C: Sí, jo de fet soc gracienc, i com a bon gracienc ja no hi visc, perquè no hi puc viure, ni jo ni pràcticament ningú de la meva família. És a dir, una família de gràcia de diverses generacions, per banda de mare, algunes per banda de pare, una típica família que baixa de tal poble. Doncs ja portaven diverses generacions a Gràcia i ja només queda la meva àvia.
Tots al carrer.
Jo a mi em van fotre al carrer fa 15 anys.
Bé, a mi, a la meva companya, a la mare dels meus fills i al meu fillet que va néixer.
La meva companya estava a l'atur... És a dir, històries...
[00:04:09] Speaker B: Que és una cosa que ve de lluny, en realitat, no?
[00:04:11] Speaker C: Sí, clar.
[00:04:11] Speaker B: Les anys s'han anat complicant, però que no és una cosa...
[00:04:14] Speaker C: No ve de... Fa molts anys que la cosa està així, ja en el seu moment fa pràcticament 15 anys ja era insuportable econòmicament, ara és absolutament inassumible. És pornogràfic i profundament escandalós.
[00:04:31] Speaker B: Ferran, jo crec que tu no vius aquí a Barcelona, però suposo que, malgrat tot, és una cosa que s'extempa arreu del territori.
[00:04:40] Speaker D: Bé, jo visc a un municipi al costat de Girona, que al final és un municipi... Estic de lloguer.
I, de fet, jo sempre ho dic, si nosaltres podem continuar estant on estem, malgrat que és un lloc que no és una zona tensionada, el poble on estem, estem continuant de lloguer gràcies a que tenim uns propietaris que no ens han pressionat en aquest sentit.
Però si ens demanessin els preus que estan sortint ara no podríem continuar vivint aquí, sense cap dubte. Estem just al costat de Girona.
[00:05:13] Speaker B: Carmen, tu no et diré, coneixes històries perquè en coneixes segur moltíssimes i de molt més dures de les que estem explicant nosaltres ara mateix.
[00:05:21] Speaker A: Sí, molt més dures i també molt més comunes, és a dir, Crec que en aquest país el problema de l'habitatge no només afecta la gent vulnerable, sinó que fa que qualsevol persona que visqui de lloguer es pugui trobar en una situació de vulnerabilitat. I per tant, evidentment hi ha històries absolutament tràgiques, però és que suposa una tragèdia per a la gran majoria de gent treballadora, que com deies abans, pot tenir feines estables, sous alts, però que tot i així no pot viure de manera tranquil·la.
[00:05:54] Speaker B: Ara ho comentàvem nosaltres, però anava a dir a tots els espectadors que ens estan veient que a través de YouTube poden també comentar-nos i dir-nos el que està passant. De fet, alguns ja ho diuen. És terrible.
I una altra persona diu que els governs no fan prou per aturar tot plegat. Us animo a tots els espectadors que ens esteu veient que dieu de les vostres i que també, si voleu, ens feu arribar les vostres preguntes.
Una de les problemàtiques que té la gent que cerca pisos i que es repeteix més últimament és que la gran majoria de pisos que troben, que s'ofereixen, són per inferi... lloguers inferiors de 11 mesos, que és aquesta escletxa que en el seu moment la limitació del preu de lloguer als municipis més tensionats per falta d'habitatge va deixar una escletxa que alguns van saber aprofitar i han sabut aprofitar perfectament durant tot aquest temps.
Avui, precisament, el Parlament feia un pas respecte a això i aprovava una nova llei que intentava tapar aquest forat. Serà suficient, Carme, això?
[00:07:02] Speaker A: Igual faig una mica una prèvia.
Si el 2023, quan s'aprova la llei d'habitatge, nosaltres ja alertem que si no es regula el lloguer de temporada i el lloguer d'habitacions, serà l'escletxa que faran servir tots aquells arrendadors que vulguin especular.
Llavors, això, efectivament, és així. Vull dir, en pocs mesos, qualsevol persona que en senti que hagi buscat pis, s'haurà trobat portals on només hi ha oferta de temporada, evidentment, a preus no regulats, sinó que a preus astronòmics.
[00:07:36] Speaker B: Mira, avui ho he buscat. Avui al matí he fet l'AVE cerca idealista a Barcelona, hi havia 5.000 pisos.
I si filtraves... De fet, és que han posat un filtre només per això, directament, que si filtraves i cercaves només per pisos residencials de llarga durada, la xifra baixava fins a 1.354.
Sí.
[00:07:57] Speaker A: Sí.
I d'altra banda, el que també estem veient és que han proliferat una sèrie d'empreses que s'han especialitzat en comprar blocs encès, buidar-los dels veïns, trossejar els pisos i llogar-los per habitacions a 600, 700, 800, 900, 1.000 euros.
Dir que això que ha passat no és un accident. És a dir, el Partit Socialista, l'Espanyol a l'Espanyol, com si diguéssim, No era perfectament conscient. Vam estar mesos abans de l'aprovació de la llei d'habitatge alertant que això seria un problema i no hi vam voler posar remei. La majoria parlamentària en aquell moment hi era sense cap mena de dubte.
Però tot i així, crec que és una molt bona notícia que avui el Parlament, finalment, després de mesos i mesos i mesos d'insistir, hagi apropat una llei que el que diu és que el lloguer de temporada pot seguir existint, però que haurà de jugar amb les mateixes regles del joc que la resta de lloguers habituals. Per tant, que no hi haurà incentius perquè segueixin proliferant aquesta mena de contractes. I que en el cas de les habitacions, la suma de les habitacions haurà de ser al mateix preu que valdria un pis regulat.
Bueno, és una molt bona notícia, però en el fons el que fem és tapar una escletxa. És a dir, no ens enganyem.
Evidentment, això jo crec que tindrà dos efectes principals. El primer és fer que la regulació funcioni molt millor i, per tant, que es continguin els preus del lloguer a Catalunya. Ara mateix ens trobem en una situació on el segment regulat, efectivament, el preu baixava, però clar, tenies tot un segment que no parava de créixer, on el preu no parava de pujar i, per tant, no estava gaire clar que els preus estiguessin baixant a Catalunya.
Ara amb això el que esperem és que tot el mercat es contingui, no trobarem unes baixades de lloguer dràstiques, no, però almenys no hi haurà pujades i mica en mica la idea és que vagin baixant. Pensem que haurem de baixar molt més els preus, però bueno, primera passa.
I la segona, que crec que no se'n parla tant, és la qüestió de l'estabilitat.
L'any que ve finalitzen més de 150.000 contractes de lloguer a Catalunya.
De fet, creiem que és en les dècades recents l'any on coincidiran més finalitzacions de contracte.
En aquest país, com que els contractes no renoven automàticament, sinó que pot ser fora un llogater sense donar-li cap mena d'explicació, és a dir, algú pot haver pagat durant 15 anys, portar la filla a l'escola del costat... Tenim una excel·lent relació amb els seus veïns que, quan s'al·legava el contracte, la immobiliària li pot dir, no, mira, escolta, jo no hi renovo, sense donar-li cap mena d'explicació. Bé, clar, això ens deixa en un escenari on podríem estar parlant que 150.000 famílies a Catalunya podrien ser expulsades o bé que 150.000 famílies podrien seguir visquent a casa seva. Jo crec que regular el preu del lloguer de temporada i d'habitacions incentiva que passi el primer, perquè si tu no li pots pujar el preu del lloguer en aquesta família, perquè canviï o no el llogater, el preu està topat, fa que en el fons esperem que això doti d'estabilitat al mercat de lloguer.
Ara bé, com tu deies, no és suficient i queden moltíssimes més mesures que estic segura que tindrem temps de.
[00:11:06] Speaker B: Parlar-Ne. De fet, avui l'associació de propietaris Som Habitatge afirmava que la llei no ajudarà a resoldre l'habitatge i en un comunicat deia que la norma és una intromissió al dret de propietat privada i anunciava un recurs davant del Tribunal Constitucional i assegurava que aquest acabaria tombant-ho plegat.
[00:11:27] Speaker A: Jordi. De la mà del PP. Ara.
[00:11:29] Speaker C: Entrem en aquest tema. És un tema que m'enerva i m'haig de contenir bastant per no dir-les a l'alçada d'un campanar perquè, al cap i a la fi, Hi ha una cantarella que fa dos anys que sona, des de la regulació de lloguers, que és que, oh, veieu com les mesures no funcionen? Que dius, bé, no funcionen perquè la llei està mal feta. Evidentment, si deixes una escletxa descomunal per donar calling goals per tot arreu, evidentment, és que ja vam sortir amb una cama amputada a jugar al camp. No té cap mena de lògica. Llavors, hi ha aquesta...
aquest discurs hiperliberal que la regulació del lloguer és una intromissió al lliure mercat i el dret a la propietat privada, bla, bla, bla, que no deixa de ser el que diu aquesta associació de propietaris.
I, de fet, això és un conte que no s'acabarà mai fins que no s'entengui que el dret a la propietat no pot passar per damunt del dret a tenir un habitatge digne.
Llavors, és tan senzill com això.
Hi ha un dret que és presumptament constitucional, que és el d'un habitatge digne, que és un unicorn, no existeix, no hi és.
No hi és perquè tots hem patit problemes per poder viure en un lloc digne. Jo avui, repassava quan venia cap aquí, dels diversos habitatges que he llogat al llarg dels anys, em sembla que només un tenia cèdula d'habitabilitat.
perquè no hi ha cap mena de garantia. Hi ha una desprotecció absoluta per part dels llogaters amb el que trobes i t'has d'espavilar amb el que tens. I tens una desprotecció immensa i cada propietari... Què passarà si se't trenca el caldera?
Si te la farà pagar tu? Si et tindrà dos mesos sense caldera? Quan la llei se suposa, que és molt clara, i marca unes normes que tothom ha de seguir.
A mi aquestes llàgrimes de cucurril, d'aquesta associació, no ho sé, em poden omplir cisternes, si volen. No em fa... És que... Mira, se m'acaben els adjectius i tot.
Jo crec que la clau de volta és aquesta. Entendre que abans del seu dret a fer no sé què amb l'habitatge, que bàsicament és especular, i acumular béns immobles, hi ha el nostre dret a poder tenir un sostre digne. I això que deia la Carme fa un moment, També hi ha moltes maneres de fotre el carrer. Nosaltres el que ens vam trobar fa pràcticament 15 anys és que ens van pujar el lloguer un 600%, inassumible, i ens van obligar a marxar del nostre entorn, a desarrarlar-nos, i això és una cosa que està passant molt. I aquests moviments també provoquen tensionar el lloguer en zones cada cop més lluny de les ciutats. I ho fot tot cap per avall, pel negoci d'uns pocs.
Sí que.
[00:14:44] Speaker A: M'Agradaria recuperar això de Soma Habitatge, perquè és una associació que no la coneixíem fa un parell d'anys.
Han nascut fa molt poc i, de fet, les associacions de propietaris més tradicionals catalanes inclús ens han alertat de dir que això és un lobby nou creat específicament per afavorir el lloguer de temporada.
I, de fet, no cal ser Sherlock Holmes. De fet, si mirem qui és la portaveu d'aquesta associació, la Núria Garrido, veurem que és una persona que té més de 35 habitatges, que dedica el lloguer de temporada, quatre blocs concretament a la Barceloneta, on s'ha dedicat durant anys a fer fora els veïns de tota la vida per fer-hi lloguers de temporada a noves edats digitals. I, per tant, que estem parlant d'un grup de lobby que té interessos molt concrets, que és fer lloguers de molt curta durada, fer fora de gent de tota la vida, i substituir-ho per una població flotant que els pugui pagar una milionada. Ja ho deia aquesta senyora, que els llogaters són un incordi. Fa un temps l'havíem sentit a Catalunya Ràdio.
I avui deia una cosa molt important, i crec que aquí és important que també els grups catalanistes del Parlament ho tinguin en compte.
Avui deia, de la mà del PP portarem aquesta llei al Tribunal Constitucional.
Bé, això, per desgràcia, no ens sorprèn.
No és una pràctica que aquesta gent té constantment. I és per això que nosaltres ja ens hi hem avançat. És a dir, al Sindicat de Llogateres sempre hem intentat negociar... Al Sindicat de Llogateres sempre hem intentat legislar a nivell català.
De fet, hem cregut molt en provar d'ampliar les costures del dret civil català.
però sempre acaba passant el mateix, ens porten les coses al Constitucional i ens les intenten tombar. I és per això que fa mesos vam registrar una llei al Congrés dels Diputats que bàsicament el que fa és blindar aquesta llei que acabem d'aprovar a Catalunya.
Aquesta llei es votarà el mes de febrer i el que fa és això, blindar el que acabem d'aconseguir aquí, el lloguer de temporada i el lloguer d'habitacions, També controla altres estafes que se'ls fa als llogaters. Per exemple, una de les maneres que segueixen fent servir per a pujar els lloguers és cobrar-li l'IBI, l'impost de béns immobles, l'impost de ser propietari, als llogaters.
Cobrar-li l'assegurança d'impagament que cobreix el propietari, cobrar-la al llogater.
Cobrar el llogater per visites a l'immoble. Ara es veu que la gent va a visitar pisos i et cobren 10 euros una visita. El mes de febrer tenim aquesta llei que arriba al Congrés que és superimportant perquè bàsicament blinda el que hem aconseguit i va més enllà. També un problema que no se'n parla gaire però que ens arriba cada setmana és la qüestió del manteniment. Hi ha molta gent que se li espatlla la caldera, no acaba de tancar una finestra, té humitats i pot passar-se mesos i mesos intentant que la immobiliària hi posi remei i no passa.
Llavors aquesta llei vol incentivar que això canviï.
Una cosa que passa molt, i perdoneu el cap, és que Hi ha gent que diu, tinc unes humitats al sostre del menjador i no hi puc fer vida, però tot i així li hem de dir que no deixi de pagar el lloguer perquè si deixa de pagar el lloguer la podran fotre fora de casa. Això és al·lucinant. Llavors, aquesta llei què diu?
Que si no et fan cas durant dues setmanes, si tu proves, insisteixen, a l'immobiliari, al propietari, no et fan cas, Llavors, evidentment justificant-ho amb diferents pressupostos, etcètera, tu puguis reparar el que toquis reparar si és greu i descomptar-t'ho del proper lloguer. Sembla una tonteria, però és que hi ha molta gent absolutament desesperada perquè les coses no funcionen i ningú els fa cas i tot i així mai poden deixar de pagar ni un euro perquè llavors sí que han pagat oli.
[00:19:03] Speaker D: Jo el que volia dir és, més enllà d'això, jo per exemple fa 25-26 anys vaig marxar de casa i vaig anar de lloguer. En aquell moment els lloguers estaven baixant, estem parlant de fa 26 anys. És a dir, jo recordo que podia treballar unes hores i pagar-me un lloguer, estem parlant de fa només 25 anys, que seria una generació. A mi el que em preocupa de tot això és que totes les lleis en general sempre es fan en pedaços i això és una cosa que sempre passa i llavors totes aquestes escletxes Com totes les estretxes del món, al final s'acaben convertint sempre en forats grossos. I aquesta és per mi la gran preocupació, perquè al final les lleis estan molt bé, les lleis del Parlament són una cosa necessària, però al final les úniques lleis que es compleixen són les lleis de la física. Les lleis dels Parlaments costen molt i sempre hi ha, si no hi ha control, doncs ningú directament, bueno, es podran saltar més o menys com vulguin. I sempre acaben trobant l'estretxa.
Ferran.
[00:20:04] Speaker B: Per això fa tot un moment també deies, ho dic perquè en el sentit teu estem parlant de propietaris, però tu també parlaves ara de jo visc a un visc perquè tinc uns propietaris, vull dir que entenc que també hi ha propietaris de tota mena, i per sort anava a dir que hi ha moltes històries que al final el que acaba funcionant per sort és el boca-orella.
Jo tinc molts amics que marxen d'un pis que el vol, d'alguna manera, d'anar-nos tornant, Jo he tingut la sort.
[00:20:31] Speaker C: De trobar fa uns anys un lloc on caure de lloguer, que el propietari respon i que a més es preocupa perquè el llogater li cuidi la casa perquè al cap i a la fi és qui viurà, no? Però diria que és el primer cop que això m'hi trobo.
En 44 anys que tinc, no? Que dius... Hauria de ser la norma general, i en el meu cas és l'excepció, no? I com en tanta altra gent, perquè hi ha històries de... Jo recordo quan vivíem amb uns pares que vam decidir entrar tots els veïns, que tots vivíem de lloguer, posar-nos a Interfund entre tots, pagant-ho, de la nostra butxaca, perquè la propietat no en volia saber res, de tot allò. Coses molt bàsiques, perquè no hi havia ni timbre. És a dir, no hi ha cap mena de garantia per poder tenir un lloc sai normal on viure. I un altre maló, que suposo que l'oblidem també, és... Perquè aquí podem anar tapant forats i podem tapar escletxes, però mentre no es prohibeixi especular amb l'habitatge, Aquí no hi ha res a fer.
És a dir, l'acumulació ingent, indigna, com aquesta senyora d'aquesta associació, de 35 habitatges, això hauria de ser delicte penal. Ho sento molt.
No té cap mena de lògica, perquè el que està fent és usurpar el nostre dret a poder viure als nostres barris, als nostres pobles, a les nostres ciutats.
I el que hauria de fer.
[00:22:13] Speaker B: L'Administració pública en aquests casos no és construir més habitatge per que hi hagi lloguer social, per una banda, i deixar que aquest lloguer social al cap de set anys es pugui convertir en una opció compra, que és una de les coses que ha passat, i que no fet que no creixés el nombre d'habitatges socials que tenim aquí. És a dir, no sé, tornar a lo personal, perquè crec que al final Les històries personals, al final, potser també ajuden a entendre la gent, però uns amics amb uns pares que han viscut tota la vida a Suïssa sempre han tingut un habitatge de lloguer social. Ara que s'han jubilat, aquest habitatge que era gran, de cop els han dit, no, aquest habitatge ja no és per vosaltres, vosaltres que us heu jubilat tenireu una part menys cèntrica, amb un pis més petit, és a dir, hi ha tota una estructura pensada perquè tothom tingui aquesta opció de tenir un habitatge.
[00:23:05] Speaker C: Accessible. a molts llocs d'Europa.
T'hi trobes a Àustria, a Alemanya, hi ha una cultura de l'habitatge social, que suposo que la Carme segur que ho sap molt millor que jo, que és envejable perquè porten dècades i dècades construint habitatge i comprant habitatge que en el seu moment era cooperatiu i això aquí no ha passat, no? De fet aquí, tonto l'últim si no compres un pis, no? Fa 25 anys Ara és qui pot pagar-se un pis i qui pot.
[00:23:40] Speaker B: Robar-Lo, també, no?
Bé, i que molta gent jove que té accés a l'ajuda dels pares i, al final, acaben optant per comprar un pis perquè és més barat que.
[00:23:49] Speaker A: Un lloguer.
Jo crec que aquí s'ha de fer una doble aposta. D'una banda, ampliar el parc d'habitatge públic, que això pot passar per construir, però no només, és a dir, crec que el que és important és guanyar terreny a l'especulació, i això en molts casos vol dir adquirir habitatge, que ara està en mans privades, que passi a mans públiques. Fa unes setmanes ho vèiem, hem guanyat la vaga de lloguers contra la Caixa, contra el propietari de la empresa immobiliària més gran de Catalunya, 1.800 pisos que estaven a punt de privatitzar-se, que eren pisos que havíem pagat entre tots, pisos protegits, que anàvem a fer un pelotazo impressionant, ara els ha adquirit la Generalitat per voler els 80.000 euros al pis.
D'una banda, adquirir habitatge, facilitar perquè hi hagi habitatge del mercat que es torni habitatge cooperatiu, que comprin fundacions...
No cal que tot ho faci l'administració, però sí que hem d'aconseguir tenir una bona part, o sigui que molt més d'un 2% sigui públic, realment com més millor, però d'altra banda... no ens podem oblidar del segment privat, perquè ara mateix és gairebé el 98% del parc. Llavors jo crec que aquí cal fer moltíssimes coses. D'una banda, bueno, tapa la descletxa perquè la regulació funcioni, i això, el que hem aconseguit avui és un gran pas, però... no només cal aprovar lleis, sinó cal vetllar perquè realment es compleixin.
Fa mesos que hi ha un règim sancionador en vigor que contempla multes fins a 900.000 euros i a dia d'avui no hem vist ni una sola multa.
Fa mesos que prometen que hi haurà un cos d'inspectors, que és una gran, gran notícia. Ningú es creu que les lleis fiscals o les lleis laborals es complirien si no hi hagués uns inspectors que ho vigilessin.
Llavors, ens cal una cosa inclús més robusta en el món de l'habitatge, perquè és el problema número 1 dels catalans.
I, a part d'això, calen més mesures, com, per exemple, ens calen lloguers que es renovin automàticament o lloguers indefinits. A nosaltres ens pot sonar antic, però és el més normal del món a la resta de països europeus, que o bé els contractes de lloguer duren tota la vida, a no ser que el propietari el necessiti per a ell mateix o per a un familiar, o bé es renoven automàticament cada 5 o cada 7 anys, Havent de justificar la no renovació.
Després, últimament se n'ha parlat molt, no?, però la qüestió de les compres especulatives.
És a dir, aquí qualsevol... ha de poder comprar habitatge?
Aquell que només vol comprar habitatge per fer pisos turístics, fer fora veïns, fer lloguers de temporada, realment l'ha de poder comprar? Ara mateix a Catalunya estem parlant que és possible fer una prohibició de les compres especulatives i això voldria dir que només pots comprar habitatge si és per viure-hi tu mateixa o si és per fer-hi lloguer regulat.
[00:26:43] Speaker C: Estable. O per fer una segona residència.
[00:26:47] Speaker A: Sí.
I d'altra banda, també hauré de dir que la fiscalitat és una cosa amb la qual no hi juguem gaire. De fet, hi juguen molt, però al contrari. En aquest país, un fons d'inversió pràcticament no paga cap mena d'impostos.
De fet, el rendisme està premiat.
Ara mateix, algú que es dediqui a llogar pisos pot obtenir beneficis fiscals fins al 90%. mentre que un treballador, com qualsevol de nosaltres, paguem impostos sobre el 100% del que cobrem de la nostra feina. Per tant, pensem que tot el sistema impositiu ha de canviar. I això, per exemple, passa per... Si et vols comprar un pis, el teu primer pis, no, pràcticament no pagues impostos, però ara bé, si tu el que vols és començar a acaparar dos, tres, quatre, cinc, trenta-cinc, llavors aquí sí que hem de començar a cruixir-los a impostos, perquè és l'única manera que no acabem tenint la senyora Torno amb trenta-cinc pisos fent fora finques senceres de la Barceloneta per a posar-hi novedes digitals.
Això i, evidentment, està.
[00:27:47] Speaker C: El cas del que passarà, que començaran a aparèixer fills amb pisos de la senyora tal per repartir... És a dir, jo crec que si el camí és aquest, que jo crec que hauria d'anar per aquí la cosa, caldria afilar molt prim, no us ho haig d'explicar, segur que ho sabeu molt millor que jo, per evitar precisament la perspicàcia que hi ha hagut amb aquesta llei que ha permès l'habitatge per temporada, el lloguer per temporada, perquè si no aquí començaran a aparèixer propietaris de pisos de persones de palla del no-res.
Sí.
Clar, el que.
[00:28:26] Speaker A: Dèiem abans d'aquestes escletxes, que ara Tothom fa veure que és una sorpresa. És que no són sorpreses. Vull dir, aquí, qui està legislant sap perfectament quins buits i quins forats deixa en una llei. Sobretot perquè, és que, bé, crec que vam veure com 30 comunicats... Ho vau avisar per activa.
[00:28:42] Speaker C: I per passiva. Sí, aquí no hi ha un tema de... Ai, se'ns.
[00:28:44] Speaker A: Va escapar. No va ser això. Hi va haver una voluntat de donar una mica d'escapament a... De fet, als pitjors arrendadors. Això s'ha de dir així.
I, clar, el que comentaves dels fills és interessant, perquè ara mateix jo crec que l'habitatge s'ha convertit en el principal vector de desigualtat. Què vull dir amb això? Que ja no és tan important de què treballis, quan cobris, sinó que és més important si heretaràs o no i si tens propietats o no.
I, de fet, el que veiem és una polarització creixent. Veiem, d'una banda, que cada cop hi ha més llogaters, I això no és un lapsus, no és un moment on està passant això, sinó que és una tendència. De fet, 7 de cada 10 llogaters no heretaran mai res i, per tant, serà una tendència creixent. I inclús aquests 3 de cada 10 que sí que heretaran són herències compartides i, per tant, no queda clar. I, d'altra banda, el que veiem és que si hi ha molts més llogaters vol dir que hi ha molts més pisos en menys mans.
no és una cosa que afecti exclusivament l'habitatge i el dret a tenir un sostre, sinó que ens trobem en societats que cada cop són més polaritzades i que cada cop tenim majories més empobrides que cada mes fan una transferència de diners en aquesta minoria més rica.
Per tant, és com haurien de funcionar els impostos, però.
[00:30:06] Speaker B: Al revés.
Ferran, abans parlava de diverses històries que tenia al meu voltant i jo pensava, clar, totes aquestes històries que tinc al meu voltant tenen una xarxa, tenen un sou digne, etcètera. Però, clar, hi ha molta gent que no té aquesta xarxa, que no té accés a aquest sou digne, o fins i tot explicava la història d'una amiga meva que treballa per l'administració pública i que no aconsegueix el mínim perquè entrar al lloguer social. És a dir, entenc que hi ha molta gent que no té accés ni a aquest lloguer social i que són els que acaben.
[00:30:40] Speaker D: Vivint al carrer. Bé, i després hi ha aquesta part mitjana, que és el que dius tu, que no tenen ni el mínim per l'ajuda, ni un mínim una mica més alt, per comprar un pis, que al final una mica pot acabar sent la solució per a algunes persones. Però és clar, és que ni que tinguis un molt bon sou et pots comprar un pis avui en dia. I aquesta és una de les qüestions. I, evidentment, el que dius. És a dir, nosaltres... Com estaven les meves coses que dèiem molt sovint és que la diferència entre una persona, entre poder tenir problemes de lloguer o no, és la capacitat de poder enviar un WhatsApp a la família i dir, em pots ajudar aquest mes. Aquesta diferència és enorme per a moltes persones, aquesta capacitat que tens d'un suport. De fet, la pregunta seria quants d'aquests jugadors reben ajudes indirectes dels pares, per exemple, o dels que volen comprar.
I això et situa en un punt d'injustícia en el sentit d'aquest, que al final és allò que diuen dir que és de... t'has equivocat a l'escollir la família on vas néixer, que això et determina al final el futur una mica.
Llavors, el problema és, com molt bé dius, és que hi ha un grup de gent, sobretot gent que no té aquestes xarxes o que s'han trencat, perquè a vegades hi ha situacions familiars que es trenquen, que evidentment al final arriba un moment que no pots fer res. Sovint quan es pregunta per què una persona arriba al carrer, una persona arriba al carrer, en el 99% dels casos, perquè no tenen habitatge a viure. Ningú vol passar fred, ningú vol patir, ningú vol que el mirin malament pel carrer. Arriba un moment en què no tenen on anar i això t'aboca directament al carrer.
La setmana.
[00:32:12] Speaker B: Passada la Fundació Arrels donava a conèixer les xifres de l'enquesta que va fer al carrer i deia que n'havien comptat 1.982 persones. Dic que n'havien comptat perquè són les que van trobar ells aquella nit al carrer, que no significa que no hi hagi més.
A més a més, són les dels carrers, no dels assentaments, que també és gent que no està vivint en unes condicions dignes. Això significava que ha augmentat un 43% la gent que viu al carrer a Barcelona els últims dos anys i és un rècord històric.
Ha canviat també la gent, el perfil d'aquesta gent que viu.
[00:32:53] Speaker D: Al carrer?
Aquestes xifres normalment són de mínims perquè hi ha una qüestió de prudència, de donar xifres davant dels dubtes, doncs es treuen el que sigui.
Després, com molt bé dius, no es compten els assentaments i després no es compten els operatius que s'obren en els moments que fan fred.
Pensem que l'any 2007 es van comptar 1.000 persones i en aquell moment mirem ciutats europees que tenien 2.000 o 3.000 persones i ens esgarrifàvem.
I ara estem al 2025 amb 2.000 persones, que com molt bé dius és de mínims.
Aquesta tendència seguirà l'alça i seguirà l'alça per una raó molt senzilla i és que la solució amb el senzilletisme de carrer és l'habitatge. Llavors, si una persona treballadora, amb feina, amb un sou mínim, ja té unes dificultats enormes, per trobar un pis, doncs una persona que està dormint al carrer i que no té aquests mínims, i que evidentment al carrer psicològicament et destrossa molt, et quedarà encasquidada. Llavors, no hi ha prou recursos per a aquestes persones.
Evidentment, la gent no se'l cara perquè vol, malgrat que es digui que s'ofereixen albergs i això seria un altre... donaria per molta estona per parlar-ne.
però que la tendència serà d'alça. És a dir, si el 2025 estem a 2.000, d'aquí no trigarem gaire a parlar de 3.000 persones dormint al carrer Barcelona. És que no hi ha cap raó perquè, malauradament, aquestes xifres.
[00:34:20] Speaker B: Averteixin.
I les administracions estan fent suficient per aturar això? No, però si.
[00:34:28] Speaker D: Ja no estan fent el suficient per aturar el problema que tenim amb l'habitatge, la ciutadania, que vota, per dir-ho així, que té un sou, que té capacitat de mobilització, què faran amb les persones que precisament no tenen aquesta capacitat? Si el contrari, el que estan fent és desdonar-les. El que ha passat a Badalona, el que ha passat fa poc amb alguns assentaments... Al final, l'administració no és una prioritat i ara mateix no crec que ho sigui a llarg termini, perquè no ho ha sigut mai, de fet. Pensem que el 2010 hi havia plans i... i idees per fer, després es va fer l'estratègia d'ensenyarisme, fa uns 3 o 4 anys ja es va fer un marc d'acció sobre aquests plans que hi havia una mica més de pressupost, però una miqueta de pressupost molt tímid, i també hi havia l'estratègia espanyola que tenia 0 euros de pressupost.
Llavors, al final, el sensellerisme, la gent de carrer, serà una imatge que cada vegada hi haurà molta més gent. Per exemple, quan vaig arribar aquí a Girona fa 10 anys, perquè la meva dona és de Girona i vam arribar aquí i tal, Ella costava molt de veure gent dormint al carrer Girona, ara de tant en tant en veus. Llavors, a Barcelona tot això anirà molt més, sense cap mena de dubte, malauradament, perquè és que no és una prioritat. Insisteixo, si no és una prioritat l'habitatge, perquè jo considero que l'habitatge no és una prioritat, o sigui, ho és, ho hauria de ser, però que no s'ho estan prenent en sèrio, doncs el sense llarisme malauradament encara.
[00:36:00] Speaker B: Ho serà.
Jordi, ara parlava amb el Ferran de Badalona, que ahir es va obrir el desnonament de l'Institut B9 de Badalona. Tu hi eres aquell matí, cobrint-ho. Sí, sí, des de les.
[00:36:14] Speaker C: 7 del matí, allà.
Què es.
[00:36:16] Speaker B: Va viure allà? Doncs es va.
[00:36:17] Speaker C: Viure una situació que ja s'ha repetit diverses vegades. Recordava quan hi va haver el desallotjament de les naus del Poble Nou fa 10-12 anys, que també va ser molt sonat perquè hi havia moltíssima gent, però estem parlant que ahir eren 400 persones les que hi havia en aquestes naus a Badalona.
I bàsicament era gent que...
no tenia lloc on viure perquè, com diu en Ferran, no tenia possibilitats. És a dir, jo crec que en una partida de la base, que sembla una cosa molt lògica, però és que em sembla que de vegades se li ha d'explicar a algunes persones molt a poc a poc, La gent no vol viure al carrer. No viu al carrer perquè vol. Viu al carrer perquè no té més possibilitats de viure que no sigui ocupant una nau, un pis, el que sigui. El que sigui. Per tant, hem de partir de la base que són gent que no tenen més recursos.
Si tu el poc recurs que tenen, que és un sostre, els fots al carrer i no els dones cap mena d'alternativa, què estàs resolent amb això?
És a dir, si fa una setmana eren 1.900 les persones sense sostre vivint a Barcelona, 1.900, doncs pot ser que ara d'aquestes 400 que hi vagin al carrer, se'n sumin 200 més en una setmana.
creuen el Besòs i se'n van cap aquí, no? No ho sabem. El que sí que es va viure va ser situacions surrealistes, no? És a dir, la deshumanització de l'administració, de la maquinària de l'administració, allà es va fer palesa, no? Amb la policia executant l'ordre de desallotjament i gent que veies que...
La seva desesperació era, per exemple, poder entrar allà i agafar els papers, perquè els havien fotut al carrer i no havien tingut temps d'agafar la documentació, o les poques pertinences que tenien, o, senzillament, esperar algú que els donés alguna alternativa. Jo vaig marxar per allà, diria que a quarts de dotze, als serveis socials.
Jo no els vaig veure per enlloc.
De fet, després va venir l'Albiol en pla xèrif, amb la cigala a fora, a passejar-se per allà.
De fet, ja ho sabia amb tota la premsa que vindria a fer això al que li agrada, al que li dóna vots.
I va repetir en alguns mitjans de comunicació que, al cap de fi, els serveis socials només serien per aquella gent que estava empadronada a Badalona, perquè ell... perquè els altres que s'espavileixin, no? I això, a més, provoca una roda que és, partint de la profòbia, la vinculació... entre gent migrada, perquè són gent que no tenen cap mena de recursos, la gran majoria, perquè són els que estan a sota de la societat, perquè ja han arribat, no tenen xarxa, no tenen res, i aquest binomi de racisme, porofòbia, que és terrorífic. I veus uns discursos deshumanitzadors. Jo hi vaig penjar unes fotos a Instagram del desallotjament i veies algunes respostes que, pensaves, però estem rodejat de psicòpates.
Literalment, però al cap i a la fi un psicòpata és una persona que no té aquesta capacitat d'empatitzar, no?
Tu no pots empatitzar amb algú, no? Jo ahir vaig veure situacions surrealistes, no?
Aquesta imatge de l'administració executant el desnonament de la gent de la Brimo, A més, converses i situacions surrealistes. La gent de la Brimo allà amb un castellà molt macarrònic, el noi subsaharià que volia entrar allà parlant-li en castellà, el noi subsaharià parlant-li en català el de la Brimo.
I això no una vegada, diverses vegades, amb diverses persones diferents.
És a dir, que són realitats que s'amaguen perquè, a més a més, allà hi havia gent cobrant nòmines.
[00:40:20] Speaker B: Sí, hi havia gent que clar... Que.
[00:40:22] Speaker C: Tenia contractes i que tenia papers. De.
[00:40:25] Speaker B: Fet, si vols podem escoltar una d'aquestes persones, l'Aleix ens pot posar a l'Ibran Sanej, que ens explicava ahir durant la manifestació que va haver-hi a la tarda, explicava aquesta situació de com se'ls havien quedat les coses a dins.
[00:40:41] Speaker D: Ens han fotut a casa però sense poder agafar res. I no han deixat ningú agafar-se res. A la nau hi ha moltes coses dintre i a la poli no han deixat ningú d'agafar-se res. Només t'han deixat sortir amb la teva motxilla.
[00:40:54] Speaker B: I ja està.
Doncs explicava això mateix que tu deies, que van haver de sortir amb la motxilla i que totes les coses que ells tenien a dins les.
[00:41:03] Speaker C: Han perdudes per sempre. I una imatge que a mi em va colpir molt, que no em va sorprendre, perquè malauradament ja conec una mica la pel·lícula, que és que aquestes naus estan situades en una zona on hi ha uns habitatges, més aviat infrahabitatges, és a dir, una zona de Badalona que no és el centre, precisament.
Està tocant al Besòs, tocant a la Mina, està en una zona on l'albiol segur que no hi va viure.
Veies algun dels veïns, uns quants de fet, sortint dels seus habitatges de merda, que veies que tenien una mà al davant i una al darrere, insultant els que són una mica més miserables que ells.
És a dir, aquesta competència social del miserable, que veu un miserable més que ell i en lloc de... Cagar-se en la mare i el pare dels que els porten en aquesta situació, no ho fan amb el de sota, perquè et ve un albiol i et diu que els seus problemes els genera el de sota. No ell.
No, el de sota. I això, malauradament, molta gent coneix aquest fenomen o no, però ahir es veia perfectament.
[00:42:22] Speaker B: Ferran, entenc que dins del carrer també deu passar aquest fenomen.
[00:42:27] Speaker D: Bé, de fet aquest desnonament, perquè són 400 persones i ha tingut una repercussió, però això és una cosa que no sé si ha de passar cada dia, però diversos cops l'any passa, desapercebut per molts llocs de la ciutat de Barcelona i d'altres llocs, vull dir, això és un fenomen. força habitual. A mi el que em preocupa és que amb els darrers anys, el discurs de l'Albiol d'aquests dies és aquesta, una mica també el que deia el Jordi ara, que s'ha perdut com la pudor, el pudor a dir això, diguem. Abans la gent, podien menys pensar en no dir-ho, però ara s'està perdent una mica aquesta vergonya a dir barbalitats sobre altres persones. Jo penso que això La meva sensació és que amb els anys s'ha vist molt.
Amb els darrers anys, amb la darrera dècada, al principi, hi havia una mica de...
no vull dir ignorància, però desconeixement sobre aquesta realitat. Es va veure que aquesta realitat, una mica, la gent començava a entendre que aquesta gent realment té alguna justificació, i jo penso que hem tornat una mica al discurs original, però no només des d'una mica com forçat cap a aquest odi, cap a aquesta porrafoia de necessito algú culpabilitzar, i estic totalment d'acord amb això que deia el Jordi, Perdona, Jordi, no sé si és exactament el que has dit, però com que no podem culpabilitzar el més fort, us culpabilitzem el més dèbil. Llavors és una mica aquesta... Jo, per exemple, el terme porofòbia, quan es parla del carrer, jo sempre dic... Més que por el jove, és covardia. Jo, quan he vist, evidentment, moltes persones que dormen al carrer, d'aquestes persones, recordo un senyor d'aquests que fan quatre com jo, no ha patit cap agressió. És a dir, les agressions normalment es fan a persones que l'agressor sap que pot fer-les, diguem. Llavors, una mica és això, tenim aquesta tendència, malauradament, Atacar qui podem atacar, no qui té la culpa. I això és una llàstima, perquè això ens està podrint una mica a nivell social.
[00:44:32] Speaker A: Sí, de fet, tenia apuntada la paraula covardia aquí sota, o sigui que hem pensat exactament el mateix.
Sí, hi ha un punt en tots aquests discursos que fan la gent a fila extrema dreta, hi ha un punt en què no em crec que ells se'ls creguin del tot. És a dir, crec que respon més a una sensació de derrota, de dir no tenim la capacitat d'apuntar al més gran i de guanyar al més gran, I, per tant, com que sento que no tinc les eines per guanyar a qui realment té força, guanyaré a qui pugui guanyar, no? I això, evidentment, es veu amb l'Albiol, que dius, home, si realment tu fossis un tio valent, t'estaries fotent amb la gent més pobra del teu municipi, que està dormint en una escola que porta anys abandonades, que això no s'està dient, és un institut que portava anys abandonats.
I això crec que és una cosa que és més generalitzada. De fet, per això crec que organitzacions com el Sindicat de Llogueteres són importants i són transformadores.
I hi ha molta gent que arriba pensant que sent més racista o pensant que els immigrants són qui tenen la culpa de la situació. I que és només quan pensa que pot guanyar.
que llavors canvien les coses. A mi això em sembla important. I una altra cosa que s'ha estat esmentant, que em sembla crucial però que de vegades se'ns oblida, és que tota la qüestió del sensellerisme està estrictament lligada amb l'habitatge. És a dir, hi ha uns discursos com si la gent fos sense allà d'això per altres motius.
El gran problema és l'habitatge, de fet, i està bé posar-hi dades, no?
Una de cada tres persones que viuen al carrer han estat desnonats directament, però és que un 16% no els van renovar el contracte, és a dir, un desnonament d'aquests que dèiem invisibles, un 14% no es podia pagar el lloguer que havia de pagar, I, de fet, crec que hi ha moltíssims testimonis d'aquests dies que, en el fons, són els que hem d'estar escoltant.
Però n'hi havia un que deia, jo soc aquí perquè ja no puc pagar una habitació.
De fet, Barcelona, ara mateix, és la ciutat de tot l'estat on les habitacions són més cares, de mitjana, ja valen 638 euros.
I, per tant, no ens estem trobant... La gent que abans podria pagar-se un pis ara viu en una habitació i com que les habitacions s'han fet tan cares tenim quantitats ingents de persones que estan vivint en assentaments, que era una cosa que fa uns anys no era tan...
no era tan estesa i, per tant, no hi ha adreceres per solucionar això. No hi ha adreceres, el que cal és adreçar la crisi de l'habitatge. És a dir, evidentment, podrem posar alguns pedaços, però el que cal és capgirar completament el sistema d'habitatge que hem dissenyat ara mateix. I també diria una cosa, que davant la covardia de l'Albiol, necessitaríem altres institucions que realment fossin valentes, perquè el que no s'hi val és només apuntar l'Albiol, però el PSC que es posi de cantó, vull dir, on està Drets Socials, on està Territori... Davant d'aquesta gent, algú altre ha de respondre, no?
[00:47:45] Speaker C: Si l'Albiol és on és, és gràcies al PSC de Badalona. Això no ens n'oblidem pas, eh? Vull dir que va preferir l'Albiol que no pas guanyar en Badalona.
Ferran.
[00:47:56] Speaker B: Ara el que deia la Carme, d'alguna manera també fa que cada vegada hi hagi més gent jove que acabi al carrer?
Vivint al carrer.
[00:48:04] Speaker D: Si hi ha més gent jove que no pot pagar un habitatge i no té una xarxa com pot ser tornar a casa, aquestes persones l'únic que podran fer és tornar al carrer.
A mi el que em preocupa tot això és que al final sempre reaccionem molt tard.
Fa 10-15 anys tot això les entitats socials ja ho vèiem perquè les pensions, les pensions que ara són per turistes, abans eren pensions per a gent que estava al carrer o que Per exemple, les fundacions pagaven pensions a gent per dormir.
I a poc a poc van anar tancant. Per què van anar tancant? Perquè es van anar transformant el turisme. Estem parlant d'això ja de fa 15 anys, 15-20 anys. No és una cosa nova, això ja es veia. I jo recordo i ho sentia, de dir, bueno, si no acabaràs sent com Londres, doncs assumim-ho.
Llavors, al final, el problema és que sempre reaccionem tard. I les escletxes aquestes sempre van molt ràpides.
Jo el que veig és que tinc tres fills i aquests tres fills d'aquí, quan s'emancipin d'aquí uns 10 anys o així, si poden, no estarà solucionat això, ni molt menys. O sigui, el més probable és que estigui empitjorat. L'altra cosa és que ho intentem i jo penso que es fa molta feina, però que és insuficient perquè no és una prioritat per a les administracions.
Crec que hi ha un exemple molt delicat de dir, però, per exemple, a nivell d'immigració, tenim molts problemes per les immigracions. Quan va haver-hi un problema a nivell europeu molt gran, en el moment que un cert país va necessitar regularitzar, van obrir recursos a Mansalva.
Amb la Covid es van destinar recursos a Mansalva. Amb l'habitatge això no es fa i dubto molt que es faci, perquè no és una prioritat.
Sí, jo...
[00:49:55] Speaker A: No crec que les coses hagin d'anar pitjor. És a dir, crec que tot depèn de la voluntat política.
Crec que no ens hem d'oblidar. Però ha.
[00:50:05] Speaker D: D'Existir aquesta voluntat, si no hi és...
[00:50:07] Speaker A: Ha d'existir, ha d'existir. Per tant, i si no existeix la voluntat política, els ciutadans hem de forçar que existeixi. I això passa per la conflictivitat, sense cap mena de dubte.
Crec que és molt important recordar que en aquesta crisi d'habitatge no hi som per accident.
Això no havia de passar. Això es va programar. Crec que és molt important entendre que el 2012 i el 2013 hi va haver una operació a l'estat espanyol perquè els fons d'inversió compressin tots els pisos que en aquell moment eren propietat de bancs i s'estaven devaluant. I això va passar per generar les condicions d'inversió dels fons immobiliaris.
Això què vol dir?
doncs que es van prometre unes rendibilitats altíssimes als fons perquè vinguessin aquí. I això es va fer a través de retallar drets dels llogaters, escurçar contractes, donar beneficis fiscals als fons d'inversió, vendre habitatge públics a fons d'inversió... Clar, vull dir, el pla ha sortit perfecte! Els ha sortit... Ha passat el que es volia que passés.
Llavors, jo crec que això es pot revertir. Clar, hem d'esplegar moltes polítiques, però que passen sí o sí perquè el valor d'ús de l'habitatge, el viure en un pis tingui molta més força que el fer-lo servir per especular.
Jo crec que el que hem d'entendre tots, i sobretot els llogaters, és que depèn de nosaltres. És a dir, que els polítics sols no ho faran, perquè no han fet cap d'aquestes passes sols. No van regular els lloguers per si sols, no van allargar els contractes de 5 a 7 anys sols, no acaben de regular el lloguer de temporada. per voluntat pròpia, sinó que cada una d'aquestes passes se'ls ha obligat a fer-les i, per tant, que qualsevol persona que pateixi un problema immediat o no, o que simplement estigui fart d'estar constantment angoixat per si algun dia el fan fora, s'hauria d'afiliar a alguna organització com el Sindicat de Llogueteres o altres.
[00:52:01] Speaker B: El Jordi Camps diu... Perdona, un segon. El Jordi Camps diu, jo tinc un pis de lloguer de Barcelona sota el preu de la meva zona, 800 euros amb 3 habitacions. L'he llogat a una família immigrant vulnerable. Creieu que jo haig de pagar els mateixos impostos que els grans tenidors? Es pregunta, per exemple. Ferran, perdó.
[00:52:20] Speaker D: Que t'he tallat.
Bueno, jo penso que evidentment aquests casos s'haurien de bonificar. Jo estic totalment d'acord amb el tema aquest de la pressió, perquè al final la política es mou per això, però, ostres, no sé què estem fent, però que malgrat aquesta pressió anem avançant, però és molt a poc a poc segons el mou entendre. Perquè és que al final És que això ja es deia fa molts anys, el tema de les pensions, però és que no veig que la pressió aquesta sigui suficient.
I a més.
[00:52:58] Speaker C: A més, tenint en compte que, segons dades del CEO, la màxima preocupació dels votants de tots els partits, excepte dels dos únics partits ex-Madrid, que són Vox i Aliança Catalana, és l'habitatge.
Per tant, és una cosa que afecta transversalment a tothom, fins i tot també a molta de la gent que vota als partits d'extrema dreta.
malgrat que no sigui una preocupació, perquè ells com que relacionen el binomi pobresa, o el binomi evita pobresa, delinqüència i immigració, per tant el problema per ells és un altre, no? Però evidentment és un problema que ens afecta a tots i que això està provocant una bola de neu cada cop més gran, més gran, més gran, No sé què passarà, perquè Ferran ho deia, jo també tinc fills que d'aquí pocs anys voldran anar a viure, a independitzar-se, com ho faran?
Perquè jo soc d'aquest percentatge que no agradaré.
Com ho faran?
És a dir, 630 euros una habitació has.
[00:54:04] Speaker A: Dit?
Sí, 638 euros de menjar a l'habitació.
[00:54:07] Speaker C: És una animalada. No ens fem mala idea de l'animalada que se suposa. És una animalada moltíssima. A casa.
[00:54:13] Speaker B: Meva sempre diem una cosa, que és que els últims dos anys els meus pares sempre han tingut fills d'amics seus. que venen d'Erasmus, que venen a treballar a Barcelona, etc., vivint a casa, temporades, perquè més que els demanen 800 euros, per exemple, ara mateix hi ha una persona a casa de mons pares perquè ha trobat una feina a Barcelona i de moment porta dos mesos buscant pis i no hi ha manera, pis, habitació, i no hi ha manera. L'única manera de trobar una habitació raonable és a través de llogar un pis amb amigues. A veure si comencen.
[00:54:45] Speaker A: A canviar les coses, que hem regulat.
[00:54:47] Speaker C: Els preus de les habitacions. Això va lligat amb una altra cosa que ja donaria per una altra tertúlia. Estan demanant aquestes animalades ingents per una habitació, però és que els sous, quants anys fa que no pugen al mateix ritme que puja l'economia? La macroeconomia està disparada i tot va com un coet, però resulta que els sous no atrapen la realitat que hi ha de l'increment de preus en l'alimentació, en l'habitatge, en el combustible, etcètera.
[00:55:15] Speaker B: De fet, la Nati Xipell ho deia, el problema previ a la vivenda són els sous i també els problemes.
[00:55:22] Speaker D: Amb el transport.
Exactament. No, et volia dir precisament això, que ens oblidem del transport.
És a dir, totes les qüestions de... o sigui, una família amb fills que pogués... Bé, jo precisament estic vivint a Girona, la meva mare és de Girona, però que una de les qüestions va ser el transport. M'explico? És a dir...
un bon transport despressiona a totes aquestes, a una gran capital com Barcelona. L'altra cosa és que pot pressionar els nuclis aquests on el transport arribi, però és que tenim molts deures pendents que, si estiguessin resolts, probablement estaria molt.
[00:55:54] Speaker B: Millor.
Em sap greu, però ja ens queden quatre minuts, mig segon. Carme, vols.
[00:55:58] Speaker A: Final molt ràpid? Hi ha una cosa que m'ha semblat interessant, que deia el Jordi, que és la preocupació principal dels votants de tots els partits, excepte Aliança Catalana i Vox, és l'habitatge. Això també inclou Ajunts per Catalunya i crec que és interessant analitzar a fons aquestes dades. El que ens diuen és que és el partit que, o sigui, És el partit que els seus votants pitjor valoren en matèria d'habitatge i, de fet, valoren més positivament les polítiques d'Esquerra, del PSC i altres partits que les d'Aliança, Vox, PP.
i això ho explico perquè és un partit que serà fonamental a l'hora de votar aquest blindatge de la regulació de temporada i habitacions al mes de febrer i per tant crec que hem de ser conscients de què ens estan dient els nostres votants i els nostres votants el que volen és que protegim el dret a l'habitatge i no seguir-se posant al cantó de PP i Vox i de la patronal que es dedica a allogar pisos a noves digitals.
Tindrem.
[00:57:04] Speaker B: Més dies converses sobre l'habitatge seguríssim. Ja us convidarem, Carme, Ferran, Jordi. Nosaltres ens veurem un cop al mes, però queden 3 minuts i abans que acabi l'any, perquè nosaltres ja no tornem, vull aprofitar per fer balanç del que ha passat aquest any, aprofitar per donar les gràcies. i explicar una mica el que ens vindrà aquest 2025.
Enguany ha sigut un any de canvis per la tertúlia, l'Albano Dante Fachín i el Josep Costa marxaven, malgrat tot l'audiència continuava fent-nos costat i en aquest cas us volíem donar les gràcies a tots per continuar apostant per nosaltres i per continuar-nos veient cada setmana. però el 2026 continuen els canvis.
No és que el Jordi marxarà o la Júlia Ojeda marxarà, continuaran amb nosaltres, però nosaltres vam entrar aquí el març de fa tres anys en aquest estudi i aquí a Radio Hub Barcelona ens van acollir com si fos casa nostra. De fet, ens hem sentit com a casa i l'Aleix, sobretot a l'altra banda de la peixera, tocant tots els botons perquè tots ens poguéssiu veure i l'Avet també, ajudant-nos en tot plegat, ens han fet que aquests tres anys hagi sigut possible fer la tertúlia.
Nosaltres ara deixem aquest plató i fem un canvi i ens n'anem a un plató dins de la redacció de Vilaweb, perquè si el 2025 ha sigut l'any dels llibres per Vilaweb, el 2026 serà l'any dels vídeos de la televisió. i per això necessitem tenir un plató propi on poder oferir-vos tot això que us volem oferir aquest pròxim 2026.
Per tant, avui és dia d'acomiadar-nos d'aquest plató, d'acomiadar-nos de l'Aleix a l'altra banda. Gràcies per tot, Aleix, tot aquest temps. i anunciar-vos això, que el 2026, al gener, tornarem amb un plató diferent, amb els Tartulians que aquest setembre van començar i que ens continuaran acompanyant, i amb moltes altres novetats pel que fa a Vilaweb i els vídeos pel que fa a Vilaweb i la televisió. Esperem que us agradin. Ens veiem al gener.
I ara només falta dir-vos bon Nadal i bon any.
